núm. 614 18 de març de 2016 Vallcarca farà al juny un concurs d’idees per al nou nucli històric Sol, Virreina, Revolució, Vila i Rovira parteixen de requisits més restrictius que a Barcelona El Districte amplia la regulació de terrasses a cinc places i força a reduir l’espai ocupat Xavi Tedó pàg. 7 pàg. 7 pàg. 6 pàg. 6 ISSN - 1695-4793 9 L’Heliogàbal tornarà a fer el Festigàbal als jardins de la Sedeta 12 Isona Passola: “No necessito per a res l’èxit ni la fama” X.T. X.T SUPLEMENT La Verdinada entra a les escoles Lluïsos La comissió mixta preveu ajornar la reforma de l’avinguda en la modificació del PGM
Transcript
núm
. 614
18 de març de 2016
Vallcarca farà al juny un concurs d’idees per al nou nucli històric
Sol, Virreina, Revolució, Vila i Rovira parteixen de requisits més restrictius que a Barcelona
El Districte amplia la regulació de terrasses a cinc places i força a reduir l’espai ocupat
Xa
vi T
ed
ó
pàg. 7pàg. 7
pàg. 6pàg. 6
ISSN - 1695-4793
9L’Heliogàbal tornarà
a fer el Festigàbal als
jardins de la Sedeta
12Isona Passola:
“No necessito per a
res l’èxit ni la fama”
X.T.
X.T
SUPLEMENT
La Verdinada entra
a les escoles
Lluïsos
La comissió mixta preveu ajornar la reforma de l’avinguda en la modificació del PGM
2
18 de març de 2016l’independent ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió
editorial
Gràcia està immersa en un procés de participació multipolar, de
districte, de barri i de sectors, amb el pla d’usos, les superilles o
la ubicació de les terrasses en joc. En les dues últimes setmanes
només un dia no hi ha hagut oficialment cap reunió on s’hagin
recollit propostes per al PAM/PAD i realment, malgrat la dinàmi-
ca esgotadora que es pugui generar, s’està acomplint la màxima
que hi surten idees -algunes ‘freaks’ com recollíem la setmana
passada- que l’administració municipal no havia pensat. D’això
es tractava.
Però hi ha un element preocupant en aquestes sessions, comú
en menor o major mesura a tots els mandats que s’han anat
succeint a Gràcia: els tècnics municipals de la casa gran hi apa-
reixen en texans o en vestit -tant se val- i llancen el seu power
point sense tenir en compte el lloc on són i si en aquest lloc
hi ha una prehistòria sobre el
tema que volen abordar. Això va
passar, de manera gairebé sur-
realista, dimarts passat a l’escola
L’Univers, en la primera sessió
del debat sobre les superilles.
Gràcia es va dotar l’any 2003
d’un pla de mobilitat propi, al
qual es va arribar després d’un
llarg debat amb veïns, comer-
ciants i entitats, i que definia
un districte que expulsaria el
vehicle privat de la seva xarxa
tupida de carrers secundaris, so-
bretot al nucli històric però tam-
bé més enllà, als barris del nord.
Fins a 28 superilles es van preveure, i el 2007, ara fa gairebé deu
anys, van començar a funcionar els espais de prioritat peatonal
a l’entorn de la plaça Vila de Gràcia i a l’entorn de les places
de la Virreina i del Diamant. Sembla que a l’Ajuntament no ho
saben. Perquè dimarts una vintena de veïns -assistència baixa i
de quatre taules previstes a dues- van haver d’escoltar una hora
de rollo sense sentir ni una paraula del que ja estava en funcio-
nament. L’Ajuntament va parlar de filosofia de ciutat i de voler
situar noves superilles al Camp d’en Grassot, sense ni concretar
on té prevista la proposta -ja publicada a l’Independent (vegeu
núm. 603). Els intents d’aconseguir una certa uniformització de
discurs i, en conseqüència, de normativa, porta a vegades al
ridícul, i a la desinformació.
Participació i paracaigudisme
cartes al director ull de dona
el dependent
Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i
DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected].
També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia
L’abús infantil és una forma
activa de maltractament i un
problema social. La informa-
ció ens dóna seguretat per
prevenir-lo. El més impor-
tant és saber que això ens
pot passar a nosaltres, als
nostres fills i filles, per tant
hem d’educar els nostres
infants a dir “NO”, donar-li el
dret de decidir sobre el seu
cos i fer-los veure que ningú
els pot tocar ni donar petons
ni abraçades si no els agrada.
I si passa, ho han de dir per-
què els podrem ajudar i que,
passi el que passi, mai no els
deixarem d’estimar. Encara
costa entrar a les escoles
per tractar el tema i donar
respostes. Hauria de ser
normal i obligatori, si no es
parla, no existeix. El 82% dels
abusos infantils es donen
dins l’àmbit familiar, el 18%
restant són els que conei-
xem. L’abús sexual infantil és
una experiència traumàtica,
que interfereix en el desen-
volupament emocional de la
víctima, que pateix en silenci
i que repercuteix en el seu
estat físic i psicològic. Per
dubtes o informació podeu
dirigir-vos a la Fundació
Vicki Bernadet, ubicada al
carrer Taquígraf Martí 30-32,
Barcelona; tel. 93 3189769. O
consulteu la seva web: www.
fbernadet.org.
Les eleccions a Síndica de Barcelona han començat aquesta setmana a recollir suports a través de la web específica de l’Ajuntament. No serà un procés tan freak com l’anterior, on hi havia com a candidats des de la pre-sidenta de la FAVB fins a l’ara diputat Joan Coscubiela, però sobretot la síndica sortint, Maria Assumpció Vilà, i el principal aspirant, Àngel Miret, s’estan esforçant a buscar vots. Aquesta setmana han arribat in-vitacions de periodistes perquè veïns i entitats votem Vilà i de dirigents de Demòcrates i d’exPSC perquè recolzem Miret. Sort a tots.
Abús infantil
Núria
Novell
JUSTÍCIA PER A BERTA
Fins que divendres vaig anar a ma-
nifestar-me a la porta, no sabia que
a Via Augusta a tocar Gal·la Placídia
(costat Vila de Gràcia) no sabia que
allí està el consolat d’Hondures. Us
vull explicar perquè hi vam anar.
La matinada del 3 de març va ser
assassinada Berta Cáceres, lider
indígena, defensora dels DDHH,
del territori i del medi ambient.
Coordinadora del Consejo Cívico
de Organizaciones Populares e
Indígenas de Honduras. La seva
tasca i lluita era reconeguda més
enllà del seu país, una mostra va
ser la rebuda del premi internaci-
onal Goldman 2015. Mentre dor-
mia, uns desconeguts van entrar
a casa seva la varen matar a trets.
Una setmana abans havia denun-
ciat l’assassinat de quatre dirigents
de la seva comunitat i l’assetja-
ment d’altres, que duen una lluita
de resistència front un projecte
hidroelèctric de l’empresa DESA-
Agua Zarca, vinculat a empreses
transnacionals. A tot el món hi ha
dones, comunitats, que duen una
lluita permanent en defensa dels
seus drets, dels drets humans i per
l’apoderament de les dones. Berta
Cáceres, a la seva darrera entrevis-
ta explicava “Nuestra vida pende
de un hilo”. Va ser premonitori. En
una crida d’urgència de les entitats
del moviment per la pau, DDHH i
de defensa de la terra, ens varem
plantar divendres al migdia a lliu-
rar un manifest a la cònsol hondu-
renya per exigir aclariment i una
investigació avalada per instàncies
internacionals. Prou feminicidis!
És un clam ple de contingut, aquí
i arreu.
Àngels Tomás i GonzaloEn les dues últimes setmanes només un
dia no hi ha hagut cap reunió del PAM/PAD
A l’Ajuntament sembla que no saben que a Gràcia ja hi ha
superilles des del 2007
LA VISITA DE PEDRO SÁNCHEZx
El desembarcament del líder soci-
alista i aspirant a presidir Espanya
a Catalunya ha mostrat el “talante”
del PSOE. Emulant Zapatero, fa
seva la capacitat de dialogar per
remarcar simplement que mai ac-
ceptarà que Catalunya decideixi el
seu futur a les urnes.
Carlos López
18 de març de 2015l’independent
3
opinió Casal Popular Tres Lliris
Els okupes malvats i gandulsno acceptem mentidesEn els darrers números de l’In-
dependent, s’han publicat dues
cartes al director sobre el nostre
projecte. Els prejudicis, les mitges
veritats, les exageracions i les in-
formacions falses que hi apareixen
ens porten a compartir unes refle-
xions. En les dues cartes es fa refe-
rència al passat 27 de febrer. El que
s’explica dista molt del que vam
viure les que érem al Casal aquell
dia. La primera, afirma que el que
vam fer aquell dia “no és cap acti-
vitat d’oci”, sinó “agafar la gran taja
i passar de tothom”. És una llàsti-
ma que l’Elena, autora de l’article,
no hagi seguit la nostra activitat
per les xarxes socials ni llegit els
nostres comunicats. Si ho hagués
fet, sabria que només aquell dia
vam fer un acte polític, un vermut
musicat, un dinar popular i dos
tallers de serigrafia o hip hop. Tot
això, gratuït i obert al públic, com
tot el que fem. L’altra carta també
parla d’aquell dia. Afirmen que “la
festa va acabar passades les 3 de
la matinada”. Això és directament
fals: precisament, davant de la
gran afluència de gent vam prio-
ritzar el descans dels veïns i vam
plegar veles una hora abans del
que estava previst, a la una. Es vol
crear una imatge distorsionada
del nostre projecte que encaixi
en l’estereotip d’okupa, es vol fer
creure que som gent gandula que
ens passem el dia fent festa i que
només molestem al veïnat. La re-
alitat és ben diferent: qui ens coneix
sap que treballem voluntàriament
pel barri i que fem activitats obertes
cada setmana. La prova que demos-
tra la necessitat del que fem és que
vingui molta gent. Tot i així, algú ho
prefereix veure com una “invasió de
l’espai públic i privat”. Cal un debat
de fons sobre la falta d’espais d’oci
nocturn alternatiu, la criminalització
de les alternatives i el dret al des-
cans. Tot i així, podem assegurar que
sempre tanquem abans que els bars
de la zona i que el número de festes
que s’ha fet al Casal es pot comptar
amb els dits d’una mà. No callarem
ni cedirem davant les provocacions
i les mentides: ens reafirmem en el
compromís de fer compatible l’au-
togestió juvenil amb la convivència.
