FLEXIBILITATFLEXIBILITAT
CAPACITAT DE MOVIMENT MÀXIM
D’UNA ARTICULACIÓ
NO CONFONDRE AMB:
-ELASTICITAT: Capacitat que té un cos per retornar a la seva posició de repòs un cop s’aturin les forces que l’han deformat.
-STIFFNESS: Mesura de rigidesa muscular (estructura
poc flexible).
Amplitud de moviment
(ADM)
LA PODEM CLASSIFICAR EN:
ESTÀTICA O PASSIVA
DINÀMICA O ACTIVA
Segons Fleischman
En relació al grau de mobilitat assolit amb moviments lents i realitzats amb ajuda.
La mobilitat assolida en la gran majoria dels moviments esportius, generats per forces com la contracció dels agonistes i efectes combinats de la gravetat i altres
elements externs
FACTORS BÀSICS QUE DETERMINEN LA MOBILITAT D’UN SEGMENT ARTICULAR
COMPONENT MUSCULAR
COMPONENT ARTICULAR
El to de la musculatura que es troba implicada en la direcció del moviment
La forma de les superfícies dels ossos i limitacions que aporta el sistema de lligaments
DETERMINANTS DE LA FLEXIBILITATDETERMINANTS DE LA FLEXIBILITAT
MECÀNICSMECÀNICS
ELASTICITAT (elastina)
RIGIDESA (colagen)
NEUROFISIOLÓGICSNEUROFISIOLÓGICS
ESTIMULACIÓ NERVIOSA
RECEPTORS NERVIOSOS I REFLEXOS MUSCULARS
EXTERNSEXTERNSSEXE, EDAT, HORA DEL
DIA, TEMPERATURA
RIGIDESARIGIDESA
Seria la resistència física d’un cos per trencar-se davant d’una força externa
ELASTICITATELASTICITAT
Seria la capacitat física d’un cos per deformar-se a partir d’una força externa i recuperar el seu estat inicial de repòs
sense modificació estructural o funcional
En el teixit conjuntiu hi trobem el colagen, que aporta la
rigidesa, i l’elastina, que ens dóna la capacitat d’elongació
Material rígid, com l’os, que suporta grans tensions però molt baixa deformació.
Material poc deformable, com el tendó (majoria de colagen i poca elastina)
Material elàstic, com els lligaments
ESTIMULACIÓESTIMULACIÓ NERVIOSANERVIOSA
L’increment, tant en quantitat com en intensitat, dels estímuls ambientals provoca una hiperexcitació de la vía
gamma del sistema simpàtic, incrementant el to muscular.
RECEPTORS NERVIOSOS I REFLEXES RECEPTORS NERVIOSOS I REFLEXES NEUROMUSCULARSNEUROMUSCULARS
El fus neuromuscular, informant sobre el grau d’estirament del múscul i activa el reflex miotàtic
L'òrgan tendinós de Golgi, situat en el tendó, informa de la tensió excessiva a la que és sotmès un múscul
MÈTODES D’ENTRENAMENTMÈTODES D’ENTRENAMENTSOBRE EL COMPONENT MUSCULAR
•Estàtic passiu
•Passiu assistit
•Bob Anderson
•FNP
•3-S Holt
•En tensió activaSOBRE EL COMPONENT LLIGAMENTÓS
•Dinàmics: Rebots
•Estàtics passius i assistitsNO AMB NENS
NO AMB NENS
Es requereixen com a mínim 6” per inhibir l’acció del fus neuromuscular
i generar efecte de relaxació muscular
Entre 12 i 20” d’estirament es produeixen les adaptacions més
importants a nivell neuromuscular, mostrant els màxims beneficis als 30”, sense efectes diferents si l’estirament es manté 60” o més. (Beualieu(1981), Madding et al.
(1987), Bandy, Iron y Briggler (1997)
ESTÀTIC PASSIUESTÀTIC PASSIU
PASSIU- ASSISTITPASSIU- ASSISTIT
Similar a l’anterior, però en aquest cas s’utilitza un element extern que permet incrementar la mobilitat.
