El compost: un bon aliat per al sòl i per als teus conreus
Mollerussa, 20 de març de 2014
i per als teus conreus
Propietats del compost i condicions d’úsp pMarga López
F. Xavier Martínez
Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB)Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)Centre en Recerca i Seguretat en Control Alimentari (CRESCA)Centre en Recerca i Seguretat en Control Alimentari (CRESCA)
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
El compost…
Es ven el
Qui el fa servir? Per a Es ven el
compost?què?
CIÓ
É
TRODUCC És un
producte assequible?
INT
Amb què competeix?Es coneix? El
i ?coneixem?
…és matèria orgànica per al sòlMarga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 2 ‐
…és matèria orgànica per al sòl
Coneixen el usuaris suficientment el compost?
DEFICIÈNCIES DETECTADES
Desconfiança i escepticisme vers el producte
CIÓ
Informació errònia sobre el producte
Confusió amb altres material orgànics
TRODUCC
CAUSES
MANCA D’INFORMACIÓ
INT CAUSES
Experiències dolentes en el passat
Percepció del producte com un residu Percepció del producte com un residu
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 3 ‐
Per què ens interessa la matèria orgànica en el sòl?
Matèria Orgànica SÒL
CIÓ
Estructura
Aireació
TRODUCC Aireació
Retenció d’aigua
P ió d l’ ió
INT Prevenció de l’erosió
Afavoreix la Biodiversitat Afavoreix el creixement de les Plantes Aportació de nutrients
El compost és una font de matèria orgànica per al sòl
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 4 ‐
Tipus de sòl
Gestió del sòl
CIÓ
Pluviometria
TRODUCC Temperatura
INT ...
Van-Camp. L., Bujarrabal, B., Gentile, A-R., Jones, R.J.A., Montanarella, L., Olazabal, C. And Selvaradjou, S-K. (2004). Volume III, Organic Matter: 307-501. In "Reports of the Technical Working Groups Established under the Thematic Strategy for Soil Protection". EUR 21319 EN/3, 872 pp. Office for Official Publications of the European Communities.
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 5 ‐
http://ec.europa.eu/environment/soil/
Quines fonts de matèria orgànica es poden feri ?servir?
Residus orgànicsDejeccions ramaderes
CIÓ
j
Fangs de depuradora
R id i d t i l ( li tà i i li tà i )
TRODUCC Residus industrials (alimentària i no alimentària)
Compost de qualsevol dels anteriors materials i de
INT
Fracció orgànica de residus municipals
Residus verds (agrícoles i forestals)Residus verds (agrícoles i forestals)
Adobat en verdIncorporació del cultiu en el mateix sòl (importància de leslleguminoses)
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 6 ‐
Què és el compostatge
És un procés per transformar (estabilitzar) la matèria orgànica
Controlat (coneixem què succeeix)
CIÓ
...dut a terme per microorganismes
en presència d’oxigen (és aeròbic)
TRODUCC ...en presència d oxigen (és aeròbic)
...que s’autoescalfa (no necessita fonts de calor) a temperatura suficient per higienitzar el material
INT temperatura suficient per higienitzar el material
...I que produeix compost
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 7 ‐
Què succeeix durant el procés de compostatge?
Disminueix el contingut en aigua (augmenta la matèria seca)
Augmenta el pH
CIÓ
g p
Augmenta la conductivitat elèctrica (salinitat) Augmenta la concentració dels components
TRODUCC Augmenta la concentració dels components
minerals (nutrients i contaminants)
Eliminació d’agents patògens (és una higienització
INT Eliminació d’agents patògens (és una higienització,
no una esterilització) A t d l ti t tè i à i Augment del contingut en matèria orgànica
resistent (redueix la velocitat de mineralització dels nutrients especialment el nitrogen)nutrients, especialment el nitrogen)
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 8 ‐
Què és el compost
Bàsicament matèria orgànica però que presenta unes
POST
Està estabilitzada (transformada no fa pudor )
característiques especials:
EL COMP Està estabilitzada (transformada, no fa pudor )
Està higienitzada (no té patògens ni llavors de males herbes)
ZACIÓ DE
No atreu animals causants de malalties, ja que no hi troben aliment (insectes, rates)
ACT
ERITZ
Es pot manejar i emmagatzemar sense causar problemes
...i millora les propietats del sòl i per tant la seva fertilitat en
CARA
p p pbenefici dels cultius.
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 9 ‐
Característiques del compost D è d l tè i i i d l
Residus orgànicsDejeccions ramaderes
Quines fonts de matèria orgànica es poden fer servir?
