3.- L’IMPERI NAPOLEÒNIC 1799-1815
8
El 1799 Napoleó fa un cop d’Estat i pren el poder.
El 1804 es va fer anomenar Emperador.
Tanmateix respectarà els principals canvis de la
revolució.
N A P O L E Ó
Tanmateix, el més important
del periode napoleònic va ser l’intent de formació
d’un gran imperi.
Revoltes antifranceses
3.1.- L’Imperi Napoleònic 1812
França 1812
Satel·lits dominats
Enemics de França el 1812
Expansióde Napoleó
Derrotes importants de Napoleó després del 1812
Principals conseqüències
de l’ocupació francesa:
a) difusió de les idees
liberals per Europa
b) desperta els sentiments
nacionalistes contra el
domini estranger
Quines conseqüències
va tenir el domini
napoleònic?
(llegeix llibre pàgina
100, paràgraf 3.2.)
Observa els gravats
pàgina 101
Polacs
Txecs
Hongars Romanesos
Bulgars
Grecs
Eslaus Italians
Alemanys
Belgues
Irlandesos
Principals nacions sense estat el 1815
Principals nacions multiestatals
Es restableixen la monarquies tradicionals, l’absolutisme i els privilegis a Europa
Però la burgesia europea se sent plenament identificada
amb el liberalisme polític. Reivindiquen:
La igualtat legal i llibertats La Sobirania Nacional La Divisió de poders
Però la invasió napoleònica ha despertat els sentiments
nacionalistes de molts europeus. Reivindiquen:
Cada nació, un estat independent. Hi haurà:
Nacionalismes independentistes Nacionalismes unificadors
Esclataran les anomenades revolucions liberal nacionalistes
Recordeu el mapa?
EL 1815, Napoleó és derrotat pels exèrcits anglés, rus,
austríac i prussià
3.2.- La Restauració absolutista 1815-1848
5
L’època de les revolucions (1789-1848)
Les revolucions liberal nacionalistes
Revolucions 1820
Revolucions 1830
Revolucions 1848
Revolució francesa
1789
On triomfen les
revolucions o els
canvis i reformes
liberals durant el segle XIX?
5
L’època de les revolucions (1820-1871)
Les revolucions liberal nacionalistes
Revolucions o reformes triomfants
1820 1830 1848
Quins altres canvis
importants es van produir a Europa?
Unificacions 1870-71
Alemanya Itàlia
Entre 1820 i 1848 les revolucions i
reformes liberals triomfen a: França,
Bèlgica, Holanda, Espanya Dinamarca, Piemont,
Anglaterra, Portugal i alguns estats alemanys.
En resum: a l’Europa Occidental.
Època de les revolucions
a Europa (1808-1848)
Nou art
L’esperit revolucionari es
manifesta en la temàtica
romanticisme
Front el Neoclassicisme:
Diversitat, llibertat,
L’art recupera les formes barroques
moviment, dramatisme,
detallisme, colorisme, clarobscur,...
exaltació de l’individuu,, exaltació de l’irracional,
Gericault:
El rai
de la
Medusa
Delacroix:
La llibertat
guiant
el poble
Friedrich:
Viatger
davant un
mar en
boira
Goya:
Saturn
devorant
els fills
Goya:
els
afussellaments
del 3 de
maig
Exercici • Escull un dels següents temes. Elabora una redacció sobre el
tema i contesta els exercicis: – La revolució americana i la formació dels EEUU. Exercici pàgina 92
– La independència de les colònies espanyoles a Amèrica. Exercicis pàgina 138 i 139
– Goya: un artista il·lustrat. Exercicis pàgina 152.
– 10 imatges ordenades i comentades sobre l’època de les revolucions (han de sortir fets
històrics i personatges) els comentaris han de ser, com a mínim de 7 línies per cada imatge.
