17
2Coordinació
i efectorsCOORDINACIÓ I EFECTORS
Cervell
Cerebel
Bulb raquidi
Escorça
Tàlem
Hipotàlem
Nervis motors
Nervis sensitius
Resposta a
estímuls
SensorialSomàtic
Simpàtic
Parasimpàtic
Hipòfi si
Resposta
hormonal a
estímuls
Moviment i
desplaçament
Muscular
Conjuntiu
Muscular estriada
Muscular llisa
Muscular cardíaca
Llargs o afusats
Plans
Orbiculars
Matriu orgànica
Matriu inorgànica
Osteoblasts
Osteòcits
Osteoclasts
Llargs
Plans
Curts
Zona corticalDefensa
davant
l’entrada
d’organismes
estranys
Macròfags
Limfòcits T
Limfòcits B
Medul·la òssia roja
Tim
Ganglis limfàtics
Melsa
SN central
Motor
Sistema
nerviós
Medul·la espinal
Encèfal
Vegetatiu
SN perifèric
HipotàlemSistema
endocríregulat per
Zona interna
format per
Aparell
locomotor
teixits
fibra
tipus
Músculs
teixits
tipus
parts
Ossos
format per
Cèl·lules d’acció no específica
Cèl·lules d’acció específica
òrgans limfoides
Primaris
Secundaris
Sistema
immunitari
formada per
18
Coordinació i efectors2
El sistema nerviós s’encarrega de recollir i conduir fi ns als centres nerviosos corresponents
els missatges i estímuls que rebem, i d’elaborar i conduir la resposta al múscul o glàndula
corresponent. En el sistema nerviós dels vertebrats podem distingir les estructures següents:
Centres nerviosos. Encèfal i medul·la espinal. Processen i elaboren respostes a la infor-
mació sensorial que reben.
Fibres nervioses. Axons neuronals. Condueixen els estímuls als centres nerviosos i les
respostes a les fi bres motores.
Nervis. Estan formats per la unió de fi bres nervioses.
Masses ganglionars. Són agrupacions de cossos neuronals.
El sistema nerviós està organitzat de la manera següent:
Somatosensorial Motora Auditiva D’associació Visual
Funció Rep i coordina els
estímuls de dolor,
tacte, gust, i tempe-
ratura.
Controla i coordi-
na el moviment,
actuant sobre els
músculs esque-
lètics.
Rep i coor-
dina els es-
tímuls sonors.
Coordina i elabora
les funcions supe-
riors del cervell,
com la memòria,
el llenguatge, les
emocions…
Rep i
coordina
els estímuls
lluminosos.
Localització Part superior del
lòbul parietal.
Lòbul frontal. Lòbul tempo-
ral.
Lòbuls occipital,
frontal i parietal.
Lòbul occi-
pital.
Taula 2.1. Tipus d’escorça cerebral.
El sistema nerviós central (SNC) el formen l’encèfal i la medul·la espinal. Hi podem observar
la substància grisa (cossos neuronals) i la substància blanca (beines de mielina).
El principal centre nerviós del SNC és el cervell, on són fàcilment distingibles els dos hemis-
feris cerebrals, dues masses simètriques separades per un solc anomenat cissura inter-
hemisfèrica. La superfície del cervell, on es localitza l’escorça cerebral, és plena de plecs
o circumvolucions, per tal de maximitzar la pròpia superfície i reunir així el major nombre
possible de cossos o somes neuronals. Aquí hi tenen lloc les funcions conscients i les més
desenvolupades:
Sistema
nerviós
Encèfal i medul·la espinalSN
central
Sensorial
Cap als músculs
esquelètics
Parasimpàtic
Simpàtic
Motor
SN perifèric
Cap als músculs llisos,
el múscul cardíac
i les glàndules
Somàtic
Autònom o
vegetatiu
19
Coordinació i efectors 2
Sota l’escorça trobem altres estructures:
Tàlem. Connecta les funcions sensitives i motores del cervell.