Depèn de les matèries primeres i del maneig del compostatge
POST
Dejeccions ramaderes
Fangs de depuradora
Residus industrials (alimentària i no alimentària)
Compost de qualsevol dels anteriorsmaterials i de
Fracció orgànicade residusmunicipals
Residus verds (agrícoles i forestals)
Quines característiques tenen cadascund’aquests materials?
EL COMP Adobat en verd
Incorporació del cultiu en el mateix sòl (importància de leslleguminoses) Es poden modificar les característiques?
à é
ZACIÓ DE
Quins paràmetres ens donen mésinformació? En què en hem de fixar?
ACT
ERITZ
Acord amb la normativa?
Com valorem la qualitat
CARA
Característiques físiques i químiques determinades?
Efectes sobre el sòl i els cultius?
Quins usos/destins són els més adequats?
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 10 ‐
Quins paràmetres hem de conèixer?
Com a productor:
POST
Com a productor:
Característiques del producte (factor comercial)
EL COMP
Com a usuari:
(factor comercial)
Han de coincidir?
ZACIÓ DE Com a usuari:
Necessitats del cultiu
Característiques del sòl
ACT
ERITZ Característiques del sòl
CARA Però s’ha de saber interpretar el resultat dels
paràmetres i les interaccions que esdevenen entre p qells.
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 11 ‐
Quinsà t
INFLUENCIA EN EL PROCESO PRODUCTIVO
/ COMERCIALIZACIÓN / APLICACIÓN
Segurida
d bo
ral en la
plan
ta
Man
ejo
Alm
acen
a‐miento
ranspo
rte
ceptación
sibles usos
Aplicación
gurida
d en
ap
licación
ectos sobre
a do
sis de
ertilización
ectos sobre
la
rodu
cción
paràmetreshem de
S lab A Tr A Po
A Seg
la
Efe la fe Efe pr
Densidad aparente ● ● ● ● ●
Coloración ●
POST conèixer?
FÍSICO
S
Olor ● ●
Humedad ● ● ● ● ● ● ● ●
Granulometría ● ● ● ● ● ● ●
I i i
EL COMP Impropios e impurezas ● ● ●
pH ● ● ●
Conductividad eléctrica ● ●
Materia Orgánica Total ● ● ● ●
ZACIÓ DE
OS
Materia Orgánica Total ● ● ● ●
Materia Orgánica Resistente ● ● ● ● ●
Nitrógeno mineral ● ● ●
Nitrógeno orgánico total ● ● ●
ACT
ERITZ
QUÍM
ICO g g
Nitrógeno resistente ● ●
Nitrógeno fácilmente hidrolizable ● ●
Fósforo y potasio ●
CARA Metales pesados ● ● ●
Contaminantes orgánicos ● ●
Patógenos indicadores ● ● ●
OLÓ
GICOS
Test de Autocalentamiento ● ● ● ● ●
Índice de germinación ● ●
Respirometrías ● ● ●
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 12 ‐
BIO Mineralización ● ● ●
Semillas de malas hierbas ● ●
Capacidad superesora ● ● ●
Quins paràmetres hem de conèixer?
Humitat. <35 % pot indicar manca d’estabilitat. Transport i aplicació dificultat de rehumectació
POST
aplicació, dificultat de rehumectació.
Densitat aparent. Contingut en humitat i en matèria i l El d d i di i ió d l d i
EL COMP mineral. Elevada densitat: disminució del drenatge i
porositat per a l’aire i increment de la capacitat de retenció d’ i
ZACIÓ DE d’aigua.
Capacitat de retenció d’aigua. El compost augmenta la
ACT
ERITZ
disponibilitat d’aigua.
Mida de partícula Massa fina no són indicades per a
CARA Mida de partícula. Massa fina no són indicades per a
encoixinats perquè per la retenció d’aigua pot provocar la germinació de llavors de males herbesgerminació de llavors de males herbes.
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 13 ‐
Quins paràmetres hem de conèixer?
pH. Incidència sobre les arrels (desenvolupament i creixement) i sobre la disponibilitat de nutrients. Addició de
POST
calç, sofre o guix permet modificar‐lo.
Conductivitat elèctrica. Concentració de sals. Incidència
EL COMP
sobre els arrels i la germinació. Sensibilitat segons l’espècie: ceba i mongeta són molt sensibles.
ZACIÓ DE g Relació C/N. Si és superior a 20 pot provocar immobilització
del nitrogen.
