Date post: | 15-Mar-2016 |
Category: |
Documents |
Upload: | estefania-angulo |
View: | 275 times |
Download: | 3 times |
Arantxa Aguilera , Estefanía Angulo, Nerea González , Ana Fernández i Úrsula Sánchez.
1
TÍTOL DE LA UNITAT : EL MAR
INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ DEL TEMA
La unitat didàctica és realitzada amb la finalitat d’ acostar el mar als infants a través de
tot un recull d’activitats planificades i plantejades de forma interdisciplinària i global.
El motiu pel qual vam escollir aquesta temàtica de treball és pel gran ventall d’activitats
que podem extreure de l’adquisició d’aprenentatges que els infants han assolit davant
les seves experiències en el mar, ja que la nostre didàctica es basa en el món real.
Aquests aprenentatges ens permeten treballar la comprensió de diferents conceptes
matemàtics relacionats amb la geometria, mesura, lògica i numeració de forma
comprensible i viable.
Ens hem volgut centrar en el mar, ja què és atractiu pels nens i nenes degut a la gran
varietat d’elements i éssers vius que podem trobar-hi. A més, és un medi en el qual el
desenvolupament i la vida dels seus habitants és totalment diferent al qual estem
acostumats.
Arantxa Aguilera , Estefanía Angulo, Nerea González , Ana Fernández i Úrsula Sánchez.
2
UNITAT DE PROGRAMACIÓ EL MAR
Etapa: Educació Infantil
Cicle: Segon cicle
Nivell: P5
Àrees implicades:
Descoberta d’un mateix
Descoberta de l’entorn
Comunicació i llenguatge
Sessions: 8 Durada i temporització: La unitat es portarà a terme
l’últim mes del tercer trimestre, aprofitant l’arribada de
l’estiu.
Aquesta unitat s’iniciarà la primera setmana de maig i
finalitzarà la quarta i ultima setmana del mes. Estarà
formada per un total de 8 sessions distribuïdes en dues
sessions setmanals. Cada activitat tindrà una
temporització diferent, adaptada a les característiques de
l’activitat. (Entre 1 i 2 hores).
Objectius:
- Identificar les característiques de l’entorn marí.
- Identificar figures planes : triangle.
- Composar i descomposar figures planes.
- Utilitzar estratègies per la mesura de volums.
- Reflexionar sobre els canvis produïts en els volums.
- Verbalitzar els coneixements sobre el mar.
- Mostrar interès davant l’experimentació.
- Participar activament en les propostes de treball.
Arantxa Aguilera , Estefanía Angulo, Nerea González , Ana Fernández i Úrsula Sánchez.
3
CONTINGUTS CURRICULARS
Conceptuals
- Elements característics de l’entorn marí: pop, sorra,
aigua, estrella de mar, peixos, mol·luscs ...
- Habitatges dels peixos: Peixera.
- Les figures planes: triangle.
- Mitjà de transport marítim: El vaixell.
- Elements i característiques de la peixateria: productes
en venta, presentació dels productes, manera de
mesurar la quantitat del producte, olor
característica...
- La funció dels diners com a eina per a l’adquisició de
productes.
- Propietats del paper, cartolina i cartró: gruix,
plasticitat, duresa i pes.
- Tipus de pesca: tradicional i d’arrossegament.
- Línies corbes, línies rectes, figures obertes i figures
tancades.
Arantxa Aguilera , Estefanía Angulo, Nerea González , Ana Fernández i Úrsula Sánchez.
4
Procedimentals
- Mesura de volums líquids.
- Experimentació d’accions que provoquen canvis en materials: Descomposició de volums líquids.
- Situació d’elements marins en el medi aquàtic i terrari.
- Verbalització dels processos i dels resultats.
- Ús d’instruments d’observació: lupa i microscopi.
- Observació i reconeixement de les propietats de diferents materials: el gruix, la plasticitat, la duresa, el pes, les sensacions...
- Construcció d’ una figura tridimensional.
- Composició i descomposició de figures planes.
- Producció de línies corbes i rectes.
- Construcció de figures obertes i tancades.
- Aplicació de les característiques de les línies en la descripció d’elements marins.
Actitudinals
- Col·laboració i organització amb els companys.
