Date post: | 31-Mar-2016 |
Category: |
Documents |
Upload: | viu-a-fons |
View: | 278 times |
Download: | 16 times |
PORTADA007VIUTar.qxd:Maquetación 1 25/10/13 11:56 Página 1
PORTADA007VIUTar.qxd:Maquetación 1 25/10/13 11:57 Página 2
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:54 Página 3
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:54 Página 4
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:54 Página 5
VIU TarragonaEDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL
C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.
43002 Tarragona
Tel. 977 225 299
Editor: Pau Figueras
Gerent: Xavier Costey
Departament comercial: Albert Vidaller i
Antoni Corrales
Redacció: Anna Escolà i Ramon Ortiz (motor)
Col·laboracions: Raquel Estrada, David Solé i Marta
Domènech
Disseny original: Gemma Barceló
Disseny i maquetació: Gemma Barceló (Cap) i
Gemma Vidal
Fotografia: Rafael Royes i Fotolia
Foto portada: Rafael Royes
Impressió: Rotimpres
Distribució: Unimail
Dipòsit legal: GI.1612-2012
VIU TARRAGONA en cap cas no respon del contingut
dels articles ni comparteix necessàriament les opinions
que hi apareixen signades.Només els seus autors en són
responsables.
Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions,
imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic
Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigir-
se al nostre equip comercial per correu electrònic a
[email protected], o bé per telèfon trucant
al 977 225 299.
SumariCIUTAT8 20anys de les ciutats
Patrimoni de laHumanitatConjunt romà de Tàrraco
ESPORTS56 Temps d’esquí
L’esport per excel·lència del’hivern
EMPRESA48 Félix Nicolás
Gerent de Tarraco Center
SALUT106 Medicina
complementàriaEines per potenciar la salut
EEddiicciióó CCIIUUTTAATT DDEE TTAARRRRAAGGOONNAA
Nom o Raó social
D.N.I/C.I.F. Telèfon
Adreça
CP Ciutat
Correu electrònic
Domiciliació bancària
Signatura/segell
VOLS REBRE VIU TARRAGONA A CASA TEVA?
SUBSCRIU-TE per només 18 € a l’any
Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a:C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.43002 Tarragona o truqueu al telèfon 977 225 299
Entitat Oficina D.C. Número de compte
7 Editorial
8 Ciutat
34 Cultura
48 Empresa
56 Esports
64 Motor
74 Especial Nuvis
106 Salut
126 Gastronomia
134 Restaurants
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 10:53 Página 6
Aquest és el 7è número de la revista Viu Tarragona que us
arriba a les mans i, amb ell, celebrem el nostre 1r aniversari.
Un fet que el celebrem amb la il·lusió i esforç que ens han
acompanyat des del primer dia. I també amb un profund
agraïment a tots aquells qui ens llegiu i doneu suport i heu
fet possible que celebrem plegats aquest primer aniversari.
Un conjunt d’ingredients, doncs, que de ben segur que sense
ells aquest projecte no hauria estat possible.
Viu Tarragona va néixer amb la voluntat de convertir-se en un
nou mitjà de referència a la ciutat i en un nou vincle de co-
municació entre els veïns, entitats i institucions de la ciutat, i
així ho hem intentat fer possible. Al llarg d’aquest any hem
conegut diferents barris de Tarragona de mà dels seus pro-
tagonistes, us hem ofert entrevistes en profunditat, hem co-
negut emprenedors i emprenedores que desafien els temps
difícils i inicien nous projectes, i ens hem fet ressò del que
passa a la ciutat de Tarragona i voltants.
Ara tenim per endavant un segon any ple de reptes i l’iniciem
aquest mes de novembre, un mes a cavall entre la tardor i
Nadal. La tardor té la cultura com a protagonista, i és que és
una època en la qual els teatres, institucions i associacions
culturals de la ciutat inauguren programació. A la secció de
Cultura hi trobareu tot tipus de propostes culturals perquè
gaudiu d’aquesta nova estació. En aquest número també us
hi espera un Especial Nuvis, unes pàgines amb idees i sugge-
riments per a tots aquells lectors que properament desitgin
celebrar el seu enllaç o bé sentin curiositat per conèixer de
ben a prop què representa actualment un dels rituals més
antics de la humanitat.
Anna Escolà
Aniversari
Editorial
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 10:53 Página 7
CIUTATCIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI
El grup de Ciutats Patrimoniva néixer el 1993
20 anys de lesciutats Patrimonide la Humanitat
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:00 Página 8
VIU TARRAGONA CIUTAT
Amfiteatre
l Grupo de Ciudades Pa-
trimonio de la Humani-
dad de España és una
associació sense ànim de lucre
creada l’any 1993 amb l’objec-
tiu d’actuar de manera conjun-
ta en la defensa i la promoció
del patrimoni cultural de les 13
ciutats que la composen, cen-
tres històrics reconeguts per la
UNESCO com a Patrimoni.
Van ser-ne ciutats fundadores
Ávila, Cáceres, Salamanca,
Santiago de Compostela, Sego-
via i Toledo. Posteriorment van
ingressar-hi Córdoba (1996),
Cuenca (1998), Alcalá de He-
nares (2000), San Cristóbal de
La Laguna (2002), Eivissa
(2002), Tarragona (2006) i Mé-
rida (2006). El conjunt arque-
ològic romà de Tarracona va
aconseguir la declaració de Pa-
trimoni Mundial per part de la
UNESCO l’any 2000.
El passat setembre, l’Alcalde
Josep Fèlix Ballesteros va par-
ticipar als actes celebrats a la
ciutat d’Àvila amb motiu del
20è aniversari del Grupo de
Ciudades Patrimonio de la Hu-
manidad.
Els alcaldes van celebrar una
reunió extraordinària de l’As-
samblea d’Alcaldes - màxim òr-
gan de govern del Grup- i van
signar un manifest oficial on
van fixar les bases de futur que
han de regir les accions futures
del Grupo i el de les seves 13
ciutats.
Durant el setembre es va pro-
gramar una àmplia programa-
ció cultural a totes les ciutats
Patrimoni Mundial per comme-
morar l’ efemèride. A Tarrago-
na la cita va venir de la mà de la
companyia tarragonina Sagar-
doy/Bravo Plan B la qual va es-
trenar l’obra “El Factor humà”.
I Anna Escolà, periodista I
El grup va néixer per actuar de manera conjunta en la defensa i promoció del patrimoni cul-tural de les ciutats membres. Tarragona hi va ingressar l’any 2006. El conjunt arqueològicromà de la ciutat havia estat declarat Patrimoni Mundial l’any 2000
E
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:00 Página 9
10 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
VIU TARRAGONA CIUTAT
Companyia Sagardoy/Bravo.Foto: Mauri
El conjunt arqueològic de Tàrraco
L’any 2000 el conjunt arque-
ològic de Tarragona, però
també monuments situats a
Altafulla, Constantí i Roda de
Berà –la Tàrraco romana– fou
inclòs a la llista de monuments
Patrimoni de la Humanitat. El
conjunt representa els vestigis
més ben conservats de la capi-
talitat de l’antiga ciutat roma-
na.
Tarragona va celebrar el 20è
aniversari del Grupo de
Ciudades Patrimonio coinci-
dint amb la data en què les pri-
meres ciutats del grup van
decidir treballar plegades pels
privilegis i responsabilitats que
ostenta un reconeixement com
el de ser declarada Patrimoni
Mundial de la UNESCO. Per
celebrar aquest 20è aniversari,
carrers, places, parcs i monu-
ments de les 13 ciutats es van
convertir en escenaris privile-
giats d’actuacions. A
Tarragona, la celebració es va
fer de la mà de la companyia
tarragonina Sagardoy/Bravo
Plan B, que va estrenar l’obra
“El Factor humà”, una peça per
12 ballarins creada especial-
ment per ser representada a
l'Amfiteatre en aquesta ocasió .
El conjunt arqueològic romà de Tàrraco comprèn els principals monuments conservats del’època romana i va aconseguir la declaració de Patrimoni Mundial per part de la UNESCOl’any 2000
L’origen romà de la ciutat
encara el trobem a la fisonomia
de la població- entre els seus
carrers- amb el testimoni de les
muralles, el circ o l’amfiteatre
Les MurallesActualment se’n conserven
1.100m que envolten el casc
antic. La part més interessant
de la Muralla es pot visitar al
Passeig Arqueològic.
El FòrumLa plaça inferior del Fòrum era
un recinte l’interior del qual
estava ornamentat amb jardins
i nombroses estàtues de les
quals encara en resten
pedestals com ara al carrer
Merceria.
El circAl circ es disputaven les car-
reres de carros, i actualment es
pot visitar el sector oriental. Ha
quedat al descobert un altre
sector a la plaça dels Sedassos
i algunes voltes són visibles a
alguns locals dels carrers
Trinquet Vell i la plaça de la
Font.
AmfiteatreEdifici per a espectacles de
lluites de feres, de gladiadors i
execucions públiques.
Actualment se’n conserva part
de la grada tallada a la roca i
una part de la grada meridional.
Fòrum localDel fòrum local - el qual era el
centre de la vida quotidiana - en
resta la basílica i també algunes
ruïnes a diversos carrers.
AqüeducteEl tram conservat més espec-
tacular d’aquest aqüeducte
construït al segle I per abastar
d’aigua la ciutat és un pont de
200m de llarg que salvava un
barranc.
Actualment es coneix amb nom
de Pont del Diable.
Tàrraco
El Circ
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:00 Página 10
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:00 Página 11
VIU TARRAGONA CIUTAT
L’Aqüeducte
A finals de setembre, just pas-
sats els mesos forts de l’estiu
es va presentar el balanç de
Turisme comprès entre els me-
sos de gener i agost d’aquest
any.
El balanç mostra que el turis-
me de Tarragona ha consolidat
els seus punts forts com són la
gastronomia i la cultura a tra-
vés dels castells i el patrimoni,
sota el marc de ciutat medi-
terrània i mil · lenària. Per
aquest motiu, Tarragona ha
deixat de ser només parada
d’un dia, sinó que s’han conso-
lidat les pernoctacions i s’ha
aprofundit en les visites cultu-
rals i les estades específiques
d’un tema d’interès turístic.
Des del Patronat s’ha incenti-
vat el turisme rus, que ha tin-
gut una forta repercussió a la
ciutat i el francès,
Els resultats que mostra el ba-
lanç són positius: d’una banda
el turisme rus ha augmentat -
respecte als mateixos mesos
del 2012- un 33.57% i el
francès un 13.35%. Pel que fa
als turistes de les principals co-
munitats autònomes, cal des-
tacar l’increment en els bascos
(15.24%), els andalusos
(9.36%), els manxecs (11.43%)
i els navarresos (7.59%).
L’informe destaca que les cam-
panyes que han obtingut una
millor participació i bons resul-
tats han estat “Tarragona ciu-
tat de Castells” celebrada del
24 al 30 de juny i durant tots
els dimarts de juliol i agost i les
jornades de reconstrucció
històrica “Tarragona Història
Viva”, amb un èxit de públic -un
84%- i unes xifres destacables
en quant a assistents de la res-
ta d’Espanya (16%) i d’Europa
(14%). Principalment els es-
pectadors van ser catalans: un
39% tarragonins i un 29% de la
resta de Catalunya.
El balanç de l’estiu s’ha catalo-
gat de positiu tot i que el turis-
me espanyol ha baixat, ja que
s’ha vist compensat pel fet que
molta gent ha optat per no
marxar i s’ha quedat a Tarrago-
na,
En vista de tot això, l’aposta de
Turisme pel 2014 és la de con-
solidar principalment els actes
a l’entorn del fet casteller i se-
guir treballant per la consolida-
ció de les jornades de recons-
trucció històrica. Des de l’Ajun-
tament i el Patronat de Turisme
es vol fomentar l’aprofundi-
ment en la cultura i les tradi-
cions de la ciutat,
El balanç en xifres:
Nombre de visitants a la ciutat
de Tarragona:
Any 2010: 1,900.000
Any 2011: 2,100.000
Any 2012: 2,500.000
Ocupació a Tarragona (gener -
agost 2013): Durant el 2013 ha
obtingut un total de 295.860
arribades als hotels i càmpings
de la ciutat, assolint un total de
916.176 pernoctacions. Amb
una mitja de 2 dies d’estada en
hotels i 4 dies en càmpings.
Respecte l’any passat, tot i que
les pernoctacions han baixat
un 2%, les arribades han cres-
cut un 1%. (Hi ha més turistes
que s’han allotjat a la ciutat
però les seves estades han es-
tat més curtes). La procedèn-
cia dels turistes als hotels és
d’un 57% nacional i un 43% in-
ternacional. La procedència
dels turistes als càmpings és
d’un 65% nacional i un 35% in-
ternacional.
El balanç del 2013 demostra que el turisme de Tarragona ha consolidat la gastronomia i lacultura a través dels castells i el patrimoni. Les campanayes que han tingut més bons resul-tats són “Tarragona ciutat de castells” i “Tarragona Història Viva”
L’aposta de Turisme de la ciutatLa reconstrucció històrica i el fet casteller
Des del Patronats’ha incentivat el
turisme rus, el qualha tingut una forta
repercussió
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:00 Página 12
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:00 Página 13
14 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
El Dr. Vallvé va ser ginecòleg de
l’Hospital de la Creu Roja de Ta-
rragona fins a la seva clausura i
actualment treballa a la Mèdica
de Tarragona i a l’Hospital Via-
med-Monegal.
És membre de la Societat Es-
panyola de Ginecologia i Obste-
trícia i de les seccions de Sexo-
logia, Contracepció i Obstetrí-
cia i membre del Club Gine-
cològic Tarragona – Reus.
Després de tants anys, encara
s’emociona quan ajuda a por-
tar un nadó al món?
Efectivament, m’impressiona
qualsevol manifestació de la
naturalesa i de la vida i, per su-
posat, el naixement d’un nen
m’emociona i em commou
molt més. I no crec que hi hagi
a la natura alguna cosa que si-
gui tan espectacular com el
naixement d’un nen i, a més,
l’emoció dels pares es contagia
a tots els quI estem a la sala de
parts.
Quins tipus de part són els
més freqüents actualment?
Avui dia la medicina ha anat
evolucionant cap a minimitzar
els riscos i l’obstetrícia no po-
dia ser diferent. A l’actualitat el
part està més humanitzat , s’a-
favoreix l’evolució natural, s’evi-
ta l’epistonomia sistemàtica,
l’analgèsia està a disposició de
totes les mares i s’eviten ma-
niobres que a l’actualitat es
consideren excessivament
arriscades. Per tot això, la ma-
joria dels parts són normals o
amb petites ajudes per abre-
viar o simplificar l’últim període
del part que es l ’expulsiu.
Aquest interès per minimitzar
riscos als bebès i a les mares
és un dels motius de l’augment
de cesàries que s’ha produït
els darrers anys.
Hi ha una edat ideal per tenir
fills?
La millor edat per tenir fills des
del punt de vista genèsic –
biològic és després dels 19
anys i abans dels 35.
A quina edat de mitjana es té
avui el primer fill/a?
L’edat de les meves pacients
embarassades incloent pri-
mers embarassos i successius
(no representativa de la pobla-
ció general) és de 32,8 anys
l’any 2007; 33 anys al 2008;
33,3 al 2009; 33,6 anys al
2010; 33,9 anys al 2011 i 34 al
2012. Aquest retràs en la ma-
ternitat és un fenomen genera-
litzat als països desenvolupats
degut a connotacions sòcio-
professionals i econòmiques
de les dones juntament amb
l’augment de divorcis que com-
porta el fet que les dones bus-
quen l’embaràs en el context
d’una nova relació de parella a
edats més avançades.
Què pot comportar aquest re-
El Dr. Vallvé és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona l’any 1979 iespecialista en Ginecologia i Obstetrícia. Actualment treballa a la Mèdica de Tarragona i a l’-Hospital Viamed-Monegal
Dr. Carlos VallvéGinecòleg
ENTREVISTA CIUTAT
S’aconsella fer-seuna mamografia
anual als 40 anys ales pacients sense
risc
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:00 Página 14
Novembre-Desembre 2013
tard en la gestació?
Grans estudis de població han
demostrat que després dels 35
anys d’edat augmenten pro-
gressivament l’esterilitat, els
avortaments, els embarassos
ectòpics, les anomalies cro-
mosòmiques dels nens, les
complicacions obstètriques
(presentació anòmala, part
prolongat, preeclàmpsia, diabe-
tis gestacional, prematuritat,
placenta prèvia i fetus morts
intrauterí). En quant a l’edat en
el baró, fa augmentar la taxa
d’avortaments a partir dels 45-
50 anys.
Quines són les consultes més
comunes que li fan les pa-
cients?
L’especialitat ginecologia i obs-
tetrícia és molt àmplia. Les
consultes més freqüents són
àmplies: el tema de l’anticon-
cepció, la ginecologia general
(la patologia cervical, patologia
mamària, problemes hormo-
nals, etc), els controls de l’em-
baràs i els problemes secundà-
ries a la menopausa.
Han canviat amb els anys? O
n’hi ha que segueixen sent les
mateixes?
Tot canvia amb el temps i més
en els darrers temps, però els
problemes de les dones són si-
milars a totes les èpoques. La
liberalització de la dona fa que
es manifestin amb major realis-
me i llibertat els problemes fe-
menins. Evidentment, es con-
sulta més per anticoncepció
que abans. Pensi que a l’Estat
es van legalitzar els anticon-
ceptius hormonals l’any 1978.
També es consulta més pels
problemes freqüents a la me-
nopausa: incontinència urinà-
ria, problemes en les relacions
sexuals, etc.
A quina edat s’aconsella que
una noia faci la seva primera
revisió ginecològica?
S’aconsella realitzar la primera
revisió ginecològica quan es te-
nen problemes ginecològics o a
les primeres relacions sexuals.
És el moment, entre d’altres
coses, d’escollir un mètode an-
ticonceptiu i parlar de les ma-
lalties de transmissió sexual.
I amb quina freqüència s’han
de fer les revisions?
A l’actualitat, i atenent a una
estratègia de salut pública, es
realitza cada dos o tres anys.
Pel que fa al càncer de mama,
es realitza anualment a partir
dels 40 anys. No obstant, al
marge dels cribratge del càncer
hi ha molts aspectes de salut
de la dona on s’aconsella la re-
visió anual.
Per què és tan important? I
quins riscos pot tenir no fer-
ho?
La importància dels cribratges
ve donada per la reducció de la
mortalitat de la població garbe-
llada. En una població ben gar-
bellada la mortalitat per càncer
de coll uterí pot disminuir un
80%. El cribratge de patologia
mamària disminueix de mane-
ra important la mortalitat i mi-
nimitza l’agressivitat dels trac-
taments.
A partir de quina edat s’acon-
sella fer-se una mamografia?
La qüestió és molt controverti-
da perquè existeixen aspectes
de limitada disponibilitat tècni-
ca i recursos escassos, però el
Col•legi Americà de Radiologia
(la institució de major prestigi
en la matèria) aconsella la ma-
mografia anual a partir dels 40
anys a les pacients sense risc.
La dona d’avui en dia és una
pacient responsable?
En línies generals, les pacients
són cada vegada més respon-
sables i sensibles a aquests as-
Els pacients el quebusquen són
solucions als seusproblemes i confiar
en el metge
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:00 Página 15
16 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
ENTREVISTA CIUTAT
pectes de la salut. La majoria
es fan les revisions pertinents,
però encara existeixen perso-
nes que eviten anar al metge
mentre es trobin bé sense voler
entendre el concepte de la pre-
venció o del diagnòstic que es
fa aviat i precoç.
Cada vegada més, hi ha mol-
tes persones que davant d’un
dubte o símptoma consulten
Internet per trobar informació
en relació a la seva salut.
Quins són els perills de fer-
ho?
Internet és una eina fantàstica,
no n’hi ha hagut mai cap de
semblant. Tenim una finestra al
món, més que una finestra és
un balcó, però el que és impor-
tant és saber utilitzar-lo, saber
què busques i on. Buscar en
llocs poc seriosos segurament
augmentarà la confusió i l’an-
goixa generada per la situació, i
buscar entre les pàgines web
adequades i serioses s’hi pot
trobar informació útil i veraç.
Què és el que més valoren els
pacients en la seva relació
amb el metge?
Els pacients volen solucions als
seus problemes, però com que
això no sempre és fàcil, els pa-
cients volen confiar en el met-
ge.
Saber que el consell que li dona
el metge no està mediatitzat
per ningú més, que el metge
jutgi de manera independent
només pensant en els interes-
sos del pacient. A més a més,
els pacients també valoren la
professionalitat, la discreció,
l’educació, la proximitat i un
llarg etcètera.
El principal tret del seu caràcter: La perseverança
I el principal defecte: La intransigència en vies demillorar
El que més valora de les persones: La intel•ligènciaamb humilitat
I el que menys li agrada? La sobèrbia i la mentida
De petit volia ser... DJ
Què s’imagina fent quan ja no exerceixi la professió?Després de jubilar-me, que ho faré tard, m’agradariaviatjar, llegir, fer de pagès i, per suposat, estar amb lafamília
Un llibre? “Cosmos” de C.Segan , els d’història, els deciencia d’ Asimov, etc.
Una cançó? Les sambes de Jobim, els tangos deGardel, el blues i alguna òpera
Una pel·lícula? La vida de Bryan
Un dels paisatges que més li agrada de Tarragona....El bosc de la Marquesa i les seves platges
No pot sortir de casa sense.... el meu iPhone
D’UNAMICAMÉS A PROP...
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:00 Página 16
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:00 Página 17
Avinguda Andorra i voltantsAvinguda Catalunya, Marquès de Montoliu...
BARRIS CIUTAT
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:00 Página 18
Abans que l’avinguda Andorra
agafés aquest nom era la ca-
rretera de Valls. Llavors, encara
no hi havia la majoria d’edifica-
cions que configuren l’actual
barri.
Pere Calvet, actual president
de l’associació de veïns, ha vis-
cut tota la vida al barri, i desta-
ca que tot i que actualment hi
conviu una heterogeneïtat de
procedències i cultures, sem-
pre s’ha mantingut la pau so-
cial i una convivència tran-
quil·la malgrat l’omnipresent
trànsit, una de les assignatures
pendents de la zona.
De fet, segons ens explica Cal-
vet, l’Associació de Veïns Tarra-
gona va néixer precisament
l’any 1990 quan un grup de
veïns es va moure per reivindi-
car la problemàtica principal
del barri, la gran intensitat del
trànsit de la carretera de Valls.
És llavors quan es van consti-
tuir com a associació.
D’aquesta manera volien fer
públic i notori el malestar dels
veïns per la perillositat del car-
rer, en un moment en que no
existien les actuals vies de cir-
cumval·laciói quan l’actual
avinguda d’Andorra era pas ob-
ligat de camions per arribar a
la Imperial Tarraco.
El primer cop que es van cele-
brar les festes del barri, Calvet
ens explica que tots els veïns
les van viure com una petita
victòria contra el trànsit rodat,
ja que es va poder tallar aques-
ta carretera durant un sol dia.
Calvet destaca que l’evolució
del barri - que als seus inicis
era com una part separada del
centre de la ciutat - i la necessi-
tat dels seus veïns per aconse-
guir millores, han facilitat el
sentiment de barri entre els
seus habitants i ha fet créixer
el teixit associatiu.
Actualment l’associació comp-
ta amb 250 famílies sòcies i or-
ganitza diferents activitats,
cursos, xerrades, excursions i
les festes del barri, les quals
des de fa molts anys substitu-
eix els cotxes, autobusos i ca-
mions per més de 200 criatu-
res de totes les edats divertint-
se pel bell mig de l’Avinguda.
I Anna Escolà, periodista I
L’Associació de veïns de la zona va néixerper reivindicar el nombrós trànsit del quellavors era un barri separat de la ciutat
Un barri quecompta amb unimportant teixit
associatiu i que ja éspart del centre
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:00 Página 19
20 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
VIU TARRAGONA CIUTATVIU TARRAGONA CIUTAT
mació que hem rebut des de
petits.
La nostra generació ho veu
diferent?
La generació actual és més
agosarada a l’hora de tirar
endavant projectes, per això
l’hem d’encoratjar i facilitar-li
les eines. Això és el que estem
fent a PIMEC amb els joves
empresaris, i ja ho vam fer ante-
riorment amb els autònoms.
Actualment hi ha lloc pels
joves emprenedors?
Sempre és moment, però ara
més que mai, ja que tenint en
compte l’oferta que hi ha, segu-
rament sigui una de les poques
sortides laborals que tinguin.
Som un país de tradició
emprenedora i darrerament
s’havia perdut la filosofia, així
que és quelcom que s’ha de
tornar a impulsar des de les
escoles, des dels instituts.... Ara
els joves estan especialment
preparats, i ara és molt bon
moment per emprendre.
Quines eines els proporciona
PIMEC en aquest sentit?
En general, i també particular-
ment, acompanyament , forma-
ció, explicar com poden fer el
pla d’empresa, com poden pre-
sentar-se davant d’una entitat
financera per demanar finança-
ment per tirar endavant el pro-
jecte, però també els coneixe-
ments sobre com tirar enda-
Foto cedida per: PIMEC
Què ofereix PIMEC a les emp-
reses sòcies?
La Patronal té la principal fun-
ció de defensar els interessos
de les empreses i les acompa-
nya propiciant formació, ajut
en la internacionalització, en la
cerca del finançament, acom-
panyament en el que represen-
ti una millor gestió de l’empre-
sa, acompanyament en conèix-
er, en saber, en aprendre... en
definitiva, procurem donar-li a
l’empresari allò que ens dem-
ana o que veiem que li manca
amb l’esperit de defensar els
interessos de l’empresa.
Com valora la situació actual
de les micro, petites i mit-
janes empreses a Tarragona?
Quins són els seus principals
problemes?
Els principals problemes que
tenen són el finançament i la
morositat.
És cert que hi ha menys feina,
però la poca que hi ha, sovint
no la poden dur a terme perquè
no hi ha finançament o garantia
de cobrament. Són dues peces
claus que PIMEC les ha agafat
com el seu motiu de defensa
per procurar que hi hagi més
finançament i menys morosi-
tat.
I com veu la situació de les
empreses a Tarragona?
La situació és molt complicada.
La situació econòmica els
últims mesos no ha empitjorat,
però el temps d’exposició de
les petites i mitjanes empreses
a aquesta situació ha estat
crítica perquè ha fet que
anessin caient empreses que ja
no podien aguantar més. Això
ha passat amb moltes empre-
ses els últims temps, primer va
ser un raig, després un
degoteix, i pensem que en breu
pugui acabar aquesta sagnia.
Hem de treballar en dos
àmbits: que les que encara
aguanten en surtin més reeix-
ides que mai i recuperar les que
hem perdut.
Com es fa, això?
Doncs incentivant empresaris,
recuperar a nivell anímic grans
professionals que han perdut la
seva empresa perquè empren-
guin de nou el que feien o bé
s’aventurin en un nou projecte.
En general, Espanya és un ter-
ritori on costa ser empresari i hi
ha clixés que parlem molt que
s’han d’eliminar però que no ho
fem.
Com quins?
Per exemple, la importància de
la Formació Professional. Se’n
parla molt, però l’aposta no és
la que hauria de ser. Segon
clixé, el fracàs. Hem d’aprendre
dels països anglosaxons on el
fracàs és un pas essencial del
camí cap a l’èxit, i aquí no ho
veiem així, sinó com un estig-
ma. Algú que fracassa és algú
que ha tingut el coratge de tenir
una idea. Tot això ve de la for-
President de la confederació empresarial aTarragona des del 2007 i patró de la Funda-ció privada Mutua Catalana
Joaquim SendraPresident de PIMECa Tarragona
Els principalsproblemes de lesempreses són elfinançament i la
morositat
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:00 Página 20
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:00 Página 21
22 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
VIU TARRAGONA CIUTAT
vant la idea: coneixements
sobre la innovació, els recursos
que es tenen per fer-ho, els
clients que es tindran per man-
tenir-ho, etc.
Donat que coneixem la dificul-
tat d’obtenir finançament mit-
jançant les fonts tradicionals,
els donem a conèixer d’altres
fonts de finançament alterna-
tives com ara societats d’inver-
sió, business angels, capital
risc...hem fet trobades i
reunions per mirar d’unir inter-
essos i n’han sortit projectes
molt interessants.
La internacionalització, la
innovació i la formació són
eines clau en els moments
actuals que estem traves-
sant? N’afegiria alguna més?
No només són clau, són fona-
mentals. Els empresaris cata-
lans ho hem après ràpid i l’aug-
ment d’empreses que exporten
ha estat espectacular. Però
tampoc cal oblidar que hem de
seguir treballant per augmentar
productivitat, la competitvitat i
seguir augmentant les vendes
tan aquí com a l’exterior. Hem
de perfilar millor els processos,
reduir costos, treballar mil-
lor...en definitiva, augmentar la
competivitat.
Quina és l’aposta de PIMEC
per la formació?
Dins l’àmbit de la formació,
parlaria de tres nivells: una for-
mació més generalista / bàsica,
una de més professionalitzada
pels empresaris i professionals i
un 3r nivell que hem obert
recentment que és la formació
d’alta professionalització i d’al-
ta qualitat fruit d’un conveni
que hem fet amb ESADE per
oferir a Tarragona cursos
d’aquesta escola de negocis
aquí. Són 4 o 5 cursos que s’en-
cadenen que es faran al llarg de
l’any. És una aposta molt
agosarada perquè és una for-
mació d’alt nivell a petites i mit-
janes empreses.
Fa un any aproximadament
que PIMEC es va ubicar al
barri. Com el veu?
Abans estàvem dalt d’un pis a la
Rambla, i vam estar dos anys
llargs buscant la nova ubicació
de PIMEC a Tarragona.
Ens va satisfer molt quan el vam
trobar
en aquest barri perquè ens
sembla perfecte i idioni perquè
hi estigui la Patronal, ja que
representa el que som: un barri
modest però alhora eixerit.
Hi ha força negocis petits que
representen la petita empresa
de PIMEC, tot i que a la part alta
del carrer encara hi ha locals
buits que esperem que s’omplin
aviat. Si hi trobo alguna man-
cança és l’oferta de restauració
Roda de premsa “L’economia submergi-da”. Foto cedida per PIMEC
Hem de seguirtreballant peraugmentar la
productivitat i lacompetivitat
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:01 Página 22
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:01 Página 23
24 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
VIU TARRAGONA CIUTAT
Quins serveis són els més
sol•licitats entre els joves?
