Ano IX– Nº 69 Novembro 2011
Cursos de catalão Com certificado oficial www.catalonia.com.br
Informações:
Cursos de català Amb certificat oficial www.catalonia.com.br
Informacions:
Noticies: de l’Associació
Cultural Catalonia i
d’altres
(pág.09—12)
Noticias: da “Associação
Cultural Catalonia” e ou-
tras
(pág.02—11)
Nossos endereços para contato:
Para contatar conosco podem utilizar-se dos seguintes endereços:
[email protected] - para assuntos de caráter geral,
[email protected] – para perguntas sobre temas culturais,
[email protected] – quando relacionado com o curso de catalão, e o
[email protected] – se relacionado com os eventos gastronômicos.
Ou ainda mediante o telefone (11) 5549-3840.
FESTES I TRADICIONS Els castells són les torres humanes que es construeixen
tradicionalment, des de fa més de dos-cents anys, al Camp de Tarragona, i que després es van estendre cap al Penedès, i durant el segle XX per tot Catalunya,
Catalunya del Nord i les Illes Balears, especialment a partir dels anys 80.
Os “castells” são torres huma-
nas que se constroem tradicionalmente, a
mais de duzentos anos no “Camp de Tar-ragona”, e que logo após se estenderam ao “Penedès”, e ao longo do século XX por toda Catalunha, Catalunha Norte e Ilhas
Baleares, especialmente a partir dos anos 80.
Des del 16 de novembre de 2010
els castells són Patrimoni Cultural
Immaterial de la Humanitat per la
UNESCO.
Desde 16 de novembro de 2010
os “castells” são Patrimônio Cultural Ima-
terial da Humanidade pela UNESCO.
HISTÓRIA— 1ª Parte: Dos inícios até
1889.- (segue no próximo Boletim)
Els castells són les torres humanes
que es construeixen tradicionalment,
des de fa més de dos-cents anys (se'n
troben referències ja al segle XVIII), al
Camp de Tarragona, i que després es
van estendre cap al Penedès, i durant
el segle XX per tot Catalunya,
Catalunya del Nord i les Illes Balears,
especialment a partir dels anys
80.
Un casteller és una persona
que forma part d'una colla
castellera, on intervenen
desenes o centenars de
persones amb l'objectiu
d'aixecar diferents
construccions humanes, sense
cap ajuda mecànica, de
diversa complexitat i que han arribat a
tenir fins a deu pisos d'alçada.
Orígens
Hom suposa l'origen dels castells, tal
com s'entenen avui dia, en l'antic Ball
dels Valencians, un dels que es
realitzava en l'entorn de les processons
religioses. Aquests
balls finalitzaven
amb una figura
constituïda per
l'aixecament d'una
construcció
humana, que amb el temps va anar
agafant importància i alçada, fins a
independitzar-se del ball. Al segle XV ja
es feien les moixigangues, balls també
amb construccions humanes, de les
quals és reminiscència la Muixeranga
d'Algemesí. Al segle XVIII la seva
popularitat s'estengué fins al sud de
Catalunya on eren practicades al Camp
de Tarragona i comarques dels
Os “castells” são torres humanas que
se constroem tradicionalmente, há
mais de duzentos anos (encontram-se
referências já no século XVIII), no
“Camp de Tarragona”, e que logo se
estenderam para o “Penedès”, e ao
longo do século XX por toda Catalunha,
Catalunha Norte e Ilhas Baleares, es-
pecialmente a partir dos anos
80.
Um “casteller” é uma pessoa
que forma parte de uma “colla
castellera”, na qual intervém
dezenas ou centenas de pesso-
as com o intuito de levantar
diversas construções humanas,
sem qualquer ajuda mecânica,
de variada complexidade e que
tem alcançado até dez andares de altu-
ra.
Origens
Estima-se que a origem dos “castells”,
tal e como a entendemos hoje em dia,
seja o antigo “Ball dels Valencians”, um
dos realizados no entorno das procis-
sões religiosas. Estes bailes fina-
lizavam com uma figura constitu-
ída pelo levantamento de uma
construção humana, que com o
passar do tempo foi tomando
importância e altura, até o ponto
de se tornar independente do baile. No
século XV já eram realizadas as
“moixigangues”, danças também com
construções humanas, das quais “a
Muixeranga d'Algemesí” é uma reminis-
cência . No seculo XVIII sua populari-
dade se estendeu até o sul de Catalu-
nha onde eram praticadas no “Camp de
Tarragona” e comarcas limítrofes, onde
as “colles” participavam nas festivida-
des das vilas.
