Date post: | 22-Jan-2018 |
Category: |
Health & Medicine |
Upload: | centre-civic-casa-golferichs |
View: | 285 times |
Download: | 0 times |
1
Dra. Esther Pérez-NavarroDepartament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències
Facultat de Medicina
Una pinzellada sobre el teu cervell: Del desenvolupament a l’envelliment
RECEPCIÓ ANÀLISI RESPOSTA
El sistema nerviós
Encèfal
Mèdulaespinal
Sistema NerviósCentral (SNC)
SistemaNerviósPerifèric
(SNP)
ENCÈFAL I MEDUL·LA ESPINAL
(anàlisi i integració de la informaciósensorial i motora)
ENTORNINTERN I EXTERN
SISTEMA AUTÒNOM
(Simpàtic, Parasimpàtci entèric)
Ganglisautònoms i nervis
COMPONENTSSENSORIALS
COMPONENTSMOTORS
EFECTORS
SISTEMA SOMÀTICMOTOR
Nervis motors
Ganglis i nervis sensorials
ReceptorsSensorials(superfície i òrgans interns
Musculaturaesquelètica
MusculaturaLlisa i cardíaca
Glàndules
2
ESTUDI DEL SISTEMA NERVIÓSNeurociències
Anatomia
Histologia
Bioquímica
Fisiologia
Conducta Imatge
BiologiaMolecular
Psiquiatria
Psicologia
Neurologia
Neurobiologia
Què controla el nostre cervell?
3
Cos callós
Esquerra:Parla
EscripturaLlenguatge
Càlcul
Dret:Habilitats espacials
Reconeixement facialHabilitats musicals
Funcions que controla el nostre encèfal
Parts de l’encèfal
cervell
Capacitats intel·lectuals:Resolució de problemes
RaonamentAlguns aspectes de la parla
Escorça motora
Recepció i processament dela informació sensitiva
Interpreta lainformació visual
MemòriaEmocions
AudicióLlenguatge
Escorça cerebral
4
Tronc de l’encèfal
Control de processos bàsics per a la supervivència:
Ritme cardíacRespiracióDigestióSon
Controla la postura i l ’equil ibriProcessos cognitius superiors
Cerebel
Parts de l’encèfal
Sistema límbic
Tàlem
Estació de relleuHipotàlem
Temperatura, sed, gana, pressió sanguínia i hormonesEmocions, instints i memòria
Amígdala
Emocions i memòriaemocionalReacció a l’estrés
Glàndulapituitària
Hormones(Creixement, desenvolupament sexual, altres òrgans endocrins)
Glàndulapineal
MelatoninaCicle son-vigília
Hipocamp
Memòria iaprenentatge
Parts de l’encèfal
5
• Naixem amb més de 100 bilions de neurones en el nostre encèfal
• Com a mitjana hi ha 15000 connexions per cèl·lula
UN UNIVERS DINS EL NOSTRE ENCÈFAL
Terminal axonal
Espai sinàptic
Vesículessinàptiques
Neurotransmissor
Impuls nerviós
Comunicació entre les neurones: Sinapsi
Sinapsi Recaptador
Receptor
6
Control del moviment voluntari: Ganglis basals
Les neurones no estan soles….
CÈL·LULES DE LA GLIA
Neurona
Oligodendròcit
Microglia
Astròcit
Estan acompanyades de les cèl·lules glials
7
• El desenvolupament de la nostra conducta està lligat al del nostre cervell
• El desenvolupament de l’encèfal depèn de l’experiència i de la genètica
• L’encèfal te capacitat d’adaptació- PLASTICITAT
Desenvolupament Maduresa Vellesa
L’encèfal està en continua adaptació
LA IMPORTÀNCIA DELS ESTÍMULS
Les experiències primerenques són crucials
8
Connexions en l’encèfal humà a diferents edats
Naixement 6 anys 14 anys
Plasticitat sinàptica
Plasticitat sinàptica en l’etapa adulta
Podem modificar les connexions…. Quan som grans també?
Abans dels anys 70-80...
De cap manera! En adults no hiha plasticitat! Per això els
records i els pensaments sónestables per sempre!
A partir dels anys 70-80...
Ens havíem equivocat… Quanels adults ens trobem davant
de circumstàncies alterades, es produeixen canvis en els
circuïts neuronals!
9
Processos patològics modulen l’activitat sinàptica
Representació d’una mà normal
5
4
3
2
1
Representació de la mà després de l ’amputació
d’un di t
1
2
4
5
Area somàtica de la mà
La vida de les neurones
10
Podem generar noves neurones després del naixement?
