Date post: | 29-Jun-2015 |
Category: |
Education |
Upload: | monica-roige-sedo |
View: | 3,553 times |
Download: | 6 times |
Nom: ………………………………………………………………………………………………… Data: …………………………………………………………………………………
EL CONTE
Un conte és una història curta d’un fet real o imaginari.
Tots els contes tenen personatges, un escenari, un problema a resoldre i un desenllaç. I , és clar, un títol que ens dona una idea de la trama del conte.
La trama del conte es separa en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.
El plantejament és el principi del conte i s’hi explica on i quan passen els fets i qui és el protagonista o protagonistes. En el plantejament també s’introdueix el problema que s’haurà de resoldre.
El nus és la part més llarga i s’explica què fa el protagonista i quines dificultats troba per solucionar el conflicte. Hi apareixen altres personatges a part del protagonista.
Finalment, en el desenllaç s’explica la solució al problema. És el final del conte.
COM ESCRIURE UN CONTE
Cal posar un TÍTOL (el podem pensar al final)
PLANTEJAMENTQuan passa?On passa?
Qui és o qui són els protagonistes?
Quin és el problema a resoldre?
NUSQuins altres
personatges surten?Què es fa per
resoldre el problema?
DESENLLAÇCom es resol finalment el problema?
COMENÇAMENTS
Hi havia una vegada....
En aquell temps en
què............
Vet aquí que una
vegada..............
Fa molts, molts
ACABAMENTS
.... vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest
conte ja s’ha fos.
.... i van viure feliços menjant anissos.
.... i catacric, catacrac el conte ja està acabat.
.... i conte contat ja està acabat.
.... i qui no s’ho vulgui creure que ho vagi a
anys...............
En un pais del
món.........
veure.
Nom:
……………………………………………………………………………
…………………… Data:
……………………………………………………………………………
……
UN CONTE INVENTAT
Per inventar un conte primer has de pensar:
Quan passarà la història.
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
……………………………………………….………
On passarà la història.
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
……………………………………………….………
Qui serà el protagonista o si n’hi haurà més
d’un.
………………………………………………………………………
……………………………………………………….
………………………………………………………………………
Quin problema tindrà el protagonista o els
protagonistes.
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
…….…………………………………………………
Què farà per resoldre el problema.
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
……………………….………………………………
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
………………………………………….……………
Com resoldrà finalment el problema.
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
…………………………………………………….…
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
……………………………………………………….
Com es titularà el conte.
………………………………………………………………………
………………………………………………………………………
……………………………………………………….
COMENÇAMENTS
Hi havia una vegada....
En aquell temps en què............
Vet aquí que una vegada..............
Fa molts, molts anys...............
En un pais del món.........
ACABAMENTS
.... vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja
s’ha fos.
.... i van viure feliços menjant anissos.
.... i catacric, catacrac el conte ja està acabat.
.... i conte contat ja està acabat.
.... i qui no s’ho vulgui creure que ho vagi a veure.
CONNECTORS PER ANAR SEGUINT
Aleshores ...
Llavors ...
Després ...
Tot seguit ...
Més tard ...
Al cap d’una estona ....
Passats uns dies ...
EL MUSSOL PORUC
Una vegada hi havia un mussol que tenia un problema
molt important: tenia por a la foscor.
Quan es feia de nit es posava a tremolar com una fulla i
no s’atrevia a sortir sol a caçar ratolins ni res. I sempre
volia sortir acompanyat d’algú altre perquè li fes
companyia per no tenir por, però els altres mussols no
volien anar amb ell perquè si caçaven alguna cosa llavors
se l’havien de partir i hi sortien perdent.
Per evitar la foscor va provar de sortir a caçar amb una
espelma encesa, però ell mateix l’apagava amb el vent
que feia amb les ales. També va provar de sortir amb
una llanterna, però els ratolins s’amagaven quan veien la
llum i no podia caçar-ne mai cap. També va provar de
caçar de dia, tot protegint-se els ulls amb unes ulleres de
sol, perquè ja sabem que els mussols la llum del dia els
enlluerna i no els va bé, però els ratolins el veien venir
d’una hora lluny i se li escapaven tots.
Un dia que tenia molta gana i estava molt trist perquè
ningú es feia càrrec de la seva por, va passar tot volant
pel damunt de la plaça de la ciutat que estava plena,
plena de coloms. I va pensar: “Aquests si que tenen sort,
que estan tots junts i estan desperts de dia que no fa
por” I tanta enveja li van fer que va baixar fins a la plaça
i es va quedar a viure amb els coloms com un colom
més. I va acabar menjant veces i tot. I els turistes li feien
moltes fotografies perquè deien que no havien vist mai
un colom amb ulleres fosques i amb uns ulls grossos.
EL MUSSOL PORUCABANS DE LA LECTURAQuè és un mussol?, com us l’imagineu?
Alguna vegada n’heu vist algun?
Com viuen els mussols?
Quan surten a caçar? Què cacen? Què mengen?
És fàcil veure mussols? Per què?
http://www.xtec.cat/ceipalber/ciencia/aus/mussol.htm
http://cat.wikipedia.org/wiki/Mussol_com
COMPRENSIÓ LECTORA
Quina dificultat o problema té aquest mussol? Per què era un problema?
