L’ACOLLIDA AL CENTRE EDUCATIU DEL
PROFESSORAT AMB EXPERIÈNCIA
DOCENT.
MIQUEL MEIX I SABATÉ
Supervisat per: JOAN TEIXIDÓ I SABALLS
CURS ESCOLAR 2008/09
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
2
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
3
L'acollida al centre educatiu del professorat amb experiència
docent
ÍNDEX:
Pàg
1. Presentació. 6
2. Introducció. 10
3. Marcteòric. 14
3.1. Eldesenvolupamentprofessionaldelprofessorat:
fases.
15
3.2. Conceptualitzaciódeprofessoratexperimentat. 20
3.3. Elprocésdesocialitzaciódelprofessionaldocent. 21
3.3.1. Fases. 23
3.4. L’acollidaalprofessorat. 26
3.4.1. Importànciadel’acollida. 26
3.4.2. Intencionalitatsdel’acollida. 27
3.4.3. Dimensionsdel’acollida. 30
4. Dissenydelarecerca. 38
4.1. Objectius. 39
4.2. Metodologia. 40
4.2.1. L’entrevista. 41
4.3. Temporalitat. 42
4.4. Característiquesdelamostra. 43
5. Resultats. 45
5.1. Lasocialitzacióanticipatòria. 46
5.1.1. Motiusqueprovoquenuncanvidecentre. 46
5.1.2. Motivacionsqueimpulsenademanarelcentrede
destinació.
49
5.1.3. Cercad’informaciósobreelnoucentre. 52
5.1.4. Expectativesineguitsquecrealanovadestinació. 53
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
4
5.2. L’establimentdelsprimerscontactes. 55
5.2.1. Quans’estableixenelsprimerscontactes?. 56
5.2.2. Percepcions que es tenen amb els primers
contactes.
57
5.3. L’acollidaalcentre. 59
5.3.1. Elsagentsdel’acollida. 60
5.3.2. Comesfal’acollida?. 60
5.3.3. Informacióqueesproporciona. 61
5.3.4. L’interèscapalnouvingut 63
5.3.5. Lavisitaalesinstal·lacions. 64
5.3.6. Comdefineixl’acollidaelnouvingut. 65
5.3.7. Càrrecsques’assignenalsnouvinguts. 67
5.3.8. Cursosques’assignenalsnouvinguts. 69
5.3.9. Lessensacionsdelsprimersdies. 71
5.4. L’acollida per part del departament i/o equip
docent.
73
5.5. L’acollidaperpartdelscompanys. 75
5.5.1. Les sensacions a l’entrar en contacte amb el
col·lectiu.
76
5.5.2. Companys amb els que s’estableixen els primers
contactes.
78
5.5.3. L’acompanyamentalnouvingut. 79
5.5.4. Lautilitatdelsprimerscontactes. 81
5.5.5. Canvis que es troben respecte al centre de
procedència.
83
5.6. Elprocésdesocialització. 87
5.6.1. Dificultatsalllargdelprocés. 89
5.6.2. Contrastentrelespercepcionsinicialsilarealitat. 91
5.6.3. Frustracionsquesorgeixen. 92
5.6.4. Lapresadedecisions. 94
5.6.5. Lapotenciaciódel’autonomiaprofessional. 96
5.6.6. Laintegracióenelcol·lectiu. 97
5.7. Comésvaloradal’acollidapelsnouvinguts. 98
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
5
6. Conclusions. 102
6.1. Motiuspelsqueesdecideixuncanvidecentre. 103
6.1.1. Motiusqueportenaso·licitarelcanvidecentre. 103
6.1.2. Establimentdelsprimerscontactes. 104
6.2. Percepcions de l’acollida i evolució al llarg del
procés.
104
6.2.1. Percepcionsdel’acollida. 104
6.2.2. Expectativesineguits. 105
6.3. Eldesenvolupamentdelprocésd’acollida. 105
6.3.1. L’acollidaperpartdel’equipdirectiu. 105
6.3.2. L’acollidaperpartdelsgrupsdetreball. 106
6.3.3. L’acollidaperpartdelcol·lectiu. 106
6.4. Associacions que s’estableixen entre el procés
d’adaptacióil’estabilitatprofessional.
107
6.4.1. Contrast entre les aspiracions professionals i el
possibleshockamblarealitat.
107
6.4.2. Lapotenciaciódel’autonomiaprofessional. 107
6.4.3. Laintegraciódinselcol·lectiu. 108
6.5. Aspectesquevalorenelsnouvinguts. 108
7. Bibliografia. 109
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
6
1. PRESENTACIÓ
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
7
Vaigcomençarlamevacarreradocentcomaprofessorelcurs1978i,al
llarg d’aquests anys, he experimentat els grans canvis que s’han produït
dinselmóndeladocència.
La meva trajectòria docent em va dur per diferents instituts, en una
època en la qual l’acollida encara no estava incorporada als centres
educatius. En lamajoria de casos, et rebia el capd’estudis que et lliurava
l’horariietpresentavaalcapdeldepartament.Aquíacabaval’acollida.Com
a nouvingut havies d’iniciar la tasca docent ambun desconeixement total
sobrelarealitatdelcentreilatipologiadel’alumnatilesfamílies.
Desdel’any1987finsel2000vaigdirigirl’IESTerraAlta,deGandesa,
on prèviament havia estat coordinador pedagògic i cap d’estudis. Aquest
Institutescaracteritzavapelscanviscontinuatsdelprofessorat.Laplantilla
del centre variava anualment en més del 50%. Aquest motiu ens va
plantejarquecaliaestablirunaacollidaenlaquals’expliquésalsnouvinguts
leslíniesgeneralsdelcentre,aixícomlescaracterístiquesdel’alumnatide
les seves famílies. En començar cada curs, se celebraven reunions i una
jornadadeconvivènciadinsunmarcinformalperquèelsnousprofessionals
poguessindisposard’unmillorconeixementdel’entorn.
Posteriorment, vanvenir els canvis educatiusprevistosa laLOGSE.La
introducciód’unnou sistema educatiu vaprovocar unnou augmentde la
mobilitat: major nombre d’efectius, procedència diversa del professorat
(d’escoles d’educació primària i d’instituts d’educació secundària),
diversitat en experiències prèvies, etc. Totes aquestes circumstàncies van
fer que fos necessari readaptar i revifar el procés d’acollida: es rebia els
nouvinguts al despatx de direcció on se’ls donava la benvinguda i se’ls
explicavenlescaracterístiquespròpiesdelcentreidelseuentorn;elstrets
diferencialsilasevafilosofia.
A partir del curs 2001‐02 vaig traslladar‐me a l’IES Torreforta, un
institut ubicat en una barriada de Tarragona. Aquest centre rep molta
població forània, especialment de procedència magribina. Aquí tot el
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
8
professoratnouvinguthadepatirunaduraadaptacióaunanovarealitat,la
qualprovocanopoquesfrustracionsiunduresforç.
Totesaquestesexperiènciesm’handutalconvencimentquetotcanvi i
adaptaciópassaperlaimplicaciódelprofessorat,jaqueaquestconstitueix
l’elementbàsicdelfuncionamentdetotsistemaeducatiu.
La meva trajectòria professional i l’observació del procés de
socialització del professorat m’han fet adonar que cada centre té unes
característiques singulars que li donen la seva personalitat, la qual cosa
motivaque,quanunprofessorarribaauncentre,hagidetornar‐seaubicar;
necessitiunanovaadaptació.Ésnecessariques’hagideplanificarunabona
acollidaiunacompanyamentinicial.
Elsestudisques’estanduentfinsalmomentcentrenlasevaatencióen
l’acollida i la socialització del professorat novell. No he trobat referències
bibliogràfiques que facin esment sobre el procés d’adaptació a noves
realitatsdelprofessoratexperimentat.
La llicència d’estudis de què he disposat durant el curs 2008‐2009 ha
permès posar‐me en contacte amb altres professionals que treballen el
tema, especialment el professor Jordi deDiego i la professoraMontserrat
Prat.Ambdóshangaudittambéd’unallicènciacomlaqueaquíespresentai
les tres han estat supervisades pel Doctor Joan Teixidó. Totes estudien
l’acollidaalsprofessionalsdesdediferentspuntsdevista:JordideDiegoha
estudiatelfetdesdelaperspectivadelpersonalnodocentques’incorpora
als centres educatius;Montserrat Prat ho ha fet des de la del professorat
novellijomateixhohefetdesdelavisiódelprofessoratexperimentat.
Lestresvisionsincideixenespecialmentenunmomentdecanvisdinsel
móneducatiu:laincorporaciód’alumnesdeculturesforasteres;elpasd’un
model exclusiu d’educació a un altre d’inclusiu; augment de plantilles;
incorporacióalscentresd’agentsexternsquedesenvolupenpartdelaseva
tasca professional dins els centre docents; acceptació de realitats molt
diverses dins els contextos dels centres educatius… En definitiva,
l’acceptació d’una situació educativa que no té precedents i que Esteve
(2003:49)presentacomuna tercerarevolucióeducativaquesignifica la fi
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
9
d’unmodeleducatiuperconfigurar‐neundenoudelqualencaranotenim
referents,cosaqueensobligaafabricarnouspatrons.
Aquesta recerca pretén reflexionar sobre el procés d’adaptació dels
professionals experimentats dins uns nous entorns educatius, amb la
modestapretensiód’exposaralgunsinstrumentsquepodenfacilitar‐la.
L’aproximació al tema està feta a partir d’entrevistes a diferents
professionals experimentats que, a causa d’un canvi de centre,
comparteixen una visió prou important sobre les sensacions que
s’experimentenquans’immergeixendinsunnoudestíicomesprodueixel
seu procés d’adaptació a la nova realitat. A tots ells agraeixo les seves
aportacions,aixícomalDr.JoanTeixidóquehasupervisatelprojecteials
companysJordideDiegoiMontserratPratquel’hancompletatambelsseus
treballs i a la professora Núria Espluga que ha revisat i corregit aquest
projecte.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
10
2,INTRODUCCIÓ:
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
11
En el transcurs dels darrers deu anys, els professionals que ens
dediquem a la docència hem experimentat una sèrie de canvis tan
importants que alguns autors fins i tot parlen d’una tercera revolució
educativa(Esteve,2003:49).
Per una banda, hem assistit a la universalització de l’educació
obligatòria fins els setze anys, amb la corresponent construcció de nous
centresil’ampliaciódelsefectiusdocents.
Per altra banda, l’arribada massiva d’alumnat procedent de diferents
territoris de fora als de l’Estat espanyol ha provocat un augment de la
diversitat dins les aules, la qual cosa també ha repercutit en una major
especialització dels docents: professorat de suport, aules d’acollida, aules
obertes,psicopedagogs,agentsexternsqueinteractuendinslesaules,etc.
Tots aquests factors han propiciat un augment del nombre de
professionalsiunamajormobilitat.D’aquellprofessorque,enobteniruna
plaça docent, l’ocupava una sèrie d’anys fins aconseguir el destí que
definitivament anhelava, s’ha passat a una major probabilitat d’accedir a
aquestadestinacióenunperíodemésbreudetemps.
Sónmolts els professionals novells que, any rere any, s’incorporen al
mónde ladocència, però tambéés elevat elnombredeprofessionalsque
sol·liciteneltrasllatadestinacionsdocentsdiferentsdelesqueocupen.
L’acollida i acompanyament al professorat novell s’ha convertit en un
tema prioritari per a l’administració pública. La Llei Orgànica d’Educació
(LO 2/2006, de 3 demaig) estableix que “el primer curs d’exercici de la
docènciaencentrespúblicsesdesenvoluparàsota latutoriadeprofessors
experimentats” (article 101). També el Departament d’Educació de la
generalitat de Catalunya va endegar el programa “comencem bé”, per tal
d’introduirelsnousdocentsdinselmóneducatiu.Semblaquelaimmersió
d’unprofessionalnovell començaaadquirir la importànciaquerequereix.
Però,enuncentreeducatiu,notansolss’hi incorporennovells.Sónmolts
elsprofessionalsque,desprésdediversosanysenaltrescentres,decideixen
fer el trasllat a un de nou. Saber quines són les motivacions que porten
aquestsdocents a sol·licitar el canvi; quinespercepcions té en elmoment
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
12
d’entradaalnoucentre;quinessónlessevesexpectativesineguits;comés
acollit pels companys i companyes i com evoluciona el seu procés de
socialitzaciósónelsobjectiusquejustifiquenaquesttreball.
Sorprènl’escassaliteraturaques’hageneratsobreaquesttema, motiu
pelqualésnecessari fer‐neunaaproximació,amb lavoluntatque treballs
posteriorsvaginaprofundint‐hi.
Crecqueaquestésuntemarellevantperdiversesraons.Enprimerlloc
per la constatació que lamobilitat dels claustres és avuimolt elevada, la
qualcosadificultalacohesiódelsequipsdetreball.Ensegonlloc,perquèes
produeixenunsmomentsdelicats(l’inicidelcurs)is’hadeferenunespai
temporalcadacopmésbreu(elperíodeques’iniciaentreelprimerdiade
setembreil’inicidelesclassesésmoltcurt).Entercerlloc,perladiversitat
delsperfils docentsquehande complir els professionalsdins els centres.
Finalment,perladiferènciacadacopmésgranqueestrobaentrediferents
centres, d’acord amb el seu entorn socioeducatiu i els diferents projectes
que es generen (plans d’entorn, autonomia de centres, projectes
educatius...)quecreenidentitatspròpiesisingularsacadacol·legioinstitut.
L’estudiqueespresentaproposa,doncs,aconseguirunacomprensióde
la realitat que viuen els professionals experimentats en el seu procés
d’adaptació a una nova realitat escolar, detectant les percepcions i
dificultats que sorgeixen i aportant les necessitats que es detecten en
l’acollidad’aquestsdocents,amblafinalitatd’ajudarelscentreseducatiusa
l’hora de plantejar‐la partint de l’experiència i les vivències dels
destinataris.
El resultat d’aquest estudi s’adreça, doncs, als equips directius, com a
responsables de l’acollida, però també als caps de departament i/o
coordinadorsdecicle i a la restadecompanys i companyesdels claustres
coma complementaris d’aquest procés, amb la intencionalitat de garantir
unabonaentradadelsprofessionalsdinselnouentorn,considerantquela
generaciód’unbonclimad’acollidafacilitalaintegracióenelcol·lectiui,per
tant,lacohesiódelsequipsdocents.
El treball s’ha anat realitzant al llarg del curs 2008/2009, fruit d’una
llicència d’estudis retribuïda i ha consistit en la realitzaciód’entrevistes a
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
13
unasèriedeprofessionalsdeprimàriaisecundària,totsellstreballadorsde
centres públics amb més de deu anys d’experiència docent que, en els
darrerstresoquatreanys,handeciditcanviarelseudestídetreball.Vala
dir que la predisposició i la col·laboració que he trobat han estat
extraordinàries. També la dels equips directius a l’hora de facilitar‐me
l’entradaalscentresidecercarunespaiiuntempsperpoderconversar,a
mésdelseuinterèspertaldeconèixer‐neelsresultats.Sensetotesaquests
personesnohauriaestatpossibleelpresenttreball,elqualés,engranpart,
obrasevaiesmereixenelreconeixementenaquesteslíniesintroductòries.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
14
3.MARCTEÒRIC.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
15
3.1.ELDESENVOLUPAMENTPROFESSIONALDELPROFESSORAT.FASES:
L’objectiuqueespreténenaquestapartatéseldepresentarelciclede
lavidadeldocent,engeneral,ielseudesenvolupamentprofessional,pera
poder establir quinmoment de la vida de l’ensenyant és atribuïble al de
professionalexperimentat.
Eldesenvolupamentprofessionaldeldocenthaestadescritperdiversos
autors, els quals coincideixen a definir‐lo com un continu que té un
recorregutpersonal imultidimensional influït,entrealtrescircumstàncies,
pelprocésdialèctic,críticireflexiuquecadaprofessionalestableix,dinsel
seu context, per la capacitat de treballar de forma col·laborativa i per la
voluntatderemoureidonarunanovaorientacióalapraxieducativa,quan
lescircumstàncieshoaconsellen.
Huberman(1992),apartirdelarevisiódelaliteraturaempírica,sobre
el desenvolupament del cicle professional del docent, descriu un model
teòricdecarreradocentqueesdesenvolupaencincfases.
Elgràficsegüentenssintetitzal’experiènciadelsdiferentsestadisquese
succeeixenalllargdelavidadelsdocents:
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
16
Modelteòricdelacarreradocent(Huberman,1992:47)
L’estudid’Hubermanestableix,doncs,lessegüentetapes:
A) Entrada dins la professió: És el període de descobriment i sol
situar‐se entre el primer i el tercer any de docència. Es caracteritza per
l’entusiasme general davant la nova feina, però també per l’enfrontament
amb els primers problemes: augment de l’ansietat i dificultat amb els
alumnes; se senten aclaparats; es troben aïllats dins el propi centre; els
problemes externs (famílies, entorn social, vida privada...) hi influeixen
enormement;s’inverteixmoltdetempsperacercarlessolucionsòptimes.
Enaquestaetapaelnovell valora l’ajutdels companysmésexperimentats
perquèsentlanecessitatdemillorarelsseusnivellscompetencials.
Anysdeprofessió Fases
1a3 Entrada,tempteig
4a6 Estabilització,consolidaciód’unrepertoripedagògic
7a25 Diversificació,“activisme” Qüestionament
26a35
36a40
Serenitat,distanciamentafectiu
Conservacionisme
Allunyament(serèoamarg)
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
17
B) Fase d’estabilització: Es caracteritza per la consolidació els
repertorisbàsicsdel’ensenyament,laintegracióalcol·lectiu,l’emancipació,
l’adquisiciódeseguretatdinselllocdetreball,laparticipacióenlestasques
administratives,etc.Aquestperíodeespotsituarentreelsquatreiels set
primersanysdedocènciaiespotconsiderarcomunaetapadetransiciócap
alprofessionalexperimentat.
C) Fase de diversificació: Es caracteritza per una tendència cap a la
renovació,quecomportaunaugmentd’experimentaciódinsladocència,la
qual es diversifica més i, en conseqüència, sorgeixen més canvis. La
participació dels docents dins l’organització ésmés selectiva, accedint als
llocsclausdelcentre.Aquestafasesolsituar‐seentreelssetielsdivuitanys
d’experiènciadocent.
