EL MAGAZINE DEL MÓN RURAL | # 6 | Desembre 2009 | Edició quatrimestral

Pla Especial per al patrimoni peniscolà [5] Pol·lèmica amb el parany [6] Romàn Senar censa 4.080 oliveres mil·lenàries [8] Una FP maritimopesquera [9] Renove de tractors [10] Flors Halloween [11] Figues tot l’any [12] Victor Galán parla del tir i arrossegament [14-15] Catí fa un libre sobre la seua cuina tradicional [17] Morella presenta el nou escorxador [18] El cultiu de la carxofera [21] La normativa de bolets redueix el vandalisme [22] La possible influència de la lluna en el desenvolupament vegetal [23] Benihort envasarà 130.000 litres d’oli

Un Pla especial milloraràla imatge del casc anticde Peníscola

· Les Corts Valencianes donen cobertura al parany

· Cens d’oliveres mil·lenàries

· Les figues, un fruit molt sa

· Noves iniciatives per comercialitzar oli d’oliveres mil·lenàries i monovarietals

Un Pla especial milloraràla imatge del casc anticde Peníscola

· Les Corts Valencianes donen cobertura al parany

· Cens d’oliveres mil·lenàries

· Les figues, un fruit molt sa

· Noves iniciatives per comercialitzar oli d’oliveres mil·lenàries i monovarietals

Edita: Jordi Maura Posas. Redacció: J.Maura i Inés Cornelles. Correcció lingüística dels textos en valencià Anna Calvo. Maquetació: Paül Peralta. Fotografies: J.Maura, Inés Cornelles, Robert Sans, Alejandro Montero, Raül Piñana, José Manuel Galán, Lluis Puig, Lucía Meler i Sunny López. Foto Portada: casc antic de Peníscola. Col·laboradors: Fundació Caixa Benicarló, José Manuel Galán.

Amb el suport de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Dipòsit legal: CS-462-2007 Agraïments: Caixa Benicarló, Benihort, ajuntaments de Peníscola i Morella, Escal UGS, SempreFLORA, Arcadio Gregori, Talleres Belso, De Bon Gust Imprimeix: 4 Colors. Publicitat i contacte: Tel. 667 622 586 Correu electrònic: info@3x4.info. Llig-nos a Internet a www.3x4.info

La localitat de Peníscola redacta un Pla Especial per al seu patrimoni, tot un exemple per a la resta d’ajuntaments de la comarca. La història de la localitat i els seus principals elements patrimonials bé s’ho mereixen. El pla ha patit un llarg procés de tramitació en les diferents conselleries i ara és el moment del seu desplegament en benefici de l’autenticitat del seus carrers i conjunt.

El Manual de Restauració, en el qual han col·laborat prestigiosos arquitectes, és una potent eina que permetrà que les actuacions en el casc històric siguen rigoroses amb la història i eliminarà les obres desencertades que, ara per desconeixement, es pogueren arribar a construir. El llibret inclourà consells estètics i assessorament per a mantindre les cases tradicionals peniscolanes.

Però una altra de les parts positives són les portes que s’obrin amb la finalitat d’aconseguir subvencions i ajudes per a la rehabilitació de les vivendes per al manteniment de l’esplendor de la històrica ciutat emmurallada.

Bravo! Un Plan Especial para el patrimonio peñiscolano

EL MAGAZINE DEL MÓN RURAL# 6 | Desembre 2009 | Edició quatrimestral

Peñíscola quiere dinamizar su casco histórico como referente cultural y como reclamo turístico

JORDI MAURA

La concejalía de Urbanismo y el Consistorio quieren aprovechar la importancia monumental del conjunto histórico-artístico de Peñíscola para ponerla en valor y evitar que se apague sin remedio su casco his-tórico, algo que ha ocurrido en demasiados lugares por problemas de todo tipo. A través de un Plan de Dinamización del Casco Antiguo, que se expondrá

al público a través de la web municipal y el depar-tamento de Urbanismo y que ha sido consensuado con el sector empresarial local, quieren mejorar las condiciones sociales, medioambientales, urbanísti-cas, culturales y turísticas. El Plan Especial de Pro-tección, que se tramita paralelamente e incide en la conservación del patrimonio, y un manual de restau-ración de las viviendas tradicionales son algunas de las herramientas con las que se quiere mantener el esplendor de la plaza fortificada y paliar las anoma-lías detectadas. El manual es un catálogo de crite-rios arquitectónicos en balcones fachadas, colores y materiales pensado en constructores y particula-res para el diseño de las viviendas.

El responsable de urbanismo y del casco histórico, Romualdo Forner, apeló al cumplimiento de los compromisos electorales con esta zona. “Lo hemos demostrado con las distintas acciones emprendidas por la mejora de las fachadas y el entorno; con la apuesta por el casco antiguo en inversiones del Plan Camps, donde hemos propuesto invertir 250.000 euros para quitar la chatarra de las antenas de

En la actualidad el casco antiguo acoge al 11% de la población peñiscolana y está poblado en un 27% de las casi 500 casas existentes. El 30% de los comercios de Peñíscola estan también en el casco antiguo y se dedican básicamente a la venta de souvenirs.

El Plan Especial de Protección incide en la conservación del patrimonio y crea un manual de restauración de las viviendas tradicionales para mantener el esplendor de la plaza

Un Plan Especial para el patrimonio peñiscolano

Calles de Peñíscola y criterios de intervención en las viviendas incluidos en el manual

Un libro de estilopara rehabilitarel patrimonio

La concejaLía deL casco

Antiguo en colaboracióncon Onada Edicionsultima la edición de unmanual con criterios parala rehabilitación yedificación de nuevaplanta en el conjuntohistoricoartístico dePeñíscola. El documentoes de obligado cumplimiento por los particulares y busca seguir lastécnicas tradicionales enlas intervenciones sobrelos inmuebles para evitarque se desvirtúe elconjunto con técnicasinpropias. El libro,redactado por PepaBalaguer y Luis Vicénrecopila la normativavigente y explica, porejemplo, como debe serun balcón, una puerta,las ventanas, cubiertas,bajantes o carpinteríade la casa tradicionalpeñiscolana.

televisión y la recuperación del patrimonio como es la zona de les fontetes o este Plan de Dinamización del Casco Antiguo de Peñíscola”, explicó. Los presu-puestos de 2010 crearán una partida para el Plan de Dinamización, aunque no la cifraron.

Mucho trabajo por delanteJuan Castro, de la empresa redactora del Plan de Dinamización Think Solutions, explicó que “se busca convertir el casco antiguo en un reclamo turístico o simbólico”. La situación del tómbolo en un momento concreto sirvió para el despegue turístico y econó-mico de la localidad pero las incomodidades por la tipología de la vivienda unifamiliar peñiscolana, estrechas y con muchas alturas ha motivado que la gente traslade sus viviendas al ensanche.

Entre los puntos a superar Castro citó la insufi-ciente oferta cultural, el hecho que la gente suba

a ver el castillo “pero olvide el resto del conjunto”, la necesidad de una Agenda Local 21, la creación de nuevos recursos interpretativos en el castillo o la diversificación del tipo de comercios y estableci-mientos son algunos de los extremos a analizar. En la actualidad el casco antiguo acoge al 11% de la población peñiscolana y está poblado en un 27% de las casi 500 casas existentes.

En una encuesta el 90% de los vecinos ha mani-festado su disposición a colaborar en acciones de mejora del casco antiguo. El 30% de los comercios de Peñíscola estan también en el casco antiguo y se dedican básicamente a la venta de souvenirs. El tiempo medio de estancia de los turistas en el casco antiguo es de tres horas. “Nos gustaría que pudieran visitar toda la cultura y patrimonio y estarse dos días e incluso pernoctar en la locali-dad”, concluyó.

3Brots | Magazine del món rural actualitat

Imágenes del manual de patrimonio, del castillo y calles

Conjunto Historico-artístico

La localidad de Peñíscola ha planteado entre sus acciones de cara a dinamizar, crear nuevos recursos turísticos y poner en valor su casco antiguo, la declaración de su peña como Patrimonio de la Huma-nidad. El Plan de Dinamización presentado el viernes contiene algunas propuestas y acciones que han sido consensuadas con la clase empresarial. Entre éstas destaca la candidatura del bien patrimonial al Con-sejo del Patrimonio Histórico, un órgano consultivo en el que están representados Estado y comunidades autónomas, según explicó el responsable de Think Solutions, redactora del documento.

Objetivos del manualEl Casco Antiguo de Peñíscola fue decla-rado Conjunto Histórico Artístico en 1972. En 1998 se redactó el Plan Especial de Protección de toda el área afectada por

dicha declaración y fue aprobado por el Ayuntamiento en el año 2007. El objetivo del Plan Especial era preservar los valores patrimoniales del conjunto estableciendo, por una parte actuaciones de rehabilitación y recualificación ambiental para los espacios y edificaciones públicas, y por otra medidas de protección y regu-lación de la actividad edificatoria privada.

La actividad edificatoria privada en el interior del recinto amurallado en los años anteriores a la redacción del Plan Especial, en pleno periodo de expansión turística, estaba empezando a modificar la imagen de la ciudad histórica, sobre todo en su

parte más visible, en el contorno edificado junto a las murallas, tal como se refleja en el Estudio del Paisaje realizado en la fase informativa del Plan Especial.