Segur que fem coses malament,
com tothom. Estem obertes a les
crítiques i a repensar tot el que fem,
sempre i quan hi hagi diàleg enlloc
de difamació. Amb aquest diàleg,
haguéssim tingut l’oportunitat d’en-
senyar la factura que demostra que
som nosaltres (i no l’Ajuntament,
com diu falsament un dels textos)
qui va invertir gairebé 300 € en llo-
gar dos WC Poliklyns per minimitzar
possibles molèsties al veïnat. Una co-
municació fluïda també serviria per
debatre els usos de l’espai públic.
Debatem, perquè d’entrada ens cos-
ta molt entendre que a algú li sembli
malament arrencar unes males her-
bes per fer un projecte comunitari i
obert d’hort urbà. Debatem, perquè
no sabem com es pot contrastar el
Casal amb “la gent treballadora i
respectuosa”, quan precisament
vam crear una assemblea de-
dicada a fer respectar els drets
laborals (La Precària). Convidem
aquests veïns a obrir-se al diàleg
i l’intercanvi d’idees. Nosaltres ens
hi comprometem. Per començar,
els convidem a deixar de donar
ordres explícites als porters dels
edificis per impedir que deixem
cartes i convocatòries d’assemble-
es obertes a les bústies. Estarem
encantades de millorar la relació
amb aquest sector del veïnat. A
la resta, que ens critica construc-
tivament, ens proposa activitats o
ens cedeix mobles, els donem les
gràcies una vegada més. Juntes
construirem una Gràcia viva!
X.T.
equip
La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10
Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President
d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de
L’Independent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Man-
zanera i Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, An-
na Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Oriol Díez, Ignasi Fortuny,
Èric Lluent, Òscar Mejías, Mar Romero, Paula Solanas, Aida Traidi
i Marc Vilajosana. Col·la boracions: Lluís Bou, Àlex Delmàs, Con-
xa Garcia, Pau Garcia, Marc Gassó, Ernest Cauhé, Ramón Casa-
lé, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Pere
Martí, Joan Millaret, Carles Nerín, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger
Rofín, Tristram, Rafael Vallbona. Fotografia: Òscar Mejías, Laia
Coll, David Zorraquino. Maquetació: Marta G. Bravo i Sergi Lou.
Disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: Héctor Jiménez (692
601 263). Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Dipòsit legal: B-32.478-00
Sol·licitat control PGD
què en penseu...
L’Europa està molt fort. Ha
encadenat catorze partits sense
perdre. Té la quarta plaça al
seu abast i crec que no fallarà.
Veig l’equip al play-off d’ascens
a 2B.
L’Europa jugarà el play-off
d’ascens segur. Va camí de rècord
i els altres equips tard o d’hora
punxaran. Una altra cosa és que
aconsegueixi l’ascens. Ho veig
complicat, els rivals que li poden
tocar són d’un gran nivell.
Els propers partits seran claus
per saber si entra al play-off, si
manté el mateix nivell serà entre
els quatre primers perquè a més té
l’experiència dels altres anys.
No el segueixo gairé però pel
que llegeixo l’equip està jugant
molt bé i els resultats acompa-
nyen. Tan de bo quedi es classifi-
qui i aconsegueixi l’ascens. Seria
màgic per Gràcia.
ROSA MARIA JUVÉ
jubilada
TOMMY LOVE
BarmanXAVI RODRÍGUEZ
enginyer
EDU NAVARRO
Bar Laila
de les
opcions
que
l’Europa
entri al
play-off?
Xavi Tedó
el bloc
Que se’n vagin a viure a
Collserola. Així és com
alguns veïns finiquiten el
conflicte del soroll a la Vila
i les queixes d’altres veïns.
Perquè si no hi ha queixes no
existeixen els problemes. I és
que realment hi ha persones
que els molesta tot: els Fo-
guerons, les converses a les
places a la matinada encara
que siguin sobre filosofia, els
comentaris apassionats de la
darrera estrena a la sortida
dels Verdi, els nens jugant a
futbol al carrer, la gent que
es concentra(va) a la porta
de l’Heliogàbal després del
subidón d’un concert, els nois
de Fontana i Joanic que et
diuen el bon dia més amable
de la teva vida encara que no
t’aturis i mostris el teu suport
als refugiats o, probablement
i amb raó, aquesta columna.
I no és que estigui en contra
de la queixa, tot el contrari.
El que passa és que quan una
s’ha passat dues setmanes
mirant el món amb un mojito
a la mà, amb més de 7.000
quilòmetres de distància
amb la vida real (la que jo
creia real) i amb una banda
sonora nonstop i a tot arreu,
perquè allà els decibels no
existeixen, els problemes i les
queixes són menys proble-
mes i menys queixes. Al Carib
la música al carrer encara no
es considera soroll.
Silvia Manzanera
La queixa
4
18 de març de 2016l’independent
tribuna Montse Millà, impulsora del projecte ‘El rellotger de Gràcia’
‘El rellotger de Gràcia’,
bells temps, bells records!
A voltes, quant pensem en co-
ses passades -que hem assabo-
rit amb gran delit perquè era
un il·lusió feta realitat- revivim
aquelles imatges i tornem a
gaudir del que en aquell mo-
ment van representar.
Un dia, de cop, et trobes davant
d’un article que et parla de les
mateixes coses amb unes imat-
ges que entens que no signifi-
quen el mateix per a tothom.
Fa un any, tota la Vila de Gràcia
estava immersa en un macro-
projecte que va sobrepassar les
àmplies expectatives previstes,
l’escenificació de El rellotger de
Gràcia. Fins i tot a mi mateixa,
impulsora d’aquest projecte,
em va sorprendre la gran aco-
llida que va tenir entre tots els
participants i col·laboradors.
Crec que per tots els que en
aquell moment ens vam impli-
car en el projecte -del primer a
l’últim, no importa com ni en
què- des del més protagonista
fins la persona que va tancar la
darrera llum, es mereixen el ma-
teix reconeixement. D’una altra
manera, ni abans ni ara, aquest
projecte no s’entendria.
Van ser dos anys de molta feina i
tres dies per mostrar-ho als gra-
ciencs. Crec que la fita que ens
vam proposar es va assolir amb
escreix. La Vila de Gràcia amb to-
tes les entitats representades, co-
lles de cultura i gent de diferents
espais, ens vam veure reflectits
en aquell homenatge a Gràcia,
donant a conèixer una part de la
nostra història, que avui sembla
més actual que mai, i fent palès
el reconeixement a una gran per-
sona i amic com va ser l’Albert
Musons, impulsor de tantes ini-
ciatives gracienques.
És per això que penso que si
algun guardó mereix aquesta
gesta, caldria compartir-lo en-
tre tots els que hi varen partici-
par i que treballaven per Gràcia
i els graciencs amb la mateixa
il·lusió. En resum, un fet coral
mereixeria una distinció coral.
Fa tres anys l’entitat de la que
formo part va ser reconegu-
da amb el Premi Vila de Gràcia
pels seus valors cívics i socials.
En aquell moment, emotiu per
a nosaltres, vam reafirmar que
treballar per als altres i arribar
a la gent és el millor premi que
es pot obtenir. Altra cosa, no
té sentit. Desitjo que puguem
seguir treballant per a la nostra
Vila i que els projectes, vinguin
d’on vinguin, segueixin ager-
manant a la gent que en for-
mem part. Gràcies i salut!
Josep M. Contel
Fes-te soci de l’independent!L’Independent de Gràcia, després de 14 anys al carrer, es rellança com a asso-ciació cultural amb 30 impulsors provi-nents del periodisme, la societat civil, la cultura, l’esport i la política local. Volem aconseguir un efecte multiplicador per-
què l’Independent és de tots i volem un Consell Editorial on tu també hi siguis.Pertànyer a l’Associació Cultural L’In-dependent de Gràcia, dóna dret a par-ticipar en les assemblees de socis i a la llista interna, escollir el Consell Edito-
rial, participar activament en el dia a dia del setmanari i rebre cada setmana la publicació a casa. Els socis tindran ofertes especials i condicions preferents en les activitats organitzades per l’As-sociació Cultural.
Dades PersonalsNom i cognoms .........................................................................correu e. .................................................................Adreça ..........................................................................................................................................C.P. ........................Localitat ................................................................................................. Telèfon .......................................................Dades bancàries (per a la domiciliació)Titular del compte ........................................................................................................NIF ....................................... IBAN Entitat Oficina Dígit control Núm. compte
Trameteu aquesta butlleta per correu, personalment, per telèfon o per correu electrònic a:
L’executiva local d’Unió s’ha constituït sota la presidència de Juanjo Isern, fins ara president de la junta gestora provisional, la vicepresidència de l’advocat Da-niel Vosseler i la secretaria d’or-ganització del també conseller local Jordi Daura.
UDC
breus
L’exalcalde aprofita per visibilitzar el seu relleu, Joaquim Forn, i el conseller de cada territori
Albert Balanzà
No ha passat encara un any de les últimes eleccions però CiU no vol que el mandat se li faci més llarg del necessari, i en tot cas que la minoria de BCN En Comú es con-solidi en majoria. És per això que, després d’una certa recomposició de l’equip, Trias ha sortit al car-rer amb Forn i, localment, també vol aprofitar per promocionar els consellers locals, que en el cas de la Vila és Esteve Suñé, també res-ponsable de comerç. El president del Districte, Gerard Ardanuy (De-mòcrates) també s’hi ha afegit.D’això anava la ronda iniciada di-mecres a Gràcia, on l’exalcalde va visitar l’escola Julol i la pacificació de l’entorn -des de la Riera de Sant Miquel fins a la plaça Gal·la Plací-dia-, es va reunir amb l’Associació
CiU reacciona i engega a Gràcia amb Trias una ronda de visites de carrer i d’entitats
de Comerciants de l’Eix Gran de Gràcia i va acabar fent un cafè amb la junta del Cercle Catòlic, que està en plenes obres de la nova seu.“La idea és fer carrer, parlar amb la gent i escoltar les entitats, i tor-nar i anar venint”, ha explicat a aquest setmanari la portaveu del grup municipal de CiU a Gràcia, Berta Clemente. La tria de Gràcia per iniciar la ronda de barris no és aleatòria, ja que la Vila és un dels feus que CiU es disputa més frec a frec amb BCN En Comú després d’haver dominat amb comoditat.
