Curs 2013-2014 Godella, L’Horta Nord
Revista AMPA
El Barranquet
Continguts
d’interés:
Projecte transver-
sal de multicul-
turalitat
Comiat a l’alumnat
de 6é
Participació i
col·laboració de
mares i pares
Les activitats de
l’AMPA i la comu-
nitat escolar d’El
Barranquet carre-
gades d’imaginació
en temps de reta-
llades
Premis Sambori
Juny 2014
Revista AMPA
núm. 12
Benvolguda comunitat educativa del
CEIP «El Barranquet»:
Alumnes, docents, personal auxiliar, pa-
res, mares, familiars, amics i amigues.
Aprofitem l‘avinentesa per expressar els
nostres millors desitjos a la mestra de
primària Mercedes Giner en la seua
merescuda jubilació. Que gaudisques
aquesta nova etapa vital i no ens deixes
de visitar perquè ja et trobem a faltar. El
present curs des de la nostra associació
hem volgut continuar la nostra tasca de
servei als interessos dels alumnes.
Enguany hem proposat el tema conduc-
tor de la multiculturalitat en activitats
escolars i fora de l‘horari escolar, i hem
coordinat altres iniciatives habituals com
ara encontres de convivència, dissabtes
verds, bàsquet, extraescolars, representa-
cions escolars, equipaments esportius,
comunicacions i altres propostes sempre
dirigides al benefici comú de la nostra
escola.
I voldríem fer un balanç optimista del
que portem de curs 2013-2014 en matè-
ria d‘educació en valencià però el pano-
rama ens obliga. La pèrdua de la ràdio i
televisió valencianes és un colp molt fort
que mina no només els sectors periodís-
tic i audiovisual del nostre país sinó que
compromet la normalització de la nostra
llengua. Si el valencià no es prou impor-
tant segons els actuals governants per
tenir un espai en els mitjans públics, com
anem a argumentar el seu ús en altres
àmbits? També assistim a altres agressi-
ons contra el valencià com l‘eliminació
d‘unitats escolars en valencià per al curs
2014/2015, la prohibició de les emissions
de TV3 i Catalunya Ràdio, a més a més de
l‘incompliment sistemàtic de la Llei d‘Ús i
Ensenyament del valencià.
I la LOMQE aprovada en solitari pel partit
del govern, la nova llei d‘educació aprova-
da pel parlament espanyol sense participa-
ció de la comunitat educativa, no ens por-
ta cap alegria. Aquesta llei estatal, inspira-
da en el mercantilisme, aplana el camí de
la privatització dels sistemes d‘educació
pública, rescata directrius recentralitzado-
res i acota el cap a les reivindicacions do-
cents de la ―Conferencia Episcopal‖.
Dialogueu amb els docents, us explicaran
que no confien en la mesura de la produc-
tivitat docent a curt termini com a eina per
combatre el fracàs escolar, i com en els
Pàgina 2 Revista AMPA El Barranquet
Editorial:
La pèrdua de la ràdio i
televisió valencianes és un
colp molt fort contra els
sectors periodístic i
audiovisual del nostre país, i
compromet la normalització de
la nostra llengua.
Pàgina 3
darrers anys pateixen una
sobrecàrrega de treball
burocràtic amb proves
diagnòstiques de fiabilitat
i utilitat dubtoses. Per no
parlar de les dificultats fi-
nanceres dels centres, derivades dels impa-
gaments i retallades del govern autonòmic,
l‘augment de ràtios de 30 alumnes per aula
en infantil i primària, o
l‘avançament d‘inici del
curs 2014-2015 al 3 de
setembre anunciat el 22
de maig de 2014.
Però sabem el que no vo-
lem i també el que volem.
Diem sí a una escola públi-
ca digna, arrelada, plurilin-
güe, laica, compensadora
de desigualtats, que fomen-
te la creació artística, la in-
vestigació científica i la for-
mació d‘una ciutadania crítica, responsable i
compromesa. Una altra escola pública és i
serà possible, la fem entre tots cada dia.
Revista AMPA núm. 12
Afortunadament ens conviden a l‘opti-
misme iniciatives de la societat civil va-
lenciana com ara la participació de vora
79.000 alumnes als Premis
Sambori 2014 i la partici-
pació massiva en les Tro-
bades d‘Escoles en valencià
2014. Com en altres edici-
ons alumnes d‘El Barran-
quet han estat guardonats,
felicitem l‘aula de 4 anys i
Zhaoshi (5é primària) pel
seu talent i esforç. Ens sen-
tim orgullosos, un any més,
que alumnes nostres
siguen reconeguts amb els
Premis Extraordinaris de
Primària: enhorabona a Pau, Blanca i
Marc. Gràcies a totes les persones que
formem la comunitat escolar d‘El
Barranquet, per l‘esforç quotidià, per la
implicació i la confiança. Endavant!
Us animem a participar en properes
edicions de la revista de l’AMPA amb
les vostres opinions o experiències
viscudes en l’entorn educatiu.
Editorial
Volem una escola
pública digna, arrelada,
plurilingüe, laica,
compensadora de
desigualtats que
fomente la creació
artística, la
investigació científica i
la formació d’una
ciutadania crítica,
responsable i
compromesa.
aprés que hi ha xiquets en
totes les cultures, xiquets
com nosaltres que creixen,
mengen, juguen, corren,
ballen i aprenen. Encara
que la seua pell, roba o
entorn siga diferent. Encara
que les seues cases,
llengües, menjars, músi-
ques, jocs... siguen uns
altres. Estic segura que si
juntàrem set o més xiquets
de diverses nacionalitats, i
tots tingueren l´oportunitat
de conéixer-se, de segur
que arribarien a ser bons
amics.
Com diu Rodari al final del
conte:
―Ara han crescut els set,
però no podran fer-se la
guerra,
perquè els set són una ma-
teixa persona.‖
m‘agrada conéixer gent
d´altres llocs i viatjar per
tot arreu. En aquest conte
set xiquets de diversos
països viuen experiències
similars per separat.
Les persones ens modelem
i adaptem a qualsevol
entorn, encara que no siga
el nostre, doncs el que
vivim i mamem és el que
fem i sentim com a nostre.
La infància és meravellosa
sempre que es respecten
els drets del nens, cosa
que no sempre succeeix.
Però quan som adults els
canvis ens costen molt
més, especialment si no
som persones obertes i
amb adaptabilitat.
Ser flexible en la vida ens
obri moltes portes, doncs
no sabem mai quines coses
ens podem trobar, la vida
ens pot sorprendre d´un
dia per un altre.
Amb aquest projecte multi-
cultural, els xiquets han
Cada vegada que conte el
llibre Dues i set de Gianni
Rodari, em ve a la ment
com seria jo si hagués
nascut en qualsevol altra
cultura. M‘agrada imaginar
-me en diferents llocs i
intentar adaptar la meua
personalitat a altres am-
bients, pense que he tingut
molta sort de nàixer ací, o
no, mai es sap. Per açò
Pàgina 4 Revista AMPA El Barranquet
Projecte sobre multiculturalitat, en el
curs 13-14 en El Barranquet
“En totes les cultures hi ha
xiquets com nosaltres, que
creixen, mengen, juguen,
corren, ballen i aprenen…”
Mónica Ferrando, mare de Pablo (5é), Clara (1r) i Mateo Lamirán (3 anys)
Revista AMPA núm. 12
Pàgina 5
Pàgina 6 Revista AMPA El Barranquet
Pàgina 7 Revista AMPA núm. 12
Pàgina 8 Revista AMPA El Barranquet
El projecte de multiculturalitat del
present curs ha resultat molt participa-
tiu, a banda de permetre acostar-se als
continguts curriculars d‘una manera
diferent, des de l‘experiència. Perquè
l‘escola, com la nostra societat, la
construïm entre totes les persones cada
dia, tinguem l‘origen que tinguem.