La regulación normativa del plan tenía por objeto, en conse-cuencia, detener el proceso de deterioro paisajís-tico del conjunto, así como reva-lorizar la arqui-

tectura popular peñiscolana priorizando las actuaciones de rehabilitación de la edificación existente sobre la sustitución indiscriminada de edificaciones.

El Catálogo incluido en el Plan Especial, supone un primer paso para la revaloriza-ción de la vivienda popular.

Peñíscola plantea entre sus acciones a realizar proponer a la localidad como Ciudad Patrimonio de la Humanidad

El castillo de Peñíscola es espectacular desde todos los puntos de vista

Los muros de la ciudadela de Peñíscola han acogido diversas culturas y civilizaciones y es una bella plaza fortificada del Mediterráneo

4 actualitat

PP, PSPV i BLOC votaron a favor mientras los grupos ecologistas creen que sigue siendo un método no selectivo

Les Corts dan cobertura al parany

La proposición de ley para modificar la ley de caza aprobada en octubre en les Corts Valencianes bus-caba resolver de una vez por todas la prohibición que en estos momentos impide a los paranyers poder practicar la caza. La propuesta reunía todas las razones que legitimaban la aprobación de la ley de la Comunidad Valenciana, y que a juicio de los grupos PP, PSOE y BLOC (Iniciativa y Esquerra Unida votaron en contra) es respetuosa con las disposiciones, tanto estatales como europeas y permite al Gobierno de Madrid apoyarla, en el espíritu de defensa de las tradiciones y costum-bres de cada una de las autonomías singulares de España, para la defensa del ruralismo y en el respeto de la salvaguarda de la biodiversidad de las especies silvestres.

La modificación de la ley de caza en sus artí-culos 7 y 10 es el primer paso para devolver la legalidad a la caza del parany. Para ello se han recogido las conclusiones de los informes científi-cos auspiciados por APAVAL, realizados con rigor y seriedad, con fundamento científico, irrefutable tanto por método como por profesionalidad del (IMPCF) Instituto Mediterráneo de Patrimonio Cinegético y Faunístico con su director científico Jean Claude Ricci, altamente reconocido y valo-rado en toda Europa.

Las principales novedades que nos deparará la caza del parany, una vez convenientemente regulada, es que la modificación de la ley exigirá a los paranyers tener los conocimientos y la capa-citación necesaria para poder cazar, con lo que se asegura el carácter selectivo de este método de caza tradicional, el establecimiento de una cuota máxima de capturas ajustada al derecho europeo de pequeñas cantidades y el uso efectivo de sustancias ecológicas, inocuas, que permiten la liberación de las aves que resulten atrapadas accidentalmente, dado que los estudios realiza-dos, concluyen que las especies liberadas, lo hacen sin ningún problema y sin lesiones.

La postura de GecenEl Grupo para el Estudio y la Conservación de los Espacios Naturales (GECEN) ha denunciado que los paranyers están preparando el pegamento “de siempre” para cazar, en lugar de la sustancia “especial” que alegaron que iban a usar porque no causaba daño a los animales.

En un comunicado, el Gecen ha denunciado que los paranyers están com-prando la “liga” de calidad especial de la marca ‘El Tordo’, una sustancia que, según apunta Gecen, es la misma que se ha empleado “toda la vida”.

El grupo ecologista asegura que ese hecho ejemplifica lo que se pretende a través de la modificación de la ley de caza valenciana para legalizar el parany. “Simplemente es dar luz verde a la caza del parany de siempre utilizando como excusa la falsa ciencia basada en sustancias milagrosas que después no se tiene ni la decencia de utilizar y comercializar, aunque sea para disimu-lar”, denuncia Gecen.

Esa agrupación sugiere que lo que les interesa a los paranyers es tener “algún papel” para que no les denuncien y después poder hacer “lo que venga en gana”.“Y como se hace siempre, se seguirán consumiendo y matando pajaritos, entre 1.5 y 2.5 millones en un mes, además de tordos”, calcula Gecen.

Por otra parte, la Unión Europea ha decidido abrir una investigación sobre las pretensiones del PP valenciano de modificar la ley de caza, después de que el eurodiputado de Iniciativa, Raül Romeva, presentara esta petición. “Ahora, el PP deberá mostrar en Bruselas los supuestos informes científicos, que no tiene, para justificar que esta práctica es selectiva”, aseguran. Los ecosocialistas afirman que esta pretendida ley del PP nacerá muerta y por lo tanto, dejará en indefensión a los paranyeros ante una actividad condenada por tres tribunales por atentar contra normativa estatal y europea.

5Brots | Magazine del món rural notícies

Inés cORnelles

El biòleg benicarlando Román Senar Lluch ha dirigit, per encàrrec de l’empresa Araborges, la realizació d’un inventari de les oliveres mil·lenàries o monu-mentals al territori de la Taula del Sènia.

Quan et vas orientar cap a la biologia, t’imagi-naves fent un estudi que, com aquest, girés en torn les oliveres de la nostra terra?Durant la carrera, jo em vaig especialitzar en botànica ja que és la part de la biologia que més m’atrau. I, en certa, manera la botànica està molt relacionada amb la línia d’aquest estudi. Tanma-teix, estudiar les oliveres mil·lenàries de la zona no m’ho havia plantejat mai. Ha estat una oportunitat que ha sortit i he aprofitat. La veritat és que m’ha agradat fer l’estudi ja que ha sigut una experiència molt bonica i enriquidora. M’ha ajudat a conèixer millor el patrimoni que tenim i a prendre més cons-ciència del seu valor historicocultural.

Fes-nos cinc cèntims, quina informació con-creta ha tret a la llum l’estudi? Era ja sabut que en aquest territori es comptava en oliveres monumentals. Tanmateix, no es coneixia el nombre exacte i aquest estudi, primerament, ens ha permès conèixer el nombre precís d’olive-res monumentals. Concretament, s’han catalogat 4080 oliveres. En segon lloc, s’ha pogut conèixer la distribució de les oliveres als pobles de la man-comunitat de la Taula del Sènia. Ulldecona (amb 1.237), Canet (amb 1.118) i la Jana (amb 939) han sigut els pobles que més en concentren.

Pel que fa a la Jana, voldria destacar que té un terme molt menut en comparació als d’Ulldecona i Canet. De manera que si tenim en compte la super-fície del seu terme, a la Jana és, en diferència, on hi ha una major densitat d’oliveres monumentals per km2. I per últim, prenent les mesures, hem pogut saber on es troben les oliveres amb un major perímetre de soca. Per exemple, la més gran de

La Jana té la major densitat d’oliveres monumentals per quilòmetre quadrat. La més gran de totes s’ha trobat a Traiguera i fa 10 m de soca

Comptant les oliveresEl biòleg Román Senar ha catalogat 4.080 oliveres en el territori de la Mancomunitat de la Taula del Sénia per encàrrec d’Arabogues

6 entrevista

totes s’ha trobat a Traiguera i fa 10,20 m de perímetre de soca. Ens trobem davant de resultats que posen de manifest que els pobles del Sènia conformen la zona de l’estat on hi ha una major densitat d’oli-veres monumentals i que, a més a més, les oliveres més grans que es coneixen es troben ací. I és que les oliveres més grans de Catalunya són les d’Ulldecona i les més grans de Castelló són les del Maestrat. Amb tantes oliveres, quin ha estat el procediment per no descuidar-se’n cap?A cada poble, es contactava amb perso-nes coneixedores del territori. Aleshores, amb la seva col·laboració, visitàvem camp a camp, prenent totes les mesures de les oliveres i catalogant-les una a una. En el cas dels pobles on hi havia més oliveres, com ara Ulldecona i Canet, va caler anar parcel·la a parcel·la recorrent tot el terme. Ha estat clau la dedicació de molt de temps i la participació de moltes persones.

Dins d’aquestes oliveres monumen-tals, quina és la varietat que més abunda?Ja es coneixia que les oliveres més grans corresponen a la varietat farga. Però amb aquest estudi s’ha pogut corroborar. Podria ser que la varietat farga fos la primera de les varietats que es van començar a plantar ací. Gairebé totes les oliveres que s’han catalogat pertanyen a la varietat farga. Quant a les característiques, les oli-ves d’aquesta varietat són d’una mesura mitjana, més bé allargadetes i en una xico-teta i molt lleugera forma de corbella.

En veure les olives es sap de seguida si és varietat farga o no. És una varietat autòctona i endèmica d’ací de la nostra zona, tan del Baix Maestrat com del Mont-sià. I és que el nucli de la farga es concen-tra majoritàriament al territori estudiat. A més trobem altres varietats que han anat apareixent més tard. Entre d’altres està la morruda, la llumeta, la sevillenca, la cuquello... En moltes ocasions, la utilitza-ció d’altres varietats es deu al fet que són més fàcils de collir i més productives.

És considerable la influència que exer-ceix la varietat al sabor de l’oli?Per suposat. Cada varietat té un sabor dife-rent. Ni millor ni pitjor sinó diferent i únic. Per tant, amb la varietat farga es produeix un oli molt diferent al, per exemple, realit-zat amb la varietat morruda o la canetera. El que ocorre és que, fins ara, sempre s’ha barrejat tot en el mateix munt. Així com hi ha una arrelada tradició vinícola i es té

en compte el tipus de raïm amb què es fa el vi, amb l’oli no succeeix el mateix. Però comença a tindre lloc la producció d’olis monovarietals. Per exemple, l’oli de farga. Així aconseguim més varietat de productes i, sobretot, podem assaborir i apreciar més els diferents olis. I és que tenim una gama molt amplia de varietats i en barrejar-les totes no arribem a apreciar els seus matisos únics.

