Date post: | 04-Apr-2018 |
Category: |
Documents |
Upload: | domingo-borrero-moreno |
View: | 225 times |
Download: | 0 times |
of 60
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
1/60
Les Revolucions Liberals
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
2/60
Podrem definir-les
Com el conjunt de revolucions que, dirigides per la
burgesia illustrada, es donaren a Europa i les seves
colnies a finals del segle XVIII i durant la primera
meitat del XIX. Aquestes acabaren definitivament amb
el sistema de lAntic Rgim i possibilitaren la
implantaci del liberalisme. Significaren el pas cap el
mn contemporani.
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
3/60
El liberalisme poltic /Labsolutisme
Liberalisme Absolutisme
Sobirania Nacional Sobirania Reialsufragi no hi ha sufragi
Divisi de Poders Concentraci en mans del Rei
Llibertats individuals Absncia de llibertats
Igualtat davant la llei Privilegis legals
Constituci No hi ha Constituci
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
4/60
El liberalisme polticTres principis bsics
Sobirania Nacional Expressada en alguna mena de sufragi
Universal (tots els homes majors dedat)
Restringit (sestableix un criteri per votar)
El principal s el censatari
Divisi de Poders Legislatiu (Parlament)
Executiu (Govern)
Judicial (Jutges i Tribunals)
Llibertats individuals Igualtat davant la llei
Aquests principis es recullen en una Constituci
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
5/60
Les Revolucions liberals
La revoluci americana
La revoluci francesa
Lpoca Napolenica
Les onades revolucionries europees de laprimera meitat del segle XIX
La Restauraci i les onades revolucionries Els moviments nacionalistes
La unificaci italiana
La unificaci alemanya
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
6/60
La Revoluci Americana
Declaraci de la Independncia
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
7/60
La revoluci americana
- 1783
Llibertatdexpressi, depremsa, de
religi...
Divisi de podersRepblica
Federaci dEstats
Constituci
Els principals fets
- 4 juliol de 1776
Al segle XVIII les
13 colniesbritniquesdAmrica del Nord
Insurrecci colonial
Declaraci de laIndependncia
Labsolutisme de Jordi III
provoquen
A causa de
Revoluci liberalQue esconverteix
Labs dels impostos nglesos
Poca llibertat poltica
Derrota anglesa de Yorktown(Pau de Versalles)
- 1787, construcci dun Estat liberal
Declaraci de drets
Declaraci de la Independncia
G. Washington
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
8/60
La Revoluci Francesa
Jurament del joc de la Pilota
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
9/60
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
10/60
La Revoluci FrancesaEl 1789 comena la
transformacide les estructures delAntic Rgim
A causade
Crisi de subsistncia; pagesos i baixpoble urb sen veuen afectats
Descontentament de la burgesia
Difusi de les idees liberals
Llus XVI
Crisi estructural de lAR
Crisi conjuntural de la Frana del moment
Crisi financera de lestat (endeutament)
Amplis sectors socials volien canvis
Crisi industrial, per la competnciaanglesa: atur.
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
11/60
Descontentament social
Llus XVI
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
12/60
La revolta delTercer Estat
Reforma fiscal
La Monarquia volia
fer pagar impostos alaristocrcia, la qualshi neg.