- Prendre iniciativa per fer propostes.
- Comunicació de les experiències viscudes.
- Participació activa en el diàleg i la presa de decisions.
- Respecte davant les diferents opinions.
- Tenir actitud de curiositat i respecte de l’entorn
natural.
Arantxa Aguilera , Estefanía Angulo, Nerea González , Ana Fernández i Úrsula Sánchez.
5
METODOLOGIA
La nostra metodologia de treball parteix de l’expressió de les pròpies experiències que
el grup classe ha tingut amb el mar. Gràcies a les característiques territorial de la nostra
comunitat autònoma i del nostre clima, els nostres infants tenen la possibilitat de gaudir
i experimentar del mar de forma habitual.
La planificació de les nostres activitats es basa en l’aprenentatge heurístic. És a dir
l’infant experimenta, tanteja i manipula els diferents elements característics del mar com
per exemple l’aigua, la sorra, els peixos, les algues... de forma lliure i sense l’obligació
d’arribar a un resultat final correcte i únic.
El diàleg és un element essencial en les nostres activitats, a través d’aquests no només
podem conèixer les experiències dels nostres alumnes sinó que poden crear hipòtesis i
comparar els resultats obtinguts en cadascuna d’aquestes, per tal d’aconseguir arribar a
conclusions. La verbalització ajuda a l’infant a organitzar els seus pensaments i fixar els
aprenentatges, avançant cap a la comprensió dels conceptes. Emprarem el diàleg com a
instrument d’avaluació, ja que ha partir de la verbalització de l’infant, la mestra podrà
conèixer l’estructuració dels aprenentatges assolits o bé descobrir les mancances
conceptuals o procedimentals que té l’infant.
Gràcies a la comunicació oral aconseguim que els infants siguin més autònoms i no
depenguin tant de les pautes marcades pel mestre sinò que prenguin la iniciativa davant
l’activitat programada.
Les funcions que han de portar a terme les mestres són: la de mediador, acompanyant en
tot moment a l’infant, la d’interventor, decidint el camí que han de seguir els alumnes
per assolir els objectius establerts, i posicionar-se davant les diverses conductes dels
infants.
En la posada en pràctica de les activitats el mestre és l’encarregat de facilitar als infants
el conjunt de consignes o condicions necessàries per a realitzar la proposta de forma
clara i precisa.
Arantxa Aguilera , Estefanía Angulo, Nerea González , Ana Fernández i Úrsula Sánchez.
6
ORGANITZACIÓ DE L’ALUMNAT
En quasi bé totes les activitat és dividirà el grup classe en petits grups de treball.
D’aquesta manera aconseguim que tots ells hi participen constantment en les diferents
activitats. Es combinarà aquest treball en petits grups amb el diàleg i discussions
col·lectives on cada grup posarà en comú les descobertes realitzades.
ESPAIS
Les activitats es portaran a terme a l’aula ordinària, exceptuant les següents:
‘Construim la nostra peixera’: L’obra teatral es realitzarà a la sala d’actes de
l’escola.
‘Anem a comprar a la peixateria’: Es realitzarà una excursió a la peixateria del
barri.
‘Fem línies amb elements del mar’: Es porta a terme al pati de l’escola.
Arantxa Aguilera , Estefanía Angulo, Nerea González , Ana Fernández i Úrsula Sánchez.
7
FIL CONDUCTOR DE LES ACTIVITATS: EL SENYOR POP
A l’aula tindrem la mascota del Sr. Pop. Aquest personatge serà l’encarregat de proposar les
diferents activitats de la Unitat Didàctica del mar. El senyor Pop no té potes, i els nens i
nenes l’han d’ajudar a aconseguir-les, amb cada activitat que ells mateixos realitzin.
Primer presentarem el personatge el mateix dia abans de començar la primera activitat.
El Sr. Pop dialogarà abans de cada activitat amb la mestra, deixant-li un missatge pels
infants. La mestra al arribar a l’aula, explicarà al grup el missatge que li ha fet arribar el Sr.
Pop. Aquest personatge ha d’aconseguir guanyar-se la simpatia dels més petits estant
present a l’aula en tot moment durant la durada de la unitat.