D) Fased’acceptacióoserenitat:L’itineraridocentportaaunperíode
d’autoacceptació, del reconeixement de les característiques personals i
professionals i, enconseqüència,demajor serenitat.Eldocentpercepque
dominalasevaprofessió.Aquestassoliment,però,contrastaambelscanvis
quehaprotagonitzatl’educacióenelsdarrersanys,laqualcosapotconduir
a mirar el passat amb nostàlgia, a recordar que els antics alumnes eren
millors que els actuals, que el docent gaudia d’una major consideració
social, que hi havia més professionalitat entre els companys... Aquesta
etapasesituaentreelsdivuitalstrentaanysd’experiència.
E) Fase de distanciament: Se situa entre els trenta anys de docència
finsalfinaldelacarreradocentiescaracteritzaperunmenorcompromís
ambladocènciaiamblainstitució.S’apreciaunaactituddistantdavantels
nousprojectesicanvisenl’adopciód’unestilméstranquilenlesrelacions
amb l’alumnat i les famílies.És una fase que pot ser serena o amarga, en
funciódelapersonalitati/odelesexperiènciesviscudes..
H.Vonk(1994)realitzaunaaltraclassificaciódinseldesenvolupament
professionaldeldocent,enlaqualestableixtresfases:
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
18
A) Fase preprofessional o període d’inducció: Abraça des del
començamentde la formació inicial fins als primers set anysdedocència.
Dins aquest estadi (caracteritzat pels dubtes, les tensions, descobriments,
aprenentatges i adaptació al context) s’inclou tota la formació inicial
específica del docent: la del llindar, que es desenvolupa durant el primer
any de docència i l’estadi de desenvolupament i/o creixement dins la
professió,quecomprèndesdelsegonanyfinsalsetèdedocència.
B)Primerafaseprofessional:Dinsaquesta fasetrobemdosperíodes:
eldecreixementieldereorientació.Dinslaprimeraetapaelprofessoraten
generalsesentaltamentcompetent,l’experiènciaquehanadquiritjuntamb
elgraudesatisfacciósobrelasevafeinailarecercadenousdescobriments,
orientats a enriquir el treball, potencien en el docent una etapa de
creixement. En algunes persones es manté un alt nivell d’entusiasme; en
altres sorgeixen frustracions que els porten, algun cop, cap a un
estancamentdinsladocència.Aquestperíodeésons’adquireixunnourol,
eldeprofessoratexperimentat.
Aquest període es caracteritza per les noves orientacions que els
docentsdonenalasevacarreraprofessional.SegonsPrick(1988),ésquan
sorgeixen les primeres crisis dins la professió, relacionades amb la
desil·lusió sobre la professió docent, a les frustracions que es produeixen
dinslafeina,alatendènciad’aïllar‐secomadocentsi,comaconseqüència,
ladisminuciódelsuportquepodenoferiralsseuscompanys.També,segons
Esteve (1987), és quan els parts de baixes laborals i les sol·licituds
temporalsdedescanssónmésfreqüents.
C)Segonafaseprofessional:Ésunaetapaenquèesdiversificaelperfil
professional. Per un costat, podem trobar el professional atrapat per la
feina,pessimista, amargat, ambactitudsderrotistes ipoc interessatsen la
introducció de canvis. Per altra banda, trobem els que tenen una actitud
positiva,quees replantegen l’educació i trobennovesmotivacionsqueels
portenaunaugmentdelseuentusiasmequereverteixenladocència.Però,
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
19
al finalde lasevacarreradocent, tantelsunscomelsaltresarribenauna
fasededebilitament.
L’estadi de debilitament sorgeix pocs anys abans de la jubilació. La
reacció dels docents davant la jubilació és diferent i varia entre els que
consideren aquesta etapa com un estadi tranquil cap al final de la seva
carreradocentielsquehoviuencomunperíodeamarg,desitjantquearribi
commésaviatmillor,jaqueelseucicledevidajanoestàcentratenl’escola;
elsseusinteressospersonalsestanalmargedel’ensenyament.
Vistos els estudis d’Huberman i de Vonck, s’observa que en alguns
aspectes es complementen i coincideixen. Però també es troben punts
divergents.Totsdosposendemanifestque la carreradocent ésoscil·lant
respectealaproblemàticadocent,quesorgeixalsinicisdelaprofessió,però
també es fa latent en el seu desenvolupament, arribant a cotes altes i
influenciant ladocènciaquanesporten, aproximadament,unsvint anyso
mésd’exercicidelaprofessió.
Altresautors(C.Marcelo,J.M.Esteve,etc.)Tambéhanestudiatelprocés
dedesenvolupamentprofessionaldeldocent,peròhancentrateltemaenla
problemàtica que presenta el professorat novell. Cal destacar la manca
d’estudissobreelprofessoratambexperiènciadocent.
Amb tot el que s’ha exposat es pot concloure, però, que el
desenvolupament professional del docent no es pot entendre només com
una sèrie cronològica d’etapes que se succeeixen demanera consecutiva.
Peraclarirelconcepte,calemmarcar‐hoapartirdelpropidocent,delaseva
personalitat i de les seves formes d’actuar en el temps dins el món
professional,quemarcaunesfases:creixement,reorientacióidebilitament,
lesqualsestanencontínuainteraccióambl’entornpersonal iprofessional
del’ensenyant.Dinsl’entornpersonal,caldestacarfactorscomladisposició
individual,l’estadidelavida,lafamília,l’oci,lesactivitatsquedesenvolupa,
etc. Els factors de l’entorn professional són els col·legues, l’alumnat, el
centre educatiu, l’administració, les famílies, etc. Tots aquests factors
interactuen,ambmésomenysforça,dinslacarreraprofessionaldeldocent,
talcomquedaexposatalafigurasegüent:
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
20
V.Vonck(1996).Factorsdel’entornprofessionalqueinflueixeneneldesenvolupament
professionaldeldocent.
En resum, els estudis analitzats mostren que, a través de la vida
professional de docent, poden sorgir situacions problemàtiques que els
docents lesviuencoma tals. L’objectiud’aquest estudi és eld’analitzar la
problemàtica del professorat experimentat i com aquest enfronta nous
reptesquandecideixcanviarelseuentornprofessional.
3.2.CONCEPTUALITZACIÓDEPROFESSORATEXPERIMENTAT:
Els estudis d’Huberman i Vonck ens permeten una aproximació al
conceptedeprofessoratexperimentat.
Elprofessorexperimentatésconcebutcomeldocentideal:ésintruït,ben
organitzat,iunlíderconstantalaclasse,queinteractuaambelscol·leguesi
gestionaambeficàcia (Griffin:1988).Potser es tractad’unadefiniciómolt
idealista, però incideix en la qüestió que un professional experimentat és
aquell quehadesenvolupat les estratègies bàsiques de la sevaprofessió i
saputilitzar‐lesambeficàciatantenlessevesrelacionsambl’alumnat,com
amb els companys. També està preparat per a l’assumpció de
Entornpersonal
Disposicióindividual
Estadidelavida
Família Oci,activitat
Fases pre‐professionalCreixement–reorientacióDebilitamentLlindar1professional2professional
Col·legues Alumnat Centreeducatiu.Administració.Autoritats
Famílies Etc.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
21
responsabilitats perquè ha après a gestionar eficaçment els reptes de la
professió.
Tant els estudis d’Huberman com els de Vonck ens indiquen que el
conceptedeprofessorexperimentatelpodríemsituarapartirdelsdeuanys
de pràctica professional i coincideixen amb el fet que el professional ha
adquirit lesdestresesbàsiquesquelipermetenunarenovaciódinslaseva
feina, iestàcapacitatperassumirmajorscompromisosdins l’organització.
Ésunaetapadecreixementidereorientaciódelasevaprofessió,enquèel
professionalsesentaltamentcapacitatisatisfetsobrelasevafeina.També
és l’etapa en la qual sorgeixen les frustracions que els poden portar a un
estancament.
Aquestconceptedeprofessionalexperimentats’allargafinsalfinaldela
sevacarreradocent.Al llargdelperíodeelprofessionaldiversifica la seva
posició davant la docència. Al costat del professional amargat que no
acceptaelscanvis,podemtrobarunaltreperfilméspositiu,interessatenla
recercadenovesmotivacions.
En tots els casos, però, es produeix una actitud de distanciament en
l’experimentació, tant a nivell de participació en la vida escolar com dins
l’aulaenelsdarrersanysdelaprofessió.
3.3.ELPROCÉSDESOCIALITZACIÓDELPROFESSIONALDOCENT.FASES:
Coneixemcomaprocésdesocialitzacióaquellenelqualelprofessorat
denovaincorporacióvaconeixentiincorporant,demaneraprogressiva,el
hàbitsilamanerad’actuardelcentrefinsaserconsideratunmembremés
delclaustre(Teixidó:2009)
Formalment, el procés de socialització es vincula al lloc de treball
(escola o institut), encara que, prèviament un professional experimentat
prenunadecisióvital:lad’incorporar‐sealnoudestí.Éselmomentenquè
esformennovesconcepcionsiexpectativesentornelnoutreballdocent.
Lamajorpartdelprofessoratexperimentatsolinformar‐se,atravésdels
col·legues,sobreelnoucentre,perònosapquinaseràlatascaconcretaque
haurà de realitzar. És probable que hagi d’assumir matèries i nivells
educatius diferents als que estava desenvolupant en el centre d’origen.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
22
Tambééssegurquehauràd’incorporarnovesactituds ,valorsi formesde
comportament derivades del nou entorn educatiu. De la mateixa manera
queunprofessionalnovell, la socialitzaciódins lanovaorganitzacióésun
procésd’aprenentatgeidesenvolupamentpersonal, talcomestàdefiniten
elsdiversosestudissobreeltema:
“Procésd’aprenentatgeenelquals’adquireixenactituds,habilitats i conductes
útilsperaldesenvolupamentd’unafeina.”
(Prieto,PeiróiCaballer,1996:67)
“Procés a través del qual un membre aprèn i s’adapta al sistema de valors ,
normesipatronsdeconductarequeritsperunaorganització,societatogrup.”
(BaueriTaylor,2001:410)
Lamajorpartdelsestudisrealitzatscorresponenaunavisiótradicional
delprocésdesocialització(VegaiGarrido,1998:14)quecentral’atencióen
l’actuació de l’organització, deixant en un segon pla l’individu. És
l’organització qui dissenya, planifica i executa un conjunt d’actuacions
destinadesalsnouvingutsperquèaquestsaprenguinelsaspectesbàsicsde
lanovafeina.Alapersonanoliquedamésremeiqueadoptarlaperspectiva
dominant;peraseracceptathadeconformar‐seamblestasquesqueseli
assignen i comportar‐se segons els estàndards fixats pel conjunt de
companys,perl’equipdirectiu,etc.
Els enfocaments contemporanis, en canvi, fixen més l’atenció en
l’individu.Tenenen compte les estratègiesqueutilitza elnouvingutper a
anticipar‐seiadaptar‐sealanovarealitati,també, lasevacapacitatpera
modificar l’organització. La persona nouvinguda du a terme actuacions
adreçades a transformar determinats aspectes del funcionament
organitzatiuqueconsideramillorablesoque lipermetensatisfer lesseves
necessitats en un procés que contribueix a formar‐se una identitat
diferenciadaenelcontextorganitzatiu.
Aquest doble plantejament (tradicional i contemporani) planteja la
preguntasobrequinhadeserl’objectiudesocialitzaciódelprofessorat.El
més lògic sembla que hagi d’anar cap a plantejaments híbrids entre totes
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
23
duesconcepcions,enelsquals,d’unabanda,es faciliti iorganitzi l’acollida
des d’una perspectiva organitzativa i, a l vegada, s’ajudi el nouvingut a
trobarelseullocdinsl’organització.
3.3.1.Fases:
El professor Roda (2003:233), analitzant diverses aportacions,
assenyalal’existènciadetresgransfases:
A) Fasedesocialitzacióanticipatòria(preentry):
Éslaquetéencomptelasituacióde lapersonaabansd’accediralnou
llocdetreball;fonamentalment,elsconeixementsihabilitatsinherentsala
tasca que posseeix el candidat i el grau de realisme i precisió de les
expectativesques’haformatrespectealnoullocdetreball.
B) Fasedetrobada:
Tambéesconeixcoma fasedeconfrontació inicialod’acomodació.Es
produeix en els mesos següents als de la seva incorporació. En aquesta
etapaesprodueixunaimmersiótotalal llocdetreball.Estractadelafase
centraldelprocésd’acollida.Enaquestperíodeelnouvingut s’esforçaper
adquirir informació rellevant per a la seva adaptació. Aquesta li permet
contrastar les seves expectatives amb la realitat; avaluar el funcionament
delcentre, identificar lesconductespremiades, sancionades i indesitjades;
conèixer el seu propi rol i comparar‐lo amb el dels altres, atorgar un
determinatgraudedificultatalreptes inherentsa la tascadocent(creació
de clima de treball dins l’aula, relacions amb les famílies...). Quan la
informacióobtingudanocorrespona lesexpectativesprèvies,esprodueix
el que es coneix com “shock de la realitat”: el docent adverteix que no
posseeix els recursos necessaris per a respondre adequadament als
requeriments del context i es posa de manifest la necessitat d’adquirir
novescompetències.
Els tretscaracterísticsd’aquestaetapasón labrevetat(esdesenvolupa
enuncurtespaitemporal);laintensitat(passenmoltescoses);laincertesa
(derivada de lamanca d’informació); l’activisme (implica la realització de
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
24
diverses activitats en un breu espai de temps); la col·legialitat (hi
intervenenmoltespersones); labidireccionalitat (la comunicació flueixen
diversesdireccions)ilanecessitatd’implicaciódelnouvingut.
C) Fased’adquisicióicanvi:
També és coneguda com a fase d’adaptació. Suposa la culminació del
procésde socialització.Ésquanelnouvingut respondemaneraadequada
alsreptesderivatsde l’assumpcióderesponsabilitatsenelnoucentre.En
definitiva, és quan s’ha adaptat i adquireix la condició de membre
plenamentintegratdinsl’organització.
L’adaptacióésdiferentperacadadocent:algunsmostrenpredisposició
iinterèsperconèixeriadoptarelshàbitsinstitucionals;altresesmantenen
al’expectativa;altresesmostrenremisosi,ifinsitot,obertamentcontraris.
El “compromís amb l’organització” reflecteix el grau de vinculació del
docentambelcentrei,enelseuorigen,hiconvergeixenunasèriedefactors
cognitius (creences, valors, idees...); motivacionals (sentiments, nivell de
vinculacióalespersones...)iorganitzatius(delimitaciódelrol,ubicaciódins
l’estructura,comunicació...),elsqualstenenmoltaincidènciaenlaconducta.
Mowlay, Porter i Steers (1982) ho defineixen com la “amplitud de la
identificacióindividualiimplicacióenunaorganitzacióparticular”.
Quaneldocentsesentcompromèsambelcentreefectuaunavaloració
afectivaqueéselresultatdel’avaluaciódelasevarelacióambelcentre(s’hi
sentagust)idel’autoavaluaciódelasevacontribucióenl’assolimentdels
objectiusinstitucionals(s’hisentimplicat).Dónallocaunaactitudactiva,de
predisposició a l’assumpció de responsabilitats que puguin contribuir al
progrésdelcentre,aldesenvolupamentprofessionalialbenestarpersonal.
Aquest compromís augmenta quan s’obté el reconeixement públic (dels
companys, de l’equip directiu...) per l’esforç fet i la persona s’hi sent
recompensada.
ElmodeldeWanous(1992)prestamajoratencióidelimitaambmajor
precisió la fase d’accés. Postula l’existència de quatre fases que Teixidó
(2009)haadequatalarealitatdelscentreseducatius.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
25
Etapa Característiques
Confrontacióiacceptaciódelarealitatdelcentre
• Confirmacióonodelesexpectativesprèviesgenerades.
• Conflicteentreelsdesitjosiinteressoslaboralsdeldocentielclimaorganitzatiu.
• Descobrimentdelsaspectespersonalsqueseranreforçatspelcentre;elsquenoseranreforçatsielsqueseransancionats.
Clarificaciódelrol • Inicidelestasquesinherentsalllocdetreball.
• Definirelrolinterpersonalenlarelacióambelscompanys,ambel
coordinadordecicleocapdedepartamentiambladirecció.
• Desenvolupamentdecapacitatsperasuperarlesresistènciesalcanvi.
• Nivelldecongruènciaentreelsresultatsdel’autoavaluaciódelpropi
desenvolupamentiavaluacióacàrrecdelsresponsablesdelcentre.
• Aprendreatreballaramblescondicionsexistents:graudeconcreciódelsobjectius,funcionalitatdel’estructura,nivellcompetencialdelscompanys.
Ubicacióenelcentre.
• Aprendrequinscomportamentss’adeqüenalaculturadelcentre.
• Resoluciódeconflictes:derivatsdelatascadocent,entrecompanys,
amblesfamílies,ambl’entorn...
• Desenvolupamentdecompromísambelcentreiamblafeinaderivatsdelasuperaciódereptesprofessionals.
• Introducciódecanvis(enlaautoimatge,enlesrelacions,enels
valorspersonals...Percepciódel’èxitenlasocialització
• Assolimentdeconfiançaicompromísperpartdelcentre.
• Nivelldesatisfacciógeneral.
• Desenvolupamentd’unsentimentd’acceptaciómútua.
• Desenvolupamentdemajorimplicacióenlafeina,motivacióinterna.
• Intercanvidemissatgesd’acceptacióireconeixementmutusentreel
docentielcentre.Etapes en el procés de socialització establertes perWanous (1992) i adaptades als
centreseducatiusperTeixidó(2009).
Elprocésdesocialització,però,éssingularidepèndelapersonalitatdel
nouvingut,del seu comportament ide les característiquesorganitzatives i
laboralsdelcentre.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
26
3.4.L’ACOLLIDAALPROFESSORAT:
L’objectiu d’aquest capítol és conèixer els processos d’acollida al
professoratdinselscentreseducatius.
L’aproximacióaaquestestudiesbasaenelstreballsdeGROC(Grupde
RecercasobreOrganitzaciódeCentres)coordinatspelDr.JoanTeixidó,en
concret sobre “l’acollida dels professionals de nova incorporació” (Caixa
d’eines núm. 6, p.p. 36‐53) i altres treballs posteriors que donen lloc a
l’apariciódel’obra“laacogidaalprofesoradodenuevaincorporación”(juny
2009).
3.4.1.laimportànciadel’acollida:
L’arribada del nou professorat constitueix una pràctica habitual als
centresqueesrepeteixalprincipidecadacursescolar.Actualment,però,és
un tema mot rellevant per l’augment de plantilles i per la diversitat de
perfilsprofessionalsquerequereixelsistemaeducatiu.
