URBANISMEGEOBAT

Sílvia Cortina Juclà /2015

URBANISME

1. DEFINICIÓ I CONCEPTE DE CIUTAT Influència territorial. Les ciutats són en l’actualitat:

• Motor de l’economia mundial.• Centres de poder i pols vertebradors del planeta.• Centres d’innovació tecnològica.• Focus d’irradiació cultural.• Llocs de transformacions socials.

Les zones habitades pels éssers humans es divideixen en àrees rurals (pobles) i àrees urbanes (ciutats). Per diferenciar la ciutat dels pobles es fan servir bàsicament els criteris següents:

Nombre d’habitants:Es considera ciutat unaaglomeraciód’habitants que ocupaun espai. Cada país téuna norma. Espanya apartir de 10.000 hab.,Japó a partir dels30.000, Suècia els 200.

L’activitat econòmica:Els nuclis rurals esdediquen sobre tot alsector primari, lesciutats al secundari oterciari.

L’organització de l’espai:La ciutat és un gran centre que organitza e influeixl’espai circumdant, que inclou de vegades, zonesrurals. Això és producte dels fluxos que genera laciutat.La ciutat concentra també l’administració i lesinstitucions de govern.

Concentració i densitat:A les ciutats hi ha una gran densitat de població, enpoc espai es concentra un gran número d’habitants.La ciutat difusa posa en qüestió aquest argument.

Altres: arquitectura i urbanisme, estil de vida, etc.

La concentració defuncions.

URBANISME

2. LA CIUTAT EN LA HISTÒRIA

2.1. LA CIUTAT PREINDUSTRIAL

Punt de vista físic:• Unitat compacta.• Tancada per muralles i fossats.• Separada del món circumdant.

Punt de vista jurídic:• Té un estatus diferent al de la població rural de l’entorn.

Punt de vista funcional:• Lloc d’intercanvi.• Lloc de producció artesanal.• Lloc de creació cultural.

Punt de vista social:• Residència del poder reial i eclesiàstic.• Residència dels grups socials hegemònics.• Residència de la burgesia ascendent.• Residència dels grups d’artesans.

URBANISME

2.2. LA CIUTAT INDUSTRIAL AL S. XIX

Impacte de la Revolució Industrial

• Creixement de les ciutats, principalment lesproperes a centres d’aigua i carbó.• Creixen a l’entorn de la nova unitat de producció: lafàbrica.• Gran èxode rural vers les ciutats: mà d’obra barata.

Primer creixement dins les muralles medievals:• Etapa de creixement sense control• Prioritat als interessos privats dels empresarisurbanístics.• Gran degradació mediambiental.• Destrucció del patrimoni arquitectònic.• Sorgiment de barris obrers: segregació social iespacial.

Enderrocament de les muralles medievals:• Impuls a la planificació urbanística fora de lesmuralles.• Aparició dels Eixamples (Ildefons Cerdà): barrisburgesos de planta ortogonal (segregació social iespacial).• Aparició de les utopies urbanístiques: ciutatsjardins, ciutat lineal, falansteris, etc.• Desenvolupament d’infraestructuresurbanístiques: clavegueram, recollidad’escombraries, subministrament d’energia(elèctrica), aigua corrent, mercats centrals,ferrocarrils, carreteres, etc.

URBANISME

2.3. LA CIUTAT INDUSTRIAL AL S. XX

Creixement continu de les ciutats:• La ciutat s’ha d’adaptar a l’augment de lapoblació, l’aparició de nous mitjans de transportmés ràpids i segurs, la generalització del’automòbil.• Van créixer els eixamples i van sorgir els polígonsindustrials i residencials als afores de les ciutats(automòbil).• Destaquen les ciutats dormitori (residènciesobreres amb dèficits d’infraestructures id’equipaments)• El creixement accelerat de les ciutats a donat lloca l’aparició, arreu del món, de les conurbacions,les àrees metropolitanes, les megalòpolis...• En els països desenvolupats com a conseqüènciadel desenvolupament econòmic (GRANSCIUTATS), als països subdesenvolupats com aconseqüència de factors demogràfics (CIUTATSGRANS).