Crisi econmica de lEstatProvoca una
Provoca una tensi ambestament privilegiatsaquests demanen
-Vot per estament-Deliberaci per separat
Aquesta situaci permet
Amb el Jurament de la Pilotaes crea LAssemblea Nacional Constituent 20 de Maig de 1789
Jurament del joc de la Pilota
Convocatria delsESTATS GENERALS
5-Maig-1789
Chaiers de Dolenaces
-Doble representaci-Vot per representant-Deliberacions conjuntes
TradicionalmentTercer Estat demana
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/8e/Troisordres.jpg7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
13/60
Els Estats Generals,a Versalles Pamflet de Joseph Sieyes de 1789 que expressa la
conscincia i la realitat del Tercer Estat com a grupsocial. Sieyes planteja tres qestions que esdevindranclaus: "Qu s el Tercer Estat? Tot. Qu ha estat finsara en lordre pblic? Res. Qu demana? Arribar a seralguna cosa". I esmenta la superioritat numrica delTercer Estat, uns 25 milions de persones, mentre elclergat representa unes 80.000 i la noblesa 110.000.Amb aquestes xifres demana un major nombre de
representants del Tercer Estat. (Vikipedia)
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/05/Qu%27est_ce_que_le_Tiers_Etat.jpghttp://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b7/Ouverture_des_%C3%89tats_g%C3%A9n%C3%A9raux_de_1789_%C3%A0_Versailles.jpg7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
14/60
Evoluci de la Revoluci
LAssemblea Nacional
Lpoca de lAssemblea Nacional 1789 - 1792
La burgesia moderada t un doble objectiu
Establir un rgim liberal de monarquiaparlamentaria
Establir llibertat econmica (capitalisme)
La pressi del poble, la burgesia radical i laristocrcia far fracassar
aquest projecte
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
15/60
3.Reformes econmiques i socials4.Constituci de 1791
1.Abolici dels drets feudals(Les terres han de serrescatades)
2.Declaraci dels Dretsde lHome i el CiutadLlibertat, igualtat, propietat...
Construcci de lEstat Liberal
Abolici duanes interiors, gremis, unificaci mesures,
descentralitzaci, nacionalitzaci bns eclesistics,nou sistema fiscal...
Amb el recolzament deles classes populars La Presa de la Bastilla
(14 de juliol de 1789)
Lpoca de lAssemblea Nacional 1789 - 1791
Comenala
-Divisi de poders-amplis poders a la Corona
-Vet
-Drets individuals-igualtat davant la llei
-Sobirania nacional
-sufragi censatari indirecte
Monarquia Constitucional (Llus XVI)
Constituci moderadapoca de tensi (manca consens)
Tasca AN
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
16/60
La presa de la Bastilla (14 juliol 1789)
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
17/60
La Declaraci de Drets de lHome i del Ciutad de 1789. Unade les conseqncies amb major abast histric de la revoluciva ser la declaraci dels drets de l'home i del ciutad. T undoble vessant, moral (drets naturals inalienables) i poltic(condicions necessries per a lexercici dels drets naturals iindividuals), que condiciona laparici dun nou model d'Estat, eldels ciutadans; l'Estat de Dret, democrtic i nacional. La
Declaraci dels Drets de lHome i dels Ciutad francesa de1789 va servir de base i dinspiraci a totes les declaracionsdel segle XIX i del XX perqu s indiferent a lescircumstncies en les quals neix i afegeix als drets naturals,els drets del ciutad. Per sobretot, s un text atemporal,nic, separat del text constitucional i, per tant, amb uncarcter universal, a ms a ms, s un text breu, clar isenzill. Vet aqu la seva transcendncia i xit a Frana, aEuropa i al mn occidental. Els drets ms destacats que
estableix la declaraci del 26 d'agost de 1789 sn: Article1r. Els homes neixen lliures i iguals en drets, i les distincionssocials noms poden fundar-se en la utilitat comuna.Art. 2n.L'objecte de tota societat poltica s la conservaci dels dretsnaturals i imprescindibles de l'home. Aquests drets sn lallibertat, la propietat, la seguretat i la resistncia al'opressi.Art. 3r. El principi de tota sobirania resideixessencialment en la naci. Cap individu ni corporaci no potexercitat autoritat que no emani expressament d'ella.Lallibertat consisteix a poder fer tot all que no perjudicad'altri (...).Art. 6. La llei s l'expressi de la voluntat