Castell de quatre d'onze
Els inicis
El primer castell documentat (castell de
sis sostres, acompanyat de la dolçaina)
és l'any 1770 a l'Arboç, i els
anys 1790 ja s'usava la
paraula "castell" diferenciant-
se del Ball de Valencians. El
2 de febrer de 1801, per la
Candelera, apareixen a Valls
els primers pilars, però no
està suficientment
documentat quina colla de
les dues colles vallenques els
portà a terme. Hi ha
referències orals de l'any 1805 i
referències escrites de 1815 a
l'existència de dues colles a Valls, la
Colla dels Pagesos i la Colla
dels Menestrals. Ambdues
colles van anar canviant de
nom al llarg del temps i
actualment hom vol creure
que l'actual Colla Vella dels
Xiquets de Valls és la
continuadora de la dels
Pagesos, i la Colla Joves
dels Xiquets de Valls la dels
Menestrals. La primera, que
s'ha auto-atribuït estar
documentada des de
1801,es va erigir com la colla
tradicional mentre que la segona,
fundada l'any 1812 pel cap de colla
Josep Batet Llobera, era de tendència
lliberal. Per tot aquest valor històric, i
especialment pel manteniment
d'aquest art a través dels segles, la
població de Valls és considerada el
"Bressol dels castells".
Històricament l'activitat castellera ha
patit alts i baixos destacats (gairebé
As origens
O primeiro castelo documentado
("castell de sis sostres, acompanyat de
la dolçaina”) o foi no ano de
1770 no Arboç, e nos anos
1790 já utilizava-se a palavra
"castell" para diferenciá-lo do
Ball de Valencians. Em 2 de
fevereiro de 1801, na festivi-
dade da “Candelera”, apare-
cem en Valls os primeiros
“pilars” (pilares), mas não
está suficientemente docu-
mentado qual das duas
“colles” de Valls foi a protagonista. Há
referências orais do ano 1805 e refe-
rências escritas de 1815 quanto a exis-
tência, em Valls, de duas
“colles” a “Colla dels Page-
sos” (Grupo dos Campone-
ses) e a “Colla dels Menes-
trals” (Grupo dos Operá-
rios). As duas “colles” foram
mudando de nome com o
passar do tempo e atual-
mente acreditamos que a
atual “Colla Vella dels Xi-
quets de Valls” é a continua-
dora da dos Camponeses, e
a “Colla Joves dels Xiquets
de Valls” da dos Operários. A primeira,
que atribuiu a si mesma o fato de estar
documentada desde 1801,erigiu-se co-
mo a “colla” tradicional enquanto a se-
gunda, fundada no anyo1812 pelo “cap
de colla” Josep Batet Llobera, era de
tendência liberal. Por todo este valor
histórico, e de forma especial pela ma-
nutenção desta arte ao longo dos sécu-
los, a população de Valls é considerada
o "Berço dos castells".
Torre de set; Pilar de cinc i de tes de set
social o bèl·lica. Així
doncs, per exemple, la
Guerra del Francès (1808
-1814) i la Primera
Guerra Carlina (1833-
1840), van sacsejar
fortament l'activitat
castellera. En un període
de més tranquil·litat
(1819) es va alçar el
primer castell de vuit.
Ambdues colles no
actuaven solament a Valls
sinó que se solien
desplaçar a comarques veïnes
contractades per actuar en festes
majors o altres
celebracions. Els caps de
colla administraven els
diners rebuts i normalment
disposaven de l'ajuda de la
població local a l'hora
d'alçar les construccions.