De cara al futur, quin significat pot tindre aquest projecte?Aquest estudi el podríem definir com una primera passa per a poder continuar enda-vant amb la preservació del nostre patri-moni històric i natural. I és que, el primer esglaó consisteix a conèixer amb exactitud allò que tenim. A partir d’aquesta infor-mació corroborada ja es poden sol·licitar ajudes i emprendre altres estudis.

La continuació d’aquest treball serà, primerament, la publicació d’un llibre que, entre altres assumptes del nostre patrimoni, tractarà el tema de les oliveres monumentals. Amb aquesta publicació divulgativa es contribueix al fet que la gent valore el que tenim a casa. Desprès, ja de cara a l’any vinent, es mirarà d’emprendre un altre estudi sobre el genotip de les oli-veres per a veure si dins d’aquestes 4080 oliveres hi hauria alguna varietat nova.

També, encara més endavant, s’inten-taria fer museus centrats en el tema de les oliveres monumentals. L’estudi és, per tant, l’obertura a projectes futurs molt positius per al coneixement i la protecció del nostre patrimoni natural.

Per al llaurador, què impliquen tots aquests projectes?Els preus de l’oli no acompanyen, i pro-duir oli d’olivera mil·lenària pot ser, sens dubte, un atractiu incentiu per al llaurador. I és que, de fet, aquest oli es cobra qüasi al doble de preu que l’altre.

A més a més de guanyar el llaurador, guanyem tots. Si es treballen aquestes oliveres, es contribueix a la seva preser-vació. I és que, treballar-les implica aclarir-les, abonar-les i, en definitiva, donar més vida a l’arbre.

Mirant pel llaurador, aquests estudis poden suposar també una espenta perquè se’ls reconega la seua tasca de preser-vació i aconsegueisquen ajudes de caire econòmic. I amb aquests treballs es pot afavorir que les oliveres monumentals dels pobles del Sènia esdevinguen un atractiu més per al turisme de la zona, implicant això un important augment del rendiment econòmic de la nostra terra.

Qui és? -Edat: 28 anys

-Estudis: Llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat de València l’any 2007. Especialització en botànica.

-Aficions: Des de sempre m’ha atret molt la naturalesa, m’agrada molt observar-la, així que quan puc em perdo pels voltans del Maestrat i Ports, per poder conèixer les muntanyes, senders, arbres, fonts, rius, bolets i, com no, la flora. Sempre que surto arribo a casa amb una bossa plena de plantes de tot tipus, per a identificar-les i estudiar-les. M’agrada la història, sobre tot aquella que ens identifica i ens apropa a tots els pobles. Una de les meues aficions és la dolçaina, fa uns anys que la vaig aprendre a tocar i cada dia m’hi sento més atret.

Lloc del Maestrat que t’agrada: Sincerament, tot! El Maestrat i les comarques veïnes són sorprenents, estem en un lloc privilegiat. Tenim un territori extremadament ric en valors culturals i naturals. Una terra dominada per castells, masos, molins fariners, ermites, dinosaures, poblaments ibers i romans i arbres monumentals. Fóra bo que la gent coneguera i valorès tota la riquesa que tenim al nostre voltant.

entrevista 7Brots | Magazine del món rural

450 quilos de peix i polp. Els 12 restauradors que van participar en la Demostració Gastronòmica del Peix i Polp de Llotja de Benicarló van esgotar els 454 quilos de peix i polp que s’havien comprat per a l’ocasió. Es calcula que unes 1.200 persones van participar de la degustació.

El Consell potenciarà la FP de Pesca a Castelló per a disposar d’una xarxa puntera a nivell estatal

El conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, va manifestar que “la Generalitat té la intenció de potenciar els ensenyaments de formació professional a Castelló i en particular els de la família maritimopesquera, amb l’objecte de disposar d’una xarxa capdavantera a Espanya”. El conseller d’Educació va realitzar aquestes declaracions al llarg de la signatura d’un conveni amb

l’Autoritat Portuària de Castelló, a través del qual es cedeix una nau de 1.084,88 metres quadrats de superfície per al desenvolupament de les tasques d’ensenyament del mòdul de Formació Professional de la branca maritimopesquera a la zona de servei del Port de Castelló. L’acte també va comptar amb la presència de la consellera d’Agricultura, Pesca i Ali-mentació, Maritina Hernández.

Font de Mora va agrair la col·laboració de l’Autoritat Portuà-ria de Castelló, “perquè gràcies a aquest conveni ens facilita una nau i les corresponents escomeses a la zona pesquera del Port, un lloc privilegiat”.

Així mateix, el conseller d’Educació va destacar la col-laboració de la Federació Provincial de Confraries de Pes-cadors de Castelló, “amb la qual també se signa un acord d’actuacions que permet compartir esforços per impulsar un sector de gran importància econòmica i social de la Comuni-tat” .

Per la seua banda, la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Maritina Hernández, va indicar que l’acord “sorgeix de la voluntat de col·laboració entre la Generalitat i les confraries de pescadors de la Comunitat Valenciana per desenvolupar i estructurar l’aprenentatge d’un ofici que té una rellevància social i econòmica important a les nostres comarques costaneres, i al mateix temps, i conscients de la seua importància, suposa la incorporació de la formació professional en l’àmbit pesquer al sistema formatiu reglat”.

Finalment, va afegir que, amb la posada en marxa del centre per impartir formació professional en el recinte de l’Autoritat Portuària de Castelló, “juntament amb l’Institut de Formació Marítim i Pesquer d’Alacant, continuem fent realitat l’aposta del Govern Valencià de conformar una xarxa de centres de formació a la Comunitat Valenciana al servei del sector pes-quer”.

8 notícies

Agricultura incrementa en un millón de euros las ayudas para la renovación de tractores y maquinaria agrícola

La Conselleria de Agricultura, Pesca y Ali-mentación ha incrementado en un millón de euros las ayudas para la renovación y la modernización de maquinaria agrícola y la implantación de nuevas tecnologías en maquinaria y equipos agrarios.

Este aumento de las subvenciones se enmarca en el Plan de Impulso de los Sectores Productivos del Plan Confianza, promovido por el Consell para tratar de afrontar con mejores garantías la actual coyuntura económica.

En este sentido, se han destinado 600.000 euros a fomentar la innovación tecnológica aplicada a las herramientas agrícolas y 400.000 euros el crédito para la renovación y la modernización de maqui-naria agrícola.

El objetivo de estas ayudas es estimular la renovación de los tractores antiguos y maquinarias automotrices obsoletas, así como el achatarramiento de las más antiguas y su sustitución por otras nue-vas. Asimismo, se promociona el uso de vehículos de mayor eficiencia energética y menor impacto ambiental.

Además, a través de la adquisición de nuevas tecnologías en maquinaria y equipos agrarios fomenta la innovación, lo que contribuye a mejorar los actuales sistemas de producción, ahorro energé-tico, conservación del medio ambiente y mejora de las condiciones de trabajo de los agricultores.

Estas subvenciones también fomen-

tan la tecnificación de las labores de siembra y plantación en cultivos, la mejora de las instalaciones de los invernaderos y viveros destinados a producción hortofru-tícola y la mecanización de la colocación y recogida de protecciones plásticas.

Del mismo modo, se favorece la distri-bución y manipulación de equipos fitosa-nitarios, la mecanización de las labores de poda, la recolección mecanizada de productos agrícolas y el equipamiento automático para distribución y suministro de gasóleo agrícola.

Estas medidas se enmarcan en el Plan Confianza y en la política de promoción de la ganadería que desarrolla la Conselleria de Agricultura, a través del Plan Director 2008-2013 para el Sector Ganadero de la Comunitat Valenciana, dotado con 40 millones de euros. Esta inversión se dedica especialmente a actuaciones en el ámbito de la mejora de las infraestruc-turas, la bioseguridad y la transferencia tecnológica, a través de programas de formación y asistencia técnica.

Un tractor recentment adquirit a una explotació agrària

9Brots | Magazine del món rural notícies

El MARM subvenciona a la asociación Territori del Sénia

JORDI MAURA

El presidente de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, Jordi Romeu, dio a conocer la concesión de una subvención del Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino al proyecto ‘Oli i oliveres mil·lenàries, motor de desenvolupament sostenible del Territori del Sénia’, que ha recibido 1.230.150 euros en cuatro años.

Las ayudas fueron presentadas a los integrantes de la asociación Territori del Sénia, sectores económicos de la zona y Consistorios miembros de la Mancomuni-tat. Los fondos han ido ligados al inventa-rio de 4.080 ejemplares de olivos en un ámbito pequeño del Mediterráneo.

Ya se ha creado un grupo de trabajo

en el que está integrado el Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) que realizará un estudio dirigido a determinar el genotipo de los olivos monumentales, cracterizar los singula-res, comparar las características de los aceites de los distintos olivos y el ase-soramiento a las almazaras que trabajen con esta producción.

La Mancomunidad tiene en el olivo su cultivo más mayoritario con 26.858 de las casi 200.000 hectáreas que dispone, lo que representa el 14,5 % frente a la media española del 4,8%. Ramon Mam-pel, presidente de Clot d’en Simó alabó el proyecto porque ha realizado un censo fidedigno de olivos y puede dinamizar las comarcas.

