Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
Proletaris
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
Revolució industrialRevolució industrial
Proletariat Moviment Obrer
Ideologia
Organització
Socialisme
SindicatsPartits
Segle XIXSegle XIX Segle XXSegle XX
Socialisme utòpic Socialisme revolucionari
Poca industrialitzacióPoc proletariat
Poc moviment
SindicatsCaixes de socors...
Moviment Obrer
Sindicats socialistes i anarquistesOrganitzacions obreres (partits marxistes)Sindicats socialistes i anarquistesOrganitzacions obreres (partits marxistes)
InternacionalitzacióIª Internacional 1864 - 1876
IIª Internacional 1890 - 1918
Marx, Engels (Marxisme)Bakunin (Anarquisme)Marx, Engels (Marxisme)Bakunin (Anarquisme)
Primera meitat Segona meitat
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
Societat industrialSocietat industrial
Societat de classesSocietat de classes Societat urbanaSocietat urbana
Igualtat jurídica
Definida per la posició econòmica
Burgesos Proletaris
Escenari de canvis polítics,socials, culturals i delsconflictes socials
Remodelació urbanísticaGran burgesia (aristocratització)
Petita burgesia (artesans i comerciants)
Classes mitjanes (professions liberals -metges, advocats...)
Valors burgesos Treball, estalvi, propietat, herènciacohesió familiar, defensa de l’ordre establert
Classe dominant (juntament amb l’antiga aristocràcia)
Es defineix per
dividida
classificats
Identificats per
Eren la
Èxode rural
Producte del
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
Proletaris Treballador que només és propietari de la seva força de treball
Dures condicions de vida i de treballDures condicions de vida i de treballPateixen
Llargues jornades laboralsMales condicions de treballDones i nens amb sous més baixosDisciplina laboral estrictaNul·la legislació laboral
Excedent de mà d’obra (barata)Males condicions de vida(alimentació, roba ...)
Problemes d’habitatge
Problemes d’escolaritzacióAnalfabetisme
Treball infantil
Mortalitat alta (sense seguretat social) ExplotacióExplotació
Prendre consciència d’aquesta explotació és
Prendre consciència de classePrendre consciència de classe
Quan passa això comença l’organització de sindicats i partits, sota la influència de diverses ideologies socialistes
Moviment ObrerMoviment ObrerS’inicia el
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
Primeres manifestacionsPrimeres manifestacions
Ludisme(Ned Ludd)
Destrucció de màquinesDefensa dels llocs de treball
Primeres organitzacions obreresPrimeres organitzacions obreres
Mútues, societats de socors
Anglaterra, 1824 Sindicats (trade unions)
Reivindicacions laborals
1830, primer sindicat nacional (Associació General per a la Protecció del Treball,John Doherty)
Lluitaven per
neixen
En els inicis
al
Primera mobilització política dels sindicatsPrimera mobilització política dels sindicats
Cartisme, 1838 “La Carta del Poble”
Primer moviment de masses reclamant el sufragi universal
Daumier
1. Els orígens del moviment obrer1. Els orígens del moviment obrer
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
Cal distingir entre la 1ª meitat del segle XIX i la 2ª meitat
Socialisme utòpic Socialisme revolucionari (científic)
Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme
Denuncien l’individualisme i les desigualtats provocadesper la concentració de la propietat privada
Busquen una societat justa i fraternal (rebuig a la competènciai a l’explotació). Busquen la felicitat i el benestar general.
Desconfien de la política i dels polítics
Els socialisme utòpic també es caracteritza per
No tenir un contingut revolucionariSón reformistesNo tenir un contingut revolucionariSón reformistes
Els principals pensadors utòpicsEls principals pensadors utòpics
2.- El pensament socialista2.- El pensament socialista
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
Falansteri (comunitat deProducció i de consum)
Mutualisme i federalismeRebuig a l’Estat, la política i l’EsglésiaPrecursor de l’anarquisme
Classe productiva i classe no productivaCiència i progrésTallers cooperatius (educació, assistència mèdica...)
