ElEl PROJECTE ESTANYPROJECTE ESTANYUna oportunitat per la recuperaciUna oportunitat per la recuperacióó de les espde les espèèciescies
autòctones de lautòctones de l’’Estany de Banyoles.Estany de Banyoles.
Miquel Miquel CamposCampos i i LlachLlachQuim Pou i RoviraQuim Pou i Rovira
• Sistema càrstic de Banyoles - Sant Miquel de Campmajor
• Alimentació subterrània (el agua entra a 19 ºC); temps de residència de l’aigua baix (0.8 anys)
• Alt contingut en sals dissoltes, sobretot sulfats i carbonats: conductivitat elevada (800-1900 μS cm-1)
• Es considera oligo-mesotròfic (chla a: 1-15 mg l-1)
• Estratificació complexa de la columna d’aigua; la capa més superficial (mixolimnion) tendeix a separar-se en dos durant l’estiu (epilimnion y hipolimnion)
Hidrologia i limnologia
L’ESTANY DE BANYOLES
RECONEIXEMENT INTERNACIONAL
Zona d’Interès comunitari (ZEC) formant part de la Xarxa Natura 2000
ESTATUS DE PROTECCIÓ DE L’ESTANY
Objectiu
• Té per objectiu la conservació de la biodiversitat fent-la compatible amb el manteniment de l’activitat humana.
Marc legal
•La Directiva 92/43/CE de 21 de maig, relativa a la conservaciódels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (Directiva Hàbitats).
• Directiva 79/409/CE de 2 d’abril, relativa a la conservació de les aus silvestres (Directiva Aus)
Quines implicacions té?
• Que cal aplicar una gestió del territori que mantingui, incentivi les activitats econòmiques locals i que incideixin en assolir la fita de la Conservació.
Criteris generals:
- Gestió: aplicar directrius en Plans de gestió, Plans de conservació d’espècies i hàbitats, monitorització i seguiment de l’estat ecològic.
- Avaluació: Avaluació de plans i projectes per garantir el manteniment dels objectius.
- Participació: participació i col·laboració entre administracions locals, fundacions i entitats cercant un objectiu comú
- Usos compatibles: Els usos i activitats de l’espai es poden continuar desenvolupant si compleixen l’objectiu comú.
LA XARXA NATURA 2000
RECONEIXEMENT INTERNACIONAL
Inclòs a la llista RÀMSAR com a zona humida d’interès internacional per a les aus aquàtiques (2003)
ESTATUS DE PROTECCIÓ DE L’ESTANY
Quina missió té?
La conservació i l’ús racional de les zones humides mitjançant el desenvolupament d’accions amb la cooperació de tots de manera que es contribueixi a un món més sostenible.
ESTATUS DE PROTECCIÓ DE L’ESTANY
RECONEIXEMENT NACIONAL
Espai d’interès natural del Pla d’Espais d’InterèsNatural (Generalitat, 1992)
MOTIUS D’INCLUSIÓ
• És un tipus de sistema lacustre molt escàs i únic tant pel seu origen –càrstic- com pel seu règim hídric excepcional.
• Aspecte fisicoquímic, gradient tròfic i ecosistemes lacustres continentals singulars.
• Importància biològica de les seves aigües on hi destaquen comunitats microbianes.
• La fauna és molt diversificada i representativa.
• Amb una elevada diversitat i riquesa de les comunitats higròfiles i aquàtiques de llacs interiors mediterranis.
11 hàbitats d’interès CE
Boscos aluvials de Alnus glutinosa yFraxinus angustifolia
Mansegars turbosos (Cladiummariscus)
Formacions de carofícies
15 especies de la Directiva Hàbitats28 especies de la Directiva AusAltres incloses en la legislació nacional
40 sp (59 % Cat, 33% CE)
4 sp a l’Estany
En el 2009 s’atorga:
UN NOU PROJECTE LIFE + Natura
“Projecte Estany”
• Una nova inversió a l’EIN de l’estany de Banyoles a favor de la conservació i gestió sostenible
• Més reconeixement internacional
EL PROJECTE LIFE NATURA “Projecte Estany”Títol:
Millora dels hàbitats i espècies de la Xarxa Natura 2000 a Banyoles: un projecte demostratiu.
Objectiu general:
Combatre, alentir i invertir la decadència de les espècies i hàbitats d’interès comunitari a l’Estany de Banyoles per controlar les espècies invasores i enfortir les especies natives com Emysorbicularis, Mauremys leprosa, Barbus meridionalis i Unioelongatulus.