La empresa Escal UGS, concesionaria del proyecto Castor en Vinaròs se impli-cará en la colaboración económica con distintas acciones medioambientales y culturales a través de un convenio con la Fundació Rey Jaime I de la Mancomunitat de la Taula del Sénia.

Durante el 2009 se va a actuar en un antiguo puente denominado “Pont dels Estretets” situado entre Vinaròs y Alca-nar. Este puente sobre el Sénia es de probable origen romano. También crearán una colección de libros sobre temática local y que arrancará con “Un paseo por los puertos de Beceite”, unas transcripci-ones del diario de dos botánicos en los años 60 y que recorrieron la Tinença y els Ports, de la editorial Onada.

Un vivero de Benicarló produce cerca de 4.000 centros de mesa y plantas con ambientación fantasmagórica para decorar las fiestas de Halloween

Halloween arraiga en el Maestrat

JORDI MAURA

No hace falta desplazarse a los países anglosa-jones para montarse una fiesta halloween. Estas noches de fantasía se dice que nacieron en la vieja Irlanda y fueron exportadas a América en el siglo XIX, pero hoy en día incluso se utilizan como técnica de márketing o de diversificación del negocio. Unos productores de flores de Benicarló comercializan simpáticos productos ‘Halloween’.

Los empresarios han decidido aportar su granito a esta noche de misterio, donde cada vez la gente está más predispuesta a disfrazarse y a realizar una cena o una fiesta temática centrada en las brujas, los duendes, los muertos o sus espíritus sin perder el sentido del humor, de misterio y fan-tasía.

Flores naranjaSempreFlora ha creado una línea centrada en el halloween, su filosofía y colores. Manuel Simó, gerente de esta firma benicarlanda señala que “sem-preHalloween supone diferenciarnos del resto de productores del Estado en estas fechas. Con imaginación y las características típicamente de Todos los Santos puedes sacar producto al mercado”. Entre plantas y centros de mesa SempreFlora comercializa estos días entre tres y cuatro mil plantas por todo el estado, una cifra que va en alza.

Ciclamenes, violetas y elementos como la típica calabaza, una bruja o incluso un cirio conforman esta decoración que está siendo explotada. La empresa tiene incluso un comercial que, desde Valencia, distribuye a toda España. “Donde más vendemos es en las grandes ciudades, que es donde mejor funcionan estas cosas”, señaló. El gerente de Sempreflora no oculta que “estamos en una época de darle a la calabaza y tenemos que empeñar-nos en crear cosas nuevas y motivar al consumidor”. A pesar de la coyuntura económica a esta empresa el año le está yendo “bastante bien”.

La entidad ha percibido ya 1,2 millones en cuatro años

10 notícies

Inés cORnelles

Amb l’arribada del fred, de quina deliciosa manera podem mantindre la calor del nos-tre cos? Per exemple, menjant l’energètic fruit de la figuera, la típica figa. Molt carac-terística del Baix Maestrat, la figa madura durant l’agost, setembre i octubre. Tanma-teix, sempre podem gaudir de les seues propietats i de la seva dolçor gràcies a la figa seca.

La figuera (Ficus carica) és sens dubte un arbre molt fàcil de trobar vora les cases de camp del Baix Maestrat. I és que, anys enrere a la nostra terra, sobretot per als masovers de l’interior, la figa era durant tot l’any un aliment fonamental. Quan les figues estaven a punt per ser collides, s’acostumava a reservar una bona part per assecar-les als canyissos dels terrats. A la nit, les figues es guardaven i cada matí es treien de nou. Això si no plovia i tampoc estava núvol, ja que és l’exposició al sol i no a la humitat la condició que demana aquest tradicional procés. Respecte a la figa fresca, la seca té molt més calci i hidrats de carboni, de manera que aporta així molta més energia. L’alt nivell de sucre del fruit esdevé un conservant natural que, juntament amb l’evaporació de l’aigua,

permet que es mantinguen durant un llarg període en perfecte estat.

Segons els especialistes en nutrició, les seves virtuts per a la salut no són poques. Es recomana el seu consum per a combatre problemes del sistema respiratori. Conté una fibra denominada lignina molt eficaç per a combatre els trastorns de l’intestí.

L’alt contingut en calci fa que siga molt favorable per a l’enfortiment dels ossos. I, com a curiositat, destaca que durant segles la figa ha estat considerada una fruita molt eròtica i passional. De fet, com tots sabem, en la parla quotidiana de la nostra llengua no és gens estrany l’ús del terme figa per referir-se al sexe femení.

Unes figues acabades de collir i llestes per a menjar

Figues tot l’any

Elaboració Prèviament, les figues cal posar-les a remull durant cinc hores. Aleshores, la meitat de les figues les trossegeu i la resta les deixeu senceres. Enrossiu les galtes en una paella amb oli calent. Quan estiguen daurades, retireu-les del foc i salpebreu-les. A la mateixa paella, poseu-hi la ceba, la pas-tanaga i l’api tot picat i remeneu-ho. Incorporeu-hi els alls sencers i les figues remullades tallades en trossos.

Quan estiga cuit, afegiu-hi la tomaca picada i deixeu-ho coure uns 10 o 15 minuts. Després, incorporeu-hi les galtes i el brou de carn tebi, i deixeu-ho coure 30 minuts més. A continuació, fregiu les figues remullades senceres en una paella amb mantega. I ja per acabar, passeu la salsa de coure les galtes per un colador xinès i emplateu-ho tot.

Galtes de porc amb figues seques (recepta del Club de Cuines)

Ingredients

· 250 g de figues seques· 4 galtes de porc· 2 cebes· 5 pastanagues· 3 grans d’all· 1 tija d’api· 4 tomaques madures· ¾ l de brou de carn· Oli· Mantega· Sal· Pebre

11Brots | Magazine del món rural agricultura

Inés cORnelles

El jove Víctor Galán Sastriques gaudeix practicant el tir i arros-segament, una modalitat esportiva molt coneguda a la nostra comarca i molt vinculada amb el món rural.

Quan va començar la teua afició al tir i arrossegament?Sent jo molt xicotet. A casa sempre havíem tingut cavalls,

i he tingut la sort de créixer envoltat d’aquest món que tan m’agrada.

Concretament, quin objectiu han d’aconseguir el cavall i el seu amo per ser els guanyadors d’un concurs?

L’objectiu als concursos és que, un cop carregat el carro al 3x1 (el triple del pes de l’animal), el cavall aconseguisca arribar a la meta en el menor temps possible. Així, si el cavall fa per exemple 300 kg hauria de carregar-ne 900 kg. I aleshores, ell i el seu amo s’entenen per tractar de ser els més ràpids.

Actualment, amb quants cavalls comptes per a partici-par als diferents concursos que es celebren?

Amb sis cavalls: Ronaldinho, la Careta, la Lucera, la Romera, el Rubio i la Cadufera. Me’ls vull molt a tots. Però els tinc un afecte molt especial a la Romera i a la Lucera perquè són dos cavalls que fa molts d’anys que els tinc. A més, he fet molts premis amb ells i, tants anys junts, impliquen molts moments compartits.

Soleu comptar amb un públic abundant?Això depèn molt d’on anem. A algunes zones hi ha menys

afició i, aleshores, no fa cap un públic molt abundant. Ara, la veritat és que comptem amb llocs com Benicarló, Peníscola, Sant Carles de la Ràpita i Castelló on sí que acudeix molta gent. Es tracta de pobles on està molt arrelada la tradició del tir i arrossegament.

Diàriament, quines tasques implica la pràctica d’aquest tradicional esport?

Tenir aquesta afició suposa que diàriament, en acabar la teua jornada de feina, has de dedicar-los un temps important. I és que, com nosaltres, cada dia mengen. A més, s’han d’enganxar al carro ja que cal un entrenament constant perquè estiguen ben sans i preparats per als concursos. El carro es carrega d’arena i va amb una roda baix arrossegant-se perquè ells així es cansen i facen força.

De vegades, alguns sectors de la societat vinculen aquesta pràctica amb el maltractament als animals, quin missatge els voldries transmetre?

Jo els diria que no. Als cavalls no se’ls maltracta. Ells en veritat són feliços quan saben el que han que fer i ho fan. Aleshores, ells, com nosaltres, es senten satisfets. Més que nosaltres ens els volem, no se’ls estima ningú. De fet, els que vivim tant aquesta afició, no hi ha un dia que puguem passar sense estar al costat dels cavalls. I si sabem que ells pateixen, això per suposat també ens fa patir a nosaltres.

Com veus el futur del tir i arrossegament a la comarca del Maestrat?

Ara hi ha molta joventut posada en aquest esport tan vin-culat amb el món agrari. Encara que no es dediquen al camp, disposen del seu trosset de terra on tenen el seu cavall, o més

d’un en molts de casos. Així que jo, tenint en compte que molts aficionats són d’allò més joves, diria que la tendència és de continuar endavant.

Què diries per engrescar a aquelles persones que no són gaire coneixedores del tir i arrossegament?

Jo els recomanaria que s’apropen perquè és realment bonic veure com s’arriba a establir una compenetració que és tan summament difícil. Dóna gust veure com el cavall creu el seu amo i la complicitat tan gran que hi ha entre ells dos.