Aquesta col·laboració va
fer que posteriorment
apareguessin dues colles
més a Tarragona (la Colla
dels Pagesos i la Colla
dels Pescadors),
ambdues amb un bon
nombre de castellers
vallencs. A Vilafranca del
Penedès, tot i que no es
formarà una colla fins al
cap de molts anys, la
gran afició i admiració fa
que durant anys la vila
convidi a les colles
vallenques fins a tres cops l'any (per la
Diada de Sant Fèlix, i per les festes de
les dues confraries vilafranquines més
Històricamente a atividade
de construção de castelos
tem sofrido altos e baixos
destacados (quase cíclicos),
intimamente relacionados a
períodos de crise ou bonan-
ça econômica, social ou
bélica. Assim como, por e-
xemplo, a Guerra do Fran-
cês (1808-1814) e a Pri-
meira Guerra Carlina (1833
-1840), sacudiram com for-
ça a atividade casteleira.
Numa época de maior tran-
qüilidade (1819) foi levantado o pri-
meiro “castell de vuit”.
Ambas as “colles” não atua-
vam somente em Valls, an-
tes bem , acostumavam
trasladar-se a comarcas vizi-
nhas contratadas para atuar
nas festas patronais ou em
outras celebrações. Os “caps
de colla” (chefes do grupo)
administravam o dinheiro re-
cebido e tinham ajuda da po-
pulação local na hora de le-
vantar as construções. Esta co-
laboração fez com que posteri-
ormente aparecessem mais du-
as “colles” em Tarragona (a
Colla dos Camponeses e a Colla
dos Pescadores), ambas com
uma alta percentagem de
“castellers” de Valls. Em Vila-
franca del Penedès, apesar de
não ter-se formado uma“colla”
a não ser muitos anos após, a
grande admiração e torcida por este
espetáculo faz com que a vila faça um
convite às “colles”
Posteriorment es formarien colles
pròpies amb aquests mateixos noms, la
gran rivalitat de les
quals arribaria a punts
tan extrems que
provocarien que les
autoritats de Vilafranca
prohibissin l'activitat
castellera durant alguns
anys.
Primera època d'or
1851-1889
La primera època d'or
dels castells no es dona
per començada fins al
1851, quan durant les
festes de Santa Tecla de
Tarragona es descarregà
per primera vegada a la
història el 3 de 9 amb
folre. Al 1853 el
periodista Joan Mañé i
Flaquer publica al Diario
de Barcelona una
crònica sobre l'actuació castellera per
les festes de
Torredembarra amb el
nom de "Fiesta Popular".
En aquest article
esmenta que s'hi van fer
castells de la magnitud
del 3 de 9 amb folre, 4
de 9 amb folre, torre de
vuit amb folre, 5 de 8, 3
de 8 aixecat per sota i
fins i tot el pilar de set
amb folre caminat. En aquests primer
anys hi ha altres referències no gens
clares que poden induir a pensar que
es va fer el pilar de set net, la torre de
vuit aixecada per sota, i el 3 de 9 net, i
de Valls até mesmo três vezes por ano
(na festividade de São Fèlix, e nas fes-
tas das duas confrarias
de Vilafranca mais popu-
lares, a do Rosário e a
da Muixerra). Posterior-
mente se formariam
“colles” próprias com es-
ses mesmos nomes, sua
grade rivalidade chegou
a tais extremos que pro-
vocou por parte das au-
toridades de Vilafranca a
proibição da atividade
castelheira por alguns
anos.
Primeira época de ou-
ro 1851-1889
A primeira época de ouro
dos “castells” não se
considerou iniciada até
1851, quando ao longo
das festas de Santa Te-
cla de Tarragona descar-
regou-se pela primiera vez na história
o 3 de 9 com “folre”. Em
1853 o periodista Joan
Mañé i Flaquer publicou
no Diário de Barcelona
uma crônica sobre a atu-
ação castelheira nas fes-
tas de Torredembarra
com o nome de "Fiesta
Popular". No referido arti-
go cita que foram La rea-
lizados “castells” da mag-
nitude do 3 de 9 com “folre”, 4 de 9
com “folre”, torre de 8 com “folre”,5 de
8, 3 de 8 içado por baixo e até o pilar
de sete com “folre” andando. Nestes
primeiros anos há outras referencias
Dos 3 de 9 amb folre simultanis de les colles de Valls a
Vilafranca del Penedès (any 1862). Poc a poc la rivalitat entre les colles de
Valls feia que les seves construccions
fossin cada vegada de major dificultat,
així al 1835 ja s'havien fet els primers
tresos de vuit i el pilar de set, i al 1845
es va intentar el primer 3 de 9 amb folre,
tot i que no es va carregar fins un any
però són dades que no s'han pogut
contrastar i realment molt poc fiables.
