9
Una sorpresa de color rosaCAPÍTOL 1
Aquell dissabte a la tarda, la Tribu havíem
quedat de trobar-nos a la porta Est del parc per
anar plegats a casa de la Laura, una nena de la
classe.
La Laura és una mica fi gafl or, però les seves
festes d’aniversari són la bomba i, és clar, com
cada any, no ens la volíem perdre.
Quan vaig arribar a la porta Est del parc, la
resta ja hi era. En Miquel es mirava el cel amb
aire crític.
—Quina bírria de dia! Jo em pensava que fa-
ria sol i podríem sortir a la superterrassa de la
Laura...
12-Noche Halloween.1ª.indd 912-Noche Halloween.1ª.indd 9 17/07/12 16:5917/07/12 16:59
10
LA TRIBU DE CAMELOT
—Doncs em sembla que t’hi hauràs de posar
fulles —li va dir la Mireia, que, evidentment,
tampoc no estava gens contenta amb aquell cel
que amenaçava pluja.
—Si ho arribo a saber, li dic que no vull anar
a la festa.
—Au, som-hi! —va dir l’Eli, posant-nos en
marxa.
—Això, Miquel, deixa-ho córrer. Ja saps que,
passi el que passi, la festa d’aniversari de la Lau-
ra sempre val la pena.
—I tant! Begudes a dojo. I patates fregides i
ganxets i cacauets picants amb mel...
—I uns entrepans de pasta de xocolata...
—I espectacles de tota mena.
—Un any hi va haver un ball... —va remugar
en Miquel—. Ves quina gràcia!
—Però un any hi va haver un espectacle de
màgia. I un altre any un paio que feia bombolles
de sabó quadrades.
Parlant, parlant, havíem travessat el parc i
érem davant de la porteria on viu la Laura. Just,
aleshores, va començar a ploure.
Vam pujar per les escales i ens vam plantar
12-Noche Halloween.1ª.indd 1012-Noche Halloween.1ª.indd 10 17/07/12 16:5917/07/12 16:59
11
UNA SORPRESA DE COLOR ROSA
al davant de la porta. De dins ens arribava un
xivarri notable.
—Quin merder! —va dir en Miquel.
I es notava que ja ni es recordava que, com
que plovia, no podríem sortir a la superterrassa.
La Berta va tocar el timbre i, de seguida, la
Laura ens va obrir. Darrere d’ella hi havia un
munt de nens i nenes de la classe.
—Em penso que ha convidat a tothom —em
va xiuxiuejar la Mireia.
12-Noche Halloween.1ª.indd 1112-Noche Halloween.1ª.indd 11 17/07/12 16:5917/07/12 16:59
12
LA TRIBU DE CAMELOT
Tenia raó: la sala era plena de gom a gom.
Però això no va ser cap inconvenient, sinó tot
el contrari: ens ho vam passar pipa. Tant que ni
em vaig adonar que el temps s’escolava molt de
pressa, així que, quan van aparèixer el pare i la
mare de la Laura perquè ja era l’hora de berenar
i de bufar les espelmes del pastís, semblava que
haguéssim acabat d’arribar. Però no; ja eren gai-
rebé les set de la tarda. Faltava poc perquè fos
hora d’anar-nos-en.
—Em sembla que avui no hi haurà cap espec-
tacle sorpresa —va dir-me en Sa’îd amb la boca
plena d’entrepà de formatge.
Li vaig donar la raó:
—Potser no, perquè la Laura m’ha dit que
aquest vespre se’n va de viatge amb els seus pa-
res i no torna fi ns dijous.
—I això? —va dir ell—. Quina barra! Se sal-
tarà tres dies de classe...
Quant a la sorpresa, ens equivocàvem tots
dos: així que la colla de nens i nenes ens vam
tornar a quedar sols, la Laura ens va fer un se-
nyal misteriós perquè ens hi acostéssim.
—Què? Què passa?
12-Noche Halloween.1ª.indd 1212-Noche Halloween.1ª.indd 12 17/07/12 16:5917/07/12 16:59
13
UNA SORPRESA DE COLOR ROSA
—Digues, a què treu cap tant de misteri?
La Laura es va posar el dit damunt dels llavis
demanant-nos silenci.
—Xxxt!