Del País Valencià, de la resta de l‘estat
espanyol, o d‘altres llocs del món. I les
tradicions pròpies enriqueixen el
conjunt compartit... Com a comiat del
curs farem un sopar diferent, coopera-
tiu i amb múltiples tallers, al pati de la
mateixa escola, per tal de trobar-nos
tots amb alegria i en família.
Un picapins golafre perfora
l‘arbre, encalçant un cuquet de carns suco-
ses. Saps que és a prop i pares l‘orella per
tal d‘afinar la recerca i mirar d‘encertar quin,
de tots els que us envolten, és el pi que
fereix. Et dus l‘índex als llavis per fer que la
personeta que tens al costat deixe de trepit-
jar el fullam, no siga cas que l‘ocell vos
detecte i enlaire. Tot d‘una dos esquirols
juganers creuen la pista perseguint-se les
cues, i d‘un salt s‘enfilen a l‘alzina que us
ofereix la seua ombra. De seguida tots dos
oblideu el picot i seguiu els rosegadors amb
la mirada, enlluernats, bocabadats. En el
moment que els perdeu de vista, us avança
una parella xarrant animosament, i la criatura
que et feia companyia t‘abandona cridant:
Pare, mare! El papà d‘Andrea m‘ha ensenyat
un pardal que forada els arbres. No l‘he pogut
vore, però feia un soroll...
Després, a la nit, els narrarà la troballa, als
companys, al temps que comparen els pijames
d‘uns i d‘altres i es mengen un ressopó de
papes a la cabanya de Ricard, mentre els pares
i les mares de tots rebeu la frescor de la
muntanya sobre la pell, a la llum de la lluna,
prenent un refresquet, comentant la jugada,
arreglant el món i mirant els estels, endevinant
que demà, si no canvia l‘oratge, hi haurà jocs
de piscina abans de dinar.
Convivència a les cabanes de Mas del Borràs Enric Camps (pare
de Maria, 3r)
Unes setmanes arrere anà-
rem al teatre de La Ram-
bleta a veure una obra
interpretada per Juan Die-
go Botto i Astrid Jones, es
diu ―Un trozo invisible de
este mundo‖. L‘obra tracta
sobre immigració i exili,
sobre històries de moltes
persones, sobre desigual-
tat, sobre la necessitat,
sobre la realitat.
M‘impactà, fou un moment
de consciència col·lectiva
que em va ajudar a reflexi-
onar sobre com acabem
passant per normals
situacions d‘injustícia.
A punt d‘acabar l‘etapa
d‘infantil un dels meus
fills, pense en aquestos
tres anys, en les activitats
realitzades, els projectes,
les experiències comparti-
des, la dedicació de
Mª Pau amb els nostres
fills i filles, els seus primers
amics i amigues, la seua
primera granja escola, el
seu primer festival, les
seues primeres lletres i així
podria continuar... Vull
donar les gràcies pel
temps dedicat, perquè a
més d‘una bonica profes-
sió s‘hi nota la vocació.
Sempre m‘ha
agradat la pa-
raula ―mestre/
a‖, em pro-
dueix un gran
respecte. De
nou gràcies a
tots els mes-
tres, especial-
ment a
Mª Pau. Tots
hem aprés
amb tu.
Gràcies per
ensenyar-los
molt més que
les vocals, per
ensenyar-los a descobrir,
a sorprendre‘s, per
il·lusionar-los.
Gràcies també a totes les
mares i pares de 5 anys,
per compartir espais,
històries, per voler fer-ho.
Quan pensàrem portar el
nostre fill al Barranquet,
teníem dubtes i pors, per
pertànyer a una d‘eixes
situacions més minoritàries
dins de la societat, cosa
que a voltes confereix el
qualificatiu de distint i fins
i tot anormal. Gràcies a
vosaltres i als vostres fills
per haver-ho fet tan fàcil.
Em sent afortunada de
pertànyer a l‘escola
pública, per ser un espai
també de reflexió, un lloc
per a totes les persones,
per generar espais com-
partits, per portar petits
fragments de vida de cada
xiquet i xiqueta, i per
fer-me accessibles realitats
de vegades desconegudes
per a mi… Per fer visible
allò que volen fer invisible.
Comencem una altra etapa
amb ganes, en El Barran-
quet, i de nou GRÀCIES.
Fi d’una etapa
Revista AMPA núm. 12 Pàgina 9
Cristina Buigues
(mare de Javier i Mar)
Tot va començar en perdre
de vista el campanar del
meu poble. Eixir del meu
entorn natural va fer que
m‘adonara del que sóc i de
la meua realitat. En arribar
a un país on la llengua, la
cultura i els costums són
tots uns altres, aprendre‘n
la llengua i conéixer a fons
la cultura i els costums són
el camí cap a la integració.
I és el camí que vaig pro-
var de seguir.
Als cursos d‘alemany vaig
trobar gent de tots els
colors, amb situacions vi-
tals ben diferents: Maysa,
brasilera, Li, xinesa, Teuta,
kosovar, Queriman, mace-
dònia i altres del Iemen,
Iraq, Cambodja, Corea, Co-
lòmbia, Turquia, del Kurdis-
tan sirià... Tots intentant
aprendre una mateixa llen-
gua per poder comunicar-
nos des de les nostres visi-
ons del món tan diferents,
des de vides tan distintes. I
cadascú amb el pes dels
estereotips del seu país a
l‘esquena. No cal que els
repassem perquè són ben
coneguts.
A mi m‘agrada molt el
flamenc, però em resulta
complicat assumir-lo com a
propi. Jo sóc més d‘albaes
i cançó popular. Per altra
banda, els bous no m‘agra-
den. Està clar que els tò-
pics no van amb la identi-
tat ni la identitat amb els
tòpics. Però entre moltes
altres xicotetes experiènci-
es, també vaig viure la sor-
presa o incredulitat de la
gent en saber que la
meua llengua no és l‘
espanyol, o la meua
quan un home de Va-
llecas em digué que el
valencià és una llengua
inventada. I tota la sac-
sejada emocional que
això va suposar, em va
fer parar i reflexionar
sobre qui sóc.
Així, cada vegada que
començava un nou curs
d‘alemany i em dema-
naven nom i procedència,
deia: El meu nom és Desi-
rée i vinc del País Valencià.
Sense tòpics, perquè no en
coneixien cap, i així els
provocava o obligava a
preguntar si volien saber
més. Potser la reacció
d‘una altra persona,
El campanar del poble
Xiquets i xiquetes es donen les mans sense fer problema de
colors ni d’orígens. Com és ben natural.
Desirée Igual (mare d’Aina)
Pàgina 10 Revista AMPA El Barranquet
fins i tot del meu ma-
teix poble, haguera es-
tat la contrària, la de-
fensa i identificació del
tòpic i la confirmació
d‘una altra opció.
Aquella afirmació que
diu que el nacionalisme
es cura viatjant és certa,
si s‘entén com mirar-se
el melic i prou, com
pensar que a ta casa
tot és millor que en
altres llocs, sense haver
-ne eixit. Ara bé, potser en
eixir al món i contrastar la
teua realitat més profunda
amb la d‘altres, te n‘ado-
nes de qui eres i d‘on
véns. Independentment
d‘on hages nascut i de la
teua llengua, religió o cul-
tura, la reacció a la
sacsejada personal
que això significa
t‘obliga a situar-te al
mapa. I cadascú
s‘identifica amb el
que li sembla millor.
Precisament, la multi-
culturalitat significa saber
conviure, independentment
de les opcions identitàries
en què cadascú se senta
més còmode.