L’acollida es basa en l’establiment d’unes relacions interpersonals que
tenen com a finalitat l’adopció de la cultura del centre per part dels
nouvinguts. El procés d’incorporació resulta clau per a la vertebració
professional, dins el centre, de la persona nouvinguda. El professorat
experimentat, a diferència del novell, escull el centre de destinació de
manera voluntària i estableix contactes, directes o indirectes amb
l’organització de la qual formarà part. Amb aquests contactes el
professional es forma algunes expectatives referides al treball que
desenvoluparà (nivell educatiu, especialització, horari, metodologia de
treball...)ialarelacióambelscompanys(treballenequip,identificacióamb
elcicleodepartament...)quevanlligadesal’experiènciaquehanadquiriten
altresllocsdetreball.Almateixtempselscentresdedestinaciótambés’han
formatexpectativessobrelesnovesincorporacions.
L’acollida als professionals constitueix una qüestió pragmàtica, de
regulació i de facilitar el funcionament institucional que es basa en la
transferència de la informació bàsica que pugui permetre al nouvingut la
sevaincorporacióalllocdetreball.Peròaquestanoéslafuncióessencialde
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
27
l’acollida.Lafunciófonamentalconsisteixatransmetrelaculturadelcentre,
entesa aquesta com el “conjunt de comportaments característics d’una
organització, associats a factorsmentals (idees,valors, expectatives...) dels
seus components, generats i transmesos a través de la interacció
quotidiana” (Coronel, López i Sánchez, 1994:104), és a dir, aquelles trets
quedonensingularitatalcentreieldiferenciendelsaltres.
3.4.2.Intencionalitatsdel’acollida:
El procés d’acollida té unes intencionalitats que es poden agrupar en
tresàmbits:
Intencionsquepresideixenl’acollidaalsmembresnousdinsl’organització
(Teixidó,2009:64)
A) Ajudarlapersonanouvinguda:Eldocentarribaaunnoucentreen
unmomentdelicatde laseva trajectòriapersonalenelqualconvergeixen
diversos canvis de caire professional (trasllat a un nou centre, canvi de
nivell educatiu, d’hàbits docents...) i personals (canvi de residència, de
vivenda, de desplaçaments, d’amistats...). Normalment en un professional
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
28
experimentat són canvis desitjats, però que cal anar amb compte a l’hora
d’acollirlapersona.
Totcanvigeneraneguits(quinscursosimpartiré?,quès’esperademi?,
com seran els companys?...) L’acollida contribueix al fet que la persona
nouvingudaconeguil’organització.
Unprofessionalexperimentatsol fer‐seunaideaprèviadecomseràel
noucentreenbaseaconeixementsadquiritstravésd’experièncieslaborals
anteriors o amb les informacions que obté a través d’amics, companys,
premsa o Internet, boca a orella... Amb aquestes informacions el docent
arriba al centre amb una sèrie d’idees prèvies (expectatives, prejudicis,
esquemesmentals,etc.)quereafirmaràomodificaràamesuraqueobtingui
informaciórellevant.Atravésdelsprimerscontacteseldocentesformaun
coneixement directe de la institució. És aleshores quan poden sorgir
discrepànciesentrelesexpectativesprèviesilarealitatqueespercep.
Apartirdelmomentenquèesmantéelprimercontacte,escomencena
produircanvisadaptatiusenlaconductadeldocentnouvingut.Aquestsvan
adreçats a l’obtenció de l’acceptació del grup: la persona nouvinguda
observaiimitaelscomportamentsdelarestadecompanysamblafinalitat
deseracceptatcomunmésdelgrup.Apocapocelscanvisvansentmés
profunds:maneradetreballar,hàbits,participacióenladiscussióipresade
decisions, assumpció de responsabilitats... Sembla lògic pensar que un
professionalexperimentatadoptaaquestscanvisambmés facilitatqueun
novell.
Tot aquest procés finalitza quan el nouvingut se sent còmode dins
l’organització,sesentacceptatperlarestadecompanys,sentques’hiconfia
idesenvolupaunsentimentdeseguretatquelipermetadoptarunaactitud
críticotransformadora: planteja canvis, lidera innovacions, assumeix
responsabilitats,etc.
B) Garantir el funcionament organitzatiu: És una intencionalitat
merament pragmàtica orientada a garantir el correcte funcionament del
centre. Perquè la persona nouvinguda desenvolupi amb eficàcia el que se
n’espera, ésnecessariqueconeguilespautesdeltreball,elsprocediments
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
29
habituals, les normes a seguir, etc. Des d’aquesta perspectiva una part de
l’acollida ha d’adreçar‐se a establir els aspectes que es consideren
indispensablesperquèelnouvingutconeguielquehadeferilamaneracom
hohadefer.Desd’aquestpuntdevistal’acollidacontribueixquelapersona
nouvingudaconegui,amblamajorprofunditatpossible,elsaspectesbàsics
del funcionament. Amb aquesta finalitat és possible l’establiment de
diversos models d’acollida, en funció del perfil professional i de
l’experiència prèvia que aporta el nouvingut.. Es tracta de delimitar la
informació que cal proporcionar, prioritzant allò que es considera
indispensable,enfunciódeltempsdequèesdisposaidelespersonesque
assumeixenlaresponsabilitatdel’acollida.
El llistat de temesque es poden transmetre a l’acollida ésmolt ampli,
amb la qual cosa es corre el risc d’atabalar el nouvingut amb un excés
d’informació que resulta difícil d’assimilar, per aquest motiu no és
aconsellable donar una informació molt detallada. És millor dosificar la
informació,donantprioritataallòqueesconsideramésimportantourgent.
La sessió d’acollida no ha de dedicar‐se a bombardejar la persona amb
moltes dades. És més aconsellable combinar la conversa distesa amb la
transmissiód’informacions,prudentmentpautades.
C) Introduir la línia del centre: Entenem com a línia de l’escola el
conjunt de principis i valors que orienten el projecte educatiu (Teixidó,
2009).
L’acollidahadeservirperadonaraconèixerelsprincipisidentificatius
del centre, el seu reflex en les activitats i compromisos del claustre i del
conjuntdelacomunitat;elprocéshistòricpelquals’haarribatalasituació
actual, etc. Es tracta de transmetre la postura del claustre davant les
qüestionsqueesconsiderencabalsperal’educaciódelsalumnes,destacant
lesmanifestacionspràctiquesquese’ndesprenen.
Alguns centres preparen un dossier amb els documents institucionals
queconsiderenquehandeserconegutspelsnouvingutsis’entreguenales
sessions d’acollida. És un costum que comporta una sèrie d’aspectes no
gairepositius:
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
30
‐ Es carrega la persona nouvinguda amb una notable tasca de
revisiód’unsdocumentsmassallargsidelecturacarregosa,que
s’afegeixenaaltresreptesdocents id’adaptacióalcentre ia les
persones.
‐ En general, es tracta de documents formals, redactats amb un
llenguatgepulcreperòpocviu.
‐ Són documents que es van redactar en un moment històric
determinat.Perquèsiguinviuss’handerevisarcontínuament,la
qualcosanosolpassarmoltsovint.
Quan es tracta d’acords metodològics importants, que afecten tots el
docents, sembla més oportú comentar‐los de manera personalitzada que
deixar‐loscomalecturaenundocumentinicial.
3.4.3.Dimensionsdel’acollida:
El procés d’acollida a un professional implica la combinació de tres
dimensions:
‐ Tècnica:Regidaperprincipisderacionalitat.Fareferènciaa les
actuacions que han de dur‐se a terme i les variables que
incideixenenelseudesenvolupament.
‐ Sociocomunicacional:Hade tenir en consideració les relacions
interpersonalsielsvinclesemocionalsqueesgenerenalllargdel
procés.
‐ Personal: Té en compte les necessitats i demandes dels
destinataris,aixícomlescompetènciesprofessionalsquehande
tenirelsagentsd’acollida.
A) La dimensió tècnicaagrupa les diferents actuacionsque cal dur a
termeunprocésd’acollida.Totesaquestesactuacions,al’ubicar‐sedinsun
espaitemporal,donenllocaunaseqüència(Antúnez,2000).Aquestanoés,
però, una seqüència uniforme. Més aviat cal entendre‐la com un procés
gradual en el qual es poden establir diverses parts i, també, diverses
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
31
actuacions que poden ser individuals (s’acull una sola persona) o
col·lectives(s’acullendiversespersonesalhora).
Actuacionsaconsiderarenl’acollidaalsnousprofessionals(Teixidó,2009:77)
Aquesta seqüència respon a un criteri pragmàtic en el qual nohande
seguir‐se,necessàriament,totselpassos,sinóque,mésaviat,had’adaptar‐
seperaconseguirquesiguiunprocésnaturalques’integridinsladinàmica
quotidiana:
‐ Primers contactes: Es tracta de la primera trobada que es
produeix entre la persona nouvinguda i la responsable de
l’acollida. Es tracta d’un moment clau en què s’estableixen les
basesdelprocésd’incorporacióiadaptació.Elresponsabledela
preparació i realització d’aquests primers contactes és l’equip
directiu.
‐ Coneixement del centre: L’acollida serveix perquè els
nouvinguts coneguin el centre: nombre d’alumnes i professors,
composiciódelaplantilla,assignaciódetutories,evoluciórecent
del centre quant a la procedència de l’alumnat, estructura i
característiques de l’edifici, horari, característiques
socioeconòmiques de l’entorn... Aquesta presentació pot anar
acompanyadad’undossierdocumental.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
32
‐ Presentació dels companys: L’objectiu és el del coneixement
mutuentreelnouvingut i la restade companysdel claustre.Es
tracta d’un acte “asimètric”: els “veterans” han de conèixer un
nombre reduït de persones, mentre que els “nous” han de
conèixermoltespersonesenuncurtespaitemporal.Enaquesta
fasehihandecontribuirtotselsmembresdelcentrei lapròpia
personainteressadatambéhadeprendrelainiciativa.Lareunió
delclaustreésunbonmomentperaduratermeaquestacte.
‐ Coneixença de les instal·lacions: Els primers dies d’estada al
centre és aconsellable fer un recorregut per les seves
dependències que permeti a la persona nouvinguda fer‐se una
ideadelqueseràelseunoullocdetreball.
‐ Caracteritzacióde la feina:Laraóque justifica la incorporació
delnouprofessoratresideixenlatascaeducativaquehandura
terme. En la transmissió da la informació referida al la feina hi
tenenunpaperclauelscompanysdecicleodepartament.
‐ Acte informal de benvinguda: Alguns centres, a més de les
actuacions anteriors, realitzen actuacions de caire simbòlic que
faciliten la incorporació del nouvingut: aperitiu de benvinguda,
activitatslúdiques,esmorzarsdetreball,etc.
‐ De l’acollida a l’acompanyament: Les actuacions inicials
d’acollidaconstitueixenelmarcd’entradaal’organització,queha
decontinuar‐seambactuacionsdeseguiment.Moltsdocentsfan
aquesta tasca de manera natural però alguns centres ho
plantegen demanera formal amb el professorat novell, la qual
cosa no treu que un professional experimentat també tingui
necessitat d’aquestmonitoratge per a unamillor adaptació. En
aquest apartat hi juga un paper molt important el mestre o la
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
33
mestraparal·lela aprimària.A secundària aquest ésunaspecte
moltmenysdesenvolupat.
B) La dimensió Sociocomunicacional fa referència a les relacions
interpersonalsqueesvanconstruintalllargdelprocésd’acollida.
L’acollida a una persona nouvinguda suposa l’inici d’una relació. Hi
intervenenaspectessocials(derivatsdelsrolsqueesdesenvolupenideles
normes socials imperants) i aspectesderivatsdels tretsde lapersonalitat
delsmembresquehiintervenen.Tambécaltenirenconsideracióelprocés
a través del qual donem significat als diferents comportaments, al temps
queobteniminformacióqueconsideremrellevantperalainteracció.
Enlaconstrucciód’unesbonesrelacionsinterpersonalsdurantelprocés
d’acollida,caltenirpresentsunasèriedeconsideracions:
‐Generarunclimad’acollida:El“climaescolar”fareferènciaa
lamaneracomlespersonesesrelacionenentreellesi,també,a
les característiques d’un determinat ambient social. És un
conceptequeincloulescaracterístiquesfísiquesimaterialsdel
centre,lespersonesielsgrups,elsresultatsdelesinteraccions
i relacions socials i els valors i creences de l’organització, els
quals “integrats interactivament en un procés dinàmic,
confereixen un peculiar estil o to a la institució” (Fernández
DíaziAsensio,1994).
Elprocésd’acollidatractadecrearun“clima”propici,ésadir,
de generar un ambient caracteritzat per l’existència de
relacions personals positives, basades en la confiança i el
respectemutus,quepossibiliteneldesenvolupamentpersonal
i,alavegada,institucional(Gairin,2003:42).
‐ Traspassar ladimensióprofessional:Dinselprocésd’acollida
s’hadeprocurar traspassar els límits de la relació estrictament
professional, cal mostrar interès pel nouvingut (com viu els
primers dies al centre, quines sensacions experimenta, quins
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
34
aspectes li provoquen inquietud o intranquil·litat) per tal
d’aconseguirqueaquestespuguisentircòmode,seguridisposat
acompartirelsseusdubtesiinquietudsambelscompanys.
‐ Prestaratencióalesnormessocials:Lesnormessocialssónel
resultat de la interacció entre les persones. S’estableixen de
manera informal i no es reflecteixen per escrit, però incideixen
enel comportamentdel col·lectiu jaque són fruitde lamanera
comunadeveure i de fer les coses i, per tant, incideixenen els
aspectesquotidiansdelfuncionamentdelcentre.
Lesnormessocialssónunaspectequecaltenirmoltencompte
en el moment de l’acollida, ja que posen èmfasi en el fet de
compartirsignificatsapartirdelainteraccióentrelespersones.
Contribueixenaplantejar cosesdesde laperspectivad’allòque
ensuneix,delque tenimencomúdins ladiversitatdecriteris i
d’actuacionsentreelcol·lectiu.
D) La dimensió personal: Centra el procés d’acollida des de la
perspectiva de la persona a la qual va adreçada, és a dir, dels
nouvingutsitractad’explorarlespercepcionsqueaqueststenende
l’acollida,delessevessensacionsidelesvaloracionsqueenfan:
‐ Lapercepcióde l’acollida:L’acollida és un fet important per a
quis’incorporaenuncentreeducatiu.Esperaquealgunapersona
estigui pendent de la seva arribada; li presenti els companys;
l’acompanyienelsseusprimerspassos;...
Els professionals experimentats, normalment, han viscut i
observatdiferentsprocessosd’acollidaalllargdelasevacarrera
docent. Això els permet comparar les diferents modalitats;
constaten que el procés és diferent en cada escola i institut i,
quanaquestésdeficientoinexistent,eltrobenafaltar.
Unprofessionalexpert,adiferènciadelneòfit,solincorporar‐sea
l’inicidelcurs,solvenirvoluntàriamentilasevaestadaalcentre
espreveudellargadurada.Eltrasllattambélipermetapropar‐se
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
35
alseudomicili familiar.Aquestescircumstàncies fanqueaquest
tipus de professor afronti l’acollida amb optimisme i iniciativa,
encara que, en alguns cops, el trasllat pot obeir a un desig de
deixarenrerecircumstànciespersonalsoprofessionalsdelicades.
En síntesi, un professional experimentat sol mostrar una
percepciópositivadel’acollidailatrobaafaltarquanaquestano
es produeix, encara que és conscient de les limitacions del
procés: coincideix en un moment en què l’organització està
immersa en la tasca d’endegar el nou curs, amb tots els
problemesqueaquestfetrepresenta.
El canvi de centre, però, afecta els hàbits docents adquirits al
llarg de la seva vida professional. El canvi de centre comporta
canvisenlamanerad’actuarenaspectescom:l’entradaalcentre
i a l’aula, la realització de reunions, la transmissió de la
informació...Commésarreladaes trobi laconductaacanviar la
maneradeser,majoresforçrequeriràelcanvid’hàbits.
Uncanvidecentregeneratambéneguitsiinseguretats.Aquestes
van adreçades al nou tipus de feina, a la relació amb els
companys,al’alumnatilesfamíliesialescondicionsmaterialsde
treball.
Quant als neguits referits a la nova feina, la preocupació més
important es refereix als cursos on impartiran la docència, les
característiques de l’alumnat, la programació, els materials
curricularsapartirdelsqualss’handeplantejarlesactivitatsde
l’aula, etc. El fet queunprofessional experimentat s’incorpori a
l’inici de curs i hagipassatper altres circumstàncies similars, li
dóna un marge per fer‐se càrrec de la situació, per a obtenir
informacionssobrel’alumnat,sobreeltreballdutatermeelcurs
anterior, de la dinàmica de l’aula i del centre i, també, per a
programariprepararmaterials.
Pel que fa referència a les relacions amb el companys, es
plantegenproblemesderivatsdedonar‐seaconèixer.Iniciaruna
conversa que vagimés enllà de la salutació formal pot resultar
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
36
difícil en determinats moments, encara que un professional
experimentatsoltrobarconeixencesdirectesoindirectesdinsel
col·lectiu.
Tambépotresultardifícilelfetdetrobarlapròpiaubicaciódins
el claustre i l’equip de treball (departament o equip docent) i
podensorgirrecelsoconflictesderol:delimitaciódefuncionso
tasquesentreelsdiferentsmembres...que,enelfons,podenser
expressiódepoderidedelimitaciódelterritori.
Dins els centres educatius l’arribada d’un nou membre
constitueix una oportunitat per a construir relacions de
dependència,peradelimitaràreesd’influènciainuclisdepoder.
Aquests comportaments corresponen a una visió micropolítica
del’organitzacióescolar(Bernal,2004i2007),segonslaqualels
centres educatius constitueixen escenaris on es lliuren batalles
perl’accésalsrecursos,pelscàrrecsinstitucionals,pergaudirde
determinats privilegis (horaris, elecció de grups...). En aquest
context el nouvingut pot rebrepressionsdels diferents grups o
“camarilles” per incorporar‐lo a la seva postura i, en aquestes
circumstàncies, pot resultar difícil el manteniment de
l’equidistància,per laqualcosaés important identificarelclima
queesrespiraalcentre.
Elsneguitsreferitsalarelacióambl’alumnatilesfamíliessón
normals jaque impliqueneldesenvolupamentde competències
professionalsquepoctenenaveureamblespròpiamentdocents
ienlesqualsunprofessionalestrobaimmersenunentornnou,
quepotsermoltdiferentd’onestavaacostumataactuar.