Hipotàlem. Regula la fi siologia i l’estat general del cos mitjançant el sistema nerviós
vegetatiu.
Altres òrgans del SNC són:
Cerebel. Entre d’altres funcions, regula la coordinació de
moviments i el manteniment de l’equilibri i de la postura.
Bulb raquidi. Controla els refl exos respiratoris i cardiovas-
culars.
Medul·la espinal. Té forma cilíndrica, s’allotja a l’interior de
la columna vertebral i es connecta a la base del cervell. Es
tracta d’una via sensorial que connecta el cerebel amb la
resta de l’organisme, mitjançant dos tipus de nervis:
– Nervis sensitius. Formats per fi bres aferents, que con-
dueixen la informació fi ns a l’encèfal.
– Nervis motors. Formats per fi bres eferents, que trans-
meten l’ordre des de l’encèfal fi ns a l’organ efector (un
múscul o una glàndula).
En certs casos, com en els actes refl exos, la pròpia medul·la actua com un centre generador
de respostes, sense la intervenció de l’encèfal.
Els sistema nerviós perifèric representa el conjunt de nervis encarregats d’establir la con-
nexió entre l’efector o el receptor i el corresponent centre nerviós.
Dins el sistema nerviós perifèric trobem el sistema nerviós autònom o vegetatiu, que
bàsicament s’encarrega del control dels òrgans interns. Es tracta d’un control involuntari
(contraccions i secrecions gàstriques, bufeta de l’orina…). Aquest sistema és doble, ja que
presenta dos conjunts nerviosos, el simpàtic i el parasimpàtic, que produeixen efectes
contraposats sobre un mateix òrgan. Els nervis del sistema simpàtic se situen a l’àrea central
de la medul·la espinal, mentre que els del parasimpàtic es concentren en els extrems de la
medul·la, la zona cervical i la zona sacra.
Fig. 2.1. Estructura externa de l’encèfal.
Hemisferi dretHemisferi esquerre
Circumvolucions
cerebrals
Cissura
interhemisfèrica
Escorça motora
Escorça
somatosensorial
Escorça
d’associació
Escorça
visualEscorça
auditiva
Fig. 2.2. Tall longitudinal de l’encèfal.
Hipòfi si
Bulb raquidi
Medul·la espinal
Cerebel
Hipotàlem
Tàlem
Escorça cerebral
Cos callós
20
Coordinació i efectors2
El sistema nerviós no és l’única via de resposta ni coordinació davant dels estímuls sensorials.
Sovint actua conjuntament amb el sistema endocrí. Les glàndules endocrines alliberen al
torrent sanguini uns missatgers químics coneguts com a hormones. L’acció hormonal triga
més en produir-se que l’acció nerviosa, però els seus efectes duren més. El conjunt format
per l’hipotàlem i la hipòfi si, situat a la base de l’encèfal, és l’encarregat de la regulació del
sistema hormonal.
L’aparell locomotor s’encarrega d’executar el conjunt de moviments i desplaçaments del
cos, mitjançant l’acció coordinada de músculs i ossos. Els músculs estan constituïts per unes
cèl·lules altament especialitzades, les fi bres musculars, que es poden contreure i relaxar-se
sota el control de l’impuls nerviós. Les fi bres musculars s’agrupen formant feixos musculars, i
el conjunt d’aquests feixos musculars forma el múscul. En qualsevol vertebrat podem trobar
tres tipus de fi bres musculars:
Fibra muscular estriada. És de contracció ràpida i control voluntari. Forma la muscula-
tura esquelètica, ja que està unida als ossos. L’aparell locomotor humà compta amb uns
400 músculs esquelètics.
Fibra muscular llisa. És de contracció més lenta i involuntària, sota el control del sistema
nerviós autònom. Correspon als òrgans interns, com l’estómac.
Fibra muscular cardíaca. Constitueix les fi bres musculars del cor. És de control involuntari,
però la contracció és més ràpida que la de la musculatura llisa.
Fig. 2.3. Estructura del sistema nerviós simpàtic (a) i parasimpàtic (b).
