Models explicatius dels principals trastorns psicopatològics més prevalents
Prevenció i tractament de trastorns psicopatològics Prof. Maria Balle i Miquel Tortella-‐Feliu
UOM, diploma d’especialització en Salut i Qualitat de Vida 2011-‐2012
Prevalença dels trastorns psicopatològics
TRASTORN % QUE EL PATEIX
FÒBIES ESPECÍFIQUES 10% -‐ 11,3%
TRASTORN DE PÀNIC 1,5% -‐ 3,5%
AGORAFÒBIA 1% -‐ 4%
FÒBIA SOCIAL 3% -‐ 13%
TRASTORN D’ANSIETAT GENERALITZADA 3% -‐ 5%
TRASTORN DEPRESSIU MAJOR Dones: 5% -‐ 9% Homes: 2% -‐ 3%
Trastorns d’ansietat caracteritzats per a una incapacitant sobreesXmació de l’amenaça i del perill, elevada acXvació fisiològica i conductes d’evitació.
Prop d’un 30% de la població paXrà algun trastorn d’ansietat al llarg de la seva vida. Un 54% d’aquests pacients complirà criteris per a més d’un trastorn d’ansietat (comorbilitat).
Fòbia específica Descripció
Por excessiva o irracional d’objectes o situacions.
Aquests objectes o situacions són evitats o provoquen un malestar intens.
Respostes d’ansietat intenses davant de l’exposició o l’anXcipació de l’esfmul fòbic.
SubXpus (DSM-‐IV): Animal Ambient natural Sang, injeccions, ferides Situacional Altres (p. ex. por de contraure una malalXa)
Fòbia específica Instauració
Experiència aversiva directa (C. C.)
Experiències vicàries
Transmissió d’informació
Persistència de pors evoluXves infanXls
Biaixos atencionals...
Fòbia específica Manteniment
E fòbic R por intensa
Evitació / Fugida
Disminució de la por
Nivell d’ansietat
Temps
Evitació Fugida Exposició
+ Reforçament Social
Trastorns de pànic i agorafòbia Descripció
AGORAFÒBIA: presència de conductes d’evitació generalitzades a llocs o situacions en què pugui ser diicil o enutjós escapar o trobar ajuda en cas d’experimentar un intens malestar o un atac de pànic. En cas d’exposar-‐s’hi apareixen respostes d’ansietat intenses.
SITUACIONS PROTOTÍPICAMENT AGORAFÒBIQUES: llocs públics, espais oberts, aglomeracions, llocs tancats, alçades o desplaçaments.
Compartaixen: (a) limitació de moviments o de la
possibilitat d’escapar, i (b) estar allunyat de llocs que
proporcionen sensació de seguretat.
Temor a presentar sensacions isiques desagradables
i/o a les conseqüències catastròfiques que s’associen a
aquestes sensacions.
Trastorns de pànic i agorafòbia Descripció
ATAC DE PÀNIC: aparició sobtada, aïllada i temporal de símptomes d’aprensió, por molt intensa o terror, acompanyats habitualment de sensació de mort imminent o d’altres conseqüències personals aversives.
Situacionals
No situacionals
Trastorns de pànic i agorafòbia Instauració
Ni tots els subjectes que experimenten atacs de pànic repe6ts acaben presentant conductes agorafòbiques, ni totes les persones amb conductes d’evitació agorafòbica, tot i que això no és molt habitual, han tengut atacs de pànic.
VULNERABILITAT BIOLÒGICA NO ESPECÍFICA A EXPERIMENTAR ANSIETAT: hiperreacXvitat psicofisiològica en general i davant dels esfmuls valorats com a amenaçants, en parXcular (llindar baix d’acXvació autonòmica i lenXtud en la reducció de l’acXvació davant de situacions d’estrès).
VULNERABILITAT PSICOLÒGICA: sensibilitat a l’ansietat, selecXvitat atencional a EE interocepXus i EE externs potencialment amenaçants, sensació d’incontrolabilitat i d’impredicXbilitat de les pròpies conductes, desenvolupament de dependència dels altres o de l’evitació com a estratègia d’afrontament habitual.
SITUACIONS ESTRESSANTS
Sensacions isiques, interpretades com a catastròfiques
ATAC DE PÀNIC Hipervigilància Autoobservació
Trastorns de pànic i agorafòbia Instauració
EE elicitadors Externs
Interns (sensacions corporals, pensaments)
Amenaça percebuda
Aprensió, por
↑Sensacions corporals
Culminació en AP Interpretacions catastròfiques (paper causal, element clau)
Trastorns de pànic i agorafòbia Manteniment
Ansietat anticipatòria davant nou episodi d’ansietat intensa. Major hipervigilància del funcionament corporal (intensificació sensacions). Condicionament EE interns/externs. Associació amb EE externs: desenvolupament evitació agorafòbica. Evitació agorafòbica afavorida per:
Impredictibilitat AP (“gairebé no hi ha llocs segurs”). Fàcil generalització per intensitat de les RR de por de l’AP i riquesa EE del context en
què es donen.