Barri del Somorrostro (BCN, 1958)

Ronda Universitat (BCN, 1956)

URBANISME

2.4. LA CIUTAT POSTINDUSTRIAL.

• Les àrees metropolitanes han donat lloc a veritables regionsmetropolitanes (Madrid, Barcelona).• Control i decisions de l’economia mundial globalitzada s’hanconcentrat en algunes regions metropolitanes dirigides perciutats globals: Nova York, Londres, París, Frankfurt, Tokio,Xangai...• Això ha estat possible gràcies al desenvolupament de xarxesde comunicació d’alta tecnologia.• La ciutat que vol evolucionar ha de complir factors com:capacitat d’innovació tecnològica, teixit d’empreses locals,potenciació de centres universitaris i d’investigació,creativitat cultural, dinamisme social...• També necessiten la implantació d’infraestructuresessencials de transports (Aeroports, AVE...) i connexió a laxarxa mundial de comunicacions (Internet)

Les ciutats són en l’actualitat:• Motor de l’economia mundial.• Centres de poder i pols vertebradors del planeta.• Centres d’innovació tecnològica.• Focus d’irradiació cultural.• Llocs de transformacions socials.

CIUTATS GLOBALS

URBANISME 3. LA POBLACIÓ URBANA EN L’ACTUALITAT

Es tracta d’un mapa del món que mostra la població urbana a diferents països iregions del Món l’any 2012. La Font del mapa és la web del Banc Mundial.

En el mapa s'observa que actualment els països amb méspercentatge de població urbana es localitzen a América Llatina (Brasil, Veneçuela,

l'Argentina, Xile) América del Nord, Europa Occidental (França, Suècia, Bèlgica, etc.) iAustràlia i Nova Zelanda. A més de països aïllats de l'Àsia i l'Àfrica (Japó, Aràbia

Saudí, Guinea occidental).Pel contrari, alguns països del continent africà i el sud-est asiàtic mostren els

percentatges més baixos de població urbana.

http://www.antena3.com/noticias/mundo/ciudades-mas-pobladas-planeta_2015020400187.html

Els ritmes d'urbanització sóndiferents arreu del món entreels països desenvolupats iels que estan en vies dedesenvolupament en elsdiversos continents:L’inici de procés d’urbanitzacióaccelerat, es va donar amb laindustrialització del segleXIX als països desenvolupats(Europa, Amèrica del Nord,Japó, Austràlia).

En algunes grans regions del món, com per exemple a Europa, el ritme de creixementde la població urbana en les últimes dècades ha estat escàs. Entre el 1995 i el 2000, elcreixement de la població urbana va ser pràcticament del 0%, tot i que el conjunt de lapoblació va créixer un 0,5 % anual.

En els països en vies de desenvolupament, el creixement més ràpid s'ha produït a lesciutats de l'Amèrica Llatina, sobretot des de la segona meitat del segle XX. En elcontinent africà i a l'Àsia, el ritme de creixement de la població urbana en les últimesdècades ha estat molt elevat (a l'Àfrica entre el 1995 i el 2000, la població urbana vaaugmentar un 4,3% anual, mentre que el conjunt de la població creixia només un 2,4%anual).

Des dels inicis del segle XXI el creixement més gran de la població urbana es dóna al'Àfrica i a l'Àsia però sense assolir encara els percentatges sobre el total que es donenen els altres continents.

URBANISME

4. FUNCIONS DE LA CIUTAT

Funcions de la ciutat

Dominants

Principals

Econòmiques

Residencial

Imprescindibles i que compleixen totes les ciutats

A les que es dedica la majoria de la població. Canvia al llarg del temps, però ha marcat a la ciutat

Habitatge: bàsic per a la societat.Serveis associats: Escoles, hospitals, universitats, teatres, museus, serveis d’aigua, electricitat, escombraries, transports...

Industrials: motor de la urbanització i producció mercaderies bàsiques.Comercial: Orígens històrics de les ciutats, lloc d’importacions i exportacions, venda de productes elaborats, caràcter local o internacional.Serveis: crèdits bancaris, publicitat, comunicacions, investigació i tecnologia...

Militar: Origen de moltes ciutats (Toledo)Cultural: Importància del seu Patrimoni Històric (Toledo, Roma)Religiosa: Llocs de peregrinatge (Lurdes, Jerusalem, La Meca, Benarés...)Turística: Llocs de sol i platja o valors culturals (Marbella, Benidorm, Granada, Tarragona...)Política: Centres de poder o administració... (Washington, Madrid...)

Avui les ciutats compaginen moltes d’aquestes funcions.D’aquesta forma apareixen zones especialitzades (industrials, residencials, negocis, oci...) el que dona lloc a la segregació d’usos/segregació espacial y/o segregació social.

URBANISME5. MORFOLOGIA URBANA: EL PLÀNOL DE LA CIUTAT

El plànol de la ciutat ve marcat per la forma que adopten els carrers sobre l’espai. En cada època, aquesta trama adopta formes diferents (morfologia). El plànol ens permet observar l’evolució de la ciutat al llarg de la història.