A més, durant l‘estada in-
corpores conscientment o
inconscient costums del
lloc on vius, que poden
arribar a fer que en tornar
a casa, et sentes també
una miqueta forastera. La
teua identitat individual ha
estat modificada, encara
que siga només un poc.
Deia Francis Bacon que un
viatger que torna al seu
país no ha de confrontar-
ne els costums amb els del
lloc que ha visitat, sinó que
solament ha de plantar al-
gunes flors del que ha
après al seu viatge per
enriquir els costums de la
seua terra.
En resum, la identitat té
una soca grossa però al
llarg de la vida li poden
eixir branques. Al meu po-
ble diuen de la gent
que no ix mai de la con-
tornada, que no vol per-
dre de vista el campa-
nar. Pot ser com a opció
o per impossibilitat de
fer-ho. En qualsevol cas,
és més difícil adquirir
perspectiva sobre la teua
identitat, des de la qual
has de respectar, gaudir i
aprendre d‘altres, però per
a la qual també has de
demanar respecte.
“Tots intentant aprendre una
mateixa llengua per poder
comunicar-nos des de les
nostres visions del món tan
diferents”
Revista AMPA núm. 12 Pàgina 11
L'última setmana de gener, alguns alumnes de cinquè i sisè van fer el somiat viatge a la neu,
gràcies a Rafa i a Jesús que el van fer possible. Els alumnes Roberto Rodríguez i Julio Ortiz de
sisè, han elaborat aquesta entrevista sobre el viatge a Espot (Lleida).
Roberto: Julio, et va agradar el viatge en l'autobús?
Julio: Al principi sí perquè estava molt emocionat amb el viatge, però a les quatre hores ja estava
molt avorrit perquè no veia la
neu.
R: Què vau fer només arri-
bar a Espot?
J: Ufff, estàvem cridant com a
bojos i tot just abaixar de
l'autobús vam fer la nostra
primera guerra de neu.
R: La primera nit vau dormir
com a angelets no, després
de tantes hores de viatge?
J: No, ens vam posar a parlar
fins quedar-nos dormits.
R: A quina hora vos despertàveu al matí?
J: A les huit Rafa i Jesús passaven per totes les habitacions per a despertar-nos. Ens posàvem la
roba d'esquí i baixàvem a desdejunar-se.
R: I ja vos n’anàveu a esquiar?
J: No, baixàvem a pel material d'esquí i ens anàvem al telecadira per a anar a les pistes. Al tercer
dia en lloc de baixar pel telecadira ja baixàvem per les pistes «Camí del Llop» i «La Roca».
R: Què vas aprendre el primer dia?
J: A fer la falca o ―cuña‖, bo a recordar-la, i a aprendre a alçar-te si caus.
R: Vas aprendre molt amb el teu monitor?
J: Sí, era molt bo i molt simpàtic, derrapava davant de nosaltres i ens omplia de neu i deia: «No
es un terremoto, no es un tornado, es el capitán Corxe que pasa por tu lado».
R: Et va costar molt aprendre a esquiar?
J: No, la veritat és que jo ja havia esquiat amb els meus pares, però els meus companys que mai
havien esquiat van acabar esquiant com el que més. Estàvem des de les nou fins que tancaven
Viatge de tercer cicle a la neu
Revista AMPA El Barranquet Pàgina 12 Revista AMPA El Barranquet
Revista AMPA núm. 12 Pàgina 13
les pistes, inclús menjàvem en el restaurant que hi havia a les pistes. Quan acabàvem les classes
amb el monitor, ens reuníem amb Rafa i Jesús i esquiàvem amb ells o amb els nostres amics per
les pistes que ja havíem practicat alguna vegada… Ens passàvem tot el dia esquiant.
R: Tot el dia?
J: Tot el dia no, quan tornàvem a l'hotel ens dutxàvem, berenàvem, parlàvem amb els nostres pa-
res i a la nit en acabant de sopar anàvem a la discoteca.
R: Vas trobar a faltar a la teua família?
J: Un poc, però m'abellia més esquiar.
R: Vas passar molt fred?
J: No, però quan pujaves dalt del tot se't congelaven les mans, donava igual que portares guants
i fins i tot els peus a vegades no els notava.
R: Quina és la pista que més por et va donar?
J: La negra, però no m'hi vaig tirar perquè has de ser expert per poder esquiar en eixa pista. La
que més divertida em va parèixer va ser el recorregut de Bruseres i Accés Cota 2.000 perquè era
molt ràpida i tenia molts bots. La que menys em va agradar era La Roca perquè calia fer moltes
ziga-zagues per a no embalar-te i estava plena de gel.
R: Vareu fer alguna excursió?
J: Sí, al poble d'Espot que està a 3 quilòmetres de distància caminant per la neu. El poble és molt
bonic i vam poder comprar regals a les nostres famílies. Després a la tornada vam fer la gran
guerra de neu, els professors contra els xiquets i xiquetes. Rafa al final va fer trampa i es va pas-
sar al nostre equip, ens ho passàrem genial, encara que eixe dia acabàrem fets pols.
R: Tenies ganes de tornar a casa?
J: Sí, un poquet.
R: Recomanaries este viat-
ge?
J: Sí, perquè ha sigut molt
divertit i aprens a muntó.
Ha sigut un viatge merave-
llós, a més Rafa i Jesús
sempre estaven allí per a
cuidar-nos. Gràcies per este
viatge que mai oblidaré.
Roberto i Julio,
alumnes de 6è
Antonio Machado per
Rocafort, a causa de la
guerra d‘Espanya i abans
del seu exili a Cotlliure,
més amunt dels Pirineus.
L‘alumnat del Barranquet
i el seu claustre han par-
ticipat amb entusiasme i
han realitzat diverses ac-
tivitats relacionades amb
Machado tant dins com
fora de les aules.
La visita a Villa Amparo i
la participació en
l‘homenatge a la casa
de cultura de Rocafort
foren moments desta-
cats. També podeu
escoltar la seua partici-
pació a Ràdio Godella:
http://www.ivoox.com/
especial-c-p-barranquet-
sobre-antonio-machado-
2014-audios-
mp3_rf_3130289_1.html
Visita a la casa de Machado, Rocafort
Pàgina 14 Revista AMPA El Barranquet
Durant el curs 13-14
hem celebrat l‘efemè-
ride del pas del poeta
Fa 4 anys i coincidint amb l'entrada al col·legi del nostre segon fill, em vaig quedar en
atur. Baixó anímic (desgraciadament molts ho entendreu). Em sobrava temps per tot ar-
reu. Però açò no era el pitjor, de quina manera emprar-ho? Com sentir-me útil? Al prin-
cipi relax, em mereixia un descans, però passaven els mesos i…
Llavors, com havíem sigut membres actius de l‘AMPA col·laborant en tot allò que es
plantejara: dissabtes verds, manifestacions, recolzament a
les activitats que realitzen dins de classe, acompanyant
als professors en excursions i també era coneixedora de
les necessitats que el col·legi demanda. Aleshores vaig
fer un pas endavant i em vaig oferir a tot el que se'm
demanara. Açò va fer que em sentira millor perquè els
resultats eren visibles i els meus fills, juntament amb els
altres alumnes de «El Barranquet» eren els primers bene-
ficiats. Ells, elles i les seues famílies. Es tracta d'una
col·laboració desinteressada però molt gratificant a nivell
personal. No hi ha exigències, fas el que pots i fins a on
arribes. Tota ajuda és ben rebuda. Hi ha alguna cosa més emocionant i profitosa que
formar part d'aquesta «parcel·la privada» dels nostres fills i filles?
Actualment estic en actiu i no puc dir que em sobre temps —ja sabeu: casa, treball, fills —
però si les meues circumstàncies personals m'impediren portar la tresoreria de l'AMPA,
suggeriria activitats, m'oferiria per a tramitar documentació o aportaria idees. No podria
renunciar a formar part d'aquest projecte engrescador que en una etapa crítica de la
vida, tant de bé em va fer.