general. Tots els ciutadans tenen dret a concrrer la llurformaci personalment o per representants.Art. 7. Caphome no pot sser acusat, arrestat ni detingut sin en casosdeterminats a la llei i amb les formalitats prescrites per ella(...).Art. 10. Ning no ha d'sser molestat per les sevesopinions, encara que siguin religioses, mentre la sevamanifestaci no torbi l'ordre pblic establert per la llei.Art.11. La lliure comunicaci dels pensaments i de les opinions sun dret dels ms preats de l'home. (Vikipedia)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Imatge:Declaration_of_Human_Rights.jpg7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
18/60
Per... Els problemes socials (crisi), poltics (Llus XVI), militars (guerra)
Provoquen la radicalitzaci de la Revoluci
La burgesia moderada vol consolidar els guanys revolucionaris, cercant el consens amb la coronai laristocrcia i marginant el poble
Problemes -Rei boicoteja (Fugida de Varennes, Conspiracions)
-Oposici de gran part de la noblesa
-Clergat Refractari
-Classes populars volen solucions ms radicals-els camperols volen terres-sans-culottes
-Crisi econmica-Guerra exterior (vet del rei)
10 agost 1792 / Assalt a les Tulleries (comena la Repblica)
Comena la fase ms radical / del 2 al 5 de setembre
Massacres de Setembre
Llus XVI
LAssemblea Legislativa 1791 - 1792
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
19/60
Evoluci de la Revoluci La Convenci
Execuci de Llus XVI
Sota la direcci de Danton.Burgesia moderada al poder.
Poltica expansionista provoca: grancoalici europea (Anglaterra,ustria, Prssia, el Papa, Holanda iEspanya) Derrotes.
Insurrecci Vende: Guerra civil,rebelli absolutista (nobles irefractaris).
Juny 1793 els jacobins (radicals)prenen el poder.
Eleccions sufragi universalMascul: Convenci Nacional(setembre 1792)
Danton iRobespierre
Plana i Girondins governen
CONVENCI GIRONDINA (IX,1792 VI,1793)
Crisi econmica. Sans-culottesvolen reformes socials igualitries.
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
20/60
Comit de Salvaci Pblica
Lpoca republicana democrticaCONVENCI JACOBINA (VI,1793 VII,1794)
Laradicalitzaci
CRISI, Govern dExcepci (organitzat en dos comits)Sota la direcci de Robespierre
Provocalaparici
els Jacobins tenen el recolzament dels sans-culottes
Comit de Seguretat Nacional
Controla el poder, lexrcit, el poder local(representants en missi)
Encarregat de lluitar contra els antirevolucionaris(Llei de Sospitosos)
Constituci de 1793 Democrtica (mai entr en vigor)-Sufragi Universal-Amplssims drets
-Sanitat
-Educaci-...
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
21/60
Grans reformes socials-Ensenyament Primari (universal i gratut)-Assistncia a nens, ancians...-Creaci de lExrcit Nacional (lleves en massa)
Contra els contrarevolucionaris (aristcrates, clergatrefractari, especuladors)
Grans reformes econmiques- Redistribuci propietat agrria- Llei del Mxim General- Reglamentaci dels Salaris- Persecuci dels especuladors- Abolici del rescat dels drets feudals
- Salaris mnimsTardor 1793, aplicaci del TERROR
-Llei de Sospitosos-Tribunals Revolucionaris 50.000 executats
El Terror acabar generant una forta oposici (enragsi moderats)Finalment, la Plana actuar amb els Girondins (27,VII,94, cop de Termidor,juliol). Robespierre i els seus collaboradors sn detinguts i executats
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
22/60
Marat mort. David
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/90/LouisXVIExecutionBig.jpghttp://ca.wikipedia.org/wiki/Imatge:Badische_Guillotine.JPG7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
23/60
La burgesiamoderadarecuperar elpoder amb poca republicana moderadaCONVENCI TERMIDORIANA (VII,1794 - IX,1799)
Cop dEstat Termidor
Es vol tornar als principis de 1789-Fi del Terror-Fi del poder jacob-Fi influncia sans-culottes
Constituci de 1795Restabliment sufragi censatari.Un cop aprovada, dissoluci de la Convenci, donant pas al Directori.