EL PROJECTE LIFE NATURA “Projecte Estany”Objectius específics:
- Disseny i implementació d'un conjunt d'accions per combatre les espècies invasives al.lòctones (peixos, rèptils i plantes).
- Recuperació directa de les poblacions de tres espècies d'interès Comunitari en situació crítica: Emys orbicularis, Barbusmeridionalis i Unio elongatulus. Amb cria amb captivitat i translocació d’estocs de poblacions sanes properes.
- Recuperació en la qualitat i/o extensió els hàbitats al·luvials.
- Recuperació indirecta de poblacions de macro-invertebrats, amfibis i ocells d'interès de comunitat, sobretot via el control d’espècies invasores.
- Redacció i aprovació d’un Pla de maneig dels hàbitats i espècies que inclogui un codi de bones pràctiques aplicable a curt, mig i llarg termini.
EL PROJECTE LIFE NATURA “Projecte Estany”Objectius específics:
- Realització d'un projecte de comunicació i divulgació dels resultats amb una clara vocació formativa pels gestors d’espais naturals similars i futurs tècnics.
- Comunicació i conscienciació de la ciutadania local i de la població visitant pel que fa als valors naturals del lloc.
BENEFICIARI COORDINADOR:
SOCIS:
COFINANÇADORS:
AJUNTAMENT DEBANYOLES
Generalitat de CatalunyaDepartamentde Medi Ambient
INICI: 1 de gener de 2010
FINALITZACIÓ: 31 de desembre de 2013
DURADA: 48 mesos
DADES GENERALS
Aigües de Banyoles
DADES GENERALSFinançament:
ENTITATS QUE HAN DONAT SUPORT• Oxygastra, grup d’estudi dels odonats de Catalunya (ICHN)
• Limnos• Escola de Natura de Banyoles
• Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera• Museo Nacional de Ciencias Naturales (Madrid) - Rafael Araujo – CSIC
• Real Jardín Botánico de Madrid – CSIC
• Institut d’Ecologia Aquàtica (Universitat de Girona)• Museu de Ciències Naturals de Barcelona
• Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany (Aj. Banyoles)• Associació de Pescadors Esportius del Pla de l’Estany
• Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting
• Sorelló, estudis al medi aquàtic• Institut Secular Operàries Parroquials – Magdalena Aulina
ÀMBIT D’ACTUACIÓ
AMENACES QUE AFECTEN L’ESPAI
1. La presència i proliferació d'espècies aquàtiques exòtiques invasores
2. Risc d’extinció a EIN de les poblacions d’interès europeu: Emys orbicularis, Mauremys leprosa, Barbus meridionalis i Unio elongatulus.
3. La pesca esportiva a l’estany amb males pràctiques
4. Increment de l’eutrofització d’una part del fons de l’estany i degradació dels hàbitats d’interès europeu.
5. Proliferació d'espècies vegetals exòtiques en les formacions al·luvials d’interès comunitari.
6. Regressió de l'extensió dels hàbitats al·luvials d’interès comunitari.
LÍNIES ESTRATÈGIQUES - I
• Accions destinades a la conservació dels hàbitats i espècies d’interès comunitari
1. Control de la fauna aquàtica invasora
2. Repoblació i translocació d’espècies autòctones de la fauna aquàtica
3. Millora de l’hàbitat per a les tortugues (instal·lació de plataformes d’isolació)
4. Control d’espècies exòtiques de la flora
5. Recuperació i restauració d’hàbitats al·luvials al Pla de Can Morgat i a la Puda
LÍNIES ESTRATÈGIQUES - II
• Planificació i monitoratge de les intervencions
1. Redacció de protocols d’actuació
2. Seguiment d’indicadors dels resultats assolits
3. Seguiment de l’estat ecològic
• Redacció de documents de difusió i de directrius de gestió
1. Redacció de Plans de gestió i de gestió d’espècies i hàbitats.
2. Redacció de documents tècnics divulgatius
3. Participació en jornades, reunions especialitzades o congressos
Seguiment científic• Macròfits i batimetria de l’estany:
•Cranc de riu i seguiment de macroinvertebrats
LÍNIES ESTRATÈGIQUES - III
• Comunicació, sensibilització i difusió
1. Fer conèixer el projecte a la població local i visitant
2. Explicar adequadament la necessitat del projecte
3. Fomentar la participació
4. Difondre les problemàtiques identificades i les solucions preses
5. Difondre els resultats del Projecte Estany
Campanya difusió, activitats, material...