Pàgina 15
Tots i totes hi guanyem
Festa de la tardor 2013
“És una col·laboració
desinteressada però
molt gratificant a
nivell personal. No hi
ha exigències, fas el
que pots i fins a on
arribes. Tota ajuda és
ben rebuda”.
Revista AMPA núm. 12
Merxe Quinzà, mare de
Yago (1r) i Isai (4t)
Canvi de cicle i escaig Mar Cano, mare de
Lucia (5 anys) i Àlex (3r)
Un curs més que acaba
i no puc més que
esbossar un somriure
perquè em veig repro-
duint les mateixes pa-
raules que solia escoltar
a la gent gran: com
passa el temps, si sem-
bla que va ser ahir quan
va començar a venir al
col·legi…
A diferència d‘anys an-
teriors, aquest ha sigut
un any de sensacions
noves per a nosaltres i
el nostre fill gran, que
ha cursat 3r de primària.
Malgrat els advertiments
d‘amistats, no ens hi
podíem ni imaginar que
anava a resultar una ex-
periència tan dura, so-
bretot els tres primers
mesos.
Veus com passa per 1r i
2n tan còmodament i, de
sobte, té deures pràctica-
ment tots els dies i passa
a tenir exàmens de dos i
tres temes. Damunt, con-
tinua amb les seues acti-
vitats extraescolars, per
descomptat, perquè
volem proporcionar-los la
millor formació i, per a
açò, convé que estudien
música i anglès, sense
oblidar l‘esport, clar, per
allò de mens sana in cor-
pore sano.
Per la seua banda, ha su-
posat veritablement una
presa de contacte amb la
crua realitat i, per tant,
amb la infelicitat. Òbvia-
ment, ell es va adaptar
transcorreguts eixos tres
primers mesos del segon
cicle. Però, i nosaltres, els
pares, ens hi hem
adaptat?
Personalment tinc els
meus dubtes. Durant tot
el curs m‘he trobat en
una disjuntiva angoixant,
preguntant-me a mi
mateixa si estarem fent el
correcte. I és que sóc
conscient que irremeia-
blement estic delegant la
Pàgina 16 Revista AMPA El Barranquet
instrucció del meu fill
en un sistema educatiu
en el qual no crec.
Quan constates que per
als qui ens governen no
és una prioritat l'educa-
ció dels nostres fills i
filles, els quals són poc
més que xifres imperso-
nals, que prenen deci-
sions des dels seus
còmodes despatxos
sense saber el que
realment es cou en les
aules, no pots més que
sentir vertader vertigen.
Evidentment, sobra dir
que aquesta afirmació
no va en detriment dels
docents, la majoria dels
quals constantment es-
tan fent
vertaders
esforços per
realitzar una
encomiable
labor voca-
cional,
malgrat el sistema que
els sustenta i que, para-
doxalment, els obstaculi-
tza.
Em veig abocada a un
cercle viciós, atrapada en
un sistema absurd i
inhumà que sembla anar
donant pals de cec. Fins i
tot a voltes em pregunte
com he sigut tan incons-
cient de portar un fill i
una filla a aquest món
perquè patisquen els es-
tralls d‘aquesta bo-
geria de societat.
No obstant açò, i
malgrat el que he
dit, em resulta sor-
prenent i inexplicable
reconèixer que dins de
mi sent que tinc les ga-
nes i l'energia per com-
batre, per no deixar-me
doblegar, per aportar el
molt o el poc que puga
per intentar canviar el
món que ens envolta.
La vertadera revolució
comença dins de nosal-
tres mateixos, i si cada
dia ens alcem proposant-
nos fermament ser
millors persones, ser més
amables amb les perso-
ness ens envolten i fer
les coses el millor que
sapiguem, segur que
anirem guanyant el
terreny que ens van
arrabassant.
Pàgina 17 Revista AMPA núm. 12
“Tinc les ganes i
l’energia, (...) per aportar
el poc o molt que puga
per intentar canviar el
món que ens envolta”
Sambori: el premi de literatura en
valencià que ens representa
El Premi Sambori va nàixer
l‘any 1998 sent una inicia-
tiva impulsada des d'Es-
cola Valenciana per a pro-
moure i difondre l'ús del
valencià dins l'àmbit edu-
catiu, a més d'incentivar la
creativitat artística i imagi-
nativa de les xiquetes i xi-
quets valencians.
L‘any 2004, donat
l‘èxit del certamen,
Escola Valenciana,
juntament amb
altres entitats, va
crear la Fundació
Sambori des de la qual
s‘organitza cada edició.
Actualment el Sambori co-
breix tots els nivells educa-
tius, des dels xiquets i xi-
quetes d‘infantil i primària
fins a l‘alumnat de
secundària, batxillerat,
passant per l‘alumnat uni-
versitari i també les Esco-
les d‘Adults i l‘Escola
Oficial d‘Idiomes.
L‘any 2012 el concurs arri-
ba, mitjançant diferents
convocatòries, a una gran
part dels territoris de parla
comuna. A més dels dos
concursos que es fan al País
Valencià (premi escolar de
literatura en valencià i
concurs universitari de
narrativa), també es convo-
ca a Catalunya, Franja de
Ponent i Catalunya del
Nord.
Enguany és el 16é Premi
Sambori i l'entrega dels
guardons en la categoria de
País va tindre lloc a la Uni-
versitat Jaume I de Castelló
el darrer dissabte de maig.
A la nostra comarca
enguany han participat més
de 9.500 alumnes de més
de 60 centres, any rere any
augmenta la participació
així com la qualitat dels
treballs.
El jurat de la nostra comar-
ca està format per més de
30 persones que es dedi-
quen a l‘escriptura i a
l‘ensenyament en diferents
instituts i escoles de
pobles de l'Horta Nord.
El lliurament comarcal té
lloc al poble on fem la tro-
bada, sempre amb un èxit
impressionant; els espais
cada vegada han de ser
més grans per poder
acollir a mestres, pares i
mares que acompanyen a
replegar el premi.
La nostra comarca ha
participat des del comen-
çament, tenint sempre
una molt bona quantitat
de guardonats al certamen
de País.
La col·lecció Arc de Sant
Martí s‘ha creat per a pu-
blicar els guardonats co-
marcals del Premi Sambori,
i ho fa ditorialment seguint
Pàgina 18 Revista AMPA El Barranquet
“Els premis Sambori
incentiven la creativitat
artística i imaginativa de les
xiquetes i xiquets valencians”
els colors de l‘arc de Sant
Martí: roig per a primer
cicle de primària, taronja
per a segon cicle de
primària, groc per a
tercer cicle de primària,
verd per a primer cicle
d‘ESO, blau per a segon
cicle d‘ESO, i indi per
a batxillerat i cicles
formatius.
Pel que fa a la nostra es-
cola, en la present edició
EL COL·LEGI EL BARRAN-
QUET, ES FELICITA ALTRA
VEGADA PER PARTICIPAR
EN AQUESTA VALUOSA
MOTIVACIÓ I TREBALL EN
L'ÚS DEL VALENCIÀ I
DESTACA A LES AULES
DE 4 ANYS I 5é DE
PRIMÀRIA PELS TREBALLS
GUARDONATS AMB LES
OBRES:
Títol: El lleó que no tenia
ramat
Autor: Aula 4 anys
Títol: Benvinguts a un altre
món
Autora: Zhaoshi Rodrigo
Gozalvo
Menció tercer cicle de
primària:
GUARDONATS SAMBORI
HORTA NORD 2014
Gràcies a tots per la vostra
participació i enhorabona
als guardonats de comarca.
Enguany s'ha tornat a su-
perar els 9.500 treballs.