Quant a les condicionsmaterials de treball, el nouvingut pot
sentirinseguretatsrelacionadesambelsprocedimentsdetreball
ielshàbitsorganitzatius.
‐ Elsaspectesquevalorenelsnouvingutsestanreferitsal’actitud
general de l’acollida, al fet de poder contactar prèviament amb
els equips de treball, el coneixement dels hàbits bàsics de
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
37
funcionament del centre, la planificació de l’acollida i la
dosificaciódelainformació.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
38
4.DISSENYDELARECERCA
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
39
En el disseny de la recerca cal tenir en compte les circumstàncies
temporals en les quals es desenvolupa i, també, el coneixement previ de
l’objected’estudidequèesparteix,elquals’haobtingutabasedelarevisió
bibliogràfica, essencialment basada en els treballs del professor Joan
TeixidóideGROC,queesdesenvolupaenelmarcteòricdelprojecte.
Larecercaesplantejacomuntreballdescriptiuons’analitzacríticament
una realitat per obtenir‐ne uns resultats que ajudin a comprendre un fet
queesdóna,cursrerecurs,alscentreseducatiusdeprimàriaisecundària,
per tal d’extreure’n unes conclusions que convidin a la reflexió i possible
milloradelprocésd’acollidaalsprofessionalsambexperiènciadocent.
Elpresentcapítolesdestinaaexposarelsaspectesbàsicsquedelimiten
l’estudi(elsobjectius, lametodologia i la temporalitat),elsquals jahavien
estatprevistosenelprojectederecerca.S’hiafegeixelprocésderecollidai
lacaracteritzaciódelamostra.
4.1.Objectius:
S’estableixenobjectiusprincipals:
1.Analitzarelmotiuspelsqualsunprofessionalexperimentatdecideix
canviarlasevadestinaciódetreball:
1.1. Observar diversos casos de professionals experimentats que
decideixen canviar de centre, centrant l’atenció sobre les seves
motivacionsal’horadeprendreaquestadecisió.
1.2. Veure el moment en què aquests professionals estableixen el primers
contactes amb el nou centre.
2. Realitzar una descripció de les percepcions que es crea tot professional
experimentat en el moment que és acollit en un nou centre i sobre l’evolució al
llarg del seu procés d’adaptació a la nova realitat:
2.1. Descriure les percepcions que rep aquest professorat en el moment
que és acollit en el centre de destinació, així com les expectatives i
neguits que es poden despertar.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
40
2.2 Observar com es desenvolupa el seu procés d’acollida per part del
centre, dels equips de treball i del col·lectiu del professorat.
3. Establir les possibles associacions que s’estableixen entre el seu procés
d’adaptació, les necessitats que manifesta i la seva estabilitat professional:
3.1. Analitzar els contrastos entre les seves aspiracions, el possible “shock”
amb la nova realitat i les frustracions que aquest crea.
3.2. Observar quines són els aspectes que ajuden a la potenciació de
l’autonomia professionals del docent.
3.3. Descriure el moment i les circumstàncies que creen el sentiment
d’integració dins el col·lectiu.
4. Esbrinar quins són els aspectes més valorats pels professionals
experimentats en el moment de l’acollida dins un nou centre educatiu.
4.2. Metodologia:
Elsresultatsde larecerca i,per tant, lanaturalesadelconeixement
queespreténobtenir,aconsellenundobleapropamental’objected’estudi.
a) Apropament bibliogràfic, basat en el recull, l’anàlisi i la síntesi de
bona part de la literatura, científica i de difusió, referida als processos
d’acollida i socialització dels professionals dins els entorns educatius, ja
realitzadadinselmarcteòric.
b) Apropament qualitatiu, basat en la realització de 14 entrevistes a
professionals, tant de primària com de secundària, amb deu o més anys
d’experiència docent, la qual cosa ajuda a interpretar i donar sentit a les
informacions obtingudes.
Lacontrastacióilaintegraciódelesinformacionsobtingudesmitjançant
aquestdobleapropamentenspermetduratermel’anàlisiiinterpretacióde
lesdades.Elmètodedetreballesbasaenelcomentarioraliescritapartir
d’un guió preestablert; la formulació d’observacions i matisacions; el
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
41
creuament de les diverses aportacions i, finalment, la integració en un
documentdesíntesi.
4.2.1.L’entrevista:
L’entrevista és una tècnica que té per objectiu obtenir informació de
manera oral i personalitzada, sobre esdeveniments viscuts i aspectes
subjectius de la persona com les creences, les actituds, les opinions, els
valors, en relació amb la situació que s’està estudiant (Bisquerra 2004;
336). La tècnica de recollida de dades es basa en un protocol de treball
prèviamentestablertquedeterminaquinaéslainformaciórellevantquees
volobtenir.Lespreguntess’elaborendeformaobertapertald’obteniruna
informaciómés ricaenmatisacions, al tempsqueobliga l’entrevistadora
estaratentalesrespostesperapoderestabliraquestesconnexions.
En la construcció de l’entrevista es fa una primera redacció dels
aspectes a tractar, tot partint dels objectius de la recerca. Aquesta versió
inicial és analitzada i contrastada amb el supervisor de la recerca i s’hi
introdueixenelscanvispertinents,tantenl’estructuracomenelcontingut.
Enresultalaversiófinaldel’entrevista,queéselresultatdelesaportacions
fetes i del temps calculat de resposta (50 a 60 minuts). En resulta un
instrumentde23ítems,articulatsensetblocs.
L’estructuraesdivideixendiversosapartats:
A) Aspectesintroductoris
B) Cosdel’entrevista:
1. Aspectes previs
2. Primers contactes
3. L’acollida al centre
4. L’acollida al departament
5. L’acollida per part del companys
6. El procés de socialització
7. Conclusions
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
42
4.3.Temporalitat:
Per a realitzar la investigació es va seguir la seqüència temporal
següent:
A) Construccióirevisiódelprotocold’entrevista:
Redacciódelprotocold’entrevista Novembre2008
Revisiódelprotocol Desembre2008
Redaccióversiódefinitiva Gener2009
Concreciódelamostrad’agentsparticipants Gener2009
Recercadeparticipants Febrer2009
B) El desenvolupament de les sessions de treball amb les persones
entrevistadesvaseguirelsegüentcalendari:
Entrevistanúmero Data Hora
1 4demarç2009 10’30a11’30
2 6demarç2009 12a13
3 9demarç2009 10’30a11’30
4 11demarç2009 12a13
5 13demarç2009 12a13
6 16demarç2009 12a13
7 17demarç2009 17a18
8 21d’abril2009 10a11
9 27abril2009 12a13
10 29abril2009 12a13
11 30abril2009 15a16
12 4maig2009 12a13
13 7maig2009 12a13
14 11maig2009 12a13
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
43
Lessetprimeresentrevistescorresponenaprofessoratdesecundàriai
lessetdarreress’hanfetamestresdeprimària.Cadaentrevistas’hainiciat
ambla informacióa l’agententrevistatsobreelsobjectius i la finalitatque
espreténi,també,esgaranteixl’anonimatdelapersonailaconfidencialitat
delainformacióobtinguda.
C) L’anàlisi de les dades obtingudes s’ha dut a terme en diferents fases. Les
entrevistes realitzades, un cop transcrites, s’han passat als agents entrevistats per
tal que en mostrin la seva conformitat i/o possibles discrepàncies. Un cop
realitzada la contrastació de les dades, es realitza una lectura comparada que
permet la identificació de la informació. Una segona lectura en profunditat
permet establir una primera categorització de les respostes. Arran d’aquesta
lectura s’elabora un esquema discursiu i se seleccionen els fragments
il·lustradors per obtenir els resultats de la mostra.
D) La primera quinzena de juny s’ha realitzat el procés d’extreure’n
conclusions sobre la base dels objectius previstos a partir de la informació
obtinguda a les entrevistes.
E) La segona quinzena de juny es redacta la versió preliminar de l’informe,
la qual es tramesa al supervisor del projecte per tal que en faci les aportacions,
correccions i matisacions.
F) El juliol s’incorporen les aportacions, correccions i matisacions
suggerides pel supervisor i es redacta la versió definitiva.
4.4.Característiquesdelamostra:
Com ja s’ha exposat, hi participen 14 informants. D’aquests, set
corresponen a professorat de secundària i els altres set a mestres de
primària.S’habuscatgentambunmínimdedeuanysd’experiènciadocent.
Tots treballen dins l’educació pública. Tots els informants, excepte en un
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
44
cas, estandestinats a centresdeTarragona. S’haprocuratdiversificar els
perfilsprofessionals,demaneraquelamostraensendónaelssegüents:
A) Professoratdesecundària:
Entrevista núm.
Edat Experiència docent
Procedència Destí
1 41 anys 12 anys Privada Concertada
Pública urbana
2 45 anys 20 anys Pública rural Pública urbana 3 42 anys 18 anys Excedència Pública urbana 4 38 anys 12 anys Pública urbana Pública urbana 5 35 anys 12 anys Pública urbana Pública urbana 6 42 anys 16 anys Privada
concertada Pública urbana
7
38 anys 12 anys Pública urbana Pública rural
B)Mestresdeprimària:
Entrevista núm.
Edat Experiència docent
Procedència Destí
8 56 anys 30 anys Excedència Col·legi urbà Primària
9 38 anys 15 anys Col·legi urbà Infantil
Col·legi urbà Infantil
10 45 anys 18 anys Escola rural Col·legi urbà Infantil
11 37 anys 13 anys CAEP Col·legi urbà Primària
12 36 anys 11 anys Col·legi urbà Col·legi urbà Infantil
13 53 anys 28 anys ZER Col·legi urbà Primària
14
37 anys 10 anys Col·legi rural Col·legi urbà Infantil
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
45
5.RESULTATSDELARECERCA:
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
46
5.1.Lasocialitzacióanticipatòria:
S’entén com a socialització anticipatòria (preentry) aquella en què es
troba la persona abans d’accedir al seu lloc de treball; els motius que la
portenadecidird’anaraunanovadestinació;aescollirquinaésiquinésel
grauderealismeiprecisiódelesexpectativesineguitsqueescrearespecte
alseunoullocdetreball(Roda,2003:233).
El sistema públic d’ensenyament té establerts uns mecanismes que permeten
l’adquisició de la condició de funcionari docent a través d’un concurs-oposició i,
a partir d’aquí, anar sumant una sèrie de mèrits (antiguitat, desenvolupament de
diversos càrrecs de responsabilitat dins els centres, cursos de formació,
publicacions...) que possibiliten l’acumulació d’una puntuació suficient per a
sol·licitar el centre desitjat.
Amb aquest procés el funcionari docent experimentat sol·licita un nou destí
mitjançant un concurs de trasllats.
5.1.1. Motius que provoquen un canvi de centre:
Diverses són les causes que porten a sol·licitar aquest canvi.
És normal que un docent, fins que no obté el destí desitjat, hagi de desplaçar-
se diàriament des del seu domicili fins al lloc de treball i, en ocasions, hagi
d’establir una doble residència: la del treball, de dilluns a divendres, i la del seu
domicili de caps de setmana i vacances. Aquest fet suposa una gran despesa i
risc, pel que la voluntat de reduir la distància diària entre el lloc de treball i la
residència habitual és un dels motius principals que motiven un canvi de centre.
Aquest argument és el que donen pràcticament tots els agents entrevistats.
Cada dia havia de fer 100 Quilòmetres per desplaçar-me a l’Institut i per tornar a
casa en acabar la feina. Gran part del meu sou se n’anava en viatges i ja havia tingut
dos accidents. Estava cansat de conduir diàriament i necessitava apropar-me al meu
domicili. (2:101)
1 La cita dels textos es numera de la següent manera: el primer número correspon a l’annex on es poden trobar les entrevistes. Aquest està separat per dos punts seguits d’una altra numeració on consta la pàgina de l’annex)
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
47
Alguns professors afegeixen a aquest aspecte els motius de salut, ja que el fet
de conduir diàriament els perjudica determinades lesions.
Treballava a 40 quilòmetres de casa. Tinc una hèrnia discal i la conducció diària em
perjudicava. Necessitava estar prop de casa. (2:66)
L’administració pública permet l’ocupació temporal d’una plaça a través de
les comissions de servei. Són diversos els funcionaris que s’acullen a aquesta
possibilitat per a apropar-se al seu domicili. Aquesta és, però, una solució
provisional que no resol la necessitat d’accedir al destí definitiu desitjat. Per això
cal solucionar la qüestió a través del concurs de trasllats.
Tenia la destinació definitiva en un institut de la província de Lleida i la meva
família viu a Tarragona. Els dos darrers cursos vaig estar a Reus, amb una comissió de
serveis. Cada estiu vivia amb la incertesa de si em renovarien la comissió o hauria
d’anar a Lleida. Això no podia continuar així, pel que vaig decidir concursar als centres
de Tarragona. (2:25)
No tot els docents, però, cerquen la proximitat a casa. En algun cas es
prefereix treballar en destinacions més llunyanes, però que els suposen major
tranquil·litat per a desenvolupar la seva tasca.
Cercava un canvi radical en la meva situació. Al centre on estava hi havia més de
mil alumnes i més de cent professors. Volia treballar en un lloc més petit que hem pogués
oferir un ambient més familiar. Tenia experiència en centres rurals, en els quals el
sistema de valors és diferent i on les famílies encara col·laboren amb l’escola i
s’impliquen més en l’educació dels seus fills. En aquest entorn, la vida és més tranquil·la
i és més còmode treballar (2:36)
Hi ha altres motius, entre els que es dóna molta importància el deteriorament
de les relacions personals entre els companys i/o la direcció del centre. La
convivència diària dins un col·lectiu provoca friccions que es poden resoldre
amb més o menys dificultat, però molts cops deixen un rerefons que es va
acumulant i, a la llarga poden portar a la necessitat de cercar una sortida
mitjançant un trasllat.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
48
No em trobava bé al centre. Ni amb els companys ni amb la direcció. L’edifici era
inhòspit, les relacions amb els companys fredes i distants. Cadascú anava a la seva i
s’establien molts privilegis per l’antiguitat al centre o per les amistats amb l’equip
directiu. Al director sols el veia als claustres i vaig parlar amb ell, màxim, un parell de
vegades en tot un curs. Trobava moltes incongruències a l’hora d’aplicar la disciplina
del centre. Tot això feia que no em trobés a gust i desitgés un canvi de centre (2:36).
Els motius de caire personal són importants a l’hora de cercar un altre destí.
Els centres educatius constitueixen un entorn sociabilitzador força important i,
més enllà de l’àmbit laboral, es creen amistats i unions sentimentals. És força
elevat el nombre de persones que han formalitzat la seva vida de parella a partir
d’unes relacions que es van iniciar als centres educatius. Moltes vegades, el
desig d’estar amb la parella o la necessitat d’un allunyament motiven els
trasllats.
Acabava de separar-me del meu marit, amb una nena que acabava de néixer. El meu
ex marit i jo treballàvem junts i necessitava allunyar-me’n (2:56)
En alguns casos es produeix un cansament en la rutina de treball i el
professional vol assumir altres riscos o experimentar noves maneres de treballar.
Em sentia cansat de l’ambient de l’escola i tenia ganes de canviar. Estava en una
ZER i volia anar a un centre més gran i amb un tipus d’alumnat completament diferent.
(2:66).
No sempre el trasllat és voluntari. Un cop aprovades les oposicions, el
funcionari obté un destí provisional i adquireix posteriorment la plaça definitiva.
Després d’estar uns anys en expectativa de destinació, em van donar la plaça
definitivaenaquestcol·legi.(2:20)
Com ja s’ha comentat anteriorment, moltes persones inicien la seva
professiódocentcomasubstitutsointerins,perpassardesprésafuncionari
decarreramitjançantlesoposicions.Enaquestsdarrersanysl’ampliacióde
l’oferta de places públiques ha motivat que professorat que portava
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
49
diversosanyscomainteríhagiaprovat lesoposicionsiobtingutunanova
destinació.
Al centre em trobava molt bé, però vaig aprovar les oposicions i vaig haver de
demanar un altre destí, ja que allí no hi havia plaça. (2:71)
Aquesta ampliació de places ha animat que docents que portaven diversos
anys treballant a la concertada s’hagin presentat a oposicions per ocupar plaça en
un centre públic. Aquests expliquen que buscaven una major seguretat laboral i
econòmica, que se sentien insegurs en el treball i que tenien la sensació de no
estar prou recolzats per la direcció del centre.
Treballava en un col·legi concertat i no m’agradava el tracte personal que em
dispensaven. Em sentia com una treballadora poc valorada per l’esforç que feia i les
condicions de treball eren molt dures. No podia desenvolupar la meva personalitat
professional. Havia d’assumir com a pròpies les idees de la direcció i no podia
manifestar lliurement les meves opinions. Em sentia pressionada per la ideologia del
centre i, com que necessitaven el concert econòmic per a poder subsistir, feien molt de
cas a l’opinió de les famílies. Si tenies alguna mena de conflicte amb algun alumne, no et
senties recolzada. A més, patia molta inseguretat laboral, ja que cada curs estava
pendent de la renovació del meu contracte. Necessitava un canvi i vaig decidir presentar-
me a les oposicions. (2:31).
La funció pública docent permet que els funcionaris puguin sol·licitar una
excedència docent i reincorporar-se al cap d’uns anys.
En els darrers 15 anys havia esta treballant en escoles taller i UEC. Vaig tenir un
ictus i els metges em van recomanar un ambient més tranquil,per aquesta raó vaig
decidir reingressar a l’educació reglada. (2:41)
Es van produir molts canvis en les meves condicions de treball i em vaig trobar amb
un excés de feina que em comportava estar més de 50 hores en el centre de treball.
Necessitava canviar una dinàmica que m’impedia tenir vida privada. (2:15)
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
50
5.1.2.Motivacionsqueimpulsenademanarelcentrededestinació:
Laqüestióper laqualsesol·licitael centrededestívaestretament
lligadaaladel’apartatanterior.Elprofessoratquedecideixmarxardelseu
centreestudialadisponibilitatdevacantsdinslapoblacióolazonaonvol
anardestinat.
Elmotiuprincipalperquèsesolsol·licitarelcentrededestinacióés,en
conseqüència,eldelaproximitataldomicilifamiliar.
Tenia una nena que acabava de néixer i necessitava estar prop de casa. Vaig
demanar la zona educativa de Tarragona ciutat. No era tan important el centre
concret com la possibilitat de permetre’m perdre el mínim de temps possible en
desplaçaments.(2:71).