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
24/60
Evoluci de la Revoluci El Directori
nova Constituci (1795)sufragi censatari
poder executiu en mans dun Directori (5 membres)
poder legislatiu en dues cambres
acaba amb la democrcia social jacobinatornada al poder de la burgesia conservadoraDirectori
Repblica dels propietaris
Consell dels 500Consell dAncians
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
25/60
Evoluci de la Revoluci El Directori
La llibertat econmica provoc la pujada de preus
Fora dels reialistes (guanyen eleccions 1796)
greus problemesDirectorimarcada inestabilitat
Babeuf (conjura dels iguals)
anullades pel Directori
Poltica exterior annexionista (cerca prestigi i recursos)nord dItlia, Blgica, marge esquerra Rin...gran fora de lexrcit (Napole)
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
26/60
poca napolenica
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
27/60
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
28/60
Lpoca NAPOLENICA (1799-1814)
El 18 deBrumari es dnael cop dEstat de
Napole
-Continua la guerra i la crisi-Una part de la burgesia vol
ms ordre i control
A causa de
Es divideixen duesetapes CONSOLAT (1799-1804)
IMPERI (1804-1814)
La Revoluci ha finalitzat dins de Frana
cal estendre-la fora de les seves fronteres
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
29/60
-Sufragi universal indirecte i no secret-Legislatiu subordinat a lexecutiu-No hi ha declaraci de drets
-Executiu en mans de tres cnsols(Sieys, Ducros i Napole)1802, Napole cnsol vitalici
CONSOLAT (1799-1804)
Nova constituci (1800)
- Codi Civil, Codi de Comer, Codi Penal- Llei denjudiciament civil, Llei denjudiciament criminal- Concordat amb el Vatic, restablint el culte catlic.- Reforma Fiscal- Sistema educatiu centralitzat
Comena mplia tasca reformadora (centralitzaci i uniformitzaci)
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
30/60
La derrota de Napole provocar el retorn de labsolutisme
IMPERI (1804-1814)
Expansi territorial Difusi del ideals liberals
El 1804 Napole es corona emperador
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
31/60
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
32/60
La Restauraci
i les Revolucions Liberals
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
33/60
La Restauraci
RESTAURACI ABSOLUTISTA
1814-1848
G.B, Prssia,Rssia, ustria
La Santa Aliana
La derrota de Napole provoca el retornde les monarquies absolutistes
Defensa del legitimisme
caracterstiques
Es decideixen al
Per tal de defensaraquests principis escrea laDefensa de labsolutismeEquilibri territorial
Congrs de Viena
Reorganitza elmapa dEuropa
Potncies absolutistes:ustria, Rssia, Prssia,Gran Bretanya i Frana.
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
34/60
Gran Bretanya, ustria, Prssia, Rssia i Franainici del sistema Metternich
Congrs de Viena (setembre 1814)
Acords/Actuacions
-Refer el mapa Europeu-Principi de Legitimitat monrquica (absolutisme)
-Dret dintervenci-Eliminaci idees liberals-Sistema de congressos internacionals (Viena, 1815;Aquisgr, 1818; Troppau, 1820; Laibach, 1821; Verona,1822)
G.B, Prssia, Rssia,
ustria
La SantaAliana
Per tal de defensaraquests principis escrea la
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
35/60
Mapa del Congrs de Viena
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
36/60
Per la Restauraci fou un
perode inestablepoca de ciclesrevolucionaris
Amb unstrets
generalsRevoltes de les classes populars(reivindicacions socials i econmiques)
Les revolucions liberals
Dirigides per la burgesia (moderada)
Contingut nacionalista
Aix, la Restauraci senfront a dos enemics
El nacionalisme
El liberalisme
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
37/60
Les Revolucions Liberals
la Restauraci senfront a tres cicles revolucionaris
1848
1830
1820
Liberalisme poltic = Moviment contradictori-s revolucionari, car lluita contra lAntic Rgim-s conservador, car no vol ni la igualtat econmica ni la social
Formaran societats secretes (francmaons, carbonaris...)