LA CIUTAT JARDÍ

L’original:- Entramat de carrers irregulars.- Habitatges unifamiliars (pati i jardí)- Autosuficient- Màxim uns 30.000 hab.Tergiversació:- Urbanitzacions de segones residències- EUA són les suburbia: contínuum urbà debaixa densitat i obligació de cotxe. Ciutats dormitori- Espanya: els adosatsà ciutats de baixa densitat problemàtiques

LA CIUTAT FUNCIONALISTA

Inicis s.XX: Le Corbusier- Blocs de pisos. Alliberar sòl. Zones verdes obertes.Tergiversació:- Polígons residencials sense qualitat ni equipaments.- Bellvitge (BCN), San Blas (Madrid), San Marcel·lí (València),..

http://agram.saariste.nl/scripts/fcard.asp?lookforthis=56&dir=corbu&pics=cb

Barcelona

VitòriaMoscou

Nova York (Manhattan)

Toledo

URBANISME 6. DISTRIBUCIÓ DE FUNCIONS EN LA CIUTAT: ESTRUCTURA URBANADins de la ciutat trobem zones que compleixen funcions diferents: residencial, lleure, indústria, comerç, negocis, etc.

6.1. Zona centre

• Casc històric:- Monuments de valor històric- Gran activitat cultural i d’oci- Activitats econòmiques

• Central Bussines District (CBD):• Comerç minorista• Seu de grans empreses i bancs• Seu de centres d’administració pública• Entre el centre històric i l’eixample

• Zona residencial:• Doble procés:-Centre més deteriorat concentra a població marginal, de baix nivell d’ingressos, amb molta immigració, i envellida.- Procés de rehabilitació que expulsa a la població tradicional, amb construcció de residències d’alt nivell ocupades per classes mitjanes i altes (gentrificació, bobos)• Objecte de gran especulació del sól• Pujada dels preus de les vivendes.• Aparició del fenomen del mobbing immobiliari.

• Pol d’atracció ciutadana:• Zona ben comunicada• Elevat nivell de trànsit i persones• Zona molt congestionada• Lleis de restricció del trànsit• Fugida d’empreses i comerços vers la perifèria

Eixamples: zona de vivendes (classes mitges) i petit comerç

Urbanisme

6. Distribució de funcions en la ciutat

6.2. Zona extraradi (perifèria)

Zona residencial

• Aquesta funció és la més important del sòl urbà• Existència de segregació social i/o ètnica, i espacial, en funció de la renda:- Barris de luxe (rururbanització): urbanitzacions, cases adossades... Baixa densitat de població, baix nivell de contaminació i de congestió del trànsit, ben comunicats i amb serveis- Barris obrers (ciutats dormitoris): blocs de pisos estandaritzats, de baixa qualitat, serveis de transports i comunicacions deficients, etc.

En les ciutats dels països desenvolupats es poden donar diferents tipus de segregació ipolarització espacial de la població, com per exemple:

-Barris de luxe o zones de prestigi, com els districtes cèntrics de negocis (CBD), situades alscentres de les ciutats, considerats espais de sobrecentralitat.

-Comunitats tancades: zones residencials exclusives separades per tanques i vigilades perguardes de seguretat. El cost de viure-hi és molt alt i només està a la disposició d’unaminoria amb rendes molt altes.

-Gentrificació o el·litització de centres antics de les ciutats que consisteix en la substitucióprogressiva dels habitants amb un escàs poder adquisitiu per altres amb un nivell de rendamitjana-alta, al temps que es produeix una rehabilitació també progressiva dels edificis icarrers.

-Barris dels extra radis o perifèrics, amb habitatges d’autoconstrucció i/o polígonsresidencials que sovint es converteixen en guettos de població amb baix poderadquisitiu i amb un percentatge molt alt d’immigrants.

Urbanisme

6. Distribució de funcions en la ciutat

6.2. Zona extraradi (perifèria)

Zona polígons industrials i comercials

• Trasllat de les indústries del centre a la perifèria: augment dels preus del sòl, protestes ciutadanes, desenvolupament dels mitjans de transports, mesures mediambientals, ...• Apareixen polígons industrials propers a vies de comunicació.• Properes a barris obrers (mà d’obra)• La mobilitat que proporciona l’automòbil permet també l’aparició dels grans centres comercials.

A les ciutats dels països en vies de desenvolupament:-La polarització social i la segregació urbana ésmolt més marcada entre els barris més rics del centre de les ciutats i els barris marginals de la perifèria, el que s’anomena la ciutat dual.