Dels serveis que oferim, actual-
ment el que compta amb més
usuaris és el de treball, degut
al gran volum de joves sense
feina que hi ha.
El servei ajuda a cercar feina,
confeccionar el currículum,
carta de presentació, preparar-
se una entrevista de feina, ins-
criure’s a ofertes de treball a
través de la xarxa, i qualsevol
altra necessitat relacionada
amb la cerca de feina. Així ma-
teix, s’inscriu a la borsa de tre-
ball municipal els joves que ho
sol•liciten.
Tenint en compte les dificul-
tats que hi ha actualment,
com veieu l’estat d’ànim dels
joves a l’hora d’enfrontar-se
al món laboral?
En general els joves que venen
estan força desmotivats per la
situació actual. Se senten per-
duts i, els que tenen estudis
superiors, una mica decebuts
amb el context laboral. Des de
l’Oficina animem als joves a
continuar formant-se, espe-
cialment en aquells casos en
què la formació és més baixa.
Hem de tenir en compte que
l’atur disminueix com més for-
mació tenim. Pel que fa als titu-
lats universitaris, molts es
plantegen l’opció d’abandonar
el país per buscar-se la vida fo-
ra. També cal remarcar que la
constància en la recerca de fei-
na és un factor clau per multi-
plicar les opcions de trobar-ne,
per tant, una tasca important
és la d’animar als joves perquè
defineixin el seu objectiu pro-
fessional i lluitin per ell.
Hi ha molts usuaris registrats
a la base de dades del Servei
de Treball?
Les dades que tenim són a par-
tir del gener de 2011. Des d’a-
quest moments fins ara hi te-
nim 2727 persones.
És un servei que funciona
amb èxit?
La majoria dels usuaris que
han utilitzat els serveis oferts
per l’Oficina s’han mostrat sa-
tisfets tant amb l’atenció com
amb la informació rebuda. Se-
gons el nostre parer, el tracte
atent, professional, personalit-
zat i individualitzat que reben
els usuaris fa que marxin satis-
fets amb la informació rebuda.
N’hi ha molts que decideixin
marxar a l’estranger?
Cada vegada la gent fa més
consultes relacionades amb
marxar: com cercar allotja-
ment, finançament, quins trà-
mits són necessaris abans de
marxar, quin tipus de feines
s’oferten, a on és millor des-
plaçar-se si es té una formació
concreta, etc. La majoria s’in-
teressa per desplaçar-se a paï-
sos de la Unió Europea.
Així mateix, també s’apropen a
fer-se el carnet d’estudiant in-
ternacional, de professor inter-
nacional o els carnets d’alber-
L’Oficina dóna serveis de Salut, Treball i in-formació general als joves d’entre 14 i 35anys
Núria BoronatCoordinadora de l’OficinaJove del Tarragonès
guista. El que destaca és que
els joves busquen, en general,
un desplaçament interconti-
nental. Pocs s’informen sobre
la recerca de feina o els estudis
al continent americà, i no re-
bem gairebé cap consulta refe-
rent a l’Àfrica o l’Àsia.
La majoria ho fan empesos
per anar-hi a estudiar o a tre-
ballar?
Cada vegada hi ha més gent
que contempla l’opció d’anar a
treballar a l’estranger, tot i que
segueix havent-n’hi que marxa
a l’estranger per anar-hi a estu-
diar.
Pel que fa a la salut, quines
són les principals preocupa-
cions d’avui dia dels joves?
Les consultes van molt vincula-
des a les primeres experièn-
cies: primeres parelles, prime-
res relacions sexuals, primeres
experimentacions amb les
substàncies, així com suport
emocional amb ruptures o rela-
cions de parella. Un dels ser-
veis estrella és la facilitació de
preservatius gratuïts. Això per-
met aprofundir en aspectes re-
lacionats amb la sexualitat.
També està tenint força acolli-
da el Servei de la prova ràpida
del VIH.
La ubicació a l’antiga Facultat
de Lletres de la plaça Imperial
Tarraco és privilegiada?
Sens dubte. El fet que sigui un
lloc molt cèntric, conegut per la
gent de Tarragona i fàcilment
accessible pels que venen de
fora, ajuda molt a donar-nos a
conèixer i fa que siguem pro-
pers als usuaris que ens visi-
ten. A més, estem molt propers
a centres educatius.
Actualment, elservei de l’Oficinaque compta amb
més usuaris és el deTreball
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:01 Página 24
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:01 Página 25
26 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
Amb quin objectiu neix l’espai
Jove Kesse?
L’espai obre portes amb el
propòsit de ser un espai de re-
ferència per als joves i poder
solucionar una de les principals
mancances que la ciutat tenia
en matèria de polítiques de jo-
ventut, ja que fins el moment
no es disposava de cap equipa-
ment juvenil. L’objectiu és ofe-
rir eines que potenciïn l’auto-
nomia personal i fomentin la
participació activa dels joves
en la vida del municipi i crear
espais participatius i de troba-
da entre ells.
Entre quina franja d’edat es
troben la majoria dels joves
que venen aquí?
L’equipament està dirigit a jo-
ves entre 14 i 35 anys principal-
ment, tot i que la franja majo-
ritària és de 14 a 20 anys. Tam-
bé hi ha molts usuaris fora d’a-
questa franja d’edat que
sol·liciten els diferents espais i
entitats i col·lectius que oferei-
xen treball per a joves i realit-
zen la seva activitat a l’Espai
Jove Kesse.
Quin tipus d’activitats s’hi or-
ganitzen?
L’equipament està preparat per
a poder realitzar activitats en
diferents àmbits, disposa de
sala de formació, sales poliva-
lents, aula d’informàtica, de fo-
tografia, sala de jocs, cuina,
rocòdrom... tenen cabudes to-
tes les iniciatives en diferents
àmbits d’interès per al jove: oci
i lleure, formació i ocupació.
Des del Servei de Joventut,
amb col·laboració d’entitats i
col·lectius juvenils, s’han orga-
nitzat tallers de de tot tipus i
l’espai també disposa de sala
d’actes i una sala d’exposi-
cions.
Quines són les que més els
interessen?
Depèn molt de la temporada,
però podem dir que les que te-
nen més participants son
aquelles relacionades amb les
noves tecnologies, les de cuina
i les proposades com a caixa
d’eines per l’autonomia perso-
nal. També tenen molt d’èxit
les impulsades des de la Ofici-
na Jove del Tarragonès entorn
el suport a la recerca de feina i
l’orientació professional.Cal es-
mentar també les activitats
que s’impulsen des de el Servei
Municipal de Cooperació que
amb la col·laboració de les
ONG’s programen activitats de
sensibilització així com con-
ferències, cinema, tallers, ex-
posicions...
A l’ estiu, moltes de les activi-
tats van ser organitzades per
molts joves. És habitual, això?
Sí, en realitat fa anys que la
metodologia de treball del Ser-
vei Municipal de Joventut és
col·laborar amb aquelles enti-
tats o persones que realitzen
activitats dirigides a la població
jove, no només a l’estiu, si no
que durant tot l’any. La diferèn-
cia va ser que es va obrir una
convocatòria a través dels mit-
jans de comunicació i ,d’aques-
ta manera, podíem arribar a
aquells col·lectius de gent que
encara no coneixíem de la seva
tasca. Enguany el resultat de
l’estiu va ser que més de 2600
joves van participar de les 84
activitats programades amb
les propostes de més de 35 en-
titats i més de 25 joves. S’in-
tenta recollir totes les propos-
tes que ens arriben i dur-les a
terme.
El jove d’avui en dia és inquiet
culturalment?
Clarament, si. No tots els joves
són iguals i tenen les mateixes
necessitats, cadascun amb les
seves inquietuds s’impliquen
en allò que els interessa o que
els hi motiva. Es troben en una
època de transició i canvi, per
aquest motiu s’han de tenir en
compte les seves inquietuds
per donar suport en el seu de-
senvolupament cap a l’edat
adulta.
Sense la implicació directa dels
joves en els projectes i en les
iniciatives que es pensen per a
ells, la nostra feina no tindria
sentit i no hem tingut mai in-
convenients per trobar
col·laboracions directes per
desenvolupar els projectes que
han anat sorgint. Per una altra
banda, ells mateixos impulsen
activitats educatives destina-
des a altres joves i això seria un
clar exemple. També, gran part
de les activitats que es progra-
men des de el Servei són el re-
sultat de les propostes i sugge-
riments que ells mateixos ens
fan.
L’espai Jove Kesse és un lloc de trobada per a joves que va néixer l’any 2011 per ser un espaide referència per aquest col·lectiu . Ofereix eines que potencïn l’autonomia personal i fo-mentin la participació activa dels joves en la vida del municipi
Georgina LópezCoordinadora del’espai Jove Kesse
Sense la implicaciódirecta dels joves en
els projectes lanostra feina no
tindria sentit
VIU TARRAGONA CIUTAT
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:01 Página 26
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:01 Página 27
28 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
VIU TARRAGONA CIUTAT
de la que estem molt orgullo-
sos, l’Esplai la Grapadora, on
entretenim i eduquem el jovent
del barri (i qui no ho sigui). Ca-
da any acomiadem el curs amb
unes colònies.
Què és el que més li agrada
del barri?
El sentiment de pertinença, gai-
rebé com un petit poble dins de
la gran ciutat on ens coneixem
tots i ens ajudem per viure mi-
llor.
I què li troba a faltar?
Unes instal·lacions d’ús públic,
esportives i culturals, obertes a
tothom i que afavoreixin el bon
us dels espais públics i fomen-
tin la participació en activitats
populars. Trobem a faltar el pa-
velló Elida (Sant Jordi), les pis-
cines, la pista de frontó...
Algú que vingui al barri no pot
marxar sense....
Participar en les festes del ba-
rri: mullar-se en l’escuma, bere-
nar tots plegats, sopar al bell
mig del carrer i acomiadar les
festes fins l’any següent amb el
molt tradicional correfoc a cà-
rrec de la Colla de Diables Vora-
mar. Aquesta Colla ens ha
acompanyat des de el inici de la
història d’aquesta associació.
Enguany, per primer cop en 23
anys, no hem pogut gaudir del
correfoc a causa de problemes
que esperem poder solucionar
de cara al proper any.
Quines activitats organitza
l’Associació?
Certamen literari i de dibuix,
xerrades, presentacions de lli-
bres, exposicions d’obres fetes
per els nostres associats i cur-
sos de formació. Totes les acti-
vitats són de caràcter gratuït
per els socis. També organit-
zem sortides i excursions cul-
turals i lúdiques, i l’activitat
més important i esperada són
les festes del barri. A més l’As-
sociació també té una secció
Va néixer a l’avinguda d’Andorra fa 56 anys i sempre ha viscut al mateix lloc. Ha format partde la Junta des dels inicis de l’Associació fa 23 anys i sense interrupció. Anteriorment ja n’-havia estat president 6 anys i, passats uns anys , en vaig tornar a sortir escollit el 2012
Pere CalvetPresident de l’Associació de Veïns Tàrraco
De la llar en poden ser socis ju-
bilats i pensionistes, però la
gent de més de 60 anys també
la pot utilitzar encara que no
estigui jubilada. Això sí, els so-
cis tenen beneficis.
Quines activitats organitzen?
Gimnàstica de manteniment,
ioga, pilates, tallers de pintura,
de memòria, jocs de taula, pe-
tanca,etc.
Com veu el barri? M’agrada
que tot ho tenim molt a prop:
l’Hospital, els jutjats, els ser-
veis bàsics. La zona no estaria
gens malament si es fa el que
s’hauria de fer per millorar-lo.
A què es refereix? El barri ne-
cessita que es reactivi el Com-
plex Sant Jordi i que hi hagi
una piscina i un poliesportiu.
D’altra banda, hi ha el tema de
la presó, que ja fa més d’un any
que ja hauria d’estar fora. L’A-
vinguda Andorra encara és una
carretera, és per això que els
contenidors no estan soterrats
com passa en d’altres carrers
de la ciutat.
El Jacinto té 71 anys i en fa 33 que viu al barri. Fa 4 anys que és president de la Llar i, ante-riorment, ho havia estat de l’Associació de Veïns. L’Associació va néixer fa 4 anys i té 315 so-cis. Agrupa veïns de l’Avinguda Andorra i carrers adjacents.
Jacinto PicóPresident de la Llar de Jubilats
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:01 Página 28
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:01 Página 29
VIU TARRAGONA CIUTAT
Per què aquest nom?
El nom de La Grapadora neix
com una broma interna entre
monitors, però intenta ser una
eina que enganxa i uneix qual-
sevol paper, sense importar el
color, la mida o qualsevol altre
tret. El mateix passa amb les
persones, els nens i les famílies
amb les que ens trobem durant
el nostre camí.
Què fan els nens que venen a
l’Esplai?
Fem esplai els dissabtes a la
tarda, exceptuant excursions
de cap de setmana o sortides
especials. Durant tot el curs se-
guim un Centre d’Interès que
marca quines són les nostres
tasques a fer. Es tracta d’una
història amb uns personatges
reals (Nefertiti, un capità pira-
ta, un astronauta...) que ens
acostumen a demanar ajuda o
consell per solucionar proble-
mes que tenen. Mitjançant el
joc, manualitats, excursions,
gimcanes, jocs de rol... Assolim
els nostres objectius.
Quins valors els aporta “La
Grapadora”?
La convivència que es dona ca-
da dissabte i a les colònies,
tant entre nens com amb els
monitors, aporta molts valors i
missatges. La convivència del
dia a dia els fa entendre la im-
portància del treball en equip,
sempre hi ha present el respec-
te cap als altres i cap a un ma-
teix.
La responsabilitat, l’autonomia
i el compromís per arribar a un
objectiu comú han estat molt
La Grapadora va néixer per oferir un servei de lleure els caps de setmana al barri de Tarracoi actualment en formen part 40 nens i nenes d’entre 5 i 15 anys. El Jose Luis, tarragoní de23 anys, n’és monitor des que va començar el projecte ara fa 5 anys
Esplai La GrapadoraJuan Luis Carlosena n’és el coordinador
important aquest curs, ja que
per tal de poder anar de colò-
nies per primer cop hem realit-
zat diverses campanyes d’auto-
finançament (com la castanya-
da o Sant Jordi), que haguessin
estat impossibles sense la par-
ticipació dels nens i les seves
famílies.
La diversitat cultural, la solida-
ritat, la reversabilitat de pensa-
ment i creativitat i la sostenibi-
litat ecològica estan sempre
presents a la nostra manera de
treballar.
D’on són la majoria de nens i
nenes? N’hi ha molts del ba-
rri?
La majoria de nens són del ba-
rri de l’esplai, especialment els
que porten a La Grapadora des
del principi. Poc a poc hem
anat creixent, i ara hi ha nens
de tota Tarragona, fins i tot
d’Els Pallaresos.
Quines activitats teniu previs-
tes aquest hivern?
A banda de l’esplai de cada dis-
sabte, el 16 de Novembre es
durà a terme la trobada de
nens del Sector del Camp de
Tarragona d’Esplac (Esplais Ca-
talans) en celebració del Dia
dels Drets dels infants, el 20 de
novembre. Aquest curs, amb
motiu del cinquè aniversari de
l’esplai, estem preparant un
gran sopar en família, en el que
pretenem fer partícips a les fa-
mílies en la preparació, difusió i
realització.
N’hi ha alguna que sigui coor-
dinada amb d’altres entitats
semblants de la ciutat?
Dins el Sector Territorial d’Es-
plac, ens hem ajuntat amb l’Es-
plai del Serrallo, amb l’Esplai
Esclop de Vila-Seca, l’Esplai Es-
piga de Reus i els Brivalls de
Mont-Roig del Camp.
Quina és la vostra vinculació
amb el barri?
L’Associació de Veïns del barri
ens cedeix els seus locals cada
dissabte i ens deixa als moni-
tors realitzar les reunions i al-
tres dies especials. Nosaltres
organitzem activitats a les fes-
tes del barri pels nens.
Com el veieu? Què és el que
més us agrada? I què li trobeu
a faltar?
És un barri amb molt de trànsit,
on la recent zona blava i la cre-
ació de més llocs d’aparcament
a l’Avinguda d’Andorra no han
ajudat. És difícil fer activitats
amb nens petits a un lloc amb
tants cotxes passant, i sempre
que no ens quedem als locals
marxem als parcs propers a Jo-
an XXIII.
L’espai on abans hi havia el
complex esportiu Sant Jordi
ara enlletgeix molt la zona, i es
tracta d’un espai del qual tot el
barri en podria estar molt orgu-
llós i fer-ne un molt bon ús, in-
cloent-hi La Grapadora.
El millor del barri, el que més
m’agrada, són les festes que
l’Associació de Veïns organitza
cada setembre on hi participa
tota la gent.
La grapadora aportaels valors de la
convivència,responsabilitat,
autonomia...
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:01 Página 30
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:01 Página 31
32 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
NOTÍCIES CIUTAT
Giro
naFashionDay.Foto:PluralCom
unicació
Els nous horaris de l’Empresa
Municipal de Transports es
fan per adaptar el pas dels
busos als horaris d’entrada i
sortida de punts propers a
centres de treball, comercials
i escolars i ajustar la corres-
pondència de línies per afavo-
rir el transbordament. La xar-
xa de transport públic va es-
trenar aquest estiu nous ho-
raris i noves línies. En el marc
del Pla de Mobilitat Urbana
Sostenible s’ha redifinit la
xarxa amb per aconseguir lí-
nies més directes escurçant
els temps en ruta i simplificar
els horaris, per fer-los més fà-
cils de recordar i millorar les
connexions pels transbords.
Hi ha canvis a l’L1E Pere Mar-
tell - Entrepins, L6 Campclar
– Sant Pere i Sant Pau, L54
Bonavista – St Pere i St Pau,
L9 Pere Martell – Ferran, L22
El Serrallo – Hospital Joan
XXIII – Escola Tarragona, L41
Estació – Zona Educacional i
e L’ 42. Més informació a
www.emtanemambtu.cat.
Horaris d’hivern de l’EMTAl setembre es van iniciar els nous horaris de laxarxa de busos de l’EMT
Després de dècades recla-
mant una nova seu i molts
anys de treballs i projectes
per reformar l’antiga des-
til·leria, el trasllat va tenir lloc
el mes passat. Amb aquesta
mudança -la qual es va enda-
rrerir unes setmanes fins que
l’Ajuntament i la Generalitat
van tancar l’acord - l’EOI va
deixar enrere 21 anys d’ubica-
ció a la Rambla Nova.
El nou edifici al carrer Vapor
ocupa més de 3.ooo m2 dis-
tribuïts en dues plantes a la
remodelada fira de licors.
L’accés principal és per la
Plaça dels Infants i se n’ha ha-
bilitat un altre per les escales
mecàniques del carrer Vapor,
les quals uneixen la Part Baixa
de la ciutat amb el centre.A
l’EOI de Tarragona s’hi oferei-
xen 7 idiomes.
L’EOI, a la ChartreuseLes classes van arrencar a principis d’octubre amb50 professors i més de 3.000 alumnes
Telefónica està impulsant el
desplegament d’aquesta tec-
nologia ultra ràpida a la ciutat
En una primera fase, que fina-
litza el desembre, el 70% de
les llars i empreses de Tarra-
gona disposaran de fibra òpti-
ca. Serà al 2014 quan aquesta
arribi a la totalitat de la seva
cobertura. Les obres de des-
plegament van començar a
principis d’any i s’intensifi-
quen durant aquest últ im
quadrimestre. A final d’any
seran 48.700 les llars i em-
preses que tindran aquest
servei. Les obres continuaran
fins el 2014 quan la totalitat
del municipi disposi de fibra.
El desplegament suposarà
que més de 68.200 llars i em-
preses disposin d'accés als
nous serveis, aplicacions i
continguts que només poden
ser prestats a través de xar-
xes de nova generació.
Fibra òpticaTelefónica impulsa el desplegament de la fibra aTarragona
El nou sistema d’il·luminació
de la façana és un projecte en
col·laboració amb la Fundació
Tarragona Smart Mediterra-
nean City que permet un es-
talvi energètic d’un 60% res-
pecte el consum habitual grà-
cies al seu sistema
d’il·luminació LED, el qual és
més eficient i sostenible. La
nova il·luminació va entrar en
funcionament al setembre.
La particularitat d’aquest sis-
tema de pantalles LED, a ban-
da del seu baix consum, és la
possibil itat de programar
qualsevol tipus de combina-
ció de colors proporcionant
així una personalització a la
façana.La nova instal·lació su-
posa un consum inferior que
suposa una reducció de
potència instal·lada del 60%.
Aquesta instal·lació s’emmar-
ca en el marc del contracte de
manteniment de l’enllumenat
públ ic de Tarragona amb
l’empresa SECE, i la nova ins-
tal·lació no ha suposat cap
cost per l’Ajuntament. La Fun-
dació Tarragona Smart Medi-
terranean City també va sig-
nar un conveni de patrocini
amb l’empresa SECE per va-
lor de 10.000€ anuals durant
tres anys per desenvolupar
projectes d’il·luminació soste-
nible a la ciutat.
Estalvi energèticNova il·luminació de la façana de l’Ajuntament ambun sistema d’il·luminació LED
Foto cedida per:EMT
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:01 Página 32
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:01 Página 33
ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA
CULTURA
Nova programaciódels TeatresPropostes dels Teatre Tarragona i Metropol
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:16 Página 34
Novembre-Desembre 2013
TEATRE CULTURA
Foto de família dels creadors de la ciutat.Foto de: Mauri
ls Teatres de Tarragona
– el Teatre Tarragona i el
Teatre Metropol - van
tornar a presentar una progra-
mació conjunta el mes passat.
És la 2a vegada que els dos te-
atres de la ciutat ho fan. La
primera temporada inaugural
va tancar amb èxit amb més
de 46.000 espectadors i amb
més de la meitat de funcions
exhaurides de la programació
estable.
La nova temporada, que s’a-
llarga fins a Nadal, ens porta
teatre, dansa, música, òpera,
musicals i espectacles fami-
liars. La cartellera de progra-
mació estable d’aquesta tem-
porada la conformen 21 es-
pectacles amb grans noms del
panorama nacional i interna-
cional. Entre les apostes tea-
trals destaca “Conversaciones
con mamá” de Juan Echanove
i María Galiana o Don Juan Te-
norio, amb Joan Pera i Lloll
Bertran. La dansa arriba de la
mà del Ballet Nacional de Cu-
ba i l’òpera retorna amb dues
funcions de “La Flauta Màgi-
És la segona vegada que els dos teatres presenten programació conjunta. La cartellera deprogramació estable d’aquesta temporada la conformen 21 espectacles. En destaquen elBallet Nacional de Cuba, “La Flauta Màgica”, Juan Echanove, Maria Galiana o Joan Pera
E ca” de Mozart.
A banda de la programació es-
table, la temporada de Tardor
dels Teatres de Tarragona
compta amb un programa de
dinamització artística i suport a
la creació de creadors de la
ciutat com Tecla Smith, la Ban-
da Unió Musical o Camera Mu-
sicae que portaran les seves
produccions al Metropol i al Ta-
rragona.
Joventuts Musicals, Imaginau-
tes, l’Associació de professio-
nals pel Foment de la Dansa,
els Amics de l’Òpera de Tarra-
gona o el Col·legi de Psicòlegs
són alguns dels noms d’entre
les entitats i agents culturals
que coprogramen espectacles,
conferències, cicles i altres ac-
tivitats dins la temporada de
Teatres. Les entrades es poden
adquirir a les taquilles del Tea-
tre Metropol o bé a través de
www. Tarracoticket.cat. Tota la
informació a:
www.tarragona.cat/cultura/tea
t r e - d a n s a - m u s i -
ca/fitxers/programacio-tardor-
2013/.
I Anna Escolà, periodista I
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:16 Página 35
36 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
TEATRE CULTURA
Bildelberg Club Cabaret
Àmplia oferta cultural a la ciutatDe la mateixa manera que al setembre comença el curs escolar, a la tardor i hivern ens arri-ben les noves programacions de les diferents entitats i equipaments culturals de la ciutat.Ofertes variades i pensades per a tot tipus de públic: infantil, jove, adult i familiar
La programació de la sala in-
clou obres de teatre, especta-
cles de màgia i de flamenc que
es podran veure fins al mes de
desembre.
A la nova temporada, la sala de
petit format acull espectacles
de companyies de Sevi l la,
València i Bilbao i acomiada la
producció pròpia “Bildelberg
Club Cabaret”, la producció de
la sala Trono que ha fet més
funcions arreu del país. Aques-
ta comèdia d’Oriol Grau i Toni
Orensanz es podrà veure els
dies 29 i 30 de novembre i 1, 6,
7 8 de desembre.
La Sala torna a participar al
Festival Teatre Màgic amb dos
espectacles: “Jaïrium Tre-
mens” de Màgic Jaïr el dia 15
de novembre a les 21h i “Una
hora amb Hausson” el dia 16 de
novembre a la mateixa hora.
Pel que fa al teatre, entre les
propostes per aquestes prope-
res setmanes hi trobem la
comèdia “Només un anunci”,
d’Alberto Ramos dirigida per
Carles Mallol que es podrà veu-
re els dies 22 i 13 de novembre
a les 21h la comèdia “Menú del
Dia” dirigida per Joan Negrié
amb Carmen Flores i Paloma
Arza els dies 13, 14 i 15 de de-
sembre a les 9 del vespre.
Sala TronoLa sala acomiada la producció pròpia “BildelbergClub Cabaret”, la qual es podrà veure els dies 29 i 30de novembre i 1, 6, 7 i 8 de desembre
Una de les primeres parades
que podem fer aquesta tardor
és al Museu Nacional Arque-
ològic de la ciutat, el qual
compta amb una àmplia pro-
gramació d’activitats pensades
per a grups de famílies que vul-
guin conèixer el nostre passat
romà.
A més el museu ha programat
més activitats de caire familiar
per als mesos d’abril i maig.
Les activitats tindran lloc els
diumenges a les 11 del matí i te-
nen una durada de 2h. Cal re-
servar-ho.
Entre les activitats que tindran
lloc a finals d’aquest mes i els
primers mesos de l’any vinent
hi trobem:
Museu ArqueològicEl Museu Nacional Arqueològic de la ciutat ha pro-gramat activitats per viure en família per a finalsd’aquest any i durant el que ve
“Re viure”Un CSI a la Necròpolis Paleo-
cristiana. Els dies 3, 10, 17 i 24
de novembre al Museu i Necrò-
polis Paleocristians (Av. Ramón
y Cajal, 84).
“Divertim-nos ambels romans!”Una activitat per conèixer el
món romà a través dels seus
jocs i espectacles. Els dies 2 i
16 de febrer de 2014 al Museu
Nacional (Plaça del Rei, 5)
“Passa un matíde teatre!”Una activitat per descobrir el
teatre de Tàrraco: com era,
quins espectacles s’hi feien. Els
visitants es poden convertir en
actors romans per un dia al
Museu Nacional. Dies 2, 16 i 30
de març de 2014.
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:16 Página 36
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:16 Página 37
38 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
NOTÍCIES CULTURA
La xarxa municipal de Centres
Cívics compta amb 5 equipa-
ments municipals – el de Bo-
navista, Sant Pere i Sant Pau,
Torreforta, Part Alta i Sant Sal-
vador – que ofereixen activitats
i serveis la programació dels
quals es va presentar el passat
mes de setembre.
Mitjançant aquestes activitats,
els Centres Cívics promouen la
participació i fomenten la con-
vivència associativa. Tots els
centres cívics compten amb el
servei de LUDOTECA.
Les ludoteques són espais que
tenen una finalitat lúdica, so-
cial, cívica, cultural i inclusiva
que compten amb un fons de
jocs, joguines i altres elements
lúdics. Són espais per compar-
tir amb els amics, la família i el
personal especialitzat que són
orientadors. A les ludoteques
també s’hi organitzen tallers i
celebracions puntuals segons
el calendari festiu anual.
En total s’ofereixen 76 mo-
nogràfics diferents amb un to-
tal de 900 places ofertades. Hi
trobem activitats infantils, per
a joves, per a adults i per a gent
gran.
També hi ha serveis perma-
nents instal•lats als centres cí-
vics com són: serveis socials
d’atenció primària, telecentres,
biblioteca, gent gran....
L’oferta de les activitats es pot
dividir en les següents discipli-
nes: noves tecnologies – amb
novetats relacionades amb In-
ternet, els blogs i xarxes so-
cials-; expressió artística –
amb tallers sobre joies recicla-
des o scrapbooking-; habilitats
– amb 8 monogràfics orientats
a augmentar el coneixement i
la destresa com ara un taller
d’economia domèstica; disci-
plines - dansa del ventre, balls
de saló, tai-chi i zumba; idio-
mes o cuina.
Un any més també s’ofereixen
cursos que amplien horitzons
sobre el suport vital bàsic o la
resolució de conflictes, els
quals s’ofereixen a través del
SIAD (servei d’informació i
atenció a les Dones) i de l’àrea
de Salut de l’Ajuntament.
Per a més informació:
http://centrescivics.tarragona.
cat.
Centres CívicsA la ciutat hi ha 5 centres cívics que ofereixen un granventall d’activitats de diferents disciplines: noves tec-nologies, expressió artística, idiomes o cuina
• Conferència a càrrec de Kiev
Portella sobre la pianista inter-
nacional Martha Argerich. Dia
6 de novembre a la Sala Xavier
Gols a les 19:30 h. Obert a tot-
hom. Martha Argerich és una
pianista argentina de música
clàssica, considerada una dels
majors exponents de la seva
generació i la postguerra.
• “Les Escoles al Conservatori”.
Activitat pedagògica adreçada
als alumnes de P-5 del Col•legi
Pau Delclòs i Sagrat Cor, a les
9:45 i 11:15 h. Dia 11.
• Audició de piano (Sala Xavier
Gols a partir de les 17:30 h ) i
Audició de cant (Sala Xavier
Gols a les 19:30 h). Dia 11.
• Audició de vent fusta. Sala
Xavier Gols a la tarda. Del 12 al
14.
• Assaig del Muntatge de l’aula
de Cant La Flauta Màgica de
W.A. Mozart. Musical, diàlegs i
escena amb diàlegs. Muntatge
ambiciós que posa en escena
una gran part de l’òpera La
Flauta Màgica. És l’última òpe-
ra que va escriure Mozart al
mateix temps que La Clemen-
za di Tito i el Rèquiem. De
10:30 a 13:30 i de 15:30 a 19.