La mestra ha de destinar un racó o espai a l’aula, on hi hagi la decoració de la Unitat i la
estància del senyor Pop. Aquest racó ha d’estar a l’altura dels infants, per tal que pugin anar
a veure’l de tant en tant i poder veure el canvi produït setmana rere setmana, tant de
decoració com de les potes del personatge. La decoració del racó anirà determinada per la
realització de les diferents activitats, ja que cada cop que aquestes finalitzin els infants
situaran un o diversos elements característics de l’activitat que han portat a terme. Per
exemple, si han realitzat l’activitat de la pesca, col·locaran en el racó alguns dels elements
pescats. D’aquesta manera, en el racó es veuran reflectides totes les activitats realitzades pel
grup classe. Gràcies a aquests elements podem recordar tots aquells conceptes treballats
anteriorment quan ho desitgem.
El racó del mar ha de contenir sorra del mar, en certa quantitat, per poder amagar cada pota
del Sr. Pop en la mateixa. Un cop realitzada l’activitat els nens han de descobrir la pota del
senyor Pop amagada a la sorra, amb un símbol característic de l’activitat penjat a la mateixa
pota. Un cop descoberta li poden enganxar al personatge amb belcro ells mateixos. Tenint
l’element característic de l’activitat a cada pota, facilitarà el fet de fer memòria de l’activitat
anteriorment realitzada i enllaçar-la amb la següent.
Cada activitat es presentarà com un problema o dificultat que té el senyor Pop i que els
infants els hi han d’ajudar a solucionar. Aquest fet suscitarà l’ interès i la curiositat dels
infants i els motivarà alhora de realitzar les diferents propostes, a més d’afavorir la seva
autoestima ja què aquests són els encarregats d’ajudar a solucionar els diferents conflictes
que té el personatge.
Arantxa Aguilera , Estefanía Angulo, Nerea González , Ana Fernández i Úrsula Sánchez.
8
ACTIVITATS
Arantxa Aguilera , Estefanía Angulo, Nerea González , Ana Fernández i Úrsula Sánchez.
9
Tipus d’activitat: Ensenyament - aprenentatge.
Materials:
- Per a l’obra de teatre: mural simulant el fons del mar, teles de diferents tons de blaus,
capses de cartró per simular les cases de la platja, vaixell de cartró, disfresses de pescador,
peix i alcalde.
- Per a l’activitat: peixera, pedres especials per a la peixera, algues de plàstic, càmera de
fotos.
Organització dels participants:
Obra teatral: El grup classe anirà al saló d’actes de l’escola, per gaudir de l’obra.
Construcció peixera: El grup classe construirà la peixera a l’aula ordinària.
Durada:
Dues sessions: 1 hora aproximadament cada sessió.
Plantejament de l’activitat:
L’activitat estarà dividida en dues sessions:
1ª Sessió:
Proposarem als nens anar al saló d’actes a gaudir d’una obra teatral on podran conèixer al
senyor Pop, el qual està molt trist perquè ha perdut les seves potes al mar, i només els nens i
nenes el poden ajudar a recuperar-les. Un cop acabada l’obra i familiaritzats amb el
personatge, se’l podran emportar a classe perquè estigui envoltat d’amics i el puguin ajudar.
A l’aula, trobaran una sorpresa: una capsa tapada amb una tela de color blau. La sorpresa serà
quan la mestra destapi la tela blava i descobreixin una peixera buida. Aleshores l’educadora
proposarà als nens de construir entre tots una peixera pel nostre amic el senyor Pop. Aquesta
peixera s’omplirà amb tot el recull d’objectes que els nens portin de casa (pedres, algues de
plàstic, peixos (un per nen/a), aliment per aquests, etc...)
Arantxa Aguilera , Estefanía Angulo, Nerea González , Ana Fernández i Úrsula Sánchez.
10
2ª Sessió:
Un cop tinguin tots els objectes per decorar la peixera a la classe, l’educadora dividirà el grup
classe en dos: Uns s’encarregaran d’omplir i decorar la peixera i uns altres de muntar el racó on
anirà, el qual l’anomenarem : “EL RACÓ DEL MAR”. Aquest racó contindrà les fotografies de
cada alumne, amb el peix que han portat de casa.
