BUTLLETÍ
MAIG 2013
Seu social: Psg. del Vapor Gran 39 Passadís B
08221–TERRASSA, Tel. 937891574 937846306
http://ateneuterrassenc.terrassa.net
[email protected] Fundat l’any 1879
2ª Època
L’Ateneu terrassenc conjuntament amb l’Ajuntament de Terrassa i
d’altres entitats terrassenques celebra l’Any Espriu i es complau en re-
cordar especialment el cèlebre escriptor, famós en diversos gèneres lite-
raris i on es destaca també en poesia. Va ser un dels membres fundadors
de l’Associació d’escriptors en Llengua Catalana. També va col.laborar
en recuperar el teatre en català.
Interessat en la mitologia va generar els seus personals àmbits i
terres fictícies i simbòliques. Quan parlava de Catalunya en deia Alfa-
ranja, Lavinia era Barcelona, Sinera recordava la seva infància, joventut
i els bons records viscuts. Sinera, llegit al revés és Arenys, on Espriu hi
estiuejava.
Les reflexions sobre el ser humà, condicionat al temps i a la mort van
ser per a ell els seus temes primordials, però no referint-se a la mort en
sí, sinó incitar-nos a una vida pletòrica i a fer-nos forts a no rendir-nos
en la lluita individual i col.lectiva que fa forts els pobles.
LES ACTIVITATS DE L’ATENEU TERRASSENC
Dimarts dia 21 a les 19,30 h. a l’Ateneu
El senyor: Miquel Pujadó, ens presenta els últims llibres i el nou disc.
“BRASSENS, LLUM I OMBRA”
Dijous dia 9 a les 19,30 h. a l’Ateneu
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE:
“KI, KI, SO, SOOO! Les nou portes del Zangskar”
A càrrec del senyor: Enric Soler Raspall, l’autor
Dimarts dia 14 a les 19,30 h. a l’Ateneu
CONFERÈNCIA
“El pensament de Carles Muñoz-Espinalt, creador de la Psicoestètica”
A càrrec de la senyora: Nati Muñoz-Espinalt, presidenta de l’Associació de Practicants de la
Psicoestètica i directora del Centre d’Estudis.
Dissabte dia 11 a les 13,00 h. a l’Ateneu
VERMUT MODERNISTA
Dimarts dia 7 a les 19,30 h. a l’Ateneu
AUDIOVISUAL
“VIOLINS, CANALS I FONTANAS”
A càrrec del senyor: Fèlix Torres i Querol, l’autor.
Dijous dia 16 a les 19 h. a l’Ateneu
FÒRUM CINEMATOGRÀFIC
A càrrec del senyor: Francesc Casas
Dissabte dia 18
SORTIDA CULTURAL
“EL TREN DELS LLACS” (Informació a l’Ateneu)
Dijous dia 23 a les 19,30 h. a l’Ateneu
CONFERÈNCIA
PRESENTACIÓ DE LA COOPERATIVA “SOM ENERGIA”
A càrrec del senyor: Santiago Martinez i la senyora: Sílvia Invers.
Dimarts dia 28 a les 19,30 h. a l’Ateneu
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE
“Vivir en guerra, zona leal a la República (1936-1939)”
A càrrec dels Professors de la UAB, senyors: Joan Serrallonga, Just Casas i Manel Santirso
Presenta l’acte el senyor: Josep Puy historiador Amb la col·laboració de l’Arxiu Tobella
CURSOS I TALLERS
TALLER QUINZENAL D’INICIACIÓ A L’ESCRIPTURA LITERÀRIA
1er. Nivell Professora senyora: Sílvia Alcàntara
Els dilluns dies 6 i 20 de les 18,45 a les 20,45 h.
Preus: Socis 15 € - no socis 25 € /mes
TALLER QUINZENAL D’HISTÒRIA DELS PAÏSOS CATALANS
A càrrec del senyor: Ferran Martínez
Divendres dies 3, 17 i 31 de 18 a 20 h.
Preus: Socis 4 € - no socis 15 € /mes
TALLER DE RUMMYKUB
A càrrec de la senyora: Maria del Carme Canadell
Dimecres dies 8, 15, 22 i 29 de 17,30 a 19,30 h.
Preus: Socis gratuït - no socis 2 €/sessió
Dijous dia 30 a les 19,30 h. a l’Ateneu
TAULA RODONA
“LA VIGÈNCIA D’UN ARTISTA POLIÈDRIC: APEL·LES MESTRES”
A càrrec dels senyors: Teresa Duran, Edmon Elgström, Margarida Prats i Eduard Sanahuja
Professors-investigadors de la Facultat de Formació del Professorat de la
Universitat de Barcelona,
TALLER QUINZENAL DE L’ART AMB FUSTA
A càrrec dels senyors: Manuel-Enrique López Romeo i Françesc Milan
Dilluns dies 6 i 20 de 18 a 20,30 h.