ACT
ERITZ g
Contingut en matèria orgànica total i tipus de matèria orgànica Aproximadament la meitat es perd durant el procés
CARA orgànica. Aproximadament la meitat es perd durant el procés
de compostatge.
Contingut en nitrogen. Orgànic i inorgànic. El pH bàsic dels composts pot contribuir a pèrdua com NH3.
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 14 ‐
Quins paràmetres hem de conèixer?
Contingut en nutrients. Biodisponibilitat
POST Metalls pesants depenen de la quantitat i de la
biodisponibilitat Normativa
EL COMP biodisponibilitat. Normativa
Maduresa i estabilitat Baixes concentracions de
ZACIÓ DE Maduresa i estabilitat. Baixes concentracions de
compostos fitotòxics (NH3, AGcc, substàncies fenòliques).
ACT
ERITZ
Fitotoxicitat. NH3, sals solubles, pH, AGcc (acètic, butíric, propiònic, valèric – mala olor), subtàncies
CARA
, p p , ),fenòliques, terpens, metalls pesants, etc.
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 15 ‐
Quins paràmetres hem de conèixer?
Diagnòstic i gestió dels problemes en cultius en un medi amb addició de compost (a partir de Sullivan i Miller, 2005)
POST
ProblemaCaracterístiques d l
Suggerències d’ús
p ( p , )
EL COMP Problema del compost
Suggerències d ús
Deficiència de nitrogenC/N altaN NO ‐ baix
Esperar abans de plantar
ZACIÓ DE Deficiència de nitrogen N‐NO3 baix
Respiració alta Complementar amb mineral
Toxicitat per amoníacN‐NH4
+ alt/ b
Reduir pHó f ó
ACT
ERITZ Toxicitat per amoníac C/N baixa Aireació per a nitrificació
Toxicitat per AGccFitotoxicitat elevadaRespiració elevada
Aireació per a descomposició AGcc
CARA
p
SalinitatCE elevadaFitotoxicitat elevada
Lixiviar amb aigua abans de sembrar o plantarPrecaució amb la sensibilitat de les plantes
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 16 ‐
Quin marc normatiu ens afecta?
RD 506/2013, de 28 de juny, sobre productes fertilitzants
RD 865/2010 d 2 d j li l b b t t d lti
POST
RD 865/2010, de 2 de juliol, sobre substrats de cultiu
Reglament (CE) 889/2008 de la Comissió, de 5 de setembre,
EL COMP
de 2008, (…) sobre producció i etiquetat dels productes ecològics respecte la producció ecològica, etiquetat i control
ZACIÓ DE
Decret 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables en
ACT
ERITZ programa d actuació aplicable a les zones vulnerables en
relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes
CARA
g g j
Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 17 ‐
Quin marc normatiu ens afecta?
PARÀMETRES RECOLLITS PEL RD506/2013
H <40%
VALORS RECOMANABLES
CE < 8 dS/m
POST
H <40%
MO > 35% en masa (s/matèria humida)
C/N < 20
CE < 8 dS/m
N‐NH4+ < 1500 mg/kg sms
GE > 50%Norg >1,25%
EL COMP
Impureses: “No podrá contener impurezas ni inertes de ningún tipo tales como piedras, gravas, metales, vidrios o plásticos”
NnH/Norg > 50%
ALTRES PARÀMETRES D’INTERÈS
ZACIÓ DE
Granulometria: 90% partícules Ø < 25mm
Contingut en metalls:
Contingut en nutrients
Densitat aparent
Ni í i
ACT
ERITZ
Classe A Classe B Classe C Cd (mg/kg s.m.s.) 0,7 2 3
Cr total(mg/kg s.m.s.) 70 250 300
Nitrogen nítric
CARA
Cr total(mg/kg s.m.s.) 70 250 300 Cu (mg/kg s.m.s.) 70 300 400
Hg (mg/kg s.m.s.) 0,5 1,5 2,5
Ni (mg/kg s.m.s.) 25 90 100
El grau d’estabilitat (GE) indica la proporció de matèria orgànicatotal que es degradarà lentament i
Pb (mg/kg s.m.s.) 45 150 200
Zn (mg/kg s.m.s.) 200 500 1000
que contribuirà a augmentar el contingut en MO del sòl.
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 18 ‐
Característiques dels materials
LR
POST
L
L
R = valors recomanats
L = valors limitats RD506/2013
EL COMP L
(L)
LR
en RD506/2013
ZACIÓ DE R
R
RR
ACT
ERITZ
CARA
L
L
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 19 ‐
Quin ús volem fer del compost?