Conductes agorafòbiques mantingudes per reforçament negatiu intermitent (evitació). Reforçament positiu social. Presència de senyals de seguretat (manteniment creences disfuncionals sobre les situacions
externes, sensacions físiques).
Fòbia social Descripció
Fòbia social: presència d'una sèrie de problemes comportamentals experimentats en relació al fet d'exposar-‐se a situacions d'interacció social i que fonamentalment consisteixen en:
Temor anXcipatori, acusat i persistent, cap a una o més situacions d'interacció social.
Presència de respostes d'ansietat sosXnguda que apareixen, gairebé invariablement, quan el subjecte es troba exposat a aquestes situacions.
Temor a l'avaluació negaXva que els altres puguin fer d'ells, bàsicament per la seva suposada pobra actuació en la situació interpersonal o per la manifestació externa de l’ansietat.
Tendència a evitar l'exposició a aquestes situacions.
Absència, o no uXlització adequada, de les habilitats socials específiques per a interactuar de manera competent en aquestes situacions.
Fòbia social Instauració i
manteniment
Esquema integrat dels factors d’instauració i manteniment de la Fòbia social (Bornas & Tortella-‐Feliu, 1998 lleugerament modificat)
Trastorn d’Ansietat Generalitzada Descripció
PREOCUPACIÓ EXCESSIVA Preocupacions quotidianes /qüestions menors. No difereixen de població general. Temes
predominants: família, relacions interpersonals Variades i variables Marcada orientació al futur Percepció d’incontrolabilitat Activitat primàriament conceptual Desencadenants EE difusos. Activació a situacions que no requereixen execució immediata
en què es percep pèrdua de control i associades a afecte negatiu
Estat crònic de SOBREACTIVACIÓ (no específic del TAG) Tensió muscular (predominant) Hiperactivitat vegetativa Hipervigilància Inflexibilitat autonòmica, hipersensibilitat a l’estrès
Trastorn d’Ansietat Generalitzada Instauració
Importància factors de vulnerabilitat psicològica general: Tendència a interpretar informació ambigua com a amenaçant, i sentiments d’incapacitat per a aforntar aquests esdeveniments.
Interacció amb factors de vulnerabilitat biològica.
INTOLERÀNCIA A LA INCERTESA: factor essencial en l’etiologia del TAG. Lligada al perfeccionisme.
Baixa orientació cap al problema.
Trastorn d’Ansietat Generalitzada Manteniment
Situació valorada com a amenaçant / pensament intrusiu
AcXvació psicofisiològica
elevada
PREOCUPACIÓ verbal (supressió
d’imatges amenaçants)
Inicialment: disminució de l’acXvació psicofisiològica
Efectes:
-‐ Prevenció o reducció del processament emocional de la informació amenaçant.
-‐ Creença de que les preocupacions són úXls. -‐ Conductes de preocupació: fer (evitació acXva) o no fer (evitació passiva) acXvitats per a minvar l’ansietat.
-‐ Ansietat, deteriorament de l’execució de tasques, probls de concentració, tensió muscular, faXga…
-‐ Preocupar-‐me fa menys probable que ocorri… -‐ M’ajuda a descobrir
mitjans d’evitar el que tem. -‐ Evit pensar en altres coses
pitjors. -‐ Em prepara per a la seva
possible ocorrença. -‐ Preocupar-‐me em moXva per dur a terme el que he
de fer.