Properament, on tenim l’oportunitat de gaudir d’aquest esport?

Ara a finals de gener, al Tir de la Carxofa, a Benicarló.

Entrevista a Víctor GalánEl tir i arrosegament segueix viu gràcies al món rural i a l’ús d’animals en les faenes del camp

A poblacions com Benicarló, Sant Carles de la Ràpita, Peníscola o Castelló l’afició al tir i arrossegament es troba molt arrelada

D’entrenament a la platja del Gurugú

Galán amb Moreno, un dels seus animals

12 tir i arrossegament

El Consell ha declarado, el pasado mayo, Bien de Interés Cultural el conjunto for-mado por las edificaciones del Barranco de los Molinos de Ares del Maestre en la categoría de Espacio Etnológico. De este modo, este enclave se convierte en el primer bien protegido bajo esta categoría de la Comunitat Valenciana.

La Directora General de Patrimonio Valenciano, organismo que incoó este expediente en 2008, ha destacado la importancia de esta declaración: “Con este hecho, la Comunitat Valenciana cuenta con el primer Espacio Etnológico, que nos permite conocer cómo se reali-zaba el aprovechamiento del agua para los trabajos de la época, y cuáles eran las técnicas del trabajo, además de la información relativa a la arquitectura tra-dicional y la ingeniería de la época”.

El llamado barranco de los Molinos debe su nombre a los cinco molinos harineros que se sirven de su agua como fuerza motriz. Éstos fueron construidos en la segunda mitad del siglo XVIII y reciben los nombres de Molino de la Roca, Molinet, Molino de Dalt, Molino de la Balsa Redonda y Molino del Sól de la Costa. El enclave reúne otras construcci-ones como la Fuente dels Regatxols, el lavadero contiguo, un paleomar, un pajar o varias balsas.

La protección no se limita a las partes puramente integrantes del sistema hidráu-lico de los molinos, sino que comprende el entorno de protección de la unidad paisajística formada por el barranco que limita los molinos y las vertientes de los montes que lo alimentan, así como los caminos más próximos desde donde se

puede contemplar el BIC.La nueva situación de protección patri-

monial que gozan los molinos y su entorno hace que desde este momento cualquier intervención en este espacio requiera de la autorización previa de la Conse-llería de Cultura y Deporte. Así pues, a fin de preservar el paisaje histórico del conjunto, no se autorizará edificación alguna, quedando también prohibidos los movimientos de tierras y excavaciones de incidencia paisajística, las señalizaciones de tipo publicitario, la tala de árboles, el almacenaje al aire libre de materiales y el vertido de residuos.

Historia del conjuntoEstos molinos son del tipo de rueda horizontal y forman cada uno de ellos una unidad hidráulica, con una balsa de reten-ción del agua (bassa), una torre o rampa de caída de agua (cup) y la acequia de canalización de agua que los conecta (séquies). El conjunto fue realizado en sillería, empleada principalmente en cups y rampas, con el fin de impermeabilizar conductos y evitar el máximo las pérdidas de agua por filtración, al tiempo que se conseguía una mayor durabilidad de las estructuras.

La construcción de los molinos fue llevada a cabo por iniciativa de los gran-des propietarios rentistas de las fincas agrícolas donde se ubican, para, de esta manera, conseguir un conjunto que moli-ese la cantidad de trigo suficiente para la población creciente de una gran parte del término de Ares y de otros territorios vecinos, como las masías del altiplano sur de Morella.

La directora general de Producción Agraria de la Conselleria de Agricul-tura Pesca y Alimentación, Laura Peñarroya Fabregat, ha asegurado que las subvenciones al seguro de la Alcachofa de Benicarló con Denominación de Origen Protegida pueden llegar hasta un 70%.

La directora general de Produc-ción Agraria dijo que “se sigue trabajando para potenciar este seguro y adaptarlo a las necesi-dades y realidades del agricultor. Tenemos un producto de primera línea, con denominación de origen, pero existe un problema: nuestros agricultores no aseguran. Peñarroya lamentó esta actitud y aseguró que “no hay excusas para no contratarlo. Los labradores deben tomar conciencia de que no pueden arriesgarse a padecer estos riesgos ante adversidades climáticas”.

El seguro cubre heladas, pedrisco y también daños excepcionales como inundación-lluvia torrencial-lluvia persistente, fauna silvestre, viento huracanado e incendio. La conselleria de Agricultura destinó en 2009, 28 millones de euros a la subvención de seguros agrarios.

La Conselleria subvencionará el seguro para la alcachofa

El barranco dels Molins de Ares se convierte en el primer BIC etnológico

13Brots | Magazine del món rural notícies

La cuina tradicional catinenca en un llibreJORDI MAURA

L’Associació de Dones de Casa de Catí en col·laboració amb el Servei de Publi-cacions de la Diputació de Castelló, han editat La cuina tradicional catinenca, un llibre que recull desenes de receptes que durant segles han servit per alimentar els veïns d’esta localitat i celebrar les festes o endolcir una sobretaula. L’Associació de Dones ha treballat dur per a fer un llibre amb les receptes de tota la vida de Catí i compilar-les en un llibre amanós i d’acurat diseny amb l’objectiu que no es perden.

El llibre és tot un plaer i està organitzat entorn els primers plats, els segons, les postres i pastes i els torrons, una tradició que a Catí ve de segles. Cada recepta està acompanyada de belles instantànies d’An-tonio Capsir.

Així podem trobar espectaculars recep-

tes com els caragols amb salsa, el menjar de Dijous Sant, la medieval sopa d’ametla o la truita de guitxasos. El festival segueix amb plats com la carn masovera, amb el regust de la vida al camp, la senzillesa del conill amb all i timó, l’autèntica recepta de l’olla catinenca o alguns secrets desvetllats com els ingredients del tombet de llebre i la manera de deixar tendra esta carn.

El llibre es clou amb la dolçor de pos-tres i rebosteria com els ametllats, les ametles ronyoses, les borraines o els carquinyols. Una coca celestial, una bona collà i uns torrons o massapà de rovell són una declaració d’intencions del nivell de la gastronomia de la localitat i del que ha estat l’economia i els ingredients de la subsistència de la gent de Catí que ja té, en aquest llibre, tota una referència de futur.

El tombet, una de les receptesDesde hace varios años, la Navidad viene ligada, entre otras muchas cosas, a esa planta tan atractiva, de flores grandes, carnosas y mayorita-riamente rojas, que ya forma parte de la decoración de escaparates, jardines, maceteros e interiores de nuestras casas.

La poinsettia es la planta, hoy por hoy, más comercializada en estos días. Pero es cierto que su durabili-dad es muy corta, y esto es debido a que la planta alcanza su máxima vistosidad, cuando su estado de maduración es bastante avanzado. Pero esto no nos tiene que alarmar, ya que es el proceso natural de todas las plantas en flor.

Les proponemos unos cuantos consejos, para que, dándole a la planta unas condiciones adecuadas, aumente su resistencia en Navidad.

- Situarla en un lugar con mucha luz, pero indirecta. Los rayos de sol directo, podría deshidratar sus hojas y una carencia excesiva de luz, provocaría la perdida de las mismas.

- Colocarla lo más alejada posible tanto de focos de calor (aire acondi-cionado, calefactores, …) como de corrientes de aire frío.

- No excederse en el riego. Esta es la parte más delicada del cuidado de la planta. Si la turba está extrema-damente seca, las hojas empezarán a amarillear y a caerse, y por el contrario, el exceso de agua (enchar-camiento) hará que la raíz se pudra. El riego de las poinsettias, así, como el del resto de las plantas en general, no debe ser hecho de forma metódica. La mejor manera de saber sus necesidades, es visualizar, tocar el sustrato y comprobar que exista una ligera humedad constante.

Una vez terminada la Navidad

El cuidado de la Poinsettia

lo más corriente es deshacernos de las poinsettias, pero si alguien quiere intentar mantenerla, partiendo de que es un arbusto de exterior, podemos hacer lo siguiente:

Como habrá perdido parte de su atractivo, la situaremos en una zona exterior, resguardada del aire y exceso de frío, tal como un patio, una terraza, … En este momento las necesidades de la planta son mínimas, dado que su estado de vegetación es escaso por tanto tendremos que regarla muy poco. Dejar que caigan las flores marchitas y las hojas amarillentas. Cuando llegue la primavera, recortaremos los tallos unos centímetros, eliminado las zonas que se han secado y la cambiaremos de maceta, colocándola en un recipiente, de 2 a 4 centímetros más grande que el que ya tenía. La regaremos abundantemente y la abonaremos. A medida que avanzamos hacia el verano, la planta empezará a brotar, aumentando el follaje. El riego será como lo descrito en un principio, visualizando y tocando el sustrato consiguiendo una ligera humedad constante. sempreFlORA

14 notícies

JORDI MAURA

Àlvar Anyó, productor de aceite de oliva, presentó en Benicarló acompañado de Mariano Bueno, divulgador y experto en Geobiología, Bioconstrucción y Agricultura Ecológica, el primer aceite elaborado sigui-endo criterios de agricultura ecológica de la localidad. El aceite está envasado por Benihort en botellas de 200 mililitros. La propuesta trata de aunar un cultivo nuevo con la producción tradicional y las nuevas maneras de comercializar y envasar “para obtener un aceite muy suave y apreciado de tan sólo 0,2 grados de acidez”.