Tot i que la Laura no aconsegueix mai que
ningú li faci gaire cas, aquest cop tothom va ca-
llar. Aleshores, va girar-se cap a la porta per on
acabaven de desaparèixer la seva mare i el seu
pare, com si volgués assegurar-se que no hi ha-
via perill que la descobrissin.
La Mireia i jo ens vam mirar arquejant les
celles, sorpreses per tota aquella comèdia.
—Ara —va començar la Laura, amb una veu
molt fl uixa, com si tingués por que alguna per-
sona gran la pogués sentir—, us ensenyaré una
cosa... una cosa molt especial.
—Com d’especial? —va preguntar la Mireia,
que no sabia si refi ar-se’n.
—Mooooolt! Tant que, després, no podràs
explicar a ningú que ho has vist.
L’Eli va fer morros.
—Doncs ja em diràs quina gràcia té que ens
ensenyis una cosa còsmica i que no ho puguem
explicar.
12-Noche Halloween.1ª.indd 1312-Noche Halloween.1ª.indd 13 17/07/12 16:5917/07/12 16:59
14
LA TRIBU DE CAMELOT
—Doncs, no. No en podreu parlar. I si no
em prometeu que estareu callats com morts per
sempre més i que no explicareu a ningú el que
veureu avui, no us ho podré ensenyar.
És clar, tothom va prometre solemnement
que no diria res de res.
La nena va sortir sense fer soroll i, després
d’uns instants, la porta es va tornar a obrir i la
nostra companya va tornar a entrar arrossegant...
—Un peluix rosa! —va cridar un dels de la
classe amb la mateixa veu que podia haver dit
«un cagalló».
La Laura es va quedar palplantada davant de
tothom amb el peluix agafat d’una mà. Mentres-
tant, la majoria de nens i nenes protestaven so-
rollosament. D’entre tots, sobresortia la veu d’en
Miquel:
—Aquesta sorpresa és una caca de la vaca!
I just en el moment en què acabava de dir-ho,
«el peluix» es va deixar anar de la seva mà, va
fer dues passes i algú va cridar:
—Òndia! Si és un mico!
D’un bot, l’animal es va enfi lar al llum del
menjador i, en aquell moment, ens vam quedar
12-Noche Halloween.1ª.indd 1412-Noche Halloween.1ª.indd 14 17/07/12 16:5917/07/12 16:59
15
UNA SORPRESA DE COLOR ROSA
a les fosques.
Bé, no totalment
a les fosques,
perquè va resul-
tar que, del mico,
en sortia llum de
color rosa.
O sigui, que
no era un peluix,
sinó que era efecti-
vament un mico. I
ben estrany! Jo mai
no n’havia vist un
de color rosa xiclet
i, a més, fosfores-
cent.
La Laura va encendre altres llums, mentre
tothom feia murmuris d’admiració.
La bèstia, mentre ens ensenyava les dents, va
fer uns sorolls que eren inconfusibles: era ben bé
un mico; no gaire gran, de pèl força llarg i de
cua més llarga encara. I aleshores va començar a
balancejar-se sobre el llum del menjador, fent-lo
servir de gronxador.
12-Noche Halloween.1ª.indd 1512-Noche Halloween.1ª.indd 15 17/07/12 16:5917/07/12 16:59
12-Noche Halloween.1ª.indd 1612-Noche Halloween.1ª.indd 16 17/07/12 16:5917/07/12 16:59
12-Noche Halloween.1ª.indd 1712-Noche Halloween.1ª.indd 17 17/07/12 16:5917/07/12 16:59
18
LA TRIBU DE CAMELOT
El llum anava d’una banda a l’altra, girant
perillosament. I com més s’inclinava, més bé s’ho
passava l’animal, que no parava de fer sorolls.
Des de baix, nens i nenes estàvem encantats
amb l’espectacle.
—Ja sabia jo que era una bona idea venir a la
festa d’aniversari de la Laura —va dir l’Eli.
—I tant! —va estar-hi d’acord la Berta—.
Sempre prepara unes sorpreses còsmiques.
Però la Laura no semblava tan entusiasmada
com nosaltres. Se la veia neguitosa.
—Pinky —deia—, baixa d’aquí, fes el favor.
Si ve la mama, ens renyarà a tots dos...
—Pinky? —va dir la Mireia amb menys-
preu—. Només a la Laura li podia passar pel cap
posar-li aquest nom tan cursi...