Molts professors demanen l’opinió dels companys que coneixen als
possiblescentresdedestinaciói,devegades,elfetdeteniramicsoconeguts
ésundelsmotiuspelqualsesol·licitaaquestaplaça.
Vaig sol·licitar aquesta plaça perquè coneixia companys quemen’havien parlat
moltbéiteniaamistatambeldirector(2:15).
També els docents trien el centre per les seves característiques del
professorat.
Voliauninstitutambaquestescaracterístiques.Elsinstitutsdelcentredelaciutat
tenenunprofessoratquehiportamoltsanys i és inamovible.Aquesta circumstància
motiva que s’hagin generat una sèrie de privilegis pels quals els més antics
monopolitzenelsmillors cursos i horaris.Quanarribesnou, t’assignenelquenovol
ningú. Per poder fer els cursos que més t’agraden has d’anar sumant antiguitat.
Preferia venir a un centre més petit i amb un professorat més jove, ja que tenia el
convencimentquem’hipodriatrobarmillor(2:15).
Altresvegadessón lescaracterístiquesde l’alumnat lesquemotiven la
destinaciósol·licitada
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
51
Vaigescollirelcentreperl’afinitatambl’alumnatquehaviatingutelsdarrersanys
alaconcertada.Ésunalumnatdeclassebaixaielconsideromentalmentméssaqueel
quehaviatingutenaltrescentresonhaviatreballatabansiqueresponiaaunperfilde
classemitjanaialta.Erauntipusd’alumnatambelquallesrelacionsqueestabliaeren
fredes i distants. Amb els nois i noies que sabia que trobaria, les relacions són més
càlidesiproperes.(2:5).
Moltesvegades,elqueesvolés,alcontrari,uncentreambunperfil
completamentdiferentdelqueestaventreballantanteriorment.
Treballava a una ZER i volia un canvi radical. Allí érem molts pocs mestres i
l’ambient de l’alumnat era molt tranquil, però hi havia moltes crítiques entre els
companys i n’estava fart. S’havien establert dos grups de poder que intentaven
influenciarte.Costavamoltmantenirl’equidistància(2:66).
Emvamotivardemanaraquestcentreperquèeracompletamentdiferentalque
estava.TreballavaenunCAEPiemsentiamoltcremada.Portavaunsquantsanysallíi
era molt dur. Necessitava treballar amb un tipus d’alumnat completament diferent
(2:5).
Elprocésqueregeix lanormativadelsconcursdetrasllatsmotivaque,
enalgunesocasions,eldocentobtinguiundestíquenohaviasol·licitaten
primerainstància.Efectivament,aquestconcursesregulaenduesfases,una
provisionalen laqual lapersonaafectadapotrenunciaraldestíatorgat, i,
posteriorment, una resolució definitiva, en la qual ja no és possible la
renúncia. Aquest procediment ocasiona que un destí obtingut en una
resolució provisional no sigui el mateix que el que surt com a definitiu.
Moltesvegades,també,eldesconeixementdepledelanormativapotdonar
unsresultatsquenos’esperaven.
Malgrat les discrepàncies que tenia amb la direcció de la meva escola, la vaig
demanarenprimerlloci,després,elcol·legionaraestic.Jonosabiaqueaquestcentre
era d’atenció educativa preferent i que això era prioritari a l’hora d’assignarme la
plaça.Emvandonarelcentreactualinoellloconjaestava.Noemvafergairegràcia,
ja que visc al poble de l’escola anterior. Era un col·legi nou que jo havia ajudat a
endegar. Vaig presentar una reclamació, però me la van desestimar i vaig haver
d’ocuparlaplaçaactual(2:50).
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
52
En algun cas, especialment en el d’un professor que es reincorpora
després d’una llarga excedència, el desconeixement de la realitat dels
centresfaqueesdemanialeatòriamentladestinaciódinslalocalitat.
Haviaperdutcompletamentelscontactesambelscol·legisdeprimàriainosabia
què sol·licitar. Sols m’interessava que estigués a la població on visc, per tant, vaig
demanarelcentredemaneracompletamentaleatòria(2:41).
5.1.3. Cercad’informaciósobreelnoucentre:
Tot professional, un cop s’assabenta de la seva nova destinació, té la
naturalcuriositatdesabercomseràelnoucentreiprocurainformar‐se’n.
Alllargdelsanysdedocènciaunprofessionalhaanatfentconeixencesentre
elprofessorat.Unprocedimentnormald’informar‐secomésuncentreésel
derecórreralsconeguts.
Vaig cercar la informació a través dels coneguts que treballaven a l’institut.
Tambéconeixialarealitatdelbarrionanava(2:11)
Tambésolfer‐selaprimeravisitaalcentreuncopeldocentsapquinés
elseudestídefinitiu.
No totelprofessorat coneix la sevadestinacióel cursanterioralde la
presa de possessió. Són molts els que, sigui perquè han aprovat les
oposicionsoperquèhanobtingutunacomissiódeserveis,s’assabentende
lanovadestinacióal’estiuquanelcentrejaestàtancati,peraquestmotiu,
cerqueninformacióatravésd’Internetoesdesplacenperalocalitzarelseu
emplaçament.
Quanvasortirelmeudestíeral’estiu.Vaigferunatrucadatelefònica,perònoem
varespondreningú.Tampocnoteniacapconegutquehitreballés.Vaigdecidirmirar
lapàginawebim’hivaigaproparambelcotxeperveure’lperfora(2:5).
En aquests casos el fet de no conèixer ningú fa que no es busqui
informaciófinsqueesfalapresentacióalsetembre.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
53
Novaigcercarcaptipusd’informació,jaqueveniadelaconcertadainoconeixia
ningúqueestiguésrelacionatambelcentre(2:31).
La informació que s’obté és molt important, ja que se’n deriven les
primerespercepcionssobreelcentreidespertalesprimeresexpectativesi
neguits que acompanyaran els docents els primers dies que iniciaran els
contactes.
5.1.4. Expectativesineguitsquecrealanovadestinació:
Els professionals es creen una sèrie d’expectatives sobre com se
sentiranalnoullocdetreball,quèhipodenaportariquèhiesperentrobar.
Aquestes expectatives poden sermés realistes, o no, segons quines hagin
estat les seves experiències en els centres anteriors i, posteriorment,
xocaran amb la realitat que trobaran un cop s’hagin incorporat a la nova
dinàmica.
També es creen neguits sobre el que trobaran i com ho afrontaran.
Aquests,igualment,tenenmoltveureamblessevesexperiènciesprèvies.
Lesexpectativesquesolcrear‐seelprofessoratsóndiverses.Quasitots
els entrevistats solen centrar‐les en les relacions interpersonals amb els
companys.Moltsd’ellsparteixend’experiènciesnegativesquehantinguta
veureambalgunatipusdeconfrontacióencentresanteriors icreuenque,
enunentornnou,milloraranlesrelacions.
Quanvaigassabentarmedelmeudestívaigpensarquearrelariadefinitivament
en un centre i evitaria els conflictes amb els companys; quedaria al marge de les
capelletesielsgrupsdepressióquesolhaverhialsinstituts(2:21)
Elconcepted’arrelaréscomúentreelprofessoratque,desprésd’estar‐
se uns anys en situació de provisionalitat, obté finalment una plaça
definitiva.
Estaria definitivament prop de casa i podria tenir continuïtat al centre. No em
caldriacomençardenoucadacursipodriaarrelarenunlloc.(2:62)
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
54
Altres professionals centren les expectatives en l’alumnat. Pensen que
podrantreballarmillorambellsoqueestabliranunarelacióméspropera.
Veniaauncentrenouiaixòsignificavadeixarenreremalesexperiències.Pensava
queambelnoualumnathipodriatreballarméscòmodament.(2:56)
A d’altres, en canvi, els estimula el fet de pensar que els presentarà
dificultats.
Sabia que anava a un CAEP, un centre complicat, però això em motivava més
(2:67)
Alguns docents centren les seves expectatives en la creació d’un estil
professionalpropi;quepodranduratermeinnovacionsidesenvoluparels
seuspropisprojectespedagògics.
Alserl’únicaprofessoradel’especialitat,podriarealitzarunprojecteglobalpropi
peratotal’etapa(2:37).
Podriaexperimentarnousprojectes(2:72)
Al tenir la destinació definitiva vaig pensar que em podria fer un lloc que em
permetéssentirmereconegudaprofessionalment(2:21).
Juntament amb les expectatives, al professorat també se li desperten
neguitsdavantlasevanovadestinació.
Majoritàriament,alsdocentsse’lsdespertaeltemordecomseràacollit
pelsseuscompanysisobrequinaseràlasevaadaptacióalanovarealitat.
Sempre havia estat en escoles petites en les quals, al ser pocs, no hi ha massa
problemesdecomunicació.Lesescolesgranstenenfamad’estarmenyscohesionades,
quelagentfalasevafeinaimarxasenseestablirgairescontactes.Emneguitejavacom
seriaelveritableambiententreelsmestresisijom’hiadaptaria(2:72).
Altresprofessionalscentrenelsseusneguitssobrel’alumnat.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
55
Els principals temors que tenia eren sobre l’alumnat. Me n’havien parlat molt
malamentinosabiasiacabariatrobantmeagustambells(2:26).
Aquestneguitésespecialmentremarcableentreelsdocentsquearriben
delaconcertada.
Desdelscol·legisconcertatsestéelconvencimentquehihaunmilloralumnat,ja
que elsmés difícils o problemàtics van a la pública. Al fer les oposicions i obtenir la
plaça,emneguitejavalaidearespectealsalumnes.(2:31).
Totaaquestafasepresocialitzadorahemd’emmarcar‐ladinselperíode
immediatamentanterior alde lapresadelsprimers contactesambelnou
centre.Laconclusióquese’npottreureésquesónmúltipleselsmotiusque
portenauncanvi,aixícomlesexpectatives ielsneguitsqueesdesperten,
de talmaneraque cadaprocés és singular i depènde cadapersona,de la
sevaactitudidelesexperiènciesprèviesquearrossega,aixícomdelgraude
seguretatenellmateix.
5.2.L’establimentdelprimerscontactes:
Tota persona, en canviar de lloc de treball, experimenta la natural
curiositat de saber en quin entorn es trobarà i el vol conèixer. Quan el
nouvingut arriba, compara el que observa amb les seves experiències
prèvies i li sorgeixen multitud de preguntes. En aquest moment influeix
moltl’actitudpersonal:noéselmateixestarapropdecasaohaverdefer
llargs desplaçaments; arribar amb optimisme i iniciativa que fer‐ho amb
una situació d’inestabilitat emocional; tenir una necessitat de canvi o
guardarbonsrecordsdelcentreanterior.
Tambéhi influeixmolt l’actitudquepercep en els agentsd’acollida: si
disposen de temps per establir contactes o si el reben amb presses i
dedicant‐lipocaatenció;sielnouvingutpercepamabilitatolasensacióque
s’estàcomplintuntràmitprotocol·lari.
En definitiva. La percepció que es té pot ser positiva o negativa,
depenentdel’actituddelnouvingutidelarecepcióqueselifa.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
56
5.2.1. Quans’estableixenelsprimerscontactesambelnoucentre?:
L’establiment dels primers contactes amb el centre es produeix en
diferents moments de l’any, segons com s’hagi aconseguit l’adjudicació i
segonselcosalqualpertanyelfuncionariofuncionària.
El professorat de secundària que ha obtingut la plaça a través d’un
concursdetrasllatsentraencontacteambelcentreabansdelafinalització
delcursanterioralde laseva incorporació.Hihaunmotiu importantque
justifica l’elecció del moment: és costum que, en finalitzar el curs, els
departaments didàctics es reuneixin i acordin la distribució dels cursos i
grups per al següent any acadèmic. Prèviament a aquesta reunió ésmolt
convenientqueelnouprofessionalestableixielsprimerscontactes;quefaci
unavisitaalnoucentre;queespresential’equipdirectiu;queassisteixiala
reuniódedepartamentonconeixeràelsnouscompanysionpodràdefensar
lessevespreferènciesdecursosihoraris.
Quanesvaresoldreelconcursdetrasllatsvaiganara l’institut.Vaigconèixerel
directorielcapd’estudisambelsqualsvaigmantenirunatrobadainformal.Després
emvanpresentarelcapdeldepartament,queemvaconvidaralareunióquefarieni
en la qual decidirien el repartiment dels cursos per al proper any. M’interessava
assistirhi,jaquesabiaqueeramoltimportantperami.(2:11)
Aquestacircumstànciaés lanormalentreelprofessoratdesecundària.
En els casos analitzats a primària només s’ha donat un cas d’entrada en
contacte el curs anterior a la incorporació, ja que en aquesta etapa
educativa està més clarament definit el concepte de rotació de cicle. El
nouvingutassumeixlavacantdelmestrequehacausatbaixaalcol·legi.
El professorat que accedeix al nou centre a través de les destinacions
provisionalsolescomissionsdeservei,s’assabentadelanovaplaçaafinals
delmesde juliol,momentenquèelscentresestantancats,pertant,noés
freqüentqueelsprimerscontactess’estableixinal’estiu.
El primer any vaig anar al centre en comissió de serveis. Va ser el curs següent
quanvaigconcursariemvanadjudicarelmateixcol·legi.Quanvaiganarhi,elprimer
any,emvaigpresentaral’estiuivaigtrobareldirectorielcapd’estudis.Tansolsvam
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
57
establir una petita conversa, ja que el centre estava tancat i els vaig trobar per
casualitat.Vamquedarquejaparlaríemambmésprofunditatalsetembre.(2:57)
Elprofessoratquearribaalscol·legisoinstitutsatravésdedestinacions
provisionals o comissions de serveis estableix, doncs, els contactes el
primerdia laboraldelmesde setembre, tot justquan s’incorpora la resta
delprofessorati,pertant,coincideixambl’actedepresentacióid’acollidaal
centre.
Vaigpresentarmeelprimerdiadesetembre.Voliasermoltpuntuali,quanvaig
arribar només hi havia el cap d’estudis. Va obrirme la porta i vam anar parlant
mentrel’ajudavaapujarlesfinestres.Desprésemvadirqueteniafeinaiemvadeixar
a la sala demestres. A poc a poc, van anar acudinthi una sèrie de persones que no
coneixiaderesiquesesaludaveniparlavendelessevesvacances.Enaquellmoment
emvaigsentirunamicaperduda(2:72)
5.2.2.Percepcionsqueestenenambelsprimerscontactes:
Els primers contactes amb el centre són força importants, ja que les
percepcions que se’n desprenen influeixen en l’actitud dels primers dies.
Aquíhi juguenfactorssubjectiusdelnouvingut:noéselmateixveniramb
il·lusió o amb el convenciment que no és el centre desitjat; venir amb
definitiva o pensar que s’estarà al centre per un període transitori; venir
amb una sèrie de problemes de caire personal o no. També és important
comperceplarebuda;sielsequipsdirectiustransmetencalidesaofredor;
si disposen de temps o procuren abreujar aquests primers contactes. En
definitiva, les percepcions són múltiples depenent de la personalitat del
nouvingutidel’actituddelsagentsd’acollidaidelsfuturscompanys.
Elprofessoratquehaoptatvoluntàriamentalcentrededestinacióique
coneixmembresdelclaustresoltenirunesbonespercepcionsdelmoment
d’arribada.
Lasensacióquevaig tenirenarribaral centreva sermoltbona, jaqueemvaig
retrobarambcompanysambelsqualsm’uniaunarelaciód’amistat iconfiança.Amb
ellsjasabiaqueemtrobariaenunambientfavorable.(2:11)
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
58
Elprofessoratqueparteixd’alguntipusdesituaciótraumàticaenlaseva
vidaprivadaoprofessionalveambunapredisposicióque faque lesseves
percepcionssiguinpositives,jaquedeixaenreresituacionsdesagradables.
Vaig parlar amb el director i el cap d’estudis i els vaig explicar amb quines
circumstàncies venia: acabava de separarme de la meva parella. Van ser molt
receptiusivaigsortirambmoltbonessensacions.Almenysm’havienescoltatiesfeien
càrrecsobrelasituacióquem’haviaportatasol·licitarelcanvidecentre.(2:57)
Elmomentdel’establimentdelsprimerscontactes,però,tambésignifica
un desencís per a determinats mestres o professors. Aquesta sensació té
moltaveureambl’actituddel’equipdirectiuodelsprimerscompanysque
esconeixen.
Quanvaigarribaralcentreemvanportardirectamentalasalademestres.Allíva
anar arribant gent que se saludava i parlava de les seves coses. Ami ni tan sols em
deiennibondia.Nosabiaonposarme,jaquenoconeixianingú.Aixívaigestarfinsa
meitatmatí.Se’mva feretern.Apocapocvaigveurequehihaviaduesmestresque
estavenamb lamateixa situació i emvaigaproparaelles.Ameitatmatí vamsentir
quedeienquesen’anavenaesmorzarilestresnoveselsvamseguir.Enarribaralbar,
ningúnoensvafercapllocalataulaivamdecidircanviardelocal.Després,entornar
al col·legi, vam sentirnos tan soles com abans. Així va passar la primera setmana,
sensesaberquèferisensequeningúemfeselmínimcas.Vaigpensarquehaviacaigut
enuncentreonlagenteramoltrara.(2:46)
No totes les males sensacions són degudes, però, a les persones que
exerceixen el rol d’acollidores. L’actitud del nouvingut també hi influeix,
especialmentsielnoucentrenoéseldesitjat.
Alcomençamentcomparavaaquestaescolaamb lade lamevaprocedència,que
eranovailluminosa.Allíjaconeixiaelsalumnesilesfamílies.Aquestnoucentreemva
semblarqueeramassagran i incòmode.Ambmoltdecimentalspatis ipocespaion
poguessinjugarelsméspetits.Lasensaciónovasergaireagradable(2:51)
Endefinitiva,l’acollidainicialalnouvingutésunfetmoltimportantper
a qui s’incorpora a l’escola o institut. Espera que algú li presti atenció; li
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
59
expliqui els interrogantsque s’ha formulatdesdelmomentque sabiaque
vindriadestinat;lipresentielscompanysilidonilesprimeresindicacions.
5.3.L’acollidaalcentre:
L’acollida oficial constitueix l’acte formal d’incorporació dels
professionals a la seva nova destinació. És el moment en el qual el nou
membreentraaformarpartdel’organització;començaacaminardinsun
nouentornquehadeferseu;vadescobrintlesnormesqueregeixenelseu
funcionament;iniciaelscontactesambelcol·lectiu;etc.