Mariano Bueno, autor de numerosos libros como ‘el huerto familiar ecológico’ o ‘casa saludable’ aseguró que “son cada vez más las personas que valoran los productos elaborados sin utilizar abonos químicos y de agricultura ecológica, porque

incide sobre la salud, el gusto y nuestro entorno”. Por el momento, y mientras el molino y almazara comarcal consiguen su certificación para envasar con la etiqueta ecológica la botella no lucirá la pegatina del Comité d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana, donde está inscrito el productor.

“La producción del aceite ha sido com-pleja y rigurosa, garantía de que el aceite ha sido bueno y totalmente ecológico”. Para la elaboración de este aceite no se utilizan abonos ni insecticidas y se recorta al máximo el tiempo de Amb els envasos d’oli acabat d’envasarespera entre la reco-lección y su entrada al molino.

Consumo localLa empresa benicarlanda De Bon Gust comercializa este primer aceite. El televi-

sivo Mariano Bueno abogó por “consumir productos locales” ya que a su juicio “lo más ecológico lo encontramos al lado de casa. No tiene sentido traer un aceite italiano ecológico que ha sido producido en Andalucía, porque con tanto recorrido deja de serlo”, dijo.

Aceite de arbequina ecológico

Cuando se habla de armonías, asociacio-nes, maridajes, hay que tener en cuenta que no existen leyes universales y que se basan en apreciaciones muy subjetivas.Según el diccionario, la armonía es “la con-veniente proporción y correspondencia de unas cosas con otras” cuando se encuen-tran y se unen, se potencian, crecen, sacu-den los sentidos nos hacen experimentar nuevas sensaciones… hasta alcanzar un equilibrio perfecto y rozar lo sublime.En gastronomía la armonía se alcanza por afinidad y por contraste. Por afinidad se entiende cuando las características que más resaltan de dos productos son comu-nes a ambos. En cambio por contraste, cuando se armonizan dos sabores que, en principio, están en franca contraposición.Solo la experiencia y la ausencia de preju-icios puede llevar a encontrar las asociaci-ones más excepcionales.Hay que huir de los lugares comunes, que algunos repiten como si fuesen leyes inque-brantables: ni es obligatorio tomar blancos con el marisco y el pescado, ni el queso y el tinto tienen que ser compañeros, ni los rosados son para la comida china. La imaginación y la sensibilidad son lo mas importante; la verdadera cultura del vino.Son apuestas con premio el jugar a con-trastar lo dulce con lo ácido y amargo (un

fuerte y picante queso azul con un blanco o tinto potentes y melosos); o matizar las texturas crujientes con vinos de tacto sedoso y suave; o conjuntar las texturas untuosas o gelatinosas, como carrilleras, callos con los taninos levemente ásperos de la piel de la uva tinta y las barricas de roble; o complementar el amargor vegetal de las verduras con la suavidad golosa de algunos blancos y rosados.

Rompamos las reglas y arriesguémonos a servir el pescado graso – como atún, bonito rodaballo etc. – con tintos ligeros servidos algo frescos; carnes blancas – de ave, pero también cerdo y ternera – con blancos densos y aromáticos; los maris-cos y calderetas – de pescados mediterrá-neos – con un lozano de garnacha rosado; experimentemos la dulzura y la fuerza de los tintos de alta expresión combinándolos con el postre de chocolate negro…Para terminar, me atrevo a recomendar que prueben una cava rosado brut Pinot Noir de Requena (Domino de la Vega) con un arroz meloso a la marinera con gamba roja y dátiles de mar con espardenyes.

Nota de Cata: De color rosa pálido, límpido y transparente, un rosario de continuas burbujas formando corona persistente; un perfume de frutas frescas y maduras, un aroma que me hace volver a la infancia de golosinas, aroma a bombones licorosos, violetas, mantequilla, levaduras y pastele-ría. Me quedo con su suavidad, su ternura y la agradable sensación que me envuelve. Es sabroso, goloso, fresco y amplio, con una textura untuosa. Destaca por equili-brado y untuosidad elegante.

Juan Carlos Simó / Sumiller

Buscando la armonía perfecta

15Brots | Magazine del món rural entrevista

JOsé MAnUel GAlÁn

Altres mesures quotidianes, de recurs fàcil i ràpid, utilitzades per al gra i altres sòlids:

Culetó: Mesura de quantitat residual. Quan queda poc d’alguna cosa diem: “només hi ha un culetó” o “un cul de sac”.

Asmosta (o almosta): allò que cap entre les mans.

Grapat o sarpat: Porció que pot contenir en el puny.

Pessic: Més menut encara. El que cap als dits, també diem: “només un pensament”.

Abundant, si escau, un poc més en expressions referides a mesurar, cal fer

ressò de les dites populars (“ditxo” o refrany) que utilitzem en sentit comparat amb altres objectes. Certament, pot ser no siguen unitats o mesures amb la literalitat que coneixem, però ens ajuden a definir i il·lustrar gràficament el contingut o la pro-porció mesurable.

Així, pel que fa a líquids, ens referirem a recipients com son la beall, la pitxera, el caduf, el marraixó i d’altres, incloent la referència del recipient per mesurar el contingut o capacitat de líquids, diem: “en cap menys que a un beall (aveall)”, o és “més menut que una pitxera”, ...

Per tal d’il·lustrar-ho:

Beall: bassa o recipient amb aigua, que se situa en el camp per atreure els ocells (pardalets) a beure i poder-los caçar.

En bona mesura

L’article d’avui és la continuacio de les mesures que expressen gradació mètrica i d’exactitud

Pitxera: quan volem fer entendre una mesura inferior als dos litres, que és la cabuda aproximada d’una pitxera d’ús domèstic.

Caduf: Cada un dels recipients de terra, metall o de fusta, amples de boca i amb un foradet en el sol, que van lligats al rest de la sénia i serveix per a treure aigua, i abocar-la a la pastera, d’on farà cap al reguer (o canalat) per regar a manta. Diuen els entesos que la paraula “Caduf” prové de l’àrab (“kaluf”), comunament conegut com cànter o també marraixó.

En un altra línia, però, amb el mateix sentit utilitzem la comparació per descriure a la gent i classificar-la per la seva anato-mia. Per aquesta tasca hi tenim un ample ventall de paraules del que els valencians som mestres, per caricaturitzar les formes del cos. Certament, una altra forma de mesurar:

Gran com un cadafal per referir-nos al fet d’haver crescut i fer-se gran i llustrós.

Gros com un porc, no li cal explicació.

Més sec que un abadejo o també Sec com un ascla, entenent que tant l’abadejo, com l’ascla de llenya, són objectes molt prims i amb un aspecte secallós. Un altra expressió amb el mateix significat: està més prim que una granera.

I finalment, amb l’exigència que implica abanderar alguna cosa, si s’és templat i ben paregut: és un xic de bandera.

Un cul de sac de panís (o culetó)

16 a pams

JORDI MAURA

L’escorxador que en els últims mesos s’ha anat materialitzant a la capital dels Ports, està cridat a ser una de les peces de major rellevància en el futur. Es preveu que abans de final d’any estiga en funcionament i ultima aquests dies els registres d’explotació i sanitari necessaris per a la identifica-ció dels productes transformats.

Amb esta construcció, s’aconseguirà que els animals no s’hagen de desplaçar fins a llocs allu-nyats, per la qual cosa es reduiran els costos i es millorarà la qualitat del producte. No és el mateix que es mate un animal i arribe al consumidor en un període molt breu, que este període s’allargue. Açò és fonamental per a conservar la qualitat.

Un altre dels serveis de què disposa la ciutat és l’Espai Firal, reformat des de maig. Les instal-lacions poden acollir actes molt diversos, com fires, convencions, bodes i activitats lúdiques. Amb aquesta obra, l’antic poliesportiu s’ha convertit en el centre de referència cívic. L’obra va ser possible gràcies a la construcció del nou poliesportiu, el Cen-tre Lúdic i Esportiu Jaume I, que alberga totes les competicions esportives. Així, doncs, l’Espai Firal ha deixat arrere 40 anys d’esport per a convertir-se en un element de dinamització socioeconòmica.

Una altra de les instal·lacions que revolucionaran el panorama econòmic i turístic serà el Parador de Turisme. Un total de 31 empreses optaven a cons-truir aquesta infraestructura turística que suposarà una gran intervenció arquitectònica i patrimonial. A l’estiu més de 50 representants d’empreses constructores van desplaçar-se fins Morella per conéixer detalls de la construcció del futur complex hostaler de mans de les autoritats encapçalades per l’alcalde Ximo Puig i l’arquitecta de Turespaña, Pilar González.

Paral·lelament l’empresa Ferrovial Agroman SA, executa el pas subterrani que ha de permetre l’ac-cés de vehicles al futur Parador i que discorre per baix de les murades que han estat consolidades. La construcció d’un parador i la seua posada en servei té un gran efecte multiplicador en l’activitat turística i econòmica del seu entorn. La generació d’ocupació directa durant la construcció del parador s’estima entre 80 i 100 llocs de treball durant el període d’execució.

Més llocs de treballUna vegada estiga en servei el parador, la creació de llocs de treballs fixos, se situarà entorn als 50, als que caldria afegir prop de 50 més temporals. La generació d’ocupació indirecta és superior a la d’ocupació directa en el període de construcció però sobretot, després de la seua posada en servei. Grà-cies a l’activitat turística i econòmica que es genera entorn d’un parador de turisme, es calcula que prop de 200 llocs de treball indirectes es generaran a partir del Parador.

