1
HISTÒRIA D'ESPANYA
LA TRANSICIÓDEMOCRÀTICA
4. CONSOLIDACIÓDE LA SOCIETAT I L'ESTAT DEMOCRÀTIC (1982 - 2004)
3. CONSTRUCCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (1976-1982)
2. CRISI I CONTINUÏTAT DEL FRANQUISME(1974-1976)
1. SIGNIFICACIÓ
2
1. SIGNIFICACIÓ
C. Un procés històric “modèlic”�Historiadors i sociòlegs han elaborat teories sobre la transició: un canvi polític profund sense trastocar l'economia capitalista�Dictadures d'altres països han copiat la via espanyola
B. Un procés històric basat en el consens
A. Un procés històric que inicia el període més llarg de llibertat i democràcia a Espanya
D. Un procés de canvi, però amb continuïtats que provoquen desencant
F. Un procés polèmic¿Quins foren els seus principals protagonistes?
¿Quines foren les causes o factors?¿Com influí el context internacional?¿Com influïren els canvis del desarrollismo? ¿Com influí la memòria de la guerra civil?
G. Un procés complex: Història del presentAbundants documents i testimonisImplicació en l'explicació
E. Un procés amb una cronologia imprecisa¿Quan s'inicia?
¿Quan finalitza?¿1960?¿1975?
¿1996?¿1985?¿1982?¿1978?¿1977?
¿el poble?¿l'oposició?¿els franquistes?¿Suárez?¿el Rei?
¿1973?
3
2. CRISI I CONTINUÏTAT DEL FRANQUISME (1974-76)
2.4. LA CONTINUÏTAT IMPOSSIBLE
2.3. MORT DE FRANCO I PROCLAMACIÓDE JOAN CARLES I
2. CRISI DEL FRANQUISME
2.1. FACTORS DE LA CRISI
2.1. FACTORS DE LA CRISI
REPERCUSSIONSFETS
•Dretanització (ministres “ultres”por tecnòcrates)
•Creix la influència del franquisme immobilista•Escalada de violència i augment de la repressió
Delega decisions polítiques en AriasNavarro (president del Govern)
Ineficàcia del primer Govern d'AriasNavarro
Deteriorament de Franco
A. INESTABILITAT POLÍTICA
4
2.1. FACTORS DE LA CRISI
�Inversions estrangeres�Ingressos per turisme�Divises d'emigrants
Fre del creixement econòmic
REPERCUSSIONSFETS
�Dèficit comercial�Atur
���� la inflacióTancament d'empreses
Pèrdua de competitivitat
Crisi mundial del petroli
B. DIFICULTATS I CRISIS ECONÒMIQUES
2.1. FACTORS DE LA CRISI
•Advocats laboralistes donen suport als sindicats•Jutges contra Franco (Justicia Democrática. 1972)• Es crea en 1974 la Unión Militar Democrática
•Protestes de jutges i militars
•Manifestacions antifranquistes•Repressió del Règim i els grups d'extrema dreta
•Rebel·lióuniversitària
REPERCUSSIONSFETS
•L'art com a denúncia social i crítica política•Deslegitimació de la Dictadura
•Condemna de la repressió franquista•Petició de revisió del Concordat•Augment dels sacerdots contra Franco
•La cultura antifranquista com a alternativa
•Paper conciliador de l'Església (d. Vaticà)
C. PÈRDUA DE SUPORTS SOCIALS
5
2.2. CRISI DEL FRANQUISME
Continuïtat sense canvisContinuistes
Reformes sense canvisOberturistes
IDEES I INTERESSOSGRUPS
Reformes amb canvis
Continuïtat del règim amb un nou dictador
Reformistes
Involucionistes o BUNKER
A. DIVISIÓ DELS FRANQUISTES
2.2. CRISI DEL FRANQUISME
•Partit Nacionalista Basc•Izquierda Democrática•PSOE i UGT•Organización Revolucionaria
PLATAFORMA DEMOCRÁTICA
PARTITS POLÍTICSCOALICIÓ•Independents•Partido Comunista•Partido Socialista Popular•Partido del Trabajo•CCOO
Assemblea de Catalunya, Taula de Forces Democràtiques del País Valencià, Tabla de Galicia, etc. (Convèrgencia de Catalunya, Partit Socialista de Catalunya, PSPV, PSG, Unión do Povo Galego, etc).