El problema de les espèciesexòtiques invasores (EEI)
• La introducció d'espècies exòtiques invasores és la segona causa de pèrdua de la biodiversitat del planeta Terra.
Són una gran amenaça pel nostre medi ambient perquè:
• Poden canviar els hàbitats, posant en perill ecosistemes sencers• Desplacen a les especies autòctones que son pròpies d’un hàbitat
provocant la seva extinció• Afecten a la salut humana i mediambiental per si mateixes o com a
vectors de malalties• Afecten a les activitats humanes com la indústria pesquera,
l’agricultura o els conreus forestals.
Francesc Darder i Llimona(1851-1918)
La Festa del Peix 1910
Espècies autòctones:
AnguilaAnguilla anguilla
Tenca (Autòctona?)Tinca tinca
Barb de muntanyaBarbus meridionalis
BagraSqualius laietanus
EspinósGasterosteus aculeatus
Bavosa de riuSalaria fluviatilis
Evolució de la comunitat de peixos de l’estany
Abundància relativa: Alta Mitja Baixa Ocasional
1900 1920 1940 1960 1980 2000
? ?
? Extingit
Fonts: Moreno-Amich et al. 1992; Garcia-Berthou 1994; Zamora y Pou-Rovira 2003; Pou-Rovira 2004; Zamora y Feo 2007
Espècies exòtiques:Carpa Cyprinus carpio
Carpí vermell Carassius auratus
Carpí Carassius carassius
Gardí Scardinius erythrophthalmus
Rutil Rutilus rutilus
Llopet de riu Cobitis bilineata
Peix gat Ameiurus melas
Gambúsia Gambusia holbrooki
Luci Esox lucius
Black bass Micropterus salmoides
Sol Lepomis gibbosus
Perca Perca fluviatilis
Sandra Sander lucioperca
Evolució de la comunitat de peixos de l’estany1900 1920 1940 1960 1980 2000
? ?
?
? ?
Fonts: Moreno-Amich et al. 1992; Garcia-Berthou 1994; Zamora y Pou-Rovira 2003; Pou-Rovira 2004; Zamora y Feo 2007
Altres espècies introduïdes a les conques del Ter i el Fluvià
Encara no són a l’Estany ... fins quan?
Ràsbora Pseudorasbora parvaBaró Phoxinus sp.Alburn Alburnus alburnusMadrilla Parachondrostoma miegiiBarb de l’Ebre Luciobarbus graellsiiLlop de riu Barbatula barbatulaMisgurn Misgurnus anguillicaudatusSilur Silurus glanis....
La darrera introducció
ALTRES ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORESDE L’ESTANY DE BANYOLES
Cranc de riu americàProcambarus clarkii
Visó americàNeovison vison
Tortuga d’orelles vermellesTrachemys scripta
Gripau pintatDiscoglossus pictus
ALTRES ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORESDE L’ESTANY DE BANYOLES
Xuclamel japonèsLonicera japonica
Aster pilosus
PiracantPyracanta ssp.
Foto: Q. Pou i Rovira
Situació de la bavosa de riu (Salaria fluviatilis)
• Estructura de talles molt contrastada respecte poblacions fluvials pròximes: mortalitat probablement major al l’Estany.
• Principals nuclis situats en zones rocoses del litoral, poc profundes, amb escassa vegetació, i sovint amb alta freqüentació humana.
• Forts indicis de que està sotmesa a una gran pressió dedepredació por part de peixos ictiòfags exòtics.
Fonts: Pou-Rovira 1996; Pou-Rovira et al. 2007
0
1
2
3
Data
CPU
Em
itj.
(ind/
dia·
m2 ) x10
0
0
100
200
300
400
500
600
Long
itud
mitj
ana
(mm
)
1975 1985 1995 2005
BAGRA, campanyes amb trasmalls
Fonts: Moreno-Amich et al. 1992; Pou-Rovira 1996; Zamora 2004; Zamora y Feo 2007
Situació dels ciprínids autòctons
12,0%CAPT. TOT. 3,9%
CAPT. TOT.0%
• Forta regressió de les poblacions lacustres de barb de muntanya i bagra durant les últimes dècades.
• Exigus nuclis estables en dos petites rieres.
• Aparició esporàdica de bagres a l’Estany i els principals canals de sortida.
CPUELongitud mitj.