Pot constituir una pràctica desaconsellada pel perill de forçar excessivament si la persona que manipula no gaudeix de les nocions necessàries del límit de resistència o fragilitat del
múscul.
Els músculs biarticulars són els que han de sotmetre’s amb certa regularitat a un programa
d’entrenament amb estiraments amb tensió passiva.
ANDERSONANDERSON
FACILITACIÓ NEUROMUSCULAR FACILITACIÓ NEUROMUSCULAR PROPIOCEPTIVA (PNF)PROPIOCEPTIVA (PNF)
20” D’ESTIRAMENT + CONTRACCIÓ ISOMÈTRICA DEL MÚSCUL ESTIRAT (6-10”) + FASE DE RELAXACIÓ +
REPETICIÓ DE LA SEQÜÈNCIA ANTERIOR
3-S DE HOLT3-S DE HOLT
20” D’ESTIRAMENT + CONTRACCIÓ ISOMÈTRICA DEL MÚSCUL ESTIRAT (6”) + CONTRACCIÓ DEL MÚSCUL ANTAGONISTA (6”) + REPETICIÓ DE LA SEQÜÈNCIA
ANTERIOR
MÈTODES DINÀMICSMÈTODES DINÀMICS
REBOTS, BALANCEIG, LLANÇAMENTS, TRACCIONS
DYNAMICDYNAMIC STRETCHINGSTRETCHING
Permetre la realització dels gestos tècnics.
Prevenir lesions per sobreestirament
Assolir un correcte equilibri artromuscular
Recuperar l’estat del múscul
MÈTODES D’ESTIRAMENTS A UTILITZAR:
A L’INICI DE L’ESCALFAMENT
CAP. És necessari incrementar la temperatura corporal i muscular abans de procedir a un estirament eficaç
-Per assolir el grau de mobilitat i extensibilitat muscular adequat per a la realització de gestos tècnics i prevenir lesions....... ESTÀTIC- PASSIU ¿?.
-Per preparar la musculatura, sol·licitant contractibilitat i elasticitat..... DINÀMICS (¿?)
AL FINAL DE L’ESCALFAMENT
ATENCIÓ! L’estirament passiu i el passiu forçat de la musculatura agonista, previ a la realització d’accions
explosives (batuda remat volei, entrada a cistella, canvis de ritme handbol...) poden afectar negativament al
rendiment.
És més aconsellable realitzar estiraments estàtics breus en tensió activa i estiraments dinàmics (Wiemann,
Klee,1992; Henning y col. 1994)
Tan sols podria ser aconsellable en aquells esports on per obtenir el màxim rendiment calgui una ADM molt
elevada (ex: natació-esquena-escapulohumeral // gimnàstica artística-escapulohumeral i
coxofemoral).....per tant, és difícil justificar-ho en els esports col·lectius.
PER DESENVOLUPAR LA FLEXIBILITAT
Destaca el mètode PNF de Kabat, doncs sembla el mètode més eficaç en el desenvolupament de la flexibilitat (Nelson,1986; Andel,1997; Kjaer et al,2003)
PER DESENVOLUPAR LA FLEXIBILITAT EN INFANTILS
A partir de l’estirament estàtic relaxat i de l’stretching de Bob Anderson. (Desaconsellats els que incideixen sobre el component lligamentós)
QUIN ÉS EL TEMPS ÓPTIM D’ESTIRAMENT?
CAL ESTIRAR ABANS DE FER UN TREBALL DE VELOCITAT (quin tipus d’estirament)?
L’ESTIRAMENT PREVI A L’ENTRENAMENT O COMPETICIÓ REDUEIX EL RISC DE LESIÓ MUSCULAR?
HE D’ESTIRAR AMB ELS NENS? (què estirar?)
QUINS ESTIRAMENTS SÓN CONTRAINDICATS?
-El múscul que es pretén estirar ha de trobar-se en l’estat màxim de repòs
- La columna vertebral ha de trobar-se en descàrrega o bé mantenint les seves
curvatures anatòmiques
-En postura de càrrega la columna vertebral no manté les curvatures
anatòmiques
-El múscul que es pretén estirar no es troba en repòs
SIT AND REACH FLEXIÓ PROFUNDA TRONC
GONIOMETRE
EXISTEIX LA VELOCITAT?