Què demanava als altres mussols?
Per què no el volien ajudar? Trobes que fan bé?, tu què faries en aquesta situació?
Què més va provar de fer? Qui va trobar que fessin les coses de dia?
Poden fer això els mussols? Què haguessis fet tu, si fossis aquest mussol?
Va solucionar el seu problema? Seria possible solucionar-ho d’aquesta manera a la realitat?
Va sortir guanyant el mussol? I els coloms?
T’agrada com ha acabat la història?
Tu l’haguessis acabat igual? Per què?
ESTRUCTURA DEL CONTE
Com es titula el conte? Quin altre títol podria tenia aquest conte?
Qui és el protagonista? Hi ha més personatges?
On passa la història? Creus que tota la història passa en un dia?
Quin problema té el personatge?
Quines coses fa per solucionar-lo?
Com soluciona finalment el problema?
EL LLEÓ I EL RATOLÍ
Una vegada hi havia un ratolí que va sortir del cau
amb el seu timbal, i anava fent soroll pel bosc, allí
hi havia un enorme lleó dormint. El soroll que feia
el ratolí amb el seu timbal, va despertar l’enorme
lleó. El lleó en despertar-se va veure el petit ratolí i
se'l volia menjar.
- Si us plau, lleó, deixa'm anar. Potser un dia em
necessitaràs. Digué el ratolí.
El lleó li va contestar:
- Com vols que et necessiti a tu, tan remenut com
ets?
- Et prometo que algun dia, quan em necessitis, jo
t’ajudaré (respongué el ratolí).
El lleó compadit de veure allò petit al seu davant, el
va deixar anar.
Un dia, el ratolí va sentir uns brams terribles.
Eren els del senyor lleó. Quan va arribar al lloc d'on
venien els crits, va veure el lleó atrapat en una
xarxa d’uns caçadors.
- Jo et salvaré! - va dir el ratolí.
- Tu? Ets massa petit, i no tens força per deslligar-
me.
-Ja veuràs, et vaig prometre que algun dia jo
t’ajudaria.
El ratolí va començar a rosegar la corda de la xarxa
fent un forat per on pogués sortir el lleó, i el lleó es
va salvar.
Aquella nit, tots dos van ser amics per sempre.
EL COLOM I LA FORMIGA
Una vegada hi havia un colom molt blanc que es
passejava a la vora d’un rierol.
L’aigua del rierol era neta, clara… Fins i tot es
podien comptar les pedres rodones que hi havia al
fons. El colom com que tenia molta set, s’abocà
sobre l’aigua per beure. Va ficar el bec a dins i
després aixecà el cap enlaire per empassar-se
l’aigua.
Hi havia una formigueta molt negra. S’estava
passejant per l’altra banda del rierol i com que
també tenia set, ella que si, es va enfilar en un bri
d’herba que creixia prop de l’aigua, per poder
veure millor… però amb tan mala sort que va caure
a dins. I el rierol que baixava amb molta força se
l’emportà lluny, lluny de la vora. La formigueta va
provar de nedar, fent anar de pressa, de pressa les
potes però l’aigua corria amb massa empenta i la
formigueta no podia fer res.
Sort que el colom veié la formiga que estava a punt
d’ofegar-se.
– Pobrissona! -es va dir-. L’ajudaré a sortir de
l’aigua.
Però, com ho faré? Si l’agafo amb el bec tan gros
que tinc, li faré mal. Ah! Ja ho sé, li acostaré un bri
d’herba. Podrà enfilar-s’hi i tornar així cap a terra.
I ell que si, arrenca un bri d’herba verda i el llença
molt a la vora de la formiga. El bri era molt llarg i
tocava d’un costat la riba del rierol. La formiga s’hi
enfilà i va córrer per sobre fins que arribà a terra.
Llavors s’eixuga les potes ben eixugades, i va anar
a donar les gràcies a l’amable colom.
La formiga estava molt contenta, i el colom també
perquè havia salvat la vida a la formigueta. Es van
dir adéu i cadascú se’n tornà a casa seva, la
formiga cap al formiguer i el colom al colomar.
Però… vet aquí que mentre la formiga se n’anava
cap al seu formiguer va veure un home que venia
per la vora del rierol. Era un caçador. Duia una
escopeta, penjada a l’espatlla, per matar ocells. El
caçador va veure el colom i ell que si, agafa
l’escopeta i es prepara a disparar.
-Noi -va pensar-. Que bé! Ja tinc carn per poder
menjar demà amb l’arròs.
Però la formiga veia el caçador i veia l’escopeta a
punt de disparar.
-Ui! -es va dir-. Cal fer alguna cosa perquè el
caçador no mati el meu amic.
Corrents va anar cap a la vora de l’home, s’enfilà al
seu peu i el picà ben fort al dit gros. L’home va fer
un crit: Aiii! i tombà el cap per veure qui l’havia
picat tan fort. Vinga mirar i torna a mirar, però no
va veure res. La formiga era molt petita i a més es
va amagar per sota l’herba.
Però el colom en sentir el crit, va adonar-se del
caçador i se’n volà cel amunt, amunt, fins que es
va perdre de vista. I quan el caçador va voler
disparar ja no el va veure en lloc.