CDC
A Convergència i Unió han captat l’efecte electoral que ha tingut la visita als barris de l’alcaldessa, Ada Colau, que a Gràcia va tenir lloc el passat 5 de febrer i que va durar tres hores llargues amb els veïns. En una versió pròpia, CiU ha posat en marxa aquest dimecres una ronda de visites de l’exalcalde Xavier Trias que combinarà carrer i entitats, i que servirà per visibilitzar el seu relleu, Joaquim Forn.
Trias i Forn, dimecres al carrer Gran amb
Ardanuy i Suñé
J.F.
El regidor de Districte de Gràcia, Eloi Badia, està molt content per la sentència del Tribunal Superi-or de Justícia de Catalunya (TS-JC) que ha anul·lat la societat mixta Aigües de Barcelona, l’em-presa público-privada d’abasta-ment d’aigua de quasi tota l’Àrea Metropolitana, Gràcia inclosa. La satisfacció de Badia s’explica perquè, precisament, fins el 2015
A. B.
Esquerra està intensificant la se-va presència a Gràcia, on no ama-ga les seves aspiracions a recu-perar el Districte, i ha programat aquest dissabte (12h) un nou acte a la plaça Lesseps amb els dos principals dirigents del grup mu-nicipal a Barcelona, Alfred Bosch i Jordi Coronas. Només vint dies després de fer una trobada amb veïns de caràcter més restringit, els republicans sortiran al carrer en un acte de mig format en el qual presentaran les seves prio-ritats locals, algunes de les quals impliquen no només Gràcia sinó també les relacions frontereres amb Sarrià-Sant Gervasi.En aquest sentit, ERC, en el flyer que repartirà aquest dissabte, posa èmfasi en la reforma de la mobilitat d’aquesta frontera amb Sarrià apuntant que s’ha d’abor-dar “de manera conjunta” l’obra del carrer Balmes i de Príncep d’Astúries en una iniciativa que des del Districte també es vol debatre la pacificació del carrer Gran. Tot i que és una bandera de l’equip de govern, els republi-cans també fan valer el seu pes a la Generalitat per subratllar la importància de la construcció de l’IES Vallcarca. “Serà prioritari en la negociació dels pressupostos”, diuen. També volen augmentar la freqüència de pas dels minibusos 114, 116, 124 i 129.
El regidor de Districte se sent “reconegut” per la sentència del TSJC
Badia diu que l’anul·lació d’Aigües de Barcelona és “fulminant”
ERC prioritza l’IES Vallcarca i la frontera amb Sarrià
va ser responsable de la campa-nya de la Plataforma Aigua és Vida contra la creació d’Aigües de Barcelona. “Tots els que vam impulsar la campanya ens veiem reconeguts per tota la tasca feta fins ara”, ha dit a l’Independent de Gràcia.Aigües de Barcelona es va crear el 2012 entre el grup Agbar (85%) i l’Àrea Metropolitana (15%), per tal de solucionar el buit legal que hi havia sobre la concessió
del servei públic d’abastament d’aigua. Aquest servei l’havia prestat el grup Agbar durant més d’un segle, però una sentència de 2010 va posar en evidència que ho havia fet sense la correspo-nent concessió.La creació d’Aigües de Barcelona pretenia legalitzar la situació de fet, però la sentència del TSJC afirma que es va fer malament i dóna raó a la tesi de Badia i d’Ai-gua és Vida. Així, la sentència
Berta Carnicer, elegida nova presidenta de la JNC-GràciaL’assemblea de la JNC, les jo-ventuts de CDC, han elegit aquesta setmana Berta Car-nicer com a nova cap de colla en substitució d’Agustí Sala. Carnicer, que ha apuntat que té “moltes ganes de començar aquest projecte”, té 21 anys i en fa dos que milita “tot i que fa temps que hi simpatitzo”. Es considera independentista i so-
anul·la la societat mixta perquè l’elecció d’Agbar som a soci de l’Àrea Metropolitana es va fer sense concurs públic. A més a més, afirma que els actius que Ag-bar va aportar a la societat mixta es van sobrevalorar. En altres pa-raules, l’aportació d’Agbar va ser inferior al 85%.Agbar ja ha anunciat que pre-sentarà un recurs al Tribunal Su-prem. De tota manera, Badia diu que la sentència és “contundent i fulminant”, i marca “un abans i un després”. Ara la formació política del regidor de Gràcia, Barcelona en Comú, vol “estudi-ar a fons les implicacions de la sentència”, sense esperar que s’hi pronunciï el Suprem, i “dissenyar tots els escenaris possibles i desit-jables d’un model públic de gestió de l’aigua”.
cialdemòcrata “d’ençà que tinc ús de raó” i gracienca “de cor”.
6
18 de març de 2016l’independent
Un operari acabant d’acondicionar el solar en desús que s’ha reconvertit en una mini zona esportiva a la plaça Lesseps
La modificació del PGM només inclourà una part del pla públic, mentre NyN ja demana llicències
Vallcarca avança, encara que no ho sembli. La comissió mixta sorgida ara fa un any del procés participatiu, òrgan que agrupa arquitectes independents, tècnics municipals i veïns, ja té sobre la taula una proposta de concurs d’idees que es convocarà entre maig i juny amb l’objectiu d’executar d’una vegada la modificació del Pla General Metropolità que ha de definir el nou nucli històric.
Albert Balanzà
No és un contrasentit, nou nucli històric: primer perquè Núñez y Navarro ha reactivat la part dels privats demanant permís per construir al solar de la pedrera, segon perquè a l’abril s’acaba la suspensió de llicències per a les casetes baixes d’Argentera, Cam-brils i Calendau, i tercer perquè s’ha de reparcel·lar l’espai públic i acabar de definir els nous jardins dels Arabescos i els equipaments de Can Carol i exConsolat de Di-namarca. Hi ha, doncs, molts fronts a Va-llcarca però la comissió mixta s’es-tà reunint gairebé cada setmana. “És cert que el canvi de govern va provocar una aturada de quatre o cinc mesos, però des de mitjan gener l’Ajuntament ha accelerat”, apunta Margarita Alonso, d’Ar-quitectura sense Fronteres i me-diadora multipart. Però Alonso avisa: “és possible fer el pla però
Vallcarca ajorna la reforma de l’avinguda i farà un concurs d’idees per al nucli històric
Xavi Tedó
hem de ser executius definint prio-ritats per ser-hi a temps en aquest mandat i fins i tot posar preu a les demandes dels veïns”.La modificació del PGM, ajornada per l’estira i arronsa que ha sofert el pla de transformació del barri des del 2002, en qualsevol cas, té tots els números de néixer sense la reforma de l’avinguda inclosa en la proposta inicial i que ja va veure enderrocats espais emblemàtics com la Casita Blanca el 2011. L’As-sociació de Veïns Gràcia Nord-Va-llcarca comparteix aquesta segre-gació del pla i ja s’ha reunit amb el seu equip d’advocats per elaborar una proposta a banda.
Més participació. La trans-missió d’informació no és el mi-llor del procés de Vallcarca i la comissió mixta n’és conscient. S’ha creat un buit de comunica-ció entre la comissió i els veïns organitzats i es vol resoldre amb un òrgan de participació àgil.
Negociació a la pedrera. El president de l’Associació de Veïns ProVallcarca, Francesc Ruestes, membre de la comissió mixta, promou la protecció del solar de la pedrera on Núñez vol
aixecar pisos. Altres veus només veuen factible reduir l’edifica-bilitat i compensar econòmica-ment el constructor.
Relleus a associacions. La històrica Dolors Millan, de l’AV Vallcarca Riera-Viaducte, plega “per motius de feina i de temps” i aposta pel relleu en un tàndem jove. Al sud, l’AVC Lesseps estu-dia desfer-se. Detonant? La pre-ferència del Districte per Amics de Lesseps en alguns elements de l’última reforma de la plaça.
piules
Les superilles noves, a debat fins al gener de 2017A. B.
L’extensió del model de supe-rilles de vianants des del nucli històric de Gràcia, en vigor i en progressió des del 2007, fins al Camp d’en Grassot, concre-tament al rectangle nord-sud que formen els carrers Bailèn, Travessera de Gràcia, Còrsega i Sardenya (vegeu L’Independent núm. 603), tindrà un llarg debat i no es concretarà almenys fins al gener de 2017. Així ho han apun-tat els tècnics municipals que aquest dimarts han fet la primera sessió de treball amb una vintena de veïns del Camp d’en Grassot a l’escola L’Univers. Hi haurà un grup impulsor que definirà els canvis de direcció i els talls de carrer. “Abans es provarà; és el que en diem urbanisme tàctic”, han advertit.
A. B.
La plataforma Príncep d’Astúries, que negocia amb el Districte des del mandat passat una reforma de l’avinguda que s’executarà en el proper mandat (vegeu núm. 612), i la plataforma Riera de Cas-soles, que s’ha presentat aquest divendres i que reividica el canvi
Una nova plataforma reivindica rebatejar l’avinguda com a Riera de Cassoles
Veïns de Príncep d’Astúries negocien per pactar la reforma i el canvi de nom
de nom del carrer, negocien des d’aquesta setmana una possible unitat d’acció en els canvis que es produiran. El contacte, segons ha pogut saber aquest setmana-ri, parteix de posicions diferents però que poden esvenir comple-mentàries. “La nostra prioritat és la reforma de l’avinguda; el canvi de nom s’hauria de consensuar
amb la gent que viu a la avingu-da”, apunta Carme Bou, de la pla-taforma Príncep d’Astúries. “Mal-grat no voler-nos posicionar més enllà del nom, caldria assumir totes aquelles demandes veïnals que fossin de consens”, afegeix Gerard Domínguez, de la plata-forma Riera de Cassoles.La nova plataforma, sorgida de la
X.T
L’avinguda Príncep d’Astúries podria canviar de nom
banda del Farró, ja en districte de Sant Gervasi, defensa en un mani-fest que l’Ajuntament, en la volun-tat de canviar el nomenclàtor bor-
bònic, hauria de canviar Príncep d’Astúries per Riera de Cassoles. Altres veus apunten que l’avingu-da s’havia dit Prat de la Riba.