– Els grans artistes espanyols de l’època moderna (Greco, Velazquez, Goya), 3 obres
destacades de cada autor (presentades i comentades)
– Les principals innovacions tecnològiques de la revolució industrial (5 novetats tècniques,
imatges comentades: inventor, any, aplicacions i utilitats o avantatges)
• Elabora un treball
– en word (màxim 5 fulls)
– en powerpoint (màxim 10 diapositives)
• Envia’l a l’adreça [email protected] abans del 4 de gener.
Les revolucions donaran lloc a dos moviments polítics liberals diferents
Sufragi: Censatari Dret de sufragi restringit
als més rics -Propietat privada i lliure mercat -Governs i lleis defensores dels
interessos de l’alta burgesia
- Drets polítics amplis sufragi universal
-Drets col·lectius més amplis (associació lliure, manifestació,
etc...) Governs i lleis que defensen els
interessos populars
Partits polítics conservadors i liberals
Partits polítics progressistes i demòcrates
Sufragi:
L’alta burgesia
Sufragi:
populars
Els grups polítics característics d’Europa a la primera meitat del segle XIX (1800-1850)
ABSOLUTISTES I TRADICIONALISTES
RADICALS PROGRESSISTES
ESQUERRA
MODERATS I/O CONSERVADORS
LIBERALS
DEMÒCRATES REPUBLICANS
TENDÈNCIA POLÍTICA
Dreta LIBERAL
PER QUÈ AQUESTS NOMS?
Aniran perdent força a mesura que transcorre
el segle
Dirigiran els nous governs
El pas de l’antic règim al liberalisme a ESPANYA (1808-1833)
1808
Invasió napoleònica d’Espanya. Josep I Bonaparte (Pepe Botella)
es proclamat rei. El poble es revolta contra el domini francès. A les colònies d’Amèrica aprofiten la situació per iniciar la seva independència
1812 A Cadis, única ciutat no ocupada per Napoleó, els revoltats celebren
Corts i elaboren una Constitució liberal (coneguda popularment com la Pepa)
1815 Retorna el rei legítim, el Borbó Ferran VII.
Restableix l’absolutisme, els privilegis, la inquisició,...
1820 Un grup de militars liberals, amb el crit Viva la pepa, fa un cop
d’Estat (Pronunciament) i restableix la Constitució del 1812.
1823 El rei Ferran VII, amb el suport d’un exèrcit estranger enviat per reis
absolutistes, restableix de nou l’absolutisme.
1823-33 ES produeixen diversos intents de “pronunciament” militar a favor del
liberalisme, però fracassen.
Les finances del regne estan en plena crisi (independència amèrica)
El rei intenta introduir reformes fiscals que facin pagar impostos als
privilegiats, però topa amb l’oposició dels privilegiats.
La creació de l’estat liberal a ESPANYA (1833-1876)
1830-33
Es planteja el conflicte dinàstic: el rei no té fills mascles.
Segons les tradicions dels borbons (llei sàlica) les dones no poden regnar
El germà del rei, Carles, es considera l’hereu legítim.
1833 El rei aboleix la llei sàlica i nomena la seva filla Isabel hereva. La
seva dona, Maria Cristina es nomenada Regent fins a la majoria d’edat.
El rei mor. Els tradicionalistes i absolutistes es neguen a reconèixer
Isabel II com a Reina i proclamen rei a Carles (Carles V).
1833-39 La regent, Maria Cristina no té més remei que buscar el suport dels
opositors dels tradicionalistes, és a dir dels liberals, per a poder mantenir
el regne. Esclata una guerra entre els isabelins (liberals) i els carlistes
(tradicionalistes i absolutistes). L’any 1839 els isabelins triomfen.
A partir d’aquest moment s’aniran introduint reformes liberals
a Espanya fins a consolidar una monarquia parlamentària el 1876,
però no sense greus problemes:
- 3 guerres civils carlistes (1833-39; 1848-1856; 1869-1875)
- 10 pronunciaments militars (moderats o progressites) amb èxit
- 7 motins i revoltes populars durament reprimides
- 1 revolució amb èxit (1868) que acaba amb el regnat d’Isabel II.