Conservatori. Dia 16 .
• “Les Escoles al Conservatori”.
Activitat pedagògica adreçada
als alumnes de P-5 del Col•legi
Lestonnac- L'Ensenyança i l'Es-
cola Els Àngels, a les 9:45 i
11:15 h. Dia 18 .
• Audició de corda. Sala Xavier
Gols a la tarda. Del 18 al 21.
• Audició de Vent metall. Sala
Noble a les 19:30 h. Dia 21.
• “El Conservatori amb les Es-
coles. Concert de Tardor”: El
Carnaval dels animals adreçat
als alumnes de P-5 dels
col•legis de la demarcació. Par-
ticipen: Escola PAX, Col·legi
Sant Domènech de Guzmàn,
Col•legi Santa Teresa de Jesús,
CEIP de l'Ametlla de Mar i Co-
llege Français de Reus. Auditori
de la Diputació (C/Pere Mar-
tell, 2) a les 10:30 h.Dia 22.
• Concert Premis Extraordina-
ris. Sala Xavier Gols. Dia 22 .
• Assaig del Muntatge de l’aula
de Cant La Flauta Màgica de
W.A. Mozart. Musical i escena
amb diàlegs. Conservatori. Dia
23.
• Audició de guitarra. Sala Xa-
vier Gols a les 18h (Dia 26) i a
les 18h i a les 19:30h (Dia 28).
ConservatoriConferències, concerts, audicions i el programa d'ac-tivitats educatives musicals: "Les escoles al Conser-vatori” durant tot el mes de novembre
Centre Cívic de la Part Alta
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:16 Página 38
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:16 Página 39
40 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
NOTÍCIES CULTURA
La programació de tardor
consta d’una vintena d’activi-
tats culturals adreçades a tot
tipus de públic, d’entre les
quals destaca el cicle de cine-
ma educatiu Pedagoscopi.
Aquest nou cicle es va dur a
terme a l’octubre i promovia, a
través del cinema, el coneixe-
ment d’alternatives educatives
respectuoses amb la diversitat.
La proposta la van formar qua-
tre sessions entre les quals es
van veure pel•lícules i curtme-
tratges que després van ser
comentats per experts del món
educatiu.
A la nova temporada s’inicia
l’onzena temporada consecuti-
va del cicle d’espectacles infan-
tils “Matins en família”. La pro-
gramació està formada per es-
pectacles distints que congre-
ga, cada primer diumenge de
mes al migdia, al públic fami-
liar. L’oferta es compon de tea-
tre, titelles, màgia, clown, con-
tes, circ i música en directe.
Properament, “El circ dels ani-
mals impossibles” (10 de no-
vembre) i les titelles de L’aven-
tura de Tòfol a la ciutat (1 de
desembre).
També activitats amb gran èxit
com el cicle de cinema en ver-
sió original “Versió original a
l’Auditori” - properament, Le
Capital (3 de novembre), Hijos
de las nubes. La última colonia
(17 de novembre), Cumbres
borrascosas (24 de novembre),
De óxido y hueso (1 de desem-
bre) i Blancanieves (8 de de-
sembre) - o el de música clàs-
sica “Clàssica a l’Auditori”. El
cicle acosta la música clàssica
al públic i presenta tres noves
propostes innovadores dins de
l’àmbit de la música clàssica
que aborden repertoris, for-
mats i posades en escena dife-
rents. Totes les formacions se-
leccionades tenen una vincula-
ció directa o indirecta amb les
comarques de Tarragona. La
nova temporada va començar
el 6 d’octubre amb l’actuació
del duet de la guitarrista tarra-
gonina Carmen Becerra i la pia-
nista Maria Parra que van inter-
pretar tres peces cabdals de la
Música espanyola. El Quartet
de corda Camerata XXI & Da-
vid Puertas segueixen el cicle
(10 de novembre, 19 h) amb un
concert titulat El gran sord.
Obres de Beethoven que ens
transportarà a la Viena del ge-
nial sord a través de les seves
obres per a quartet de corda. El
pianista Daniel Ligorio tancarà
la temporada, el diumenge 15
de desembre (19 h) amb un
concert monogràfic del com-
positor americà George Gersh-
win.
Catalunya - La PedreraLa Fundació Catalunya - La Pedrera inicia l’11a tem-porada consecutiva del cicle d’espectacles infantils“Matins en família”
Des de l’Oficina Jove es realitza
una programació d’activitats
trimestral coincidint amb les
estacions de l’any. Ara s’estan
duent a terme les activitats de
tardor, les quals es van iniciar a
principis d’octubre i fins el 21
de desembre. Les activitats
que es portaran a terme en
aquest període són: programa
integral de recerca de feina,
treballar per Nadal , com crear
la marca personal, No tinc l’E-
SO, què faig? i Jornada de salut
per a tècnics . El nou cicle d’ac-
tivitats n’inclou més de 51 i 3
exposicions amb una oferta de
1534 places.
Des de l’Espai Jove Kesse es
posa a disposició dels usuaris
la sala rocòdrom, una opció es-
portiva i lúdica de gran interès
entre els joves.
Per segon any, arriba el cicle de
Llegendes Urbanes “la ciutat a
cau d’orella”. Una segona edició
que treballarà amb els centres
educatius i promourà a l’espai
educatiu de lleure enigmes de
carrer, llegendes en veu alta,
taller d’ucronia, narració gràfi-
ca i una nit de llegendes urba-
nes.Per últim, es mantenen les
línies de suport a la creació ju-
venil mitjançant la programa-
ció de 7 espectacles en el marc
del cicle “Escenari Obert” i la
instal•lació de 7 exposicions a
les parets de l’Espai Jove Kesse
i una al hall de l'Oficina Jove del
Tarragonès.Durant el desem-
bre hi ha un dels actes amb
més convocatòria per part de
les entitats ciutadanes entre-
gades a la lluita contra la SIDA
amb la concentració de tallers,
actes i espectacles el diumen-
ge 1 de desembre.
Activitats per a jovesNova entrega de sessions formatives des de l’oficinaJove del Tarragonès i noves activitats i exposicions al’Espai Jove Kesse
Curs manipuladors. Fotos cedides per l’Oficina Jovedel Tarragonès
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:16 Página 40
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:16 Página 41
42 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
NOTÍCIES CULTURA
El mes passat, el Patronat de
Turisme, l’àrea de Patrimoni,
l’Arquebisbat i la Generalitat
van presentar “La ruta dels
primers cristians de Tàrraco”.
La ruta guia al visitant a tra-
vés de continguts de caràcter
històric, arqueològic i artístic
per fer comprensiu el procés
de naixement i desenvolupa-
ment del cristianisme a Tarra-
gona, que abasta el període
des l’arribada del cristianisme
a la ciutat fins al moment de
la incursió araboberber, a ini-
cis del segle VIII. Els monu-
ments i equipaments muse-
ogràfics que integren la ruta
són: Capel la de Sant Pau
(Centre Tarraconense El Se-
minari), Catedral i Museu Dio-
cesà de Tarragona, Museu Bí-
blic Tarraconense, Amfiteatre
de Tarragona ( Museu d’-
Història de Tarragona), Fòrum
de la Colònia (Museu d’Histò-
ria de Tarragona), Conjunt ar-
queològic del Parc Central,
Necròpolis Paleocristiana
(Museu Nacional Arqueològic
de Tarragona) i Conjunt ar-
queològic de Centcelles (Mu-
seu Nacional Arqueològic de
Tarragona).
Ruta sobre el cristianisme“La ruta dels 1rs cristians de Tàrraco”. Conèixer elnaixement i desenvolupament del cristianisme
Exposicions, tallers, xerrades i
cinema per construir un altre
món. Diferents exposicions es
podran veure als Centre Cí-
vics, organitzades per Ager-
manament Sense Fronteres o
Mans Unides. D’altra banda,
la Conselleria de Cooperació,
conjuntament amb Europe
Direct Tarragona, organitzen
una jornada de jocs per als
més petits per acostar-los a la
Carta dels Drets Fonamentals
de la Unió Europea que tindrà
lloc el 24 de novembre.La
Conselleria de Cooperació, en
col•laboració amb diferents
entitats, proposa aquest tri-
mestre 14 activitats al voltant
del canvi climàtic. Finalment
l'agenda també ens convida a
participar de la campanya
que Setem, Fets i Justícia i
Pau porten endavant a les
universitats catalanes a favor
de la banca ètica.
Agenda de cooperacióLa nova agenda compta amb més de 29 activitats imés de 12 entitats col·laboradores
El programa radiofònic “Ta-
rragona història” s’emetrà ca-
da dos dimarts a les 11 del
matí.
El programa, que compta
amb el suport del consistori
de la ciutat, la conselleria de
Patrimoni i el Museu d’Histò-
ria, pretén explicar de manera
amena – i sense perdre el ri-
gor- els fets que han marcat
la història de la ciutat des de
l’antiguitat fins a l’actualitat.
Pel programa radiofònic
comptarà amb experts i pre-
tén, a través del seu coneixe-
ment, acostar la història a la
ciutadania.
Un espai radiofònic que té la
intenció que els oients apren-
guin del passat per entendre
una mica millor el present i el
futur.
Programa d’històriaPatrimoni, el Museu d’Història de Tarragona i Tar-ragona Ràdio inicien un nou espai radiofònic
A partir d’aquesta tardor, l’Es-
cola de Lletres de Tarragona -
amb més de 10 anys d’activi-
tat- trasllada la seva seu a
l’Antic Ajuntament (al carrer
Major)en un preludi del que
hauria de ser la conversió de
l’edifici en la futura Casa de
les Lletres. .
L’Escola de Lletres és una es-
cola de formació permanent
orientada a l’aprenentatge de
coneixements pràctics i teò-
rics de les lletres catalanes,
estructurada en tres àrees
temàtiques: dir, llegir i escriu-
re; amb mòduls-tallers i mò-
duls-aula de conversa, debat
o estudi teò ric.L’escola ofe-
reix una oferta de cursos or-
ganitzats per l’Escola de Lle-
tres (Associació Tarragona Li-
terària) i la col·laboraciód e
l’Ajuntament de Tarragona, la
Fundació Privada Mútua Ca-
talana, Repsol i el departa-
ment de Cultura de la Genera-
l itat. Compten amb la
col·laboració de l’Institució de
les Lletres Catalanes, Llibreria
de la Rambla, Òmnium Cultu-
ral del Tarragonès i Centre Ta-
rraconense “El Seminari”. L’o-
ferta consta de diferents ta-
llers d’escriptura creativa i tu-
tories literàries. Per a més in-
formació :
www.escoladelletres.cat.
Escola de lletresL’escola organitza diferents tallers d’escripturacreativa i tutories literàries
Roda de premsa de presentació de la Ruta. Foto: Mauri
Roda de premsa de la presentació: Foto: Teresa Léon.
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:16 Página 42
Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus Exposició Concessionari Nikko Center Motors de Tarragona
Descubreix les novetats del nou NISSAN NOTE, conducció més inteligent i segura ambnou paquet de seguretat, Escut de protecció inteligent i altres prestacions.
Si ets professional del transport, vine a informar-te de les promocionsi descomptes a qualsevol dels nostres concessionaris
El Nissan NoteEl Nissan Note
NIKKO CENTERconcessionari oficialNissan a Tarragona
NIKKO CENTERAutovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló
43204 · REUSTel. 977 772 197
NIKKO CENTER MOTORSCtra.València, 206
43006 · TARRAGONATel. 977 549 560
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:16 Página 43
44 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
NOTÍCIES CULTURA
El grup endega el projecte
“TAU, el primer cicle de músi-
ca antiga i debat” amb l’objec-
tiu de dotar a Tarragona amb
una programació estable de
música medieval, renaixentis-
ta i barroca. El grup compta
amb un repertori que se cen-
tra en obres per a tots els pú-
blics que van des del segle XV
fins al XVIII. Per tal d’aconse-
guir-ho, ha posat en marxa un
projecte de micromecenatge
a través del portal Verkami (al
mes d’octubre havien aconse-
guit recaptar una quarta part
del pressupost inicial i neces-
sari per tirar endavant el cer-
tamen).
El cicle ofereix també xerra-
des, les quals aniran a càrrec
del director, Xavier Pastrana, i
de musicòlegs, historiadors i
teòlegs per tal d’oferir expli-
cacions al públic que li per-
metin gaudir i entendre com-
positors com Bach o Tele-
mann. Els concerts es duen a
terme al Pati del Seminari de
Tarragona.
Música antiga a la ciutatEl grup vocal Ensemble O Vos Omnes impulsa el 1rCicle de Música Antiga a Tarragona
Des de la 1a edició, la Tardor
Literària ha servit per retre
homenatge a alguns dels nos-
tres escriptors destacats,
normalment coincidint amb
celebracions relatives al seu
naixement, mort o publicació
d’alguna obra important. En-
guany són tres les personali-
tats al voltant de les quals gi-
ra la Tardor Literària.
D’una banda, la URV organit-
za el IV Col•loqui Internacio-
nal “La lingüística de Pompeu
Fabra”, coincidint amb el cen-
tenari de la publicació de les
Normes ortogràfiques de
l’Institut d’Estudis Catalans.
En segon lloc, un ampli ventall
d’entitats han decidit impul-
sar aquest any un homentage
a l’escriptor valencià Vicent
Andrés Estellés, coincidint
amb el vintè aniversari de la
seva mort. Estellés, un dels
grans poetes catalans del se-
gle XX, Premi d’Honor de les
Lletres Catalanes el 1978, va
tenir una interessant relació
amb Tarragona, tant a títol
personal com fruit de la seva
activitat literària.
El tercer dels noms a desta-
car és Salvador Espriu, un al-
tre dels grans poetes del s.
XX, també Premi d’Honor de
les Lletres Catalanes, l’any
1972. Enguany, amb motiu del
centenari del seu naixement,
se li dedicquen molts home-
natges. Hi haurà l’exposició a
l’aire lliure Espriu a l’Àgora, de
caràcter divulgatiu. El Teatre
Metropol oferirà dos especta-
cles: “ Una altra Fedra si us
plau”, de la companyia tarra-
gonina TeclaSmit i “Flames a
la fosca. Espriu / Rosselló-
Pòrcel”. Altres entitats, com
la Cooperativa Obrera Tarra-
conense o la Biblioteca Públi-
ca també han organitzat ac-
tes al voltant de la figura de
l’autor de Primera història
d’Esther.
La Tardor Literària va néixer
any 2002 amb la finalitat de
donar un major ressò als Pre-
mis Literaris Ciutat de Tarra-
gona.
Tardor literària 2013Enguany ret homenatge a Pompeu Fabra, AndrésEstellés i Salvador Espriu
La seu del Col·legi de Perio-
distes de Catalunya a Tarra-
gona va acollir la presentació
del grup Diaris Digitals de Ca-
talunya, formada en la seva
fundació per Reus Digital
(http://reusdigital .cat/),
Eix Diari
(http://www.eixdiari.cat/),
Tarragona 21
(http://www.tarragona21.co
m/), Revista de Cambri ls
(http://www.revistacambrils.
cat/), l'edició del Camp de Ta-
rragona de Surt de casa
(http://www.surtdecasa.cat/ca
mp/) i l'esportiu Camp d'Esports
(http://www.campdesports.c
at/), i oberta a la incorporació
d'altres mitjans de comunica-
ció digitals.
Els mitjans adherits al grup
comparteixen unes caracte-
rístiques similars en relació a
les estructures empresarials,
el compromís editorial i de
servei públic i la relació amb
la tecnologia.
El Grup Diaris Digitals neix, en
la seva fundació, amb una au-
diència global de més de
120.000 usuaris únics al mes
i amb la voluntat d’intercan-
viar continguts entre els dia-
ris, promoure la creació de
nous continguts digitals i cre-
ar estratègies publicitàries
conjuntes.
Grup Diaris DigitalsNeix un nou grup format per capçaleres digitalsper intercanviar continguts i crear estratègies
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:16 Página 44
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:16 Página 45
Blocs literaris d’aquíRaquel Estrada, periodista cultural i poeta, ens proposa algunsblocs de literatura i cultura general que es mantenen actius d’au-tors del Camp de Tarragona“Vull tenir un fill:
històriesde lluita iemoció”Pacientsd’Embrio-gynRecull
d'històries i
vivències
reals, escrites
des de la sinceritat i la intimitat
“Temps de castanyes”Roger Roig i Hugo PradesEl Patufet és
l’encarregat
d’explicar a
nens i nenes
les tradicions
festives del
país en una
revisió tendra i
divertida del costumari
Llibres sobreTarragona illibres detarragonins
“Sinergies locals. Re-cull de receptes de Tar-ragona”Ro CaminalProjecte
seleccionat i
guanyador de
la
convocatòria
El Contextador
2013 del CA
Tarragona Centre d’Art, que avarca
els àmbits culinari, antropològic i
artístic
“100 bolets del Campde Tarragona i lesTerres de l’Ebre”RamonCasaléDirigit tant als
boletaires
experts com als
més esporàdics.
Hi trobareu
només els
bolets que
podem trobar a
la província de
Tarragona.
LLIBRES CULTURA
Per Raquel Estrada
Avui que, per a molts mitjans,
publicar sobre paper és un lu-
xe inassequible i que les edi-
torials, encara que els costi,
també comencen a trobar al-
ternatives al paper, periodis-
tes i escriptors de tot tipus
també fan servir internet per
donar sortida als seus textos
o perquè tinguin més reper-
cussió.
Potser mai abans havia estat
tan fàcil que un escrit (sigui
quina sigui la seva temàtica i
sovint sense passar cap con-
trol de qualitat) tingués unes
possibilitats semblants de di-
fusió. Per això, gent que es-
criu relat curt i poesia i d’al-
tres que fan crítica i ressenya
literària i cultural, ha trobat
en la xarxa en general i en els
blocs en concret un espai on
publicar sense passar pel trà-
mit de les editorials o dels
mitjans de comunicació con-
vencionals. Al Camp de Tarra-
gona podem trobar diversos
exemples de blocaires que
s’entretenen parlant sobre li-
teratura i sobre cultura en ge-
neral. Amb el risc de deixar-
me’n algun d’interessant,
aquesta és una tria de blocs
de proximitat amb alt contin-
gut literari que es mantenen
actius.
Potser és just anomenar en
primer lloc el bloc Tens un ra-
có dalt del món, d’en Jesús
Maria Tibau, de Cornudella
de Montsant, escriptor de
contes i activista cultural.
Segurament és un dels pio-
ners a organitzar concursos
de tota mena a través d’un
portal literari i és un exemple
de perseverança a l’hora de
fer difusió de la literatura i de
les novetats del sector.
Des de Tarragona mateix,
l’escriptora Olga Xirinacs ad-
ministra un bloc en el qual so-
vint hi expressa experiències
personals o qüestions d’ac-
tualitat de manera literària,
acompanyades de fotogra-
fies, collages i referències a la
pintura i a la música.
A la mateixa ciutat, Rosa Co-
mes, gestora cultural i poeta,
manté el bloc Evito el verb, on
s’hi poden trobar articles i al-
tres treballs de l’autora que
vinculen la difusió i la gestió
de la cultura amb les noves
tecnologies, remarcant la se-
va funció social. La també ta-
rragonina Teresa Duch, que
s’ha especialitzat en l’escrip-
tura de contes, va obrir el bloc
Salsa-ficció, on hi penja relats
sovint elaborats a partir de la
vivència personal o aliena.
Des de Reus, Ester Alberich
parla sobre el seu dia a dia en
posts que es converteixen en
relats breus a La batalla quo-
tidiana. De Valls són els blocs
L’habitació de la memòria, de
Joan Guasch, amb poemes i
altres textos poètics;
Col•lecció de moments, de
Carme Rosanas, amb mos-
tres dels seus versos i pintu-
res i Terra de núvols, amb Hai-
kus i Tankes de Joan Josep
Miracle. Des del Pla jo matei-
xa administro La mullena, on
s’hi pot trobar crítica literària i
cultural, a més de poesia. Si
aquesta llista ha quedat cur-
ta, es pot fer una repassada
als que s’han adherit al web
Blocs de lletres, per a trobar
el que més vingui de gust a
cadascú i mantenir-se a l’a-
guait d’aquella activitat cultu-
ral que sovint troba la millor
manera de difondre’s a través
de la Xarxa.
Periodistes iescriptors fan servirinternet per donar
sortida als seustextos
Raquel Estrada
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:16 Página 46
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:16 Página 47
EMPRESAINNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES
Félix Nicolás
l concessionari disposa
de taller de reparació i
gestiona la venda de tu-
rismes i vehicles comercials.
La saga dels Nicolás és una fa-
mília estretament vinculada al
món del motor. Els orígens d’a-
questa dedicació professional
són llunyans. Tot va començar
l’any 1979, primer a Vilafranca,
després a Reus al 1983 i, final-
ment, amb l’arribada a Tarrago-
na. L’activitat es va anar este-
nent a diferents territoris i ciu-
tats durant la dècada dels no-
ranta. Paral.lelament, es van
anar afegint altres marques
com Jaguar, Land Rover, Nis-
san, Volvo, Hyundai, Audi i
Volkswagen. Tota la segona ge-
neració de la família, formada
per quatre germans, es dedica
al món del motor.
Quina és la seva opinió de la
situació actual del mercat?
Crec que més avall és difícil
que pugui anar. Es mantindrà
en una xifra que oscil.larà entre
700.000 i 750.000 cotxes i se-
rà una situació que s’allargarà
uns anys. Per Europa millorarà
abans, però al mercat espanyol
continuarem amb una xifra
bastant plana. Abans que pugui
créixer el mercat de cotxes
s’han de tornar a generar llocs
de treball i això és realment
complicat. A més, hem d’a-
prendre a gestionar els nostres
negocis i fer-los rentables amb
la situació actual.
Com ens hem de reinventar?
Bàsicament, hem de fidelitzar
el client. I això no s’ha aconse-
gueix només donant un bon
preu, has de donar també un
servei de qualitat en el tracte al
client, l’eficàcia del taller, etc. A
més, per nosaltres el tracte
personal és imprescindible. En
la compra d’un vehicle hi ha
després un manteniment i un
servei postvenda, som una em-
presa de servei i només hi ha
un camí: fer-ho bé per tenir
proximitat amb el client i fidelit-
zar-lo. Per mi, tancar instal.la-
cions per estalviar despeses és
una errada. Un client no farà un
gran nombre de quilòmetres
per fer el manteniment del seu
vehicle.
Quina és la seva visió de les
energies alternatives? Des-
afortunadament, costarà molt
que el cotxe elèctric s’imposi
de forma majoritària. El seu
llançament ha coincidit amb un
període de crisi econòmica glo-
bal i el desenvolupament d’a-
quest tipus de vehicles és molt
car. Tot i això, penso que és el
cotxe del futur perquè té un
procés de càrrega ràpida que
permet fer uns 200 km per un
preu aproximat de 1,5 euros.
Cal també que els governs i les
administracions s’impliquin. El
futur més immediat és el cotxe
híbrid, és un pas endavant en
aquest camí de trobar noves al-
ternatives. El seu gran avantat-
ge està a les ciutats.
Quina importància té Ford per
vosaltres? Ford ens va perme-
tre donar-nos a conèixer al
món de l’automoció i Ford és
una marca que ens dóna un im-
portant volum de vendes, per la
seva tecnologia d’última gene-
ració i la completa gamma de
vehicles dels quals disposa.
Una gamma que inclou també
una important oferta de vehi-
cles comercials...Sí, pensem
que és un sector de gran im-
portància i per això oferim un
espai propi. Hi ha models de to-
tes les mides, des d’un Fiesta
Van fins el nou furgó Transit, te-
nim una completa oferta que
es pot adaptar a qualsevol ne-
cessitat professional i indus-
trial.
Disposem també d’un departa-
ment específic especialitzat en
la Gestió de Flotes de vehicles
d’empresa.
Tarraco Center ha signat un
acord de col.laboració amb
els Jocs del Mediterrani 2017.
Què pot aportar aquest esde-
veniment a la ciutat? Hem sig-
nat un conveni amb l’organitza-
ció dels Jocs i estem treballant
conjuntament amb el Patronat
d’Esports. L’aportació a la ciu-
tat és fonamental, ja que situa-
rà Tarragona al mapa. Tarrago-
na té un teixit industrial molt
important, té un port de prime-
ra magnitud, un aeroport a
prop... S’ha de fer ben fet, no es
pot fer malament perquè no hi
ha segones oportunitats. Crec
que la gent que hi ha davant el
Patronat d’Esports està molt
preparada, són grans profes-
sionals. Ara, el que es necessita
és la implicació de la gent de
Tarragona, la ciutat ha de fer
seus els Jocs. Per nosaltres és
important aquest patrocini per-
què es un esdeveniment local,
nosaltres volem ajudar a la
gent que ens envolta, amb els
que compartim el dia a dia.
Què significa representar a
marques del prestigi de Volvo,
Land Rover o Jaguar? Signifi-
ca que podem donar alternati-
ves de producte a clients que
van creixent en les seves pers-
pectives de compra, que crei-
xen en poder adquisitiu i que,
per tant, tenen altres aspira-
cions.
I Ramon Ortiz, periodista I
Gerent de Tarraco CenterTarraco Center compta amb tres dècades al servei aTarragona. El concessionari que repre-senta Ford va començar la seva activitat a la ciutat l’any 1984. La saga dels Nicolàs és unafamília estretament vinculada al món del motor
E
Hem d’aprendre agestionar els nostresnegocis i fer-losrentables amb lasituació actual
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:17 Página 48
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:17 Página 49
50 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
NurCOM ja té un any de tra-
jectòria. Com neix la iniciativa
i en quina fase es troba ara
mateix?
Crear NurCOM era una il·lusió i
un somni des de que vaig aca-
bar la carrera. Tenia ben clar
que a la llarga, després d’haver
assolit la suficient maduresa
professional, arribaria a cons-
truir la meva empresa. Ha sigut
una inquietud molt forta que
m’ha donat moltes forces per
emprendre.Ara ja ha passat
poc més d’un any des del nai-
xement iNurCOM comença a
assentar-se i a consolidar-se
poc a poc.
Com són els inicis? Com és
l’experiència de fer-se una
cartera de clients per poder
donar vida al projecte?
Els inicis van suposar un canvi
molt fort en la meva rutina la-
boral. He treballat molt dies
fins a altes hores de la matina-
da per poder combinar perfec-
tament les tasques empresa-
rials amb la creació i l’execució
dels serveis que em demanen
els clients. S’aprèn molt a pas-
sos agegantats.Les funcions
comercials i la captació de
clients són uns dels aspectes
més importants darrera de la
feina ben feta. És dur lluitar i
perseguir als clients per guany-
ar-te la seva confiança, però
cada vegada que guanyes un
projecte és una gran celebració
i una de les satisfaccions més
grans que pots tenir.
En base a la teva experiència,
què es necessita actualment
per crear una empresa?
Molta empenta i, sobretot, no
tenir por. Has d’estar preparat
per batallar i aprendre a supe-
rar tots els entrebancs que et
puguin sorgir. D’altra banda,
s’ha de tenir un pla d’empresa
ben estructurat que et pugui
ajudar i servir de guia. El suport
financer és també molt impor-
tant per poder tirar el projecte
endavant.
Quin consell li donaries a algú
que decideixi establir-se pel
seu compte?
Que sigui atrevit i que es llenci.
Tots sabem que vivim en
temps d’incertesa, però si llui-
tes pels teus somnis i treballes
molt, els objectius i les metes
que et proposis poden ser as-
solibles.
Avui dia, creus que ser jove i
emprenedora t’obre més por-
tes?
Jo he trobat molta confiança
amb els clients. De vegades et
poden exigir més perquè pugu-
is demostrar que ets capaç de
fer una feina ben feta tot i que
no tens una trajectòria de 30
anys. El fet de que siguis una
dona jove i emprenedora influ-
eix una mica en el tracte amb la
gent però no és determinant.
Estàs satisfeta de la decisió
d’haver endegat el teu projec-
te? Quin balanç en fas?
Estic molt satisfeta perquè he
vist un complert el meu somni
professional. Faig un bon ba-
lanç del primer any. Hi han ha-
gut moments durs però estic
tirant endavant.
Quins avantatges i quins in-
convenients destacaries de
treballar per a un mateix?
Treballar per un mateix implica
un altre tipus de pressions, les
teves pròpies que et marques i,
de vegades, pot resultar més
estressant que treballar per un
altre.
Però el més important és que
són les teves pròpies decisions
i no has de donar explicacions
a ningú. El sentiment de lliber-
tat és fantàstic.
NurCOM ofereix un estil de
comunicació basat en el low-
cost...
Es poden fer grans coses sense
que les despeses del client si-
guin desorbitades. Amb les re-
tallades del nostre sector has
de convèncer que és necessari
seguir invertint per difondre i
donar a conèixer les empreses.
És imprescindible.
Tenint en compte la situació
actual, les empreses encara
confien en la comunicació ? O
és un dels primers sectors
ens els quals moltes retallen?
Hi ha tot tipus de visions. Algu-
nes empreses prefereixen reta-
llar i destinar els diners a altres
àmbits però encara hi ha molta
consciència i creença que la
Comunicació ajuda a fer créi-
xer.
Anteriorment havies treballat
a Barcelona. Has observat di-
ferències pel que fa a l’aposta
per la comunicació?
A Barcelona hi ha moltes més
empreses i d’un tamany més
gran, és per això que invertei-
xen molt més en Comunicació.
Però poc a poc aquí es comen-
cen a fer més coses. Tarragona
s’està obrint al món.
NurCOM és una consultoria estratègica de comunicació. La Núria, tarragonina de 27 anys,és llicenciada en Periodisme i Postgrau en Comunicació de Moda i Tendències. Crear la sevaempresa era un somni des que va acabar la carrera
Núria BresóEmprenedora i directora de NurCOM
ENTREVISTA EMPRESA
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:17 Página 50
PPPPAAAA RRRR LLLLEEEE MMMM DDDD EEEE NNNNOOOO UUUU DDDD EEEE LLLLSSSS BBBB AAAA NNNN CCCCSSSS …………
ncara ressona a les nostres oïdes les paraules del Sr. NarcísSerra quan deia, en defensar-se de la imputació que li ha efec-tuat un Jutge de Barcelona, que els augments de la seva retri-
bució i de la resta del Consell d’Administració de Catalunya Caixa erenlícits, convenients i que tenien el vist-i-plau del Banc d’Espanya. Aquestés un argument de defensa, però encara és més cert (i d’aquí el fet dela imputació) que el Sr. Serra, el Sr. Tudó i la resta de membres delConsell d’Administració imputats es van assignar unes retribucions des-mesurades quan per altra banda l’entitat que ells administraven estavademanant diners públics.
