VERDURES I

HORTALISSES

ALEIX SAUMELL 2013 HORT 2on B

CEBA

En castellà: cebolla

De forma científica Allium cepa L.,

És una planta biennal que prové del sud-oest d’Àsia, i

és coneguda des d'antic per la cultura egípcia.

És una planta de fins 1m. Les fulles semicilíndriques neixen

d’un bulb subterrani. La tija és erecta i habitualment s’origina

en el segon any de maduració de la planta.

Actualment la ceba és un ingredient indispensable en la

cuina mediterrània.

La ceba també conté propietats medicinals, fluïdifica la

circulació sanguínia i afavoreix l’eliminació de líquids

naturals.

CEBA

CEBA

La ceba és capaç de resistir el fred però li van millor

temperatures més elevades.

El trasplantament es fa a finals d'hivern i la collita de ceba

seca a l’estiu. El trasplantament a finals d'estiu i la collita

ceba tendra a l’hivern.

Es consumeix de moltes maneres; crua, cuita, en conserva i

com a condiment i acompanyant gran varietat de plats de

carn, peix o verdures.

ENCIAMEn castellà lechuga

De forma científica Lactuca sativa L.,

Prové d’Europa i d’Àsia

Planta perenne herbàcia de la família de les compostes. Les seves tiges són molt curtes i les fulles són verdes, brillants i sense espines. Les inferiors sónsenceres amb pecíol curt. Les superiors sónsèssils, més arrodonides i ovals. Les florsgrogues, tacades de violeta en panícules.

Els fruits són de color gris amb un bec prominent.

Existeix una espècie d’enciam anomenat Lactua virosaque presenta alcaloides tòxics i que hem d’evitarutilitzar-lo

ENCIAM

ENCIAM

L'enciam presenta propietats carminatives, millora la

circulació, prevé l’arteriosclerosi, disminueix el

colesterol, afavoreix la menstruació, combat els atacs

d’asma i espasmes bronquials i calma els nervis.

En general és una planta no gaire resistent al fred, si hi ha

glaçades deixa les fulles vermelles

Hi ha varietats aptes per a ser collides a i altres com la

trocadero de collita hivernal en llocs d'hivern suau

FAVA

En castellà haba

De forma científica Vicia faba,

És un cultiu que forma part de l'agricultura mediterrània des

de l'edat del ferro. Hi ha qui el situa en el continent

africà, però altres fonts el situen a l'Orient mitjà.

És una planta anual de la família de les lleguminoses. Les

seves fulles són compostes, dividides en fulles més petites

anomenades foliols. La tija és molt característica ja que té

una secció rectangular. Pot créixer de 80 a 180 cm d'alçada.

FAVA

FAVA

Com en totes les lleguminoses, el fruit de les faves és una

tavella a l'interior de la qual hi ha la llavor.

Se sol consumir la llavor tendra, però també es pot collir

seca.

Les faves tenen un contingut en proteïnes elevat comparat

amb altres hortalisses. També és destacable el contingut en

calci, fibra i vitamines B1 i B2.

ESPINACS

En castellà espinacas

De forma científica Spinacia oleracea,

Prové del sud-oest de l'Àsia. Els perses van ser els primers

en cultivar-la. En el segle VII es va introduir a la Xina i al

segle XI que els àrabs la van introduir a Europa.

Existeixen diferents varietats amb fulles més o menys

amples, llises o arrissades o de diferent grandària. Es

classifiquen segons la seva adaptació al clima en varietats

de tardor-hivern i varietats de primavera-estiu.

ESPINACS

ESPINACS

Aquesta planta es sembra a finals d'estiu per obtenir la collita

a la tardor-hivern o bé a finals d'hivern per produir durant la

primavera. La recol·lecció comença a partir de 40 dies

després de la sembra.

És una verdura amb molt contingut en vitamines i

antioxidants.

El seu contingut en ferro no és tan gran com es creu, a més

gran part del ferro està en forma poc assimilable pel nostre

organisme i es consumeix fresca en amanides o bé cuita.

PESOL

En castellà guisantes

De forma científica Pisum sativum,

És una de les hortalisses més antigues de la cultura

europea.

Aquesta planta anual de la família de les lleguminoses té

fulles són compostes, dividides en fulles més petites

anomenades foliols.

Algunes varietats tenen un creixement indeterminat, o sigui

que es comporten com a plantes enfiladisses i poden arribar

als 3 metres d'alçada. Altres varietats tenen un creixement

determinat, o sigui que formen mates de 60 a 90 cm.

PESOL

PESOL

El pèsol és ric en proteïnes, té un contingut interessant en

vitamina A, C i sals minerals, potassi, ferro, zinc, luteina i

àcid fòlic. És l'aliment més ric en vitamina B1 i té un 5% de

fibra.

Els nutrients del pèsol són bons pel cor, redueixen el

colesterol a la sang, controlen els nivells de sucre i són rics

en antioxidants.

FAVA

En castellà haba

De forma científica Vicia faba

És un cultiu que forma part de l'agricultura mediterrània des

de l'edat del ferro.