L‘entrega de guardons es
feu amb una bonica festa
al Pati de la Fàbrica de Vi-
nalesa el DISSABTE, dia 5
d‘Abril a les 17.30h.
Felicitats a les mestres i
l'alumnat guardonat, les
seues famílies i tota la
comunitat educativa.
Gràcies a tothom per
l'entrega docent, discent i
de motivació per mantin-
dre una escola innovadora
i de qualitat.
GRÀCIES I EN NOM DEL
CLAUSTRE
Encarna Martínez
Martínez, directora
MªPau Borbolla Maiques
Pàgina 19 Revista AMPA núm. 12
Els xiquets de la cla-
se de 4 anys, amb la
seua mestra M. José,
han treballat durant
el 1r trimestre un
projecte del circ.
També mostra el
tema de quedar-se
amb els iaios quan
no están amb sos
pares. Els objectius
del treball han sigut:
Conéixer trets dels lleons i dels altres
animals de la selva.
Desenvolupar la creació artística.
Reproduir paraules i dibuixos
Gust per la col·laboració i el treball en
grup… I ací el teniu, gaudiu-lo ;)
El lleó que no
tenia ramat
Pàgina 20 Revista AMPA El Barranquet
Tot va començar un dia nuvolat i gris.
Serien les nou del matí quan van aparéixer dos homes
alts, molt ben pentinats, amb un estil "màfia italiana".
Es van parar davant la porta gran de fusta antiga, la
van observar amb curiositat i finalment, a la dreta, van
trobar una campana de ferro.
Després d'uns minuts no hi havia res que donara
senyals de vida, així que tornaren a cridar amb impa-
ciència. La porta es va obrir lentament i va aparéixer
una dona menuda i grossa amb la cara tan blanca
que pareixia un ninot de neu. Així, en compte de
tindre el nas com una carlota, el tenia com una ma-
duixa, roig amb moltes berrugues. Els visitants li van
explicar que volien comprar el terreny del monestir on
vivien per construir un centre comercial.
Benvinguts a un altre món Zhao Rodrigo
Gozalvo, 5é
La mongeta es va quedar bocabadada i, de sobte, es va veure envoltada per quinze
nassos de maduixa més... Quan van escoltar que a canvi tindrien un monestir nou amb
calefacció i li pagarien un sou a cadascuna, van dir que sí. Del que no es van recordar
en eixe moment era dels seus avantpassats, soterrats fa molts anys sota el monestir.
Encara que eren monges de clausura i no podien eixir al carrer, aquell dia
corregueren entusiasmades cap a la seua nova casa: un monestir idèntic al d‘abans.
Semblava un miracle!!
El dia es va despertar nuvolat i gris. Serien les onze del matí quan dues ombres
gegants es van arrimar cap a la porta gran de fusta antiga, eren els braços metàl·lics
de dues grues que començaren a boxejar l‘edifici deixant-lo K.O.
En els dies següents van començar a construir un dels centres comercials més
grans de la regió. Com si fóra un tren d‘alta velocitat va passar el temps i va arribar el
dia de la inauguració.
Les portes eren de vidre i s’obrien sols quan passava la gent. Però les botigues no
sols cridaven l'atenció dels vius; els avantpassats que habitaven sota terra van escoltar
la música i es van despertar del seu amagatall. Amb curiositat començaren a entrar al
centre comercial per la porta de darrere.
Arribaren a una sala plena de pots de maquillatge, pintures i perfums. Van veure
a una dona pintar-se amb colorets i van fer el mateix. Com que eren invisibles i el
maquillatge no, es veien els colorets dansant per la sala. Després entraren en els
provadors i la gent va veure tot tipus de roba flotant pels corredors sense cap cos.
Aleshores tota la gent
va começar a cridar
molt espantada i en
uns segons el gran
centre comercial es va
convertir en un centre
molt famós. Era l‘únic
centre de fantasmes
del món.
Algú s’atreveix a
entrar?
Revista AMPA núm. 12 Pàgina 25
Durant el curs 2013-2014 hem continuat confiant la
gestió de les activitats fora de l‘horari escolar a
l‘empresa cooperativa didàctic educació.
Contacontes
Aquest taller s'ha desenvolupat al voltant de la
pròpia narració i escenificació d'un relat infantil.
Es tracta d'aconseguir despertar la imaginació
dels xiquets, d'acostar-los a la literatura infantil i d'animar-los a la lectura. Hem
desenvolupat l'activitat sense perdre de vista l'objectiu principal: que els xiquets
gaudisquen durant esta hora. Com a complement a la narració també s'han incorpo-
rat altres activitats relacionades i motivadores com jocs, contes motors, recreacions,
producció de textos o manualitats. L'activitat ha estat a càrrec de Fermín.
Escola de Ball
La dansa suposa una de les formes
naturals d‘expressió, alhora és una
art i una fantàstica ferramenta pedagògica per al desenvolupament psicomotriu, físic
i artístic dels nostres
alumnes. Al curs s'han
treballat una sèrie de
coreografies fonamen-
talment d'estils mo-
derns (funky, contem-
porani i hip hop). Des
de març, a més a més,
hem ampliat l'horari
fent dues sessions set-
manals. La docent de
l'escola de ball ha sigut
Empar.
Pàgina 26 Revista AMPA El Barranquet
Activitats extraescolars 2013-2014
Horari: Dv. 13:05-14:05
8 alumnes. Etapa: Infantil
Horari: Dv. 12:05-13:05 i Dc. 12:30-13:30
13 alumnes Etapa: Primària
Revista AMPA núm. 12 Pàgina 27
Hort escolar
En la nostra terra l'horticultura ha estat
un dels principals modes de vida. L´hort
escolar ecològic és un recurs didàctic
amb un gran potencial educatiu. Esta-
bleix un eix globalitzador on s‘integren continguts de diverses àrees de coneixement,
mentre es treballen valors com el respecte al Medi Ambient, l‘arrelament en la cultura
agrícola, s'afavoreix una dieta saludable... Enguany l'hort ha agafat prou força, tant pels
alumnes com entre les nostres estimades plantes, i a més de l'alegria d'aquesta activitat
a l'aire lliure, la terra i els nostres esforços ens han donat una bona collita. Han dut l‘ac-
tivitat Àlex i Fermín.
Taller de psicomotricitat
El taller de psicomotricitat s‘ha orientat amb un
enfocament lúdic, evitant el exercicis monòtons
basats en la repetició, amb la qual cosa s‘ha presentat
una àmplia diversitat d'activitats como són: jocs, danses,
circuits, dramatitza-
cions, exercicis de
relaxació, o contes
motors. L‘activitat
ha estat dirigida
per Empar.
Horari: Dv. 15:00-16:00
13 alumnes Etapa: Infantil
Horari: Dv. 15:00-16:00
5 alumnes Etapa: Infantil
Pàgina 28 Revista AMPA El Barranquet
Tallers d’anglès amb natius
Amb l'objectiu de que els nostres alumnes assolisquen una competència comuni-
cativa en aquesta llengua internacional, enguany hem organitzat els tallers
d‘anglés en grups reduïts. La qual cosa ens ha possibilitat fer un especial èmfasi
en el llenguatge oral, ja que en el nostre context, aquest, de forma general
presenta uns menors nivells d´adquisició. Des d'un enfocament comunicatiu hem
donat prioritat a la participació de l´alumnat en les dinàmiques, tasques i jocs
proposats pel professorat, i sempre sense oblidar el generar un ambient
motivador. Els docents enguany son Iina, Liam, Daryl i Brisley.