-La constant arribada de gent procedent de regions rurals fa que es formin barris sense capplanificació i amb construccions que no són mésque barraques. Aquests barris reben diferentsnoms segons el país: favelas al Brasil, villas miseria a l'Argentina, bidonvilles a l'Àfrica, etc.

URBANISME

7. LA CIUTAT DIFUSA

El creixement de la ciutat ha difuminat els límits entre el que és rural i el que és urbà i, a més, ha format conurbacions amb les ciutats dels voltants, tot conformant una gran àrea metropolitana. Les actuacions al territori de la ciutat difusa s’organitzen en funció de les necessitats de la metròpoli que difícilment podrien situar-se dintre de la ciutat: urbanitzacions, polígons industrials i comercials, instal·lacions esportives, etc. Es tracta d’una mena de difusió de les funcions i activitats tradicionals de la ciutat compacta que ara es desenvolupen en un territori més extens. Per això es parla de ciutat difusa: creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d’edificació (urbanitzacions, barris de cases adossades unifamiliars...), segregació d’usos (residencial, industrial, comercial...) i elevat consum de territori (extensió sobre zones antigament rurals).

El creixement de la ciutat difusa és causat bàsicament per l’alt preu del sòl de la gran ciutat. Aquest creixement ha estat possible, en gran part, gràcies al desenvolupament del transport privat i a l’augment de les infraestructures viàries, que faciliten l’apropament de certes àrees rurals a la ciutat (rururbanització). Si no es duu a terme una planificació urbanística adequada, les repercussions del model de creixement de la ciutat difusa poden ser molt negatives: consum molt alt del sòl, d’energia i d’aigua; encariment dels serveis públics (enllumenat, recollida d’escombraries, subministrament d’aigua); transformació del paisatge amb elements aliens al model mediterrani, segregació social, increment dels serveis (policia, metges, mestres...), mobilitat constant basat en el transport privat, desenvolupament d’un model social més individualista, etc.

URBANISME

8. XARXES I JERARQUIES URBANES

• Xarxa urbana:-Relacions que s’estableixen entre diferents nuclis urbans (ciutats)- Aquestes relacions venen determinades pel volum d’intercanvis entre els nuclis urbans.- Els intercanvis són de tot tipus, però els més importants són: persones, serveis (tràmits administratius, escoles, universitats, mitjans de comunicació, trucades telefòniques, visites mèdiques...), transports i comerç.

• Jerarquies urbanes:-En aquesta xarxa de relacions unes ciutats tenen més importància que d’altres.- Ocupen així un lloc preeminent, es a dir, jeràrquicament superior.- Aquesta posició de superioritat no depèn solament de la població, sinó de la capacitat per oferir serveis.- Però tots els nuclis es relacionen entre sí establint una xarxa (si tracem una línia entre els nuclis que es relacionen veurem aquesta xarxa)- Cada nucli té una importància diferent, se estableix un ordre jeràrquic segons la influència que té cada nucli (capacitat per oferir serveis de major o menor importància).

ÀREES URBANES

ÀREA METROPOLITANA

CONURBACIÓ

MEGALÒPOLI

- Zona al voltant d’una gran ciutat.- La gran ciutat ofereix serveis a les poblacions del voltant.- Ex.: Barcelona i Madrid

- És la unió de diverses àrees metropolitanes que hancrescut i s’han unit.- Rotterdam - La Haia - Amsterdam - Utrecht (Randstadt)

- Són conurbacions enllaçades.- EUA: Boston - Washington; Chicago - Pittsburg.- Japó: Tòquio - Kawasaki - Yokohama - Yokosuka(Kanto).- Europa: Banana Blue.

http://mapsof.net/map/north-america-political-map-1#.T2rfxsUaPy0

8. XARXES I JERARQUIES URBANES

ÀREA METROPOLITANA

CONURBACIÓ

MEGALÒPOLI

Tòquio -Kawasaki -Yokohama -Yokosuka(Kanto).

The Blue Banana (also known as the Hot Banana, European Megalopolis or European Backbone) is a discontinuous corridor of urbanisation in Western Europe, with a population of around 110 million. It stretches approximately from North West England in the north to Milan in the south. The curvature of this corridor (hence the "banana" in the name) takes in cities such as Leeds, Liverpool, Manchester, Birmingham, London, Amsterdam, The Hague, Rotterdam, Brussels, Antwerp, Eindhoven, the Ruhr, Düsseldorf, Cologne, Frankfurt am Main, Luxembourg, Strasbourg, Stuttgart, Munich, Zürich, Turin, Milan, Venice, and Genoa and covers one of the world's highest concentrations of people, money and industry.The concept was developed in 1989 by RECLUS, a group of French geographers managed by Roger Brunet.