Factors externs
Successos vitals Estrès diari
Sensacions corporals
Successos vitals Estrès diari
Experiència directa
Experiència vicària
Transmissió d’informació
-‐ Aprensió ansiosa -‐ Preocupació
-‐ NeuroXcisme -‐ Ansietat tret
-‐ Sensibilitat a l’ansietat -‐ Interpretacions catastròfiques -‐ Ansietat de separació
No alarmes Alarmes exterocepXves
Alarmes interocepXves
Alarmes apreses -‐ Preparació -‐ ExpectaXves -‐ Estructures cogniXves…
Fòbia específica -‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐-‐
Fòbia social Associació a
senyals interns
Incontrolabilitat ImpredicXbilitat
Agorafòbia sense pànic
Trastorn de pànic amb agorafòbia
Trastorn d’ansietat generalitzada
Alarmes apreses
Trastorn de pànic sense agorafòbia
Associació a senyals externs
RESUM ASPECTES ETIO
LÒGICS D
IFERENCIA
LS SO
BRE ELS TRASTO
RNS D
’ANSIETAT
Aspectes comuns dels trastorns d’ansietat
Tres processos bàsics: Conductes d’evitació
(Hiper)vigilància i fisiologia associada
Valoracions centrades en l’amenaça
EXologia comparXda: Vulnerabilitat biològica generalitzada
(temperament / regulació emocional)
Vulnerabilitat psicològica generalitzada (incontrolabilitat)
Depressió Descripció
Trastorn depressiu major: presència d'un episodi de baix estat d'ànim persistent en què el subjecte experimenta senXments de tristesa, plor, irritabilitat … durant la major part del dia o un descens molt acusat de l'interès o de la capacitat d'experimentar plaer en totes o gairebé totes les acXvitats.
Símptomes: pèrdua o augment de pes o de la gana, pertorbacions del son, agitació o enlentenXment psicomotor,
faXga, senXments d'inuXlitat o culpa excessius o inapropiats,
disminució en la capacitat de concentració i pensaments recurrents de mort o ideació suïcida.
Depressió Instauració i manteniment
“Pot assenyalar-‐se, en general, que el trastorn depressiu s'origina com a
conseqüència de la incapacitat per a resoldre, d'una manera adequada, un
problema o problemes. La persistència del problema, la inexistència
d'estratègies efec6ves per a abordar-‐lo, pot “portar” la persona a una
situació de passivitat, d'entrega, de renúncia, en suma al pa6ment d'un
trastorn depressiu” (Vallejo-‐Pareja, 1998c, p.471).
Depressió Instauració i manteniment
Afec\vitat nega\va i es\ls de regulació emocional • AcXtuds, creences disfuncionals. Esquemes cogniXus depressògens. • Dèficit en habilitats d’autocontrol. • Dèficit en habilitats socials, baixa competència social. • EsXl atribucional depressogènic
• Pèrdua de reforçadors posiXus • Aparició de reforçadors negaXus • Condicions d’estrès sosXngut (en especial, dificultats interpersonals). • Pèrdua de l’eficàcia dels reforçadors • Alteració bioquímica
• Freqüència reduïda d’acXvitats reforçades posiXvament • Increment de respostes de fugida-‐evitació • Estat d’ànim deprimit
Factors de vulnerabilitat personal Esdeveniments crí\cs
Comportament depressiu
Depressió Instauració i manteniment
Errada cogni\va Definició (Beck et al., 1983) Exemples
Inferència arbitrària Arribar a una conclusió sense evidència que la suporX o amb evidències contràries.
Dins un ascensor, en Guillem pensa “L’ascensorista pensa que sóc un fracassat”.
Abstracció selec\va Valoració d’una experiència centrant-‐se en un detall específic fora del seu context i ignorant altres elements més rellevants de la situació.
El cap de’n Joan està comentant amb ell la seva bona feina. Entre d’altres coses, li diu que no faci còpia de les cartes que reb. En Joan pensa “no està content amb la meva feina”.
Generalització excessiva
Extreure una conclusió o elaborar una regla general a parXr d’un o diversos fets aïllats i aplicar-‐la tant a situacions relacionades amb el fet com no relacionades.
La dona de’n Pep estava enfadada perquè els nins es torbaven en vesXr-‐se. En Pep pensa “Sóc un mal pare, perquè si no els meus fills Xndrien més disciplina”.
Magnificació i minimització
Errades comeses quan s’avalua la magnitud o la significació d’un esdeveniment, incrementant o minvant el seu significat.
Na Maria, després de que casa seva pafs les destrosses d’una tempesta, inicialment valorà els danys en mils d’euros. Però, el cost de la reparació fou de 100 euros.
Personalització Tendència i facilitat per a atribuir-‐se successos externs sense base ferme per a realitzar aquesta connexió.
Un metge resident d’un hospital llegí l’avís de que tots els pacients a càrreg d’un resident haurien de ser posteriorment examinats per un metge de la planXlla. Pensà: “El cap no es fia de la meva feina”.
Pensament absolu\sta i dicotòmic
Tendència a classificar totes les experiències en 1 o 2 categories oposades, seleccionant les categories de l’extrem negaXu per a descriure’s a sí mateix.
Un jugador de bàsquet: si encistella menys de 8 punts en un parXt, pensa: “sóc un fracassat”; si encistella 8 o més punts pensa “sóc un gran jugador”.
Depressió Instauració i manteniment