Horaris:
Taller Infantil A: Dv. 16:00-17:00 Taller Primària A. Dv. 14:00-15:00
Taller Infantil B: Dv. 16:00-17:00 Taller Primària B. Dv. 14:00-15:00
Taller Infantil C: Dv. 16:00-17:00
5-6 alumnes per grup. Etapa: Infantil i Primària
Revista AMPA núm. 12 Pàgina 29
EL LLEÓ QUE NO LI AGRADAVA LA SEUA
PELL
Fa molts anys, a la sabana africana, hi havia un
lleó que no li agradava gens el seu pelatge.
Volia tindre‘l de diferents colors.
Un dia li va preguntar al tigre:
-Em deixes el teu pelatge i jo et deixaré el
meu?
-Val!, va contestar el tigre.
El tigre es va posar el pelatge del
lleó, i el lleó el del tigre.
De sobte va començar a rascar-se
per tot el cos i no va quedar més
remei que tornar a ficar-se cadascú
el seu pelatge.
Caminant, caminant per la sabana,
es va trobar amb una au misteriosa amb plomes de
molts colors, ales, una cua molt llarga i un cap xicotet.
-Em deixes les teues plomes?- Va dir el lleó.
-Val!, va dir l‘au misteriosa.
Al cap d‘uns dies es va adonar el lleó que
les plomes li estaven desapareixent a poc
a poc.
Aleshores va anar a visitar Aspar, l‘au
misteriosa.
-Et torne les teues plomes, que el meu cos
no està preparat per a dur plomes. Gràcies
per la teua ajuda– va dir el lleó.
D‘aquesta manera, el lleó es va adonar que
no és important com sigues a l‘exterior, però
que havia trobat bons amics.
I conte contat, conte acabat.
Projecte Àfrica 1r cicle primària
Martina Berea, 1r primària:
LA TRIBU DELS COLORS ↓
Pàgina 30 Revista AMPA El Barranquet
Petit viatge per l’Univers
Manel Perucho (pare d’Aina)
Un dia de desembre de
l‘any passat vaig anar a la
classe de tercer d‘infantil
per explicar als xiquets i
xiquetes algunes coses so-
bre l‘Univers. La classe va
estar una experiència im-
pressionant. Vaig arribar
allà, amb mentalitat de
professor d'universitat que
parla i parla i parla, i res-
pon preguntes, però ompli
la classe parlant i explicant.
Vaig arribar amb la meua
xerrada amb transparències
i un discurs mig
clar. Però això no
val per a xiquets
de cinc anys.
Aquestes persone-
tes no poden
aguantar això,
volen que els
escoltes. I a cada
frase meua replicaven, de-
ien la seua. Amb la meua
visió clarament equivocada,
al principi estava descol·
locat..., però de seguida
me‘n vaig adonar i els vaig
deixar dir coses. Em va
sorprendre que responien
moltes de les preguntes
que els feia, i ho feien molt
bé. La mestra (i els pares/
mares) els tenen ben ense-
nyats. Quina sort tenen,
que creixen amb uns mè-
todes d'aprenentatge tan
diversos i materials inaca-
bables.
Aquell dia vam agafar una
nau espacial i vam viatjar
pel Sistema Solar. Planeta a
planeta vam veure imatges
de les darreres missions
que s‘hi han enviat, vídeos
realitzats amb imatges re-
als de les sondes Voyager...
Vam explicar que les estre-
lles són boles de gas molt
calent que produeixen ca-
lentor al seu interior. Vam
visitar les estrelles més
grans que coneixem, i vam
veure com mor una estrella
petita i una estrella gran.
També vam visitar alguna
galàxia. I, com nexe de tot
plegat, la gravetat.
L‘experiència gravitatòria
va ser senzilla: els vaig fer
plantar a tots i els vaig de-
manar que provaren
d‘enlairar-se. Es van posar
a pegar bots com si esti-
gueren bogets, però cap
no es va enlairar, sortosa-
ment. I així els vaig haver
d‘explicar que estan lligats
a la Terra per una
corda invisible que
els impedeix anar-
se‘n. Em va agradar
molt veure les ca-
res que feien quan
els vaig parlar de
les estrelles més
grans, molt més
grans que el nostre Solet,
que és molt bonic, perquè
és el nostre, però no és
l'estrella més gran, ni de
bon tros... O quan els vaig
mostrar un astronauta
espaguetitzat en caure cap
a un forat negre...
“Conéixer la realitat que ens
envolta ens permet ser una
miqueta més immunes a
qualsevol engany a què podem
ser sotmesos ”
Pàgina 31 Revista AMPA núm. 12
Amb l‘ajut del company
Enric Marco vam fer un
cometa, quasi com els de
veritat, amb diòxid de car-
boni congelat, terra i aigua.
En veure com eixia el fum
que generava el diòxid de
carboni en sublimar dins
l‘aigua, pensaven que esta-
ria bollint, però en adonar-
se que no era el cas, obri-
en els ulls com plats i hi
ficaven tota la mà. Després
agafaven un tros de
"cometa" i el tenien un
moment entre els dits. Se'ls
podia notar la il·lusió. Fins i
tot van aprendre a dir
"diòxid de carboni".
Per acabar vam veure uns
vídeos sobre la vida diària
dels astronautes a l'estació
espacial. I els vaig posar
"Space oddity" de David
Bowie, interpretada per
l'astronauta Chris Hadfield,
a bord de l'Estació Espacial
Internacional. I van flipar.
http://www.youtube.com/
watch?v=KaOC9danxNo
Les reaccions a l‘experièn-
cia d‘aquell dia em van
arribar després, poc a poc,
a mesura que els pares i
mares dels xiquets em con-
taven com algun deia:
―Això ens ho va contar Ma-
nel‖ o ―Les estrelles no te-
nen puntetes, són boles de
gas calent. Ens ho va dir
Manel‖. Es podria pensar
que hi ha una component
dolenta en explicar com és
la natura a un xiquet, i és
que s‘abandona la inter-
pretació innocent. Però
aquest abandó, en un
moment o en altre, ens fa,
necessàriament, més lliures.
Conéixer la realitat que ens
envolta ens permet ser una
miqueta més immunes a
qualsevol engany a què
podem ser sotmesos. I a
més, penseu que la realitat
és suficientment fantàstica
(boles de gas calent que
produeixen energia, estre-
lles enormes, planetes des-
coneguts, forats negres,
galàxies...) com per no ne-
cessitar historietes per ex-
plicar la naturalesa als nos-
tres fills i filles.
l‘Accident del Metro, va ser
un moment dels més emo-
tius. I la gent esclatà a plo-
rar. La situació era dramàti-
ca. Sense cap dubte, el
tancament de RTVV va re-
sultar especialment
dramàtic perquè va ser
emès en directe per la ca-
dena i altres mitjans.
Ja han passat uns mesos.
A estones m‘envaeix la
tristor, la impotència i el
desànim. Unes altres
l‘esperança. Estem en mans
de gent que no respecta
la llengua, la cultura ni els
treballadors. Detesten tot
el que siga públic. Per
això estan desmantellant
escoles, hospitals i
ajudes socials.
a tot l‘edifici de Canal Nou
a Burjassot.
Dins, companys i amics
contaven el que no podien
creure: el tancament de la
nostra televisió en directe.
Van ser dotze hores inten-
ses de treball en equip
amb l‘ajuda del comitè
d‘empresa, gent anònima i
de l‘oposició política. Els
detalls són emotius, inclús
amb algun toc berlanguià
(Paco Telefunken, que no
volgué tallar el senyal).
El plató va ser un exemple
de televisió en directe on
participaven tots amb una
professionalitat brutal.
L‘entrevista a Beatriz
Garrote, presidenta de
l‘Associació de Víctimes de
Escric encara amb el cor en
un puny. El dia 29 de no-
vembre de 2013 la nostra
radiotelevisió autonòmica
va deixar d‘emetre. El go-
vern de Fabra la va emmu-
dir tot i la resistència dels
treballadors. Una llarga
història de malbaratament,
corrupció i manipulació.