JUNTA DEMOCRÁTICA
B. UNIÓ DE L'OPOSICIÓ DEMOCRÀTICA
6
2.2. CRISI DEL FRANQUISME
OBJECTIUS COMUNS•Reconeixement de drets i llibertats democràtiques (associació, reunió, manifestació, vaga, etc.)•Amnistia per a tots els presos polítics i sindicals, retorn dels exiliats•Supressió dels tribunals repressius •Legalització de tots els partits sense exclusions•Llibertat d'expressió i opinió•Reconeixement de la personalitat política dels pobles català, basc i gallec, i les regions que ho decidisquen.•Separació de l'Església i l'Estat•Integració d'Espanya en la Comunitat Europea
B. UNIÓ DE L'OPOSICIÓ DEMOCRÀTICA
2.2. CRISI DEL FRANQUISME
Desenvolupament dels sindicats il·legals
Increment del nombre de vagues
Augment de la repressióEscalada terrorista
REPERCUSSIONSFETS
Augmenten les protestes sectorials (veïns, joves, dones, etc…)
Fort desenvolupament de moviments socials
C. AUGMENT DELS CONFLICTES (1974-1975)
7
2.3. MORT DE FRANCO I PROCLAMACIÓ DE JOAN CARLES I
B) 22 NOVEMBRE
PROCLAMACIÓ DE JOAN CARLES I
A) 20 NOVEMBRE
MORT DE FRANCO
2.4. EL CONTINUISME IMPOSSIBLE (Des. – Jul. 1975)
•La Junta i la Plataforma s'uneixen en Coordinación Democrática•Manifestació massiva per la “Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia”
Negativa d'Arias a negociar amb l'oposiciódemocràtica
Conseqüència: Arias dimiteix (juliol de 1976)
CONSEQÜÈNCIESACCIONS•Decepció de l'opinió pública (“el franquisme continua sense Franco”)•Augmenten les vagues i manifestacions polítiques•L'autoritarisme i la repressió són ineficaces
Indefinició política del Govern d'Arias Navarro (projectes per a no canviar): Llei d'associacions (partits)
Llei de Corts
8
3. LA CONSTRUCCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (1976-1982)
3.4. LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA
3.3. LA RUPTURA PACTADA
3.2. ELS PACTES AMB L'OPOSICIÓ
3.1. LA REFORMA POLÍTICA
Dissolució del T. O. P. Dissolució del Movimiento Nacional
Desmantellament del règim franquista
1. Les Corts franquistes aproven la Llei
2. La reforma és aprovada per referèndum (Desembre 1976)
• Continuistes i immobilistes: NO• Oposició democràtica: Abstenció
Suárez presenta la Llei per a la Reforma Política: convocar eleccions per sufragi universal
CONSEQÜÈNCIESACCIONSTriomf del sector reformista Dimissió de membres del sector continuista Inici de negociacions amb l'oposició
Nou govern presidit per Adolfo Suárez
3.1. LA REFORMA POLÍTICA(Juliol 1976 – Juny 1977)
9
3.2. ELS PACTES AMB L'OPOSICIÓ(Juliol 76 - Juny 77)
Campanya electoral: festa democràticaVictòria de la UCD, sense majoria absolutaDerrota clara de l'extrema dreta
Eleccions per sufragi universal 15-J -77
Dreta: Alianza Popular (Manuel Fraga)Democracia Cristiana (Gil Robles)Unión de Centro Democrático (Adolfo Suárez)
Esquerra: Partido Socialista Obrero Español (Felipe González)Partido Socialista Popular (Tierno Galván)Partido Comunista de España (Santiago Carrillo)
Legalitzacióde partits polítics
El Govern Suárez deurà pactar i negociar (CONSENS) amb la resta de grups polítics
CONSEQÜÈNCIESACCIONSPresos polítics i sindicals ixen de la presóEls exiliats republicans tornen a Espanya
Amnistia general (VII - 76)
A. EL PACTE CONSTITUCIONAL
Aprovació en referèndum de la Constitució (6 de desembre de 1978)Participació 59%Si: 90% No: 6% Blanc: 4%
Juliol i octubre de 1978 s'aprova la Constitució al Parlament
Una constitució consensuada i ambigua Una constitució influïda per la Constitució de 1812 i 1931
CONSEQÜÈNCIESACCIONSEls pares de la Constitució foren: UCD: Pérez Llorca, Herrero, CisnerosPSOE: Peces-BarbaCC: Roca JunyentAP: FragaPCE: Solé Tura