Inicialment lluitar contra lAntic Rgim (fins mitjans segle XIX)Desprs lluitar contra el Moviment Obrer (segona meitat segle XIX)
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
38/60
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
39/60
Lonada revolucionria de 1820
Poca participaci masses (Trienni Liberal a Espanya,Portugal, Npols i Piemont)
Dirigides per la burgesia (moderada)
La Santa Aliana imposa lordre
1820
Comena la guerra dindependncia deGrcia i de les colnies llatinoamericanes
Direcci Militar (pronuncimanent)
Tot i fracassar, debiliten la Restauraci(a partir del 1823 ja no hi ha ms congressos)
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
40/60
Lonada revolucionria de 1830
Ms participaci de les masses (crisi econmica i social)Per aquesta ra tingu ms xit
1830es don entre 1829 i 1839
-A lEuropa occidental signific el final del poder aristocrtic i eldomini de la gran burgesia, partidria del constitucionalisme moderat(sufragi censatari)-A lEuropa oriental fracass totalment (continu AR)
Independncia i liberalisme a Blgica (sindependitza dHolanda, 1830)Independncia de Grciarespecte de lImperi Turc (1829-30)
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
41/60
Comena a Frana revolta contralabsolutista Carles X
Les Tres JornadesGlorioses de Juliol
Llus Felip dOrleansSimposa un nou rei
Frana viu una greu crisi econmica
Grcies al principi liberal Aconsegueix el poder la gran burgesia
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/90/Wappers_belgian_revolution.jpg7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
42/60
La revoluci de Blgica, que sindependitz dHolanda desprs una guerracontra aquest pas, amb el suport francs. El 1931 es form un governreconegut per les potncies occidentals. El 1939 Holanda reconegu la
monarquia constitucional belga.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/90/Wappers_belgian_revolution.jpg7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
43/60
La revoluci de Grciasinici el 1820, contra lImperi turc. El 1822 el CongrsdEpidaure proclam la independncia, no acceptada pels turcs fins el 1829,desprs duna llarga guerra. Frana, Gran Bretanya i Rssia donaren suport als
grecs, per interessos econmics sobretot.
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
44/60
Lonada revolucionria de 1848
Punt culminant de les revolucions del segle XIX-Fi definitiu del sistema Metternich-Irrupci classe obrera
Europa Occidental-Revolta Social i Poltica-Apareixen idees ms democrtiques
-Sobirania Popular-Sufragi Universal
-Els obrers sn ja una fora poltica independent(reclamen millores)
Europa Oriental-Lluita anti-absolutista-Fort component nacionalista-Fracs total
1848 Frana
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
45/60
Participaci masses i burgesia mitjana
1848Doble origen revoluci:
-Desencant Poltic- Crisi Agrcola i Industrial
Frana
Febrer
-Abdicaci de Llus Felip dOrleans (II Repblica)-Creaci dun govern provisional (republicans moderats, republicansradicals, socialistes, un obrer)
-Sufragi universal per votar una Assemblea Nacional Constituent-Multituds de decrets-Socials
-Dret del Treball-Limitaci Jornada Laboral
-Creaci de Mtues-Creaci dels Tallers Nacionals-Poltics
-Sufragi Universal, Dret de Vaga-Eliminaci pena de mort per als delictes poltics
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
46/60
Uni de la gran i la mitjana burgesia, marginant les massesJuny
23 abril 1848, eleccions a lAssemblea Nacional
Victria moderada, grcies als camperols