Engels i la crítica al socialisme utòpic
New lanarck (Millores laborals)Dirigent sindicalistaCooperativismeNew Harmony (EE.UU.)
2.- El pensament socialista2.- El pensament socialistaEl socialistes utòpicsEl socialistes utòpics
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
El Materialisme HistòricEl Materialisme Històric
Anàlisi de la societat capitalistaAnàlisi de la societat capitalista
Revolució proletàriaRevolució proletària
Dictadura del proletariatDictadura del proletariat
Societat comunistaSocietat comunista
Doctrina llibertàriaDoctrina llibertària
Revolució proletàriaRevolució proletària
Destrucció de l’EstatDestrucció de l’Estat
Societat comunistaSocietat comunista
2.- El pensament socialista2.- El pensament socialistaEl socialistes revolucionarisEl socialistes revolucionaris
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
Marx desenvolupa una filosofia
MATERIALISME DIALÈCTICMATERIALISME DIALÈCTIC (Tesi, antítesi i síntesi)
MATERIALISME HISTÒRICMATERIALISME HISTÒRIC (ciència d’anàlisi de la història)
Aquest ens diu que la HISTÒRIA és un procés de canvi i transformació de l’
ECONOMIAECONOMIA És la base de la societat -infraestructura-
Condiciona l’organització política,la mentalitat i la cultura de l’època
- superestructura -Els modes de produccióLes forces de produccióLes relacions de producció
Es basa en uns elementsque van canviant
Quan serveix per a interpretar la històriadóna lloc al
Defineixen les diverses classes socials
Dominantsi dominades Lluita de classesLluita de classes
Provoca el pas de les etapes històriques
Dividides en
Antagonisme
2.- El pensament socialista2.- El pensament socialista
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
Amb el Materialisme Històric podem analitzar les di verses etapes històriques
Forces de producció i relacions de producció
EsclavismeEsclavisme
FeudalismeFeudalisme
CapitalismeCapitalisme
Modes de producció
Homes lliures / esclausHomes lliures / esclaus
Senyors / serfsSenyors / serfs
Burgesos / proletarisBurgesos / proletaris
Antagonisme i lluita de classesAntagonisme i lluita de classes
En el passat...
2.- El pensament socialista2.- El pensament socialista
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
Amb el Materialisme Històric podem analitzar la societat capitalista
Economia capitalista
Mode de producció: CapitalismeMode de producció: Capitalisme
Forces de producció: Mitjans de producció (fàbriques, màquines...)Mà d’obra
Forces de producció: Mitjans de producció (fàbriques, màquines...)Mà d’obra
Relacions de producció:Relacions de producció:
Es basa en
Proletariat Capitalista (burgès)
(classe dominada) (classes dominants)explotació
Plusvàlua (benefici del capitalista)
A través de la
Cada vegada és més gran la diferència entre rics i pobres
2.- El pensament socialista2.- El pensament socialista
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
On ens portarà tot això, segons K. Marx?
A una crisi de superproducció
Una revolució social (Lluita de classes)
En una societat socialista
Que provocarà
Que transformarà la societat capitalista
Què vol Marx?
Que el proletariat (amb el Partit Comunista)
La Dictadura del proletariat
Una societat sense classes (socialista)
Societat comunista
instauri
A través de la qual es construirà
2.- El pensament socialista2.- El pensament socialista
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
“Absència de poder”
Societat sense classes, ni autoritat, ni jerarquiesSocietat sense classes,
ni autoritat, ni jerarquies
Col.lectivitzacióde tots els bénsCol.lectivitzacióde tots els béns
Cooperatives de producció i consum i federalisme
Cooperatives de producció i consum i federalisme
(sindicalisme i propaganda pel fet)(sindicalisme i propaganda pel fet)
Bakunin i Kropotkin
significasignifica
Es basa en laEs basa en la Llibertat humana
Societat sense propietat privadaSocietat sense propietat privada
Els seus representantsEls seus representants
2.- El pensament socialista2.- El pensament socialista
-Rebuig a l’acció política (no als partits)
-Espontaneïtat revolucionària de les masses
-Agrupació de les masses en l’acció sindical
-lluita directa per a destruir l’Estat i el capitalisme
Dues maneres per destruir l’Estat i substituir-lo per
Com ho vol aconseguir ?