Cadaescolaoinstituttéestablertsunsprotocolsd’acollidapropisqueli
donenlasevapersonalitat.Hihacentresquefanunaacollidaindividual,on
elnouvingutésentrevistatper ladirecció;altresprefereixenrealitzaruna
reunió de grup amb tots els nouvinguts; altres elegeixen el claustre per
presentarelnouprofessorat...Cadacentremarcaelseuestil.
Tambéeselmomentenquèelnouvingutcomençaacontrastarlesseves
percepcionsprèviesamblarealitatdelcentreidelseuentorn.
L’acollidaalsprofessionalsexperimentatsesfaaprincipisdesetembre.
A diferència del professorat novell, el professorat amb experiència ve
destinatperatotelcurs.Noacostumaaincorporar‐sesol,l’acompanyenla
resta de companys que comencen amb ell. Això possibilita que l’acte
d’acollidapuguisermoltmés institucionalqueeld’unprofessorsubstitut,
que arriba al centre un cop començat el curs. Els equips directius poden
dedicar‐liméstemps.
A l’acollida sol informar‐se al nouvingut sobre quines són les normes
que regeixen el funcionament del centre; el pot conèixer per dins i
intercanviainformacióambl’equipdirectiu.Tambéésquans’assabentadels
cursosqueimpartiràiquinestasquesassumirà.
El nouvingut sol ser cautelós davant la nova realitat; observa i aprèn.
D’aquestesobservacionsobtindràunasèriedesensacionsqueinfluiranen
lasevaactitudenelsdiesposteriors.Lesconclusionsquen’extreu, també,
són múltiples; d’acord amb les seves experiències anteriors; de les
circumstànciesambquèarriba;delainformacióquerep;delqueselihagi
assignatidel’actitudambquèsel’acull.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
60
5.3.1. Elsagentsd’acollida:
Totselsagentsentrevistatsassenyalenque l’acollidaes faperpartdel
directoridelcapd’estudis.
5.3.2. Comésfal’acollida?:
Elprofessoratdesecundàriaentrevistat,excepteenuncas,exposaque
l’acollidavaserengrup.Normalmentelprimerdiadesetembreesdedicaa
acolliritransmetreinformacióalsnouvinguts.
Vaig incorporarme a l’institut el primer dia de setembre. Aquell dia tan sols
estàvem citats els nous. Conforme arribàvem, el conserge ens indicava la sala de
professors. No ens coneixíem ningú, però com que estàvem tots en les mateixes
circumstàncies, vamcomençarapresentarnos i aparlar entrenosaltres.Quan jahi
havíemacudittots,vanvenireldirectorielcapd’estudisivamferunareunió.(2:5)
En un sol cas es fa una entrevista individual. Correspon al cas d’una
professoraquearribaaunaSESambpocprofessorat.
Quanvaigentraralcentreemvanindicarlasaladeprofessors.Allàhihaviaunes
personesquesesaludaven iescomentaven lesvacances.Emvaigpresentar iemvan
incorporaralaconversa.Alcapd’unaestonavavenirladirectora.Recordoqueesva
compadir demi: “t’ha tocat venir aquí, oi?. Hauràs pensat que la carretera ésmolt
dolentaielpobleéspetitiallunyatdetotarreu”.Esvasorprendrequanlivaigdirque
haviademanatelcentrevoluntàriament,jaqueeraprecisamentelquevolia.
Aquell any vam incorporarnos quatre professors i la directora ens va fer una
entrevistaindividual.(2:37)
Aprimària,encanvi,l’acollidasolsermésindividual.
El primer dia de setembre vaig anar directament a la sala de mestres i vaig
presentarme als professors que estaven allí. Després va venir la directora i la cap
d’estudis, que em van saludar i em van convidar a anar al despatx de direcció. Vaig
tenirunaentrevistaindividual.(2:42)
En aquest cas la reunió en grup no sol fer‐se específica per als
nouvinguts.Ésenelclaustreonsónpresentatsalarestadelcol·lectiu.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
61
Vaigentraralasalademestres.Immediatamentvaacudirelcapd’estudisqueem
va saludar i em va presentar les companyes del cicle. A l’hora d’esmorzar vaig anar
ambelles.Desprésvamtenirunclaustreonvanpresentarelsnouvinguts.(2:62)
5.3.3. Informacióqueesproporciona:
El professorat de secundària exposa que a l’entrevista en grup se’ls
reparteix un dossier amb extractes dels diferents documents: projecte
educatiu; projecte curricular; normatives internes... Amés, se’ls expliquen
les característiques de l’alumnat i les famílies i se’ls facilita un plànol del
centre. Solen comentar que aquesta informació els va ser útil, però
constaten com la part més important de la reunió l’aspecte referent a
l’alumnat,queéselqueméselssolpreocupar.
Ensvanlliurarundossierquevananarcomentant.Elsaspectesenelsqualsmés
van incidir van ser els de la disciplina; l’organització del centre i les normatives
internes. Van insistir, especialment, en la necessitat de lamútua col·laboració entre
l’equipdirectiuielprofessorat.
Tota la informació que em van proporcionar em va resultar útil, encara que
moltescosesjalesconeixiaperquèlesvaigrelacionarambelfuncionamentdelsaltres
centresonhaviaestatimoltescosess’assemblenentretotselsinstituts.(2:16)
El fet que el professorat amb experiència docent ja coneix moltes
normatives de funcionament d’altres centres fa que la informació
proporcionadasiguiconsideradaderelativautilitat,encaraqueels facilita
lasevaadaptació.
Ens van parlar sobre com estaven distribuïts els grups, els horaris, el sistema
establertperalesguàrdies,ladistribuciódelesaules,etc.Lautilitatdelainformació
crecquevaserrelativa,jaquenoeratantdiferentdel’institutd’onvenia.(2:21)
No sempre, però, la informació que es proporciona arriba prou bé al
professorat. Una professora comenta l’excés d’informació que es
proporcionaicomaixòfacilitaladispersió.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
62
Ens van lliurar un dossier on hi havia molta documentació i ens la van anar
comentant.Allíhiestavencontemplatstotselsaspectesdelavidadelcentre;hihavia
normativesdetottipus.Eramoltvoluminósi,alcapd’unaestona,emvaigperdre.Vaig
decidirquel’estudiariaambméstranquil·litatacasa.(2:31)
Aprimària el panorama és força diferent. Lamajoria dels entrevistats
afirmenquevanrebremoltpocainformaciósobreelcentre
Em van donar molt poca informació. No em van explicar res sobre la línia
educativadel’escola,nisobrel’entorn,niresqueempoguésserútil.Tansolsemvan
dirqueencaranotenienestablertaladistribuciódelprofessorat.Ami,enconcret,van
informarme que encara no sabien quins cursos tindria, ja que tenien coberta la
plantillad’educacióinfantilijo,demoment,noteniaubicació.(2:72)
Alguns mestres afirmen que la informació que es pot facilitar ja la
coneixen,principalment,perlessevesexperiènciesenaltrescol·legis.Elque
elsinteressaéstrobarunbonclimad’acollida.
Noemvandonarmoltainformació.Mésaviatvanmanifestarmequeaquestajala
rebria a les reunions que s’anirien fent en els dies posteriors i que també podia
demanarla a les companyes del cicle. Vam parlar, principalment, sobre mi i les
circumstànciesambquèhaviaarribat;sobrelescaracterístiquesgeneralsdelcentrei
sobreelssuportsque,entotmoment,estavendisposadesadonarme.(2:51)
Sobre la informació rebuda li donen una utilitat relativa, ja que no és
fàcild’assimilarenunprimermomentis’acabadesconnectantdeltema.
Ensvaninformarsobreelfuncionamentdelcentre.Tambéensvanindicarquines
eren les places vacants que s’havien de cobrir i ens van preguntar quines serien les
nostrespreferències,pertald’adaptarlesalesnecessitatsdel’escola.Lautilitatdela
informacióera relativa, jaque tot era important,peròdifícil d’assimilar enuna sola
reunió.Vaigdecidirendurmeacasaeldossierqueensvanlliurariestudiarme’lamb
méstranquil·litat.(2:57).
Els mestres de primària, sovint, recorren al paral·lel per a cercar la
informacióqueméselsinteressa.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
63
Alclaustreensvandonaraquellainformacióoficialque,després,mainollegeixes.
Totalainformacióquem’interessavavavenirperpartdelamevaparal·lela.(2:62)
5.3.4. L’interèscapalnouvingut:
L’arribada del docent a un nou centre és una qüestiómolt important.
Aquest deixa enrere el centre anterior i ha d’afrontar noves experiències:
conèixerpersonesnoves; integrar‐seenunnouentorn;adaptar‐seanous
equipsimètodesdetreball...L’aclimatacióaunnoucentrenoésfàcilitota
persona nouvinguda necessita sentir‐se ben acollida; l’equip directiu, en
primerainstància,hadesabertransmetre‐liinterèsicordialitat.
Lamajoriadelprofessoratentrevistatmanifestaquevanserbenrebuts
iquevantenirlapercepcióqueerentingutsencompte;quel’equipdirectiu
vamostrar interèsper la sevasituació ielsvaoferir la sevacol·laboració.
Aquesta sensació esmanifesta en quasi tots els professors de secundària
entrevistats.
Des del primermoment em vaig sentir que estava formant part del projecte del
centreiquel’equipdirectiuestavadisposataajudarmeentotelquefesfalta.(2:6)
Solshihaelcasd’unaprofessoraquenopercepaquestessensacions.
No vaig trobar la col·laboració que esperava. Ningú no va preguntarme res
respectealamevaprocedènciaisobrelescircumstànciespersonalsquem’haviendut
alcentre.(2:32).
El professorat de primària també manifesta majoritàriament que van
percebreaquestinterèsperpartdelsequipsdirectius.
La directora sabia que jo havia presentat una reclamació perquè no em volia
incorporara l’escola.Vaentendreelsmotius i vaestardisposada, en totmoment,a
ajudarmeentotallòqueemfesfaltaperalamevaintegració.(2:51)
Les opinions, però, no són tan unànimes com a secundària. Allí la
sensació que es mostrava interès per la seva situació era pràcticament
unànime (sis casos de set). A primària, en canvi, les opinions estan més
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
64
divididesi,sobreset,trespersonesmanifestenquenoesvaninteressarper
elles.
No vanmostrar cap interès. Jo venia assignada comamestra de preescolar i el
primer que em van dir va ser que no entenien per què m’hi havien destinat, que
aquestesplacesjaestavencobertes,iquehauriadeferclassesaprimària.Totaixòem
vacrearmoltaintranquil·litat.
Finsquenoemvandirqueestariaapreescolar,empassavaleshoresalasalade
mestressensesaberquèfer.Vanseunsdiesmoltdurs.(2:46)
5.3.5. Lavisitaalesinstal·lacions.
Lavisitaa l’edifici sol fer‐seuncop finalitzada la reunió.Serveixpera
donaraconèixer les instal·lacionsi lesdotacionsdequèdisposaelcentre,
aixícomlesnormesd’usestablertes.Ésunfetquepermetalprofessoratde
nova incorporació conèixer l’entorn físic en el qual desenvoluparà la seva
tasca.
D’aquestavisita,eldocenttambén’extreuunasèriedepercepcionsque
liserviranperintuircomsesentiràenelnouentorn.
Elsprofessoratdesecundàriaentrevistatafirma,enlasevatotalitat,que
elsvanensenyarl’institut.Tothomelvatrobarnetibenequipat,encaraque
valadirqueestanencentresquetenenmenysdedeuanysd’antiguitat.Les
impressions que se’n treuen, però, depenen de com era l’institut de
procedència.
Enfinalitzar lareunió, l’equipdirectiuensva ferunavisitaalcentre.Vaigveure
que era nou i estava ben il·luminat. El contrast amb l’institut anterior, que era un
edificiantic,vaserabismal.Envaigtreuremoltbonaimpressió.Tambéelvaigtrobar
moltbenequipativaigpercebrequem’hitrobariaagust.(2:26)
Aprimària, lamajoriadelsmestres tambéafirmenqueelsvan feruna
visitaperlesinstal·lacions.Quasitotsdiuenqueelcentreelsvadecebreal
comparar‐loambl’escolad’onprocedien,jaquevantrobaruncentreantici
pocacollidor.Aquí,adiferènciadelquehapassatasecundària,lespersones
entrevistadesestanencol·legismésanticsqueelsdelasevaprocedència.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
65
Quan vam acabar la reunió, vam fer una visita al centre. Em va semblar molt
laberínticiantiquat.Lesaulesestavenmoltdeixadesicreavensensaciódefredor.Em
vasorprendreelpocmaterialquetenienencomparacióaldelamevaescolaanterior.
(2:57)
Unamestradiuquel’equipdirectiunolivaensenyarelcentre.Aquesta
tascalivacorrespondrealasevamestraparal·lela.
Elcol·legime’lvaensenyarlaqueserialamevaparal·lela.L’edificiemvadecebre.
Estava molt envellit i mancaven els serveis bàsics que marca la normativa,
especialmentperatendreelsnensdepreescolar.(2:62)
Dues mestres manifesten que ningú els va ensenyar el centre i van
haver‐lodedescobrirpelseucompte.
Ami,ningúnoemvaensenyarelcol·legi.Quanjaportavaduessetmanes,emvan
lliurarunplànol i emvancomentaronestavenelsdiferents espais.El vaighaverde
recórrer pelmeu compte i vaig trigar quasi dos anys per situarm’hi plenament. Pel
quevaigobservar,emvasemblaruncentrehorriblequenecessitavareformesurgents.
(2:73).
5.3.6. Comdefineixl’acollidaelnouvingut:
Les percepcions que la persona nouvinguda té de l’acollida són molt
variadesiendepènquecomenciadesenvoluparambmésomenysil·lusió
lasevatascadocentdinslanovadestinació.
Comjahaestatindicatanteriorment,lespercepcionsdel’acollidatenen
aveureambl’estatanímicambelqualestroba lapersonaquearriba ide
l’actitud del agents d’acollida. Les percepcions, per tant, poden ser tan
variadescomlespersonesquehanestatacollidesihihatestimonisdetota
mena.
Lamajoria del professorat de secundària té bones sensacions. Pensen
quel’acollidavaserdistesa.Elsequipsdirectiusvandonar‐liuncaireamig
camí entre institucional i informal. El que es pretenia transmetre era un
sentitdeproximitatentrelespersones.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
66
L’acollida que em van dispensar la definiria a mig camí entre informal i
institucional.Elquerealmentesvoliaeratransmetrecalidesaisentitdecompanyonia.
(2:6)
Unasolaprofessora,quearribaauninstitutpetit,defineixl’acollidacom
unactetotalmentinformal.
L’acollida va ser informal del tot, però penso que no podia ferse d’una altra
manera, ja que éremmolts pocsprofessors.Mésaviat va transcórrer enun climade
moltacalidesaifamiliaritat(2:38).
Tansolsunaprofessorapensaquevasermoltfreda.
L’acollidavasermoltinstitucionaliaixòlavaferfredaidistant(2:32)
A primària, les sensacions són més diverses. Tres persones
entrevistades afirmen que van tenir bones sensacions per l’ambient de
proximitatquese’lsvavolertransmetre.
Emvandonarsentitdeproximitat.Al’anaraunaescolagran,m’imaginavaquela
direccióestariaallunyadadelsdocents,perònovaseraixí.Ràpidamentvaigconnectar
ambells,especialmentamblacapd’estudis.Elsprimersdies,però,emsentiaunamica
perduda, ja que venia amb reducció de jornada i no sabia on m’ubicarien
definitivament.Finalment,vaigestarcomamestradesuport.(2:58)
Unamestraafirmaquel’acollidavasermoltbona,perònoperpartdela
direcció,sinómésaviatperpartdelescompanyes.
L’acollida va ser molt informal. No em va acollir l’equip directiu, sinó les
companyesdel cicle. Va seruna rebudamés entre iguals quenopas institucional, ja
quel’equipdirectiusolselvaigveurealclaustre(2:63).
Finalment,unamestraconservamoltsmalsrecordsdel’acollida.
L’acollidavasermolt freda idistant.Vanpassarcompletamentdemi,comsino
existís.(2:73)
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
67
5.3.7. Càrrecsques’assignenalnouvingut:
El nouvingut comença la seva integració assumint uns cursos on
impartiràladocènciaiunscàrrecsquecompletaranelseuhorari.Noésfàcil
l’assumpciód’aquestscàrrecs,encaraqueesporticertaexperiènciadocent.
L’entornonesdesenvolupenésdesconegut.Aixòhadesertingutencompte
pels equips directius, encara que aquests han de distribuir‐los entre els
diferentsmembresdelaplantilladocent.
Asecundària,cincdelsentrevistatsafirmenquenovantenircapcàrrec,
jaquelapolíticadelsseucentreeraladenoassignar‐losalsnouvinguts,ja
quepreferienqueelprimeranyfoseldel’aclimatacióalnouentorn.
Noemvandonarcapcàrrec,jaquelapolíticadelcentreeraladeque,siespodia
evitar,nosen’assignavacapalsnouvinguts(2:22).
Dosprofessorsafirmenqueelsvanfercapsdedepartament,malgratser
nous.Elmotiuquedonenéseldeque jaconeixien companysdelcentre i
perquè,pereliminació,ningúméshopodiaassumir.
Vaig sernomenat capdedepartament, jaqueera l’únicprofessordisponible. La
restadelsmembresjatenienaltrescàrrecsoereninterins(2:17).
Un professor compagina el càrrec de cap del departament amb el de
tutor.
Emvannomenarcapdedepartamenti,amés,tutordeprimerdebatxillerat.De
fet,hovanferperexclusió,jaqueelsaltrescompanysassumiencàrrecsdirectiusode
coordinació i sols podia serho jo. També, per qüestions d’horari, vaig ser tutor. La
tutoria era bona, però vaig haver d’adaptarm’hi. La dinàmica de la tutoria em va
sorprendre, ja que , a diferència de l’institut anterior, aquí les famílies no venien a
veureeltutorsinolescitavesprèviament.(2:12).
Unaprofessora afirmaque, al seu institut, les tutories les assumia el
professorat que arribava nou, ja que la resta de càrrecs eren per al
professorsmésantics.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
68
A tots els que vam arribar nous ens van assignar una tutoria, ja que els altres
càrrecselsocupavalagentqueportavaméstempsal’institut.(2:38)
Aprimària,solsdosdelsmestresentrevistatsvantenirtutoriaelprimer
anydelasevadestinacióal’escola.,jaqueelsaltresobétenienreduccióde
jornada,oerenmestresdereforçoespecialistes.