Assemblea Nacional Constituent
Anulla gran part de la tasca del govern provisonal
Insurrecci Obrera i dEsquerresLa burgesia suneix i exerceix una dura repressi
(primer enfrontament entre burgesos i obrers)Desembre 1848, eleccions presidencialsVictria de Llus Napole Bonaparte
1851, es proclama emperador
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
47/60
Els moviments nacionalistesEl nacionalisme reclama els drets poltics duna naci
-Vinculat amb el liberalisme (llibertat individual i collectiva)-Vinculat amb els interessos econmics de la burgesia
(creaci dun mercat nacional)-s revolucionari car no accepta la legitimitat dinstica ni el mapadel Congrs de Viena (no respecta els nacionalismes)-T dues ideologies bsiques: Liberal i Conservador (Volksgeist)-Actua en un doble sentit:
-Com a fora unificadora (Alemanya, Itlia)-Com a fora disgregadora (I.ustro-Hongars)
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
48/60
El i t i li t
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
49/60
Els moviments nacionalistesAmb la Illustraci apareix un
nou concepte de naci Drets dels ciutadans i de la naciLaparici delnacionalisme es veuinfluenciat per
Limperialisme napolenic
Ideals liberals (drets del ciutad)
Romanticisme
Durant la Restauraci
El nacionalisme esconverteix encorrentideolgic
Dret a constituirEstats quesidentifiquin ambnacions
Llengua, histria,territori, arrels
tniques...Dues tendncies
Inspirades en ideals de laRevoluci francesa
Inspirades en els idealsconservadors del Romanticisme
Itlia de G. Mazzini Voluntat del poble
Alemanya de Herder i Fichte _ Volksgeist
El i t i li t
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
50/60
Els moviments nacionalistesUnificaci italiana i alemanya
- Unitat dirigida en profit de la zona ms desenvolupada- Burgesia ser la classe rectora, pactant amb laristocrcia- Es donaran importants conflictes armats- Canviaren el mapa dEuropa (liquidaren el sistema Metternich i
plantegen qestions que portaren a la Gran Guerra)
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
51/60
La unificaci italianaPiemont-Sardenya, EstatsPontificis, El Regne de les DuesSiclies, Vneto, Llombardia,Parma, Mdena i la Toscana
protagonistesSuport de laburgesia delnord dItlia
La unificaci dItlia(1859 - 1870)
Existien 8 Estatsitalians
El Regne de PiemontLEstat unificadorser
Amb uns
Vctor Manuel II de Savoia
Cavour, el primer ministreGaribaldi
Cavour
Garibaldi
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
52/60
- Moviment Intellectual- Rissorgimento (romanticisme)- Opcions poltiques
- Opci monrquica (Cavour)no uneix revoluci i unificaci
- Opci Republicana (Mazzini)
uneix revoluci i unificaci- Opci neogelfa (Gioberti)- Opci guerrillera (Garibaldi)
uneix revoluci, repblica i democrciaamb els Camises Roges conquer Npols
- Factors Econmics- Nord industrial, resta del pas agrcola- Burgesia necessita un mercat nacional
- Factors Polticsel 1849 arriba al tron Victor Manuel II (Cavour)Piemont impulsar el liberalisme i la industrialitzaci
Antecedents de la Unificaci
E d l d l ifi i
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
53/60
Etapes del procs de la unificaci
1859, aliana amb Napole III (Plombiers, 1857).Guerra contra ustriaNapole III abandona el Piemont (signant la pau amb ustria)
Annexi de la LlombardiaRevolta i annexi de Parma, Mdena i Toscana
1860, campanya de Garibaldi
Garibaldi negocia amb VMII i li cedeix Npols (reafirmat en un plebiscit)Annexi de Siclia i Npols.Vctor Manuel Rei dItlia (1861).