Bulb olfactiu
Gir dentat hipocamp
L’estimulació afavoreix la neurogènesi a l’encèfal
BrdU, marcador de divisió cel·lular NeuN, marcador de neurones
Ambient normal Ambient enriquit
11
vermell
blau
verd
groc
violeta
taronja
vermell
blau
verd
groc
violeta
taronja
http://www.psicoactiva.com/stroop.htm
Efecte Stroop o Jaensch
Conflicte entre costat dret i esquerra del nostre encèfal (Dret: color; Esquerra: paraules)
No ipmotra el odren en el que las ltears etsán ersciats, la úicna csoaipormtnate es que la pmrirea y la útlima ltera etésn ecsritas en la psiocióncocrrtea. El rsteo peuden estar ttaolmntee mal y aún pordás lerelo sin pobrleams. Etso es pquore no lemeos cada ltera por sí msima, la paalbra es un tdoo.
12
La vida de les neurones
Degeneració del cervell
Envell iment
MalaltiesNeurodegeneratives i Psiquiàtriques
Drogues Accidents
Trànsit Cardio-vasculars
13
Malalties neurodegeneratives
Corea de Huntington
Malaltia d’ AlzheimerEsclerosi lateral
amiotròfica (ELA)
Malaltia de Parkinson
Michael J. Fox
Robin Williams
Olivia Wilde
Mattson and Magnus (2006) Nat Rev Neurosci 7: 278–294
Aspectes comuns
1.- Aparició majoritàriamenten edat avançada
2.- Pèrdua selectiva de poblacionsneuronals
Col inèrgiques de projecció (escorça i hipocamp)
Dopaminèrgiquessubstància negra
GABAèrgiques projecció nucli estriat
Motoneurones (medul·la espinal)
Selectivitat?
14
Aspectes comuns
3.- Presència d’agregats proteics a les àrees cerebrals afectades
Malaltia d’AlzheimerMalaltia de Parkinson
α -sinucleïna
β-amiloide
Fosfo-Tau Malaltia de Huntington
c
Huntingtina
Esclerosi Lateral Amiotròfica
SOD1
Malaltia d’Alzheimer
És la malaltia neurodegenerativa més comú
Afecta uns 20 milions de persones a tot el mon
Progressió lenta, pèrdua creixent de la memòria amb canvis conductuals
Aparició esporàdica en el 99% dels cassos
Menys d’1% associada a mutació genètica
15
Malaltia de ParkinsonÉs la segona malaltia neurodegenerativa més comú
Es caracteritza per trastorns del moviment:Tremolor en repòsRigidèsInestabil itat posturalHipocinèsia
Aparició esporàdica en el 90% dels cassosUn 10 % associada a mutació genètica
Malaltia de Huntington
Malaltia genètica autosòmica dominantMalaltia rara (1-4/milió)Edat d’inici variable (10% juvenil; 90% edat adulta)Alteracions motores amb moviments involuntaris del tronc i extremitatsTrastorns psiquiàtrics i cognitius
Control Pacient de Huntington
16
Br aç cur tCr omosoma 4
··CAG-CAG··
Gen de la Huntingtina
Ex ó-1
Huntingtinanor mal
Huntingtinamutada
···CAG-CAG-CAG-CAG-CAG···
Ex ó-1
Mutació que causa la malaltia de Huntington
Control del moviment voluntari: Ganglis basalsHuntington i Parkinson
ParkinsonHipocinèsia
HuntingtonHipercinèsia
17
Utilitzem models experimentals de la malaltia, i/o mostres procedents de pacients o post-
mortem, per estudiar els mecanismes implicats en la fisiopatologia amb la finalitat de poder dissenyar noves estratègies terapèutiques
Anàlisi de la coordinació motora
Rotarod
Tractat Tractat
***
## $
Late
ncy
to
fal
l(s
ec)
Control-vehícle
Control-tractat
H D-vehícle
H D-tractat
18
Aprenentatge i memòria
Reconeixement de lanova localitzaciód’un objecte (NOLT)
ba
Entrenament
b
a’
Test
Reconeixement d’un objecte nou(NORT)
a a’
Entrenament
a b
Test
0
20
40
60
80
100
NORT
% T
ime
expl
orin
g
*
## #
a a a ab b b b
0
20
40
60
80
NOLT
% T
ime
expl
orin
g
***
*#
###$
ba’ ba’ ba’ ba’
Control-vehicle
HD-vehicle
HD-Tractament 1
HD-Tractament 2