La Xarxa de Paradors és una referència dins i fora d’Espanya. És a dir, que Morella tinga un Parador l’internacionalitza i li reporta qualitat com a desti-nació turística. El Parador de Turisme es va licitar al Consell de Ministres que va tindre lloc a Palma de Mallorca, amb un pressupost de 17,8 milions d’eu-ros. Una vegada comencen les obres, està previst que s’allarguen entre 30 i 36 mesos. La inversió total prevista per a la construcció s’estima entorn de 20 milions d’euros, a la qual cal afegir la inversió a realitzar per la Societat Paradors de Turisme.

A Morella hi ha futur

Ximo Puig: “L’escorxador, el Parador i l’A-68 seran claus per al futur de la

comarca”

L’alcalde de Morella va manifestar estar esperançat que infra-estructures com l’A-68 o el Parador suposen un revulsiu per a la comarca.

“Aquest ha estat un bon any pel que fa a anuncis d’inversió i la carretera ens resitua en la centralitat de l’antiga Corona d’Aragó i això pot crear expectatives de possibles inversions i per descomptat confiem molt també en la indús-tria agroalimentària. Aquest any es posarà en marxa l’escorxador fruit de la iniciativa mixta i estem segurs que aporta valor afegit a la producció agrària i redu-eix el transport en viu d’animals com demana Europa. Morella està preparant la sortida de la crisi “, va assegurar.

Projectes com el nou escorxador, el recinte firal o el Parador injecten ànims a la comarca dels Ports

17Brots | Magazine del món rural actualitat

El cultiu de la carxofera

Inés cORnelles

Arriba l’hivern i, com cada any, no pot faltar a la nostra cuina el producte més emble-màtic de Benicarló, la típica carxofa. Ara bé, des de quan es comença a treballar perquè puguem gaudir d’aquesta nutritiva hortalissa? Això i molt molt descobrirem de la mà d’un llaurador de la nostra terra, José Antonio Urquizú, molt conegut com a Trapi (Trapijol).

Sou majoria els llauradors de Beni-carló que planteu carxoferes?Cada cop som menys perquè amb la carxo-fera cal desinfectar la terra i això encareix molt la seva producció. Si no es desinfec-taria, una altra opció seria emprar terra nova, que encara suposaria un cost més elevat, o bé descansar la terra un mínim de tres anys del conreu d’aquesta planta. I és que si no es fa això, la carxofera pati-ria verticilium per falta de sodi a la terra.

Un altre tema que ha contribuït a aquesta dis-minució és que abans els dos focus principals de la criança de la carxofa a l’estat espanyol eren només, d’una banda, Tudela i els seus els vol-tants, i d’altra, la nostra comarca, on es collia abans ja que el nostre clima és més càlid. Ara, però, també té moltíssima importància la producció mur-ciana i això, doncs, s’ha notat.

Concretament, a quina data plantes les soques perquè ara puguem tindre carxofes?Generalment, la carxofera s’acostuma a plantar del 15 de juliol al 15 d’agost. Com a guia, la gent gran solia dir que del dia de Sant Jaume (25 de juliol) per avant.

Dins d’aquesta franja, cada llaurador és

José Antonio Urquizú ‘Trapi’ ens atén a la seua finca de la Sotà

Amb José Antonio Urquizú

decanta més cap a un dia o un altre. Jo sóc dels que tendeixo a plantar-les a darrera hora. Tot i que això ja depèn de la manera de fer de cadascú. Al meu parèixer, com més tard, sense passar del 15 d’agost, és millor. Si plantes a mitjan d’agost, has de regar menys la planta. A més, hi ha menys possibilitats que la planta presente pro-blemes perquè es lliura d’uns dies d’intensa calor. Encara que mai es sap. Enguany mateix, l’agost ha sigut d’allò més calorós.

Quins són els primers tractaments que requereix la planta?El primer tractament que cal aplicar és el de l’herbicida amb Linurón, al tercer o

quart dia d’haver plantat les soques. Desprès, cap a finals d’agost, s’ha de fer el segon tractament, per al cuc i amb insecticida.

I més endavant, cal tractar-la de nou?Sí, per suposat. La carxofera requereix molta cura. A al cap d’un mes i mig al tros (cap a finals de setembre), es fa l’escarda mecànica o com popularment diem ‘es pega el solc’. Al final de la tardor, es torna a tractar l’herbicida amb Ópalo i Goal. A més, cada 15 dies aproximadament, se la va tractant per al cuc. Almenys una vegada, cal fer el tractament del pugó. A la primavera, s’ha de parar compte amb les estisoretes. I també, s’ha de fer front als caragols,

que fan molt mal combatre.Són molts els tractaments a tenir en consideració, però cada any és diferent. Els

tractaments que comentava de fer cada 15 dies per al cuc, es deixen de fer un cop arriba el fred. Per tant, si el fred tarda en arribar, s’hauran d’aplicar més vegades.

Quant al sistema de rec, quin empres?Utilitzo el goteig des de fa vint-i-un anys. De fet, vaig ser un dels primers a instal·lar el sistema en aquesta zona. Al començament, a molts companys d’ofici els semblava estrany. I ara en canvi resulta més bé curiòs trobar llauradors que reguen a manta.

Com que del llaurador diuen que mana el temps, enguany trobes que vos ha acompanyat o més bé l’ha complicat el cultiu de la carxofa?

La carxofera és un cultiu que requereix molta cura des de la seua plantació. Tractaments, un reg adeqüat i encertar les dates son fonamentals per a l’èxit

18 entrevista

La veritat és que enguany no ens podem queixar perquè ha acompanyat prou el temps. Els anys molt plujosos acostumen a ser els més problemàtics perquè l’aigua les fa negres. Així mateix, les gelades sobtants també són molt dolentes. I és que, li pot costar molt a la carxofera recuperar-se d’una gelada.

En relació al temps, resulta molt curiòs que és important on tens exactament ubicada la finca. Jo, per exemple, planto carxoferes a diferents zones de Benicarló i això ho noto molt. La Sotada (contra el pont de la via) és un lloc molt més procliu a les gelades que no d’altres que també pertanyen al terme benicarlando.

Aproximadament, quants quilos de carxofes creus que podran arribar a sortir aquest hivern dels teus camps? En kilos, jo dira que aproximadament deuen sortir de 7.000 kg a 8.000 kg per cada jornal. Però, sense dubte, això depèn molt de com va l’any. Si per exemple un any agarra malalties, n’obtens una menor quantitat.

Encara que no ho parega perquè 7.000 o 8.000 kg per jornal estan força bé, cultivar carxofera té un punt de risc important. Si per qualsevol imprevist el cultiu et falla un poc, no et surt gens a compte perquè la planta ha estat molt de temps al tros. Hi ha d’altres cultius que des que plantes fins que culls no passa tant de temps. Aleshores, si la collita no va bé, tampoc has inverit tant.

Per últim, la denominació d’origen de la carxofa benicar-

landa consideres que és un factor que afavoreix la seva venda?Sí perquè gràcies a la denominació d’origen s’ha donat a conèi-xer molt més. La Festa de la Carxofa, la implicació de molts reustarants de la comarca i les dietes a base de carxofa ajuden a donar-li sortida a la carxofa benicarlanda.

19Brots | Magazine del món rural entrevista

cAIXA BenIcARlÓ

Tal i com va avançant l’exercici 2009, un aspecte comú als comptes públics de totes les entitats financeres espanyoles és el rigorós control de costos, ja que davant la perspectiva que els ingressos es reduisquen, tot el sector s’està cen-trant a retallar les seues despeses per a millorar l’eficiència, entenent com a tal la ràtio que mesura quant gasta una entitat per cada 100 euros que ingressa i que es millor com més baixa siga.

A Caixa Rural Benicarló també estem aplicant aquesta i d’altres mesures i la nostra ràtio d’eficiència era a finals de setembre d’un 49,64% front a un 44,98% de Bankinter i un 42,9% de La Caixa, per citar algunes entitats de la competència. El 53,35% és el tipus mitjà que acumu-len totes les caixes rurals d’Espanya a què ens comparem.

Crèdit bancariUn debat que està generant certa pol-lèmica en els darrers mesos és el paper del crèdit bancari com a mesura efectiva per sortir de la crisi davant el manifest tancament del finançament a empreses i particulars que imposen un gran nombre d’entitats per la seua manifesta falta de

liquidesa. També aquí Caixa Benicarló, sense

voler-ne presumir, acumula un creixement en la formalització de prèstecs i crèdits concedits, que en valors relatius suposa un increment del 4,76%. Gaudim, per tant, encara d’una posició folgada de liquidesa com per a poder seguir atenent totes aque-lles sol·licituds que reunisquen viabilitat i procedisquen d’aquells que es troben vin-culats a la nostra entitat. D’alguna manera doncs, contribuim de forma efectiva al fet que la situació certament difícil i compli-cada quede resolta en el menor periode de temps.

