INTRODUCCIÓ
Mostrem ací una de les nostres últimes exposicions que, com que és l’última,
potser ens enorgulleix bastant. Es tracta de l’exposició de “la Peça de
l’Any del Museu” que aquest any es tracta de la “cantimplora”. Aquesta
venim desenvolupant des de l’any 2000, ha anat evolucionant des de
llavors. Aquest any hem aconseguit la
i particulars que reflecteix una visió més global de la peça, la funcionalitat i la varietat de morfologies. Encara que
el caràcter primigeni de l’exposició segueix present, la combinació entre tradició i innovació amb la cantereria
tradicional d’Agost d’una banda i la visió de la ceràmica contemporània a
través de l’EASDA de l’altra.
Després de dos anys d’absència el Museu torna a publicar elbutlletí informatiu La Culona. Amb aires renovats i una mica més ambiciosos presentem acíla peça de l’any 2012 i la investigació que ha eixit de l’exposició duta a terme a l’agost d’enguany, anomenada “CANTA I PLORA”.
CANTA I PLORA
LA CANTIMPLORA
“Peça de l’any 2012 del Museu”
El nom de cantimplora és un com-post de dos termes: canta i plo-ra. Fa referència a la ressonància que produeix l’aigua quan s’aboca en aquest recipient. Aquest so és produït per la característica forma d’aquesta peça.
L’ús es va generalitzar i encara hui en dia està vigent entre les perso-nes que realitzen un recorregut en el qual han de beure aigua, per exemple: pastors, pelegrins, mi-litars, treballadors del camp, etc. Aquesta peça a més, com que és manejable, es pot portar penjada i es pot omplir amb certa regularitat en les “fonts del camí”.
La morfologia respon a la funciona-litat, que és eminentment pràctica: cos rodó de grandària mitjana, amb
facilite el transport, obertura/es per a omplir i beure.
En algunes zones de la Península amb prou feines es tenen testimo-niatges documentals de cantim-plores de ceràmica de forma tra-dicional, generalment s’usava la cantimplora de carabassa, encara que com veurem en el següent ca-pítol existeixen des d’èpoques molt llunyanes en el temps ja que la fun-ció bàsica és assegurar-se el proveï-ment d’aigua en el viatge, ja siga de major o menor recorregut.
La C
ulo
na
Ajuntamentd’Agost
BUTLLETÍ nº 11OCTUBRE 2012DIPÒSIT LEGAL A520-2012
2
BU
TLLETÍ 1
1 -
LA
CU
LO
NA
UN VIATGEPER LES
CANTIMPLORES
Cantimplora d’Any Nou
Cantimplora egípcia d’any nou. Necròpoli de Les casetes, tomba
18. VILAMUSEU
Cantimplora de Fayenza rea-litzada amb motlle bivalve. El cos és de tendència esfèrica, coll cilíndric i vores exvasa-des. El coll de la peça repre-senta la tija de la planta del papir i està decorat amb flors de lotus. A banda i banda del coll hi ha dos babuins se-dents (animal sagrat del déu Tot) amb els colzes recolzats en els genolls, que represen-ten el pas del temps.
La part superior del cos es-fèric de la cantimplora apa-reix decorada amb un pecto-ral egipci o collaret d’Usekh . La carena que recorre tot el perímetre de la peça i alhora uneix les dues cares de la can-timplora està decorada amb motius vegetals i en la part superior, molt prop del coll, presenta dos rectangles amb inscripcions jeroglífiques. La primera de les inscripcions diu: “Que el déu Ptah òbriga un feliç any al seu amo”, i en
la segona es pot llegir, “Que la deessa Neit done vida i fo-rça al seu amo”. El déu Ptah i la deessa Neit apareixen freqüentment representats en inscripcions d’aquest ti-pus de gots i, a més, els dos estan íntimament relacionats amb la inundació que tenia lloc coincidint amb l’arribada de l’any nou, al juliol.
Aquesta cantimplora de color groguenc va tenir un vidriat verd (del que queden algunes restes en el coll), que recor-dava el color de l’aigua del Nil, i va servir per contenir l’aigua de la crescuda del Nil a la qual atribuïen tota classe de virtuts i beneficis.
Cantimplora minera
Cantimplora usada pels miners romans en Carthago Nova.
Museu Arqueològic Municipal de Cartagena.
Feta de cistelleria en espiral i impermeabilitzada amb re-sina vegetal, té 0,40 cm de diàmetre. 17-20 cm d’altura, i presenta en el centre un orifici o cavitat circular amb l’objectiu d’introduir un eix, probablement de fusta, per facilitar-ne transport per dos miners; l’obertura de la boca té 12 cm de diàmetre i 3 cm d’altura. Es tracta d’un exem-plar únic.