1: dilata la pupil·la i inhibeix la salivació; 2: accelera el cor; 3: relaxa els bronquis; 4: inhibeix l’activitat
de l’estómac i el pàncrees, estimula el fetge i la glàndula suprarenal; 5: relaxa la bufeta urinària;
6: estimula els òrgans sexuals; 7: contrau la pupil·la i estimula la salivació; 8: alenteix el cor; 9: contrau
els bronquis; 10: estimula l’activitat de l’estómac, el pàncrees i la vesícula biliar; 11: contrau la bufeta
urinària; 12: estimula l’erecció.
a)1
2
3
4
5
6
b)7
8
9
10
11
12
21
Coordinació i efectors 2
Molts d’aquests músculs actuen conjuntament, com a antagonistes en un mateix movi-
ment, ja que quan un es contrau l’altre es relaxa. És, per exemple, el que passa amb la parella
bíceps-tríceps en els moviments de fl exió i extensió del braç.
Esternoclidomastoïdal
Múscul
pectoral
Bíceps
Recte major
de l’abdomen
Quàdriceps
Tibial anterior
Deltoide
Tríceps
Múscul dorsal
Múscul
gluti major
Esternoclidomastoïdal
Múscul semitendinós
Els músculs s’insereixen en els ossos mitjançant unes perllongacions del teixit conjuntiu que
envolta el feix muscular, que s’anonemen tendons.
Els ossos són òrgans endurits que constitueixen el nostre esquelet i desenvolupen diverses
funcions, com proporcionar sosteniment i moviment a l organisme, protegir els òrgans interns,
actuar com a dipòsit de minerals i, fi ns i tot, produir cèl·lules sanguínies.
El nostre esquelet està format per més de 200 ossos i els podem classifi car en 3 categories:
ossos llargs, ossos plans i ossos curts.
Fig. 2.4. Esquema de l’anatomia muscular humana.
Omòplat
Costelles
Ilíac
Falanges de la mà
Columna vertebral
Crani
Húmer
Radi
Fèmur
Peroné
Falanges del peu
Fig. 2.5. Esquema del sistema esquelètic humà.
Trapeci
Esternó
Sacre
Pubis
Isqui
Cúbit
Ròtula
Tíbia
Mandíbula inferior
Clavícula
22
Coordinació i efectors2
En el teixit ossi podem diferenciar dues parts:
Matriu inorgànica, que és la que li dóna duresa, i on s’acumulen les reserves minerals,
fonamentalment de calci i fòsfor.
Matriu orgànica, formada per tres tipus de cèl·lules diferents:
– Osteoblasts: produeixen làmines de col·lagen i formen la substància osteoïde.
– Osteòcits: es formen a partir dels osteoblasts i donen suport a l estructura de l os.
– Osteoclasts: renoven l estructura òssia i permeten el creixement de l os.
Observant l’interior d’un os llarg distingim:
Zona interna. És ocupada per la cavitat medul·lar (recoberta de teixit ossi esponjós).
En l’extrem de l’os (epífi si) conté medul·la roja, que forma les cèl·lules de la sang, i en la
part central (diàfi si) hi té un teixit greixós, la medul·la groga.
Zona cortical. Formada pel teixit ossi compacte, envolta la cavitat medul·lar. La part més
externa és el periosti.
El creixement dels ossos es produeix a partir de cartílag, del qual està format tot l’esquelet
durant l’etapa embrionària i fetal de l’individu. A mesura que l’individu es va desenvolupant,
té lloc el procés d’ossifi cació cartilaginosa, que consisteix en la substitució del teixit cartila-
ginós per teixit ossi. Hi ha certs cartílags, com és el cas del septe nasal, algunes articulacions
i part de les costelles, que mai no s’arriben a ossifi car.
El cos té unes defenses que el protegeixen d’agents infecciosos: la pell, secrecions mucoses
i el sistema immunitari.