Preus: Socis 4 € - no socis 15 € /mes
Divendres dia 31 a les 21,00 h.
SOPAR TERTÚLIA CULTURAL
“TOTS ELS CAMINS PORTEN A ROMA”
A càrrec de les senyores: Rosa Creus i Assumpta Roset, turistes
Al restaurant Cal Gendre, Carrer Baix Plaça Núm. 10 (Centre Ciutat)
Amb el suport de l’
ASSAIG DE LA CORAL “VEUS EVOHÈ”
Tots els dimecres de 21,30 a 23,30h. a l’Ateneu
Per a més informació a l’Ateneu cada dijous de 5 a 9 de la tarda
EL “XERREM” A L’ATENEU
A Càrrec de la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana)
Tots els dimecres i els dijous de 18,30 a 20 h.
BUSQUEM PERSONES VOLUNTÀRIES PER GUIAR GRUPS DE CONVERSA EN CATALÀ
Dedicació: Hora i mitja a la setmana
Per informació o fer-se voluntari/a: al Tel. 648 031 136 i [email protected]
Nota; La quota de soci és 6 Euros mensuals cobrant-se per trimestres. Tots els Tallers necessiten un mínim d’alumnes, consultar a secretaria. La seu social de l’Ateneu Terrassenc resta oberta de dilluns a divendres,
de les 5 a les 9 de la tarda i posa a la vostra disposició un servei d’informació sobre els tallers, les conferències i altres activitats.
Els articles d’opinió i informes de conferències no expressen necessàriament l’ideari de l’Ateneu
TALLER DE SARDANES
A càrrec del senyor: Joan Escursell i la senyora: Mª Rosa Raspall
Els dilluns dies 6, 13, 20 i 27 de 18,30 a 19,30
Preus: Matricula socis 2 € - no socis 3€
TALLER QUINZENAL DE CONVERSA EN LLENGUA ANGLESA
A càrrec del senyor: Pere Guix
Els dijous dies 9 i 23 de 19 a 20,30 h.
Preus: Socis gratuït - no socis 2 €/Sessió
TALLER QUINZENAL DE CONVERSA EN LLENGUA FRANCESA
A càrrec de la senyora: Lídia Anoll
Els dijous dies 2, 16 i 30 a 20,30 h.
Preus: Socis gratuït - no socis 2 €/Sessió
TALLER DE TREBALL EN EQUIP Nivell mitjà de llengua anglesa
Tots els dilluns de 19,15 a 20,15 h.
Preus: Socis gratuït - no socis 2 €/Sessió
TALLER D’INICIACIÓ AL BRIDGE
A càrrec del senyor: Josep Noguera
Els divendres dies 3, 10, 17, 24 i 31 de 17,30 a 20 h.
Preus: Socis gratuït - no socis 2 €/Sessió
SIMBOLOGIA Núm. 31 Maig– 2013
L’ÒLIBA
A la història de la humanitat, la relació home-animal ha estat sempre una
constant, canviant segons les cultures, però sempre i de manera simbòlica
mantenint una afinitat amb els animals que més s’hi identificava amb el seu
comportament, com és el cas del mussol, que en realitat és una òliba. La
tradició de representar la filosofia amb la imatge d'un mussol escau, curiosa-
ment, d'una confusió. En la seva obra Filosofia del dret, Guillem Fèderic He-
gel (1770-1831), fa referència al "mussol de Minerva" com a símbol de la filo-
sofia. On calia traduir "òliba", (Kaur der Minerva) va traduir (Eulen der miner-
va)"mussol". Aquesta imatge del mussol, va ser adoptada en els posteriors
treballs sobre la deessa Minerva (traducció romana de l'Atenea dels grecs).
Minerva (o Atenea), com a deessa sàvia, es representava sovint amb una
òliba sobre la seva espatlla o a la mà, detall aquest últim d'especial impor-
tància, ja que les òlibes són petites i no solen arribar al mig kg. de pes, men-
tre que els mussols sobrepassen freqüentment els 2 kg. i poden mesurar fins a
70 cms. d'alçada, i ni per l’alçada ni pel pes hagués pogut fer-ho amb un
mussol. Sembla ser que la deesa Atenea tenia sempre prop seu una gralla,
i per evitar que els homes confonguessin la xerrameca amb la saviesa, va
adoptar com a numen seu la observadora i callada òliba com a símbol de
la filosofia; Per excel·lència és una au solitària (solitud necessària per filoso-
far), amb bona visió en la foscor (la Filosofia descobreix qüestions ocultes,
sobre el tema que reflexiona), que contempla des de dalt (la Filosofia busca
contemplar la Veritat), té una visió pràcticament de 360 graus (la Filosofia
intenta tenir una mirada completa sobre tot el que considera). També Aris-
tòtil va escriure que el filòsof, com les aus nocturnes, ha de ser capaç de
veure on només hi ha foscor i confusió (en sentit metafòric).