Com esmena Com esmena
Com adob‐fertilitzant orgànic
d b
POST
Com a part de substrat
EL COMP
Velocitat de mineralització del N (adob)
MIN MAX
ÚS D
C VEG < C FORM < C FEMS < C FANG
MIN MAX
MIN MAX
Velocitat de mineralització del C (esmena)
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 20 ‐
Aplicació de compost. Què valorem?
Fertilitzant(aplicació de nutrients)
Esmena orgànica(millora propietats del sòl)je
ctiu Substrats
(Formulació)(aplicació de nutrients)(millora propietats del sòl)O
bj (Formulació) ts Nutrients del sòlContingut MO Propietats físiques,
POST
acto
rs
rmin
an Necessitats dels cultius
ClimatologiaD ifi ió
gEstabilitat MO
ClimatologiaD ifi ió
p q ,químiques i biològiques
Cli t l i
EL COMP
Fade
ter Dosificació
LegislacióDosificacióLegislació
ClimatologiaLegislació
ÚS D Tècniques de cultiu
ó Agricultura (Extensius, A i lt (E t i
mpl
es
itzac
ió
g ( ,Horticultura, Fructicultura)
Espais verdsRehabilitació espais
Agricultura (Extensius, Horticultura, Fructicultura)
Espais Verds
HorticulturaFructiculturaEspais Verds
Exem
d’ut
il Rehabilitació espaisdegradats
Reforestació
SilviculturaEspais VerdsSilvicultura
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 21 ‐
Aplicació de compost. Què considerar?
Segons: Característiques dels sòls Composició del producte a aplicar (compost)
POST
p p p ( p ) Necessitats dels cultius o de la vegetació
EL COMP
Per: 1. Mantenir i millorar la fertilitat dels sòls
ÚS D 2. Obtenir una producció agrícola o una
vegetació de qualitat, amb rendibilitatacceptable
3. Integrar‐se en els plans de gestió de g p gresidus
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 22 ‐
Esmena orgànica
Esmena Aplicació de productes orgànics en el sòl amb l’objectiu de orgànica:
p p g jmillorar el seu contingut en humus, en base al seu valor humígen. Pot ser de correcció o de manteniment
POST
Es valora: Alt contingut en MOR i GE
baix contingut en nutrients (especialment en Norg)
EL COMP
Un compost, fem o altres RO immadur o poc madur pot i bilit ió d N d t di t
Atenció!
g ( p g)
ÚS D provocar immobilització de N durant dies, setmanes o
mesos
RD506/2013, sobre de productes fertilitzantsDECRET 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa d’ ó l bl l l bl l ó b l
Regulació:
d’actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes.
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 23 ‐
gestió de les dejeccions ramaderes.
Velocitat de descomposició de diferents RO
POST
EL COMP
ÚS D
Immobilització
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 24 ‐
Fuente: Maeda and Shiga, 1978 en: Shiga, H. 1987.
Esmena orgànica de correcció. Efectes de l’aplicació de composts i altres RROO en el continguten MO del sòlen MO del sòl
Escorça compostada
POST LA CAPACITAT
D’ESMENA ÉStèria
tnde
C)
EL COMP
FUNCIÓ DEL TIPUS DE RO I DE COMPOSTac
ióde
mat
aen
el sòl(t
ÚS D
COMPOST
GallinassaAcumula
orgànica
Anys
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 25 ‐
Fertilitzant orgànic
Es valora: Contingut en nutrients (Ntotal i Norg, P2O5, K2O)
Equilibri nutritiu
POST
Un compost, fem o altres RO immadur o poc madur pot provocar immobilització de N durant dies, setmanes o mesos
Atenció!
EL COMP
RD506/2013, sobre productes fertilitzantsDECRET 136/2009 d’1 de setembre d’aprovació del programa
Regulació:
ÚS D DECRET 136/2009, d 1 de setembre, d aprovació del programa
d’actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes.