La perca americana a l’Estany de Banyoles
• Gradualment i lentament, ha esdevingut l’espècie íctica dominant quantitativament, sobretot al litoral.
• Baixa variabilitat en les taxes de creixement, mortalitat i reclutament: demografia molt estable.
• La longevitat màxima (12 anys) i longitud màxima (56cm)observades a Banyoles són properes als màxims descrits per a l’espècie.
• Els grans exemplars són depredadors voraços de grans preses, sobretot crustacis i peixos, però també d’altres vertebrats, tant d’amfibis, com ocells i mamífers.
Estiu 2006: Prospecció intensiva (mostreig visual en apnea)
Situació de les nàiades
• Forta regressió a l’Estany de totes les espècies: 4!
12
3
4
5
6
7
8
9
10
0 / 0,08 / 0,90 / 0,0101524CT
0 / 0,02 / 0,30 / 0,090 / 0,02 / 0,30 / 0,081 / 0,21 / 0,20 / 0,070 / 0,01 / 0,24 / 0,760 / 0,05 / 0,80 / 0,050 / 0,05 / 0,80 / 0,040 / 0,00 / 0,00 / 0,030 / 0,03 / 0,50 / 0,020 / 0,025 / 3,60 / 0,01
PotomidaUnioAnodontaCapt. / CPUE (ind./hora)
¡ Esforç totalnet: 40 hores ! Font:
Pou-Rovira et al. 2007
• Forta regressió a l’Estany de totes les espècies: 4!
• Clar envelliment de les poblacions residuals
Determinació de l’edaten exemplars mortsa partir de seccionstransversals
Situació de les nàiades
Potomida littoralis
Font: Pou-Rovira et al. 2007
• Forta regressió a l’Estany de totes les espècies: 4!
• Clar envelliment de les poblacions residuals
Situació de les nàiades
• Forta regressió a l’Estany de totes les espècies: 4!
• Clar envelliment de les poblacions residuals
Unio
6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 11.00 12.00 13.00Long
0
3
5
8
10
Nº
Ind
ivid
us
Edat estimada (anys)
Unio sp.
15 20 25 30 35 40 45
Sensereclutamenten els últims15-20 anys
Rarefaccióciprínids
autóctons
Situació de les nàiades
Estimació de l’edat en exemplars vius a partir de la longitud i les corves de creixement
• Als 80 ja se responsabilitza als peixos depredadors exòtics com a factor de declivi d’espècies d’amfibis y rèptils a l’Estany (Massip, 1993).
• Actualment, la granota verda es reprodueix exclusivament fora del’Estany, en rieres i llacunes semi-permanents (Boix y Feo, 2007).
• La tortuga d’estany és encara present, però amb una població ínfima; la perca americana s’ha descrit com un depredador de neonats d’aquesta espècie (Lacomba y Sancho 2004).
OcasionalReproductor (en declive)Natrix maura
OcasionalReproductor (en declive)Natrix natrix
No reproductorReproductor en acequiasLissotriton helveticus
No reproductorReproductor en acequiasTriturus marmoratus
No reproductorReproductor (en declive)Bufo bufo
No reproductorReproductor(en declive des de 1960)Pelophylax perezi
2007Dècada 80
Estany de Banyoles
Amfibis i rèptils
Altra fauna afectada per la introducció de peixos exòtics ....?
Rata d’aigua Arvicola sapidus
Fotja Fulica atra
Foto: Carles Feo
Foto: Carles Feo
Ànec coll-verd Anas platyrhynchos
Foto: Carles Feo
La introducció de peixos exòtics a l’Estany de Banyoles és lacausa del declivi de moltes especies de fauna autòctones
des dels anys 50 …
És l’únic vector de canvi a la biodiversitat de l’Estany ?
Factors negatius:
• Introducció d’altres espècies exòtiques.
• Creixement urbanístic en front a la riba de llevant de l’Estany.
• Augment d’algunes activitats esportives i de lleure (rem i piragüisme).
• Degradació ambiental a la resta de la conca lacustre i del riu Ter.
Factors positius:
• Bona qualitat de l’aigua.
• Millora progressiva dels hàbitats de ribera des dels anys 90.
• Regulació de les activitats esportives i de lleure (RAE 1992).
• Protecció legal de l’Estany: Xarxa Natura 2000, Conveni Ramsar, PEIN.
•Restauració de zones humides (projecte LIFE 2004-08), i creació del Consorci de l’Estany com a entitat gestora de l’entorn natural.