La mestra guiarà l’activitat, encara que deixarà que els infants decideixin de forma lliure la
decoració del racó i la peixera.
Arantxa Aguilera , Estefanía Angulo, Nerea González , Ana Fernández i Úrsula Sánchez.
11
Tipus d’activitat: Activitat d’avaluació inicial.
Materials:
Saquet de roba amb imatges sobre el món marí (pop, petxina,
pescador, estrella de mar, peix, barca, vaixell, plantes marines,
etc...)
Les imatges seran plastificades al darrera portaran adhesiu per tal
de poder-ho situar sense cap dificultat.
Organització dels participants:
Grup classe. La disposició dels alumnes en posició frontal.
Durada:
20 – 30 minuts
Frase de presentació:.
El Sr. Pop segueix trobant a faltar el mar, les seves petxines, les estrelles de mar... Ens ha
dibuixat aquest mural buit, i al seu costat ens ha deixat aquest saquet ple d’imatges del seu món
marí. El Sr. Pop té un gran embolic, no sap on situar-les! L’ajudeu a intentar esbrinar quin és el
seu lloc?
Plantejament de l’activitat:
La mestra serà l’encarregada de guiar l’activitat. Aquesta convidarà als nens per tal extreguin una
imatge del saquet. Un cop extreta, aquesta ajudarà als infants a esbrinar el lloc del mural on ha
d’anar situada la imatge.
Després, quan totes les imatges estiguin col·locades al mural, la mestra establirà un diàleg amb
els infants tot analitzant els diferents elements que han descobert: classificant animals, objectes...
Quina animals hi ha a l’aigua? I a la sorra? Hi trobem persones? Quins objectes observem a la
sorra?
A través d’aquesta activitat familiaritzem amb els elements característics del mar. Podem
analitzar els coneixements previs sobre el mar, fent èmfasi en el vocabulari.
Arantxa Aguilera , Estefanía Angulo, Nerea González , Ana Fernández i Úrsula Sánchez.
12
Tipus d’activitat: Ensenyament - aprenentatge.
Competències matemàtiques: A través d’una activitat d’operar, els nens han de
descompondre diferents volums líquids, emprant unitats no convencionals.
Materials: Aigua de mar, ampolles de diferents mides, colorant, recipients de mesura (iguals). Organització dels participants: Grup classe o desdoblament Durada: 45 minuts
Frase de presentació: El senyor Pop ens envia un missatge dins una ampolla. Aquesta nota
diu: Quina d’aquestes ampolles té més aigua? Entre tots nosaltres hem d’esbrinar quina és la
resposta del problema.
Plantejament de l’activitat:
Presentarem 5 o 6 ampolles diferents plenes d’aigua del mar, acolorida amb colorants diferents.
Una vegada presentades les ampolles als nens/es comencem el diàleg: “ Mireu quins colors!
N’hi han de diferents, oi? Fixeu-vos quines ampolles? què són totes plenes? ” Amb les
preguntes tractarem d’induir als nens/es cap a on desitgem anar-hi. És a dir que se’n adonin que
les ampolles són diferents, i que tot i que sembli que hi ha la mateixa aigua a totes, la percepció
ens està enganyant.
Un cop s’han adonat de que no totes les ampolles són iguals, els hi direm que les diferenciïn
(tindran com a referència el color): “Què podem fer per saber quina ampolla té més aigua? i
quina menys? ”
Posarem al seu abast uns recipients quotidians de mesura com el pot de la batedora de cuina,
iogurts de vidre buits, etc. i observarem si tenen números que ens són familiars, la funció de les
ratlletes marcades, etc…
Els nens hauran de vessar els líquids de cada una de les ampolles ens aquests recipients (han
de ser iguals) i posteriorment extreure’n les conclusions, a través de la conversa que la mestra
establirà amb el grup classe, preguntant-los-hi: Com heu aconseguit saber quina ampolla tenia
més aigua i quina menys?
Arantxa Aguilera , Estefanía Angulo, Nerea González , Ana Fernández i Úrsula Sánchez.
13
Tipus d’activitat: Ensenyament - aprenentatge.
Competències matemàtiques: Identificar quantitats i pesos, operar matemàticament amb
ajuda.