Per a elaborar una constituciódemocràtica es nomenà una comissió representativa del Parlament
3.3. LA RUPTURA PACTADA (77- 82)
10
Poder executiu: Govern (President i ministres)Poder legislatiu: Congrés i SenatPoder judicial: jutges i jurat
Divisió de poders
Drets humansEstat social i democràtic de DretEstat no confessional, llibertat d'ensenyamentOrganització territorial: Estatuts d'autonomia per a nacionalitats i regions
Drets i deures
Sobirania popularSobirania
A. EL PACTE CONSTITUCIONAL
Sufragi universal pleSistema proporcional corregit (Llei D`Hont)
Sistema electoral
CONTITUCIÓ DE 1978
Monarquia parlamentària, amb funcions representativesRègim
3.3. LA RUPTURA PACTADA (77- 82)
B. EL PACTE SOCIAL: PACTES DE LA MONCLOA
Nous impostos progressiusIRPFPropietats
Reforma fiscal
Creació d'escoles i institutsOrganitzar el sistema educatiu de forma democràtica
Reforma educativa
CONSEQÜÈNCIESACCIONS
Extensió de la Seguretat Social
Sindicats i patronal acorden una moderació salarial als convenis col·lectiusEleccions sindicals per a elegir els representants obrers a les fàbriques
Reforma sanitària
Reforma laboral
3.3. LA RUPTURA PACTADA (77- 82)
11
C. EL PACTE AUTONÒMIC
EuskadiCatalunyaGalíciaAndalusia
Estatuts d'Autonomia per l'Art. 151 de la Constitució
Comunitat Valenciana, Madrid, Castella i Lleó, Castella La Manxa,
etc. …
Estatuts d'Autonomia per l'Art. 143 de la Constitució
CONSECÜÈNCIESACCIONSRestabliment de la Generalitat de Catalunya (Set. 77): TarradellasPaís Basc (Gen. 79): Garaicoechea
Acords per a establir governs preautonòmics
3.3. LA RUPTURA PACTADA (77- 82)
Tardans ajuntaments democràtics: primeres eleccions en 1979
Limitats poders municipals
Problemes de finançament
3.4. LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA
�Assassinats de militars i policies�Segrest a destacats polítics
Terrorisme d'extrema esquerra (ETA, GRAPO)
�Manifestacions i concentracions contra la democràcia�Conspiracions militars�Dimissió d'Adolfo Suárez
Involucionisme de l'exèrcit i l'extrema dreta (Fuerza Nueva, Falange, Cristo Rey, etc. )
CONSECÜÈNCIESACCIONS
�Fracàs del colp �Detenció de Tejero, Milans del Bosch, Armada …�Crisi d'UCD
�Assassinats de set advocats a Atocha (Gener de 1977)�Assassinats de militants d'esquerra
Intent de colp d'estat el 23 F.
Terrorisme d'extrema dreta
12
4. LA CONSOLIDACIÓ DE LA SOCIETAT I L'ESTAT DEMOCRÀTIC(1982-2004)
4.3. ELS CANVIS SOCIOECONÒMICS
4.4. ELS CANVIS CULTURALS
4.2. ELS CANVIS A LES RELACIONS EXTERIORS
4.1. ELS CANVIS POLÍTICS
4.1. ELS CANVIS POLÍTICSB. EL SISTEMA DE PARTITS
NOUS PROBLEMESCANVIS
Recomposició de l'esquerra:a. Fusió del PSOE, PSP, FPS. b. Domini electoral del PSOE (1982 – 1996)c. Crisi del PCE i formació de la minoritària Izquierda Unida en 1986
Reafirmació dels nacionalistesa. Convergència i Unió domina Catalunyab. PNV domina a Euskadic. Partits minoritaris: Bloque Gallego, PartidoAragonés , Bloc Valencià…
Crisi i renovació de la dreta:a. Descomposició de la UCD (1981-1982)b. Crisi de la dreta: AP (1981 – 1990)c. Reagrupament i renovació: Partit Popular (1990 – 1996)
•Partits de masses, però dirigisme•Bipartidisme, polarització
•Partitocràcia:omnipresència dels partits, poques organitzacions socials
•Poca democràcia interna: baixa afiliació
•Problemes de finançament: corrupció i il·legalitat
•Amenaça terrorista
13
4.1. ELS CANVIS POLÍTICS
Congrés: proporcional corregida, mínim a les províncies menys poblades
Senat: 4 senadors per província
¿Com es distribueixen els escons?
¿Com es distribueixen els vots?
¿On s'elegeix?
¿A qui s'elegeix?
¿Qui vota?