La pell constitueix una barrera protectora molt important. A més, la secreció greixosa que la
recobreix té un efecte antisèptic, és a dir, combat el desenvolupament de gèrmens. Aquesta
capa greixosa actua també com a repel·lent de l’aigua i, per tant, dels possibles microorga-
nismes que pugui contenir.
A les zones d’entrada al cos, com són la boca, els orifi cis nasals, l’anus o la vagina, s’hi fan
secrecions mucoses, que contenen enzims que combaten els gèrmens patògens.
Os compacte (zona cortical)
Os esponjós (zona interna)
Vasos sanguinis
Fig. 2.6. Estructura interna d’un os llarg: el fèmur.
Epífi si
Diàfi si
(medul·la groga)
Epífi si
(medul·la roja)
23
Coordinació i efectors 2
El sistema immunitari és un conjunt format per diferents tipus de cèl·lules i substàncies
proteiques que també defensen l’organisme de microorganismes patògens o substàncies
tòxiques. Són cèl·lules sanguínies del grup dels glòbuls blancs.
N’hi ha dues categories:
Els macròfags actuen absorbint o destruint gèrmens o partícules estranyes mitjançant
un procés de digestió interna anomenat fagocitosi. També actuen destruint cèl·lules del
propi organisme, envellides o bé cancerígenes o infectades per virus.
Els limfòcits actuen contra els elements reconeguts com a estranys per l’organisme, els
antígens, fabricant substàncies específi ques per a cada cas, els anticossos. L’anticòs és
una proteïna del grup de les immunoglobulines fabricada pels limfòcits B.
Cèl·lules
del sistema
immunitari
Limfòcits B
Macròfags
Limfòcits T4
Estimulen els macròfags
i els limfòcits B
L’avenç de la ciència ha permès descobrir
processos que creen immunitat artifi cial
com ara:
Vacunes. Consisteixen a introduir en un
organisme sa l’antigen afeblit o mort d’un
determinat germen patogen. Això provo-
ca en l’organisme una reacció immuni-
tària, de manera que comença a produir
anticossos específi cs contra l’agent inva-
sor. D’aquesta manera, estarà preparat per
donar resposta immediata si es produeix
una veritable infecció.
Sèrums. S’utilitzen per combatre la in-
fecció un cop aquesta ja s’ha produït. Es
tracta d’injectar al malalt sèrum d’algun
altre organisme que hagi estat infectat
pel mateix antígen, que contindrà una
gran concentració d’anticossos específi cs
contra l’antigen que es vol combatre.
Limfòcits T8
Destrueixen les cèl·lules
infectades pels virusLimfòcits
Limfòcits T
Fan front als agents patògens
mitjançant fagocitosi
Fabriquen els anticossos
específi cs contra cada
antígen
VirusAntigen
víric
Cèl·lula B inactiva
Antigen víric
unit a l’anticós
Receptor de
cèl·lula TAnticòs
Cèl·lula de memòria
Anticossos
Limfòcit T
Activació de
cèl·lules B
Limfòcit T
Cèl·lula
plasmàtica
Diferenciació
de cèl·lules B
Fig. 2.7. Resposta del sistema immunitari.
24
Coordinació i efectors2
1. En la il·lustració següent del cervell humà, indica el nom i descriu breument la funció
principal d’aquestes parts: tàlem, hipotàlem, cerebel, bulb raquidi.
2. Completa el paràgraf amb els termes següents: substància blanca, substància gris, axons,
mielina, còrtex.
Els cossos neuronals formen la . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . , mentre que els axons mielínics
constitueixen la . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les beines de .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . són les
responsables d aquesta coloració blanca. A l encèfal, els cossos neuronals es troben a
la zona del . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .i els . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . a l interior.
3. Cerca la informació necessària per completar la taula següent: escriu el nom de la glàn-
dula encarregada de secretar cadascuna de les hormones que hi fi guren.