Materials: Llista de la compra i diners
Organització dels participants:
Activitat col·lectiva (Grup classe)
Durada:
Una hora i mitja aprox.
Frase de presentació: El pop té gana, fa molt de temps que no menja peixets, i avui li a
demanat a la cuinera de l’escola que cuini peix. Però hi ha un problema, la cuinera no pot anar a
comprar i ens ha encarregat la compra del peix que avui cuinarà. Us animeu a anar a comprar a
la peixateria del barri? Doncs, som-hi a buscar la llista amb la comanda que ens han preparat!
Plantejament de l’activitat:
Abans de sortir al carrer i visitar la peixateria del barri, hi farem una vista a la cuinera, i ens
donarà la llista de la compra i els diners per tal d’anar a comprar el què la cuinera necessita per
cuinar aquell dia.
Arribats a la peixateria l’educadora conversarà amb els infants sobre totes les curiositats envers a
aquell espai: Que trobem exposat a la peixateria? Que fan servir les peixateres per pesar el peix?
On trobem els diferents productes que hi veiem? Agafem el peix nosaltres mateixos o hem de
esperar el nostre torn? Com ens entreguen la nostra compra? Que us suggereix aquesta olor? Us
agrada, us desagrada?
Arantxa Aguilera , Estefanía Angulo, Nerea González , Ana Fernández i Úrsula Sánchez.
14
A través de l’observació directa dels diferents productes que hi estan exposats, de l’olor que es
percep, de la vestimenta dels/les peixateres, de la decoració de l’espai, de l’ambient que es
percep, etc... el grup haurà de posar-se d’acord per decidir com fer la comanda, tot dient-li a la
peixatera quin és el peix que desitgen, la quantitat etc... Una vegada hagin fet la comanda
hauran de comptar entre tots i amb l’ajuda de la mestra els diners que necessiten per pagar la
comanda.
Una vegada a l’escola entregarem la compra a la cuinera, tot tornant-li el canvi.
Arantxa Aguilera , Estefanía Angulo, Nerea González , Ana Fernández i Úrsula Sánchez.
15
Tipus d’activitat: Ensenyament - aprenentatge.
Competències matemàtiques: Operar amb figures geomètriques component els elements del mar.
Materials:
- 3 murals cadascun d’ells representant un element del
mar.
- Figures geomètriques que corresponen als diferents
murals (hi ha diferents figures opcionals per a cada
mural, una vegada construïts el mural sobraran
peces, que serien altres opcions de construir-los.
Organització dels participants:
3 grups fets a partir del grup classe.
Durada 1 hora aproximadament
Representació gràfica:
Frase de presentació: El senyor pop s’ha trobat un munt de figures planes dispersades
per l’aula, diu que si unim de forma correcte aquestes peces podrem construir una estrella de
mar, un vaixell i un far. Ho provem?
Plantejament de l’activitat:
Cada grup ha d’omplir el mural assignat amb figures geomètriques, existint diverses opcions.
Una vegada elaborats els murals, cada grup haurà d’explicar com l’ha construït i quines peces
ha utilitzat. Un cop hagin parlat tots 3 grups, hauran de mirar les figures geomètriques
sobrants, i hauran d’intentar explicar què ha passat, i si aquestes peces les podem col·locar el
algun lloc de les figures dels elements marins.
Després la mestra farà un dibuix a la pissarra d’un altre element marí, i d’un en un intentaran
descompondre la figura amb el guix. Un cop un nen hagi acabat, la mestra esborrarà la
descomposició realitzada pel nen, i un altre haurà d’intentar descompondre-la de diferent
manera.
Es pot repetir la primera activitat, dividint cada grup en 2, uns que estiguin al mural i donin
consignes, i els altres que hagin d’agafar les figures que els hi demanen intentar interpretar
quines són les figures que volen.
Arantxa Aguilera , Estefanía Angulo, Nerea González , Ana Fernández i Úrsula Sánchez.
16
Tipus d’activitat: Ensenyament - aprenentatge.
Competències matemàtiques: Construcció de figures amb papiroflèxia. Identificació de
qualitats de diferents materials.
Materials:
Diaris, cartolina, cartró, safata rectangular i aigua.
