31
L’Antic Règim
Concepte
Podria definir-se
Com el conjunt de trets polítics, jurídics, socials i econòmics, que caracteritzaven a Europa i les seves colònies durant els segles XVII i XVIII.
El terme “Antic Règim”
L'empraren per primera vegada els revolucionaris francesos per designar despectivament l’estructura política i social del seu país.
Posteriorment, s’utilitzà per designar aquesta realitat política i institucional en altres estats.
Característiques
• Una demografia antiga
• Una economia agrària
• Una estructura social en “estaments”
• Una forma de govern absolutista
Una demografia antiga
Caracteritzada per un escàs creixement vegetatiu
Amb altes taxes de natalitat, contrarestades per alts índexs de mortalitat (especialment infantil).
Una demografia antiga
Amb un fràgil equilibri entre població i recursos
Els escassos rendiments agrícoles i la irregularitat de las collites desencadenen reiterades crisis de subsistència que desemboquen en fam i predisposen al desenvolupament de malalties epidèmiques.
El resultat es una mortalitat catastròfica.
Una demografia antiga
Que pateix canvis en el segle XVIII En algunes zones (Anglaterra, França) augmenten els
excedents alimentaris, i una millor nutrició condueix a la disminució de la fam i de les epidèmies.
Una demografia antiga
El resultat fou:
Un substancial creixement demogràfic, que no afectà per igual a tot el continent.
Aquest creixement va contribuir a augmentar la demanda d’aliments i manufactures, així com un augment de la disponibilitat de mà d’obra per al camp i la indústria, factors essencials en el fenomen de la revolució agrícola i industrial.
Una economia de base agrària
3/4 parts de la població activa estaven ocupats en l’activitat agrícola i ramadera.
La principal font de riquesa és la terra.
Una economia de base agrària
La indústria és de caràcter artesanal
Conserva encara trets gremials.
Una economia de base agrària
El comerç més rellevant és el de llarga distància
Els intercanvis interns són escassos i complicats, degut a les deficients comunicacions i a la inexistència de un mercat intern unificat.
Una economia de base agrària
El desenvolupament urbà és escàs El poblet és el centre de l'organització i producció. Són
escasses les ciutats amb més de 50.000 habitants. A mitjans del segle XVIII en algunes zones (Anglaterra) comença una important emigració del camp a la ciutat.
Això repercutirà en un desenvolupament sense precedents del fenòmen de l’urbanisme.
Una economia de base agrària
L’estructura de la propietat
És fonamentalment de caràcter senyorial, basada en grans propietats, els propietaris d’aquestes reben quantioses rendes de caràcter feudal procedents d’una gran massa de camperols
L’Antic Règim
Una estructura social estamental
Una estructura social estamental
Articulada en estaments Un estament es correspon amb un estrat o grup social, definit per un comú estil de vida i funció semblant. És de caràcter impermeable.
Cada membre de la societat pertany a un estamentAquest li nega o concedeix privilegis, és a dir l’exempció d’obligacions o el dret a avantatges exclusives. A l’estament privilegiat s’accedeix (tret del clergat) por naixement o per concessió especial del monarca.
La rígida societat estamental entra en crisiArran dels canvis produïts al llarg del segle XVIII (Revolució Francesa), obrint pas a la societat capitalista.
Un govern absolutista
Es basa ideològicament en la fórmula:“Monarquia de Dret Diví”. Afirma que el poder li es concedit al Rei
per Déu i no té límits terrenals i el Rei és responsable solament davant de Déu.
Un govern absolutista
Els instruments que utilitzen els reis absoluts són:
Els Consells de Ministres L’Exèrcit La Burocràcia i la Diplomàcia.
Un govern absolutista
Aquesta fórmula de govern va trobar resistència: Mitjançant el "Despotisme Il·lustrat“ els reis
buscaran destruir aquesta oposició i atreure a altres sectors socials.
Un govern absolutista
Model de monarquia absoluta
-La francesa, encarnada en la figura del rei Luis XIV.
Un govern absolutista
Hi va haver excepcions a aquesta forma de govern
Les Províncias Unides (Holanda)
La República de Venècia
Anglaterra
Un govern absolutista
El seu màxim esplendor el va assolir:
Durant la 2ª meitat del segle XVII i gran part del segle XVIII.
La seva fi tindrà lloc després de la revolució burguesa a França (1789) i altres revolucions posteriors que van esclatar al segle XIX.
La I·lustració
Concepte
Podria definir-se com el movimient filosòfic, literari i científic que es desenvolupa a Europa i les seves colònias al llarg del segle XVIII (“de les Llums”).
Va suposar una important modernització cultural i l’intent de transformar les antigues estructures de l’Antic Règim.
La I·lustracióIdees fonamentals
La Raó
És l’únic mitjà per aconseguir la veritat i, juntament o amb el progrès, constitueix el camí per arribar a la felicitat.
El Progrès
A aquest d’arriba gràcies a la Ciència; en combinació amb la tècnica, permet l’avanç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida.
La Naturalesa
És l’origen de tot el genuí, veritable i autèntic. La societat és la que falseja i corromp a l’home, que és bo en estat natural.
La Felicitat
És un bé al que tot home té dret i constitueix un fi en sí mateixa.
La I·lustració
Vehicles de difusió
Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies.
Els Salons. Tertúlies o reunions d’il·lustrats. La Enciclopèdia, dirigida per Diderot i
D’Alembert
El pensament il·ustrat
Antecedents
S’han de buscar a Anglaterra i Holanda durant el segle XVII.
La I·lustració
El pensament il·lustrat
A la seva vessant política:
Es desenvolupa en l’obra dels següents autors:
Montesquieu. Elabora la teoria de la divisió de poders (legislatiu,judicial i executiu)
Voltaire. Va defensar la necessitat d’un parlament que limités el poder del rei, i d’un sistema d’impostos (fiscal) que no recaigués exclusivament en el poble.
Rousseau. Va definir el “contracte social”, com a resultat d’un pacte entre tots els ciutadans, i el principi de la soberania nacional: el poder emana del lliure consentiment de tots els ciutadans, expressat mitjançant el vot.
La I·lustració
La I·lustració
El pensament il·ustrat
A la seva vessant econòmica:
Es concreta en dos noves corrents: la fisiocràcia o liberalisme, que xocaran amb la tendència dominant del moment, el mercantilisme.
• Fisiocràcia Els fisiòcrates sostenen que la riquesa d’un estat prové de la naturalesa, més exactament, de l’agricultura. El seu principal teòric és Quesnay.
• Liberalisme Per als seus defensors, la riquesa de l’Estat no radica ni en l’acumulació de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinó en la llibertat. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. El seu principal teòric és Adam Smith.