Enllaç webs
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
2.- El pensament socialista2.- El pensament socialista
Els seus símbolsEls seus símbols
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
“Viure, per a ell, és no morir. Més que el tros de pa que ha d’alimentar-los, a ell i la seva família, més que l’ampolla de vi que per un moment deu privar-lo de la consciència dels seus pesars, l’obrer no pretén res, no espera res.
“ Si voleu saber com viu, aneu, per exemple, al carrer del Fems, que està, gairebé exclusivament, ocupat per aquesta classe; entreu ajupits en una d’aquestes clavegueres obertes al carrer i situades per sota del seu nivell. Cal haver baixat a aquests passadissos on l’aire és humit i fred com en una cova; ... per fer-se una idea del sentiment penós que hom experimenta en entrar a casa d’aquests miserables obrers. Entreu si la pudor fètida que es respira no us fa retrocedir. Aneu amb compte perquè el terra desigual no està pavimentat ni enrajolat, o almenys els maons estan coberts d’un gruix tan gran de greixum que no es poden descobrir. I veureu aquests tres o quatre llits inclinats i mal sostinguts [...]. És aquí on amb freqüència sense foc a l’hivern, sense sol durant el dia, a la llum d’una espelma de resina a la nit, els homes treballen durant 14 hores per un salari de 15 o 20 sous”.
A. GUEPIN: Nantes al segle XIX, 1825.
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
Cigrons, 125 g. 0,12
Carn, 250 g. 0,50
Dinar Cansalada, 72 g. 0,15
Verdura, ½ quilo 0.08
TOTAL DIARI 3,97
Els dies feiners de l’any, descomptats els 67 festius, són 298, que, a raó de 2,5 ptes. de jornal, donen un resultat de 745 ptes. Vivint amb el mínim per no morir-se de fam, una família proletària gasta, a l’any, 1449 ptes, i suposant que treballi cada dia de l’any, en guanya 745. El dèficit anual serà de 704. I cal tenir en compte que no s’hi han inclòs ni les despeses per malaltia ni les de vestir, perquè ja he dit que anem mig despullats.
SALARICH, J.: Higiene del tejedor. O sea, medios físicos y morales para evitar las enfermedades y procurar el bienestar de los obreros ocupados en hilar y tejer el algodón.Vic, 1858.
DESPESES D’UNA FAMÍLIA OBRERADESPESES D’UNA FAMÍLIA OBRERA Amb cèntims
Casa 0,50
Pa, 2 quilos, a 36 cts. 0,72
Carbó, 1 quilo 0,23
Esmorzar (cafè amb llet) 0,36
Carn, 250 g. 0,50
Patates, ¾ de quilo0,12
Oli, 125 g. 0,24
Sopar Llum, oli mineral 0,10
Sabó i altres 0,25
Tabac 0,10
TOTAL DIARI 3,97
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
Els falansteris
“El treball societari per exercir una atracció tan forta sobre el poble haurà de ser completament diferent de les formes repugnants que ens el fan tan odiós en l’estat actual. Caldrà que la indústria societària, perquè esdevingui atractiva, compleixi les set condicions següents:
“1. Que cada treballador associat sigui retribuït per dividend i no per salari.
“2. Que cadascú, home, dona, o nen, sigui retribuït en proporció a les tres facultats, capital, treball i talent.