Tot documentat als tribu-
nals i a les hemeroteques.
Com a treballadora de
RTVV -perquè mentre es-
cric encara ho sóc- he de
contar el que vaig sentir i
viure el dia dels fets. Com
cada dia, des de fa molts
anys, vaig anar a treballar i
me‘n van negar l‘entrada.
Semblava un colp d‘estat.
Amb policies i ―segurates‖
RTVV TORNARÀ
Inma Vijuescas, mare de Martina (1r de Primària)
Pàgina 32 Revista AMPA El Barranquet
i televisió dignes en la
nostra llengua i de qualitat.
Però sense la RTVV no ho
podrem demostrar .
Cada dia quan m‘alce pen-
se que tot ha estat un mal-
son. Però quan la meua
filla em diu: ¿Mare quan
anirem a vore Canal 9?,
m‘entren ganes de
plorar però no ho
faré. Sempre li con-
teste: ―Els homes de
negre l‘han apaga-
da, però algun dia
anirem i entrarem
per la porta gran‖. Els
professionals sols no ho
aconseguirem, la societat
valenciana haurà de lluitar
i eixir al carrer perquè
torne RTVV com més
prompte millor.
El guió del final de RTVV
estava escrit. Un ERO frau-
dulent, un ERO d‘extinció,
moltes factures amagades
i, finalment, el tancament a
força de colps. És la cròni-
ca d‘una mort anunciada
que no volíem creure, so-
bretot els treballadors. Pel
camí, haurem encertat i
també haurem errat, però
els treballadors i els ciu-
tadans no som els culpa-
bles de tot allò que els
directius i els polítics han
malbaratat. Es pot fer ràdio
Un país sense mitjans pú-
blics en valencià no repre-
senta la societat en què
vivim, el que vam viure el
dia de l‘apagada és un re-
flex de la societat que el
govern del PP vol. No
podem quedar-nos parats
davant d‘estes agressions.
Sense RTVV el sis-
tema escolar també
se‘n ressentirà.
L‘escola en valencià
necessita més su-
port per part de
l‘Administració,
però sembla que
no és una prioritat. Ens van
dir que tancaven Canal 9
per obrir més escoles, i ens
hem adonat que eren pa-
raules buides, res més lluny
de la realitat.
“Sense RTVV el sistema escolar també
se’n ressentirà. L’escola en valencià
necesita més suport per part de
l’Administració, però sembla que no és
una prioritat”
Pàgina 33 Revista AMPA núm. 12
Pàgina 34 Revista AMPA El Barranquet
A l‘inici del curs, pares i mares de la nostra escola van llançar la idea que tota la comunitat escolar
participara en un projecte d‘interculturalitat. Els docents vam considerar que era una idea interessant i
tots i totes conjuntament ens posàrem en marxa.
Segons passa el temps, flueixen noves propostes, i noves accions es desenvolupen; la inèrcia ens
mou i ja no podem parar i és que Àfrica ens ha encisat de tal manera que volem saber més, i cada
experiència ens obri a altres experiències que volem descobrir.
Contes, cançons, ritme, manualitats i notícies entre
altres activitats, van donant vida a eixe projecte.
Volem aprofitar l‘oportunitat que ens ofereix la
revista, per a agrair d‘una manera molt especial a
Cheik (senegalès), a Maja (marroquina), i a Ele-
motho (namibi), els seus testimonis que ens han obert al coneixement d‘unes realitats tant diferents a
les nostres. Per altra banda, cal destacar també els encontres amb Xexu i Fermín (pares d‘alumnes de
l‘escola) que ens han acostat als països de Moçambic i Ghana respectivament, per contar-nos el que
van veure i van sentir-hi en la seua estada. Tots ens han mostrat
fotos o vídeos molt interessants. A tots ells moltes gràcies de nou.
Entre les coses que hem conegut volem destacar:
Cheik, jove molt respectuós amb les persones majors, ens va parlar
de la importància de la pesca en Senegal; ens va contar el conte del
baobab i la hiena i ens va fer somiar amb les imatges del llac rosa.
Elemotho, alegre i divertit, va fer-nos vibrar amb la seua música i va
mostrar-nos com és la vida de la tribu dels boiximans, tribu que
com altres, van extingint-se perquè la civilització els ha robat els
seus hàbitats, els seus territoris.
Maja, guapíssima amb la seua gel·laba morada, va invitar-nos a beure té com fan en el seu país sem-
pre que reben a algú en la seua casa. Maja va explicar-nos els costums del seu poble, molts d‘ells
similars als d‘altres llocs, com menjar amb les mans asseguts en terra o resar en les mesquites. I d‘al-
tres costums propis com descalçar-se en entrar a casa o la indumentària que utilitzen per a casar-se.
Ens va contar el conte ―El sacrifici de Morad‖.
Xexu, que va passar dos anys en Moçambic posant en marxa un orfenat, ens va presentar la història
de Beto, un xiquet de 12 anys que dorm en terra i tots els
matins puja a la palmera del costat de sa casa per agafar
una papaia i desdejunar. Però el que més ens va impressi-
onar és el que va explicar-nos sobre les mines anti-
persona amagades que exploten en les terres del país des
Projecte Àfrica 1r cicle primària
de l‘última guerra civil i que impossibili-
ten cultivar tot allò que fa uns anys els
donava de menjar. Ara depenen de les
ajudes que els arriben de fora.
Fermín, que va conviure amb la família
del seu amic nascut a Ghana, estava
emocionat en recordar l‘acollida que li
van fer. Va portar a classe els joguets
que els xiquets i xiquetes es fabriquen
amb llandes de refrescos. Va parlar-nos
de la familiaritat entre els veïns del po-
ble, de les cases obertes, del transport
que funciona sense horaris, del fufú
(mescla de iuca i plàtan) i de moltes
altres coses.
Tots aquests testimonis són la llavor que
queda sembrada en nosaltres per poder, a partir d‘ara, obrir els ulls i el cor, i moure el nostre
interès cap a un continent tant proper a nosaltres però al mateix temps tan desconegut.
Patro i Carmen (tutores de 1r cicle)
Pàgina 35 Revista AMPA núm. 12
Pàgina 36 Revista AMPA El Barranquet
M‘encarreguen la realització d‘una entrevista a la meua companya i amiga Mercedes,
que aquest curs s‘ha unit a la meua situació de jubilada. Res més gratificant per a mi
que poder contribuir a ampliar el contingut de la
Revista de l‘AMPA i aprofitar per xarrar una
estoneta amb la nostra molt estimada Mercedes.
-Quan vas decidir estudiar Magisteri?
Molt prompte. Durant el període en què jo era
estudiant i per tal de contribuir a l‘economia
familiar, dedicava vesprades i temps de l‘estiu a
donar classes particulars a xiquets i xiquetes. Em
sentia còmoda i gaudia ajudant a aquests que ne-
cessitaven suport. Així que a l‘hora de decidir el
meu futur, què millor manera que fent allò que
m‘agradava: donar classe. També va haver alguna
professora meua que m‘orientà envers aquest
camí, fent-me reconèixer algunes característiques
que eren idònies per desenvolupar el meu treball
en el món de la docència. I així va ser que en acabar el Batxillerat no vaig dubtar i em
vaig matricular a l‗Escola de Magisteri, de la qual cosa mai m‘he penedit, perquè a
l‘escola he passat i passe gran part dels millors moments de la meua vida.
-Quina va ser la teua assignatura favorita en l'època d‘estudiant?
Sens dubte les Matemàtiques i les Ciències Naturals. Sempre tenim alguna assignatura
que ens resulta més fàcil, però crec que si posem en totes les altres atenció i interès,
si ens esforcem per entendre-les i som constants a l‘hora de treballar, acabem
aconseguint que totes ens agraden i trobem la seua utilitat i interès.