Afectada temporalment part de la
població catalana pel còlera, es tornen
a veure grans construccions de manera
exponencial per tot el camp de
Tarragona i Penedès. Un altre text
escrit pel doctor
Ballester anuncia
que el 19 d'agost del
1858 una de les
colles de Valls fa el
pilar de vuit amb
folre i manilles a
Vallmoll i que cinc
dies més tard l'altra
colla de la vila l'assoleix a Alió.
El 1873 es podria haver
assolit a Tarragona el 4 de
9 amb folre i l'agulla.
Durant tot aquest temps
Vilafranca, Tarragona i Valls
i les seves poblacions
properes formen una mena
de triangle on es realitzen el
major nombre d'actuacions i
les de major nivell, i per
això aquest territori és
conegut com la "zona
tradicional dels castells",
en contraposició a
d'altres zones del país on,
en els darrers anys i a
càrrec d'altres colles més
modernes, s'hi han
assolit actuacions
destacables i realment
històriques (Terrassa,
Barcelona, Girona, etc.)
Tornant al segle XIX,
l'èpica castellera segueix en augment
nada claras que podem induzir a pen-
sar que foi realizado o pilar de sete lim-
po, a torre de oito levantada por baixo,
e o 3 de 9 limpo, e ao falar em limpo
damos a entender que foi realizado
sem “folre”, contudo são essas infor-
mações que não tem sido possível con-
firmar e de fato de
bem pouca fiabilida-
de.
Afetada temporaria-
mente parte da po-
pulação catalã pelo
cólera, vem-se de
novo grandes cons-
truções de forma ex-
ponencial pelo campo de Tarragona e
Penedès. Outro texto escrito
pelo doutor Ballester anuncia
que em 19 de agosto de 1858
uma das “colles” de Valls rea-
liza o pilar de oito com “folre”
e “manilles” em Vallmoll e
que cinco dias após a outra
“colla” da vila o realiza em
Alió.
Em 1873 poderia ter-se con-
seguido em Tarragona o 4
de 9 com “folre” e “agulla”.
Ao longo deste tempo Vila-
franca, Tarragona e Valls
assim como as vilas próxi-
mas formam como um tri-
angulo onde são realizadas
a maioria das atuações as-
sim como às de maior nível,
e é por esse motivo que es-
te território é conhecido
com a "zona tradicional dos
castells", em contraposição
a outras zonas do país onde, nos últi-
mos
ritme imparable. Als anys 1877 i 1878
a Altafulla les dues colles vallenques hi
fan el pilar de 8 amb folre i manilles.
Un any més tard, al 1879,
a Torredembarra la Colla
Vella aixeca el 3 de 9 amb
folre, 4 de 9 amb folre, 5
de 8, pilar de 7 amb folre
i el 3 de 8. Al mateix any
per la Festa major de
Valls, van fer el 3 de 9
amb folre, 4 de 9 amb
folre, 5 de 8, pilar de 7
amb folre, 2 de 8 amb
folre, 9 de 7, i 3 de 8
aixecat per sota. Al 1881
hi ha escrits del que podria ser la millor
actuació de tots els temps: les dues
colles de Valls haurien descarregat a
Tarragona la torre de vuit neta, la Nova
hauria fet el 3 de 9 net i la Vella el 4 de
9 net. Aquest castell
també hauria estat
carregat ...
per l'altra colla de Valls
el 29 d'agost de 1881 al
Catllar. Aquestes
impressionants dades
però, són poc creïbles,
excepte les que fan
referència al 4 de 9 net,
ja que és l'únic
d'aquests castells del
qual se'n va generar
una autèntica llegenda
pervivint per la tradició
oral fins els nostres
dies. És una fita històrica que ja no es
posa en dubte de la qual se'n poden
trobar moltes referències, i que no es
tornaria a repetir fins 117 anys
després, el 25 d'octubre
anos e sob a responsabilidade de ou-
tras “colles” mais modernas, tem-se
obtido atuações destacáveis e realmen-
te históricas (Terrassa,
Barcelona, Girona, etc.)