Evolució recent de la biodiversitat de l’Estany
1900 1920 1940 1960 1980 2000
+
_
Abundanciade las especies autóctonas
EXTINCIÓN !!
+
_
BivalvosPecesHerpetofaunaAves ymamíferosacuáticos
+Introduccióespècies
Qualitatde l’aigua i de l’hàbitat
Estatecològic
Evolució recent de la biodiversitat de l’Estany
1900 1920 1940 1960 1980 2000
+
_
Abundanciade las especies autóctonas
EXTINCIÓN !!
+
_
BivalvosPecesHerpetofaunaAves ymamíferosacuáticos
?
FUTUR
Poca informació
Inici de regressió
Primeres introduccions
1ª FASE
Continua la regressió
Noves introduccions
Primeres extincionsconegudes
2ª FASE
Pèrduaacusada de biodiversitat
Noves introduccions
Fuertaregressió
Recuperaciód’hàbitats
3ª FASE
+Introduccióespècies
Qualitatde l’aigua i de l’hàbitat
Estatecològic
Anàlisi previ de possibilitats per a la recuperació de la biodiversitat lacustre
- Control de les espècies intruïdes· Mètodes de control aplicables· Experiències similars en altres llocs· Disseny preliminar de les campanyes de control
Adultos (>2años), 1er año de control
1
10
100
1000
o n d e f m a m j j a sFecha
log
Pobl
ació
n (lo
g N
t)
8 campañas de control
14 campañas de control
20 campañas de control
sin control
Anàlisi previ de possibilitats per a la recuperació de la biodiversitat lacustre
- Control de les espècies intruïdes· Mètodes de control aplicables· Experiències similars en altres llocs· Disseny preliminar de les campanyes de control
0
20000
40000
60000
80000
100000
120000
150 250 350 450 550
Longitud
Fecu
ndid
ad
edad => 2 años
edad
= 1
-2 a
ños
Fonts: Vila-Gispert 1996; Pou-Rovira 2004
Anàlisi previ de possibilitats per a la recuperació de la biodiversitat lacustre
- Control de les espècies intruïdes· Mètodes de control aplicables· Experiències similars en altres llocs· Disseny preliminar de les campanyes de control
- Recuperació de les poblacions d’espècies autòctones· Repoblacions i reintroduccions· Reproducció en captivitat o en semi-captivitat· Restauració i rehabilitació d’hàbitats · Recuperació de la connectivitat amb el Terri
- Altres mesures per la recuperació de la biodiversitat original· Gestió de la pesca esportiva· Gestió estratègica d’hàbitats
- Anàlisi de possibles escenaris posteriors
- Indicadors pel seguiment de les poblacions de peixos
Control de peixos exòtics invasors
Eradicació ?OPCIONS: • Dessecació de la massa d’aigua X• Enverinament massiu (Per ex. rotenona)
ESTUDI PREVI DE VIABILITAT:
ACTUACIONS EN MARXA
• Pesques intensives i sostingudesControl demogràfic per descastament poblacional continuat
REPTES:• Assolir una reducció significativa i suficient dels estocs de les espècies exòtiques de peixos• Mantenir a llarg termini aquests estocs reduits
MITJANS:• Optimitzar les tècniques de captura• Disseny de campanyes ben ajustat
XX
Control de peixos exòtics invasors
Control de peixos exòtics invasors
Total captures MSA LGI CCA PFL SLU CAU SER LGR TTI SLA AAN GHO SFL
13153 6685 5552 275 429 58 4 4 2 2 2 132 0 6
Control de peixos exòtics invasors
Seguiment i avaluació: informació de les campanyes de pesca
Fins 24-12-2010
0
300
600
900
1200
sep-10 dic-10 mar-11 jun-11 sep-11 dic-11
Data
Pob
laci
ó to
tal
MSA4
Control de peixos exòtics invasors
Seguiment i avaluació: informació de les campanyes de pesca
0
100
200
300
400
500
600
5 25 45 65 85 105 125 145 165 185 205 225 245 265 285 305 325 345 365 385 405 425 445 465 485 505 525 545 565 585
Longitud (mm)
Marcatge-recaptura
MSA 4
CAPTURES TOTALS (FINS 12/10)
Perca americana
Control de peixos exòtics invasors
Seguiment i avaluació: informació de les campanyes de pesca
Classe de talla (mm): 0-80 mm