“3. Que les sessions industrials siguin canviades unes vuit vegades al dia ja que l’entusiasme no es pot mantenir més d’una hora i mitja o dues hores en l’exercici d’una funció agrícola o manufacturera.
“4. Que siguin exercides en companyia d’amics reunits espontàniament, excitats i esperonats per rivalitats molt actives.
“5. Que els tallers i conreus presentin a l’obrer els esquers de l’elegància i la neteja.
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
“6. Que la divisió del treball sigui portada a un grau superior amb la finalitat d’afectar cada sexe i cada sexe i cada edat a les funcions que li són convenients.
“7. Que, en aquesta distribució, cadascú, home, dona o nen, gaudeixi plenament del dret al treball o del dret a intervenir en tot temps en qualsevol branca de treball que esculli, sempre que justifiqui la seva actitud.
“En fi, que el poble gaudeixi en aquest nou ordre d’una garantia de benestar, d’un mínim suficient per al temps present i el futur i que aquesta garantia l’alliberi de qualsevol inquietud per ell i els seus”.
CH. FOURIER:
L’harmonia universal i el falansteri , 1804.
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
Falansteri
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
New Harmony
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
Nosaltres, productors associats, no tenim necessitat de l’Estat. [...] Novolem més govern de l’home sobre l’home, no més explotació del’home per l’home. El socialisme és el contrari del governamentalisme.Volem que les mines, els canals, els ferrocarrils siguin lliurats a lesassociacions obreres i que aquestes els explotin sota la seva pròpiaresponsabilitat. Volem que aquestes associacions siguin una federació,unides pel vincle comú de la república democràtica i social.
Existeix el mutualisme quan en una indústria els obrers, en lloc detreballar per a un empresari que els paga i es guarda la seva producció,treballen els uns pels altres i comparteixen una producció comuna de laqual es reparteixen els beneficis. Sols la federació pot donar satisfaccióa les necessitats de les classes laborioses i resoldre el conflicte entre elcapital i el treball.
PROUDHON, P. J.: Idea general de la Revolució , 1851.
El mutualisme proudhoniàEl mutualisme proudhonià
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
“Més tard van venir els tres grans utopistes: Saint-Simon, Fourier i Owen[...]. Tret comú a tots tres és no actuar com a representants delproletariat, que havia sorgit com un producte històric. Igual que elspensadors francesos no proposen emancipar primer una classedeterminada, sinó de cop tota la humanitat. I de la mateixa manera queells pretenen instaurar el regne de la raó i de la justícia eterna. [...] Lesseves teories incipients no fan sinó reflectir l’estat incipient de laproducció capitalista, la incipient condició de classe. Es pretenia treuredel cap la solució dels problemes socials, latent encara en lescondicions econòmiques poc desenvolupades de l’època. La societat notenia sinó mals que la raó pensant era criada a solucionar. Es tractavade descobrir un nou sistema per implantar-lo en la societat des de fora,per mitjà de la propaganda i si era possible amb l’exemple, ambexperiments que servissin de model. Aquests nous sistemes socialsnaixien condemnats a moure’s en el regne de la utopia; com mésdetallats i minuciosos eren, més havien de degenerar en puresfantasies”.
F. ENGELS:
Del socialisme utòpic al socialisme científic , 1877.
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
Una amenaça luditaUna amenaça ludita
“Senyor: se m’ha informat que vostè és propietari d’unes quantes d’aquestes detestables màquines esquiladores. Sàpiga que si no són retirades al final de la setmana entrant, encarregaré a un dels meus lloctinents que la destrueixi. I si vostè té l’audàcia de disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres d’assassinar-lo a vostè i d’incendiar la casa. “
Signat: Ned Ludd, general de l’exèrcit dels justiciers (1812)
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
La lluita de classesLa lluita de classes
“Tota la història de la societat humana, fins avui, és una història de lluita de classes. Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres i oficials, en una paraula, opressors i oprimits, sempre enfrontats, obstinats en una lluita ininterrompuda, de vegades oculta i d’altres franca i oberta, en una lluita que condueix en cada etapa a la transformació revolucionària de tot el règim social o a l’extermini de les dues classes bel·ligerants. “
Marx, K. I Engels, F., Manifest comunista.