Voltando ao século XIX, a
épica castelheira segue
aumentando por mais de
10 anos em ritmo impa-
rável. Nos anos 1877 e
1878 em Altafulla as duas
“colles” de Valls realizam
o pilar de 8 com “folre e
manilles”. Passado um
ano, em 1879, em Torre-
dembarra a “Colla Vella”
levanta o 3 de 9 com “folre”, 4 de 9
com “folre”, 5 de 8, pilar de 7 com
“folre” e o 3 de 8. No mesmo ano na
Festa major de Valls, fizeram o 3 de 9
com “folre”, 4 de 9 com “folre”, 5 de 8,
pilar de 7 com “folre”, 2 de
8 com “folre”, 9 de 7, e 3
de 8 içado por baixo.
Em1881 encontramos es-
critos do que poderia ser a
melhor atuação de todos os
tempos: as duas “colles”
de Valls teriam descarrega-
do em Tarragona a torre de
oito limpa, a “Nova” teria
realizado o 3 de 9 limpo e
a “Vella” o 4 de 9 limpo.
Este castelo teria também
sido carregado ...
pela outra “colla” de Valls
em 29 de agosto de 1881
em Catllar. Estes impressionantes da-
dos, contudo, são pouco fiáveis, exce-
tuando aqueles referentes ao 4 de 9
limpo, já que é o único destes
del 1998, quan els Minyons de Terrassa
descarregarien el 4 de 9 net en el marc
de les fires de
Sant Narcís a
Girona.
El 30 d'agost,
per Sant Fèlix,
les colles alcen
els 3 i 4 de 9
amb folre, 2 de
8 amb folre, 3
de 8 per sota, 5
de 8 i pilar de
set amb folre. I
per la diada del
Roser la Vella
assoleix el 4 de
8 amb agulla i
el pilar de vuit amb folre i manilles.
Durant les fires de Santa Úrsula
celebrades a Valls l'any 1883 es
produeix una altre
moment històric: les
dues colles de Valls
intenten el 5 de 9 amb
folre, castell que potser
ja s'havia intentat vint
anys abans però sense
èxit. En la primera
escomesa la Vella el va
carregar, i el de la Nova
va quedar en intent.
Totes dues van tornar a
intentar-ho, però
l'enxaneta de la Nova
va baixar quan només
quedava travessar i fer
les aletes, fent que la
colla es retirés per
manca d'enxaneta (?). Per la seva part
la Vella finalment el va
castelos sobre o qual gerou-se uma au-
têntica lenda que sobreviveu como tra-
dição oral até
nossos dias. É
um feito históri-
co que já não é
mais colocada
em dúvida e da
qual podem ser
encontradas
muitas referen-
cias, e a mesma
não voltaria a
se repetir até
117 anos de-
pois, em 25 de
outubro de
1998, quando
os “Minyons de Terrassa” descarregari-
am o 4 de 9 limpo no marco das firas
de Sant Narcís a Girona.
Em 30 de agosto, no dia de São Félix,
as “colles” levantam os 3
e 4 de 9 com “folre”, 2 de
8 com “folre”, 3 de 8 por
baixo, 5 de 8 e pilar de
sete com “folre”. E na
festividade do Roser a
“Vella” obtém o 4 de 8
com agulha e o pilar de
oito com “folre e manil-
les”. Ao longo das firas
de Santa Úrsula celebra-
das em Valls no ano 1883
se produz outro momento
histórico: as duas “colles”
de Valls intentam o 5 de
9 com “folre”, torre essa
que tal vez já tivesse sido
intentada vinte anos an-
tes mas sem êxito.
assolir, carregat i descarregat, al tercer
intent.