Hi ha qui el situa en el continent africà, però altres fonts el

situen a l'Orient mitjà.

És una planta anual de la família de les lleguminoses. Les

seves fulles són compostes, dividides en fulles més petites

anomenades foliols. La tija és molt característica ja que té

una secció rectangular. Pot créixer de 80 a 180 cm d'alçada.

FAVA

FAVA

Com en totes les lleguminoses, el fruit de les faves és una

tavella a l'interior de la qual hi ha la llavor.

Les faves tenen un contingut en proteïnes elevat comparat

amb altres hortalisses. També és destacable el contingut en

calci, fibra i vitamines B1 i B2.

COGOMBRE

En catellà pepino

De forma científica Cucumis sativus

És originària de l’Àsia o l’Àfrica. Ja era coneguda i cultivada

a Mesopotàmia i també per les antigues civilitzacions

mediterrànies.

És de la família de les cucurbitàcies.

Les tiges i fulles estan cobertes de pèls. És una planta

enfiladissa gràcies als circells. És una planta enfiladissa

gràcies als circells.

No tolera les baixes temperatures. Es sol sembrar a

primavera, quan ja no hi ha risc de glaçades o abans si es

disposa d’un lloc assolellat i protegit del fred.

COGOMBRE

COGOMBRE

Hi ha varietats de cogombre de fruit de diferent

grandària, forma allargada o arrodonida i de diferents colors

(de verds a grocs).

Les varietats tipus francès, són les més habituals, d’uns 20

cm de llargada i amb la pell verda. Es consumeixen en

fresc.

Les varietats tipus espanyol o curtes, són cogombres més

petits, de 15 cm com a màxim i són verds amb ratlles

grogues. Es poden utlitzar per a conserves o consumir en

fresc.

Finalment, les varietats de tipus holandès, són més llargs, 25

cm o més i de forma punxaguda, es consumeixen en fresc.

COL

En castellà col

De forma científica Brassica oleracea L.,

La cultivaven els egipcis cap al 2500a.C. Durant l’edat

mitjana va ser cultivada a tota Europa i s’utilitzava per

eliminar la borratxera en època dels antics romans.

És una planta herbàcia perenne de la família de les

crucíferes que pot arribar als 300 cm d’alçada. Fulles

superiors sèssils; inferiors molt més carnoses, peciolades i

amb lòbuls. Flors grogues de fins a 2,5 cm agrupades en

raïms molt poc compactes. Fruits de síliqua de fins a 8cm.

COL

COL

La col té diverses propietats medicinals, és per això que és

una planta diürètica, antidiarreica, úlcera i evita la veu ronca

que creix als camins, als herbassars i en els camps cultivats

ESCAROLA

En castellà escarola

De forma científica Chichorium endivia

És originària de l’Índia,

Consumida pels antics egipcis i molt valorada en l'època de

les antigues civilitzacions gregues i romana. Al segle XIX va

ser introduïda a Amèrica pels europeus.

És una hortalissa bianual de la família de les Asteràcies o

Compostes que floreix durant el segon any de cultiu.

Hi ha varietats de fulla arrissada i varietats de fulla ampla.

Dins de les varietats de fulla arrissada, amb la vora molt

dentada hi ha les varietats Wallones que són escaroles molt

grosses i resistents al fred. També hi ha una varietatCabell

d'Àngel que, com el seu nom indica, tenen les fulles molt

arrissades i fines.

ESCAROLA

ESCAROLA

L’escarola és rica en potassi, àcid fòlic, ferro, calci, magnesi i

antioxidants. Té continguts moderats en vitamines A i B. Els

principis amargs la fan indicada per estimular la secreció de

la bilis.

Aquesta hortalissa té quantitat de propietats mèdiques; és

recomanada per a millorar l’aparell digestiu i el

pàncrees, afavorir el trànsit intestinal, pujar les

defenses, millorar la vista, el cabell, el col·lagen, la pell, les

dents i els ossos.

També augmenta la resistència a les infeccions i es bona per

a les embarassades.

ALL

en castellà ajo

en forma científica Allium sativum

és una hortalissa que prové del sud-oest d'Àsia o del sud

d'Europa.

L’all és una planta perenne de la família de les liliàcies que

arriba fins a 1,5 m d’alçada. Les seves fulles arriben als

8mm d’amplada i les seves flors són verdoses o

blanquinoses, i algunes vegades rosades.

El seu bulb és arrodonit i comestible, el qual s’anomena

cabeça i és compost per nombroses unitats, anomenades

grans

ALL

ALL

L’all es sol cultivar de manera que la formació del bulb

coincideixi amb la primavera.

La plantació es produeix durant l’hivern, i la recol·lecció fa a

partir del juny fins al juliol si es vol l'all sec, i abans si es

volen collir alls tendres.

A més a més de ser un bon aliment a la cuina, és una

hortalissa amb propietats medicinals. Redueix el

colesterol, l'efecte antihipertensiu, la prevenció del càncer

d'estómac, l'augment de la capacitat del sistema

immunològic i l'efecte antibiòtic.