QUIN ÉS L’ÒRGUEN RESPONSABLE DE LA SEVA ACCIÓ?
HI HA DIFERÈNCIA ENTRE ELS ESPORTS INDIVIDUALS I
COL·LECTIUS?
ES POT ENTRENAR LA VELOCITAT?
QUINS TIPUS DE VELOCITAT HI HA?
VELOCITATVELOCITAT
LA CAPACITAT QUE ENS PERMET FER UNA ACCIÓ EN EL MENOR TEMPS POSSIBLE
DE REACCIÓ
GESTUAL
CÍCLICA
FACTORS DELS QUALS DEPÈN LA VELOCITAT
DE REACCIÓDE REACCIÓ
Percepció de l’estímul a través dels òrgans sensorials especialitzats.
Transmissió de l’impuls nerviós des de l’òrgan sensorial fins al sistema nerviós central. Elaboració de l’ordre motora. Transmissió de l’impuls des del sistema nerviós central fins al múscul.
L’estimulació de les diferents unitat motores implicades.
ACÍCLICAACÍCLICA
CÍCLICACÍCLICA
Factors neuronals i factors inter intra musculars
+ La força i la resistència
EVOLUCIÓ I ENTRENABILITATEVOLUCIÓ I ENTRENABILITAT
+++
+++++++♂♀
++++++♂
ACÍCLICA+++++♀
+♀+++++
♂
CÍCLICA
++REACCIÓ
18-2016-1814-1612-1410-128-10
SEGONS LA FÍSICA, LA VELOCITAT ÉS:
V= e/tA NIVELL ESPORTIU ES VINCULA AL MÍNIM TEMPS POSSIBLE
AQUESTA DEFINICIÓ POT SER ÚTIL PER A ESPORTS INDIVIDUALS DE BAIXA INCERTESA...PERÒ NO ÉS ÚTIL PER A ESPORTS COL·LECTIUS!!
A LA RECERCA DE LA A LA RECERCA DE LA VELOCITAT...VELOCITAT...
CONCEPTE DE VELOCITAT EN ELS ESPORTS COL·LECTIUS
CAPACITAT COMPLEXA, DERIVADA D’UN CONJUNT DE PROPIETATS FUNCIONALS (FORÇA, COORDINACIÓ), QUE POSSIBILITA REGULAR, EN
FUNCIÓ DELS PARÀMETRES TEMPORALS EXISTENTS, L’ACTIVACIÓ DELS PROCESSOS COGNITIUS I FUNCIONALS DE L’ESPORTISTA, AMB
L’OBJECTIU DE PROVOCAR UNA RESPOSTA MOTORA ÒPTIMA. Javier Jorge Vizuete
LA VELOCITAT ENTESA COM UNA
QUALITAT COGNITIU-MOTRIU
ATENCIÓ! LA VELOCITAT COL·LECTIVA NO ÉS LA SUMA DE LES VELOCITATS
INDIVDUALS!!
“LA VELOCITAT DE L’EQUIP DETERMINARÀ LA VELOCITAT DE JOC PER SOBRE DE LA VELOCITAT DE QUALSEVOL JUGADOR, PER TANT, LES
ACCIONS DE JOC GAIREBÉ MAI VINDRAN DETERMINADES PER LA VELOCITAT DE DESPLAÇAMENT DELS JUGADORS, VINDRAN
CONDICIONADES PER LA VELOCITAT AMB LA QUE ES MOU LA PILOTA.” GARCIA MANSO et AL (1996)
L’EQUIP GESTIONARÀ LA VELOCITAT NECESSÀRIA EN FUNCIÓ DE LA SEVA FILOSOFIA I OBJECTIUS DE
L’EQUIP, TROBANT UNA VELOCITAT DE JOC ADEQUADA
“LA CAPACITAT D’UN EQUIP I/O JUGADOR PER RESOLDRE DE DE FORMA ÒPTIMA LES TASQUES/OBJECTIUS CONSUBSTANCIALS A LES
DIFERENTS FASES I SUBFASES DEL JOC” A. VALES I A. ARECES, 2002
DEFINICIÓ DE VELOCITAT EN ESPORTS COL·LECTIUS
AIXÒ ENS PORTA A DUES MANIFESTACIONS DE LA VELOCITAT
INDIVIDUALCOL·LECTIVA
CAPACITAT COMPLEXA, DERIVADA D’UN CONJUNT DE PROPIETATS FUNCIONALS (FORÇA, COORDINACIÓ), QUE POSSIBILITA REGULAR, EN
FUNCIÓ DELS PARÀMETRES TEMPORALS EXISTENTS, L’ACTIVACIÓ DELS PROCESSOS COGNITIUS I FUNCIONALS DE L’ESPORTISTA, AMB
L’OBJECTIU DE PROVOCAR UNA RESPOSTA MOTORA ÒPTIMA. Javier Jorge Vizuete
CONCEPTE DE VELOCITAT DE L’ESPORTISTA
QUÈ CONDICIONARÀ AQUESTA VELOCITAT?