Agenda escolar

Per tercer any consecutiu, Caixa Benicarló ha subministrat gratuïtament vora 1.900 agendes a escoles de primària de Benicarló i Peñíscola. El centres beneficiats han estat els col·legis públics de Benicarló Mestre Francesc Catalan, Marqués de Benicarló, Eduardo Martínez Ródenas, Angel Esteban i el Col·legi Públic Jaime Sanz de Peníscola. A més han pogut personalitzar l’agenda per adequar-la a cada centre, el que suposa un valuós vehicle de comunicació entre professors, alumnat i pares, ja que mitjançant esta eina podran tenir puntual informació d’allò que afecta la seua formació. Si sumem esta iniciativa i la del xec escolar, Caixa Benicarló ha revertit 55.000 euros a ajudar les famílies i escolars benicarlandos i peniscolans en el començament del present curs 2009-

2010. En total, han estat 2.711 els alumnes els beneficiaris directes. Caixa Benicarló, l’unica entitat genuïnament benicarlanda, reverteix a la població gran part dels seus recursos econòmics i això és possible gràcies a aquells que ens confien l’administració dels seus dipòsits d’estalvi o les seues necessitats de finançament.

Calendari

Caixa Rural he editat per a 2010 un calendari amb flora del Puig de la Nau. Ja podeu recollir-lo a les diferents oficines.

Regal nadalenc

Amb l’arribada de Nadal, Caixa Benicarló obsequiarà els seus socis amb unes tovalloles. Hi tindran dret tots els socis i persones físiques que es troben al corrent de les seues obligacions econòmiques amb Caixa Rural Benicarló i hi estiguen vinculats segons els requisits dels estatuts socials.

Podran retirar l’obsequi personalment a qualsevol de les oficines, des del mateix dia de recepció de la carta i fins al 15 de gener de 2010 o fins que s’esgoten les existències. Els beneficiaris hauran de portar el DNI per a l’actualització digital d’aquest document d’identificacio personal als arxius de l’entitat. Si per qualsevol causa no pot vindre personalment, podrà fer-ho per vostè una tercera persona i serà imprescindible, en aquest cas, que ens aporte el seu DNI.

El detall d’enguany serà molt suau

L’entitat ha situat la seua ràtio d’eficiència en molt bona posició si es compara amb la competència del seu enton. La caixa tampoc s’oblida dels seus clients i societat on es troba radicada

Apunts de Caixa Benicarló

Caixa Benicarló està contribuïnt amb el crèdit bancari a que empreses i particulars puguen sortir de la crisi

20 actualitat

La Conselleria de Pesca tiene previsto construir un arrecife artificial frente a la costa de Peñíscola, en el cual se inverti-rán alrededor de 2,2 millones de euros.En concreto, la estructura, formada por 1.208 módulos de hormigón armado, proporcionará a la zona una protección de los fondos marinos de interés, lo que favorecerá la regeneración de los recur-sos pesqueros y reforzará el aumento de la producción pesquera.

Cabe destacar que la productividad de un arrecife dobla la que se produce en el ambiente natural, ya que estos sustratos de hormigón aparecen recubiertos de

gran cantidad de organismos, algas y microfauna que aseguran el alimento de los peces, los refugian de depredadores y permiten aumentar las puestas y la super-vivencia de los alevines.

Además, estas instalaciones evitan las pescas ilegales de arrastre, dado su efecto disuasorio por el peligro de enganche y rotura de las redes que supone, lo que evita que ésta se lleve a cabo de forma indiscriminada y produzca efectos devas-tadores en áreas de poca profundidad, ya que su ejercicio afecta a las praderas submarinas, bancos de moluscos y a los peces de tamaño no comercial.

La Associació de Propietaris Fores-tals Tinença-Ports (APFTP) ha reali-zado un balance “bueno en general” del primer año de la normativa que regula los aprovechamientos micológicos y que ha permitido crear cotos de setas en las propiedades privadas. El objetivo es erradicar la “invasión” indiscriminada de busca-dores que en ocasiones han llegado a destrozar márgenes y construc-ciones de piedra, dejado basura e incluso agredido a sus propietarios como ocurrió el pasado año. “En la zona de Herbers y Morella el acceso a las fincas se ha reducido en un 80% según comentan los socios”, explica Juan Manuel Batiste, secretario de la APFTP. Según señala “a pesar que todavía alguien sigue haciendo caso omiso a las señales de prohibición, el golpe fuerte se ha parado”. Las medidas disuasorias han sido especialmente eficaces en la zona de Herbers y Morella, en Fredes tal vez algo menos por la mala organización que ha existido, “al no colocar las señales donde toca ni cuando tocaba”.

Según Batiste “la aplicación incompleta de la medida ha sido que en Fredes la efectividad de la medida haya sido mínima”. Un 75% en superficie de los asociados de la entidad se ha acogido a la nueva normativa que regula estos apro-vechamientos, en superfície, unas 16.000 hectáreas. En este sentido el secretario de esta entidad se mostro esperanzado que el próximo año este problema legal “se corrija con una mejor organización”.

Los cotos de setas reducen en un 80 % la invasión de fincas en la Tinença y Els Ports

Proyectan un arrecife artificial en Peñíscola por 2,2 millones

21Brots | Magazine del món rural notícies

La possible influència

JORDI MAURA

Hi ha un fort escepticisme, i també un gran buit científic, en la influència de la lluna en el creixe-ment de les plantes. Però els pagesos han tingut en compte les diferents fases i els ritmes llunars al llarg de la història. La lluna té influències clares sobre les marees per l’atracció del sol i la lluna sobre la superficie terrestre. La creença popular és que la seua lluminositat podria tenir també efectes en el creixement vegetal i en la circulació de la saba.

Alguns estudis, com el Tractat de fitotècnia general, de P. Urbano Terrón (2a edició, revisada i ampliada. Edicions Mundi-Prensa. Madrid, 1995), han donat a conèixer que la intensitat lluminosa d’una lluna plena és similar a la proporcionada a 12 metres de distància per un llum de 100 W de potència. La lluna tan sols transmet a la terra el 7 per cent de l’energia lluminosa que rep del sol, absorbint-ne la resta. Segons defensen aquestes teories “tot i la dèbil intensitat, la font lluminosa de les nits de pleniluni és capaç d’excitar les fitocromes i actuar en conseqüència com un suplement de la duració de la il·luminació diurna”. Està constatat que un mes amb poca llum solar influeix negativament en el creixement dels vegetals.

Creences popularEls pagesos han sembrat llavors de ràpida germi-nació en els darrers dies de lluna minvant o els primers dies de lluna creixent, ja que interpreten que en estar la llavor latent i passar a un estat d’activitat, es requereix que la seua activitat fisi-

ològica interna corresponga amb el període de creixement. Amb tot, els estudis van constatar com en algunes espècies aquest no ha estat el resultat esperat. Les podes, per contra, es recomanen en lluna minvant, per evitar danys majors a la planta i garantir una millor cicatrització. Les plantacions s’han de fer a l’igual de la sembra, en els primers dies d’influència de la lluna creixent o els darrers dies de lluna minvant.

Amb tot, la llum és un element més en la cadena d’influències del vegetal, com la qualitat de la terra, la proximitat d’altres vegetals, els nutrients o l’aigua. Les pràctiques dels nostres avantpassats tindrien resultats més o menys exitosos depenent de les espècies i tota la resta de factors externs que influeixen sobre la planta.

La intensitat lluminosa d’una lluna plena és similar a la proporcionada a 12 metres de distància per un llum de 100 W de potència

en el desenvolupament vegetal

de la lluna

La ll

una.

FOT

O: L

ucía

Mel

er

22 creences populars

Se generan 2.000 litros procedentes de olivos milenarios

Benihort producirá alrededor de 130.000 litros de aceite de oliva virgen

La Almazara de Benihort ya se ha puesto en marcha para hacer frente a la campaña de aceite 2009-10 que finalizará en el mes de febrero. A través de un proceso en frío que garantiza la máxima calidad del producto obtenido, la cooperativa benicarlanda pro-ducirá 130.000 litros de aceite oliva vírgen procedente de variedades autóctonas como regués, farga y canetera. Pero en esta almazara también se lleva a cabo la molturación de aceitunas procedentes de olivos milenarios

Benihort y las cooperativas de Santa Magdalena de Polpís y Cervera se unieron hace una década para formar una alma-zara comarcal, ubicada en los terrenos de la cooperativa benicarlanda, con el fin de trabajar conjuntamente la aceituna. “Se prevé que la campaña de aceite de este año sea similar a la del pasado con un volumen de alrededor de 800.000 kilos que producirán aproximadamente 130.000 litros de aceite”, explica el responsable de

la Almazara, Manolo Arnau Iglesias.La almazara de Benihort selecciona las

mejores aceitunas para embotellar aceite con marca Benihort que se comercializa en envases de 5 y 2 litros. Según detalla Arnau, “se trata en su mayoría de aceite procedente de variedades autóctonas como regués, farga y canetera que se caracteriza por un dulce sabor y aroma afrutado, que recuerda a manzana, plá-tano y hierbas aromáticas de la zona”.

Del mismo modo, esta almazara comarcal es la encargada de generar los más de 2.000 litros de aceite milenario, procedentes de aceitunas de olivos mile-narios de la cooperativa comarcal Clot d’en Simó. Países asiáticos como Japón, China o Taiwán, valoran este oro líquido por su alta calidad.

El aceite Benihort puede adquiririse en las fruterías que la empresa tiene en Benicarló y Vinaròs, así como en la Tienda del Polígono Industrial.

23Brots | Magazine del món rural notícies