Íntimament lligat a les vicissituds del Sr. Serra i del Sr. Tudó davant delsTribunals, aquests mateixos dies molts preferentistes i titulars d’obliga-cions de deute subordinat de les antigues caixes que van conformar des-prés Catalunya Caixa estan rebent una comunicació per la qual es rebut-ja la seva petició d’arbitratge. Aquesta gent van veure bescanviats elsseus títols, el proppassat mes de juliol de 2013, per accions deCatalunya Banc, S.A., les quals després van ser recomprades pel FROB,amb una quitança que anava des del 23% fins a més del 60% en cas depreferentistes. Moltes d’aquestes persones, encara tenien l’esperançade poder recuperar els diners que havien perdut amb les referides qui-tances, que van haver d’acceptar a fi de poder recuperar un percentatgeimportant de la seva liquiditat. Ara ja veuen que no podran recuperaraquests diners i tornen a considerar la via judicial com la possibilitat d’ob-tenir un rescabalament per aquesta pèrdua.
La connexió amb la imputació al Sr. Serra i al Sr. Tudó està en què mol-tes d’aquestes persones van subscriure, per exemple, obligacions dedeute subordinat de Catalunya Caixa durant els anys 2010 i 2011, quanprecisament aquesta entitat tenia una estructura financera degradada, acausa de la seva exposició al crèdit immobiliari fallit, i estava demananti rebent ulteriorment diners públics.
El més greu de tot això és que el deute subordinat, d’igual manera quela subscripció de participacions preferents, implica que els diners deixende pertànyer al particular i passen a ser recursos propis de l’entitat finan-cera, però amb l’afegit que aquests recursos estan destinats, perquè aixího diu la Llei, a pal·liar pèrdues de l’entitat emissora. La pregunta és:
En altres paraules, l’entitat financera estava col·locant als particularsdeute subordinat amb plena consciència que es perdria d’immediat elvalor de les obligacions contractades. No tan sols no s’informava als par-ticulars de les veritables característiques i riscos del producte, sinó queendemés s’amagava, amb plena consciència, que la inversió era fallidades d’un principi.
Però això malauradament no ha estat monopoli només de CatalunyaCaixa, sinó que les caixes que després van integrar BANKIA, també vancol·locar preferents i deute subordinat quan la seva situació financeratambé s’estava deteriorant. A partir d’aqui, la Fiscalia està investigant si
aquests fets poden ser constitutius de delicte, perquè també una de lesraons de col·locar aleshores aquests productes era per salvar els inte-ressos de clients importants d’aquelles entitats. Un exemple seria que lacaixa (amb independència de quina sigui) hagués col·locat deute subor-dinat o preferents a un client important l’any 2008 i després, quan lasituació de crisi i de deteriorament financer fa que el producte perdi unpercentatge molt elevat del seu valor, la pròpia caixa busca un compra-dor per aquell producte i d’aquesta manera el client important recuperaíntegrament tota la seva inversió i el nou adquirent resultar ser la víctimaexpiatòria que acabarà suportant les pèrdues de la contractació de pre-ferents o de deute subordinat.
Aquestes pràctiques són les que hom dedueix de la col·locació d’aquestsproductes durant els anys 2010 i 2011. L’última pregunta que ens podrí-em fer és:
La resposta és que sí. Malgrat que, en el cas de Catalunya Banc, S.A.U.(Catalunya Caixa), una persona hagi acceptat el bescanvi i hagi recupe-rat un percentatge de la inversió realitzada (és indiferent el percentatge),pot reclamar el diferencial per la pèrdua soferta. Això ho pot fer per la viajudicial i a l’empara de l’article 1101 del Codi Civil espanyol, que estableixque estan obligats a rescabalar els danys i perjudicis inferits aquells qui,en acompliment de les obligacions, hagin incorregut en dol, negligènciao morositat i els qui, de qualsevulla de les maneres, contravingueren eltenor de les obligacions assumides.
Hem de dir que les entitats financeres, en aquests supòsits, van incom-plir les obligacions de diligència, transparència i informació que venenimposades pels articles 79 i 79 bis de la Llei del Mercat de Valors i vanincomplir també la normativa protectora dels consumidors i usuaris, queexigeix que els consumidors siguin informats sobre les veritables carac-terístiques dels productes financers contractats i els riscos que són inhe-rents a la dita contractació. A més a més, aquestes entitats financeresvan incórrer en allò que s’anomena dol civil.
El dol civil està definit al Codi Civil espanyol com el supòsit en què, ambparaules o maquinacions insidioses de part d’un dels contractants, ésinduïda l’altra part a celebrar un contracte que, sense aquelles parauleso maquinacions, mai hagués fet.
Aquesta definició dissortadament reflecteix la situació en la que moltsciutadans es van veure immersos, quan van ser induïts a contractar unproducte que no era ni adequat per a ells, ni per a ningú, en els casosde venda dels anys 2010 i 2011, perquè s’estava venent una inversiófallida, amb ple coneixement de la part que venia, és a dir de l’entitatfinancera.
ÉÉÉÉ
Plaça Prim, 2. Despatx-2 43001 Tarragona Tels. 977 21 28 40 - 977 25 28 48Fax: 977 24 25 73E-mail:[email protected]
Com es va permetre que es vengués a particu-lars deute subordinat quan l’estructura finance-
ra de la caixa ja estava malmesa?
Té remei aquesta situació?
Què és dol civil?
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:17 Página 51
52 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
NOTÍCIES EMPRESA
El passat mes d’octubre el
Casino va celebrar ll’aniversa-
ri oferint una proposta lúdica
diària des de dimarts fins di-
umenge. En aquests 8 anys,
des de que obrís les seves
portes a l'octubre del 2005, el
Casino s’ha posicionat com
un espai d’oci i entreteniment,
joc, música, espectacles i gas-
tronomia a la ciutat de Tarra-
gona.
S’hi han celebrat més de
1000 torneigs de poker des-
tacant el Campionat d’España
de Poker i el Catalunya Poker
Tour que anualment han fet
parada al Casino Tarragona.
També s’ha realitzat torneigs
de bridge i dos edicions del
Campionat de Catalunya de
Domino.
El Casino també ha estat es-
cenari de música i especta-
cles -amb artistes de renom i
grups locals-, monòlegs, so-
pars maridatge, tasts de vins,
jornades gastronòmiques, de-
gustacions de tapes, còctels i
moltes altres activitats.
8è aniversari del Casino Casino Tarragona ha celebrat l’aconteixementamb tota una setmana plena d’actes
El màster està impulsat per
l’ESEQ en col·laboració amb
el Port i la Facultat d’Econo-
mia i Empresa. El van presen-
tar a finals de setembre el
president del Port de Tarrago-
na, Josep Andreu, i el director
tècnic del màster en direcció
d'Operacions Logístiques, Jo-
sep Enric Mañé. El Màster té
com objectiu aconseguir un
nivell de coneixement que li
permeti a l'alumne accedir a
la direcció d'operacions logís-
tiques a les empreses del ter-
ritori orientades a la produc-
ció i als serveis.
El màster forma part de l’ofer-
ta de títols propis de la URV.El
suport del Port de Tarragona
facilita l'accés dels alumnes a
una educació superior especí-
fica i especialitzada, mitjan-
çant la creació de beques
Nou màsterMàster en direcció d’Operacions Logístiques a lesempreses orientades a la producció i serveis
És la primera vegada que es
produirà a Europa Elastòmers
de Poliolefines AFFINITY™
GA. La producció d’aquests a
La Canonja ampliarà la capa-
citat actual de Dow per aten-
dre el mercat dels adhesius
termofusibles. S’espera que
la línia de producció entri en
funcionament durant el pri-
mer trimestre de 2014.
Junt amb la producció actual
de Freeport, Texas, la capaci-
tat de La Canonja permetrà a
Dow proveir-se de dos conti-
nents. Aquesta nova gamma
d’Elastòmers de Poliolefines
AFFINITY™ GA ha estat des-
envolupada per millorar les
formulacions d’adhesius ter-
mofusibles i per a la modifica-
ció de polímers. Com a resul-
tat, dóna un avantatge com-
petitiu als clients, ja que té
unes característiques que mi-
lloren les prestacions.
Dow Inicia l’expansió de la seva capacitat per atendre elmercat mundial de plàstics adhesius termofusibles
Joan Pedrerol, director de
Repsol a Tarragona i Albert
Abelló, president de la Cam-
bra de Tarragona, van signar a
la seu de la Corporació tarra-
gonina el conveni Premium.
Amb aquesta iniciativa Repsol
seguirà participant i donant
suport a totes aquelles ac-
cions estratègiques que im-
pulsa la Cambra en benefici
de l’economia de les Comar-
ques de Tarragona, el foment
de l’emprenedoria i l’impuls a
la internacionalització.
Els convenis Premium són
una modalitat de col·labora-
ció institucional que cerca
compartir sinèrgies per asso-
lir el nivell de proactivitat ne-
cessari per contribuir al refor-
çament de l’economia.
Abelló va destacar la impor-
tància d’aquest acord atès
que aportarà valor a les ac-
tuacions de la Cambra. Per la
seva banda, Pedrerol va real-
çar el compromís de Repsol
en totes aquelles decisions
que suposin una dinamització
de les Comarques de Tarrago-
na.
La Cambra de Tarragona té
previst signar amb les princi-
pals empreses de la demarca-
ció i també amb aquelles amb
interessos al territori els con-
venis Premium.
Repsol Empresa Premium de la Cambra de Tarragona. Elconveni Premium és una modalitat de col·laboració
El president de la Cambra, Albert Abelló, i eldirector de Repsol a Tarragona, JoanPedrerol
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:18 Página 52
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:18 Página 53
54 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
NOTÍCIES EMPRESA
La Guia de l’Exportador 2014
és una iniciativa de la Cambra
de Tarragona desenvolupada
amb la col·laboració de Prote-
go i Bufete Ignacio Fernández.
La guia es presenta en format
de tarjeta USB i inclou a més
d’informació, informes-país,
documentació d’interès per a
la gestió, consells i recomana-
cions una proposta de les ac-
cions internacionals de la
Cambra de Tarragona per l’a-
ny 2014 per d’ajudar als inte-
ressats a planificar agendes i
conèixer els mercats objecti-
us que desperten més interès
als exportadors. S’hi aplega
informació actualitzada i de
primera mà sobre el pes i les
oportunitats de negoci que
suposa el comerç exterior per
les empreses i . s’ha dedicat
un apartat a assenyalar les
oportunitats i les actuacions
que cal implementar per esta-
blir-se en mercats africans de
forta demanda.
La Guia es completa amb
websites d’interès.
Guia de l’exportador Una eina per donar resposta a les inquietuds, dub-tes i necessitats dels emprenedors
El nom del curs és: 'Una eco-
nomia sense Política? Eines
per a l'anàlisi crítica de la si-
tuació actual'.La iniciativa va
a càrrec de la Universitat Ro-
vira i Virgili juntament amb la
Fundació de la URV, l'Ateneu
de Roig de Cambri ls i la
col•laboració de la Fundació
Nous Horitzons.
L’objectiu del curs és oferir ei-
nes d'anàlisi per a la com-
prensió del moment actual i
cercar alternatives de trans-
formació.El curs va començar
al setembre i dura fins el 19
de desembre.
S’adreça a persones vincula-
des al món associatiu, movi-
ments socials, personal dels
serveis públics i les persones
interessades en aprofundir en
els actuals problemes polítics,
econòmics i socials.
Curs pioner a la URVLa URV impulsa un curs orientat a l'anàlisi críticade l'actual context polític, econòmic i social
A principis del mes passat va
començar a Tarragona Ràdio
l’espai radiofònic Impulsa’t,
que l’emissora municipal el fa
conjuntament amb la conse-
lleria De Treball i Ocupació
Econòmica. L’ espai és de ca-
ràcter quinzenal i s’emet els
dilluns alternatius a les 12.00
h i té una durada aproximada
d’uns vint minuts.
Tarragona Impulsa és el ser-
vei de l’Ajuntament de Tarra-
gona encarregat de desenvo-
lupar totes les actuacions i
programes relacionats amb
les polítiques actives d’ocupa-
ció, la creació d’empreses i la
dinamització del teixit empre-
sarial. La voluntat del progra-
ma és aprofitar el mitjà de la
ràdio per ajudar i guiar a les
persones que volen desenvo-
lupar un projecte professional
- crear una nova empresa o
trobar feina-.
Programa Impulsa’tEspai radiofònic a Tarragona ràdio que ajuda a lespersones a desenvolupar un projecte professional
Es tracta d’un reconeixement
institucional que posa en va-
lor la tasca realitzada per la
Corporació tarragonina en els
seus més de 125 anys d’histò-
ria en camps estratègics com
la promoció de l’emprenedo-
ria, la internacionalització de
les empreses i la defensa en
la millora i la inversió en in-
fraestructures.
L’acte oficial de lliurament va
tenir lloc a la Sala de Plens,
on Josep Fèlix Ballesteros, Al-
calde de la ciutat, va lliurar la
Medalla a Albert Abelló, Presi-
dent de la Cambra, en presèn-
cia dels principals represen-
tants econòmics, socials, polí-
tics i empresarials del territo-
ri.
La Cambra Oficial de Comerç,
Indústria i Navegació de Tar-
ragona ha estat des de la seva
fundació molt proactiva en
l’atenció i l’impuls d’accions i
iniciatives que contribueixen
al foment de l’ocupació, la for-
mació dels treballadors i les
millores de les condicions en
el treball.
També en tres amps molt
concrets: la demanda i la re-
ivindicació de les infraestruc-
tures necessàries per assolir
aquests objectius; el foment
de la internacionalització i la
formació continuada.
Medalla de la CiutatL’Ajuntament distingeix a la Cambra de Tarragonaamb la Medalla de la Ciutat
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:18 Página 54
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:18 Página 55
ESPORTSEXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES
Temps d’esquí,temps de neuL’esport per excel·lència de l’hivernBen entrats al mes de novembre, aquells a qui els agrada esquiar tenen tota una temporadad’esquí per endavant que, si el temps ho permet, a vegades s’allarga fins Setmana Santa.Els darrers anys, altres esports com l’snowboard estan envaint les pistes
l que als inicis va ser un
esport relacionat amb
les classes socials més
benestants, actualment està
molt estès i gairebé tothom ha
fet algun dia una escapadeta a
la neu i ha provat de posar-se
uns esquís sota els peus. O una
taula d’snow, una modalitat
dels esports de neu que cada
vegada està més en auge.
A Catalunya hi ha moltes esta-
cions d’esquí – Baqueira Beret,
Espot, La Molina, Masella, Port
Ainé, Tavascan, la Vall de Núria,
Vallter... – que ens ofereixen
pistes d’esquí de diferents difi-
cultats i altres activitats rela-
cionades amb la neu per gaudir
amb amics o família.
L’esquí ens permet fer esport,
contemplar entorns naturals
que són marcs incomparables i
compartir l’experiència amb
qui tenim al voltant.
Com dèiem, a les estacions
d’esquí hi trobem cada vegada
més oferta d’activitats relacio-
nades amb la neu, ai xí com
també les escoles d’esquí que
ens permeten aprendre la dis-
ciplina, millorar-la i apuntar-hi
els més menuts perquè des de
ben petits aprenguin aquest
esport que cada vegada més
ha envaït les preferències d’es-
ports d’hivern.
Per a qui no li agradi l’esquí o
l’snow, entre les activitats que
ofereixen les pistes hi trobem
les excursions que s’organitzen
amb trineu o raquetes de neu.
En aquesta secció d’esports
dedicada a l’esquí hi trobareu
un cop d’ull a les diferents mo-
dalitats d’esquí que podem
practicar a la neu així com tam-
bé alguns consells sobre la ro-
ba més adequada per practicar
aquest esport.
IAnna Escolà, periodista I
E
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:20 Página 56
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:20 Página 57
58 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
NEU ESPORTS
L’esquí és un esport que pot
practicar-se individualment o
en companyia, fins i tot, en
moltes famílies i grup d’amics
hi ha els qui pugen a la munta-
nya a esquiar i els qui preferei-
xen fer una excursió amb ra-
quetes de neu o fer un tomb
amb trineu. I és que la munta-
nya - i les estacions d’esquí -
ofereixen múltiples possibili-
tats per gaudir de la neu i els
entorns d’alta muntanya.
Entre les modalitats d’esquí hi
trobem:
Esquí de muntanya. Conegut
també amb els noms d’ "esquí
de travessa" i "esquí alpinis-
me". Aquesta és la modalitat
més genuïna de l'esquí, ja que
no necessita pistes ni senyalit-
zació i té com a objectiu fer
una travessa o l'ascensió i el
descens d'un pic. És per això
que és la forma d'esquiar més
professionalitzada i té un grau
de risc elevat. Així doncs, cal
material específic i una bona
preparació física i tècnica, a
més de conèixer molt bé la
muntanya per controlar i pre-
veure allaus.
Càrving. Ha arrasat amb el
material tradicional. Els esquís
tipus càrving són més amples a
l'espàtula (davant) i a la cua
(darrere) que al patí (centre) i,
per tant, permeten una millor
adherència a la neu i uns girs
més acurats. Els esquís ja no
són rígids ni un pam més alts
que l’esquiador/a, sinó tot el
contrari.
'Snowboard' o surf de neu. La
moda que ha arrelat. Totes les
estacions disposen de circuits
de 'snowboard', que és com el
surf al mar, però a la neu. Per
practicar-lo, es necessita una
planxa en què s'enganxen els
peus i una tècnica que es basa
en l'equilibri. El secret rau en
els girs o viratges que perme-
tran el surfista lliscar a gran ve-
locitat o fer salts i acrobàcies
espectaculars.
'Freestyle' o Surf d'estil lliure.
Indicat per als qui prefereixen
volar que esquiar. L'oferta de
surf d'estil lliure creix a Catalu-
nya i la majoria d'estacions s'i-
dentifiquen amb aquesta jove
tendència amb propostes de
parcs de 'freestyle' que inclo-
uen mòduls de baranes, calai-
xos, 'big jumps' i migtubs. L'es-
til lliure és més perillós que la
resta de modalitats i requereix
precaucions addicionals.
Forapista. Per esquiar forapis-
ta – sobre neu verge - cal bona
forma física i millor tècnica, a
més d'uns esquís més amples
que els normals i, sobretot, ser
prudents.
Com dèiem abans, per gaudir
de la neu no és necessari po-
sar-se uns esquís o fer surf so-
bre la neu amb una taula
d’snow, sinó que hi ha diferents
activitats que ens permeten
gaudir d’un dia a la neu ja sigui
en família o amb els amics.
Múixing. És una activitat ideal
per a famílies que consisteix a
passejar amb un trineu estirat
per gossos.
Raquetes de neu. Les raquetes
són uns estris que s'acoblen a
les botes i serveixen per des-
plaçar-se amb més comoditat i
rapidesa sobre terreny nevat,
Distribueixen el pes de la per-
sona sobre una superfície més
gran de manera que el peu no
s'enfonsi completament a la
neu, com a conseqüència del
que s'anomenada "flotació".
Les modernes, majoritària-
ment, són fetes de metall lleu-
ger o són una única peça de
plàstic acoblada al peu per a
distribuir el pes. A més, gene-
ralment s'aixequen per la part
de davant per a millorar la ma-
niobrabilitat. Ens permeten fer
una excursió i gaudir del paisat-
ge.
A mesura que l’esquí s’ha popularitzat han anat sorgint diferents modalitats per gaudir d’a-quest esport d’alta muntanya. També hi ha tot un seguit d’activitats per fer a la neu quepermeten gaudir d’entorns i marcs incomparables
Modalitats d’esquí
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:20 Página 58
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:20 Página 59
60 I VIU Tarragona
NEU ESPORTS
Per tal d’anar el millor equipats
i preparats possible per practi-
car l’esport amb comoditat i
seguretat, en el cas de l’esquí
calen un parell d’esquís amb
les seves fixacions correctes, o
una taula d’snow.
També necessitem unes botes
d’esquí adequades al tipus
d’esquí o disciplina, les quals
van ajustades a les fixacions
dels esquís. La roba abrigada
és molt important per tal de no
passar fred, i el bàsic és una ja-
queta tipus anorac i uns pan-
talons. A sota de l’anorac po-
dem escollir portar-hi un jersei
com ara un polar o bé una sa-
marreta tèrmica per mantenir
la temperatura del nostre cos.
El mateix podem fer amb els
mitjons, ja que aquests poden
ser tèrmics o especial d’esquí
per anar dins de les botes. Des-
prés, cal no oblidar-nos de ta-
par-nos el cap, el coll, les mans
amb els guants i unes ulleres
especials per protegir els nos-
tres ulls del sol i de la neu. N’hi
ha de sol normals i de ventisca
pels dies que fa més mal
temps.
Els dos pals en el cas de l’esquí
serveixen per tenir una bona
percepció del terreny i perme-
ten a l’esquiador/a posicionar-
se correctament. A més a més,
els pals proporcionen equilibri i
ritme i són útils a l’hora d’im-
pulsar-se.
Finalment, el casc és molt im-
portant per molt veterà/ana
que siguem en aquest esport,
ja que no podem oblidar que és
un esport que implica riscos.
Val a dir però, que cada vegada
hi ha més gent que l’utilitza.
També hi ha d’altres protec-
cions, com les dels canells o
l’esquena.
L’equipació peranar a la neuTot el necessari per practicar l’esport ambcomoditat i seguretat, ja que l’esquí no deixad’ implicar riscos
60 I VIU Tarragona
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:20 Página 60
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:20 Página 61
62 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
NOTÍCIES ESPORTS
Es tracta d’una guia amb els
elements bàsics necessaris
per aconseguir una major i
millor pràctica dels esports
en l’àmbit escolar i universita-
ri. Pel que fa al Pla Estratègic
d’Esport Escolar, parteix de la
necessitat de redefinir els
programes Jocs Esportius Es-
colars de Catalunya i Pla Ca-
talà d’Esport a l’Escola que
promou la Generalitat junta-
ment amb els consells espor-
tius i els centres educatius.
Els reptes, entre d’altres, són
garantir la pràctica de l’esport
escolar amb igualtat i sense
discriminació i millorar l’ofer-
ta d’activitat d’esport escolar
fora de l’horari lectiu. Pel que
fa a la pràctica de l’esport uni-
versitari, el document presen-
ta propostes per afavorir una
pràctica esportiva università-
ria que potenciï una pràctica
formativa i saludable. Els rep-
tes són, entre d’altres, millo-
rar l’oferta d’activitats de l’es-
port universitari dins i fora de
l’horari acadèmic.
Nou pla esportiuNou pla per potenciar l’esport escolar i universitaricatalà
Hi ha hagut canvis a la nova
Junta del club Rugby Tarrago-
na després que dimitís el vi-
cepresident esportiu Marcel
Olivé per motius professio-
nals.
Fins al tancament de la redac-
ció d’aquest número de no-
vembre de la revista Viu Tarra-
gona, el seu lloc està ocupat
per Enric Cabellos, jugador
del primer equip de Rugby
Tarragona fins que sigui apro-
vat per l’assemblea de socis i
sòcies.
Tot i aquests canvis, el pro-
jecte esportiu definit pel seu
antecessor continua vigent
per la temporada actual i En-
ric Cabellos compta amb el
suport de Julia Sánchez – qui
s’ocuparà de la competició – i
de Fernando López – director
esportiu de Rugby Tarragona.
Rugby TarragonaDimiteix el vicepresident esportiu del club MarcelOlivé
El Projecte l’han realitzat en-
tre el RC Tarragona Tarraco-
August i el RC Pompei, Oplon-
ti, Vesuvi Est. Aquests dos Ro-
tary Clubs estan agermanats,
de la mateixa manera que les
seves respectives ciutats, Tar-
ragona i Pompeia, i aquest
any han realitzat un projecte
rotari conjunt anomenat
"Cuore Amico" que consisteix
en la compra de sis desfibrila-
dors amb les seves respecti-
ves bateries i bateries de re-
serva, així com els cursos de
formació de trenta persones.
Aquests equips de salvament
d’emergència han estat lliu-
rats a la Guàrdia Costera Ita-
liana. Aquest projecte és la 1a
part de la col•laboració d'a-
quest dos Rotary Clubs ager-
manats, que aquest any es
concretarà amb un altre pro-
jecte, del qual en serà recep-
tora Tarragona.
Projecte “Cuore amico”Projecte de compra de desfibriladors entre el RCTarragona Tarraco-August i el RC Pompei
Els Xiquets del Serrallo po-
dran iniciar els assajos de la
propera temporada castellera
al nou local del Moll de Costa.
La subdelegació del Govern a
Tarragona ha cedit temporal-
ment aquest immoble a 4
anys prorrogables perquè si-
gui seu de la colla al barri ma-
riner tarragoní.
El local era fins ara l’antic edi-
fici dels serveis Fitosanitaris, i
ara, el consistori de Tarragona
assumirà el cost de les obres
de l’adequació de l’immoble
per adaptar-lo a les necessi-
tats de la colla castellera.
Bàsicament, s’hi treballarà al
sostre per guanyar alçada i es
farà mitjançant una cúpula.
D’aquesta manera, la colla
castellera podrà assajar els
castells amb comoditat i se-
guretat dins del mateix recin-
te.
Fins ara, els Xiquets del Ser-
rallo assajaven fora del barri,
al local que tenien al carrer
Nou de Santa Tecla i, gràcies
a la cessió del nou local, po-
dran retornar al Serrallo.
A les festes de Santa Tecla
d’enguany, només els Xiquets
del Serrallo i la Jove de Tarra-
gona van completar el recor-
regut de la baixada dels pilars
caminant des de la Catedral
fins a l’Ajuntament.
Xiquets del SerralloNou local per a la colla castellera al mateix barri delSerrallo
Jorge Sierra, subdelegat del Govern a Tarragona i Josep FèlixBallesteros, alcalde de la ciutat.
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:20 Página 62
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:20 Página 63
MOTORCIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY
Conducció a l’hivern
ls pneumàtics són un
element bàsic de segu-
retat i és necessari com-
provar sovint el seu estat, ja
que són l’únic punt de contacte
entre el cotxe i l’asfalt. Hem de
comprovar que el dibuix està
dins dels límits establerts, amb
una profunditat no inferior a 1,6
mil.límetres perquè sigui capaç
d'evacuar correctament l’aigua
en cas de pluja. A més, el taller
comprovarà que no hi hagi talls
o deformacions dels mateixos
i, si és necessari, procedirà a
equilibrar-los.
Sovint, hem de dedicar uns mi-
nuts a aquest aspecte i com-
provar la pressió de l’inflat. S’-
ha de fer sempre en fred, tenint
en compte la via per la qual
hem de circular i la càrrega que
duu el cotxe. Si hem de portar
més càrrega de l’habitual, ma-
jor ha de ser la pressió, espe-
cialment a l'eix del darrere.
Si ens hem de desplaçar a zo-
nes de fred i presència de neu,
és molt pràctic canviar els
pneumàtics normals per uns
específics d’hivern. El seu ren-
diment és òptim a temperatu-
res ambient per sota de 7
graus i, en moltes ocasions, es-
talvien la necessitat de fer ser-
vir cadenes.
Tot i això, amb el fred intens és
important portar un parell de
cadenes al maleter del cotxe
per poder disposar d’elles en
cas que ens trobem la neu al
nostre desplaçament.
És necessari també conèixer-
ne el muntatge i tenir-ho clar
abans de sortir de casa. Les
més ràpides, fàcils i pràctiques
d’instal.lar són les cadenes tèx-
tils.
Il·luminació i frens
Davant les habituals situacions
de poca visibilitat provocada
per pluges, boires o nevades,
és indispensable que el nostre
taller comprovi el correcte fun-
cionament del sistema d’enllu-
menat, inclosos els intermi-
tents i l’estat de les escombre-
tes eixugaparabrises. És impor-
tant regular l’alçada dels llums
segons la càrrega que hem de
portar al vehicle.
Abans d'iniciar el viatge, hem
de comprovar que portem to-
tes les bombetes de recanvi
per disposar-ne en cas de ne-
cessitat.
En una època de l’any on les
distàncies de frenada poden
créixer per la manca d’ad-
herència del terreny, un aspec-
te bàsic per la seguretat es
portar els frens en perfectes
condicions. Valorar l'eficàcia
dels frens a un taller professio-
nal és indispensable.
Finalment, no hem d’oblidar la
importància de respectar els
quilometratges establerts per
fer el canvi d'oli del motor.
El lubricant és essencial per al
bon funcionament del motor i
per això, un nivell baix podria
provocar una greu avaria. És
una comprovació senzilla i ac-
tualment, molts vehicles infor-
men de la necessitat d’afegir
oli per mitjà d’algun indicador
al quadre d’instruments. Al ta-
ller comprovaran i substituiran
també, si és necessari, els fil-
tres d’oli, d’aire i del sistema
d’aire condicionat.
És molt important que la bate-
ria estigui ben carregada, ja
que a l’hivern és sotmesa a un
fort treball.
No hem d’oblidar que es fan
servir els llums i el sistema de
calefacció de manera molt in-
tensiva.
Finalment, cal repassar aspec-
tes bàsics del vehicle com el lí-
quid eixugaparabrises o portar
els triangles de senyalització
d’avaria.
I Ramon Ortiz, periodista I
Pneumàtics i manteniment de l’automòbilAmb l’arribada del fred, resulta especialment important que el nostre vehicle es trobi en òp-times condicions de manteniment. El més adient és fer una revisió confiada als professio-nals del sector, posant especial atenció a l’estat dels pneumàtics
E
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:28 Página 64
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 16:47 Página 65
66 I VIU Tarragona
NOVETATS MOTOR
Gràcies al prestigi aconseguit
en set dècades com a fabricant
de vehicles 4x4, Jeep es troba
en un dels millors moments co-
mercials de la seva història.
Són claus del seu èxit la voca-
ció mundial de la marca i la re-
novació que està experimen-
tant la seva gamma de produc-
tes.