Comença l’enderroc del
solar de Sèneca per a la
residència d’estudiants
La residència d’estudiants de Sèneca, el projecte de Valisa SL -filial del Grup Majestic- en con-veni amb la UIC i la UPF, comen-ça aquest divendres les obres de condicionament del solar, que en les últimes setmanes s’ha anat buidant. Amb llicència atorgada, l’espai estarà un any d’obres per fer un equipament de 146 places.
breus
[1]
107març2016
Comerç just i sostenible al nou espai d’art Verdi_Verd
editorial
La Verdinada es reforça amb més entitats de la Vila
Sumar per enfortir projectes
La Verdinada 2016 entra aquesta setmana en la recta fi nal posant èmfasi en els objectius assolits: mantenir el treball en xarxa amb altres entitats, que han aconseguit més autonomia en el marc de la setmana verda amb propostes pròpies, i la inclusió d’una escola, obrint una nova via per l’entrada de més
centres educatius de la Vila: l’escola bressol Caspolino. Del 14 al 18 de març han celebrat la Miniverdinada, una setmana d’activitats pensades per a infants de 0 a 3 anys, i que ha comptat amb la participació activa de famílies, educadores i infants a l’hort de l’escola.
S’estrena a Verdi 102 una galeria que amplia l’eix ‘eco’ de la zona Com cada mes de març Lluïsos de Gràcia destina una setmana a fomentar la consciència sobre el medi ambient i la sostenibilitat. La Verdinada ja no necessita presentació i està cada vegada més arrelada als ‘costums’ de la Vila. De fet aquest és el veritable objectiu de la proposta: sumar més entitats en cada una de les edicions i guanyar en autonomia, perquè així és com s’aconseguiran fer veritables passes signifi catives cap a una societat més verda i sos-tenible. La Verdinada, amb cons-tància i serietat i sense oblidar el to festiu necessari en aquests ca-sos, està aconseguint cada vegada més ressò. Enguany no han faltat els tallers, les exposicions, els consells sobre sostenibilitat, les xerrades, les caminades ambien-tals o la clàssica calçotada popular, reunint un públic divers. Sense grans novetats o canvis estratè-gics, els seus responsables poden alegrar-se en reforçar les línies on se sustenta tot el projecte: no només han guanyat en participació sinó que han incorporat un agent imprescindible en el treball social: una escola. L’escola bressol Cas-polino s’ha incorporat enguany al programa de la Verdinada celebrant al propi centre i amb la implicació i complicitat de tota la comunitat educativa tota una sè-rie d’activitats vinculades al medi ambient i la sostenibilitat. És, sens dubte, una molt bona notícia que obrirà la porta a d’altres centres escolars a seguir l’exemple en les futures edicions.
Lluïsos de Gràcia
[2] [el tema del mes]
Punt Verd de CollserolaC. Collserola, 2. Sortida 6 Ronda de Dalt - Plaça Alfons Comín, darrere de la benzineraHorari: de dll a dv, de 8 a 18.30, i ds i dg, de 9 a 13 h.
Punt Verd de BarriPlaça Gal·la PlacídiaHorari: dll, de 16.30 a 19.30; de dm a ds, de 10 a 13.30 i de 16.30 a 10.30, i dg i festius, tancat.
Punt Verd TabuencaC. Guilleries, 24Horari: de dll a dv, de 8.30 a 13.30 i de 16.00 a 19.00, i ds de 10 a 13.30.Telèfon: 93 218 30 97
Punt Verd mòbilSantuari del Coll, ds de 8.30 a 14 h. Bibl. Jaume Fuster, dll de 16 a 19.30. Mercat de l’Estrella, dc de 8.30 a 14 h. Plaça Joanic, ds de 16 a19.30 h. Travessera de Gràcia/Gran de Gràcia, ds 8.30 a 14 h. Plaça Revolució, dc de 16 a 19.30. Pg de Sant Joan/Indústria, dj de 8.30 a 14 h. Pg de Sant Joan/Rosselló, dll de 16 a 19.30.
Escoles + sosteniblesLa Fàbrica del Sol. Pg. de Salvat Papasseit, 1. Tel 93 256 25 99. Fax 93 237 08 94 [www.bcn.cat/escolessostenibles]
Mapa ecològic de recursos de Gràciawww.mapaecologic.net
Serveis d’interès
més sostenible
La Verdinada consolida el treball en xarxa i suma l’escola CaspolinoLa setmana verda,
que impulsa Lluïsos
amb l’objectiu de
conscienciar sobre
la importància de la
preservació dels re-
cursos naturals i oferir
alternatives de con-
sum més ecològiques
i respectuoses amb el
medi, entra en la recta
fi nal de l’edició 2016
amb els deures “fets”.
Silvia Manzanera
La Verdinada de 2016 no ha tingut grans novetats però si ha consolidat unes línies base que els seus impulsors venen treballant des de fa alguns anys: la inclusió de més entitats de la Vila que se s’incorporin al pro-jecte amb iniciatives pròpies i la suma dels centres educatius. En el primer dels casos, el Jardí del Silenci repeteix experiència i torna a celebrar la Festa de la Primavera, aquest divendres a partir de les sis de la tarda amb xocolatada, contes, ge-gants i música fi ns que es faci fosc. “La idea sempre ha estat la de fer una setmana inclusiva
El proper 3 d’abril tindrà lloc el 51è Mercat d’Intercanvi de Gràcia a la plaça Virreina. Començarà a les onze del matí i acabarà a les cinc de la tarda. Com sempre, El Plat i la Xarxa d’Aliments faran un dinar gratuït. Xain-gra vol revivar el mercat i insisteix en la qualitat dels articles que es porten per intercanviar. També anima als participants a portar “el millor dels seus sabers i fers” i a “les persones que produeixen alguna cosa (menjar, hortalisses, teixit, bisuteria, poesia o el què sigui)”.
Divendres 18 de marçNit d’astronomia a l’Au-la Ambiental Bosc Turull. Per conèixer les principals constel·lacions del cel d’hi-vern. Amb una lluna creixent i pròxima al gegant Saturn, ens apropem a l’equinocci de primavera. 19.30 h. Cal inscripció.
Diumenge 20 de març La fauna d’insectes al Bosc Turull. L’Aula Ambiental explorarà la biodiversitat mitjançant nius construïts a partir de diversos materials naturals. Cal inscripció. 11 h.
Fins al 29 de marçDescobrim el cicle de l’aigua i altres sorpreses. Mostra per entendre el cicle de l’ai-gua a la ciutat. A la Fontana.
51è Mercat d’Intercanvi
a Virreina
i participativa”, subratlla David Montfort, responsable de la Verdinada. “Són valors que hem mantingut i que considerem claus per fer créixer la Verdi-nada en el sentit que ens hem marcat”, afegeix. Pel que fa a la inclusió de centres educatius, enguany s’ha estrenat l’escola bressol Caspolino, que del 14 al 18 de març han celebrat la Miniverdinada, una setmana d’activitats pensades per a infants de 0 a 3 anys, i que ha comptat amb la participació
Lluïsos de Gràcia
activa de famílies, educadores i infants a l’hort de l’escola. “Hi ha hagut molt bona predisposi-ció, i pot ser una primer pas per seguir avançant en aquesta via en futures edicions”, assegura Montfort. Els Lluïsos han aco-llit aquesta setmana un mercat d’intercanvi de llibres, on durant tres dies els usuaris han pogut portar llibres usats i en bon es-tat per ser intercanviats. Fins al 20 de març, la històrica entitat difondrà un consell diferent per millorar els hàbits sostenibles de socis i visitants, una pro-posta que, juntament amb la calçotada popular, són accions
“clàssiques” del programa de la Verdinada. També faran cada dia una pregunta als usuaris dels Lluïsos relacionada amb el consell del dia per valorar si fan ús d’hàbits sostenibles.A més de les activitats que pro-posen des de l’Aula Ambiental del Bosc Turull per aquest diven-dres i diumenge (veure quadre), l’Espai Jove la Fontana clourà la setmana verda el proper dimarts 29 de març amb la projecció del documental Les nostres energi-es (19 h). L’activitat anirà a càr-rec d’Enginyers sense fronteres i s’ha previst un col·loqui un cop acabat el documental.
L’hort urbà dels Lluïsos en una imatge d’arxiu
Arxiu
Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de l’Independent de Gràcia: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manzanera i Xavi Tedó. Coordinadora del suplement De Verd: Silvia Manzanera. Redacció: Xavi Tedó, Ignasi Fortuny, Mar Romero, Òscar Mejías. Maquetació i disseny original: Sergi Lou. Publicitat: Hector Giménez (692 601 263). Imprimeix: Indugraf Offset SA. Dipòsit legal: B-32.478-00
Amb el suport de:
Imatge de la calçotada d’aquest any a la plaça del Nord, un clàssic del programa de la Verdinada
[3]
Des de Bcn Escoles + Soste-nibles hem tornat a proposar al professorat del programa d’aprofundir en l’art com a llen-guatge, per la seva funció social de conscienciació, concreta-ment l’art contemporani com a mitjà per poder promoure el
escoles + sostenibles
Teixint sostenibilitat, o l’art com a llenguatge
pensament crític a partir d’un anàlisi de la nostra relació amb l’entorn, dels espais on vivim, de les propietats dels materials que ens rodegen, l’ús que fem dels recursos i l’impacte del nostre consum sobre l’entorn. Volem promoure la creativitat de l’alumnat tot fomentant les experiències a la natura, amb
la observació i el contacte amb els materials naturals que tenim a l’abast, i enriquir els jocs, els llenguatges... En defi nitiva, l’aprenentatge per viure bé sense fer malbé.