Aquesta època
esplendorosa dels castells
va finalitzar per les festes
de Santa Tecla de l'any
1889, amb un gran nombre
de castells de màxima
dificultat de vuit i nou
pisos. Amb tot, cal tenir en
compte diversos factors
importants: en aquells anys
sols es comptaven com a
vàlids els castells descarregats, els
carregats molts cops es quedaven com
una anècdota que ni es recollia a les
notícies que ja de per si solien ser
d'escassa qualitat i sense imatges. Tot
plegat fa que les dades de moltes de
les actuacions realitzades en aquests
temps siguin encara discutides.
Noticias: da “Associação Cultu-
ral Catalonia” e outras
Noticies: de l’Associació Cultural
Catalonia i d’altres
RESERVAS PARA O PA AMB TOMÀQUET NO CATALONIA ATÉ DIA 30/11/11
DATA DO EVENTO:
SEXTA-FEIRA DIA 02/12 RESERVAS e DEPÓSITOS: FONE: 2273-5223 (D. ESTHER) LOCAL: SEDE DO CATALONIA
Horário: 20H
Preço: R$ 25,00 sócios; R$ 30,00 não-sócios
Bebidas à parte!
Mais informações sobre o evento acesse
nosso site www.catalonia.com.br
Na primeira acometida a “Vella” a car-
regou, e o da “Nova” ficou no intento.
Ambas voltaram a intentá-lo
mas o “enxaneta” da Nova des-
ceu quando só restava atraves-
sar e fazer as “aletes”, moti-
vando que a “colla” se retira-se
por falta de “enxaneta” (?). Por
sua parte a “Vella” finalmente o
conseguiu, carregada e descar-
regada, na terceira tentativa.
Esta época esplendorosa das
torres humanas finalizou nas
festas de Santa Tecla do ano 1889,
com uma boa quantidade de torres de
máxima dificuldade de oito e nove an-
dares. Contudo, é necessário observar
diversos fatores importantes: por a-
queles anos somente eram tidos como
válidas as torres descarregadas, os
carregados restavam, freqüentemente,
como uma anedota que nem sequer
virava noticia que já de per si eram de
escassa qualidade e sem imagens. Isso
tudo faz com que os dados de muitas
das atuações realizadas nesta época
sejam ainda discutidas.
No próximo boletim
• Decadència 1889-1926
• Renaixença 1926-1981
• Segona època d'or 1981-1993
• Època de platí 1993-actualitat
Matriculas abertas para
o curso de catalão 2012:
Próximas turmas
com início dia 14/01/12
Veja mais
Contribuição de sócio 2012
antecipada. Contribua com o Catalonia.
Valor: R$ 300,00 à vista!
Sua contribuição é fundamental para continuarmos
com nossas atividades.
Veja mais
En Josep-Ramón Freixanet Casas
Nascut a Lleida, el passat divendres 11/11, i als 44 anys
rebé, a la CÂMARA MUNICIPAL DE SOROCABA, EL
PREMI DE “CIDADÃO HONORÁRIO”.
No varem poder estar-hi presents, però per mitjà
d’aquestes senzilles ratlles l’hi fem manifesta la nostre mes
cordial enhorabona!
Josep-Ramón, que per molts anys puguis, com diuen
a casa nostre, fer semblants obres amb els mateixos
manobres.
La direcció del Catalonia
CCATALUNYAATALUNYA ESES PROCLAMÀPROCLAMÀ CAMPIONACAMPIONA DEDE
LALA CCOPAOPA AAMÈRICAMÈRICA 2011, 2011, DEDE HOQUEIHOQUEI
SOBRESOBRE PATINSPATINS, , ENEN VÈNCERVÈNCER AA XXILEILE PERPER 2 2
GOLSGOLS AA 0!0!
Sertãozinho recebeu a III Copa América de
Hóquei em Patins. A Seleção Feminina da Catalunha de hóquei sobre patins
esteve no Brasil para participar da 3a. Copa América de Hóquei Femi-
nino, que realizou-se na cidade de Sertãozinho, SP, de 7 a 12 de no-
vembro e que contou com a participação das seleções do Brasil, Chile,
Uruguai e África do Sul.
No domingo dia 13 de novembro, às 13 h, foi recepcionada na
Associação Cultural Catalonia. Vejam, a seguir, uma pequena reporta-
gem gráfica da recepção e boas vindas à referida seleção .
A seleção vitoriosa
A recepção
Segue na próxima página