La disponibilitat cognitiva del jugador
La disponibilitat condicional del jugador
La disponibilitat coordinativa i tècnica específica
La capacitat del jugador per suportar la fatiga
MECANISME DE PERCEPCIÓ
ANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS
Anàlisi Comparació
MEMÒRIA
Codi
Perceptiu
Per tal que hi hagi una bona disponibilitat cognitiva del jugador cal:
LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS
El jugador s’ha de fixar en:
CATEGORIES D’INFORMACIÓ
ADVERSARIS
COMPANYS TEMPS
ESPAI
PILOTA
REGLAMENT CAPACITATS PRÒPIES
Directa, dels companys, i intencions
Situacions i intencions
De joc i de la competició Tècniques, físiques i tàctiques
Camp i joc proper
Del partit i de la acció concreta
Ubicació i perillositat
MECANISME DE DECISIÓ
LES MEVES CAPACITATS
MEMÒRIA
Codi Perceptiu
Contrastació
OBJECTIU DE LA
ACCIÓ QUÈ?
PROGRAMA D’ACCIÓ
COM?
MECANISME D’EXECUCIÓ
SISTEMA NEUROMUSCULAR
GEST
Vinculat a la capacitat condicional, coordinativa i tècnica del jugador
MANIFESTACIONS DE LA VELOCITAT DEL JUGADOR
ABANS DE COMENÇAR A ACTUAR
VELOCITAT DISCRIMINATIVA: La capacitat del subjecte per analitzar els estímuls que informen de l’acció a realitzar (NO ÉS MESURABLE!)
VELOCITAT EN LA PRESA DE DECISIONS: La velocitat amb la qual un subjecte selecciona l’acció a realitzar
ANTICIPACIÓ
COM A PREDICCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ, FET QUE ENS PERMET
GENERAR UNA RESPOSTA PREVIA A L’APARICIÓ DE L’ESTÍMUL
Accions defensives (recuperació de pilota, ajudes...) i ofensives (desmarcatges de ruptura, furts de pilota...)
APRENENTATGE EXPERIÈNCIA ATENCIÓ
DURANT L’ACTE MOTOR
VELOCITAT INICIAL: La resposta motriu davant d’una situació. Aquesta depèn exclusivament de la força. És el temps que transcórrer des de que
l’estímul arriba al múscul i l’activitat motriu. Normalment es troba vinculada a accions aïllades (acícliques) (un llançament, un salt...)
VELOCITAT DE DESPLAÇAMENT: Capacitat de realitzar una trajectòria en el temps òptim
VELOCITAT I ACCELERACIÓ
ENTENEM L’ACCELERACIÓ COM EL CANVI DE VELOCITAT PER UNITAT DE TEMPS.
NO CONFONDRE AMB VELOCITAT MITJA, ENTESA COM LA RELACIÓ ENTRE L’ESPAI TOTAL I EL TEMPS
DEDICAT A COBRIR-LO
A NOSALTRES QUÈ ENS INTERESSA MÉS?
HO MIREM QUAN FEM UN TEST DE VELOCITAT?