L'últ ima novetat és el 4x4
Grand Cherokee, un automòbil
pensat per satisfer els desitjos
dels conductors que gaudeixen
de l'aventura i que, alhora, exi-
geixen uns elevats paràmetres
de luxe.
Els seus 4,82 metres donen
pas a un espaiós habitacle en
el qual s'aprecia una notable
millora en qualitat de mate-
rials, mentre que el maleter té
un volum de 457 l itres. La
presència de cuir abundant i
decoracions de fusta aporta al-
tes dosis de qualitat percebu-
da. Destaca així mateix un vo-
lant multi funcional capaç de
manipular el telèfon i l'equip
musical mitjançant ordres de
veu.
Està equipat amb motors diè-
sel de 190 i 250 cavalls. En
benzina és pot escollir entre
potències de 285 a 468 cavalls.
Destaca l'equilibrat dièsel 3 li-
tres V6 de 250 cavalls que per-
met superar els 200 km/h. i ho
fa amb un consum de 7,5 l/100
km, propi d'un vehicle més lleu-
ger. Aquest Jeep atén a la per-
fecció les preferències majo-
ritàries d'utilització que impe-
ren actualment en el segment
dels 4x4 de gamma alta.
Exhibeix un impecable com-
portament en asfalt i les millo-
res introduïdes en els seus ele-
ments mecànics es tradueixen
en una superior agilitat en ca-
rreteres virades. Pot equipar
una caixa de canvis automàtica
seqüencial de vuit relacions
que destaca per la seva rapide-
sa i per la suavitat de funciona-
ment.
Creat amb l’objectiu de satisfer
les inquietuds de les persones
que gaudeixen d'un estil de vi-
da actiu, el Grand Cherokee se-
gueix sent tot un referent pel
seu rendiment fora de l'asfalt.
Resulta recomanable apostar
per la suspensió pneumàtica,
una opció disponible que per-
met millorar el seu ja excel•lent
comportament dinàmic.
Després de gairebé cinc milions d'unitats venudes a tot el món, el Grand Cherokee evolu-ciona i presenta en la seva versió 2014 nous continguts tecnològics i de seguretat mésavançats, motors més estalviadors i un dinamismemillorat
Jeep Grand CherokeeAtractiva proposta per aventurers del màxim luxe
Un sistema decontrol de traccióque permet escollirentre 5 modes de
conducció
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 15:54 Página 66
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:28 Página 67
68 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
Fruit de la seva decidida apos-
ta per aquesta tecnologia i de
renunciar als motors dièsel, els
híbrids representen actual-
ment el 89% de les vendes de
Lexus a Europa. La firma japo-
nesa no tenia fins ara una ber-
lina luxosa híbrida que arrodo-
nís el seu extens catàleg de
versions "h". La seva arribada
és clau per ampliar i reforçar el
lideratge tecnològic i comercial
de Lexus en aquest sector i per
atraure nous clients i de perfil
més jove.
Des del seu l lançament el
1999, dues exitoses genera-
cions el precedeixen. Presenta
un disseny captivador i aero-
dinàmic en el qual destaca la
clàssica reixeta de doble punta
de fletxa i les llums diürnes
LED. Té una llargada de 4,66
metres i la bateria híbrida s'a-
llotja sota del maleter, amb
una perfecta distribució de pes
i major espai d'equipatge (450
litres).
Equipa el "Lexus Hybrid Drive"
de segona generació, sistema
que combina un motor elèctric
Lexus reafirma el seu compromís amb les mecàniques híbrides. És el torn de la refinadaberlina IS que arriba a la seva tercera generació oferint elevada eficiència sense renunciar auna experiència de conducció apassionant
Lexus IS300hTecnologia híbrida i conducció emocionant
amb un altre de benzina, un 2.5
de 181 cavalls.
La potència total del sistema és
de 223 cavalls, que permeten
accelerar de 0 a 100 km/h en
8,3 segons, amb emissions de
99 gr/km i consum homologat
de 4,3 l/100 km en la versió
ECO. És a dir, ofereix la potèn-
cia d'un V6, combinada amb el
consum d'un motor dos litres
dièsel. Tot, des d'un preu de
35.900 euros, amb 3 anys de
garantia, 7 anys per a les bate-
ries i quatre acabats disponi-
bles, denominats Hybrid, Drive,
Plus i F Sport.
L'acabat F Sport és la variant
culminant de la nova gamma IS
300h . Identificable per la seva
reixeta més agressiva, presenta
components específics i detalls
aerodinàmics que proporcio-
nen una major sensació de
força i dinamisme.
En el quadre d'instruments
equipa els indicadors del model
LFA: mitjançant un polsador al
volant és possible moure l'anell
del comptavoltes cap a un cos-
tat per mostrar més informa-
ció.
Equipa a més, un Control Actiu
del So, dispositiu que produeix
un so més aspre del motor a
través d'un altaveu específic
creant una acústica més espor-
tiva a l'habitacle.
Perfecte aïllamentacústic de
l’habitacle, confort irefinament deconducció
NOVETATS MOTOR
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:29 Página 68
PUBLIREPORTATGE MOTOR
Note, Micra i JukeDisseny i tecnologia
NIKKO CENTER: Autovia Reus - Tarragona, s/n Mas Abelló
I REUS I Tel. 977 772 197NIKKO CENTER MOTORS: Ctra. Valèn-
cia, 206 I TARRAGONA I Tel. 977 549 560
ote, Micra i Juke són
tres models amb un
únic denominador co-
mú: disseny i tecnologia. Amb
la combinació d’un disseny
atractiu, les noves tecnologies
inèdites fins ara al segment B i
la tradicional aposta per la in-
novació de Nissan; el nou Note,
el nou Micra i la gamma Juke
conformen la més àmplia, di-
versa i apassionant oferta del
mercat dins del segment dels
cotxes petits.
El nou Note abandona el posi-
cionament del seu predeces-
sor com a monovolum per
competir amb els més desta-
cats rivals del segment B. Dis-
senyat i desenvolupat pel mer-
cat europeu, presenta un
atractiu disseny, revolucionà-
ries tecnologies que suposen
primícies al segment, una gran
practicitat i una relació preu/
producte sense rival al mercat.
Incorpora noves tecnologies
inèdites fins ara al segment B –
el 2n més important del mer-
cat espanyol i que representa
el 27% de les vendes - i un dis-
seny que transmet dinamisme.
El nou Micra – amb més de 30
anys d’història i més de sis mi-
lions d’unitats venudes – se-
gueix sent un dels cotxes més
populars de Nissan a tot el
món. Ofereix una estètica re-
novada amb nombroses millo-
res pel que fa al disseny i incor-
pora més tecnologia in-
tel•ligent. Gràcies al seu nou
frontal, la seva nova part poste-
rior i un habitacle completa-
ment renovat que fa servir ma-
terials de superior qualitat, el
Micra ofereix estil i la tecnolo-
gia perfectes pel dia a dia dels
conductors urbans.
El compromís de Nissan per
dotar de la màxima tecnologia
als seus models del segment B
es demostra una vegada més
amb l’arribada d’un nou motor
dièsel dCi de 1,5 litres per al
Juke. Aquest nou propulsor
dièsel incorpora el sistema
stop/start de sèrie per 1a ve-
gada i utilitza un canvi a per
augmentar el plaer de conduc-
ció i refinament. Millora el con-
sum de combustible un 12,5% i
té unes emissions de CO2 de
109 g/km.
Més informació: www.nissan.es;
www.newsroom.nissan-euro-
pe.com/es (web de premsa);
www.youtube.com/nissantv,
www.facebook.com/NissanESP,
www.twitter.com/Nissan_ESP.
N
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:29 Página 69
70 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
NOTÍCIES MOTOR
La marca britànica ultima el
llançament dels seus primers
models híbrids, el Range Ro-
ver Hybrid i el Range Rover
Sport Hybrid, que aporten un
menor consum de combusti-
ble i inferiors emissions de
CO2.
Al Range Rover, la nova tecno-
logia de propulsió combinada
dièsel-electricitat permet re-
duir les emissions fins a 169
g/km i el consum homologat
es de 6,4 l/100 km. El nou sis-
temamotriu híbrid disposa de
3 modes de funcionament i
combina el motor dièsel
SDV6 de tres litres i 292 ca-
valls amb un motor elèctric
de 35 kW, integrat en la trans-
missió automàtica.
En total, es disposa d’una
potència total combinada de
340 cavalls i pot recórrer fins
a 1,6 km amb zero emissions
a velocitats de fins a 48
km/h. Acceleren de 0 a 100
km/h en 6,9 segons i 6,7 se-
gons (Sport) i arriben als 218
km/h y 225 km/h (Sport).
Els híbrids de Land RoverRedueixen en un 25 per cent les emissions conta-minants de CO2
Coincidint amb el 10è aniver-
sari de la seva presència al
mercat, Mazda llança la nova
generació del compacte Maz-
da3. Disponible en carrosse-
ries Sportsedan -4 portes -
(4,58 m) i de 5 portes (4,46
m), Mazda anuncia ex-
cel•lents cotes interiors, ergo-
nomia optimitzada, nous tons
i materials, maleters més ca-
paços, etc. Es potencien les
possibilitats de connectivitat
incorporant l'anomenat MZD
Connect que permet accedir
a facebook o twitter i aprofitar
diferents serveis i aplicacions
específiques. Una altra nove-
tat és la presència del "head
and display", un nou panell in-
formatiu situat just per sobre
del quadre de comandament.
Es beneficia de l'avançada
tecnologia mecànica que la
firma japonesa anomena Sk-
yactiv, aplicada a motors, cai-
xes de canvi, xassís i carros-
seria. L'eficient gamma de
llançament es compon de
tres motors de benzina (100,
120 i 165 cavalls) i un dièsel
de 150 cavalls.
Mazda3, nova generacióEs més atractiu i incrementa l'eficiència mecànica ila connectivitat
Amb una percepció per part
dels seus clients de marca jo-
ve i competitiva, Kia ha trobat
una fórmula d'èxit. Un exem-
ple n’és el Pro_Cee'd GT, que
s'instal•la a la categoria dels
esportius anomenats GTI. In-
corpora detalls estètics espe-
cífics que el diferencien de la
resta de gamma i en el seu in-
terior disposa de seients es-
portius de Recaro. La mecàni-
ca és un bloc de benzina d’1,6
litres, d'injecció directa amb
turbocompressor de doble
entrada, mostrant una res-
posta brillant en qualsevol si-
tuació. Rendeix una potència
màxima de 204 cavalls, arriba
als 230 km/h de velocitat
màxima i accelera de 0 a 100
km/h en 7,7 segons. És més
baix i porta molles i amorti-
dors més rígids que els seus
germans de gamma per acon-
seguir una bona agilitat en
corbes. Les 500 primeres uni-
tats pertanyen a una edició
especial limitada -"GT 1st Edi-
tion" -amb un equipament ex-
clusiu compost de llantes en
color negre brillant, carcasses
dels retrovisors de color ne-
gre, llindars de les portes en
acer inoxidable amb el distin-
tiu GT il•luminat en vermell i
seients davanters i volant
amb calefacció.
Pro_Cee'd GT 204 cavallsKia debuta amb el seu model compacte al segmentdels compactes GTI
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:29 Página 70
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:29 Página 71
72 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
NOTÍCIES MOTOR
Inspirat en un estil de vida es-
candinau contemporani, així
com en icones de disseny del
passat, el Volvo Concept Cou-
pé és el primer d'una sèrie de
tres prototips que mostren
les possibilitats de disseny
creades per la nova arquitec-
tura de producte Volvo.
És el primer disseny de Tho-
mas Ingenlath, vicepresident
sènior de disseny, i mostra
exemples de com el disseny
crea passió per Volvo, amb la
presència al cotxe de dife-
rents detalls dirigits cap a una
pròxima generació de models
de la firma sueca, començant
pel futur XC90 que arriba el
proper any. “El Volvo Concept
Coupé no és un cotxe futuris-
ta. Està dissenyat per demos-
trar la capacitat de la nostra
nova arquitectura: estètica de
major seguretat amb propor-
cions i detalls de disseny més
prominents”, afirma Thomas
Ingenlath.
Volvo marca el camíConcept Coupé, un prototip amb l’ADN dels futursmodels de la firma sueca
Toyota llança al mercat el Pro-
ace, un furgó de mida mitjana
que pot tenir fins a 23 tipus
de configuració. Està disponi-
ble en dues longituds i en
dues alçades, amb capacitats
de càrrega des de 5 fins a 7
metres3. incorpora una o
dues portes laterals i pot con-
figurar-se com furgó tancat o
com a versió de doble cabina,
amb sis places. En seguretat
pot equipar sensors del da-
rrere d'aparcament, control
de pressió de pneumàtics o
sensors de pluja i llum. També
ofereix de sèrie ABS amb dis-
tribució electrònica de frena-
da i assistència de frenada,
control d'estabilitat i llums de
circulació diürna. En opció
s'ofereix el Toyota Traction
Select, sistema que propor-
ciona més adherència i segu-
retat en condicions meteoro-
lògiques delicades.
Nou ProaceToyota desembarca amb força al segment dels fur-gons mitjans
Amb la col.laboració del Go-
vern del Japó, Nissan posarà
en pràctica a aquest país una
unitat de Nissan Leaf dotat d'
un Sistema Avançat d'As-
sistència al conductor.
Ho farà a un entorn real per
avançar en el desenvolupa-
ment de la revolucionària
conducció autònoma, objec-
tiu que la firma nipona espera
que sigui una realitat l'any
2020.
Entre les funcions que pot
portar a terme hi ha el mante-
niment de carril, sortides au-
tomàtiques, canvis automà-
tics de carril, avançaments
automàtics, desacceleració
automàtica i detenció au-
tomàtica als semàfors en ver-
mell.
D’altra banda, el constructor
japonès ha anunciat que en
un període de tres mesos ins-
tal·larà un total de 80 carre-
gadors a l’estat espanyol per
assolir el seu objectiu de dis-
posar de 101 punts de càrrega
sota el sistema, contribuint
així al desenvolupament d’u-
na xarxa estatal de càrrega
per vehicles elèctrics, com
per exemple el Nissan Leaf.
Alguns punts de càrrega esta-
ran ubicats a la xarxa de con-
cessionaris fins a finals d’a-
quest any.
Nissan aposta pel futurUn Leaf totalment autònom rodarà fent proves percarreteres japonesos
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:29 Página 72
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:29 Página 73
ESPECIAL NUVISMODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS
Com fer únic un delsrituals més anticsIdees i suggeriments per a la teva celebració
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:32 Página 74
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:32 Página 75
GUIA ESPECIAL NUVIS
NuvisLa guia indispensable per celebrar l’enllaçEl nombre d’enllaços matrimonials és inferior al de fa uns anys, però encara hi ha moltesparelles que decideixen casar-se i fer públic el seu compromís. Tot i que el matrimoni és unritual molt antic, cada vegada més les parelles el configuren a la seva mida
ot i que el nombre d’en-
llaços matrimonials a
casa nostra ha baixat
respecte anys anteriors, la
gent segueix casant-se. Avui
dia ja no és l’única via – o el
passaport- per independitzar-
se i sortir de llar dels pares i
iniciar una nova vida en pare-
lla, sinó que és una opció més
que tenen les parelles a l’hora
de dibuixar el seu futur.
Actualment, qui aposta per
passar per l’altar ho fa lliure-
ment, perquè hi creu i
Tperquè li fa il•lusió. És una ma-
nera de fer públic un compro-
mís entre dues persones. És
per això que acaba convertint-
se en un moment molt especial
i important per les persones
que decideixen fer aquest pas.
Tot i que el matrimoni és un
dels rituals més antics, cada
vegada les parelles el fan més a
la seva mida tenint en
c o m p t e
l’aire que li volen donar, les se-
ves preferències, la seva mane-
ra de ser, les persones que vo-
len que els rodegin aquest dia i
l’escenari del seu enllaç.
Encara que avui en dia la majo-
ria de matrimonis es fan mit-
jançant una cerimònia civil - a
l’estat espanyol ho són 6 de ca-
da 10 que se’n celebren-, tam-
bé n’hi ha de religio-
ses, i
veurem com en ambdós casos
hi ha unes normes de protocol
que regeixen l’acte. En aquest
“especial nuvis” també hi tro-
bareu les últimes tendències en
vestits i joieria; possibilitats
d’obsequis i detalls; destina-
cions on anar de lluna de mel i
coneixerem què ens pot costar
la cerimònia o bé algunes claus
que ens poden ajudar a l’hora
de fer-nos un pressupost i pro-
curar no sobrepassar-lo.
I Anna Escolà, periodista I
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:32 Página 76
WWW.LEST ILAMIDA.COM
MASSÍS · Camí de Riudoms, 49 · REUS · 977 332 590
MODERN · Misericòrdia, 31 · REUS · 977 318 801
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:32 Página 77
PUBLIREPORTATGE ESPECIAL NUVIS
Rovira Fusté,qualitat i professionalitat
ROVIRA FUSTÉ
C/Llovera, 28-30 I REUS I Tel. 977 315 120
[email protected] I www.rovirafuste.com
ituada al cor de Reus, la
joieria i rellotgeria Rovi-
ra Fusté - fundada l’any
1956- compta amb la història
de 3 generacions que al llarg
dels anys han mantingut la ma-
teixa filosofia: el bon tracte
amb el client. La prioritat de
Rovira Fusté és vetllar per ofe-
rir confiança, qualitat i profes-
sionalitat. És aquest el seu va-
lor afegit: recomanar, suggerir
i oferir als seus clients els seus
productes més adients per una
compra tan especial com pot
ser una joia. Tot això, gràcies a
un equip expert i altament qua-
lificat – titulat en Gemmologia-
i amb el suport de les millors
marques del mercat i les crea-
cions pròpies del seu taller.
Prioritzar el bon tracte amb el
client es valora encara més en
temps com els d’avui en dia, i a
Rovira Fusté ho tenen molt
clar: “El més important actual-
ment– ens diu l’Isaac Rovira,
3a generació al capdavant de
l’empresa – és tenir producte i
fidelitzar al client. Això s’acon-
segueix oferint qualitat en el
que oferim i confiança en el
tracte”. La mostra és que molts
dels clients representen diver-
ses generacions d’una mateixa
família. El secret de més de 50
anys de servei és reinventar-se
contínuament. Hi trobem les
darreres tendències en joieria i
rellotgeria però sense oblidar
peces que no passen mai de
moda com poden ser els soli-
taris, les aliances i el producte
d’or blanc amb brillants. L’es-
perit de Rovira Fusté per rein-
ventar-se i adaptar-se als nous
temps el trobem en les contí-
nues promocions que ofereix,
com ara el 20% de descompte
que s’aplica en aliances i que
arrenca des de la fira Tot Nuvis
fins al març. Aquest és el 4t
any que la joieria i rellotgeria
participa a la Fira, on tots els
qui s’apropin al seu estand po-
dran verure una àmplia selec-
ció en aliances. Actualment, la
tendència dels anells de com-
promís és fidel als clàssics -
solitaris i aliances d’or blanc i
bril lants- i, pel que fa a les
aliances, la tradicional mitja
canya en or fins als models
més moderns i avantguardis-
tes on la tendència passa pels
combinats en or blanc i rosa.
Rovira Fusté també disposa de
taller propi on els nuvis poden
dissenyar la seva aliança idò-
nia.
S
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:32 Página 78
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 16:05 Página 79
80 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
VESTITS ESPECIAL NUVIS
Tendències en vestits
Els vestits femenins per la
propera temporada es pre-
senten amb models moderns
que s’arrisquen amb faldilles
curtes, d’altres amb forma de
sirena i molts complements
de joieria.
Són vestits amb molta cura
pel que fa als acabats, on hi
trobem plomes, brodats, pe-
dreria nacrada i detalls en or i
plata.
Tot això sense oblidar les
transparències, que salten de
la moda de carrer a les passa-
rel·les que presenten les no-
ves tendències en vestits de
núvia. Les transparències les
trobem a les mànigues, a l’es-
quena i als escots. Els vestits
de núvia del 2014 també
aposten per la sobreposició
de teixits i les mànigues llar-
gues o tres quarts.
D’altra banda, el blanc prota-
gonista, un clàssic de les
col·leccions de totes les èpo-
ques, es veu desbancat amb
una forta aposta per d’altres
colors com són el negre, el
vermell, el vainilla i el cafè.
Aquestes tonalitats s’han
convertit en les protagonistes
dels vestits de núvia pel pro-
per any. També hi trobem el
rosa pàlid, el nude o el blanc
trencat o marfil, el qual ha es-
tat més habitual en d’altres
temporades.
Pel que fa les tendències mas-
culines, val a dir que la figura
de l’home cada vegada queda
menys a l’ombra, i que depe-
nent de cada dissenyador,
evoluciona constantment en
materials i teixits per tal de
proporcionar-l i la màxima
elegància i comoditat.
Looks moderns per a nuvis i núvies. Entre els vestits femenins hidestaquem faldilles curtes, mànigues llargues, transparències ijoieria en els detalls.
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:32 Página 80
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:33 Página 81
82 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
VESTITS ESPECIAL NUVIS
Foto
cedi
dape
rPuj
olVi
là
Generalment les núvies acapa-
ren més les mirades, però cada
vegada més els nuvis guanyen
terreny a les passarel·les i a l’i-
maginari popular.
Així doncs, pel que fa als looks
masculins, aquest 2014 les
tendències en vestits de nuvi
segueixen apostant pel look
clàssic, amb el frac i el jaqué
com a principals protagonistes
de tots els conjunts.
Les col·leccions del 2014 per al
nuvi destaquen els foscos fos-
cos – com ara blau marí i to-
rrats-, a més a més del clàssic
negre i els grisos lleugers i per-
la, els quals es combinen amb
camisa blanca o blava en la
majoria de casos.
Els vestits d’home es comple-
menten amb armilla i corbata,
els quals permeten variar la
gamma de colors i afegir d’al-
tres accessoris com ara una
flor o un mocador a la solapa.
També són font d’inspiració de
noves tendències les corbates
curtes i els corbatins.
Entre les noves tendències hi
trobem vestits inspirats en la fi-
gura tradicional de l’estil del
dandy anglès amb peces gri-
ses.
Looks masculinsEntre les propostes per als nuvis continuapredominant l’estil clàssic de frac i jaquéamb els colors negre i gris.
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:33 Página 82
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:33 Página 83
Maquillatge i perruqueria
Maquillatge. Abans d’endin-
sar-nos en els consells de ma-
quillatge per a núvies, convé
assenyalar que prèviament
també hauríem de tenir cura
de la pell, especialment la de la
cara. A banda d’una bona hi-
dratació, si l’enllaç té lloc al
bon temps, s’aconsella que la
núvia tingui un color de pell
lleugerament bronzejat -però
sempre tenint molta cura del
temps d’exposició al sol-.
A partir d’aquí, per aquelles
noies qui hi estiguin interessa-
des, a continuació es detallen
algunes orientacions a
l’hora d’escollir i
aplicar el
maquillatge per lluir un bonic
rostre el dia de l’enllaç.
Abans de començar amb els
detalls, és important destacar
que convé vigilar l’alimentació,
el descans i la cura diària de la
pell. Una setmana abans de
l’esdeveniment es recomana
fer-se una neteja de cutis, i la
depilació de les celles estaria
bé fer-la uns 4 o 5 dies abans.
També és imprescindible una
prova de maquillatge, ja que
això ens permetrà provar dife-
rents textures i colors per se-
leccionar els més adequats.
D’altra banda, podrem veure’n
el resultat i fer els suggeri-
ments i aportacions
que considerem.
A l’hora de perso-
nalitzar l’esti l
cal tenir en
compte al-
guns factors
com són l’e-
dat, el color
del vestit es-
collit i l’hora de
l’enllaç. Si la nú-
via és jove, es
r e c o m a n a
un maquillatge molt natural.
Pel que fa al color del vestit, te-
nim dues opcions: si el color és
blanc marfil, el maquillatge
queda bonic suau i càlid; d’al-
tra banda, si la núvia ha escollit
un vestit de carrer, el maquillat-
ge pot ser més marcat. Final-
ment, pel que fa a l’hora de la
cerimònia, hem de pensar que
si es celebra de matí el maqui-
llatge hauria de ser suau i difu-
minat, mentre que si se celebra
a la tarda o a la nit, podem es-
collir-lo més intens.
Les bases correctores i el fons
de maquillatge són el primer
pas i s’escullen d’acord amb el
color de la pell i amb el que s’-
ha de corregir. Pel que fa al
fons de maquillatge, depèn de
l’edat de la núvia i l’hora de la
cerimònia. A l’hora d’aplicar-lo,
tant podem optar pel de barra
com el fluid. En tots casos, s’-
han d’evitar les brillantors i se-
leccionar molt bé la textura i el
color en funció del to de la pell i
el cabell. Les correccions clares
es fan a les ulleres, pòmuls i a
totes les zones que es vulguin
destacar. Les fosques han de
ser mínimes i molt ben difumi-
nades perquè no semblin ta-
ques. Pel que fa al maquillatge
en pols, s’aplica sobre el ros-
tre, coll i escot. Ha de ser fi i
mate.
Els ulls s’han d’emmarcar de
manera difuminada i sense
traçar línies que endureixin la
mirada. Es recomanen tons
marronosos. Pel que fa a les
ombres, s’aconsellen tons cà-
lids i suaus. En quant a les pes-
tanyes, hauríem d’escollir una
màscara resistent a l’aigua i,
respecte les celles, retocar-les
molt suaument. El coloret ha
de ser suau i s’uti l i tza per
il•luminar pòmuls, nas i barbe-
ta. Es procura que proporcioni
un aspecte saludable i juvenil al
rostre.
Finalment, els llavis estaria bé
perfilar-los amb un llapis color
carn o del mateix color de la
barra i dibuixar-los suaument.
Perquè el maquillatge es man-
tingui durant més temps, po-
dem pintar-nos-els amb un
pinzell. D’altra banda, s’haurien
d’evitar les barres de llavis amb
colors intensos i brillants per-
què endureixen l’expressió.
Perruqueria i pentinat. Pel que
fal pentinat, la majoria de nú-
vies aposta per un estil que s’a-
justi al màxim al seu per tal de
sentir-s’hi còmodes. Cada ve-
gada més s’aposta per looks
naturals que mostrin un cabell
sa.
D’opcions n’hi ha múltiples - -
melena, recollits amb detalls,- i
d’elements decoratius per al
cabell també - diademes, coro-
nes, clips, etc . Cada núvia es-
collirà el pentinat que millor li
escaigui i amb el que s’hi senti
més identificada. A banda de la
fisonomia de cadascú, a l’hora
de decidir-se també hi juga un
paper important el vestit esco-
llit i els seus complements -
també si es duu vel o no-.
El maquillatge per un dia tan assenyalat requereix una atenció especial, de la mateixa ma-nera que el pentinat que escollirem. Per fer-ho, està bé tenir en compte aspectes com elcolor dels nostres ulls, la nostra fisonomia i el tipus de vestit que duem
A banda delmaquillatge, convé
vigilar l’alimentació,el descans i la cura
diària de la pell
BELLESA ESPECIAL NUVIS
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:33 Página 84
Novembre-Desembre 2013 VIU Tarragona I 85
ESPECIAL NUVIS
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:33 Página 85
86 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
Tradicions
Alguna cosa nova, alguna co-
sa blava, una deixada i una al-
tra de blava. Segurament
aquesta és una de les supersti-
cions més conegudes i segui-
des de totes per part de les nú-
vies.
La lligacama. Moltes núvies
porten aquesta peça interior
sota del vestit, sovint amb un
detallet blau. És costum que la
núvia la llenci entre els convi-
dats després de l’enllaç.
El vestit blanc. La gran majo-
ria de vestits de núvia són
blancs, ara també “blanc tren-
cat” o beige. Aquest color re-
presentava originàriament la
virginitat i la puresa. El mateix
passava amb el vel, que a vega-
des cobria part o la totalitat de
la cara de la núvia.
Avui en dia, cada vegada més
hi ha més núvies que aposten
per negre, vermell o d’altres
colors.
La tradició diu que el nuvi no
pot veure el vestit de la núvia
fins el mateix dia de l’enllaç, ja
que veure’l abans pot portar
mala sort al futur matrimoni.
Arròs. És típic que quan una
parella acaba de casar-se els
convidats els tirin arròs. A la
cultura oriental, és símbol de
descendència. Cada vegada
més es tendeix a barrejar
grans d’arròs amb pètals de
rosa o els pètals d’aquesta flor
directament.
El pastís. Normalment, el pas-
tís és el postre dels àpats dels
casaments i entra a la sala
acompanyat de la marxa nup-
cial. És tradició que els nuvis
facin plegats el primer tall, si
més no, un tall simbòlic. Un
cop ells l’han degustat, es re-
parteix a la resta de comen-
sals.
El ram de la núvia. La tradició
diu que és el nuvi qui compra
el ram - el qual el configuren
flors variades - i el lliura al pa-
drí perquè l’entregui a la núvia.
Després, i fruit d’una tradició
americana cada vegada més
estesa aquí, la núvia llença el
ram enlaire entre les seves
amigues i convidades solteres.
Es creu que qui el reculli serà la
primera en casar-se.
El dia del casament es tenen en comptemoltes tradicions que es segueixen des defa segles
TRADICIONS ESPECIAL NUVIS
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:33 Página 86
PUBLIREPORTATGE ESPECIAL NUVIS
Solanes joierJoieria i rellotgeriade referència
SOLANES JOIERS
C/Monterols 31-33 I REUS I Tel. 977 340 627 · Fax 977 342 357
C/Raval de Santa Anna 14 I Tel. 977 128 912
[email protected] · www.solanesjoier.com
moció, exclusivitat, i ga-
rantia. Solanes Joier és
la joieria i rellotgeria refe-
rent a la província de Tarrago-
na. Gairebé 50 anys al servei
dels seus clients i de les millors
marques que hi podem trobar,
en exclusiva a la província: Au-
demars Piguet, Breitling, Bul-
gari, Chanel, Chaumet, Dior,
Hublot, Omega, Pomellato, Tag-
Heuer, Ulysse Nardin, Zenith
etc. i també una àmplia oferta
de joies pròpies, úniques i ori-
ginals per satisfer les il·lusions
dels clients.
Solanes és l’emoció d’agradar i
encertar per tots aquells mo-
ments de la vida que necessi-
tes fer o fer-te un regal difícil
d’oblidar. Quan entres a Sola-
nes Joier perceps que estàs a
un lloc especial, pel ventall de
productes però també per l’a-
tenció exclusiva i la vocació de
servei.