ARC MEDITERRANI

URBANISME

9. L’ESPAI URBÀ: SOTA LA LLEI DE L’OFERTA I LA DEMANDA

9.1. La ciutat com a mercaderia 9.2. El valor del sòl• La ciutat:- Concentració de mà d’obra i mercat- Nucli de comunicacions (persones, mercaderies)- Zona d’instal·lacions fabrils- Zona d’atracció d’immigrants

• Els elements de la ciutat:- Es converteixen en mercaderia: sòl urbà, edificis, habitatges, tenen un valor d’us i un valor de canvi

• Els propietaris:- Els propietaris de sòl i habitatge en la ciutat s’apropien del increment del valor de les seves propietats generades per l’acció de la col·lectivitat (creació d’equipaments, infraestructures, transports..

• El sòl es compra i es ven, però no pot canviar de lloc ni ser augmentat.• El valor del sòl ve determinat per dos elements: situació i edificabilitat.-Situació: segons el lloc on sigui tindrà més o menys valor.- Edificabilitat: Els ajuntaments, mitjançant plans urbanístics decideixen la edificabilitat del sòl. Si és edificable tindrà més valor, si no menys valor.

URBANISME

9.3. ELS AGENTS SOCIALS PRODUCTORS DE LA CIUTAT• Propietaris privats:- Els propietaris i promotors immobiliaris pressionen per qualificar el sòl com urbanitzable

• Empresaris:-Cerquen condicions especials per instal·lar negocis.- Pressionen per que l’Estat construeixi infraestructures properes a les empreses.- Entre tots paguem part de les inversions que els hi faciliten el negoci empresarial.

• Ciutadans:-Pressionen per satisfer les seves necessitats a la ciutat: habitatge, transports, educació, sanitat, oci.- Volen viure prop de parcs, zones amb equipaments i serveis...- Volen minimitzar l’impacte ecològic d’indústries, trànsit, etc.- Creació de moviments veïnals urbans contra l’especulació immobiliària...

• L’Estat:-Representa al conjunt de la ciutadania.- Elabora Plans Urbanístics que decideixen l'ús del sòl i orienten el futur de la ciutat.- Aprova Plans Parcials que incideix sobre la rehabilitació de barris degradats...- Resum: defineix el creixement urbà

Regula els desequilibris internsResol problemàtiques concretes

• Conflictes entre els agents urbans:-Els agents socials tenen diferències sobre el valor d’ús i valor de canvi dels elements de la ciutat.- Sorgeixen moviments socials, grups de pressió, lobbies...- La resposta de l’autoritat a aquests conflictes van definint la ciutat

10.

11.

Es tracta d'un gràfic esquemàtic, adaptat del Programa Comet, en el que es representa una ciutat i el seu entorn. En l'eix horitzontal trobem diverses localitzacions: rural, comercial, centre ciutat i zona residencial. L'eix d'ordenades representa el valor de les temperaturesen graus Celsius.De la gràfica es desprèn, com a fenomen principal, que la temperatura augmenta a mesura que ens acostem al centre de la ciutat i disminueix a mesura que ens allunyemcap a la perifèria. La diferència de temperatures entre la perifèria i el centre està al voltant dels 3ºC.

Es tracta d'un fenomen microclimàtic que implica un augment de la temperatura en el centre de la ciutat en relació amb la seva perifèria.

Les temperatures més altes es donen al centre de la ciutat per:

- morfologia urbana (tipologia de l'edificació, densitat d'edificis, volum i densitat de població, materials com l’asfalt que absorbeixen la radiació solar il’alliberen en forma de calor, la xarxa de drenatge d'aigua,..)

- consum d’energia i transmissió de calor a l’aire de la ciutat que produeixen els vehicles, les calefaccions domèstiques, els aparells d’aire condicionat, les activitats industrials, etc.

El fenomen de l'illa de calor és independent del canvi climàtic, en el sentit que esproduiria igualment en absència de canvi climàtic. El que si té relació és que el canviclimàtic incideix en l’augment de les temperatures.

Hi ha uns quantns exemples de microclimes generats per l'activitat humana, tant demanera voluntària.- microclima de l'interior dels habitatges, per tal d'assolir el confort tèrmic, o a l'interior

dels hivernacles, per tal de protegir els cultius i accelerar el seu creixement.InvoluntàriaLa deforestació, la posada en funcionament de superfícies agrícoles, la urbanització delterritori, etc., comporten canvis en els elements climàtics que donen lloc a microclimes.