A la caiguda de l’imperi Romà, el simbolisme de Palas Atenea o Minerva
va anar perdent el seu significat i principalment a l’edat mitjana va anar
agafant aspectes més negatius; Com a exemple tenim “El carro de fenc”
de El Bosco, on utilitza un mussol per simbolitzar l’heretgia i la ceguesa huma-
na, i no va ser fins al renaixement que es va reivindicar com a símbol de la
sapiència. R.V.M.
Personatges amb origen terrassenc (1)
Mercè Rodoreda
Mercè Rodoreda i Gurgui, (Barcelona 10/X/1908 – Girona
13/IV/1983) probablement l’escriptora en llengua catalana més
coneguda té, com explicarem, ascendència paterna a Terrassa.
A la nostra ciutat van venir durant el segle XIX dues famílies
Rodoreda, provinents ambdues de Mura. La de la Mercè, arribà
la primera en el primer quart d’aquell segle, en la persona d’
Antoni Rodoreda i Corominas fuster, nascut el 1805 a Mura. Ja
a Terrassa es casà amb Antònia Vila i s’instal·la al carrer Nou. Dels seus tres fills
mascles, Joan i Josep i Pere, els dos primers seran fusters com el seu pare. El Joan
es casarà amb Francesca Font i Carné, filla d’un paraire de Vic. i ens consta que
`procrearen un mínim de quatre fills. Un altre fill de l’Antoni i l’Antònia, el Josep
es va casar amb l’olesana Gertrudis Sallent i Esteva. Gertrudis era filla d’un fabri-
cant de filats natural de Castellar del Vallès, Feliu Sallent i Farrés, un dels funda-
dors el 1877 de l’Institut Industrial de Terrassa, El Josep i la Gertrudis, avis de l’e-
scriptora. van tenir tres fills a Terrassa, M. Mercè el 1876, Agapito el 1878, i An-
dreu el 1880. Deduïm que aquesta branca devia marxar aviat tota ja que no en tro-
bem cap més notícia a la ciutat. De l’Andreu, comptable d’una armeria, sabem que
va anar a Barcelona on es casà amb M. Montserrat Gurgui i Guàrdia i que va morir
el 21 de novembre de 1938 en plena Guerra Civil, La seva única filla, Mercè Ro-
doreda, i. Gurgui és, segurament l’escriptora catalana que ha tingut més difusió (ha
estat traduïda a trenta idiomes). El 1980 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres
Catalanes
La segona família Rodoreda que recalà a Terrassa arrenca de Jaume Rodoreda i
Gispert nascut cap el 1860 a Mura, tintorer, emigrà a Terrassa, on es va casar amb
Rosa Gibert i Casablancas. Aquest matrimoni tindrà un mínim de sis fills, cinc d’-
ells mascles arrelarien a Terrassa. El més gran d’aquests cinc, l’Antoni, es casà
amb Esperança Ullés i Roca. D’ofici traginer, era també propietari d’una taverna
del carrer Sant Llorenç, on actualment hi ha el Centre Excursionista. El matrimoni
Rodoreda-Ullés tindrà també sis fills, dels quals cinc també seran mascles. No és
estrany, doncs, que aquesta branca garanteixi per si sola la continuïtat del cognom
Rodoreda a la ciutat. Els Rodoreda Ullés més notoris foren; el Domènec, xofer
com el seu germà Joan, que presidí el Gremi de Xofers i fou propietari Del Bar La
Penya de la carretera de Montcada, el Jaume, militant d’Esquerra Republicana, que
treballava de filador a cal Sala i Badrinas. Aquest en esclatar la guerra, formà part,
de les patrulles de control. El 1937 ingressà al cos de Carrabiners i marxà al front.
El 1940 fou sotmès a un Consell de Guerra i afusellat em el Camp de La Bota.
Un altre Rodoreda Gibert, l’Antoni, es va casar amb Josepa Plans i Grau, d’una
família de rajolers molt republicana. La soprano Paquita Rodoreda i Plans és una
filla d’aquest matrimoni (Rafel Comes)