0100200300400500600700800900
1000
1 2 3 4 5 6 7 8
Classe de talla (mm): 80-160 mm
0200400600800
100012001400160018002000
1 2 3 4 5 6 7 8
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
1 2 3 4 5 6 7 80
100020003000400050006000700080009000
1 2 3 4 5 6 7 8
Cap
ture
sC
aptu
res
acum
ulad
es
Campanyes consecutives
Perca americana - Pesca elèctrica
0+ 0+ 1+
Resulta
tspre
limina
rs
Control de peixos exòtics invasors
Seguiment i avaluació: informació de les campanyes de pesca
Classe de talla (mm): 160-240 mm
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1 2 3 4 5 6 7 8
Classe de talla (mm): 240-320 mm
020406080
100120140160180
1 2 3 4 5 6 7 8
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
1 2 3 4 5 6 7 80
100200300400500600700800900
1000
1 2 3 4 5 6 7 8
Cap
ture
sC
aptu
res
acum
ulad
es
Campanyes consecutives1+ a 3+ 3+ a 5+
Perca americana - Pesca elèctrica
Resulta
tspre
limina
rs
Control de peixos exòtics invasors
Seguiment i avaluació: informació de les campanyes de pesca
Classe de talla (mm): 320-400 mm
0
5
10
15
20
25
30
1 2 3 4 5 6 7 8
Classe de talla (mm): 400-560 mm
02468
1012141618
1 2 3 4 5 6 7 8
0
20
40
60
80
100
120
140
1 2 3 4 5 6 7 805
1015202530354045
1 2 3 4 5 6 7 8
Cap
ture
sC
aptu
res
acum
ulad
es
Campanyes consecutives4+ a 7+ >5+
Perca americana - Pesca elèctrica
Resulta
tspre
limina
rs
Control de peixos exòtics invasors
Seguiment i avaluació: informació de les campanyes de pesca
0
50
100
150
200
250
1 2 3 4 5 6 7 8
Campanya consecutiva
Bio
mas
sa e
xtre
ta (K
g)
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1 2 3 4 5 6 7 8
Campanya consecutiva
Bio
mas
sa e
xtre
ta a
cum
ulad
a (K
g)
Perca americana - Pesca elèctrica
Resulta
tspre
limina
rs
Control de peixos exòtics invasors
Seguiment i avaluació: informació de les campanyes de pesca
Peix sol - Pesca elèctricaClasse de talla (mm): 0-30 mm
0
1
2
3
4
5
6
7Classe de talla (mm): 30-60 mm
0
100
200
300
400
500
600
700
800
02468
101214161820
0
500
1000
1500
2000
2500
Cap
ture
sC
aptu
res
acum
ulad
es
Campanyes consecutives
Resulta
tspre
limina
rs
Control de peixos exòtics invasors
Seguiment i avaluació: informació de les campanyes de pesca
Classe de talla (mm): 60-90 mm
0200400600800
100012001400160018002000
Classe de talla (mm): 90-120 mm
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
8000
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
8000
9000
Cap
ture
sC
aptu
res
acum
ulad
es
Campanyes consecutives
Peix sol - Pesca elèctrica
Resulta
tspre
limina
rs
Control de peixos exòtics invasors
Seguiment i avaluació: informació de les campanyes de pesca
Classe de talla (mm): 120-150 mm
0
500
1000
1500
2000
2500Classe de talla (mm): 150-210 mm
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
020406080
100120140160180200
Cap
ture
sC
aptu
res
acum
ulad
es
Campanyes consecutives
Peix sol - Pesca elèctrica
Resulta
tspre
limina
rs
Control de peixos exòtics invasors
Seguiment i avaluació: informació de les campanyes de pesca
0
50
100
150
200
250
300
1 2 3 4 5 6 7 8
Campanya consecutiva
Bio
mas
sa e
xtre
ta (K
g)
0
100
200
300
400
500
600
700
1 2 3 4 5 6 7 8
Campanya consecutiva
Bio
mas
sa e
xtre
ta a
cum
ulad
a (K
g)
Peix sol - Pesca elèctrica
Resulta
tspre
limina
rs
Control de peixos exòtics invasors
Seguiment i avaluació: informació de les campanyes de pesca
Estanyol del Vilar - Primavera 2011
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
0 1 2 3 4 5 6 7 8
Cap
ture
s (In
divi
dus)
0
10
20
30
40
50
60
70
0 1 2 3 4 5 6 7 8
Volta (pesca consecutiva)
0
5
10
15
20
25
30
35
0 1 2 3 4 5 6 7 8
Perca americana Carpa Peix sol
Merci !