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
La Dictadura del proletariatLa Dictadura del proletariat
“El primer pas de la revolució obrera serà la conquesta del poder pel proletariat. Un cop al poder, el proletariat anirà desposseint de mica en mica la burgesia de tot el capital i de totes les seves altres propietats, que passaran a mans de l’Estat. “
Karl Marx i Friedrich Engels, Manifest Comunista (1848)
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
“Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als ulls dels anarquistes, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat en si.Els anarquistes ens proposem d’ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat.
Declaració de Piotr Kropotkin davant un tribunal de justícia (1883)
L’anarquisme, segon KropotkinL’anarquisme, segon Kropotkin
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
L’AIT (Associació Internacional dels Treballadors) o Primera Internacional-1864-1876-
La SegonaInternacional 1889-1916
L’aparició dels partits socialistes
L’evolució de l’anarquisme
Història de l’organització internacional obrera 3.1.- 3.2.- 3.3.- 3.4.-
3. El moviment internacionalista3. El moviment internacionalista
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
3. El moviment internacionalista3. El moviment internacionalista
Londres, 1864Associació Internacional de Treballadors (AIT)
Estatuts (Marx) - L’emancipació serà l’obra dels mateixos obrers- Amb participació en la lluita política
Neix a
Es redacten uns
On esproclama
Els problemes venen amb l’entrada de Bakunin i els anarquistes (1868)
Diferències entre anarquistes i marxistes
S’organitzava a través de
Consell General i seccions nacionals
PrimeraInternacional-1864-1876- Amb el
nom de
A causa de les
3.1.-
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
3. El moviment internacionalista3. El moviment internacionalista
PrimeraInternacional-1864-1876-
Llibertaris, antiautoritaris
Contraris a l’acció política i a un Estat obrer
Defensen l’autonomia de les seccions enfront del Consell General
Anomenats autoritaris
Acció política i sobirania del Consell General
Consideraven l’anarquisme una ideologia individualista i ingènua
Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872 )i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1 876)
Aquestes diferències juntament amb la Comuna de Par ís (1871) i la seva posterior repressió provocarà la
3.1.-
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
3. El moviment internacionalista3. El moviment internacionalista
Els partits socialistes
3.2.-
Neixen a partir de 1880Són obrers i revolucionarisParticipen de la lluita electoral i parlamentàriaSón d’ideologia revolucionària i de pràctica reform ista
Els més importants:-Partit Socialdemòcrata Alemany (1875)amb Kautsky-Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901)-Partit Laborista anglès (1900)-PSOE amb Pablo Iglesias (1879)
Els més importants:-Partit Socialdemòcrata Alemany (1875)amb Kautsky-Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901)-Partit Laborista anglès (1900)-PSOE amb Pablo Iglesias (1879)
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
3. El moviment internacionalista3. El moviment internacionalista
La SegonaInternacional 1889-1916
3.3.-
-Està formada per una agrupació de partits polítics de caire socialista-Acceptaven la legalitat democràtica-Els anarquistes no hi són acceptats
El Primer de Maig (Jornada reivindicativa)“La Internacional” (Himne obrer)La lluita per la jornada laboral per les 8 hores
- El militarisme- L’ imperialisme i la qüestió colonial- El revisionisme(Reforma o Revolució?)
Característiques
Símbols
Els grans debats i polèmiques
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
3. El moviment internacionalista3. El moviment internacionalistaRevisionisme “Les premisses del socialisme i la
tasca de la socialdemocràcia” (1899)“Les premisses del socialisme i la tasca de la socialdemocràcia” (1899)Eduard Bernstein
Revisava les teories de Marx i plantejava el dilema de la “revolució” o la “reforma” lenta i pacífica per arribar al socialisme.