Recentment, es va fer una
col·laboració amb la marca
Breitling on alguns dels clients
han estat a les instal·lacions de
la firma. També durant tot
aquest any, es celebra el 50
aniversari del prestigiós rellot-
ge Tag Heuer Carrera, i es va
aconseguir portar una exposi-
ció de les peces més em-
blemàtiques i exclusives de la
firma vingudes directament de
Suïssa.
“En aquests moments, comen-
ta Josep Solanes, propietari de
la firma, cal estar present allí
on són els clients, i ara molts
d’ells són a Internet, per això
estem treballant també a les
xarxes socials, en especial a
Facebook ,on interactuem amb
els clients, oferim novetats I
productes exclusius i altres ac-
cions de participació”.
Aquestes dates són moments
que moltes persones decidei-
xen unir les seves vides. Sola-
nes Joier té preparada una àm-
plia oferta amb propostes molt
atractives amb una col•lecció
d'anel ls sol itaris amb dia-
mants, mitges aliances, els
complements i rellotges de di-
ferents estils per a totes les ne-
cessitats.
Conscients de les necessitats
dels clients i de la demanda,
s’obre Solanes O’Clock com a
botiga especialitzada amb pe-
ces i complements més esport,
fresques i modernes de mar-
ques com Hamilton, Luminox,
Plata de Palo, Sunfield, Tissot,
Victorinox, etc.
E
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:33 Página 87
88 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
ALIANCES ESPECIAL NUVIS
Les aliances representen el
símbol del matrimoni per ex-
cel•lència, ja que a més de sim-
bolitzar l’enllaç entre dues per-
sones ens identifica com a ca-
sats a ulls de la resta de la so-
cietat.
L’aliança és una joia que deci-
dim dur a partir del dia que ens
casem, pel que és important
que ens hi sentim a gust i que
s’adapti al nostre estil.
Abans de les aliances s’escull
l’anell de compromís, entre els
quals es pot escollir entre una
aliança de diamants sencera,
mitja o bé el solitari. Darrera-
ment sembla que s’aposta
força per aquest. Retornant a
les aliances de casaments, la
d’or continua fent-se, tot i que
ha perdut pes l’or groc en be-
nefici de l’or blanc o el rosa,
tant en estil clàssic o més mo-
dern, on es juga més amb els
matisos i combinacions de dos
tipus d’or diferents. I és que
una de les coses que ha canviat
és la superfície de les aliances.
Avui en dia, hi ha moltes pare-
lles que opten per aliances ma-
tes amb gravats o relleus.
L’ample també ha variat, ja que
actualment són molt més am-
ples que fa uns anys, especial-
ment, les aliances masculines.
Una altra de les tendències ac-
tuals són els diamants a les
aliances, concretament, un pe-
tit diamant a l’aliança femeni-
na, el qual li dóna un toc de dis-
tinció.
Joieria per undia especialLes aliances de casament continuen sentd’or, però l’or groc ha perdut pes davant del’or blanc i el rosa
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:33 Página 88
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 16:17 Página 89
90 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
COMPLEMENTS TENDÈNCIES
Complements i sabates
El vestit de núvia és el que per-
met adornar-lo amb més com-
plements: el vel, la jaqueta, els
cinturons, els complements pel
cabell i un llarg etcètera. Tot
dependrà del tipus de vestit
que hem escollit, del nostre es-
til personal o de la temporada
de l’any en la qual té lloc la ce-
lebració.
Pel que fa al vel, n’hi ha de dife-
rents tipus, i principalment es
classifiquen entre els que co-
breixen la cara- ja sigui en part
o en la seva totalitat – i els que
neixen a partir del pentinat i es
deixen caure enrere. Pel que fa
a la part de darrera, n’hi ha de
més curts i de més llargs.
Respecte les jaquetes, n’hi ha
una infinitat de verions: a l’hora
de cobrir-se les espatlles, les
núvies poden escollir entre
mocadors lligats amb un nus
davant o darrere; toreretes de
màniga curta, de màniga ¾ o
de màniga l larga, jaquetes
d’encaix o amb transparències,
jaquetes tipus americana, ja-
quetes de plomes...
El món dels cinturons va molt
lligat a l’estil de vestit escollit i,
generalment, estan fets amb
detalls de pedreria. En canvi,
els complements del pentinat
tenen una gran infinitat de pos-
sibilitats: diademes - curtes i
llargues-; corones; tocats de
tot tipus – en forma de petits
barrets, tipus llaç, en forma de
flors-; clips de pedreria; , de-
talls per als recollits en forma
de flors, de fulles, amb formes
geomètriques, etc.
Finalment, cal parar especial
atenció a les sabates. Si la nú-
via està acostumada a utilitzar
sabates de taló alt, un dia tan
especial com el del seu casa-
ment també apostarà per les
altes alçades. Ara bé, per les
núvies qui no estan acostuma-
des a dur taló, hi ha infinitat de
possibilitats per lluir el dia del
casament. Entre el calçat po-
dem apostar per sabates de
mig taló i fins i tot planes tipus
ballarina. També cal tenir en
compte si el vestit deixa el nos-
tre calçat al descobert o no, el
que ens permetrà tenir més o
menys en compte si fem pre-
valdre o no la comoditat per
sobre de l’estètica.
El vestit de núvia podem adornar-lo amb una gran varietat de complements com ara un vel,una jaqueta, cinturó ... tot d’acord amb el nostre estil o el tipus de vestit que hem escollit.Pel que fa a les sabates, no podem oblidar la comoditat
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:33 Página 90
Novembre-Desembre 2013 VIU Tarragona I 91
ESPECIAL NUVIS
Especialistes en sabatade festa, núvia i acompanyants
www.laboutiquedeltacon.com
REUSC/ Major 7 · 977 341 284
TARRAGONACentre Comercial Parc CentralC/ Cardenal Vidal i Barraguer, 15 · 877 051 068
CAMBRILSRambla Jaume I, 13 · 877 068 840
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:33 Página 91
Novembre-Desembre 2013
Si la celebració de l’enllaç és
religiosa, la cerimònia té lloc a
l’església o ermita i després el
convit en un altre indret. Si la
celebració és civil, llavors pot
ser que cerimònia i convit es
facin al mateix espai o bé per
separat.
Un dels primers factors que hi
entra en joc és el tipus de ce-
rimònia, si té un caràcter íntim
i reservat o bé no. Si es tracta
d’un casament amb un bon
nombre de convidats, a la pro-
víncia de Tarragona hi ha una
gran varietat d’oferta en quant
a indrets pensats especialment
per acollir celebracions d’a-
quest tipus, ja que hi ha una in-
finitat d’escenaris on celebrar
un dia tan especial: hotels, ma-
sies, restaurants rústics, res-
taurants a la vora del mar, cas-
tells, etc.
Actualment també s’ha posat
molt de moda entre els nuvis
llogar cases rurals o cases de
colònies on els convidats po-
den participar de la festa i, des-
prés, quedar-s’hi a dormir. Tots
aquests indrets ofereixen la
possibilitat d’adequar l’espai al
gust dels nuvis i el tipus de ce-
lebració que tenen en ment, i
ofereixen diferents sales, es-
pais i racons on celebrar-hi l’a-
peritiu, l’àpat, el posterior dinar
o sopar i, si s’escau, ball i es-
pectacles.
I és que cada vegada més la
parella atorga una especial
atenció al lloc on decideix cele-
brar el convit, i principalment
es té en compte l’entorn, el co-
bert, la capacitat de l’espai, la
proximitat al lloc de residència i
el preu.
D’altra banda, hi ha parelles
que opten per celebrar el con-
vit d’una manera ben diferent i
fer un càtering en un espai fa-
miliar o bé celebrar-lo en un es-
pai llogat, i en funció dels gus-
tos se li pot propiciar un aire
més formal o informal. En
aquest cas, hi ha també moltes
empreses que es dediquen a
fer càterings per celebracions
d’aquest tipus.
Indrets oncelebrar-hoHi ha una gran varietat d’escenaris on cele-brar el dia de l’enllaç: hotels, masies, restau-rants, castells, cases rurals...
INDRETS ESPECIAL NUVIS
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:33 Página 92
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 17:32 Página 93
SOLTERIA ESPECIAL NUVIS
Festes de comiat
Així com fa uns anys, el més
comú a l’hora de celebrar el
“comiat de solteria” era fer un
sopar conjunt amb la compan-
yia dels amics més propers i la
família, avui en dia aquestes
celebracions es converteixen
en la perfecta excusa per orga-
nitzar un viatge o en l’oportuni-
tat de viure alguna experiència
nova com ara esports d’aven-
tura, practicar activitats aqüà-
tiques, participar en degusta-
cions i maridatges de vi i/o ca-
va...
Actualment, els comiats de sol-
teria els acostumen a celebrar
per separat nuvi i núvia, i nor-
malment es fan en companyia
dels amics més propers i al-
guns membres de la família.
A la primavera i estiu les prota-
gonistes dels comiats són les
activitats aquàtiques, ja siguin
de riu o de mar. A l’hora d’es-
collir una destinació, gairebé
tots els candidats són indrets
de platja. A la tardor i hivern
s’aposta més per degustacions
i maridatges i activitats cober-
tes.
Tot i que moltes vegades les or-
ganitzen els mateixos amics o
familiars, també hi ha empre-
ses que es dediquen a l’organit-
zació de festes de comiat i que
ofereixen “paquets” on tot està
organitzat per tal que els parti-
cipants els escullin en funció
de les seves preferències i de la
seva butxaca.
Tot i que moltes vegades les organitzen els mateixos amics o familiars, també hi ha empre-ses que ofereixen “paquets” que s’ajusten a les preferències, gustos i butxaca dels organit-zadors
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:34 Página 94
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:34 Página 95
OBSEQUIS ESPECIAL NUVIS
Tal com apuntàvem a l’inici d’a-
quest especial dedicat a nuvis,
actualment la gran majoria de
les parelles ja conviuen a l’hora
que decideixen contraure ma-
trimoni, per tant, molts nuvis i
núvies ja tenen la llar muntada
quan passen per l’altar.
No passava el mateix fa uns
anys, quan moltes parelles
feien el salt a anar a viure junts
un cop s’havien casat. Llavors
prenien molta importància les
llistes de noces, on els nuvis
escollien tot allò que els feia
falta – mobles, electrodomès-
tics, utensil is de cuina i de
bany, elements de decoració...-
i configuraven una “llista” a un
establiment.
Així doncs, els convidats a l’en-
llaç, amics i coneguts de la fa-
mília es dirigien a l’establiment
on la parella havia obert la llista
i els compraven allò que més
els agradava sabent que encer-
taven de ple.
Actualment també es fan llis-
tes de noces, principalment, les
parelles que encara no con-
viuen juntes abans de contrau-
re matrimoni.
Per aquelles que ja tenen una
llar, n’hi ha que fan llista igual-
ment amb alguns obsequis i
d’altres obren un número de
compte corrent on general-
ment els convidats hi ingressen
diners. Aquests diners els nuvis
els utilitzen per ajudar a pal·liar
les despeses de l’enllaç o bé
pel viatge de noces.
D’altra banda, en moltes ce-
rimònies els convidats reben
algun obsequi per part dels nu-
vis. Aquets regals a vegades
són detalls fets a mà pels ma-
teixos nuvis, algun detallet de-
coratiu o a vegades els nuvis
opten per invertir els diners
que haguessin destinat al de-
tall dels convidats en alguna
causa benèfica i col·laboren
econòmicament amb alguna
ONG o organització.
Obsequis illistes de nocesFa uns anys, les llistes ajudaven a decorar lanova llar. Actualment també se’n fan, tot ique la majoria de parelles ja viuen junts
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:34 Página 96
PUBLIREPORTATGE ESPECIAL NUVIS
AG Planning,10 anys al seu servei
AG Planning
C/Unió, 12 I Tarragona I Tel. 977 212 971 · Móbil 651 709 816
www.agplanning.com
es de fa més de 10
anys, el Grup AG Plan-
ning ofereix els seus
serveis a aquelles parelles que
es volen casar. Des de la recer-
ca de l'espai idoni per acollir la
celebració així com tots els
serveis que es requereixen per
aconseguir que sigui un dia
únic.
El Grup ofereix el servei de
Wedding Planner en els casa-
ments que gestiona com a va-
lor afegit per tal de que les pa-
relles tinguin un recolzament
per part d'un professional en
l'organització del casament.
Assessorament pel casament,
possibles serveis previs,durant
i a posterior del mateix per tal
de garantir una celebració
d'ensomni.
El Grup AG Planning ofereix un
servei de gastronomia pròpia
de la mà del reconegut Xef
Ibán Tomás . Mimen amb pas-
sió l'elaboració de la gastrono-
mia a partir de productes fres-
cos, una combinació de fres-
cor, aromes, textures i sabors
per disfrutar d'una experiència
gastronòmica única.
El Castell de Tamarit és un
dels espais que el Grup gestio-
na en exclusiva. Un indret amb
història, espectaculars vistes al
Mediterrani, un entorn amb en-
cant que fan del Castell un es-
pai exclusiu idoni per acollir ca-
saments. Castell Tallat al con-
trari, és una finca rústica, una
perfecta combinació entre
passat i futur, entre l'estètica i
la funcionalitat. Un marc in-
comparable amb jardins amb
piscina i una sala modernista
envidrada, apte per poder per-
sonalitzar cada casament se-
gons la temàtica que desitgi
cada parella. El Restaurant Ai-
güesverds és un dels altres es-
pais que gestiona AG Planning,
un ambient relaxat, tranquil
amb vistes al Club de golf, dues
sales de banquets i espais ex-
terior per a petites i grans cele-
bracions.
L'empresa a més te una botiga
de detalls per a casaments, ba-
tejos i comunions al carrer
Unió 12 de Tarragona junta-
ment amb les oficines.
D
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 17:30 Página 97
98 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
Imatge i vídeo
Una de les coses que fan que el
dia sigui inoblidable són la foto-
grafia i el vídeo, a través dels
quals materialitzem el record
d’un dia tan esperat.
Tot i que són moments impor-
tants que perduren a la memò-
ria per més que passin els
anys, a les persones ens agra-
da revisar l’àlbum de fotogra-
fies de les noces i mirar una i
altra vegada el vídeo, ja sigui
amb la família i els amics.
És per això que el tema de la
imatge és un dels que més
acostuma a preocupar als nu-
vis i, si no es té un amic o fami-
liar amant de la fotografia, cal
comptar amb un fotògraf pro-
fessional l’estil del qual s’ajusti
al al dels nuvis.
Actualment, les parelles con-
tracten uns serveis d’imatge
que inclouen un àlbum pre-ca-
sament – on es fa un reportat-
ge informal que reflecteix el ta-
rannà de la parella que con-
traurà matrimoni, un àlbum del
mateix dia de l’enllaç i, a vega-
des, unes fotografies fetes pos-
teriorment al dia del casament.
Anteriorment, però la imatge
ha adquirit un pes important
pel que fa al disseny de les invi-
tacions de l’enllaç, les quals
s’entreguen en mà o s’envien
per correu tradicional. N’hi ha
de tot tipus: de més tradicio-
nals, de més divertides, amb
una fotografia dels nuvis, imat-
ges variades...
Generalment, els nuvis les en-
carreguen a professionals de la
imatge, tot i que hi ha parelles
que decideixen fer-se-les ells
mateixos de manera artesanal
– i, per tant, força més econò-
mica-.
A través de la fotografia i el vídeo materialitzem el record d’un dia tan esperat. Per això, eltema de la imatge és un dels més importants per les parelles que es casen. És importantcomptar amb professionals que s’ajustin al perfil dels nuvis i de l’enllaç
FOTOGRAFIA ESPECIAL NUVIS
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:34 Página 98
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:34 Página 99
100 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
VIATGES ESPECIAL NUVIS
Així doncs, el viatge de noces
és una bona excusa per conèi-
xer aquell indret que sempre
s’havia desitjat i no s’havia tin-
gut l’oportunitat. Cada vegada
més les parelles opten per in-
drets l lunyans i exòtics –
Austràlia, Estats Units, Polinè-
sia, centre Amèrica, etc.-. En
aquest cas, el més comú a l’-
hora de planificar un viatge
com aquest és fer-ho a través
d’una agència de viatges, ja
que tenen experiència en orga-
nitzar viatges semblants i més
recursos. Si ho desitgem,
l’agència també ens proporcio-
narà “paquets” especials pen-
sats per a nuvis, els quals ofe-
reixen serveis com ara recollida
a l’aeroport, alguna sorpresa al
lloc on ens allotgem, o algun
detall pensat especialment per
a viatges de nuvis.
Ara bé, atès a la situació de cri-
si econòmica, cada vegada
més les parelles intenten ajus-
tar-se al pressupost, i si la des-
tinació ho permet, molta gent
opta per contractar-ho ells ma-
teixos a través d’Internet i
plantejar-ho com un viatge
més. Amb la diferència que,
generalment, es disposa d’un
bon nombre de dies de vacan-
ces i de diners a la butxaca.
Viatgesde nocesHi ha agències de viatges que ofereixen ser-veis especials a les parelles que organitzenel viatge
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:35 Página 100
PUBLIREPORTATGE ESPECIAL NUVIS
Jordi BorràsJoieria d’autor
JOIERS JORDI BORRÀS
C/Portalet 3 I TARRAGONA I Tel. 977 230 875
[email protected] · www.borrasjoiers.com
i ha moments únics
que es mereixen una
joia única, irrepetible,
personalitzada, artesanal, feta
a mida, de qualitat. Aquesta és
la f i losofia de Joiers Jordi
Borràs, joiers i argenters que
materialitzen en peces úniques
la idea que té el client sobre
com li agradaria que fos la seva
joia.
Els germans Jordi i Guillem
Borràs són la segona genera-
ció d’un projecte que va fundar
el seu pare a la dècada dels
anys 60 i treballen a la seva bo-
tiga- taller del carrer Portalet,
al pulmó històric de la ciutat de
Tarragona. La seva trajectòria
compta amb diferents premis -
entre el ls F.A.D.,
col·laboracions, exposicions i
publicacions.
“La joia és més un estil que
una edat – ens comenta Jordi
Borràs – i cada vegada més les
persones valoren l’artesania, el
fet que una peça sigui única i
personalitzada, i no pas indus-
trial”. Al seu taller artesanal, els
germans Borràs fan peces de
joieria de qualitat a gust del
client. No hi ha fronteres, els lí-
mits només els posa la imagi-
nació. Aconseguir una joia
que representi un sentiment,
una manera de ser i un estil és
possible, ja que es pot escollir-
ne el perfil, el material, si vol
que es dugui o no brillant, el
color, i l’acabat. Les infinitats
són múltiples a Joiers Jordi
Borràs. A l’hora d’adquirir una
joia, tant pot ser que n’escollim
una de les de l’exposició i mos-
tra de la botiga com que
aquestes ens inspirin a imagi-
nar-nos la nostra i, amb l’as-
sessorament expert de Jordi i
Guillem Borràs en personalit-
zem el disseny i tots els detalls.
També és possible reciclar
joies antigues en peces artesa-
nes de qualitat.
El contacte continu amb el
client, les tendències i la moda
afavoreixen el procés creatiu
dels germans Borràs, que des-
taquen que la joia d’autor tam-
bé està subjecta a la moda.
Actualment predominen les
formes atrevides però senzi-
lles, poc ostentoses. Les alian-
ces tendeixen a ser minimalis-
tes, atemporals, però amb un
acabat modern. Pel que fa als
anells de prometatge, ens as-
seguren que el solitari – amb
un toc reinventat- continua
sent un clàssic.
H
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:35 Página 101
“Ens casem! Per on comencem?”Estarem tots d’acord que dins dels esdeveniments familiars i socials, una celebració per ex-cel•lència és la cerimònia del casament. Quan una parella decideix casar-se comença unallarga travessa per un munt de serveis, molts cops totalment desconeguts per a la majoria
La travessa pot arribar a ser
tan farragosa que no són pocs
els casos ens els quals s’ha
arribat gairebé a la ruptura just
abans del gran esdeveniment.
Paperassa oficial necessària ,
espai per a celebrar la cerimò-
nia i banquet , fotògraf , invita-
cions , vestits , etc ...
Coordinar tots els preparatius,
planificar l'agenda no és sen-
zill. Aquests darrers anys ha
sorgit una nova professió, la de
l’organitzador o organitzadora
de bodes , més coneguts com
a weddig planners.
Un professional és cada vegada
més imprescindible per orga-
nitzar un casament sense pro-
blemes ni sorpreses. Necessari
per a que els nuvis puguin arri-
bar relaxats al què ha de ser un
dels dies més importants de la
seva vida, sense haver-se de
preocupar de res.
O gairebé res.
L’Insitut Nacional d’Estadística
diu que sis de cada deu matri-
monis que se celebren a Es-
panya són civils. Això vol dir
que si no acompanyem als nos-
tres familiars o amics ni a l’es-
glésia ni als jutjats, assistim a
una “representació” o el què al-
guns anomenen “boda a l’ame-
ricana”.
L’organitzador o organitzadora
de bodes s’ha d’ajudar doncs
als nuvis en el disseny, planifi-
cació, organització i coordina-
ció del seu casament des que
decideixen la data fins que se'n
van de la festa, assessorant-los
en tot moment en tot allò que
han de fer i cuidant especial-
ment cada detall per garantir
que sigui un dia molt especial.
Una boda no és un esdeveni-
ment senzill d’organitzar. Hi in-
tervenen molts aspectes a co-
ordinar (cerimònia, còctel,
àpat, ball, vestits ...) i els pro-
fessionals del protocol i l’orga-
nització d’esdeveniments po-
den aportar tota la seva expe-
riència per ajudar a més a més
de proposar innovacions que
faran una boda totalment dife-
rent a una altra.
I aquí estic pensant en barres
de llaminadures, photocalls, lli-
bre de signatures, targetes de
bons desitjos, etc.
La paperassa oficial. En cas
d’una boda religiosa (s’entén
que catòlica) almenys tres me-
sos abans de la cerimònia s’ha
d'anar a la parròquia per fixar
dia i hora i altres detalls relatius
a la celebració litúrgica i expe-
dient matrimonial . Perquè el
rector pugui tramitar l'expe-
dient s’ha de presentar una sè-
rie de documents a més d'un
testimoni per cada contraent.
Aquests han de ser majors d'e-
dat i correctament documen-
tats. Aquests papers formaran
part de l’expedient matrimo-
nial.
En cas d’una boda civil, pràcti-
cament tots els tràmits es rea-
litzen al Registre Civil, on s’ha
de lliurar tota la documentació
prèviament recopilada i on
també s’haurà de recollir l'ex-
pedient una vegada tramitat.
Aquest mateix expedient és el
que s’ha de presentar a l’Ajun-
tament on s’hagi decidit con-
traure matrimoni perquè us
puguin reservar el dia i l' hora
Un professional éscada vegada més
imprescindible perorganitzar un
casament
ORGANITZACIÓ ESPECIAL NUVIS
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:35 Página 102
per a formalitzar el casament.
Tota la documentació té una
validesa de sis mesos. Un cop
presentats tots els papers al
Registre, es donarà dia i hora
per tornar-hi a anar, en aquest
cas amb dos testimonis que no
poden ser familiars i no tenen
per què ser els mateixos que
faran de testimonis el dia de
l’enllaç. A continuació, el jutge i
el fiscal verificaran les dades i,
si són correctes , autoritzaran
el casament en uns 45 dies,
com a màxim.
Un cop es té el vistiplau hi ha el
termini d’un any per celebrar
l'enllaç davant qualsevol alcal-
de, jutge o funcionari autoritzat
del país i fins i tot de l'estran-
ger. En aquest últim cas es re-
metrà l'expedient al consolat
d'Espanya del lloc escollit.
Protocol d’un enllaç religiós.
Un casament religiós té un pro-
tocol a seguir amb moltes tra-
dicions. L'ordre d'entrada i sor-
t ida de l 'Església, com es
col•loquen els padrins, fami-
liars, convidats, etc.
La núvia arriba a l'església re-
colzada al braç esquerre del
seu padrí i entra mentre sona la
marxa nupcial. En cas que hi
hagi altres acompanyants, com
els nens, entraran darrera la
núvia. Un cop arribats davant
de l’altar, la col•locació serà la
següent, d’esquerra a dreta,
mirant a l’altar: padrina, núvia,
nuvi i padrí. Els testimonis es
posaran a banda i banda (es-
querra si van per la núvia i dre-
ta si van pel nuvi).
Durant la cerimònia, el cele-
brant reclamarà els anells que
a Catalunya es col•loquen al dit
anular esquerre en el següent
ordre: espòs a esposa i esposa
a espòs. Un cop ja casats, el nu-
vi pot aixecar el vel de la núvia i
li donarà un petó un cop el sa-
cerdot digui l’expressió “pots
besar la núvia”.
La cerimònia finalitza amb la
signatura dels contraents, pa-
drins i testimonis que general-
ment es fa al mateix altar o a la
sagristia. A continuació, el sa-
cerdot ha de lliurar als contra-
ents la certificació eclesiàstica
per a la seva inscripció en el
Registre Civil i que tingui els
efectes legals corresponents.
Protocol d’un enllaç civil. Aquí
parlarem de les bodes que es
fan als ajuntaments o jutjats de
pau donat que, com podeu
imaginar, les celebracions que
es fan a altres espais, com ho-
tels, platges, etc, podran tenir
un cerimonial ben diferent. Les
bodes civils permeten molta
més llibertat de moviments i
accions que les religioses, però
en tot cas, hi ha una sèrie de
pasos que es repetiran, alguns
d’ells obligatòriament. A vega-
des es pensa que un casament
civil no té tanta solemnitat, que
és més fred, amb poques pos-
sibilitats decoratives i de músi-
ca. Però no és així.
L’entrada a l’espai escollit per a
celebrar l’enllaç es pot fer de
diverses maneres. Els nuvis po-
den entrar junts agafats de la
mà o del braç, o amb els seus
respectius padrins. Si és així, es
respectarà que la núvia sigui la
darrera en accedir a l’espai on
s’ha de celebrar l’enllaç.Amb
una música de fons, la cerimò-
nia començarà amb unes pa-
raules de l'oficiant, i a continua-
ció tindran lloc les interven-
cions d’amics o familiars que
també poden fer alguna lectu-
ra.
La part més important és sens
dubte la lectura dels articles
del Codi Civil i l’acceptació dels
matrimoni per part dels nuvis.
És en aquest moment quan l’o-
ficiant acistuma a dirigir unes
paraules a la parella. L’intercan-
vi d’aliances es farà només si
és desig dels nuvis.
La signatura de les actes que
seran lliurades al Registre Civil
donaran pas al final de la ce-
rimònia. La celebració civil
acostuma a durar uns 15-20
minuts.
I Marta Domènech, Consultora en
Protocol, Relacions Institucionals i
Organització d’Esdeveniments I
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:35 Página 103
COST ESPECIAL NUVIS
Què ens pot costar una boda?
finitat de factors, el primer,
plantejar-nos quin tipus de ce-
lebració es desitja fer si íntima i
familiar o bé una festa amb un
gran nombre de convidats.
També variarà el preu si ens
casem mitjançant una cerimò-
nia rel igiosa o bé si és de
caràcter civil, ja que aquesta
segona és més econòmica.
Per exemple, pel que fa al ban-
quet, moltes vegades suposa la
meitat de la partida pressu-
postària de l’enllaç. A hores
d’ara, el preu mitjà de menús
per convidat oscil•la entre els
40 i els 90€, i varia en funció
del restaurant i el menús esco-
llit. Aquí s’hi ha de sumar la
música i la barra lliure, que ron-
da els 800 euros. Fa uns anys,
les xifres eren molt diferents, ja
que l’ import mínim del cobert
es situava on ara hi ha el mà-
xim.
Pel que fa als vestits de nuvis –
una altra de les partides impor-
tants del pressupost – podem
escollir entre llogar-los o com-
prar-los. De vestits de núvia de
lloguer en podem trobar per
màxim 800euros, gairebé el
que costen els més barats de
compra. Els vestits de lloguer
inclouen el preu de la prova del
vestit, fer-hi arranjaments i és
necessari, i el preu de la tinto-
reria. Si no optem pel lloguer i
comprem el vestit, un vestit de
núvia més els seus comple-
ments pot ascendir perfecta-
ment als 1.500 – 1.600 euros
de mitjana. Pel que fa als nuvis,
l’import és molt menor, ja que
ronda els 600 euros.
Finalment, respecte als detalls,
la tendència actual és fer-los
manualment en comptes de re-
galar un obsequi als invitats o
bé prescindir-ne. En quant a les
flors, la decoració pot rondar
perfectament els 300 euros, i
els serveis del fotògraf, els
600.
Si tenim previst celebrar el
nostre enllaç però no estem
travessant el millor moment
econòmic per fer-ho, hi ha una
sèrie de recomanacions que
poden anar-nos bé, com per
exemple, fixar-nos un pressu-
post i intentar ajustar-nos-hi al
màxim.
També parar molt de compte
amb tots serveis que contrac-
tem- fotografia, imatge, floris-
teria, etc.- comparar preus i lle-
gir-nos la lletra petita del con-
tracte per evitar sorpreses. Pel
que fa al viatge de noces, una
bona opció pot ser reservar-lo
amb antelació.
Tot dependrà del tipus d’enllaç que celebrem - una cerimònia íntima o bé amb un grannombre de convidats - , dels serveis que contractem...En temps difícils, una bona opció potser marcar un pressupost i intentar ajustar-s’hi el màxim possible
Evidentment, tot dependrà del
tipus d’enllaç que celebrem, ja
que hi ha molts factors que fa-
ran pujar o no l’ import econò-
mic de l’esdeveniment. Actual-
ment, a resultes de la compli-
cada situació econòmica que
estem travessant, la celebració
d’un casament pot costar-nos
molt menys que fa uns deu
anys. Avui en dia, una celebra-
ció pensada per a una mitjana
de 100 comensals es troba al
voltant d’entre 8.000 i 18.000
euros, molt menys que fa uns
anys on la forquilla anava entre
els 15.000 i els més de 20.000
euros. En aquesta reducció de
l’ import total hi entren en joc
varis factors: els nuvis contro-
len molt més el pressupost –
retallant principalment, en els
detalls i complements- els res-
taurants i indrets de celebració
de banquets han ajustat els
seus preus i ofereixen serveis
gratuïts, etc.