Cantimplora romana
Museu arqueològic Municipal d’Águilas
Cantimplora de grans dimen-sions de ceràmica comuna. Cronologia: Intervinguts del segle III d C. Referència: Amor-tització. Va aparèixer acom-panyada de diverses peces completes en aquesta solsida o amortització de l’habitació: diverses olles de ceràmica comuna, àmfora Africana I i ceràmica africana de cuina (Hayes 200). Com a anècdo-ta, cal dir que va aparèixer al costat del mur oest al costat d’un clau de ferro; en el mo-ment de la solsida es trobava penjada en aquest parament. Exposició permanent del Mu-seu. Vitrina 9.
Té quatre anses anulars ge-minades per poder suspendre la peça. Forma lleugerament lenticular amb els costats ma-jors asimètrics. Un de còncau i un altre de convex amb una petita base amb òmfal que permet assentar la cantim-plora també horitzontalment. Boca estreta amb vora exva-sada i llavi engrossit.
La pasta és compacta marró –vermellosa amb bon acabat allisat, amb marques estria-des i mica platejada que aflo-ra en la superfície.
L’altura total de la peça és de 32 cm, diàmetre 30 cm, am-plària 20 cm, diàm. Boca 8 cm, diàm. base 6,5 cm.
3
BU
TLLETÍ 1
1 -
LA
CU
LO
NA
Cantimplora. Garray
S. I a. de C. Museu Numantino. Sòria
Procedent del poblat de Numància, s.I aC
Cantimplora medieval
Cartagena. Arxiu ARQUA /Marisol Crespo/José R. Iborra
Presenta decoració a força de cercles concèntrics i restes d’una engalba groguenca.
Cantimplora decoradaamb manganés
S XIV y XV. Almería
Úbeda (Jaén)
Priego (Conca)
Cantimplora envernissada
Museu Etnogràfic de Jumella
Data de finals del s. XIX a principis del s. XX, probable-ment producció local.
Fuentes de Ebro (Saragossa)
La Rambla (Còrdova)
Navalucillos (Toledo)
Cantimplores datades de finals del s. XIX i principis del s. XX.
Ramón Paredes
4
BU
TLLETÍ 1
1 -
LA
CU
LO
NA
Cantimplora. La Galera (Tarragona)Finals del s. XIX principis del XX
Cantimplores Càceres.Finals del s. XIX principis del XX
Botija de cazador, Úbeda (Jaén). Finals del s. XIX principis del XX
Equip Adobe
Botilla de pareller (botija de yuntero)
Solia penjar-se en els guarni-ments de la bèstia. Finals del s. XX. Pòrtol - Marratxí (Mallorca).
Botija de camp. 1559. Carmona (Sevilla)
Cantimplora urdida. Gea d’Albarrasí (Terol). Finals del s. XIX principis del XX
Barril, Milla de Tera (Zamora). Finals del s. XIX principis del XX
Botija arriera.Morón de la Frontera (Sevilla).Finals del s.XIX principis del XX
Botija de campo. Bujalance (Còrdova) Finals s. XIX principis XX
5
BU
TLLETÍ 1
1 -
LA
CU
LO
NA
Barril. Peñafiel (Valladolid)
Botija furonera, Ubeda (Jaén)
S’utilitzava per amagar el furó, animal prohibit per a la caça. Actual reproducció de model antic.
Cantimplora de Coca (Segòvia).
Les dues cares són simètri-ques i presenta en una d’elles, en la part superior, un petit forat que es tapa amb un tros de pal. És per a l’entrada d’aire en beure. Va ser realitzada pels germans Murciego, Gabriel i Luís. Son pare era canterer originari de Jiménez de Jamuz (Lleó), i es va traslladar a Coca en ser contractat per la societat Unión Resinera per a fabricar pots de resina.
Barril. Peñafiel (Valladolid)
Cantimplora de la provincia de Conca. Equipo Adobe
En aquesta cantimplora, les dues cares són iguals.
Contemplant de manera glo-bal les anteriors cantimplo-res, podem corroborar que formalment és una peça que no ha variat molt al llarg del temps, com ocorre amb els exemplars que conservem en els fons del Museu.
BaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBarrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrilililililililil. . . PePePePePePePeñañañañañañafififififielelelelelelelel ( ( ( ( ( ( ( (VaVaVaVaVaVaVaVaVaVaVaVaVaVaVaValllllllllllllllllllllllllllladadadadadadadadadadololololololololololololololololololololololololololololololololididididididididididididididididididididididid)))
Cantimplora d’arrier. 1983.La Vall d’Uxò (Castelló)
Cantimplora de corda amb incrustacions de mica. 1969.Nisa (Portugal, Portoalegre)
Gran cantimplora d’arrier
Cronologia indeterminada. Ceràmica esmaltada, deco-ració vegetal en verd i man-ganès.