Aquest any seguim treba-llant amb la Roser Oduber del Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat (CACiS) com a ponent de les sessions de for-mació, i volem inspirar-nos en l’artista Sharon Kallis que va fer una residència al CACiS aquest estiu, i amb la que vàrem poder conèixer i compartir algunes idees. La Sharon viu a Vanco-uver, al Canadà, i impulsa pro-jectes comunitaris en els parcs i àrees naturals de la ciutat, aprofi tant la poda i les plantes invasores extretes d’aquests espais, creant obres efímeres: trenant, teixint, enxarxant, fent-ne tints i tenynint fi bres extretes de les plantes, etc.
Mireia Abril
Planta invasora, i material per fer obres artístiques
Construint l’obra d’art entre tots plegats
Mireia Abril
L’assaig de l’obra d’art en construcció, al Bosc Turull
Mireia Abril
Mireia Abril
Moment de la preparació del material
El professorat del pro-
grama BCN Escoles
+ Sostenibles ha co-
mençat a desenvolu-
par a l’Aula Ambiental
del Bosc Turull uns
tallers on s’utlitza la
poda i les plantes in-
vasores de l’entorn
per a la construcció
d’una obra col·lectiva.
Ja s’ha fet un primer
assaig, i a l’abril, l’obra
defi nitiva.
Mireia Abril
Taller amb la Roser Oduber, del Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat
En els tallers que hem co-mençat a desenvolupar a l’Aula Ambiental del Bosc Turull uti-litzarem la poda i les plantes invasores de l’entorn per la construcció d’una obra col-
lectiva. De moment hem fet un primer assaig, el que podeu veure a les fotografi es. A fi nal de l’abril esperem veure l’obra defi nitiva... Una obra efímera i integrada a l’entorn.
[4] [per darrere][4]
“També en l’àmbit de l’art, reciclatge no sempre equival a qualitat”
Com defi niu el vostre projecte?La nostra proposta de vida sempre ha estat l’art, i hem dissenyat aquest projecte d’espai galeria que pretén crear diàlegs entre artistes catalans i veneçolans, i també entre tots aquells que tinguin un discurs o un missatge que considerem que s’ha de mostrar. No ens tanquem a d’altres disciplines artístiques o culturals. I un dels pilars del projecte és la part de comerç verd.
Com s’articula aquesta part verda?Els nostres pilars ambientals són molt forts, en part per la nostra formació com a biòleg i enginyer agrícola. Promovem el comerç verd perquè acollim diversos productes, com ara la proposta de VA-HO, que fabriquen bosses i altres comple-ments a partir de banderoles publicitàries reciclades o neumàtics descartats. Són totalment fets a mà als tallers del CIRE a la presó La Modelo.
Verdi_Verd és un nou i inno-
vador espai d’art que pretén
crear diàlegs entre els artistes,
apropar al públic les propostes
dels creadors emergents i al-
tres provinents del comerç just
i verd. Amb sòlids pilars “sos-
tenibles”, els seus impulsors
creuen en les col·laboracions
veïnals i el treball en xarxa.
Franklyn i Leonardo, dos dels responables de Verdi_Verd, al número 102 del carrer Verdi
També teniu una part d’articles provinents del comerç just.Sí, l’exemple més clar és la que prové de SUSUU, unes bosses teixides a mà pel po-ble Wayuú, de la península de la Guajira, als deserts entre Colòmbia i Veneçuela. No h ha dues bosses iguals i triguen fi ns a dues setmanes en fer-los. El 50% dels fons obtinguts són per la fundació Waya-akua Nuestro Refl ejo, que promouen la producció audiovisual i altres manifesta-cions artístiques culturals, benèfi ques i socials, que impulsen el desenvolupament d’aquest poble indígena.
I pel que fa als objectes que us ofe-reixen alguns artistes o creadors?Creiem que els objectes han de tenir ànima. Tenim una artista que fa treballs
Silvia Manzanera
amb fusta reciclada a partir de sobrants de la tala de l’olivera. I són certifi cats com a collita sostenible. Perquè que un article sigui reciclat no signifi ca que sigui sostenible; la clau està en saber d’on prové aquesta fusta. I un altre punt que nosaltres tenim molt en compte és la qualitat. No totes les propostes que ens arriben, encara que se’ns vengui com a reciclades, tenen qualitat, i per tant no les acceptem.
Quins projectes artístics hi tenen cabuda al vostre espai?En aquests mesos hem tingut les foto-grafi es 100% digital free captades i posi-tivades pel jove català Juanma Orta, els animalets geomètrics pintats pel mestre colombià Lucho Rodríguez, els gravats
magistrals de l’artista israelí Lihie Talmor (que encara es poden veure aquests dies), o la mostra col·lectiva inaugural “Muntanya_Homenatge”, on una dotzena d’artistes van celebrar a Manuel Cabré, un pintor nascut a Catalunya considerat com un dels més importants creadors veneçolans.
Quina ha estat la rebuda del barri durant aquests mesos?Teníem molt clar que volíem instal·lar-nos a Gràcia, perquè és aquí on passa tot. El nostre objectiu, a més, és integrar-nos al barri i establir col·laboracions amb d’altres projectes. Una d’elles, amb els nostres veïns de La Festival, que a més de comptar amb el seu vi ecològic a les inauguracions de les exposicions, volem engegar un projecte que uneixi art i vi. També hem començat converses amb l’IED. Només en l’eix Verdi Astúries hi ha una gran quantitat de gent treballant en àmbits on podem confl uir.
Aquesta també és una manera d’apropar l’art a la gent...És una pena que s’hagi segrestat l’art i el públic en general no hi tingui accés. En aquest sentit nosaltres volem oferir art de qualitat i accessible a una gran part de la gent.
En quins projectes treballeu de cara als propers mesos?Volem sorprendre amb una mostra col-lectiva d’artistes locals per celebrar les festes de Gràcia, amb el títol Gràcies a Gràcia, tot i que hem d’acabar de defi nir la proposta. El que tenim clar és que parti-ciparem en el concurs amb un guarniment que farem a la façana.
S.M.
veus des de l’aula
Encara que pugui semblar mentida, la lectura pot es-
devenir un entreteniment apas-sionant o es pot convertir en una càrrega si no s’usa de la manera adequada.
¡De quants lectors ens han privat obres meravelloses com Don Quijote de la Mancha o Ti-rant lo Blanc per haver-les hagut de llegir quan encara no era el moment i de manera obligatòria! I no ens hem de limitar només al volum del llibre –el primer que es mira quan es tracta d’una lec-tura obligada – sinó que obres de butxaca com poden ser El petit príncep o El vigilant en el camp de sègol tampoc han motivat a continuar llegint quan la lectu-ra d’aquestes obres deixant-nos portar per un “són llibres curts”, no anava acompanyada d’un se-guiment o d’una explicació.
A això cal afegir que les di-ficultats i les deficiències que es produeixen en l’acte lector no sempre tenen la seva causa en la falta d’habilitats lectores: sovint es constata que l’escàs interès per la lectura es deu a la falta
d’atenció o a la falta de motiva-ció per llegir.
“Llegir –va dir Jean-Paul Sartre– és somniar lliurement”. Aquell que llegeix conquereix un paratge de llibertat, al qual no-més ell té accés, aconseguint al-hora un sentiment d’autoestima que el fa ser independent.
Des de l’escola La Salle Grà-cia, volem formar nens i nenes lectors, que siguin autònoms i que aprenguin a pensar per ells mateixos, que adquireixin con-fiança en el seu valor i als ulls dels quals s’obrin meravellosos horitzons verges que esperen ser explorats, per això, caldrà facilitar un entorn en el qual el llibre i la lectura formin part de manera natural i quotidiana de la vida escolar.
Com que la lectura no és un acte purament mecànic, sinó que requereix una activitat intel-lectual voluntària, per llegir efi-caçment és imprescindible la in-tencionalitat de voler descobrir alguna cosa en l’escrit i l’atenció. D’altra banda, és important la motivació per llegir, per això no
ens serveix el tipus de «classe de lectura tradicional», sinó que cal cercar un mètode lúdic, intenci-onal, creatiu i motivador.
Encara que la paraula escri-ta ha reduït la seva influència comunicadora, en bona part per culpa de la comoditat que suposa el que s’hagi fet la pel-lícula del llibre amb la conse-güent privació de l’exercici de la imaginació que tota narració comporta, la lectura de ficci-ons continua essent un exercici “útil” per viure, ja que ens diu més sobre la realitat i analitza millor els misteris personals que
qualsevol tractat sociològic. Ai-xí, la literatura esdevé una necessitat fonamental, una manera d’entendre el món a través de les múltiples in-terpretacions que pot gene-rar un text.
Nosaltres, els educadors, haurem d’entendre-la, per tant, no només com a un instrument didàctic, sinó com allò que ens explica realment què som. Si els nostres alumnes aprenen a temps i amb un bon guiatge a utilitzar-la, podrem garantir-los no només trobar en ella un objecte de gaudi, sinó una eina
que els permeti el coneixement i la comprensió d’allò que els envolta.
Serà important anar creant una sèrie d’activitats que in-centivin l’alumne a enfrontar-se amb el text escrit: accés a la biblioteca, visites d’autors que parlin sobre el seu llibre i el fet creador, narracions orals que els acostin a la literatura popular, que el mestre llegeixi en veu al-ta i esdevingui model lector, en-tendre el llibre com a objecte de culte i diversió i, per damunt de tot, l’acompanyament de l’adult en aquest nou món que podem aconseguir que esdevingui mera-vellós, sense oblidar que el cen-tre escolar ha de facilitar l’accés a aquests textos mitjançant una biblioteca –que no un magatzem de llibres- a la que puguin acce-dir lliurement i en la que puguin trobar aquells escrits que han fet somniar generacions de lectors.
Diuen que el millor llibre del món encara no s’ha escrit. No podem saber quan s’escriurà, el que sí és segur és que només el podrà escriure una persona que s’estimi la lectura i nosaltres, els educadors, pares i professors, podem fer molt per animar-los a escriure aquella primera línia.
Lidia Pardo i Josep Maria Nebra,
Caps d’Estudis Primària i ESO
ELS SOMNIS EN PAPER:LA MOTIVACIÓ PER LLEGIR
18 de març de 2015l’independent
7
societatsocietat
L’espai ocupat a Sol, Vila, Virreina, Rovira i Revolució no superarà el 10% i obligarà a reduir taules
L’ordenació singular de les places, amb les terrasses com a principal punt de debat segregat del pla d’usos, s’ha començat a debatre aquesta setmana entre propietaris de bars i veïns en un procés de participació que ja ha aixecat polseguera. El Districte no només regularà les places pre-vistes en el mandat passat (Sol, Virreina i Vila) sinó que ampliarà la negociació a Revolució i Rovi-ra. A més, l’espai ocupat no pot superar el 10%. I ara és més.