B. EL SISTEMA ELECTORAL
•Diputats europeus•Diputats i Senadors•Diputats autonòmics•Regidors
•Districtes provincials•Districte municipal
NOUS PROBLEMESCANVISSobrerrepresentació(províncies amb menor població tenen més representació als centres de poder)
Abstencionisme (grups més joves no voten)
Congrés i Senat: proporcional corregida, Llei d’Hont
Sufragi universal ple
4.1. ELS CANVIS POLÍTICSC. ELS GOVERNS DEMOCRÀTICS
Governs de Felipe González (1982 – 1996)a. Majories absolutes parlamentàries en 1982, 1986 i 1989b. Programa de reformes:
•Reforma de l'exèrcit sotmès al poder civil •Reforma educativa, sistema públic de pensions i pla d'ocupació•Reconversió bancària i industrial
c. Pressions empresarials i sindicals d. Atemptats d'ETA, “Guerra bruta” dels GAL e. Divisions internes per casos de corrupció
Governs de José María Aznar (1996 – 2004)a. Privatització d'empreses públiquesb. Nous pactes socials amb els sindicatsc. Desastres mediambientals. Participació en la invasió d'Iraq
Governs d'Adolfo Suárez i Calvo Sotelo (1977 – 1981)a. Inestabilitat governamental per falta de majories parlamentàriesb. Administració de l'Estat (jutges, policies, militars) no canviac. Reformes educativa, militar i econòmica bloquejades
14
4.1. ELS CANVIS POLÍTICSD. L'ESTAT DE LES AUTONOMIES
Catalunya i Euskadimotors del procés
Descentralitzaciópolítica i administrativa
NOUS PROBLEMESCANVIS
Burocratització: doble administració, augment de despeses i dèficit públic
Problemes de coordinació i solidaritat interregional
Problemes de finançament:No existeix autonomia financeraFons de Compensació Interterritorial (1984)Cessió d'impostos (2001)
17 Comunitats Autònomes i dos ciutats autònomes (Ceuta i Melilla)
4.2. ELS CANVIS A LES RELACIONS EXTERIORS
•L'Església encara no s'autofinança •Assignatura de religió preceptiva
Nou Concordat amb l'Església Catòlica en 1979
•Sectors poc competitius entren en crisi (pesquer, agrari, indústria de pobre tecnologia … )•Més ajudes (FEDER) per a millorar les infraestructures i el desenvolupament econòmic regional
Integració a Europa:
a. Adhesió a la Unió Europea en 1985
b. Convergència econòmica en 2002
•Dependència de la situació d'auge o crisi econòmica mundial•Política econòmica imposada
Major integració a l'economia global
NOUS PROBLEMESCANVIS
•Protestes de l'esquerra•Victòria en referèndum per a seguir a l'OTAN, 1987
Integració a l'OTAN(maig 1982)
15
4.3. ELS CANVIS SOCIOECONÒMICS
A. CRISI I MODERNITZACIÓ ECONÒMICA
Construcciód'infraestructures
Modernitzacióeconòmica
NOUS PROBLEMESCANVIS
�Precarietat al treball�Desenvolupament econòmic però amb forts desequilibris territorials�Augment dels impostos (pressió fiscal)
a. La dreta ���� els indirectesb. L'esquerra ���� els directes
�Augment del dèficit públic�Privatització d'empreses públiques
Crisi i reconversióindustrial (1983-1990)
a. Tancament d'empreses no competitivesb. Polítiques d'ocupació: ajudes, prejubilacions
4.3. ELS CANVIS SOCIOECONÒMICS
Augment de les despeses en educació
B. DESENVOLUPAMENT DE L'ESTAT DE BENESTAR
Millora de les prestacions socials
NOUS PROBLEMESCANVIS
Augmenta el nivell de vida, però per sota la mitjana europea
Augmenta la despesa pública
Millora dels serveis sanitaris
Millora de pensions i jubilacions
16
4.3. ELS CANVIS SOCIOECONÒMICS
C. CANVIS SOCIALS
Augment de la immigracióProfessionalització de l'exèrcit
NOUS PROBLEMESCANVIS
Envelliment de la població
Violència de gènere
Dificultats d'integraciócultural
Augment del laïcisme
Canvi demogràfic:•Descens de la mortalitat i la fecunditat•Augment de l'esperança de vida
4.4. ELS CANVIS CULTURALS
Augment del temps d'oci i les despeses
Augment del consumisme cultural
NOUS PROBLEMESCANVIS
Pèrdua de les tradicions culturals a favor de la internacionalització de la cultura
Massificació de la cultura dictada pels mitjans
L'Estat és un important promotor cultural
Democratització de l'educació•Ampliació de l'obligatorietat de l'ensenyament•Organització dels concerts amb l'ensenyament privat•Extensió de l'ús de les llengües autonòmiques