El preu varia en funció d’una in-
Darrerament,els indrets de
celebració hanajustat els preus
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:35 Página 104
Novembre-Desembre 2013 VIU Tarragona I 105
ESPECIAL NUVIS
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 11:35 Página 105
106 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
SALUTBENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS
Holos Salut íntegra compleix 35 anys a la ciutat. El centre de salut Holos aposta per unamedicina complementària que col·labora amb la tradicional i busca eines i recursos per po-tenciar la salut i el benestar
l creixement i evolució
d’Holos fa que actual-
ment disposi d’un equip
de professionals qualificats
amb formació universitària i
col·legiats que combinen el
seu coneixement amb altres
disciplines de la salut. Tenen
una visió holísta de la persona,
(entén el ser humà com un tot)
i sistèmica (integra diferents
disciplines) per donar solu-
cions per viure amb il·lusió,
energia, salut i consciència. En
parlem amb els seus directors:
Jordi Mauri, psicòleg i Rosa Fi-
gueras,metgessa.
Parlar d’Holos és parlar de
medicina alternativa?
Nosaltres parlem de medicina
complementària. Apostem per
la col·laboració. Cada vegada
més, el que es busca són eines
o solucions per no emmalaltir (
prevenció) i potenciar la salut i
el benestar amb tractaments
que tinguin menys efectes se-
cundaris i siguin efectius. La
base d’una bona salut és una
bona depuració, bona nutrició i
un bon suport al sistema ner-
viós, hormonal i immunològic.
Les solucions de la medicina
complementaria són lentes ?
No creiem que el criteri per
analitzar la salut es fonamenti
en la rapidesa o lentitud, sinó
en la consistència, i això reque-
reix d’un procés. Davant un re-
fredat, podem escollir un trac-
tament que amagui els símpto-
mes i que no enforteixi la im-
munitat i la salut a la vegada.
Una pastilla ens pot millorar el
mal de cap i no solucionar l’a-
rrel del problema.
Ho podeu curar tot?
No. És molt important conèi-
xer la indicació i a la vegada els
límits d’una intervenció te-
rapèutica.Com diu Mark Twain,
“si l’ única eina que tens és un
martell, pensaràs que cada
problema es un clau”. Podríem
dir que a Holos tenim una caixa
d’eines i ens mirem el proble-
ma des de diferents perspecti-
ves.
Heu notat un augment de
gent interessada en la pro-
posta de salut que oferiu?
Sí, cada vegada hi ha més gent
que busca solucions més natu-
rals i, a la vegada, efectives.
Els nens i les embarassades
no poden prendre molts me-
dicaments. Què els hi oferiu?
La medecina biològica i la ho-
meopatia, la teràpia neural, l’a-
cupuntura i el ioga, poden ofe-
rir molt bones solucions.
Avui que tant es parla de
l’estrès, què en podeu dir?
L’estrès es necessari per a viu-
re, és el que es coneix com
l’estrès positiu, la motivació.
Parlem de distress quan vivim
amb una pressió excessiva que
no sabem gestionar, fa que
perdem capacitat d’elecció,
creativitat i benestar. Ens si-
tuem en un estat de super-
E
Medicinacomplementària
Eines per potenciar la salut i el benestar
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:45 Página 106
Novembre-Desembre 2013
vivència i tant sols podem es-
collir, no empitjorar. A Holos te-
nim una comprensió ampla de
l’ estrès. El disfuncional pot ser
bioquímic,estructural ,mediam-
biental, emocional o mental. Si
el “foc” ja crema, fem una inter-
venció terapèutica adequada a
la situació. Però, si no hi ha foc,
cal cuidar el bosc per mantenir-
lo en bon estat i fer prevenció.
Sou un centre de medecina
preventiva?
Treballem un equip metges,
psicòlegs, fisioterapeuta -os-
teòpata, kinesiolegs, massat-
gista, acupuntor,nutricionista.
Cada àrea és conduïda per un
professional especialitzat que
interactua amb la resta de l’e-
quip en les sessions clíniques
periòdiques. També oferim mit-
jans d’equilibri psicosomàtic:
Ioga Tai-txi, Qi Gong, Micro-
gimnàstica i Feldenkrais i ta-
llers de cultiu personal.
Doneu formació en alguna
disciplina?
Si, vàries: Programació Neuro-
linguistica, Teràpia Gestalt, Na-
rrativa terapèutica, Kinesiolo-
gia Holoenergetica (formació
de 2anys on oferim coneixe-
ments i eines pràctiques per la
millora de la salut i el benestar
tant a nivell personal com per
a tot professional).
Quines demandes són les més
habituals?
Problemes digestius, al•lèrgies,
dolors diferents des de mal de
cap a dolors articulars i muscu-
lars, debi l i tat immunità-
ria,estrès, ansietat, depressió,
problemes emocionals, de re-
lació...molts dels nostres pa-
cients o clients quan arriben ja
han anat a especialistes i bus-
quen una solució que contem-
pli una mirada més global amb
bons resultats i sense efectes
secundaris.
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:45 Página 107
BENESTAR SALUT
A vegades és complicat acon-
seguir-ho, però hi ha uns petits
consells i recomanacions que
si poguéssim seguir-los acon-
seguiríem dur un ritme de vida
menys estressant i més afavo-
ridor .
Exercici: És important trobar
moments al dia - o a la setma-
na per fer exercici-. Ja sigui de
manera professional o aficiona-
da, fer exercici físic - encara
que moderat - és fer salut. I
això no és pas sinònim d’inver-
tir obligatòriament diners en
un gimnàs, ja que hi ha infinites
activitats que podem practicar
a l’aire lliure pel nostre compte
que no ens fan gastar un cèn-
tim. Per exemple, anar a cami-
nar o a córrer. I, si tenim bici-
cleta, fer un volt. Encara que
visquem a la ciutat, de ben se-
gur que trobem un itinerari per
poder fer a peu o corrent que
ens permeti canviar una mica
l’escenari al qual tenim acostu-
mats els nostres ulls.
Alimentació: Una bona ali-
mentació és bàsica per una bo-
na salut. Com veurem més en-
davant, ara mateix ens trobem
als mesos més freds de l’any, i
hi ha uns aliments i comple-
ments que ens poden anar mi-
llor en aquesta època. Hem de
procurar seguir una dieta sana
i equilibrada rica en fruita i ver-
dura. També hem de vetllar per
respectar els 3 o 4 àpats del
dia i no saltar-nos-en cap, so-
bretot, l’esmorzar. Aquest és el
primer del dia i el més impor-
tant.
Relacions socials: És també
convenient no deixar que
l’estrès i les obligacions del dia
a dia ens impedeixin relacio-
nar-nos amb els nostres, ja si-
gui la família, amics o cone-
guts. Trobar una estona al dia
per mantenir una conversa o
compartir una estona o una ac-
tivitat amb algú ens farà sentir
millor.
Desconnexió: Si entre setma-
na ens és difícil trobar un mo-
ment o un espai per descon-
nectar, hauríem de procurar
fer-ho el cap de setmana o els
dies que no treballem. Descon-
nectar de la rutina del dia a dia,
dels escenaris de cada dia, de
les obligacions...desconnectar
de tot això ens ajuda a descon-
nectar la ment, i així aconse-
guirem recarregar-la d’energia
per quan reemprenguem de
nou l’activitat.
Dormir bé: Un adult en general
en té prou amb 7 o 8 hores al
dia, tot i que els nens i nenes
en necessiten més. És impor-
tant dormir un mínim de 7h se-
guides i, si pot ser, en un am-
bient sense llum i soroll. La
nostra ment es recupera du-
rant la nit i , si no l i donem
aquest interval de descans, no
ens rendirà l’endemà. Si ens
costa agafar el son, hem d’op-
tar per no fer activitats que ens
demanin excessiva atenció
unes hores d’anar a dormir i
apostar per fer coses que ens
relaxin com ara llegir un llibre o
escoltar música.
Fer coses per a un mateix: A
vegades ens passem el dia fent
coses pels altres i no trobem el
moment per fer res per a no-
saltres mateixos. És important
“rascar” una estona del dia per
a nosaltres, fent coses que ens
agraden o, simplement, que
necessitem.
Hobbies: Cadascú té una acti-
vitat que li agrada i el fa sentir
bé, ja pot ser practicar un es-
port, apuntar-se a un curset de
cuina, llegir, pintar, escoltar
música relaxadament, quedar
per fer un cafè amb algun amic
o amiga...qualsevol activitat lú-
dica que ens agradi serà molt
reconfortant poder-la fer.
Actitud positiva: És bàsic per
fer tota la resta. Una actitud
positiva ens ajudarà a estar ac-
tius i amb ganes de fer coses, i
una actitud negativa només
ens arrossegarà a veure-ho tot
malament i no ens ajudarà a
fer cap canvi.
Dins de l’estrès del dia a dia, és important aprendre a trobar moments per a un mateix queens ajudin a preservar l’equilibri entre les nostres responsabilitats i els nostres petits espaisde lleure. És qüestió de “carregar piles” per afrontar-ho tot millor
La importància de sentir-se béPetits consells que ens poden ajudar a estar millor
Fer exerciciregularment - encaraque sigui d’una
manera moderada -és fer salut
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:45 Página 108
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:45 Página 109
BENESTAR SALUT
La pràctica del ioga té múlti-
ples beneficis, tant físics com
mentals.
Entre d’altres aspectes, fer io-
ga ens ajuda a mantenir la
musculatura i revitalitza tot el
nostre sistema circulatori.
A més a més, a través de la
pràctica del ioga aprenem a
respirar correctament i a rela-
xar-nos.
Gràcies als estiraments i el
control de la respiració que
fem quan practiquem ioga es
desfan les tensions del nostre
cos, aconseguim entrar en un
estat de calma i serenitat i as-
solim un benestar físic i emo-
cional.
Les postures del ioga són ap-
tes per a totes les edats i, si al-
gú té alguna contraindicació,
poden adaptar-se, ja que es
poden fer amb diferents ni-
vells i intensitats.
El ioga és una activitat molt
recomanable per a les perso-
nes grans, ja que els manté
actius i és una pràctica que es
pot fer lentament i adaptada a
les seves possiblitats.
També és molt recomanable
per a les persones que tinguin
problemes d’estrès, d’insom-
ni o depressius, ja que ajuda a
reduir totes les tensions.
A través de la pràctica del ioga aprenem arespirar correctament i a relaxar-nos. Tam-bé ens aporta molts beneficis físics
IogaPer al cos i la ment
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:45 Página 110
PUBLIREPORTATGE SALUT
Vull tenir un fillHistòries de reproduccióassistida
l passat setembre es va
presentar el llibre Vull te-
nir un fill: vivències reals
de lluita i emoció, a la clínica de
reproducció assistida Em-
briogyn de Tarragona. Aquesta
és la primera vegada a Cata-
lunya que s’edita un llibre d’a-
questes característiques amb
experiències personals reals.
En parlem amb el Dr. Feliu, Di-
rector Mèdic d’Embriogyn i Im-
ma Saumell, Directora de La-
boratori.
Com definiríeu el llibre? És un
recull de 14 experiències per-
sonals escrites des de la since-
ritat i l’emoció de com ha estat
el camí per tenir un fill mit-
jançant un tractament de re-
producció assistida - comenta
Imma Saumell-.
D’on surt la idea? Un dels
principals problemes als quals
s’enfronten les persones que
fan un tractament és que es
troben molt soles davant la si-
tuació o tenen molta informa-
ció que no saben com gestio-
nar. El llibre vol ser una ajuda i
un recolzament. Segur que l'ú-
nica manera de saber com
serà el camí cap al somni que
es persegueix és viure’l, però el
que més s’hi pot acostar és
que algú que ho ha viscut in-
tensament, en primera perso-
na, t'ho expliqui.
Creieu que respon a la reali-
tat? La realitat és que per una
banda -explica Imma Saumell-,
en aproximadament el 95%
dels casos s’aconsegueix l’em-
baràs després d’una mitjana
de 2-3 cicles, però també que a
vegades no s’aconsegueix per-
què “es tira la tovallola abans
que la medicina els pugui arri-
bar a ajudar”, perquè l’aspecte
emocional i psicològic és molt
determinant.
Al llibre totes han acabat tenint
un final exitós, perquè d’alguna
manera o altra, totes han po-
gut fer realitat el seu somni, ja
sigui a través de la fecundació
in vitro, de la inseminació arti-
ficial o de l'adopció, i tots ells
han estat pares.
Com es pot aconseguir? El lli-
bre és gratuït i des de la web
www.experienciesreproduccioa
ssistida.com es pot demanar i
l’enviem o es pot recollir a la
clínica.
E
EMBRIOGYN
C/Estanislau Figueres 8, baixos I TARRAGONA
Tel. 977 242 451 I [email protected] - www.embriogyn.com
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:46 Página 111
112 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
BENESTAR SALUT
El Tai- txi és una disciplina per
a mantenir una bona salut i be-
nestar. Un sistema xinès de sa-
lut en moviment que ens per-
met desenvolupar nivells de
funcionament energètic més
elevats i harmònics. És medita-
ció en moviment que ajuda a
gestionar l’estrès en els nivells
inicials i intermedis.
Principalment, està dirigit a les
persones que vulguin tenir un
espai intern d’equilibri i salut i
que vulguin viure amb satisfac-
ció i harmonia. Es tracta d’un
entrenament físic basat més
en la coordinació que en la ten-
sió muscular.
A Tai-txi s’ensenyen unes se-
qüències de moviments
harmònics, lents, suaus i circu-
lars, coordinats amb la respira-
ció i dirigits per la ment per tal
d’aconseguir concentració, se-
renitat, equilibri i calma inte-
rior.
A través del Tai-txi es coneix i
experimenta la ciència xinesa
de salut i té múltiples benefi-
cis, ja que ajuda a establir una
relació entre el cos i la ment i a
l’autoexpressió.
A més l'entrenament del tai-txi
aporta beneficis generals a la
salut. (Font: Centre de Salut
Holos).
A tai-txi s’ensenyen moviments per aconse-guir concentració, serenitat, equilibri i calmainterior
Tai-txi“Meditació en moviment”
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:46 Página 112
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:46 Página 113
Novembre-Desembre 2013
BENESTAR SALUT
La meditació pot ser conside-
rada tant una ciència com un
art. Com a ciència cal un mèto-
de i una tècnica que s’ensenya.
Com a art, es crea un espai i
unes condicions perquè es ma-
nifesti el que realment som.
La meditació ens porta a una
major intuïció, pau d´esperit i
energia.
És important buscar un bon
lloc per fer la meditació. El mi-
llor seria tenir una part d'una
cambra de casa reservada ex-
clusivament per meditar on
ens hi puguem posar sense
problemes. Un espai sense res
que pugui molestar. És conve-
nient asseure’s sempre al ma-
teix lloc i, si és possible, sem-
pre a la mateixa hora.
Per meditar és bo tenir una
postura còmoda, Si el cos està
relaxat i quiet ajudarà la ment
a assossegar-se molt més fà-
cilment. La postura de medita-
ció que més afavoreix una bo-
na concentració de la ment és
la d'estar assegut amb les ca-
mes creuades.
Podem fer-ho sobre un coixí
perquè al mantenir el cos una
mica més elevat permet que
les cames es puguin relaxar
millor.
La nostra postura corporal ha
de tenir 7 punts: seure amb les
cames creuades; posar l’es-
quena recta; les mans en el
gest de la concentració ( la mà
esquerra damunt la falda amb
el palmell cap amunt i la mà
dreta al damunt de l'esquerra,
també amb el palmell cap
amunt); les espatlles anivella-
des; el cap en posició central;
la llengua al paladar i, final-
ment, els ulls relaxats amb les
parpelles mig obertes i sense
forçar la mirada.
És important trobar un lloc per a la medita-ció i col·locar el nostre cos correctamentamb una postura còmoda
MeditacióUna ciència i un art
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:46 Página 114
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:46 Página 115
BENESTAR SALUT
116 I VIU Tarragona
De la mateixa manera que amb
l’arribada de la tardor cauen
les fulles, també és l’època de
l’any que més cauen els ca-
bells. Tot i que és normal que
cada dia ens en caiguin, quan
s’acaba l’estiu moltes persones
noten una forta caiguda del ca-
bell. Si això és així, estaria bé
que consultéssim un especia-
lista perquè ens recomanés al-
gun complement alimentici de
via oral com ara vitamines, al-
gun xampú especial o bé lo-
cions capil·lars que s’apliquen
sobre el cabell amb un suau
massatge. I és que la caiguda
del cabell va lligada al dèficit de
certs nutrients, però també al
nostre estat de salut i moment
en el qual ens trobem. Per
exemple, pot ser que les dones
embarassades o en període de
lactància notin una forta caigu-
da del cabell, de la mateixa ma-
nera que també en sol caure
força en èpoques d’estrès.
Quan s’acaba la tardor i arren-
ca l’hivern tenim per endavant
els mesos més freds de l’any.
La millor alimentació a l’hivern
és un plat calent, ja que resulta
molt reconfortant i sempre ve
més de gust. És habitual que
durant aquests mesos d'hivern
la nostra alimentació resulti
més hipercalòrica, per això
caldrà que controlem les quan-
titats i la freqüència.
En aquesta època de l’any,
també podem recórrer a com-
plements dietètics que ajudin
les nostres defenses. Una bona
opció és la geleia real.
Des de Santiveri, ens recoma-
nen també equinàcea, pròpolis,
el pol.len d'abelles i d'altres
complements que porten dife-
rents compostos com Shitak-
ke, Reishi, Noni,...Sobretot, ens
recomanem el consum de pro-
ductes de temporada.
Ens alerten també que la gent
gran i els nens són més pro-
pensos a possibles infeccions
en aquesta època ja que el seu
sistema inmunològic és més
sensible.
A la tardor és l’època que més cauen els ca-bells i l’hivern ens porta els mesos mésfreds de l’any . Què hauríem demenjar?
En tempsd’hivern...La millor alimentació?
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:46 Página 116
Novembre-Desembre 2013 VIU Tarragona I 117
SALUT
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:46 Página 117
118 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
ENTREVISTA SALUT
La botiga Santiveri pretén ser
un punt de trobada acollidor
per qualsevol persona que vul-
gui tenir cura de la seva salut.
Quines són les consultes o
compres més freqüents d’a-
quests mesos de l’any?
Sobretot les que fan referència
al sistema inmunològic -perquè
és el temps dels refredats- pro-
blemes de caiguda de cabell i
d'articulacions.
Entre els vostres productes hi
trobem els biològics. Què són
per qui no els conegui?
Un producte biològic vol dir
que tots els ingredients que
formen part del producte no
han estat sotmesos a cap adi-
tiu químic sinó tot el contrari, i
que s’ha tingut cura sota un es-
tricte control que tot el produc-
te ha estat elaborat de forma
ecològica. Aquets productes
han de portar el segell corres-
ponent per acreditar que són
ecològics.
Com convenceríeu a algú que
encara no els hagi comprat
mai perquè ho fes?
Primer hauria de provar un pro-
ducte ecològic i un altre de no,
llavors veuria que la diferència
és evident en quant al gust, l’o-
lor, el paladar. ..
Són més cars que els produc-
tes que podem trobar en d’al-
tres botigues o superfícies
comercials?
Sí són una mica més cars sen-
zillament perquè la producció
és més petita i més acurada i
els controls són més rigorosos.
Per què és important utilitzar
cosmètica natural? Si una
persona combina a diari pro-
ductes de cosmètica natural
amb d’altres que no ho són,
obté un bon resultat?
És important utilitzar cosmèti-
ca natural perquè la pell absor-
beix tot el que li poses. Com
més natural siguin els nutrients
faran millor efecte i no perjudi-
caran la pell. La cosmètica nor-
mal portar aditius químics ti-
pus parabens, petrolats, etc..
pel que la pell també els absor-
beix.
El resultat de combinar natural
amb d'altres que no ho son no
és el mateix, no té els mateixos
resultats. La pell és molt agraï-
da i quan tu has utilitzat un
producte natural després ja no
te’n posaràs un de químic. La
pell queda molt més lluminosa,
amb més vida... en fi, més salu-
dable.
Des que us trobeu a la botiga,
creieu que la societat actual
és més responsable ara amb
la seva alimentació i amb la
procedència dels productes
del que ho era abans?
Sí, per sort, molt més. La gent
jove és més concient en tots
els aspectes, tant en alimenta-
ció com en la cura de la seva
salut.
Antigament la gent es pensava
que les botigues de dietètica
eren per a gent malalta i, ac-
tualment, el concepte ha can-
viat totalment.
Algú que vulgui canviar els
hàbits alimentaris o bé millo-
rar-los mitjançant productes
biològics o complements
dietètics, a qui s’ha de dirigir?
Sempre a gent profesional,
gent que et pot informar, orien-
tar i assessorar: nutricionistes,
dietistes, i especialistes en sa-
lut com ara nosaltres.
Quines conseqüències té fer-
ho sense comptar amb el
consell d’un professional?
Que tinguis manca d'algun
complement bàsic en la teva
dieta.
Quin és el perfil majoritari del
vostre client?
Tot tipus de client, des de na-
dons, adolescents en periode
de creixement, esportistes, in-
toleràncies i gent de la tercera
edat.
La botiga Santiveri aviat farà 40 anys que va obrir les seves portes, i en farà 4 que va can-viar d'ubicació al carrer Governador González. Llavors es va ampliar la botiga amb la finali-tat de donar un millor servei i ampliar la gama de productes
Maria Teresa Guasch,Propietària de la botiga Santiveri de Tarragona
Actualment la gentés més conscienttant en alimentació
com en salut
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:46 Página 118
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:46 Página 119
120 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
ferència entre les preferèn-
cies dels seus pacients?
Des dels inicis , les preferèn-
cies han sigut més o menys les
mateixes però si que és veritat
que cada cop tenim més ho-
mes que venen a fer-se la depi-
lació làser, botox i la gine-
comàstia, que és greix a les
mames.
La situació de crisi ha afectat
el camp de la medicina estèti-
ca? O les persones que apos-
taven per aquesta medicina
ho continuen fent ?
La situació que estem patint
degut a la crisi també ens ha
afectat, però no de forma glo-
bal. Els pacients que abans ve-
nien a fer-se més d’un tracta-
ment, ara tan sols venen a fer-
se’n un o dos.
Què és el que més valoren els
seus pacients quan venen a la
clínica?
Els pacients tornen pel nostre
tracte, confiança i els resultats.
I quins són els principals mo-
tius pels quals els pacients
decideixen sotmetre’s als
tractaments de la medicina
estètica?
Podríem parlar de dos grans
grups de pacients, d’una ban-
da, gent jove que de forma
congènita presenta inesteticis-
mes que volen millorar- el més
freqüent és el greix localitzat
com pot ser les cartutxeres o
ginecomàstia en el cas dels ho-
mes-.
D’altra banda, gent d’una certa
edat que estan bé físicament
però volen pal·liar els signes
del pas del temps. Pensem que
en l’últim segle hem doblat
pràcticament l’edat, i que el ser
humà és l’únic animal que és
conscient del seu envelliment i
del patiment que això compor-
ta a mida que anem perdent la
bellesa que ens acompanya
durant la joventut.
Aquí entraríem en una part de
la Medicina Estètica que és la
Medicina Antieaging o Medici-
na de l’envelliment.
ENTREVISTA SALUT
Actualment, un dels tractaments de medicina estètica méssol·licitats és la hidrolipoclàsia. Entrevistem els Drs. J. Antonio Ca-nal i Pau Ornosa, directors de la clínica tarragonina C&O
Medicina estèticaDrs. Canal i Ornosa,
directors de la Clínica C&O
Els doctors Canal i Ornosa van
obrir la seva clínica de medici-
na estètica C&O l’any 2006. El
Dr. Canal és llicenciat en Medi-
cina i expert en nutrició, foto-
depilació i rejoveniments i el Dr.
Ornosa és llicenciat en Medici-
na i Cirurgia i expert en hidroli-
poclàsia i ginecomàsties. Se-
gons la Sociedad Española de
Medicina Estética, aquesta és
la pràctica medicoquirúrgica
que aplica les tècniques ne-
cessàries per a la restauració,
manteniment i promoció de
l’estètica, salut i benestar.
A la Clínica ofereixen tracta-
ments en rejoveniment, greix
localitzat i fotodepilació.
Quins són els més sol•licitats
per part dels seus pacients?
Actualment, el tractament més
sol·licitat és la hidrolipoclàsia,
el qual consisteix en treure
greix d’una zona localitzada
seguit del rejoveniment facial .
Pel que fa als de rejoveni-
ment, segurament el Botox
és el més conegut. Quins són
els altres que s’ofereixen?
Després del botox, el segueix el
làser de llum pulsada o IPL i al-
tres tractaments com el farci-
ment amb àcid hialurònic, vita-
mines, colàgen, peeling, tensat
facial i, actualment, també tre-
ballem amb factors plaquetaris
(PRP).
I els de greix localitzat?
Pel que fa al greix localitzat, els
millors resultants s’ aconse-
gueixen amb la hidrolipoclàsia
que anomenàvem abans, la
qual és una tècnica relativa-
ment nova que amb una sessió
d’una hora i mitja s’aconse-
gueixen uns resultats franca-
ment bons.
Què és el més important que
s’ha de valorar abans de sot-
metre’s a un tractament de
medicina estètica?
El més important és adequar
les expectatives que genera el
pacient amb la realitat i inten-
tar fer-li comprendre. En el
món de la medicina estètica es
poden millorar moltes coses,
però no totes ni molt menys.
I què s’ha de tenir en compte
després?
Molts pacients generen expec-
tatives irreals i és en aquests
casos on el paper del metge ha
de ser rellevant i posar de peus
a terra al futur/a pacient. La
majoria ho agraeixen en canvi,
d’altres, es mostren contradits.
Des que van obrir la seva Clí-
nica, han notat alguna di-
Els millors resultatsamb greix localitzats’aconsegueixen
amb lahidrolipoclàsia
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:46 Página 120
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:46 Página 121
122 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
NOTÍCIES SALUT
Giro
naFa
shio
nD
ay.F
oto:
Plur
alC
omun
icac
ió
La iniciativa organitzada per
la Federació Catalana d’enti-
tats contra el càncer (FECEC)
va comptar amb una trentena
d’activitats convocades arreu
de Catalunya. Aquestes es
van iniciar el 4 d’octubre amb
quatre actes d’inauguració on
es va fer la lectura d’un mani-
fest a cadascuna de les capi-
tals de província catalanes. A
Tarragona, el tinent d’alcalde
de Salut Pública, Javier Villa-
mayor, va ser l’encarregat de
fer la lectura del manifest ela-
borat per la FECEC. Aquesta
iniciativa té com a principal
objectiu difondre diferents re-
comanacions per prevenir el
càncer de les quals se’n des-
taquen dues principalment.
D’una banda, la ingesta diària
de cinc peces de fruita i ver-
dures com a mínim i, de l’al-
tra, realització d’activitat físi-
ca moderada de manera ha-
bitual.
Aquestes recomanacions po-
den prevenir els nous casos
de càncer.
Setmana del càncerDues recomanacions: menjar 5 peces de fruita iverdura al dia i realitzar activitat física moderada
La consellera d’Ensenyament,
Irene Rigau, va anunciar que
el Departament incrementa
els recursos destinats a les
beques menjador amb una
previsió de 34 milions d’euros
per al curs 2013-2014.
Rigau afegeix que el Departa-
ment actuarà amb les
sol.licituds no ateses pel con-
sells comarcals en els casos
d’alumnat amb privació ali-
mentària. Aquestes beques
es cobreixen a partir d’un cri-
teri homogeni per a tot Cata-
lunya establert pel mateix De-
partament.
Ensenyament introdueix per
aquest curs escolar altres
mesures amb l’objectiu de
disposar de mecanismes
equitatius en la concessió
d’aquests ajuts per part dels
consells comarcals.
Beca menjadorLa Generalitat garanteix que tots els alumnes ambprivació alimentària tinguin beca menjador
La 9a edició de la Marató de
Donació de Sang, convocada
pel Banc de Sang i Teixits
amb la complicitat d’un ampli
sector del teixit social i asso-
ciatiu de la ciutat, es va fer
per primer cop al Teatre de
Tarragona.
El canvi de lloc va permetre
superar les limitacions d’es-
pai i oferir un gran desplega-
ment de mitjans i persones.
La Marató va començar a les
9 del matí i fins a les 9 de la
nit i la jornada formava part
del programa d’actes de les
festes de Santa Tecla. El Banc
de Sang i Teixits és l’empresa
pública de la Generalitat que
té com a missió garantir l’a-
bastament i el bon ús de la
sang i dels teixits a Catalunya.
És el centre de referència en
immunologia diagnòstica i de
desenvolupament de teràpies
avançades.
Marató de sang9a edició de l’esdeveniment solidari. Per 1r cop vatenir lloc al Teatre Tarragona
L’Ajuntament de Tarragona i
l’Hospital Universitari Joan
XXIII van organitzar una set-
mana d’activitats dirigides als
escolars i a la ciutadania en
general a principis d’octubre
al voltant de la celebració del
Dia Europeu Conscienciació
de l’Aturada Cardiorespiratò-
ria (el qual es va celebrar el
passat 16 d’octubre).
La iniciativa, promoguda pel
Consell Català de Ressuscita-
ció amb actes arreu de Cata-
lunya té per lema: “Nens sal-
vant vides. Aprenent ressusci-
tació cardiopulmonar a les es-
coles”.
El primer dels quatre tallers
es va celebrar a la Rambla de
Bonavista. Els tallers els coor-
dinen instructors de l’Hospital
Universitari Joan XXIII. Al ta-
l ler es fan demostracions
amb maniquins en diversos
espais públics de la ciutat
amb l’objectiu de difondre tot
el que s’aprèn al programa
municipal de Suport Vital Bà-
sic a les escoles.
Aquests actes compten amb
la participació i el suport de
diverses entitats i institucions
de Tarragona: els Departa-
ments de Salut i d’Ensenya-
ment de la Generalitat, el
(SEM), la Creu Roja i Europe
Direct.