A.B.
Tots els bars de les places tenen dret a terrassa si ho demanen, i a Vila i a Sol ja hi ha una petició pendent, respectivament. Sota aquest punt de partida, que fa su-perar el 10% d’ocupació de l’espai públic, els propietaris de bars i els veïns han iniciat aquest dilluns
X.T
Clients desafiant el fred a les terrasses de la plaça Rovira
una negociació complexa que parteix de paràmetres restrictius a les cinc places amb més terras-ses del nucli històric (Sol, Vila, Virreina, Revolució i Rovira).Els criteris del Districte, negocia-bles però ja orientatius, apunten no només a aquest 10% d’ocupa-ció que no es pot superar sinó que obligarà a reduir taules perquè els mòduls -l’espai de cadira- passen de ser d’1,5 metres per 1,5 metres
La regulació de les terrasses s’amplia a cinc places i es farà més restrictiva
a 1,5 metres per 2 metres. “S’ha de reduir l’espai perquè a Gràcia les places estan sobreocupades”, van apuntar dilluns els tècnics municipals.
Els propietaris dels bars
troben problemàtic que
s’hagin de guardar taules
i cadires cada nit
Concentració per la mort per verí de dos gossosXavi Tedó
Dos gossos van morir dimarts a la tarda a la plaça Joanic a causa de l’ingesta d’un verí, que presumi-blement podria ser un plaguicida. La mort d’aquests dos cans, un de deu mesos i un altre de dos anys, va provocar que els propietaris de gossos convoquessin una marxa de protesta des de la plaça de la Vila fins a Joanic dimecres al vespre. La forta pluja que va caure, però, va provocar que la marxa es reconver-tís en una concentració al vestíbul del Districte. Els congregats van acordar trobar-se de nou el proper dimecres a les sis de la tarda a la plaça de la Vila amb l’objectiu de sumar més gent perquè la primera convocatòria es va fer d’un dia per l’altre per mitjà de les xarxes soci-als. Aquest enverinament, que els Mossos estan investigant, se suma al que hi ha haver fa quatre mesos al carrer Bonavista, on també hi van morir tres gossos més. Alguns propietaris passegen els seus gos-sos amb morrió.
L’Ajuntament, que parteix del paràmetre general de ciutat que vol concedir als bars un espai de terrassa proporcional al local -no pot caber més gent a fora que a dins-, aplicarà a Gràcia uns requi-sits més restrictius. Per exemple: s’haurà de retirar el mobiliari ca-da nit a l’interior del local “de la forma més silenciosa possible” i no hi podrà haver ni para-sols ni paravents ni mobiliari auxiliar. Les taules seran de 80 centíme-tres per 80 centímetres.Aquests criteris, que s’aprofun-diran en un debat que ha de du-rar almenys dues sessions més en les pròximes setmanes, s’han qüestionat sobretot pel que fa a la restricció de l’espai (“cal ser menys radicals”, deia un dels apunts d’una de les quatre taules del debat d’aquest dilluns) i per la capacitat interior dels locals de guardar taules i cadires cada dia. En el cantó positiu, els pro-pietaris dels bars veuen bé que la il·luminació de cada terrassa si-gui autònoma.
8
18 de març de 2016l’independent
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a [email protected] o bé un fax al 93 217 06 80
cartellera
CINEMES
BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Kung Fu Panda 3. 15.55, 18.05 i 20.15. Dl, 15.55
i 18.00.• Spotlight. Dv, ds, dg i dm, 22.20. 16.10 i 19.10.• Boris Godunov. Royal Opera House. Dl, 20.15.• Primavera en Normandia. 16.00, 18.05, 20.10
i 22.15.• Deadpool. 16.00, 18.10 i 20.20. 22.30.• La chica danesa. 22.30.• Brooklyn. 16.00.• Mustang. 18.15, 20.20 i 22.25.• Cien años de perdón. 16.0’5, 18.10, 20.15 i
22.20.• Zootrópolis. 16.00, 18.10 i 20.20.• El renacido. 22.00.• El Pregón. 16.15, 18.10, 20.05 i 22.00.
• La serie divergente: Leal. Dv, ds, dg i dl, 16.05, 19.05 i 22.05. Dm, 16.05 i 19.05.
CINEMES GIRONA. Girona, 175 • El grup. Dj, 20.00. • No crezcas o mirirás. Dv, ds, dg, dc i dj, 22.00. • Truman. Dv, ds i dj, 20.00. Ds, 16.00. Dg, 19.00. • El amor es más fuerte que las bombas. Dv, ds,
dc i dj, 18.00. Dv i ds, 22.00, Dg, 21.00. • Bone Tomahawk. Dv, ds, dg i dc, 17.00, 19.30 i
22.00. dl, 20.00. Dj, 17.00 i 22.00. • El niño y el mundo. Ds i dg, 16.00. • Al sostre del món. Ds i dg, 18.00. • LATcinema: El ruiseñor y la noche. Chavela Var-
gas canta a Lorca. Dv, 20.00. • Casa Asia: Tent. Ds, 20.00. • 13. Miguel Poveda. dv, 17.30. Dg i dl, 20.00. • Turandot. Dg, 16.45. • Boris Gudonov. Dl, 20.00.
• Nuestra hermana pequeña. Dv i dj, 17.00, 19.30 i 21.45.
• Sala 1: La novia. 16.00, 18.00 i 20.00. Irrational Man. 22.00.
• Sala 2: Un hivern a la platja. 16.00, 18.00 i 20.00. Dheepan. 22.00.
• Sala 3: Ningú no vol la nit. 20.10. Dv, 16.00 i 20.10. Una pastisseria a Tokio. 18.00 i 22.00.
• Sala 4: Llagosta. 20.00 i 22.10. Dv, 15.50, 20.00 i 22.10. Cola, Colita, Colassa (Oda a Barcelona). 18.00.
SESSIONS TEXAS NANOS. En català i 3 €. Des de dis-sabte 19 i fi ns a dijous 24 de març. Tots els dies a les 16.00:
• Sala 3: Charlie Brown i Snoopy.
• Sala 4: Els cinc i el secret de la pirámide.Sessions matinals. Diumenges i festius a les 12.00: • Sala 1: Capità dent de sabre i el tresor de Lama
Rama.• Sala 2: Pinocchio i la seva amiga Coco.• Sala 3: Charlie Brown i Snoopy. • Sala 4: Els cinc i el secret de la piràmide.
VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Calle Cloverfi eld 10. Dv, ds, dg, dl i dm, 12.00,
16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• El regalo. Dv, ds, dg, dl i dm, 12.00, 16.00, 18.10,
20.20 i 22.30. • La modista. Dg, 12.00.• 13 minutos para matar a Hitler. Dv, ds, dg, dl i
dm, 16.00.• Brooklyn. Dv, ds, dg, dl i dm, 18.05 i 22.30.• La chica danesa. Dv, ds, dg, dl i dm, 20.10.• Mustang. Dv, ds, dg, dl i dm, 12.00. 16.00, 18.20,
20.25 i 22.35.• El abrazo de la serpiente. Dv, ds, dg, dl i dm,
18.00.• Spotlight. Dv, ds, dl i dm, 16.00, 20.10 i 22.30.
Dg, 12.00, 16.00, 20.10 i 22.30.• Kung Fu Panda 3. Dv, ds, dl i dm, 12.00.• Zootrópolis. Dv, ds, dl i dm, 12.00. VERDI PARK. Torrijos, 49. • Ave César. 20.10 i 22.20.• La modista. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• La habitación. 16.00, 18.10 i 20.20.• Anomalisa. 22.35.• El nombre del bambino. 16.30.• El renacido. 18.45.• El abrazo de la serpiente. 22.00.VERDI KIDS: Kung Fu Panda 3. Dv, ds, dl i dm, 12.00.
Dg, 11.30 i 16.00. Zootrópolis. Dv, ds, dl i dm, 18.00. Dg, 11.30 i 18.00. Ernest & Celestine. Dg, 11.30. El Grúfalo + Como tu tu escoba. Dg, 11.30.
recomanemConcert de Setmana Santa de la Coral Canti-
ga. La Coral Cantiga presenta a Barcelona i a
Vic la seva nova producció Polifonia Sacra de
J. S. Bach i M. Duruflé, dirigida per Josep Prats i
amb acompanyament d’orgue i quintet de cor-
da. El repertori se centra principalment en la
música de Duruflé, de qui s’interpretarà el Rè-
quiem, op. 9 i els Quatre Motets, compostos a
partir de temes gregorians molt populars.
Divendres 18 de març a les 21 h a la Parrò-quia de Santa Maria de Jesús de Gràcia
Festival Mutis: 1984. La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18.30 h
Sessió flamenca: Gandom Garousi.
Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 20.30 h
Dilluns 21 de marçTaller: Experimenta amb la Gestalt.
Institut Gestalt (Verdi 94), a les 19 h
Presentació del llibre Los del sud us mata-rem a tots, amb Valero Sanmartí.
Llibreria Taifa (Verdi, 12), a les 19 h
Dia de la Poesia. Recital.
La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19 h
Taller: Wingwave sistèmic, amb Oriol Bellés.
Institut Gestalt (Verdi 94), a les 20 h
Lectura: La màquina de parlar.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h
Dimarts 22 de marçConferència: Mindfulness en l’entorn la-
boral, amb Enrique Escauriaza.
Institut Gestalt (Verdi 94), a les 20 h
Concert: Sweet Gipsy Swing Nights.
La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les 21.15 h
Lectura dramatitzada: Plou a Barcelona.
Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h
Dimecres 23 de marçNocturna Discordia Sessions.
Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 21.30 h
Taller: Multiplicació escènica.
Institut Gestalt (Verdi 94), a les 19 h
Lectura: Lúcid, Rafael Spregelburd.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h
Dijous 24 de marçConferència: Teatre i Gestalt.
Institut Gestalt (Verdi 94), a les 20 h
Jam de jazz: Santi Colomer & Marc Cue-
vas & Nico Sánchez.
Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22.30 h
ENTITATS
Divendres 18 de marçTeatre: Mequinensa, de Jesús Monca-
da, amb dramatúrgia de Marc Rosich.
El Centre (Ros de Olano, 9), a les 22 h
Dissabte 19 de marçPalmes Viaplana mestres artesans.
Taller dels oficis (Torrent de l’Olla, 87), a partir
de les 11 h
#sangblava. Campanya de donació de
sang organitzada pel Banc de Sang i de
Teixits i les entitats de Gràcia
Can Musons (Alzina, 7), de les 10 a 14 h
Teatre: Mequinensa.
El Centre (Ros de Olano, 9), a les 22 h
Diumenge 18 de marçTeatre: Mequinensa.
El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h
Amb el suport de:
L’Antic Forn de Vallcarca (Cambrils, 10), a les 19.30 h
Concert: Jules.
CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h
Concert: Manuela Kant + Petite Salope.
Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h
Concert: A Saber, Arkadia Sound i Skato-
logikos.
La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 22 h
Concert: Gipsy Klezmer Lab.
Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22 h
80’s Front: Alfredo de Jesús DJ.
Bar 134 (Torrent de l’Olla, 134), a les 23.30 h
Dissabte 19 de març19a calçotada de la Vila de Gràcia. La Torna.
Plaça Virreina, a partir de les 12 h
Claudàtor [situació #14] Colectivo Juan
de Madre + Vanity Dust.
Bar 134 (Torrent de l’Olla, 134), a les 12.30 h
Teatre: La cantante calva. D’Eugène Io-
nesco Mutis per el Foro (Pamplona).
La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 17.30 h
Teatre: La casa de Bernarda Alba.
Sala Porta 4 (Església 4-10, local 6), a les 18 h
Concert: Angue Jazz Quartet.
L’Antic Forn de Vallcarca (Cambrils, 10), a les 19.30 h
Concert: Tintoreria la Viuda.
La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les 21.30 h
Concert: Izä.
Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22 h
Milky Panther Disco.
Bar 134 (Torrent de l’Olla, 134), a les 23.30 h
Diumenge 20 de marçHomenatge als grans del teatre gestual.
La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 15 h
Festival Mutis: El veneno del teatro. De
Rodolf Cirera El Barracón Teatro (Madrid).
La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 17 h
Teatre: On hi mengen dos hi mengen tres.CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 18 h
EXPOSICIONS a
Fins al 31 de marçPaco Elvira, vist i llegit. 44 anys de foto-
periodisme d’investigació. Mostra sobre
l’obra del fotoperiodista social i reporter
gràfic Paco Elvira, memòria gràfica de la
transició democràtica i portaveu de les
veus més humils d’arreu.
Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps)
Fins al 2 d’abrilConcurs i exposició Mares, àvies, germa-
nes, amigues. Desena edició. Exposició
de dibuixos i foto-narració on els partici-
pants presenten a les dones que han es-
tat significatives a les seves vides.
CC El Coll - La Bruguera (Aldea, 15)T
Exposició Veïnes, ciutadanes. Mostra so-
bre la participació de les dones que van
liderar els moviments veïnals de la dè-
cada dels setanta a Catalunya, un perío-
de de reconeguda importància històri-
ca.Amb la col·laboració de l’Institut de la
Dona de Catalunya (ICD).
CC El Coll - La Bruguera (Aldea, 15)T
Fins al 8 d’abrilExposició “Llapis, paper i bombes”,
que reflecteix la vida dels infants refugi-
ats lluny del front de la guerra civil espa-
nyola. La monografia mostra una nom-
brosa selecció de dibuixos fets per nens i
nenes com a persones refugiades, d’arreu
la península, que es van acollir a pobles
de comarques centrals del País Valencià
durant el conflicte.
Casa de València (Còrsega, 335)
Fins al 22 d’abrilExposició Rostres de la Mediterrània.
Un concert inèdit amb El Pont d’Arcalís i Kepa Junkera acomiadaran el festival aquest divendres
La vint-i-novena edició de Festi-val Internacional de Música Folk ha aconseguit remuntar les xifres dels dos darrers anys i satisfer les expectatives dels seus organit-zadors. La proposta d’enguany, oberta i eclèctica, en paraules de Jordi Fàbregas, director del CAT, ha reunit 12.000 persones, un 20 % més que en 2015 i amb menys concerts. La cloenda, aquest divendres, serà un estrena inèdita amb El Pont d’Arcalís i Kepa Junkera junts a l’escenari per primer cop.
Silvia Manzanera
Han estat prop de tres mesos amb un total de 19 sessions de concerts i balls, 7 de Vespres dels Dime-cres, 4 de Folk als mercats, 5 Tra-dicionàrius al territori i 7 concerts a d’altres sales de la ciutat. “I un canvi d’actitud del públic, més receptiu i més interessat en les propostes”. Jordi Fàbregas ha va-lorat així el Tradicionàrius 2016 i ha destacat els espectacles, “molt ben construits”, que han tingut cabuda en aquesta edició. El pro-grama ha reunit grans figures de la música folk com Pep Gimeno, els Quicos o els gallecs Luar Na Lubre; també ha presentat nous discos de grups emergents com Maria Arnal i Marcel Bagés o l’Or-questrina Trama, i ha programat
X. T.
El Tradicionàrius tanca amb un 20% més de públic i es prepara per al 30è aniversari
tres produccions inèdites, el ball amable de l’Orquestrina Trama, amb el retrobament dels músics fundadors a l’escenari del CAT, els 40 anys de la Bressola o el con-cert de cloenda amb El Pont d’Ar-calís i Kepa Junkera. Fàbregas també ha destacat el bon moment que viu el ‘tradifolk’ del país. Des del CAT reconeixen que es troben en una de les fases més optimistes del seu llarg recorregut i, tot i que encara no han volgut avançar res, ja han començat a treballar en les propostes del 30è aniversari per poder-ho celebrar “com cal” i amb “importants novetats”.
Els components de El Pont d’Arcalís i Kepa
Junkera, aquest dijous al bar del CAT
S. M.
L’Heliogàbal podrà reprendre la seva programació musical i cul-tural regular a mitjans d’abril, després de l’anunci fet per l’Ajun-tament dilluns sobre la modifica-ció de la normativa de la música en viu, una notícia celebrada per Miquel Cabal Guarro, un dels responsables del bar, “perquè contribuirà a descriminalitzar la
La sala reprendrà l’activitat a mitjans d’abril i prepara un concert benèfic
L’Heliogàbal repetirà el Festigàbal de Festa Major als jardins de la Sedeta
música en directe”. Recuperada la normalitat, l’Heliogàbal també ha anunciat que repetirà el Festigàbal als jardins de la Sedeta, “fora de la Festa Major de la Vila però en un espai on no dóna cap problema”. L’altre projecte “gros”, el Ronda, prendrà en la seva vuitena edició “més sentit que mai”. “Aquest cicle va néixer amb la idea d’escampar la música que ens agrada per al-tres espais, i no només bars, sinó
llibreries, associacions, equipa-ments o places”. La suspensió dels concerts des del passat gener i les multes acumulades per incom-pliment de les normes de segure-tat han posat contra les cordes a l’Helio. Per fer front a aquest pa-gament, que suma 17.600 euros, i assumir els costos de les obres de millora de l’accessibilitat i l’eva-cuació, i l’estudi d’impacte acús-tic; l’Heliogàbal ha organitzat un
S.M.
Gran festa de cloenda amb les colles i Cor de CarxofaAquest divendres 18 de març a les 20.30 h, des de la plaça de la Vila de Gràcia i fins al CAT, les Colles de Cultura de Gràcia faran el recorregut fins la pla-ça d’Anna Frank. Enguany, la presentació de les colles serà glosada per Christian Simelio i Albert Vidal, de Cor de Car-xofa, acompanyats de l’acor-dió d’Alba Tomàs, una idea de l’any passat que no es va poder dur a terme amb motiu dels
dies de dol que l’Ajuntament va decretar per l’accident de l’avió de Germanwings. I a les 22 h, arrencarà el concert de cloenda, que pretén fer visible la complicitat de llenguatges musicals que hi ha entre Cata-lunya i Euskadi, amb un primer tast del nou repertori de El Pot d’Arcalís, que donarà pas a Ke-pa Junkera i les seves “trikis”. Els Kolpez Txalaparta comple-taran l’espectacle.
Una vintena de
propostes al festival
Mutis de la Fontana
Aquest cap de setmana La Fonta-na acull el VII Festival Mutis, una mostra cooperativa de teatre inde-pendent que pretén acostar estu-diants i joves de Barcelona a una vintena de propostes escèniques de nova creació o adaptacions ar-riscades. L’esdeveniment reuneix companyies de tota la península per tal per tal d’impulsar el teatre d’autor i consolidar produccions emergents. El festival inclou di-versos tallers, trobades, lectures dramatitzades i conferències.
L’actriu Anna Allen
reapareix en un musical
a l’Almeria Teatre
Aquesta setmana l’Almeria Teatre ha estrenat l’espectacle Tots som Anna Allen, una divertida comè-dia musical basada en la història real de l’actriu catalana que es va que es va inventar una vida a Ho-llywood. L’obra s’inspira en el film All About Eve (Eva al desnudo) de Joseph L. Mankiewicz, i ho fa en clau de paròdia. Els creadors de l’obra són els germans Pau i Jo-an Olivé, fundadors del grup mu-sical SPLAC, i està interpretada per Mònica Macfer, Noèlia Pérez, Sergi Cervera i Ernest Fuster. En cartellera fins al 24 d’abril.
breus
Cedida
El cartell del concert Pagar la multa que l’Helio va ensenyar dimarts durant la roda de premsa
concert a Razzmatazz el 5 de maig amb Mishima, Za! i Pony Bravo. L’objectiu és recaptar 24.000 eu-ros. Les entrades tindran un preu de sortida de 15 euros i a partir d’aquí tothom podrà pagar el que li sembli convenient. També obren
una fila zero per a “les contribu-cions a la causa” dels qui no pu-guin assistir al concert. Ara només queda acordar i legalitzar amb el Districte l’aforament, que quedarà en els 90 que, aproximadament, reuneixen ara els dies de concert.