MANIFESTACIONS DE LA VELOCITAT COL·LECTIVA
VELOCITAT COL·LECTIVA
VELOCITAT OFENSIVA
VELOCITAT DEFENSIVA
Velocitat de progressió de la
pilota
Velocitat de circulació de la
pilota
Velocitat de recuperació/
interrupció de la pilota
RECOMANACIONS I EXEMPLES RECOMANACIONS I EXEMPLES PRÀCTICS DEL TREBALL DE PRÀCTICS DEL TREBALL DE
VELOCITATVELOCITAT
S’ENTRENA SEMPRE A LA MÀXIMA INTENSITAT
NO ÉS RECOMANABLE ENTRENAR-LA AMB FATIGA
EL MILLOR ÉS UBICAR-LA A L’INICI DE LA SESSIÓ
MÉS RECOMANACIONS EN LA METODOLOGIA DEL TREBALL DE VELOCITAT
EN LA CAPACITAT DE DESPLAÇAMENT
1- UTILITZAR EXERCICIS SIMPLES QUE FACILITIN LA MÀXIMA PRODUCCIÓ I GESTIÓ ENERGÈTICA.
2- LA MILLORA DE LA VELOCITAT ACÍCLICA HA DE PRECEDIR A LA VELOCITAT CÍCLICA.
3- DURADA DELS EXERCICIS ENTRE 3” I 6”
4- DURANT LA MATEIXA SESSIÓ ÉS RECOMANABLE UTILITZAR NIVELLS D’INTENSITAT SUBMÀXIMA, MÀXIMA I SUPRAMÀXIMA.
5- LA PROGRESSIÓ HA D’ANAR DE DESPLAÇAMENT RECTILINIS CAP A COMBINACIÓ COMPLEXA D’ACCIONS CÍCLIQUES (CANVIS DIRECCIÓ)
6- EVITAR EXERCICIS DE FLEXIBILITAT PRÈVIA EN L’ESCALFAMENT.
Font: Portolés,J.
NO PODEM DEIXAR DE BANDA L’ESTABILITAT CORPORAL
Tindrà influència sobre els canvis de direcció i recuperació de la verticalitat.
Ens servirà com a transmissor de forces (cadera)...aturar-arrancar, girs, rotacions, salts, aixecar-se, acceleracions...
Interessant treballar abdominals i propiocepció
CAPACITAT DE REPETIR ACCIONS MÀXIMES (RESISTÈNCIA A LA VELOCITAT)
Progressar de 7-8 repeticions fins a 12-14 (Bompa 1990). La recuperació entre les repeticions (si són curtes) estarà al voltant de 30” (Fox, E. 1984)
5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT
CANVIS DE DIRECCIÓ: 29,5+/-10
SALTS : 8,5+/-4
CONTACTES AMB L’ADVERSARI : 25,4+/-9,8
SPRINT (variable en funció de la posició del jugador al camp):
-Central 12
-Pivot defensiu 15
-Interior 30
-Davanter 20-30
“MIS DELANTEROS SOLO DEBEN CORRER 15m., A NO SER QUE SEAN ESTÚPIDOS O
ESTEN DURMIENDO” Johan Cruyff
LA CAPACITAT DE REACCIÓ ES REALITZA DAVANT D’UN OBJECTE EN MOVIMENT (això suposa un component de càlcul de trajectòria i d’interceptació)
LA REACCIÓ VISUAL ES SITUA AL VOLTANT DE 200 milisegons...DAVANT D’UN LLANÇAMENT A 10m. A UNA VELOCITAT DE 75Km/h EL PORTER HA D’INICIAR ABANS EL MOVIMENT... REACCIONEN DAVANT D’INDICIS EN LA PART INICIAL
DEL VOL DE LA PILOTA (més fàcil fer lectures horitzontals que verticals).
PROPOSAR EXERCICIS ON SIGUI CAPAÇ DE RECTIFICAR MOVIMENTS INICIATS
TREBALL DEL CÀLCUL DE TRAJECTÒRIES AMB OCLUSIÓ PARCIAL, FOCALITZACIÓ ESTRETA I AMPLA...