Organització dels participants:
Dividir el grup classe en grups més reduïts de 4 o 5
alumnes.
Durada: 20-30 minuts aprox.
Representació gràfica:
Frase de presentació:. El Pop vol tornar a veure vaixells navegant, i ens ha deixat tot un
recull de materials amb el qual hem d’elaborar els nostres vaixells, i fer-los navegar. Voleu ser
mariners?
Plantejament de l’activitat:
L’activitat consisteix en fer un vaixell primer de paper, després un de cartolina i per últim un de
cartró. Els infants aniran seguint les consignes de la mestra per tal d’anar construint el vaixell.
D’aquesta manera aconseguim que els nens experimentin amb diferents materials i percebin les
diferents característiques. Podem dialogar sobre les qualitats dels materials: quin pesa més?,
quin és més gruixut? I més dur? Quin ens ha costat més de doblegar?
Un cop finalitzada l’elaboració dels vaixells, es realitzarà el següent joc: en una safata rectangular
i plena d’aigua els nens realitzaran carreres en parelles amb els seus vaixells. Cada infant haurà
d’escollir un vaixell, i la mestra ha de fomentar que més o menys hi hagin el mateix nombre de
vaixell de cada tipus. A continuació els nens col·locaran el seu vaixell a l’inici de la safata i bufant
ben fort han d’aconseguir ser els primers en arribar a l’altre costat.
Una vegada tots els alumnes hagin navegat amb els tres vaixells de diferents materials,
dialogarem sobre quin ha estat el vaixell que ha arribat abans. Quin ha arribat abans?
Per quin motiu ha succeït?
Arantxa Aguilera , Estefanía Angulo, Nerea González , Ana Fernández i Úrsula Sánchez.
17
Tipus d’activitat: Ensenyament - aprenentatge.
Materials: 2 piscines infantils inflables, objectes relacionats amb el mar (petxines, pedres de
peixera, peixos de plàstic, sorra, caragoles, roques petites, ...), canyes artesanal ( pal, fil de
pescar i iman), xarxa o colador de cuina.
Organització dels participants: grup classe
Durada: 1 hora
Frase de presentació: El senyor Pop ens explicarà les diferents maneres de pescar que
tenen els pescadors. La millor manera d’aprendre-ho és transformar-nos en pescadors!
Plantejament de l’activitat:
1. Sessió: Explorem amb microscopis i lupes els elements del mar que posteriorment
pescarem.
2. Sessió: Pesquem els elements explorats.
Situarem al pati dos piscines inflables plenes d’aigua. Dins d’aquesta ficarem elements
característics del mar com petxines, mol·luscos, caragoles, algues, pedres, sorra ... Per
introduir tots aquests elements necessitarem l’ajuda dels alumnes, els quals a través del
llenguatge verbal i els coneixements adquirits en la primera sessió designaran el nom dels
elements introduïts a la piscina.
Una cop las dues piscines estiguin transformades en el fons del mar la mestra dividirà el grup
classe en dos subgrups. A cada petit grup se li assignarà una piscina i el material específic per
a poder pescar amb xarxa ( emprant coladors de diferents mides o xarxa) i canya ( realitzada
amb un pal, fil i iman ). A partir d’aquest recursos els nens hauran de provar de “pescar” el que
hi ha a la piscina, emprant la tècnica més apropiada.
Per finalitzar l’activitat es farà una posada en comú de les experiències viscudes en les
diferents accions realitzades. La mestra farà èmfasi en quins han estat els elements pescats
amb xarxa i quins elements han estat pescats amb canya.
Arantxa Aguilera , Estefanía Angulo, Nerea González , Ana Fernández i Úrsula Sánchez.
18
Tipus d’activitat: Ensenyament - aprenentatge.
Competències matemàtiques: Identificar línies rectes, corbes, obertes i tancades.
Materials: cinta aïllant de diferents colors, sorra, sal, petxines, tovalloles, algues, ...
Organització dels participants: Grup classe.
Durada: 1 hora per sessió.
Frase de presentació: El Sr. Pop vol tornar al seu mar, però no coneix el camí. Vol que li dissenyem diferents camins per arribar-hi.