De les duesmestres que van tenir tutoria, una afirmaque és la que li
corresponiaperrotaciódecicle.L’altralarecordacomlatutoriamésdifícil
quehatingutmai.
Ha estat la tutoria més dura que hagi tingut mai. Jo venia d’una escola on hi
havientretzealumnesperaula.Aquíenvaigtrobar25.Ladiversitateratotal.Hihavia
diverses ètnies (gitanos, magribins, subsaharians,..) i molts nens de famílies que
ratllaven la marginalitat. Jo estava al·lucinada... No sabia com treballar amb ells,...
Haviadevigilarelqueportavenaclasse.Vaigveurequehauriadetreballarmoltamb
ells per canviarlos els hàbits alimentaris portaven pastissos industrial enlloc de
l’entrepàofruitaeducacionalsihigiènics.Emvaigtrobarambunmóncompletament
nou que em va trencar els esquemes mentals. Al començament no entenia res i
m’indignavapertotallòqueveiaiemvaigveureobligadaareplantejarlamevafeina.
Recordo,a tallanecdòtic,que teniaunnenmoltabsentista i, eldiaquevenia,el
passavenarecollirpersonesdiferentsiquemaierenpuntuals.Semprehaviad’esperar
meambellfinspassadeslessisdelvespre.Undiavaigdemanarunaentrevistaambel
seupare.Livaigcomunicarelproblemaiemvarespondrequeelln’eradesconeixedor,
peròquenoempreocupésjaquenopassariamés.Apartird’aquelldianovatornara
faltarmésierapuntualenl’entradailasortida,peròlamarevaaparèixerambunull
completament blau. Aquest fet em va crear problemes de consciència i sentit de
culpabilitat.(2:52)
5.3.8. Quinscursosassumeixenelnouvinguts?:
Unade les principals preocupacions del nouvingut és la de saber com
seranelsseusalumnes.Enelsapartatsanteriorsjas’havistcomaquestés
undelsneguitsquetenenquans’incorporenalcentre.
A secundària, el professorat que s’ha assabentat del seu destí en el
concursdetrasllatsprocuraestablirelsprimerscontactesafinalsdelcurs
anterioraldelasevaincorporació.Algunsdelsentrevistatsqueestrobenen
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
69
aquestasituaciómanifestenquevanpoderescollircursosamb igualtatde
condicionsquelarestadelsmembresdeldepartament.
Lanormativaquehihaviaaldepartamenteraques’haviadeferunrepartiment
decursostanequitatiucomfospossibleitambés’haviadereduiralmàximelnombre
de nivells de docència del professorat. Amb aquestes circumstàncies vaig ser tractat
comelsmembresanticsdeldepartament.(2:12)
Ésevidentqueelprofessoratqueassisteixa lareuniódefinaldelcurs
anterior parteix amb cert avantatge sobre el que s’incorpora al setembre,
perònoa totseldepartamentses té la curade l’exempleanterior.Elmés
freqüentésqueelnouvingutescullidarreredelsquejaportencerttempsal
centre.
Vaig venir a la reunió de departament de final de curs abans de la meva
incorporació.Allívaigpoderescolliralgunscursos.Noemvandonarcapopciódefer
elbatxillerat,perquèestavareservatperalacapdeldepartamentiperalsmésantics.
Nomésvaigpodermerepartirelscursosd’ESO.Tothomvoliaelsmillorsgrupsdelque
quedavaivaighaverdedefensarlamevaposició(2:22).
Sigui com sigui, el professorat que arriba a través d’un concurs de
trasllatsparteixambavantatgesobreelqueveambcomissiódeserveiso
ambl’oposicióaprovada,comhomostraeltestimonid’unaprofessoraque
arribaalsetembre,desprésdesuperarelconcurs‐oposició:
Com que lameva especialitat no cobria tot l’horari, vaig fer classes de castellà.
Recordo aquests cursos com amolt complicats i difícils. Hi haviamolts repetidors i
alumnessensecapinterèsperl’aprenentatge.Hovaigpassarmoltmalamentfinsque
emvaiganaradaptar.Vaig suposarque ladinàmicadel centre era lad’assignar els
cursosmésdifícilsalsnouvinguts.(2:32).
Aprimària,ladiversitatdesituacionsdelsentrevistats‐gentquearriba
ambreducciódejornada,comamestresdesuportoespecialistesimestres
generalistes‐originatambédiversessituacions.
Duesmestres,quearribencomageneralistesapreescolar,vananaral
cursons’haviaproduïtlavacantelcursanterior.Totesduesassenyalenque
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
70
elsuportquevanrebrede lasevaparal·lelavaajudar‐lesmoltal llargdel
primercurs.
EmvanassignarP3.Normalment,quanalgúarribaaunnoucentre,had’assumir
elscursosmésdifícils.Aquínoeraaixí.Cadaanyassignavenelprofessoratalscursos
enfunciódelesnecessitatsdelcentreidel’alumnat.Elsprincipalsfactorsqueestenien
encompteerenelspedagògicsipersonalsdelsdocents.Joeranovaalcentreiaixòva
sertingutencompteper lesmevescompanyes.Vaigestarambunamestraparal·lela
queportavamoltsanysalcol·legiiqueemvaajudarmolt.(2:52)
Elsmestresde suport o especialistespassenperdiferents cursos.Una
mestraafirmaquelivantocarelscursosmésdifícilsdelcicleihoatribueix
al fet que venia amb reducció de jornada, la qual cosa no va agradar a
l’equipdirectiu.
Vanassignarmesuportalscursosdelciclemitjàisuperior.Vaseruncanvigran,
jaquealcentreanteriorestavaainfantil.Emvatocarentraralscursosmésdifícilsdel
cicle. Els alumnes tenien un comportament molt dolent. De fet, atribueixo que
m’assignessinaquestscursosalfetqueteniaunareducciódejornadai,això,noelsva
fergràcia.(2:58).
Elsmestres de suport o especialistes coincideixen tots que van trigar
unsquantsdiesasaberquinesmatèriesimpartirienoaquinscursosanirien
destinats,laqualcosaelsvacausarforçaneguitsalcomençament.
Elsprimersdiesalcentrevansermoltavorrits.Empassavaleshoresalasalade
mestres esperant que em diguessin els cursos que tindria. Quan finalment ho vaig
saber,vaigconsiderarquehaviatingutsort.Elscompanysd’educació físicaerendos.
Un,devintitresanyssemprevoliaelscursosmésbaixosi l’altre,deseixantados,els
mésalts.Joemvaigquedarambelsdelmig,justamentelsquevolia.Reconec,però,que
finsqueemvandonarl’horarivaigpassarneguit.(2:68)
Lanecessitatdequadrarhorarisorigina,sovint, queelnouvinguthagi
d’assumirlesmatèriesquequedenvacants(lesfamosescueshoràries)ique
nosempreestand’acordambelqueelstocaimpartir.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
71
Elsprimersdiesemdeienqueencaranosabienquèassignarme. Joels responia
queeramestrad’infantil i queestavaenpràctiques,per tant,hauriend’assignarme
aquestaetapasilainspeccióhaviadevenirafermeelseguiment.Finalmentemvan
donarpsicomotricitat ianglès.Lapsicomotricitat jam’anavabé,peròd’anglèsnoen
sabia.Elshovaigdirperòemvanrespondrequenom’amoïnésjaqueelnivelleramolt
baix. Malgrat això, jo estava preocupada per aquesta matèria i no trobava honest
impartirla,jaquenoensabiagens.(2:73)
5.3.9. Lessensacionsdelsprimersdies:
Els nouvinguts solen adoptar una actitud força cautelosa els primers
dies. Es troben en un entorn desconegut del qual ho han d’aprendre tot.
Observentotelquepassapelseuvoltantihointentenassimilar.Tambého
comparen amb les seves experiències anteriors. De tot aquest procés, en
treuenunesconclusionsqueinflueixenenl’actitudambquèafrontenl’inici
delasevaactivitatdocentenelnoucentre.
Vaig venir ambmolt bonapredisposició, però lamevaactitud era cautelosa.No
voliaobrirmeràpidament,sinómésaviatvoliaestudiarl’entornimirardesituarme.
(2:32)
A secundària, quasi tots els entrevistats manifesten que les seves
sensacionsvanserpositivesperdiversosmotius.
El professorat que ve de la concertada es troba amb la sensació que
guanyaenautonomia.
Elprimerdia,quanvaigsortirdel’institut,tenialasensacióquehaviaanataun
centreinnovadorenelqualdonavenmoltaimportànciaalesrelacionsinterpersonalsi
onesvaloravaelprofessoratiesvoliapotenciarlasevaautonomiapersonal.Emvaig
trobar còmode des del primer moment, molt més del que havia estat mai a la
concertada.(2:6)
Quan el canvi ha estat motivat, entre altres causes, per les males
relacions interpersonalsqueteniena l’anteriorcentre,sesentenalliberats
d’aquells problemes i entren ambuna actitudpositivadavant l’assumpció
denovesresponsabilitats.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
72
En entrar a l’institut em vaig sentir alliberada. En aquellmoment vaig prendre
plena consciència que deixava enrere la situació incòmoda que trobava a l’anterior
centre.Ràpidamentvaigtrobarunambientmoltfamiliarqueemvaferpercebreque
m’hitrobariamoltagust(2:38).
Els professionals que arriben a un centre, on ja coneixen altres
companys, tenen la certesaque s’hi trobarana gustperquè ja coneixenel
seuestildetreball.
Com que ja coneixia el professorat, les sensacions eren bones ja que sabia que
podriatreballarcòmodamentambells(2:12)
Unaprofessoraafirmaquelessevessensacionssóndiferents,segonsqui
haestatl’interlocutor.
Les percepcions que vaig tenir van ser diferents, segons els interlocutors. El
directoremvaferlasensacióquevoliasercorrecte,peròquenos’implicariamassaen
lessituacionspersonalsdelprofessorat.Encanvi,elcapd’estudisemvaferlasensació
deproximitaticalidesa(2:22).
A primària, les sensacions són similars. En general, elsmestres tenen
bonespercepcionsentornl’acollida.
Vaigtenirlasensacióqueemtrobavaenunambientfamiliaronencaixariamolt
bé(2:42).
Duesmestresmanifestenquenovantenirbonessensacions.
Vaigpercebrequeerarebudaambfredor.Totss’explicavencosesentreellsi,ami,
ningúnoemdeiapràcticamentres.Emvaigsentirtotalmentdesplaçada.Apocapoc
em vaig anar posant en contacte amb els altres nouvinguts, que es trobaven en la
mateixasituació.L’endemàvaigtrobarunamestraquejaconeixiailacosavacanviar,
perquèemvaoferirelseusuportilasevacompanyia(2:47)
5.4. L’acollidaperpartdeldepartamentodel’equipdocent:
Elsdepartamentsielsequipsdocentsconstitueixenelsnuclisbàsicsde
treballdelprofessorat.Ésaquíoncomparteixenladinàmicadetreball;on
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
73
esprogramen lesmatèries; on es coordinen lesdiversesmetodologies; es
fixenelsobjectiuscomuns...Endefinitiva,onelnouvinguttreballaràambun
equip més reduït de companys amb els quals establirà les relacions més
properes.També,però,ésellloconpodensorgirmésrecelsirivalitats.
Un cop acollit per l’equip directiu, el professional s’incorpora a un
departament o a un equip docent. Les seves percepcions depenen de
l’actitud dels companys, de les expectatives que tenen, de les amistats o
coneguts que té dins l’equip, de les seves expectatives... Sónmúltiples els
factors que hi influeixen i que, a la llarga, incidiran de manera molt
importantenlasevaadaptacióalcentre.
En general, tant el professorat de secundària com els mestres de
primàriaconsiderenquevanserbenrebutsperpartdelscompanys.
Ladirectoraemvapresentarlescompanyesdecicle.Vaigveurequeerenpersones
molttreballadoresiambunagranpredisposicióaajudarme.Coneixienmoltbéelque
es duien entremans i ho tenien totmolt ben programat. Vaig pensar que amb elles
aprendriamolt i vaigdecidir ser comunaesponja: callar i aprendre.Desdel primer
moment em vaig sentir que formava part de l’equip i que estava molt ben
acompanyada.(2:53)
Elsquearribenalcentreijaconeixiencompanysdel’equip,atribueixen
aaquestfetlessevesbonespercepcions.
Lesmevessensacionsvansermoltbonesperquèdinseldepartamentemretrobava
ambamics.(2:12).
Aprimàriaelsmestres,quevantenirmalespercepcionssobrel’acollida,
canvienlessevessensacionsquanentrenencontacteambelscompanysdel
cicle.Lesmalespercepcionsquevaig teniramb l’equipdirectiuvancanviarquanvaig
conèixer lescompanyesdelcicle.Vaigtrobarmoltbonrotlloentreelles.Emvafer la
sensacióqueerenunamicaesbojarrades.Parlaventotesalhora inopodia intervenir
enlesconverses.Vaigsentirquem’hipodiaintegrarbé.(2:73).
Asecundària,unprofessionalambunsquantsanysd’antiguitatdins la
funció pública pot trobar‐se amb determinats recels en entrar a un nou
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
74
departament. Efectivament, el sistema prima l’antiguitat al cos com un
criteri a l’hora d’elegir cursos. Aquest fet, de vegades, pot suscitar algun
recelperpartdemembresdeldepartamentmenysantics.
Les sensacions que vaig tenir al departament van ser molt bones, però vaig
observar recels per part d’una companya, ja que assumia ser cap del departament
nomésarribariellaeramésantigaalcentre,perònoalcos.(2:17)
En alguns casos, especialment en equipsmolt estables, es produeixen
recels en el moment que hi ha canvis generacionals i, per tant, diferents
maneresdeconcebreelfeteducatiu.
Aquellanyvamentrarmoltagentnovaalcicle iensvamcoordinarràpidament.
Vamtrobar,però,elreceldelsmestresmésantics.Eracomsiconsideressinelmaterial
comapropi ielssabiagreucompartirlo.Amés,ensvanrebrecomsielsvolguéssim
canviarladinàmicadetreballiellsnoestavendisposatsacapmenadecanvi.(2:58)
A primària tos els entrevistats tenen bones sensacions, però a
secundària,duesprofessoresafirmenqueelsprimerscontactesnovanser
gairepositius.
Elsprimerscontactesambeldepartamentnovanserbons.Elcapdedepartament
emvaensenyarlesinstal·lacionsielmateriali,mentrehofeia,emvaanarcomentant
que jo, en principi, era cap de seminari al ser l’única professora de francès. Em va
intentar convèncer que renunciés en benefici d’unaaltra companyad’anglès. Li vaig
respondrequem’hohaviadepensariconsultarhoambladirecció.Nolivafergaire
gràcialaresposta.Eldirectoremvadirquejonoteniaperquèrenunciarhi.Apartir
de llavors, les relacions amb el departament van ser fredes i distants. A més, vaig
observarqueallínohihaviacapmenadetreballenequip.Cadascús’ocupavade les
sevesmatèries,senseconnexióambelquefeienelsaltrescompanys.Vaigelaborarles
programacionsdelesmevesmatèries,peròningúselesvamirarentotelcurs.(2:32)
Aquesta afirmació confirma les apreciacions que s’han anat observant
en les diferents entrevistes i que assenyalen una tendència diferent entre
primària i secundària. Els equips docents de primària tenen molt més
introduïda la dinàmica del treball en equip i de compartir material i
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
75
experiències, mentre que els departaments de secundària són més
individuals iéselpropiprofessorquiestableix lasevapròpiadinàmicade
treball;lacoordinacióqueesprodueixésmenor.
5.5.L’acollidaperpartdelscompanys:
Elprofessorat,uncophaestablertelscontactesambl’equipdirectiu,els
continuaamblarestadecompanys.Passaaintegrar‐sedinsuncol·lectiuen
elqualpotconèixeralgunapersona,peròlamajoriasónunsdesconeguts.El
procésd’aprendreelsnomsirelacionar‐losamblesfisonomiesnoésfàcili
requereixuntemps.
L’adaptació dins aquest col·lectiu depèn de la personalitat del
nouvingut,delasevaactitudidelapredisposiciódelsmembresdelclaustre.
Una persona amb una caràcter més extravertit s’integrarà més aviat que
una altra. Almateix temps, qui ja coneix companys del centre o ha sabut
connectar bé amb els companys del departament o de l’equip docent
trobaràenellsunsbonsintroductors.
Amb aquests primers contactes el nouvingut també espera trobar un
climacordial;saberambquipotparlarmésobertament;sentir‐seconvidat
aanaraesmorzaroprendreuncafè;establirelscontactesamblagentque
va a dinar fora del centre; etc. Si algú l’introdueix en el col·lectiu i
l’acompanya els primers dies resolent‐li els dubtes que té, explicant‐li els
costumsquehihaestablerts,etc.facilitalasevaadaptació.
5.5.1. Les sensacionsdelsnouvingutsquanentrenen contacte ambel
col·lectiu:
El professional, quan arriba al centre, estableix comparacions amb les
experiències similars que ha tingut en altresmoments i determina quins
aspectesliagradenmésiquinsnotant.
Elsprimersdiesobservavalesdiferentsactuacionsdelagentivaigveurequeen
totselscentresesrepeteixenlesmateixestipologies.Veusambquipotssermésproperi
iniciar els contactes. El cafè fora del centre serveix perquè t’expliquin coses i te
n’adonesque,malgratlaunióaparent,hihagrupsdepressióilagentetvoldecantar
capalseu.Vaigveurealgunadiscussióial·lucinava,jaquecreiaqueelmotiutampoc
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
76
era tan important, fins que arribava a la conclusió que es tractaven d’històries que
s’arrossegavend’anysanteriors.Lamevaactitudvasermoltcautelosa;observavaiem
reservava.(2:68)
Els entrevistats indiquen que van adoptar una actitud cautelosa:
observaven i en treien unes conclusions que van determinar la seva
actuacióelsprimerstempsd’estadaalnoucentre;observavenquintipusde
relacionshihaviaestablertesentreelsmésantics;esreservavenlesseves
opinionsinopreniencapiniciativa.Elresultatdelessevesobservacionsels
determinavenelspassosaseguirenlasevainiciació.
Amb lagent del cicle emvaig relacionarmolt ràpidamentperòamb la restade
companys em va costar més. Ho atribueixo que jo també venia amb una actitud
cautelosa:mirava,observava icallava.Apocapoc,però,emvaiganar introduinten
l’ambientdelclaustre.(2:58)
Aquesta actitud cautelosa solen adoptar‐la més les persones que
procedeixendecentresonhantingutalguntipusderelacióproblemàtica.