Taller “nens salvant vides”Demostració de tècniques de ressuscitació cardio-pulmonar realitzat per escolars de secundària
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:47 Página 122
Novembre-Desembre 2013 VIU Tarragona I 123
PUBLIREPORTATGE SALUT
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:47 Página 123
124 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
NOTÍCIES SALUT
L’Àrea de Serveis a la Persona
de l’Ajuntament de Tarragona,
a través de la Unitat de Gent
Gran Activa i l’Institut Munici-
pal de Serveis Socials, ha pre-
sentat un any més el progra-
ma d’activitats previstes per
aquest curs. En concret, es
desenvoluparan 116 grups
d’activitats que oferiran un
total de 2.175 places. Es trac-
ta d’una programacióadapta-
da als tarragonins i tarragoni-
nes de més de 65 anys. Com
a novetats d’enguany, s’am-
plien amb nous grups les acti-
vitats més sol•licitades -pila-
tes, aiguagim, gimnàstica,
anglès, informàtica i memò-
ria-. També, en aquest primer
trimestre, s’han programat
els monogràfics: Jocs amb la
wii, Detecció i prevenció de
maltractaments, Com tenir
cura de la nostra esquena i
Anem a caminar. Els cursos
són totalment gratuïts i es re-
alitzen als Centres Cívics, llars
municipals i instal·lacions del
Patronat Municipal d’Esports.
Gent gran activaInicia el nou curs amb activitats per promoure l’en-velliments saludable
Ha obert a la Rambla Nova un
nou Centre d’Atenció Primària
- a la cantonada de la Plaça
Imperial Tàrraco- que centra-
litza en un sol espai els ser-
veis de pediatria d’atenció
primària. En un futur, està
previst que ampliï el seu àm-
bit d’activitat.
D’entrada donarà cobertura a
una població d’uns 7.000
nens i nenes, de 0 a 14 anys.
El nou CAP, gestionat per
l’Institut Català de la Salut, va
obrir les seves portes al mes
passat. L’equip assistencial
està format per 6 metges pe-
diatres, 5 infermeres i 5 pro-
fessionals d’atenció a l’usuari.
L’horari és de dilluns a diven-
dres, de 8 del matí a 9 de la
nit. També s’hi farà formació i
recerca en pediatria, a banda
de les urgències i consultes.
Nou CAP Rambla NovaCentralitza en un sol espai els serveis de pediatriad’atenció primària
La campanya “Restaurants
contra la Fam”- impulsada
per Acció contra la Fam i la
Federació Espanyola d’Hosta-
leria - té com a objectiu sensi-
bilitzar i contribuir a eradicar
la desnutrició infantil. En-
guany se n’ha celebrat la 4a
edició, la qual va inciar-se el
passat 15 de setembre i fina-
litza el proper 15 de novem-
bre. Vuit establiments de les
comarques tarragonines s’-
han adherit a la campanya:
De Vins, a la ciutat, restaurant
Pizzo de Miravet, Toribio i La
Giberga de Reus, Shanti Playa
de Calafell, El Maño de Miami
Platja, Arena de Salou i La Bo-
ella de La Canonja. Al conjunt
de Catalunya se supera la cin-
quantena entre les quatre
províncies, i a l’estat se n’han
unit 400. Els establiments
van escollir plats o menús so-
lidaris de les seves cartes.
Restaurants solidarisRestaurants de la demarcació es mostren solidariscontra la fam al món
El taller "Cuida't les dents" vol
sensibilitzar els infants de la
importància que té la cura de
les dents per a la seva salut.
També vol sensibilitzar-los
perquè disminueixin el con-
sum de dolços i vol mostrar-
los la importància d’adquirir
l'hàbit del raspallat dental, el
qual s’ha de fer després de
cada àpat.
Aquest taller, que forma part
del programa “Fer salut mola”
del Servei de Salut Escolar de
l’Ajuntament de Tarragona, té
l’objectiu de millorar els hà-
bits d’higiene bucodental dels
més petits així com els seus
hàbits alimentaris, incidint en
els aliments més perjudicials
per les dents amb la idea d'a-
judar a prevenir la càries i
també contribuir a disminuir
l’obesitat infantil.
El taller explica les causes de
la càries i com evitar-la, així
com s’han de raspatllar bé les
dents perquè quedin ben ne-
tes. D’aquesta manera, és
poden evitar futurs proble-
mes bucodentals.
Atès que es dirigeix a alum-
nes de 1r de Primària, ajusta
les explicacions i continguts
al nivell de nens i nenes de 6
anys. El taller es va celebrar
durant el passat mes d’octu-
bre a 26 escoles de la ciutat.
Taller “cuida’t les dents”Campanya sobre la salut dental dirigida a alumnesde 1r de Primària a 26 escoles de Tarragona
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:47 Página 124
007VIUTar.qxp:Maquetación 1 31/10/13 11:47 Página 125
GASTRONOMIACRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA
Temps de l’oli nou
urant els mesos de no-
vembre i desembre és l’è-
poca de la celebració de
l’oli nou i, en motiu d’això, a les
poblacions catalanes amb més
tradició olivera i zones que dispo-
sen d’olis d’oliva amb Denomina-
ció d’Origen Protegida són l’esce-
nari de celebracions de fires i fes-
tes en motiu de la collita per pre-
sentar a la societat el primer oli de
la temporada.
Les celebracions al voltant de l’oli
novell organitzades per les coope-
ratives i productors de les pobla-
cions són jornades festives i gas-
tronòmiques que apleguen es-
morzars populars amb els pro-
ductes locals acompanyats amb
el primer oli.
Durant aquests mesos a cavall en-
tre finals de la tardor i principis de
l’hivern al calendari festiu de mol-
tes poblacions hi trobareu dife-
rents fires on, a banda de d’haver-
hi presentació i venda d’oli nou,
també s’hi fan degustacions i al-
tres activitats relacionades.
Els dies 15 i 16 d’aquest mes de
novembre se celebra la Fira de l’O-
li Nou a Reus, i els dies 29 i 30 de
novembre i 1 de desembre a Tarra-
gona.
L’oli d’oliva és un element impres-
cindible de la Dieta Mediterrània,
De fet, al marge que una llesca de
pa amb tomàquet amb oli d’oliva
és un plaer per al paladar, des de
l’any 2010 és també Patrimoni
Cultural Immaterial de la Humani-
tat. I és que la UNESCO va inclou-
re la dieta mediterrània a la seva
llista de béns que cal salvaguar-
dar.
I Anna Escolà, periodista I
Les celebracions al voltant de l’oli novell són jornades festives i gastronò-miques que apleguen esmorzars populars amb productes locals acom-panyats del primer oli de la temporada
D
Novembre i desembre n’és l’època
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 15:23 Página 126
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 15:23 Página 127
128 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
NOTÍCIES DELSECTOR GASTRONOMIA
Hi ha diferents tipus d’oli d’oli-
va segons el mètode emprat
per obtenir-lo - oli d’oliva verge,
oli d’oliva verge extra, oli d’oliva
llampant, refinat, etc- i en mol-
tes de les fires de l’oli nou s’o-
fereixen també tasts d’oli.
El tast d'un oli d'oliva verge
consisteix a localitzar i mesu-
rar la intensitat dels seus sa-
bors i aromes.
En el cas de l'oli, els sentits
que intervenen en l'anàlisi sen-
sorial són el gust i l'olfacte, i el
tast comprèn tres fases: l’ol-
factiva, la fase de la boca - on el
tastador analitza els atributs- i
la retronasal - després de po-
sar-se l'oli a la boca, aquest
s'escalfa a la temperatura cor-
poral i es permet identificar
aromes secundaris i confirmar
els percebuts en la primera fa-
se olfactiva- .
Per al tast d'un oli d'oliva s'uti-
litza una copa amb obertura
una mica tancada perquè pu-
gui concentrar les substàncies
aromàtiques.
La copa ha de ser d'un color
fosc per evitar que el tastador
pugui ser influenciat pel color
de l'oli d'oliva. El tast de l'oli
amb cullera, no és correcte
perquè es dilueix la seva aro-
ma.
En moltes de les fires de l’oli nou s’ofereix lapossibilitat de degustar-ne el gust. El tast del’oli segueix tot un ritual
El gust de l’oliCom es fa un tast d’oli?
El Patronat Municipal de Turis-
me va acollir el mes passat la
VI Trobada de Cuiners Terra
Madre, Slow Food i Km 0 per
intercanviar impressions i de-
batre el present i futur de la
cuina ecològica i de proximitat.
A la vegada, es va programar
un calendari d’intervencions de
cara al proper any. La jornada
va començar amb un esmorzar
al restaurant El Llagut i, segui-
dament, es van dur a termes
dues xerrades a l’Espai Turis-
me. La 1a va ser sobre els
transgènics a càrrec de Carme
Pagès -membre de la platafor-
ma “Som el que sembrem” i
presidenta de la Cooperativa
de Consum ‘El Brot’-. A la tarda
es va fer la 2a xerrada a càrrec
de Josep Llambrich i Agustí Ri-
llo, els quals van parlar de la
pesca sostenible amb llum de
peix blau.
El concepte de producte ecolò-
gic fa referència a alimentació
sana i de qualitat que ofereix
un producte de proximitat (el
qual viatja el mínim possible
des que és recollit fins que arri-
ba a mans del consumidor). El
concepte Slow Food pretén
contrarrestar el fast food, im-
pedir la desaparició de les tra-
dicions gastronòmiques locals
i combatre la falta d’interès per
la nutrició i sabors.
VI Trobada de Cuiners Terra Madre, Slow Food i Km 0 per debatre el present i futur de lacuina ecològica i de proximitat. La jornada va constar d’ un esmorzar, una xerrada sobre elstransgènics i una altra sobre la pesca sostenible
Cuina ecològica i de proximitatDebat sobre el present i futur d’aquesta cuina
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 15:24 Página 128
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 15:24 Página 129
130 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
En aquest número m’he propo-
sat donar un cop de mà a
aquelles persones que per di-
verses raons sempre acaben
fent els àpats de festa a casa
seva, sigui quina sigui la cele-
bració.
Sé que ho patiu en silenci i crec
que és hora de fer-hi alguna
cosa. No us demano que aneu
a comprar l’àpat al restaurant
però sí que optaria perquè ca-
da convidat es fes el seu propi
menjar i fora malsdecap.
No diré que no sigui una pro-
posta arriscada, ho és tant
com original i sempre podeu
tenir un as a la màniga per si
les coses no van com teníeu
previst.
Es tracta de comprar peix de
carn dureta, crustacis i cefalò-
podes. És a dir, bèsties com
rap, lluerna, orada, llobarro, ba-
callà dessalat, gambes, llagos-
tins, gadagangs, calamars, sè-
pies, popets...cadascú com
vulgui: fresques, congelades,
grans o petites.
El que sí haureu de procurar
és de fer-ne talls que càpiguen
a la boca. Llavors, arriba l’hora
de la veritat: al damunt de la
taula parada poseu una olleta
tipus “fondue” amb brou ca-
lent a dins i amb el cremador
a sota per a anar coent tots els
aliments marins que posareu
també en safates damunt de la
taula.
A més, haureu de fer o com-
prar diferentes salsetes per a
poder-los acompanyar com,
per exemple, maionesa, all i oli,
tàrtara, holandesa, romesco o
fruita seca picada o olis aro-
matitzats o compotes... hi po-
den haver mil i una combina-
cions. Si en acabar l’àpat veieu
que la gent no queda satisfeta,
traieu l’as i amb el brou de l’o-
lleta feu una mica d’arrosse-
jat.
Penseu en comprar les forqui-
lletes llargues per a poder cou-
re el peix dins de la “fondue”.
Elaboració:
En aquest número, Solé, xef del restaurant El Barquet, ens proposa comprar peix de carndureta i preparar-lo a talls per ser degustat a l’estil “fondue”. Ens suggereix acompanyar-hoamb diferents salsetes i també arrossejat
“Cadascú es fa lo seu”Per David Solé
RECEPTES GASTRONOMIA
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 16:29 Página 130
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 15:24 Página 131
Època de torrons
A principis del mes que ve –
principalment passat el pont
de principis de desembre - ja
començarem els preparatius
de les festes nadalenques, uns
dies en què generalment les fa-
mílies s’apleguen al voltant de
la taula en motiu de celebració.
Aquets dies, poc o molt, les
taules llueixen els seus millors
àpats on hi destaquen els pro-
ductes tradicionals.
Les festes fan que generalment
omplim la nostra cistella de la
compra amb tot tipus de delí-
cies que no comprem la resta
de l’any, si més no, amb els
productes més típics d’aques-
tes dates. I una de les postres
per excel•lència dels àpats na-
dalencs són els torrons, un
dolç que generalment es fa
d’ametlla, mel i ou, general-
ment cuit.
Tot i que a la taula també hi po-
dem trobar altres postres com
ara les neules, polvorons o
massapans, als Països Cata-
lans, el torró és el dolç més tí-
pic i tradicional de les festes de
Nadal.
Actualment de torrons n’hi ha
de moltes varietats i sabors,
tot i que les autòctones i més
conegudes són les de torró de
Xixona (o tou) el qual es fa amb
les ametlles picades i mel; el
torró d’Alacant (o dur), el qual
es fa amb ametlles torrades,
mel i clara d’ou, el que li pro-
porciona la duresa; el torró de
Xerta, que també és fort i té
una forma circular; el d’Agra-
munt, amb ametlles o avella-
nes, mel i clara d’ou o el de cre-
ma cremada, que es fa amb
avellanes, sucre, ous i pell de
llimona.
Quan s’acosten les festes nadalenques, els torrons es converteixen en les postres indispen-sables dels àpats. Tot i que és el dolç més típic i tradicional d’aquestes dates, actualmentn’hi ha de moltes varietats i sabors
TORRONS GASTRONOMIA
132 I VIU Tarragona Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 18:44 Página 132
007VIUTar.qxd:Maquetación 1 31/10/13 15:24 Página 133
134
L’ONADARESTAURANT
l restaurant l’Onada està ubicat al
bell mig del Serrallo davant de les
barques de pesca. Ofereix una cui-
na especialitzada en peix i marisc, del barri
del Serrallo i diferents tipus d’arrossos, així
com una àmplia selecció de plats a la carta
i tapes marineres.
L’Onada compta amb un ampli saló amb
possibilitats de fer-hi tot tipus de celebra-
cions, dinars i sopars d’empresa i per a
grups, també una terrassa per gaudir-hi de
“sopars a la fresca” a l’època del bon
temps. Durant la temporada de calçots
ofereix la temporada marinera.
L’Onada va ser el restaurant guanyador de
“La Forquilla d’Or 2012” del certamen Ta-
rragona Tapes amb la tapa “Trifàsic de ton-
yina” i enguany va ser guanyador de la zo-
na del Serralo al 5è Certamen del Tarrago-
na de Tapas.
Com a novetat, l’Ona us convida tant de
dia com de nit a degustar el nou menú
“Bona Nit i Tapes!” que consta de 4 tapes,
postre, vi, aigua i cafè per només 25€.
CUINA DEL SERRALLO
Especialitat: Peix, marisc i tapes.
Menú tapes: 25 € amb cafè i postre, iva inclòs
Preu carta: Des de 30 €
Horari: De dimarts a dissabte d’11 a 23 h
Diumenge d’11 a 17 h. Dilluns tancat.
C/ Bisbe Bonet s/nEl Serrallo43004 Tarragona977 215 053
E
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:30 Página 134
135
Ctra Reus a ConstantíKm 5 - Tarragona
977 260 131
MAS FOLCHRESTAURANT
envinguts al restaurant Mas Folch,
un dels racons amb encant de la
comarca. A pocs quilòmetres de
Tarragona i Reus, trobem el restaurant,
ubicat en una masia modernista familiar i
envoltat d'una zona ajardinada amb més
de cent espècies vegetals diferents. El con-
junt forma un entorn exquisit on gaudir
d'una cuina d'autor, barreja de tradició i
creativitat i on el temps s'atura en mans
d'un servei atent i professional. El nostre
servei de cuina és als migdies de dimarts a
diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits del di-
vendres i dissabte només per a grups amb
reserva previa, a partir de 20 persones. El
dilluns tenim tancat per descans setmanal.
Durant el mes d'agost el restaurant ro-
mandrà tancat els dilluns, dimarts i dime-
cres.
El restaurant Mas Folch demana als seus
clients que per garantir-li un millor servei
reservin prèviament.
BCUINA D’AUTOR
Especialitat: Cuina tradicional i creativa
Horari: De dimarts a divendres de 13 a 16 h.
Divendres i dissabte només grups..
Reserva prèvia
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:31 Página 135
136
PINTXOBAR - RESTAURANT
l bar Pintxo és un local d’ambient
familiar que fusiona cuina de la
terra amb productes ibèrics de la
temporada i “pinxos” variats. Aquets barre-
gen diferents sabors i textures i innoven
amb receptes d’arrels mexicanes. En tro-
bem de freds, calents i amb productes de
la temporada. El bar, situat al carrer Joan
Baptista, compta amb el racó de l’ibèric on
hi ha un ampli assortit d’embotits de tot ti-
pus.
Pintxo ofereix menús personalitzats i
adaptats a grups i els dijous els clients po-
dran gaudir del “duel de xefs” de mà de
professionals de l’hostaleria que compe-
teixen per veure qui ofereix el millor “pin-
xo”. I això sí, els dijous són a millor preu: a
cinquanta cèntims la unitat.
Tots els dijous selecció dels millors “pin-
xos” a 0.50€!
CUINA DE LA TERRA. IBÈRICS
Especialitat: “Pinxos”, tapes i torrades
Preu “pinxo”: 1 €. Dijous selecció de “pinxos” a 0,50 €
Preu carta: Entre 9,50 i 12 €
Horari: De dilluns a diumenge de 9 a 24h
Joan Baptista Plana, 23 bxsTarragona977 237 435
E
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:31 Página 136
137
Trinquet nou 7, baixoscant. C/del portalet
Tarragona977 232 074
TOCAPERON
RESTAURANT
’especialitat del restaurant Toca Pe-
rón, el nom del qual prové d’una típi-
ca expressió de les festes locals de
Tarragona, és la cuina mediterrània actua-
litzada a base d’una carta de la qual el
80% dels productes són de la província de
Tarragona. Els plats del restaurant donen
un toc innovador i modern a la tradicional
cuina d’aquí i de sempre. Per encàrrec,
també ofereix carns exòtiques com ara de
nyu, faisà o cangur. El restaurant, a banda
de la carta també ofereix 4 tipus de me-
nús diferents i un variat assortit de tapes i
“montaditos”. El Toca Perón compta amb
un pis superior on hi ha un menjador que
permet celebrar-hi tot tipus de trobades.
Ubicat davant la plaça de la Font, escenari
principal de les festes, n’és un referent
més pels tarragonins i tarragonines de la
ciutat.
LCUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA
Especialitat: Cuina tradicional mediterrània
Preu menú: 10,50 € migdia · 14,95 € de dill a dj nitdiss i div nit 16,95 €
Preu carta: 20 - 25 €
Horari: De dill a dg de 8 a 16:30 h / 19 a 01 hDill i dg nit tancat
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:31 Página 137
138
ONAKBAR - RESTAURANT
ituat dins del circ romà de Tarra-
gona, Onak ha obert recentment
les seves portes amb l'objectiu
d'oferir als nostres clients un lloc de troba-
da i diversió. Per això, comptem amb un
ampli assortiment de pintxos a partir d’1
Eur, menú diari, txuletones, menú de pint-
xos i carta, tot això acompanyat per la mi-
llor música, i totes les retransmissions es-
portives, a més d'un ampli assortiment de
Gin Tonics i Cocktails. T'esperem! No t’en-
penediràs ....
CUINA VASCA
Especialitat: “Pinxos”
Preu menú: De dilluns a divendres migdies 9,50 €
Tots els dies menú “pinxos” 13 €
Preu carta: Des de 10 €
Horari: Dilluns tancat. Tots els dies de 12 a 16
i de 19 a 00:30, Divendres i Dissabte 03 h
Plaça Sedassos, 28Tarragona627 935 [email protected]
S
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:31 Página 138
139
Passeig Jaume I, s/nSalou
977 384 000www.arenarestaurant.com
ARENARESTAURANT
ituat al Passeig Jaume I de Salou,
proposa una cuina mediterrània,
catalana i de proximitat. La senzi-
llesa, la picada, els contrasts i la millor
matèria prima de l’hort, el mar i el coral
defineixen una carta de concepció clàssica
però amb un toc personal. Compta amb
una sala oberta al mar amb grans fines-
trals, exquisidament decorada, i amb una
terrassa que envolta tot el restaurant amb
una espectacular panoràmica de la platja i
el passeig marítim.
Inaugura temporada de tardor amb una
complerta proposta de menús per a grups
i celebracions que es poden personalitzar
a mida del pressupost del grup.
Fins el 8 de desembre ofereix un menú de-
gustació per 25€ amb un 50% de des-
compte per la segona persona.
SCUINA MEDITERRÀNIA
Especialitat: Cuina mediterrània de proximitat
Preu menú: Diari - 13 €. Menú degustació - 25 €
Preu carta: 25 - 30 €
Horari: De 14 a 16h i de 20,30 a 23h
Tancat dg. nit i dl. Vacances gener i febrer.
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:31 Página 139
140
SUSHIBAR - TAKE AWAY
ake Away Sushi Bar, situat a la
part alta, on hi trobem un ampli
assortiment d’un dels plats més
reconeguts de la gastronomia japonesa. El
local ens ofereix una gran varietat de sushi
elaborat al moment, on hi podem degustar
des de les delicadeses tradicionals de sal-
mó i tonyina fins al sushi més innovador,
l’anomenat “sushi-català” que parteix d’in-
gredients d’aquí com l’escalivada i el ro-
mesco, passant per alguns dels suggeri-
ments del xef com són el tataki de tonyina
o les albergínies caramel·litzades amb mi-
so i sense oblidar una gran varietat d’ama-
nides japoneses i capritxos com són el ta-
koyaki o la brotxeta de pollastre yakitori.
Ofereix també totes les conegudes varie-
tats d’aquesta gastronomia : nigiris, tema-
kis, makis, invertits, inari i gunkak.
És el primer establiment de cuina japonesa
“take away” de Tarragona : els seus clients
poden endur-se el menjar a casa
CUINA JAPONESA
Especialitat: Sushi
Preu menú: 11 € migdies
Horari: De dimarts a diumenges de 13 a 16 h
i de 20 a 23 h
Còs del Bou, 9Tarragona977 241 769
T
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:32 Página 140
Cal’Òscar
141
Plaça del Rei, 4Tarragona
977 22 45 79
CA L’OSCARBAR - RESTAURANT
a l’Òscar és un restaurant tradicio-
nal que ha provat la seva qualitat al
llarg dels anys. Òscar, el xef, propo-
sa plats mediterranis de tota la vida prepa-
rats amb expèriencia i sinceritat. És un va-
lor segur per menjar bé a l‘estiu, a l’agra-
dable terrassa, o a l’hivern, a la càlida sala
interior. Ca l’Òscar ofereix una bodega se-
lecta amb més de 80 referències.
Recordem als nostres clients que per les
Festes de Nadal, us oferim una selecció de
plats tradicionals per emportar (cochinillo,
canelons, pop a la brasa, etc.).
CCUINA DE MERCAT
Especialitat: Paelles
Preu menú: 15 € de dimarts a divendres
Preu carta: 15 - 30 €
Horari: De dimarts a diumenge de 13 a 15:30 h
i de 20:30 a 22:30 h
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:32 Página 141
142
OLIVIERGELATERIA
n Gabri Olivier ha vist fer gelat
desde que va nèixer, en el mateix
establiment on els seus pares van
portar a Tarragona l’any 1962 la tradicional
qualitat de la gelateria italiana.
En Gabri ha estat desenvolupant desde
ben petit una exquisita sensibilitat a l’hora
de combinar les millors matèries primes i
creant sabors molt delicats i originals
adaptant-los a qualsevol situació o tradi-
ció.
El prestigi professional de’n Gabri Olivier el
porta a representar algunes de les mar-
ques líders de la rebosteria i la gelateria,
impartint cursos, seminaris i demostra-
cions gastronòmiques arreu del món.
Cada dia el.labora les fórmules tradicio-
nals i les noves creacions que ha anat in-
corporant any rere any, per tal d’oferir una
carta de gelats original i de qualitat.
Podem gaudir del seu toc màgic amb ca-
dascun dels sabors tradicionals, així com
una constant innovació en la seva col.lec-
ció de tartes gelades i pastissos, adequats
a tota mena de cel.lebracions i aconteixe-
ments.
GELATERIA ITALIANA
Especialitat: Gelats i batuts
Ofertes: A partir 1,5 €
Horari: Tots els dies a partir de les 10,30 h
Rambla Nova, 54Tarragona9777 233 133
E
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:32 Página 142
143
Autovia Reus-TarragonaT-11, km 12. La Canonja
977 77 15 15www.laboella.com
LA BOELLAMAS & RESTAURANT
n restaurant íntim i acollidor ubicat
a una masia del s.XII envoltada de
110 hectàrees d’oliveres i jardins.
Ofereix un producte de proximitat i de la
millor qualitat: cuina tradicional marinera
de Cambrils, receptes d’interior elabora-
des amb verdures i espècies de l’hort i olis
de la pròpia finca, i rebosteria del seu propi
obrador.
La Boella alberga també un exclusiu hotel-
boutique de 13 suites, un dels millors cen-
tres de convencions de la zona, un molí
d’oli i un celler on s’elaboren els vins i olis
de la finca i una completa vinoteca on s’or-
ganitzen mensualment activitats entorn al
món de la gastronomia.
Aquest Nadal proposa, a més dels tradicio-
nal menús nadalencs, una amplia carta
d’àpats per emportar. I, per finalitzar l’any,
una vetllada de gala, amb menú, ball, barra
lliure i ressopó en un marc incomparable.
UCUINA MEDITERRÀNIA DE PROXIMITAT
Especialitat: Cuina tradicional marinera i d’interior
Preu menú: Menú del Mas: 28 €
Preu carta: 50 €
Horari: De 13:30 a 16h i de 21 a 23h
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:32 Página 143
144
TXAR3VERDBAR - RESTAURANT
quest restaurant que ha adaptat el
nom del licor més típic de Tarrago-
na ofereix un nou concepte de lo-
cal amb productes frescos i de temporada
en un entorn envejable emmarcat per la
història. A tocar de la Catedral, la terrasse-
ta no podria oferir millors vistes, i els qui
visitin aquest restaurant sustentat amb pi-
lars que van formar part de l’històric Tem-
ple d’August, podran degustar-hi vermuts,
cerveses, còctels i tot tipus d`àpats i cele-
brar-hi tot tipus d’esdeveniments en dife-
rents sales amb personalitzats ambients.
Hi ha la sala “Edat Mitjana”- amb terra i
façana originals de l’època-, la sala “Roma-
na” – decorada amb un collage de pòsters
del conegut licor Chartreuse- i la “Death
Proof”inspirada en la pel·lícula de Quentin
Tarantino i on s’hi fan degustacions de vins
de fora de la terra.
D'altra banda, Txar3verd i l'espai claustre
col.laboren junts en l'elaboració de càte-
rings per als millors esdeveniments.
CUINA DE PROXIMITAT
Especialitat: Arrossos
Preu menú: Diari de dilluns a divendres 13,50 €
Preu carta: A partir de 16 €
Horari: De dilluns a diumenge de 9 a 3 h
Pla de la Seu, 543003 Tarragona977 222 033www.txar3verd.cat
A
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:33 Página 144
145
Carretera nacional 340Km. 1168,5Tarragona
977 209 756
EL TRULLBAR - RESTAURANT
ituat al costat de la platja llarga, el
Trull era un antic molí d’oli del se-
gle XVIII del qual es conserva gran
part dels seus components originals. El lo-
cal es converteix així en un lloc on es gau-
deix tant de la cuina com de l’entorn. Dis-
possen d’una amplia carta típica catalana
en la que la utilització d’ingredients de la
terra és imprescindible, combinada amb
plats de la nova cuina moderna. El gruix de
la carta es la carn a la brasa ben equilibra-
da amb una gran varietat d’entrants, pri-
mers plats i diferents tipus de peix. L’avan-
tatge de poder menjar una carn damunt
d’una pissarra calenta es infinita i aquesta
és la manera en la que serveixen entre-
cots, borrassos, espatlles de cabrit i “colet-
xons”. Per acabar no oblidem els postres
casolans on la crema catalana, les trufes,
full de nata, tiramisú… fan un final perfec-
te.
Informa't de les nostres propostes per so-
pars de Nadal i Sopar d'empresa
SCUINA CATALANA, BRASERIA
Especialitat: Carns a la pissarra
Preu menú: Desde 22 €
Preu carta: 25 € aproximadament
Horari: De 13 a 16 h i de 20 a 23 de dt. a dj.
Dv. i ds., vespre de 20 a 23,30 h
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:33 Página 145
146
LA XARXABAR - RESTAURANT
l bar La Xarxa està situat a l’em-
blemàtic barri mariner del Serra-
llo. Es tracta d’un local familiar
que ens ofereix professionalitat en cadas-
cun dels seus plats i on podem gaudir-hi
de peix fresc de Tarragona, cuina tradicio-
nal marinera, romescos, marisc i tapes va-
riades. A La Xarxa hi trobem esmorzar de
forquilla - el plat típic del pescador- com
ara romesco de tonyina i de rap o la truita
d’escamarlans (podem fer-hi un plat d’es-
morzar complert des de 7,5 euros). A ban-
da, La Xarxa disposa d’una carta del dia on
els clients més atrevits poden degustar-hi
el peix fresc del mateix dia i on no hi falten
els plats típics d’inspiració marinera amb
verdura i tapes artesanes. Per qui ho pre-
fereixi, pot optar per un menú a l’hora de
dinar i degustar la cuina marinera de La
Xarxa des de 9 euros. EL bar també ofereix
la possibilitat de celebrar-hi dinars de
grups i degustar la cuina tradicional mari-
nera (prèvia reserva). I per qui desitgi as-
saborir les delícies del mar a casa, a La
Xarxa també s’hi ofereix menjar per em-
portar.
CUINA TRADICIONAL MARINERA
Especialitat: Romescos, peix del dia, marisc i tapes
Preu menú: Des de 9 €
Preu esmorzar de forquilla: Des de 7,5 €
Horari: De dilluns a divendres de 8 a 19:30 h
Dissabte de 9 a 17:30 h
C/ Sant Pere, 38-4043004 El SerralloTarragona977 214 531
E
LA XARXA
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 31/10/13 12:33 Página 146
CONTRA003VIUTar.qxd:Maquetación 1 25/10/13 12:08 Página 147
CONTRA003VIUTar.qxd:Maquetación 1 25/10/13 12:08 Página 148