Museu Nacional de CeràmicaEquip Adobe
6
BU
TLLETÍ 1
1 -
LA
CU
LO
NA
CANTIMPLORES EN LLISTESDE VENDA
Apareix en les llistes de preus de la Compañía Expor-tadora de Agost, Petrer y Sax (1947-1957), la qual cosa ens pot fer pensar en la deman-da d’aquesta peça en llocs on exportaven en aquests anys com per exemple, Orà.
A part d’aquesta dada, po-ques notícies més trobem d’aquesta peça en la historia canterera d’Agost. Sembla que no s’ha realitzat en grans quantitats, la utilitzava el pastor o els nens quan ana-ven d’excursió. La cantim-plora de ceràmica va deixar d’utilitzar-se per l’aparició de cantimplores d’altres mate-rials menys pesats que alleu-geriren la càrrega del viatger.
Per finalitzar aquest apartat, mostrem les interpretacions que els alumnes de ceràmica de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alacant han rea-litzat basant se en la nostra peça de l’any.
Llista de vendesCompañía Exportadora
AGOST, PETREL PETRER i SAIX Temporada 1953
CANTIMPLORES DELS FONSDEL MUSEU
1991. Victoriano Mollá Rovira. Agost
1985. Alfarería Lorenzo Luís Cañete, La Rambla. Córdoba
1990. Festa del càntir d’Argentona.
Barcelona
Les cantimplores realitzades en les cantereries d’Agost no difereixen de la resta de can-timplores ceràmiques que co-neixem, però si alguna cosa les caracteritza és que grà-cies al fang local d’Agost i el curós procés d’elaboració, la porositat de la peça fa que el contingut es mantinga fresc.
1982. Cantereria José Boix Ivorra.
1982. Cantereria Pedro Mollá Castelló.
1991. Fàbrica Salvador Planells. Vall d’Uxò. Pertany a un joc de
miniatures
7
BU
TLLETÍ 1
1 -
LA
CU
LO
NA
AGRAÏMENTS:
VilaMuseu
Departament de Ceràmica de l’Escuela de Arte “San Telmo” de Málaga
Julia AsunciónMuseo Numancia
Museo Arqueológico Municipal de Cartagena
Instituto de Estudios Almerienses
Ramón Paredes
Equip Adobe, Lucía Blesa.
Juan García Sandoval. Museo de Bellas Artes de Murcia
Museo Etnográfico de Jumilla
Museo arqueológico Municipal de Águilas
Arqua
Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias “González Martí”
Ajuntament d’Agost
Associació Pro-Museu d’Agost
Acadèmia Valenciana de la Llengua
8
BU
TLLETÍ 1
1 - L
A C
ULO
NA
8
BO
LETÍN
11 -
LA
CU
LO
NA
TRA
BA
JOS
DE
LOS
ALU
MN
OS
DE
CER
ÁM
ICA
DE
LA E
ASD
AEn
el añ
o 2
000, el
Muse
o r
ealiz
ó
la p
rim
era
Piez
a del
Año, p
ara
co-
men
zar
la C
ole
cció
n d
e A
lfar
ería
Tra
dic
ional
del
Muse
o.
Este
año
se p
rese
nta
la c
anti
mplo
ra, l
a dé-
cim
ote
rcer
a Pi
eza
de
esta
Cole
c-ci
ón q
ue
todo a
quel
inte
resa
do
pued
e ad
quir
ir e
n e
l M
use
o.
Com
o t
odos
los
años,
los
alum
-nos
de
cerá
mic
a de
la E
scuel
a de
Art
e y
Super
ior
de
Dis
eño d
e A
lica
nte
se
han
bas
ado e
n n
ues
-tr
a pie
za
del
año p
ara
real
izar
su
s in
terp
reta
ciones
conte
mpo-
ránea
s que
most
ram
os
en e
sta
exposi
ción.
TR
EB
ALLS D
ELS A
LU
MN
ES
DE C
ER
ÀM
ICA
DE L
’EA
SD
AEn
l’a
ny
2000,
el M
use
u v
a re
a-litz
ar l
a pri
mer
a Pe
ça d
e l’A
ny
Can
tere
ria
Tra
dic
ional
del
M
u-
seu.
Aques
t an
y es
pre
senta
la
canti
mplo
ra,
la
tret
zen
a Pe
ça
aquel
l in
tere
ssat
pot
adquir
ir a
l M
use
u.
Com
tots
els
anys
, el
s al
um
nes
de
cerà
mic
a de
l’Esc
ola
d’A
rt i
Su-
per
ior
de
Dis
seny
d’A
laca
nt s’
han
bas
at e
n l
a nost
ra p
eça
de
l’any
per
a
real
itza
r le
s se
ues
in
ter-
pre
taci
ons
conte
mporà
nie
s que
most
rem
en a
ques
ta e
xposi
ció.