—Ah, sí? —va dir la Laura, que l’havia sen-
tida—. I tu quin nom li hauries posat, si es pot
saber?
La Mireia no s’ho va rumiar ni cinc segons:
—Neó. Li hauria dit Neó. Perquè sembla un
llum de fi ra.
—Neó! Quina bestiesa! —va dir la Laura.
En aquell moment, en Pinky, esverat amb els
12-Noche Halloween.1ª.indd 1812-Noche Halloween.1ª.indd 18 17/07/12 16:5917/07/12 16:59
19
nostres crits, va fer un salt
espectacular i va «volar»
fi ns a la barra de la cortina.
I allí es va quedar, agafat
d’una sola mà, gronxant-se
ben feliç.
Tothom va aplaudir, menys
la Laura, que tornava a cridar-lo:
—Pinky, baixa de la cortina!
Però semblava que en Pinky s’ho estava pas-
sant pipa i no feia la impressió que volgués fer-li
cas. Cada cop estava més esverat, ensenyava més
les dents i xisclava més fort.
I, just en aquell moment, va passar el que
ningú no volia que passés: va entrar la mare de
la Laura.
—Es pot saber què és aquest terrabastall?
—va cridar amb veu d’empipadíssima.
La Laura va fer uns ulls com unes taronges.
La resta ens vam quedar paralitzats i sense dir
res, excepte en Pinky, que va continuar xis-
12-Noche Halloween.1ª.indd 1912-Noche Halloween.1ª.indd 19 17/07/12 16:5917/07/12 16:59
20
LA TRIBU DE CAMELOT
clant i gronxant-se, però ara penjat de la mà
esquerra.
—Pinky, baixa d’aquí —va dir la senyora.
Però el mico no tenia cap intenció de fer el
que li deien.
Aleshores, la senyora es va acostar a una frui-
tera que hi havia damunt d’un moble baix i en va
agafar un plàtan.
—Mira què tinc per a tu, Pinky.
El mico va deixar de gronxar-se i es va mirar
interessat la peça de fruita.
—Au, vine, que te’l dono —el va provocar
ella.
Finalment, el plàtan va poder més que la bar-
ra de la cortina i en Pinky va baixar per aconse-
guir-lo. Just aleshores, la dona va agafar el mico
a collibè, li va donar el plàtan i es va dirigir a
la porta de la sala. Abans de sortir, però, es va
girar i va dir, molt solemnement:
—Fareu bé d’oblidar el que heu vist. I tu,
Laura, no t’escaparàs d’un bon càstig.
I va tancar amb un cop de porta.
Ens vam mirar els uns a les altres, força es-
balaïts.
12-Noche Halloween.1ª.indd 2012-Noche Halloween.1ª.indd 20 17/07/12 16:5917/07/12 16:59
21
UNA SORPRESA DE COLOR ROSA
—Em sembla que ha arribat el moment d’anar-
nos-en —va dir l’Eli, amb molt sentit comú.
—Doncs, espereu-me un moment, que he
d’anar al lavabo —va dir la Berta.
Uns minuts més tard, quan la nostra compa-
nya tornava a ser amb nosaltres, vam acomiadar-
nos de la Laura i de la seva família i vam tocar
el dos.
12-Noche Halloween.1ª.indd 2112-Noche Halloween.1ª.indd 21 17/07/12 16:5917/07/12 16:59
22
LA TRIBU DE CAMELOT
A l’escala, la Berta va dir-nos que ens havia
d’explicar una cosa que, mentre ella era al passa-
dís, havia sentit que deien els pares de la Laura.
En ser a baix, ens ho va dir:
—Estaven molt esverats i discutien.
—Això de discutir ho fan molts pares i mares
—va dir en Miquel.
—Sí, però ells parlaven del mico. Deien que
no hauria d’haver sortit de l’habitació i que no
l’hauria d’haver vist gent estranya perquè això
els podia portar problemes.
—Problemes? Quina mena de problemes?
—Han dit que fi ns i tot amb la policia.
Ens vam mirar amb els ulls brillants.
—Això fa pudor de misteri, oi?
—I tant! El misteri del mico fosforescent.
12-Noche Halloween.1ª.indd 2212-Noche Halloween.1ª.indd 22 17/07/12 16:5917/07/12 16:59