Plantejament de l’activitat
1ª Sessió
Al pati de l’escola l’educadora marcarà línies al terra amb cinta aïllant de diferents colors
(algunes d’elles seran rectes i d’altres corbes) i posarà a l’abast dels nens/es diferents tipus de
materials relacionats amb el mar: sorra, sal, petxines, cordes, tovalloles, pedres o roques, etc.
D’aquesta manera els infants experimentaran lliurement amb aquests materials sense que la
mestra doni cap consigna prèvia. L’acció serà espontània, cal que els infants amb els materials
proporcionats formin línies rectes i corbes a partir del model donat*, tenint com a suport el sòl
del pati. Finalment l’educadora farà una fotografia del resultat des d’una perspectiva aèria. A
continuació es projectarà la fotografia i a través del diàleg, es compatiran les impressions
obtingudes en l’activitat.
2ª Sessió
En aquesta sessió utilitzarem cordes de diferents mides i gruixos per tal de treballar el concepte
de línia oberta i tancada.
Col·locarem les cordes per l’espai de l’aula de psicomotricitat. L’activitat consistirà en que els
infants trepitgin les línies formades. L’educadora s’encarregarà de guiar-los i fer-los percebre de
que en el cas de les línies tancades el recorregut comença i finalitza en el mateix punt, i en les
obertes comencen en un punt i finalitzen en altre de diferent.
Arantxa Aguilera , Estefanía Angulo, Nerea González , Ana Fernández i Úrsula Sánchez.
19
Per finalitzar, es retiraran les cordes i conjuntament el grup, a través de les consignes de
l’educadora, formaran línies obertes i tancades unint les diferents cordes.
Possible diàleg: Agafem les cordes i formem una línia oberta. Si la resseguim trepitjant-la, on
comencem i on acabem? Ara una formem una línia tancada? Ens podem ficar a dins? On
comença el nostre recorregut? I on finalitza?
3ª Sessió
Es comentaran imatges d’objectes referents al mar amb línies rectes i corbes: onades,
petxines, vaixells, xarxa, vela de vaixell, etc. Es conversarà amb els infants perquè dedueixin
que hi ha objectes que estan formats per línies rectes i corbes.
Possible diàleg: Us recordeu de la fotografia que varem veure l’altre dia, de tot el que varem fer
al pati? Ara bé, mireu aquestes dues fotografies (vaixell i petxina) on hi ha línies rectes i
corbes? I tancades i obertes? Quina diferencia hi ha entre unes i altres?
*L’objectiu és que els alumnes realitzin aquesta acció. Pot ocórrer que es posin a experimentar amb els materials i
no s’hi fixin en les línies del terra. Si no es dóna la situació abans esmentada, llavors la mestra haurà de guiar-los a
través del diàleg per aconseguir la finalitat de l’activitat. Ex.: Us heu fixat en les línies que hi ha al terra? Hi ha de
molts colors! Què podríem fer amb les línies i els materials que esteu tocant?
Arantxa Aguilera , Estefanía Angulo, Nerea González , Ana Fernández i Úrsula Sánchez.
20
Tipus d’activitat: Activitat d’avaluació final.
Materials: Un bagul amb les fotografies de les diferents activitats i una xarxa per penjar les
fotos, a l’altura dels infants.
Organització dels participants: En grups reduïts, d’ aproximadament uns 5 nens.
Durada: Aproximadament 2 hores tot el grup classe. (Una mitja hora per grup reduït, també
depenent del temps necessari per a fer una correcta avaluació).
Frase de presentació: Ens acomiadem del senyor Pop, i ens ha deixat aquestes fotos
perquè les mirem i parlem de quines coses hem fet per aconseguir que li tornessin a sortir les
potes.
Plantejament de l’activitat:
Situarem una xarxa darrere del senyor Pop i del racó del mar. La mestra portarà un bagul petit
amb totes les fotografies fetes al llarg de les diferents activitats i deixarà als infants que les
mirin i parlin entre ells. Els infants han d’anar sortint d’un en un amb una fotografia a la mà, i
explicar a la resta de companys i a la mestra, l’acció desenvolupada en la fotografia i les
experiències viscudes. Els nens han d’anar sortint diversos cops i enganxar les fotos fins que
totes quedin penjades a la xarxa.