En contrad’aquestes teories
Els defensors de la revolució social
Rosa Luxemburg (Alemanya)Lenin (Rússia)
La polèmica del revisionisme i l’actitud nacionalis ta dels partits obrers enfront la Primera Guerra Mundial va acabar amb la IIa Internacional
Evolucionaran cap els partits socialdemòcrates
Crearan els partits comunistesCrearan els partits comunistes
3.3.-
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
3. El moviment internacionalista3. El moviment internacionalista
El moviment anarquista , a finals del segle XIX, va continuar sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia
KropotkinAcció individualista i radical
Enrico MalatestaAtemptats terroristes
BakuninistaPràctica sindical i revolucionària
A finals de segle pren força la
El podem dividir en
3.4.-
La evolució de l’anarquisme
Major presència entre els obrers.
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
Considerant:
-que l’emancipació dels treballadors ha de ser obra dels propis treballadors, que els esforços per aconseguir l’ema ncipació no han de tendir a constituir nous privilegis;-que la submissió del treballador al capital és la font de qualsevol servitud política, moral i material;-que per aquesta raó l’emancipació econòmica dels t reballadors és el gran objectiu a què ha de subordinar-se quals evol moviment polític;-que tots els esforços realitzats fins ara han frac assat per manca de solidaritat i d’unió fraternal entre els treball adors de diferents comarques;-que l’emancipació dels treballadors no és un probl ema local o nacional, sinó que, per contra, aquest problema int eressa totes les nacions civilitzades;......
Preàmbul de la Internacional, Londres, 1864
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
De Bakunin a Marx
“Marx és un comunista autoritari i centralista. Vol el que nosaltres volem: el triomf complet de la igualt at econòmica i social, però a l’Estat i pel poder de l ’Estat; per la dictadura d’un govern provisional, fort i, p er dir-ho d’alguna manera, despòtic, és a dir, per la neg ació de la llibertat. El seu ideal econòmic és un Estat convertit en l’únic propietari de la terra i del ca pital.Nosaltres volem el mateix triomf de la igualtat econòmica i social, però per l’abolició de l’Estat i de tot allò que es digui dret jurídic, que, per nosaltres, és la negació permanent del dret humà. Volem la reconstrucció de la societat i la construcció de la unitat humana, no de dalt a baix i per mitjà d’una autorit at, sinó de baix a dalt, a través de la federació lliur e d’associacions obreres de tot tipus, emancipades de l jou de l’Estat.”
Bakunin, 1872
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
De Marx a Bakunin
Autonomia de les seccions, lliure federació dels gr ups autònoms, antiautoritat, anarquia, vet aquí alguns qualificatius que convenen a una societat de “desclassificats”, “sense carrera, sense sortida”, conspirant en el si de la Internacional per posar-s e al servei d’una dictadura oculta i per imposar a travé s d’ella el programa del senyor Bakunin.Els mitjans de propaganda principals consisteixen a atreure la joventut amb ficcions, amb mentides sobr e l’extensió i la força de la societat secreta, amb p rofecies sobre la imminència de la revolució que ha preparat .
Marx, 1873
Armand FigueraArmand Figuera
sortirsortirtornartornar
“L’anarquisme, fins a les hores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anomenats anarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públics i legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir l a millora de les condicions de vida de la classe obrera (...); sindi cats que, alhora, aspiraven a crear una societat sense classes, en qu è la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). Aquesta era la tendència dominant a Catalunya (...), encara que a poc a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme (propagat per Kropotkin i difós p er Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a And alusia, incorporava una tradició molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura ba sada en petits grups, no sindicals sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica constant i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sens e refusar l’acció directa i la propaganda violenta.”
Termes, J.., “El moviment obrer des de la I Internac ional fins al 1898”dins: Història de Catalunya. Vol. V. Ed. Salvat, Ba rcelona, 1979