Els graciencs, cinquens, visiten Vilafranca diumenge i reben la Montañesa dimecres en partit ajornat
Després de derrotar el vigent campió, un Ascó en hores baixes, amb dos gols el darrer quart d’hora, l’Europa, que encadena catorze jornades sense perdre, se la juga en només tres dies. Aquest diumenge visita el Vilafranca, tercer classificat, i dimecres rep la Montañesa, quart amb un punt més, en partit ajornat. Dos duels claus per assaltar per fi la zona d’ascens a Segona B.
Xavi Tedó
Els escapulats afronten el seu particular tourmalet amb la mo-ral pels núvols. La seva impressi-onant ratxa, el tercer millor regis-tre de la història del club, fa que l’equip es vegi capaç de derrotar qualsevol rival. No ho tindrà fàcil. Diumenge tindrà davant seu un Vilafranca que va plantar cara al Prat de Dólera i que caure per la mínima. Els penedesencs estan a només dos punts del Gavà, segon classificat, gràcies en part a l’ol-facte golejador de Santi Triguero, màxim golejador del campionat amb disset dianes. Una victòria gracienca seria un cop sobre la taula perquè el conjunt de Poch se situaria a només un punt a l’espera del partit ajornat de di-mecres contra la Montañesa. Els de Nou Barris van caure inespe-radament contra el Manlleu per 2 a 1 i aquesta jornada reben la vi-sita d’un Rubí en zona de descens que té la salvació a quatre punts
Àngel Garreta
El duel contra el Vilafranca serà decisiu per
assolir una de les quatre primeres places
amb un partit menys. Un partit complicat, doncs, per la Mon-ta, que no pot perdre més punts si vol conservar la quarta plaça. L’Europa, que ha recuperat Abel Rita a la punta d’atac i que té en Poves l’home gol que necessitava, buscarà fer el sorpasso en aquest tram final de la lliga. La fiabilitat de la seva línia defensiva -ha en-caixat només 24 gols en 29 jorna-des, tres més que el Prat- també juga a favor d’un equip que té un calendari favorable en les darre-res vuit jornades. El conjunt del Nou Sardenya sap, però, que no pot refiar-se de la seva condició de favorit i que ho ha de ratificar sobre la gespa, on es decideix tot.
L’Europa s’enfronta a tercer i quart en 3 dies amb l’objectiu d’entrar al play-off
Prop d’un centenar de seguidors animaran l’equip a VilafrancaL’equip gracienc no estarà sol diumenge a Vilafranca. No se-rà un desplaçament tan massiu com el dia del derbi contra el Sant Andreu, on es va assolir el rècord dels darrers anys, pe-rè es preveu que un centenar d’aficionats europeistes siguin a la capital de l’Alt Penedès. La directiva ha posat un auto-car gratuït a disposició dels se-guidors graciencs, que només hauran de pagar els deu euros que costa l’entrada. L’autocar amb capacitat per a 55 places
està a punt d’exhaurir localitats al tancament d’aquesta edició. A més a més, alguns aficionats viatjaran a Vilafranca en cot-xes particulars, com en el cas dels Eskapulats, tot i que algun d’ells hi aniran amb l’autocar. Les altres penyes de l’Europa com la Torcida Escapulada o el Caliu Gracienc també han confirmat la seva presència a l’Estadi Municipal de Vilafran-ca. L’afició no vol deixar sol a l’equip de Poch en el darrer tram del campionat.
TPG
La Trail Park Güell ja té 260 inscrits i aspira al doble
X.T.
Les incripcions per participar en la Trail Park Güell, que tindrà lloc el 17 d’abril, estaran obertes fins el 8 d’abril. De moment van a bon ritme i ja hi ha inscrites unes 260 persones i la voluntat és poder ar-ribar, en les properes edicions, a 500 participants, perquè sigui una cursa sostenible i respectuosa amb l’entorn. La primera edició, cele-brada l’any passat, va reunir dos centenars de corredors. Durant la presentació dimarts a la seu del Districte de la cursa, l’única que combina circuit urbà i natural a Gràcia, els seus organitzadors, la Guàrdia Urbana i Chiprunning, van deixar clar que l’objectiu és que la prova sigui amb el temps un referent a la ciutat de Barcelona. La cursa ret homenatge a l’agent Juanjo Rojas, que va morir en un accident de muntanya i que por-tava a terme diferents projectes de solidaritat amb un altre agent, Domingo Alonso, en el marc del programa “Una cima, una son-risa”. Alonso és qui ha posat en marxa aquesta prova. El regidor de Gràcia, Eloi Badia, que presi-dia l’acte, va destacar el caràcter solidari d’una prova que serveix per conèixer “el patrimoni natural i cultural dels barris”.
18 de març de 2015l’independent
11
12
18 de març de 2016l’independent
la torratxa
Novel·la de ciutat
Canya o mitjana és una
novel·la acabada de reeditar
per La Magrana. La van es-
criure el 1989 dos escriptors
graciencs que formen tàn-
dem i parlen de la Barcelona
de quan el Raval començava
a deixar de dir-se Xino. Una
aventura insòlita, perfecta-
ment emmarcada en una
ciutat canalla on els renecs
encara no estaven norma-
litzats lingüísticament. Una
encertada barreja d’intriga i
humor amb ingredients ho-
meopàtics de follia i lliberta-
risme que permeten incloure
aquesta narració en la massa
desconeguda biblioteca de
la novel•la policíaca barce-
lonina, un valuós subgènere
literari (i sociològic). Gràcies
a la seva reedició, aquesta
trepidant entremaliadura,
signada per Solé Serrat, que
vol dir Ramon Solé i Carles
Serrat, està ara a l’abast
d’un parell de generacions
posteriors a la que transita-
va aquella Barcelona (que
Jaime Gonzalo anomena La
ciudad secreta), una ciutat
que en aquells anys estava
a punt de jubilar-se, com el
policia de Canya o mitjana,
per deixar pas a la urbs
postolímpica. Solé Serrat van
fer una posterior fotografia
d’aquest punt d’inflexió en
la seva segona novel·la, El fill
de la Lola, de 1992. Tot això
és una bona notícia. També
ho és que Solé Serrat tinguin
ja preparada una tercera
novel•la en la qual alguns
d’aquests personatges,
supervivents en la primera
dècada del segle XXI, s’en-
frontaran novament al seu
destí com a impertorbables
barcelonins.
Víctor
Nubla
Isona Passola: “No necessito per a res l’èxit; no s’ha d’eternitzar la fama”
Clara Darder
Com veus a l’Isona que co-mençava?Amb molta energia i poc sentit del risc. Als inicis tot és lluminós però no tens experiència. Ara sé on m’he equivocat professional-ment com en l’àmbit personal. El cap no em para i és una bona eina per afrontar la maduresa, sinó em quedaria a casa.
És complicat treballar amb infants? Amb un bon director que els miri els ulls, i els hi doni confiança tot va bé. Els infants donen a les pelis una energia fantàstica, m’agrada molt treballar-hi. Són l’expressió més clara del que és l’ésser humà, sense interferències. Ser historiadora garanteix no oblidar les misèries i des-gràcies d’un país? A mi m’ha estat molt útil, si no-més hagués fet cinema o teatre una part meva hauria quedat coi-xa. Saber on ets i on vas et permet
Xavi Tedó
analitzar la mirada col·lectiva de la història. M’agrada la implicació que tinc en els afers polítics i soci-als, m’enriqueix.
Catalunya-Espanya. Ens en-tendrem algun dia? L’única manera d’entendre’ns, com deia Manuel de Pedrolo, se-ria que Catalunya tingués un mi-nut de independència per parlar d’igual a igual. Mentre un estigui
Llicenciada en Història per l’UAB, realitza estudis d’imatge i cinema, a Barcelona i Nova Yo-rk. Funda Massa d’Or Producci-ons, on és productora, guionista i directora de produccions com L’endemà (2014); Pa negre (2010); El corredor del Medi-terráneo (2012) i Catalunya-Espanya (2009). Directora de l’Acadèmia del Cinema Català, realitza seminaris de guió i pro-ducció a l’URL i aviat presenta-rà Incerta Glòria, que “serà la segona part de Pa negre”.
trepitjat no hi haurà entesa. Junts faríem coses xules.
Ens venem bé els catalans? Partim d’una postura defensiva per una agressió permanent d’Es-panya. Amb mitjans de comuni-cació propis hem millorat l’au-toestima. La democràcia ens ha ensenyat a no ser víctimes i fer les coses des de la llibertat i no des de la por.
Amb tants premis és perillós tornar-se cregut? No tot ha estat fama, també he re-but molt llenya i crítiques dolen-tes. Has d’omplir el teu interior. L’autoestima es cultiva per dins. No necessito per res l’èxit i la seva caducitat, no s’han d’eternitzar ni els càrrecs ni la fama.
Dones directores. Complicat exercir la vostra feina? Cada cop n’hi haurà més, partim de menys perjudicis, no tenim l’obsessió del poder perquè no ens han educat per tenir-ne i tenim un sentit de lluita i supervivència molt més fort. Sabem actuar da-vant les dificultats per la manca de vanitat i els honors sabem que no ens els donen.
Com ho fas per transmetre al públic les teves emocions com a directora?Els millors moments no són quan els actors ploren, sinó l’ordre po-ètic del muntatge.
Amb Gràcia. A la plaça Revo-lució és on tenim l’estudi d’edi-tatge Aquita de les nostres pel-lícules, que porta Raül Román, que acaba de guanyar un Gaudí. També hi ha l’estudi del meu marit, Jordi Teixidor de Ventós, mort recentment. El meu germà treballa a Mobles Càceres. Vaig als Verdi i al mercat de l’Abace-ria; ho comprem tot allà. A Grà-cia et sents com a casa; l’esperit
de Barcelona, on s’han anat in-corporant els pobles petits que han mantingut l’essència. Els teatres, la cultura popular, una societat civil única a Europa.
Un desig... Que Catalunya si-gui independent per tenir unes relacions sanes i volgudes amb el país veí i que a Gràcia no hi hagi res que li faci perdre ser una ciutat dins d’una ciutat.
amb Gràcia
Isona Passola al seu estudi de muntatge, moments abans de l’entrevista