La mestra els farà recordar el més significatiu de cada activitat, per tal de valorar si aquell infant
ha assolit els objectius plantejats.
Arantxa Aguilera , Estefanía Angulo, Nerea González , Ana Fernández i Úrsula Sánchez.
21
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Avaluació inicial: La segona activitat d’ensenyament-aprenentatge: ‘Els saquets
d’imatges’, ens pot servir per fer un recull dels coneixements previs sobre la unitat
didàctica en qüestió.
Avaluació formativa: Les activitats de la unitat didàctica d’ensenyament-aprenentatge,
seran les encarregades d’aconseguir una observació del procés. Aquesta observació serà
registrada per escrit per part de la mestra al llarg de les diferents activitats. D’aquesta
manera podrem valorar com els alumnes han anat desenvolupant les diferents activitats i
si han assolit els objectius, o en quin nivell. També podrem avaluar d’aquesta manera si
les activitats han suscitat interès en els més petits i si han estat adients per a l’assoliment
dels objectius, per tal de fer posteriorment les modificacions corresponents.
Avaluació final: Aquesta avaluació es portarà a terme a través de la última activitat,
‘La xarxa dels records’. La mestra realitzarà un registre d’observacions individuals, per
tal de realitzar l’avaluació corresponent. Amb aquesta avaluació podem veure el resultat
final de la unitat de programació, si ha estat encertada o no, possibles modificacions
d’aquesta, i observar en quin nivell s’han assolit els objectius plantejats d’un principi.
Arantxa Aguilera , Estefanía Angulo, Nerea González , Ana Fernández i Úrsula Sánchez.
22
CONCLUSIONS
Ens ha estat molt satisfactòria la realització d’aquesta unitat de programació, ja què hem
après tot el funcionament de les unitats de programació d’aula, així com quin són els
elements que han de contenir i com han de ser. A més, aquest treball ens serà de gran utilitat
per a la nostra entrada al món de mestres d’educació infantil, ja què serà el recurs que més
necessitarem i el més utilitzat dia a dia per portar a terme la nostra tasca docent.
Cadascuna dels membres del grup ha fet alguna aportació interessant per a la realització
d’aquesta unitat didàctica, buscant en tot moment la innovació, deixant de banda els models
tradicionals. Hem volgut aportar varietat de recursos materials i diversitat d’espai per a la
realització d’activitats, així com una metodologia activa i constructivista on el nen/a
estructura el seu pensament a través dela seva interacció amb l’entorn proper, utilitzant el
diàleg com a element essencial. És molt important que els infants expressin allò que senten i
visquin les seves experiències interioritzant-les de forma positiva, ja què en funció de les
seves vivències el coneixement dels infants serà d’una manera o altra.
Ens hem adonat de la importància que té treballar les matemàtiques partint del món real, ja
què d’aquesta manera és molt més efectiu i enriquidor l’assoliment de nous coneixements.
També, hem volgut encaminar les diferents activitats matemàtiques cap al sistema
funcional, recorrént a necessitats i basant-nos en l’experimentació i l’anàlisi.
Cal tenir present en tot moment les característiques evolutives del grup d’alumnes a qui va
dirigida aquesta unitat de programació, per tal d’atendre a les necessitats del grup de forma
eficaç, tenint en compte el seu nivell d’aprenentatge, fent que aquesta unitat de programació
sigui un repte per a l’adquisició de nous coneixements. Creiem que és important motivar als
infants en tot moment, i oferir-li’s una gran varietat de recursos i exemples, útils per a la
solidificació dels seus esquemes mentals, servint-li’s alhora per a posteriors aprenentatges.
Ens hem adonat també de com es pot enllaçar tot un conjunt d’activitats interdisciplinars
amb un centre d’interès, abarcant totes les àrees del curriculum i buscant aconseguir tots els
objectius plantejats.
És molt important avaluar una unitat didáctica després d’haver-la portat a la pràctica,
perquè és en aquest moment on es pot reflexionar sobre si el funcionament ha estat
efectiu, i sobre els errors comesos, analitzant els punts forts i punts febles per tal de
poder efectuar millores per a una posterior realització de la unitat de programació.