Hormona Glàndula
Adrenalina
Testosterona
Glucagó
Estrògens
Oxitocina
Tiroxina
Activitats
25
Coordinació i efectors 2
4. Digues quines són les principals diferències entre les fi bres musculars llises i les estriades.
Dóna un exemple de cadascuna.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5. Saps què són els músculs antagonistes? Explica-ho breument i posa alguns exemples.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6. Què passaria si les fi bres musculars no tinguessin elasticitat? Raona la teva resposta.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
26
Coordinació i efectors2
7. Esbrina per què després d’una activitat física intensa, si no estem prou entrenats, podem
patir els típics cruiximents a la nostra musculatura.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8. Observa les il·lustracions i localitza les parts següents: coxal, radi, omòplat, columna
vertebral, húmer, costelles, peroné, falanges de la mà, fèmur, falanges del peu, frontal,
bíceps, deltoide, tríceps, dorsal, esternoclidomastoïdal, pectoral, recte de l’abdomen,
extensor dels dits, soli, quàdriceps, semitendinós i gluti major.
27
Coordinació i efectors 2
9. Digues si l’afi rmació següent és certa o falsa, i justifi ca la teva resposta:
«Podem conèixer amb força precisió l’edat d’una persona gràcies al percentatge
d’ossifi cació que presenta el cartílag nasal.»
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
10. En aquesta seqüència es descriuen de forma desordenada les principals fases del procés
mitjançant el qual el limfòcit T pot reconèixer un determinat antigen, gràcies a l’actuació
d’un macròfag. Indica quin és l’ordre correcte:
a) El macròfag comença a digerir l’antigen fi ns que el descompon en fragments.
b) El receptor de la membrana del limfòcit T reconeix el fragment de l’antigen.
c) El macròfag ingereix l’antigen.
d) L’antigen penetra en l’organisme a través de les vies respiratòries.
e) Fragments de l’antigen passen a situar-se a la membrana del macròfag.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
28
Coordinació i efectors2
11. Descriu la diferència entre antigen i anticòs i dóna un exemple de cada cas.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
12. Busca informació sobre les malalties infeccioses següents i digues, en cada cas, quin
germen les produeix: còlera, tètanus, poliomielitis, tos ferina, diftèria i tuberculosi. Esbrina
si hi ha vacuna per a cadascuna d’aquestes malalties i, en cas afi rmatiu, digues quina
durada té la seva efectivitat.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
29
Coordinació i efectors 2
13. Explica els avantatges i desavantatges que presenta la resposta hormonal en relació
amb la resposta nerviosa.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
14. Defi neix breument els termes següents:
Substància grisa: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Substància blanca: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Glàndula endocrina: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Glàndula exocrina: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Vacuna: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Sèrum: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Limfòcit: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
30
Coordinació i efectors2
Activitats fi nals d’avaluació
1. Les fi bres eferents:
a) Condueixen la informació a l’encèfal.
b) Actuen només sobre glàndules.
c) Constitueixen els nervis motors.
2. Els plecs de l’escorça cerebral:
a) Augmenten amb l’edat.
b) Maximitzen la superfície de l’escorça cerebral.
c) Són deguts a la manca d’aigua.
3. L’hipotàlem:
a) És un múscul del coll.
b) Està format per teixit nerviós.
c) És un òrgan limfoide.
4. La fi bra muscular cardíaca:
a) Només es troba al cor.
b) És voluntària i de contracció ràpida.
c) És involuntària i de contracció lenta.
5. La cèl·lula del teixit ossi s’anomena:
a) Condròcit.
b) Osteòcit.
c) Limfòcit.
6. El cartílag:
a) Forma l’esquelet extern dels artròpodes.
b) És la forma embrionària dels ossos.
c) És el resultat d’una malaltia del teixit ossi.
7. El periosti:
a) És la capa més externa i que embolcalla l’os.
b) És un os del crani.
c) És un tipus de cèl·lula del teixit ossi.
8. Els limfòcits B:
a) Fabriquen anticossos contra els antígens.
b) S’encarreguen de la coagulació de la sang.
c) Eliminen els agents patògens mitjançant la fagocitosi.
9. Els anticossos:
a) Poden produir infeccions.
b) Són fabricats pels limfòcits T.
c) Són proteïnes del grup de les immunoglobulines.