A més de la facilitat que cadascú pot tindre per una o altra matèria, també influeix el
mestre o mestra que la imparteix per a aconseguir que ens puga agradar més o
menys. A mi em va passar com alumna i espere haver contribuït com a mestra per fer
més interessants les assignatures que he impartit entre l‘alumnat.
-Recordes el teu primer dia de classe com a mestra?
Entrevista a Mercedes Giner, mestra
Pàgina 37 Revista AMPA núm. 12
No han sigut pocs els canvis de Centre al llarg de la meua vida docent. Cada vegada
que açò s‘ha produït i també en cada ocasió que he rebut un nou grup d‘alumnes, ha
sigut com un primer dia de classe. Una nova experiència, nova escola, nous companys
i companyes, nous alumnes. Cada dia sempre carregat de sentiments enfrontats:
curiositat, il·lusió per conèixer tot allò nou, nervis, projectes… Tot un món d‘emocions
que afortunadament s‘ha mantingut fins el darrer curs de la meua vida laboral, la va-
loració de la qual ha estat del tot enriquidora.
-Sé que vas estar de mestra en Chera. Com va ser eixa experiència?
Des del punt de vista personal l‘experiència va ser dura. Estava sola amb la meua filla
de tres mesos. Allunyada de la família, els dies es feien llarguíssims. Aquesta duresa va
estar pal·liada pel suport d‘un matrimoni de mestres que ja portaven anys en el poble
i també pel recolzament i ajuda de les famílies.
Des del punt de vista professional va ser una experiència molt positiva. Tenia una
classe de 20 alumnes (8 de 1r, 8 de 2n i 4 de 3r) tots junts en una aula. Tot el
material que teníem era el material humà, alumnes i mestra, una estufa de llenya i
unes pissarres. La classe estava en un pis i el pati era el mateix carrer. Però les ganes
que posava la xicalla per aprendre feia que tots ens sentírem a gust i aconseguírem
allò que ens proposàvem.
D‘eixos mesos vaig traure un ensenyament que m‘ha
aportat seguretat i una major capacitat d‘enfrontar-me
a situacions difícils amb més confiança i amb el
convenciment que podem aconseguir qualsevol repte
que se‘ns presente.
-Què ha suposat la jubilació per a tu?
Per una part, la fi de la meua etapa laboral en què he tingut el privilegi de fer allò
que m‘agradava. He procurat gaudir de cada moment en cadascuna de les escoles on
he estat, he intentat adaptar-me a les diferents dinàmiques de cada centre, he
guanyat amics i amigues i, el més important, m‘he enriquit amb el tracte diari amb
l‘alumnat, que és el vertader protagonista i motiu fonamental pel que cada mestre ha
de lliurar el millor d‘ell mateix personalment i professional.
Ara comence una nova etapa més relaxada, on puc ampliar la meua dedicació a
l'àmbit personal i familiar. Visc com un regal tot allò que l‘escola i els qui l‘habiten
“Visc com un regal tot
allò que l’escola i els qui
l’habiten m’han aportat:
un gran aprenentatge en
tots els sentits”
m‘ha aportat: un gran aprenentatge en tots els sentits. Des d‘aquesta situació de
jubilada seguisc sentint-me part de l‘escola i, per això, oferisc part del meu temps a
allò que puga contribuir per millorar aquest centre en el que tan a gust em trobe.
Vull aprofitar per donar les gràcies a tota la Comunitat Escolar del CEIP El Barranquet,
formada per les persones que al llarg de cada curs convivim tantes hores que arribem a
ser importants i necessaris entre nosaltres. Destacar de manera especial l‘alumnat per
les seues mostres de carinyo, les famíles pel seu suport i els companys i companyes
que des del principi m‘acolliren i feren que em sentira una més del centre, acabant
essent més que companys, amics.
Gràcies a tothom per contribuir a què el meu pas per «El Barranquet» haja sigut
tant feliç i gratificant.
Entrevista realitzada per Teresa Ramos, la teacher
Pàgina 38 Revista AMPA El Barranquet
Revista AMPA núm. 12
En la rebotiga de cada activitat hi ha sempre molt
d‘esforç i de faena cooperativa, i també...
...la imaginació i la il·lusió dels nostres fills i filles,
que amb pràctica, tenacitat i alegria creixen i
avancen en el seu procés personal d‘aprenentatge.
Moltes gràcies a totes les
persones que formeu la
comunitat escolar que
compartim, El Barranquet.
I recordeu que entre tots
podem ajudar a donar més
vida a l‘escola a través de
les activitats de l‘AMPA.
Com cada fi de curs toca fer balanç del pas dels nostres fills i filles
per «El Barranquet» acomiadant el grup de sisé. Tots expe-
rimentem sensacions ben semblants quan els nostres xi-
quets i xiquetes són menuts i comencen el col·le. Eixos
primers dies …Ufff!!! Vuit llargues hores sense poder
veure‘ls, angoixats pels dubtes: plorarà?, s‘haurà fet mal?,
haurà menjat bé? …quin patiment!
Al cap d‘un temps ja han canviat de nivell i, de sobte,
ja són a una nova etapa. Les preocupacions i els dubtes
també canvien i ara en són uns altres.
Per mi, i supose que per a la resta de famílies que han
compartit aquests nou anys en el procés d‘aprenentatge i
el desenvolupament integral dels nostres fills i filles,
suposa un repte el fet d‘arribar fins ací. Un repte que ha
estat aconseguit amb l‘ajuda de tota la nostra comunitat
escolar: mestres, monitors, famílies, la xicalla –els vertaders
protagonistes d‘aquesta aventura- i tots els qui han aportat
també el seu granet de sorra, la seua contribució essencial
i insubstituïble durant el seu pas per la nostra escola.
Considere del tot fonamental i la base que ens manté i ens permet créixer, el fet de participar tots a una,
units per l‘objectiu comú que tenim: treballar per una bona educació per als nostres fills i filles. Una
educació pública, gratuïta i en la nostra llengua. Per això hem triat aquest gran col·legi que construïm cada
dia entre tots i que, per això, és nostre: El Barranquet. Una escola que promou l‘esforç, el treball, les
il·lusions, els somnis i les reivindicacions de
tantes i tantes generacions que ja hi han fet
estada i deixat trossets d‘eixe període de vida
que han compartit ací.
Vull donar les gràcies a tot l‘equip docent:
Tina, Patro, Mercedes, Mª Antonia; a l‘equip
directiu; a més mestres: Encarna, Jesús, Rafa,
teachers, monitores matineres, cuiners (una
salutació per Loren); a totes i a tots els qui
han fet possible poder recórrer aquest llarg
camí que enllaça amb la nova etapa que
prompte començaran.
Moltes, moltes gràcies!!! Ha estat un plaer i un honor ser part d‘aquesta magnífica experiència com a mare,
companya i amiga. Xiquetes i xiquets, molt bona sort i ànims en aquesta nova etapa de la vostra vida.
Queta Baquero, mare de Marina (6é)
Comiat a sisé:
2007
Dalt: Àngels, Lucas F., Jorge, Alba, Manuela, Roberto, Jose, Sara.
Mig: Gerard, Vicente, Caridad, Marina E., Julio, Paula, Izan, Marina C.,
Irene.
Baix: Carlos, Lucas B., Pepe, Julia, Marina V., Lucia, Zaira, Marina M.
2014
(dempeus) Joan, Marina C., Alba, Mª Antonia (mestra), Marina E., Izan
Zaira, Gerard, Claudia, Julio, Roberto,
Caridad, Manuela, Carlos,
Àngels, Paula, Maria, Jose, Lucas,
Lucia, Marina V., Irene, Sara, Marina M.