1866, Guerra ustro-Prussiana (Piemont aliat)
1870, desfeta de Napole IIIFrana abandona el PapatItlia ocupa els Estats Pontificis1871, Roma capital del Regne dItlia
Annexi del Vneto
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
54/60
1 Guerra contra ustria, 1859Pau de ZrichAnnexi de la Llombardia,Parma, Mdena i Toscana
2 La guerra contra Npols,Expedici dels mil (Garibaldi),
1860Annexi de les Dues Siclies
3 Annexi de Vencia (durantla guerra austro-prussiana,1866)
4 Annexi dels EstatsPontificis (durant la guerrafranco-prussiana, 1871)
Etapesde la unificaci
REGNE DELESDUES SICLIES
PIEMONT
LLOMBARDIA
PARMA
MDENA
TOSCANA
ROMAEstats Pontificis
VENETO
L ifi i l
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
55/60
La unificaci alemanyaExistien 38 Estats
que formaven la Confederaci Germnica
protagonistesSuport de la
burgesia del norddAlemanya, els
junkers...
La unificaci dAlemanya(1860 - 1870)
El Regne de Prssia
LEstat unificadorser
Amb uns
precedents
Guillem I Hohenzollern
Otto von Bismarck(canceller de ferro)
Revolucions liberals dels 20, 30 i 481834, creaci del Zollverein
Bismarck
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
56/60
- Moviment Intellectual- Domini del nacionalisme conservador (Volksgeist)- Herder, Fichte, Hegel
- Factors Econmics- 1850-70, gran desenvolupament econmic i industrial- Ferrocarril i telgraf uneixen el territori
- Burgesia necessita un mercat nacional- List, Zollverein (uni duanera)- Prssia esdev el gran motor econmic
- Factors Poltics-1861, Guillem I, rei de Prssia
-1862, Canceller prussi, Otto von Bismarck- Unificaci des de dalt, via conservadora i autoritria- Realpolitik- Gran fora exrcit (Moltke), car la guerra s inevitable
Antecedents de la Unificaci
Etapes del procs de la unificaci
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
57/60
Etapes del procs de la unificaci
Guerra contra Dinamarca (Guerra dels Ducats), 1863-65
Guerra contra ustria (1866)
Acus a ustria dabs de poder al HolsteinVictria total de Sadowa.Annexi de Holstein, Hannover, Nassau i Hessen, Frankfurt.Creaci Confederaci dAlemanya del Nord (1867)
-Dirigida per Prssia-Parlament per sufragi universal
Disputa amb Dinamarca per Holstein i SchelesvigNegoci amb ustria (obt el Holstein)Desfeta danesaAnnexi de Lauenburg i Schelesvig
Bismarck preprar el conflicte-A lexterior pact amb Napole III, Rssia i el Piemont-A linterior va prometre un parlament i sufragi universal
1870 guerra contra Frana
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
58/60
1870, guerra contra Frana
Per unir el sud necessita un enemic exterior (Frana, per Alscia i Lorena)Excusa, Hohenzollen rei dEspanya
Victria total de SedanAnnexi del sud, Alscia i Lorena1871, Guillem I coronat emperador, creaci del II Reich
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/17/Wernerprokla.jpghttp://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Wilhelm1.jpg7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
59/60
Etapes
3 La guerra contra
Frana
2 La guerra contraustria
1 La qesti dels ducats
El i t i li t
7/31/2019 Unitat 3 Les Revolucions Liberals CA 1224740190276471 9
60/60
Amb inestabilitatpoltica i territorial
De la desintegraci idebilitat de lImperiOtom
Interessos de Rssia, ustria i Anglaterra
Nous Estats
Balcans
ApareixennousEstats als
Grcia, 1830Romania i Srbia, 1878Bulgria i Albnia, 1913
1853, EUA obre el mercat japons
En el Jap del segleXIX
Apareixen nouscanvis La Revoluci Meiji (1868)
1868, del Shogunat a la Monarquia constitucional
-Supressi del rgim feudal-Constituci-Monarquia autoritria-Modernitzaci i occidentalitzaci
Els moviments nacionalistes