CODI DE BONES PRÀCTIQUES AGRÀRIES EN RELACIÓ AL NITROGEN (Ordre 22‐10‐98)
MANUAL del CODI DE BONES PRÀCTIQUES AGRÀRIES
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 26 ‐
MANUAL del CODI DE BONES PRÀCTIQUES AGRÀRIES
Fertilitzant orgànic. Determinació de les necessitats de nutrients del cultiu o de la rotaciónutrients del cultiu o de la rotació
Fixar la(s) producció(ns) objectiu(s)
POST
Conèixer les extraccions (millor les exportacions) per unitat de producció (collita)
EL COMP
Calcular les necessitats d’adobat en kg de N, P2O5 i K2O per ha
ÚS D
Disposar de les anàlisi de sòls i la seva interpretació
Conèixer els programes previs de fertilització Conèixer els programes previs de fertilització(especialment la orgànica)
Fer el balanç de N Fer el balanç de N
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 27 ‐
K OP ON
Fertilitzant orgànic. Relació entre nutrientsK2OP2O5N
Cultius
POST
Els compostsacostumen a tenir un baix contingut en K2O
EL COMP baix contingut en K2O
i excés de P2O5
La assimilabilitat del
ÚS D La assimilabilitat del
P2O5 depèn del Calci
1,50,31
Nutrient C FORM bo C FORM RSU C FANGS C FANGS C RV C FEMS
N 1 1 1 1 1 1 1 1
P2O5 0,8 0,7 0,4 1,7 0,9 0,1 1,3 0,8
K O 0 9 0 5 0 4 0 4 0 3 0 4 0 6 0 5ompo
st
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 28 ‐
K2O 0,9 0,5 0,4 0,4 0,3 0,4 0,6 0,5C
Fertilitzant orgànic. Opcions per a l’adobat amb compost
Conegudes les necessitats d’adobat del cultiu o anuals expressades en unitats fertilitzants (kg/ha de N, P2O5 i K2O) p ( g/ , 2 5 2 )en relació al balanç de nitrogen, es pot:
1 Calcular la dosi de compost a aplicar en relació a satisfer les
POST
+ N, + K1. Calcular la dosi de compost a aplicar en relació a satisfer les necessitats de P2O5 (cultiu o any)
EL COMP
↑ P, + K2. Calcular la dosi de compost en relació a satisfer les
necessitats de N (cultiu o any)
ÚS D
↑ P + K
necessitats de N (cultiu o any)
↑ P, + K
+ P, + K3. Aportar una dosi de compost anual equivalent a 170 o 210
kg de N/ha any
↑ excés+ complementar
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 29 ‐
Com posar els coneixements en pràctica?
Eines:
Experiència prèvia
P d
POST
Proves de camp
EL COMP
ÚS D
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 30 ‐
Diferents compost
Diferents dosis
Ú
POST
Diferents combinacions (orgànic/mineral)
Ús sostenible
EL COMP (orgànic/mineral) sostenible
del compost
ÚS D
Efectes en el sòl
p
Efectes en el cultiu (rendiment i qualitat)
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 31 ‐
Càlcul de les dosis
COMPOST
MS = %
MOT %
NECESSITAT/S CULTIU/S
N = kg/ha
SÒL
prof = m
Cl T t l MOT = %sms
MOR = %sms
Norg = %sms
P2O5 = kg/ha
K2O = kg/ha
Classe Textural
% MO
% Norg
POST
NnH = %sms
altres
ppm Nmin
P i K assimilables
altres
HIPÒTESIS DE MINERALITZACIÓ DEL NITROGEN
Cobrir totes les necessitats amb compost (DA)
EL COMP altres
Cobrir la meitat de les necessitats i complementar amb mineral (DB)
Testimoni mineral ÚS D
PROGRAMA D’ADOBAT DEL CULTIU O DE LA ROTACIÓAssajos de camp:
Comparar diferents composts i dosis
Comparar fertilització orgànica/mineral
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 32 ‐
…
Anàlisi dels resultats
Quins efectes tenen els diferents materials aplicats sobre Quins efectes tenen els diferents materials aplicats sobre el sòl i els cultius
El programa d’adobat ens permet ajustar les quantitats
POST
El programa d adobat ens permet ajustar les quantitats de nutrients a l’objectiu i reduir pèrdues potencialment contaminants
EL COMP contaminants
Ajudar a decidir quins materials se adeqüen més a cada situació i cultiu (base de dades d’experiències)
ÚS D situació i cultiu (base de dades d’experiències)
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 33 ‐
Com fer un estudi previQÜESTIONARI CULTIU “A”
Part comercialitzable (fulla/arrel) Fulla/Arrel S fi i d i d H
QüestionariSuperficie destinada Has Necessitats N UF Necessitats P Necessitats K Producció esperada
POST
p Estimació cost de venda producte €/tn . .
EL COMP .
Composts disponibles
Mat. prim.
Cost (€/tn)
Distància (km)
Cost transport
%MS Contaminants
C1
ÚS D C2
C3 . .
.
Composts disponibles
tn necessàries
Cost (€/tn)
%MO %Norg % P2O5 %K2O Cost nut. Complem.
C1 C1 C2 C3 . .
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 34 ‐
.
Com fer un estudi previ
POST
EL COMP
ÚS D
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 35 ‐
Com fer un estudi previ
POST
EL COMP
ÚS D
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 36 ‐
Sí, però… com ho faig???
No hi han receptes universals
“Una capa de 7,5‐10cm de compost controla l’erosió del sòl
“Aplicacions anuals de compost de porcí en proporcions
( / )
POST
amb pendent fins el 45 % durant un període de 1‐3 anys”
Stewart i Pacific, 1993Michaud 1995
elevades (25‐50 t/ha) en sòls àcids pot incrementar els nivells de Zn i Cu”
Kao 1993
EL COMP Michaud, 1995 Kao, 1993
“...En el segon any, les parcelesamb fem i restes de poda van
“La producció de col xinesa va incrementar aplicant compost de
ÚS D
amb fem i restes de poda van produir major rendiments...”
Allen i Preer, 1995
porcí en sòl àcid, però no en sòl neutre”
Kao, 1993
Cal conèixer el producte, el sòl i el tipus de plantació/cultiu que es durà a termeplantació/cultiu que es durà a terme
Conèixer la climatologia (pluja, temperatura)
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 37 ‐
Quins beneficis aporta utilitzar compost?
MITIGACIÓ És el sistema de fertilització natural
MITIGACIÓ DEL CANVI
Millora les propietats del sòl
Redueix la presència demales herbes
DEL CANVI CLIMÀTIC
POST
Redueix la presència de males herbes
Té efectes positius sobre els cultius (producció i qualitat)
V l f it ió bi lò i l lti d’ l i f ll
CLIMÀTIC
EL COMP Valor afegit: supressió biològica en malalties d’arrel i fulla
Permet reintroduir un residu en el cicle
ÚS D Permet utilitzar materials locals o propis
Reducció de l’ús d’adobs minerals i plaguicidesp g
Reducció de l’esgotament recursos naturals
Reducció de la contaminació per fertilitzants minerals (N O) Reducció de la contaminació per fertilitzants minerals (N2O)
Promou el segrest de C
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 38 ‐
Però... Té beneficis per a l’usuari?
Costostransport + Costosaplicació + Preuproducte < Beneficisaplicació compost
POST
Com valorar els beneficisde la seva aplicació?
Com valorar la millora del sòl per l’aport de MO?
EL COMP
Producció?
Qualitat?Com valorar la depreciació del sòl per
ÚS D Estalvi fertilitzants
minerals?
E t l i fit it i ?
p pl’increment de la salinitat o de contaminants?
Estalvi fitosanitaris?
Estalvi d’aigua
INFORMACIÓ!!INFORMACIÓ!!Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 39 ‐
Limitacions d’ús del compost
Salinitat: toxicitat per a germinació i arrels.
Estabilitat baixa: ràpida mineralització i alliberació de nutrients i substàncies fitotòxiques.
POST
q
Maduresa baixa: presència de substàncies fitotòxiques.
Metalls pesants: depèn de l’origenEL COMP Metalls pesants: depèn de l origen.
Patògens i males herbes: hi seran presents si no s’ha fetbé l é
ÚS D bé el procés.
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 40 ‐
A l’hora de fer servir compost.... Composició Nt 5%
Saber quines són les fonts properes de compost que
Gallinassa extrusionada
8 euros per 25 kg
Norg 4,5% P2O5 5% K2O 8% MgO 2% properes de compost que
tenim a l’abast (estalvi en transport, sostenibilitat...)
Utilitzable en agricultura biològica
MOT 55% H 12%
Cd 4 ppm
i llurs qualitats
Disposar d’anàlisi dels t i l i b
Presentat en sacs de 25 kg
Pelletitzat
Cu 130 ppm Ni 15 ppm Pb 4 ppm Zn 400 ppm
materials i saber interpretar‐les
Valorar bé les seves
Cr 30 ppm
Valorar bé les seves qualitats i no només el preu
Eines per a fer l’aplicació: manual? mecànica?
Ajustar les dosificacions a les necessitats (càlculs)
Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 41 ‐
El compost: un bon aliat per al sòl i per alsaliat per al sòl i per als teus conreus
Propietats del compost i condicions d’ús
Marga LópezF. Xavier Martínez
Gràcies per la vostra atenció