Respectealscompanys,vaigadoptarunaactitudcautelosaperquèvoliaevitarels
mals rotllos que havia tingut en altres instituts. M’havia proposat passar
desapercebudaianarconeixentlagentapocapoc.(2:22)
Com jas’haexplicatabans, lespersonesquearribenauncentre,enel
qualjaconeixencompanys,tenenmésfàcillasevaintroducció.
Jojaconeixia,atravésdelmeumarit,algunscompanysdelclaustre.Aquestfetem
vafacilitarmoltl’acollida.L’escolateniaunentorndifícili,aquesasituació,,elshavia
ajudat.Esrespiravamoltbonambiententreelcol·lectiu.Entreellshavienconsolidat
moltesamistatsicompartienmoltavidaforadel’escola.Emvanconvidaraparticipar
enlavidaquetenienorganitzadaforadelcentreiemvanfacilitarmoltlaintegració.
(2:53).
Tambéjas’hamencionatanteriormentquelapersonalitatdelnouvingut
ilasevapredisposició,influeixenquel’adaptaciósiguimésomenysràpida.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
77
Vaigcomençaraconèixerelscompanysdemanerainformal.Quanvaigentrarala
sala de professors em vaig apropar als altres nouvinguts, els quals ja coneixia de la
presentaciódeldiaanterior.Apocapoc, elsque japortaven tempsal centre es van
anarapropantis’anavenpresentant.Vaignotarcalidesaenaquestsprimerscontactes.
Amb alguns companysmés que en altres. Això depèn de la personalitat de cadascú,
peròjotambéhivaigposardelamevapart,jaqueemvaigpresentaralsqueencara
nohaviaparlat.(2:7).
Tambéinflueixl’actituddelclaustrecapalnouvingut.
Em va costar relacionarme amb la resta de companys del claustre. Aquí vaig
observarquelagenteramoltindependent.Feienlafeinaimarxaven.Apocapocvaig
anartrobantlagentqueteniauncaràctermésobert.Emvanproposaranaralssopars
queorganitzaveni,d’aquestamanera,vaiganarfentlesprimeresamistats.(2:63)
Els mestres de suport, a primària, expliquen que els primers dies no
tenien encara un horari assignat, que es passaven les hores a la sala de
mestres sense saberquè fer.Aquest fet els va facilitar el coneixementdel
col·lectiu.
Elsprimersdiesemvaigpassarleshoresalasalademestres,sensesaberquèfer.
Alveure’menaquestasituació, lagentqueentravavaanarparlantambmi.Aixòem
vafacilitarconèixerlos.(2:47)
5.5.2.Companysambelsqualss’estableixenlesprimeresrelacions:
Les primeres relacions s’estableixen amb l’entorn més proper; el que
hanconegutenprimer lloc.Podenserelsaltresnouvinguts;elscompanys
decicleodepartamentolespersonesquejaconeixienanteriorment.
També,enaquestsprimerscontactes,influeixl’actituddelespersones.
Elscompanysdetarannàmésobertsónelquefacilitenaquestesprimeres
relacions.Enaquestaspectehiinflueixl’edatdelnouvingut.Solrelacionar‐
semilloramblespersonesquepergeneracióestanmésaprop.
A primària, la vida dins el cicle és molt intensa. Els contactes són
freqüents, especialment els primers dies en què es coordinen amb les
matèriesielsgrups.Aquestfetfacilitalacomunicació.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
78
Emvaigrelacionarmésfàcilmentamblescompanyesdecicleielsaltresmestres
amb qui havia d’interactuar dins la meva aula. També em vaig relacionar més
ràpidamentambelscompanysdecaràctermésobertquepassavenmésperlasalade
mestres.Hihagentqueapeneshipassa i, aaquests, vaig trigarmésa conèixerlos.
(2:63)
Asecundària,solpassarelmateixambelsdepartaments,encaraqueels
lligamsnosóntanforts.
Emvaigcomençararelacionarambelscompanysdeldepartamentperquèjaels
coneixiad’abans.(2:12)
Una experiència docent acumuladapropicia que el nouvingut ja tingui
personesconegudesalcentrei,coms’haobservateneltestimonianterior,
seràamblesques’establiranlesprimeresrelacions.
Quan un professor arriba a un entorn en el qual no coneix ningú, es
començaarelacionarambelsqueestanenlesmateixescondicions.
Elprimerdiasolsvamvenirelsprofessorsdenovaincorporació.Peraquestmotiu,
van ser els primers que vaig conèixer. Els primers temps, doncs, em relacionavamés
ambells,jaquetotsenstrobàvemencircumstànciessimilars.(2:7)
Moltesvegadesaquestsprimersprofessorsquees coneixen tenenuna
edat similar, la qual cosa fa que el nouvingut també se sentimés atret a
establirrelacionsambells.
Emvaigrelacionarmésfàcilmentambelsmésjovesperdosmotius.Enprimerlloc
perquèvanserelsprimersquevaigconèixeri,ensegonlloc,perquèm’hisentiamésafí
perraonsd’edat.(2:27)
Quan el fet d’anar des del domicili particular a la feina obliga a fer
desplaçaments amb cotxe particular, es procuren establir els primers
contactesamblagentqueestrobaenlamateixasituació,jaque,permotius
econòmicsidecomoditat,esbuscapodercompartirelvehicle.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
79
Emvaigrelacionarprimerambelsaltresnouvingutsiamblagentqueveniacada
diadesdeTarragona,jaqueensinteressavacompartirelcotxeperreduirlesdespeses.
(2:39)
L’establimentdelsprimerscontactes, com jas’ha indicat,depèn també
delapersonalitatdelnouvingutidel’actituddelsmembresmésantics.Siel
nouvingut intueix un ambient advers dins l’entorn del departament o
l’equipdocent,cercaelscontactesambaltrescompanys.
Vaigintentarrelacionarmeambelscompanysdeldepartament,peròvanpassar
demi.Vaigdecidirprescindird’ellsiemvaigrelacionarambelsaltresnouvinguts.Els
professors antics ja tenien establertes les seves relacions i era difícil introduirte.
Recordo que, el primer dia de claustre, ningú no se’m va apropar, i vaig decidir
relacionarmeambelsqueestavenenlamateixasituació.(2:33)
5.5.3.L’acompanyamentalnouvingut:
Els diferents estudis que s’han anat fent sobre el professorat novell
indiquen la conveniència d’un acompanyament per iniciar‐se dins la
professiódocent, atravésd’unprofessorexperimentatqueexerceixelrol
dementor. Defet, l’administracióeducativaestableixquetotprofessional
que s’incorpora al sistema educatiu a través d’unes oposicions i abans de
ser nomenat funcionari de carrera, estarà un curs de pràctiques sota la
tutoritzaciód’unprofessorexperimentat.
El professorat amb experiència docent ja coneix el seu ofici i no
necessita,enprincipi,captipusd’acompanyament.
Quanunprofessionalarribaaunentornnou,però,estrobaambnoves
normesimaneresd’actuar,perlaqualcosatambénecessitaalgúqueelvagi
acompanyant,assessorantiresolentlesdificultatsquevatrobant.
Els agents entrevistats constaten que no van trobar ningú que els fes
l’acompanyamentelprimertempsd’adaptacióalnoucentre,peròquevan
acabar cercant‐lo ells mateixos. Aquest acompanyament, per tant, va ser
moltinformaliespontani,peròelsvaresultarmoltútil.
A primària, els mestres donen molta importància a l’existència d’un
professionalparal·lelqueelsacompanyaenaquestsprimerstemps.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
80
Lamevaparal·lelaemvaferunacompanyamentmoltboalllargdelprimercurs.
Tambévaresultarunaexcel·lentacollidora.Emvafacilitarmoltlamevaintegraciói
emvatransmetremoltaseguretat.Vaigdecidirescoltarlaiaprofitarelsseusconsellsi
lasevaexperiència.Ambellajovaigsercomunaesponjaqueassimilavatotelqueem
deia.
Suposoqueemvaajudarpel fetde ser lamevaparal·lela.Amés, eraamigadel
meumaritiaixòemvaajudaraconnectarmésfàcilmentambella(2:53)
El professorat que ja té persones conegudes dins el claustre aprofita
aquestacircumstànciaperautilitzar‐lescomaacompanyants.
Els companys que ja coneixia amb anterioritat em van ajudarmolt els primers
dies.Vaigrecórreraellsperquèjaelsconeixiaielsteniaconfiança.(2:17)
Un professor que no coneix ningú cerca l’acompanyament en les
persones amb les quals ha establert millor els primers contactes. També
decideixobservarcomactuaelcol·lectiu.
Novaigtenircapacompanyamentespecífic.L’acompanyamentpuntualme’lvaig
anarbuscantjoenlespersonesambquiemvaigsentirmésproperielspreguntavatot
allòquenecessitavasaber.Tambévaigdedicarmeaobservarlamanerad’actuardels
diferentscompanys.(2:7)
A primària, una mestra afirma que ningú no li va fer cap tipus
d’acompanyamentiqueelvanecessitar.
Ningúnoemvafercapacompanyamentdinselcentre.Elcapd’estudisresponia
els dubtes que anava tenint, però era jo qui havia de prendre la iniciativa. No tenir
ningúaquiadreçarmeoqueestiguésalmeucostatemvafersentirmoltsola.(2:74)
Al no haver‐hi cap persona encarregada de fer‐los l’acompanyament i
que aquest sigui espontani i cercat pels nouvinguts, planteja la qüestió
d’esbrinar quins són els motius que porten certs professionals a
acompanyarelsseuscol·legues.Respecteaaquestaqüestió,totsopinenque
esdeualtarannàdel’acompanyant.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
81
La coordinadorapedagògica emvaacompanyar els primers temps. Jo creia que
eraunatascaqueteniaassignada,peròdesprésvaigcomprovarquehofeiaperquèés
el seu tarannà. És una persona que cerca ajudar els nouvinguts, ja que dónamolta
importànciaal’existènciad’unbonambiententreelprofessorat.(2:27)
5.5.4.Lautilitatdelsprimerscontactes:
Elsprimerscontactesqueestableixelprofessionalsolenserútilspera
la seva integració dins la vida del centre. A través dels companys obté
múltiples informacions sobre com interactuen; sobre aquells aspectes no
escritsde la vidadel centre; sobre l’alumnat... Endefinitiva, sobre tot allò
queelnouvingutprecisaperacomençaramoure’s.
El professional sol escoltar i observar. De tot això en traurà unes
informacionsqueliserviranperainiciarelsseuspassosdinselnouentorn.
Almateix temps, li serviranperveureambquinscompanyspot tenirmés
afinitatsiambquipottrobar‐semésagust.
Totselagentsentrevistatsafirmenqueelsprimerscontacteselsvanser
moltútils.Solsunamestra,aprimària,indicaquenolivansergaireútilsi
hoatribueixal’actituddelscompanys.
Em va costar força integrarme a la vida de l’escola. Elsmeus companys no em
feiengairecasiaixòvadificultarforçalamevaintegració.(2:74)
Larestadelsdocentsafirmenqueelsvanserforçaútils.Elprofessorat
desecundàriaafirmaquelaprincipalpreocupacióquetenienversavasobre
l’alumnat i que les informacions que van rebre els van ser força útils per
saberl’actitudquehaviend’adoptar.Aquestesinformacionsvanvenird’una
doblevessant:peruncostat,delesconversesquevanmanteniri,peraltra
banda,del’estudiiobservaciósobrel’actituddelprofessoratestablert.
L’observació sobre l’actitud del companys i les converses informals dels primers
diesemvansermoltútils,especialmental’horaderelacionarmeambl’alumnat.Vaig
decidiradoptarunaactitudcautelosa,jaquelesinformacionsqueemvandonarsobre
els alumnes em van espantar unamica. Vaig decidir ser prudent; estudiar l’alumnat
per veure les estratègies que havia d’adoptar. Crec que és el professor el que s’ha
d’adaptaralsalumnesqueté.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
82
Vaigdecidirobservarlamaneracominteractuavenelsaltresprofessorsiadoptar
unaposturaflexible.(2:7)
A primària, la preocupació sobre l’alumnat no és tan present com a
secundària. La utilitat que van trobar principalment va consistir que van
obtenir informació important sobre el funcionament del centre i del seu
entorn.
Els primers contactes em van ajudar molt, ja que em van proporcionar molta
informació;aquellaquenoestàescritaperòqueésnecessàriaperalconeixementde
l’entorn. Vaig agrair que, la primera setmana de classe, sempre hi hagués un altre
mestrequem’acompanyava(elsmestresdesuportoelsespecialistes),demaneraque
sempreéremdoselsqueestàvemdinsl’aula.Aixòemvaservirdemoltaajuda.(2:53)
Unmestre,quehaestatenexcedènciadurantunperíodellargdetemps,
consideraqueaquestscontacteshanestatdemoltautilitatperaconnectar
denouambladocència.
Quanparlavaambelscompanysvaigadonarmeràpidamentquehaviaperdutel
contacteamblarealitatdelesescoles,peraquestmotiuelsconsellsquevaigrebreper
partdelscompanysvanajudarmemolt.(2:43).
Elsmestresquesónespecialisteso tenen tasquesdesuportes troben,
com ja s’ha anat indicant, els primers dies amb la situació que encara no
tenenl’horariassignat,pertant,aquestsprimerscontacteselsserveixenper
asentir‐seacompanyats.
Els contactes em van servir, principalment, per no estar sola. Els primers dies
encaranosabiaquinscursostindria,peraquest fetestavaa lasalademestressense
saber què fer. Em sentia com una pilota que va d’un lloc a l’altre i em posava a
l’ordinador,solsperpassareltemps.Anavaparlantambelsqueestavenenlamateixa
situació. De fet, érem els nouvinguts. D’aquesta manera, almenys, em vaig sentir
acompanyada.(2:59)
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
83
5.5.5.Canvisqueestrobenrespectealcentredeprocedència:
Quan un professional arriba a una nova destinació observa l’entorn i
estableix comparacions amb el seu antic centre. Les seves sensacions
passen pels records i la nostàlgia, per les bones imales experiències que
deixaenrereiperlail·lusiód’unnoucomençament.Eltempsd’aclimatació
aniràlligataaquestacomparació.
Totselsentrevistats,tantaprimàriacomasecundària,afirmenquevan
trobarmoltscanvisrespectealseuanticcentre,encaraquedifereixenenles
apreciacionspersonalsquefan,d’acordamblasevaprocedència.
El professorat que es reincorpora a la professió després d’una
excedència,més omenys llarga, troba que l’escola ha canviatmolt en els
darrersanys.
Vaigtrobarcanvismoltgransrespecteal’escolaquehaviadeixat.Engeneral,crec
que l’educació hamilloratmolt. Abans cada curs tenia el seumestre; ara en passen
molts. Això ho veig complicat perquè els alumnes identifiquin el grup amb el seu
mestre. Hi ha d’haver molta coordinació però, si se sap fer bé, pot resultar efectiu.
(2:43)
El professorat que procedeix de la concertada observa que la seva
autonomiapersonal i professional en surt reforçada respecte a la situació
anterior.
Vaig trobarmolts canvis. Jo venia d’un col·legi concertat i tenia un sistema de
treballmoltdiferent.Aquíemvaigsentirambmoltamésautonomiai llibertat.Venia
ambuna sèried’arquetipsheretatsde la concertada,ones consideraqueels centres
públics sónmoltanàrquics i que lagentactuaen sentit funcionarial, ésadir, fan la
seva feina imarxen sense adoptar gaires compromisos. Ben aviat vaig observar que
això no és així. Vaig trobar un centre molt ben organitzat en el qual la gent,
majoritàriament, esprenmolt seriosament la seva feina.No tothom,però lamajoria
estàmoltimplicadaenelbonfuncionamentdel’institut.(2:33)
Elsprofessionalsqueprocedeixend’entornsruralsexperimententambé
moltscanvis.Lesapreciacionssóndiverses.Enprimer lloc, observenmés
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
84
estabilitat en les plantilles i això es tradueix en unamajor edat entre els
professorat.
Emvasorprendrel’edatdelprofessorat.Tenienunamitjanasuperioraladelmeu
anticcentre.Tambéhihaviaprofessorsjoves,perònotants.Amésvaigobservarquela
gentesconeixiamésperquèhihaviamésestabilitatenlaplantilla.(2:13)
En segon lloc, experimentenmés sensació de llibertat, ja que l’entorn
anteriorexerciaméscontrolsobrelavidadelprofessional.Aquíeltracteés
diferentilespressionsquedenmésdiluïdes.
Vaigexperimentarmoltscanvis.Elmeuanticcentreestavaenunazonaruralon
s’havienestablertunsgrupsdepoderquenoetdeixavendesenvolupar lliurement.El
professoratqueestavaestablertalazonadisposavad’unaxarxadeconeixementsdins
l’entorn de la població que condicionaven la vida del centre. Funcionava una xarxa
d’amiguisme que creava diferents tipus de privilegis entre els companys. La relació
ambl’entornestavamoltlligadaalagentqueviviaalapoblació.(2:18).
Algunsdelsentrevistats,encanvi,trobenqueelscentresruralssónmés
propersifamiliarsqueelsurbans,mésfredsiimpersonals.
Veniad’unaZER.Éremtanpocsmestresque,moltesvegades,enscomentàvemles
cosesipreníemacordsal’horadelpati.Hihaviamoltsinterinsielpersonalcanviava
molt d’unanya l’altre. Lagent queportavamés temps marcava la línia.Al col·legi
nou,l’equipdirectiuésmésdistantilaplantillaésmésestableiaixòcreaunadinàmica
diferent.El fet quehi hagigentmésgran faque es creïnmés resistènciesals canvis.
(2:74)
Lescomparacionsqueesfanmostrenaspectespositiusi,d’altres,queno
hosóntant.Entreelsprimers,elsentrevistatsdestaquenqueobservenun
majornivelldecompromísentrelesdireccionsielsequipsdocents,encara
quedesprésmatisenaquestaspectejaque,ambelpasdeltemps,observen
quepotsernoéstangrancomelquehavienpercebutenunprincipi.
Vaigtrobarungrannivelldecompromísde l’equipdirectiu idelprofessoratper
tirarendavantelcentre,encaraque,ambelpasdeltemps,m’headonatquetampocés
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
85
tangrancomhohaviapercebutalcomençament.Hihaunaminoriaquevaperlliurei
nos’hiimplicagaire.(2:13)
Aquest graude compromís, però, el trobenmés gran els professionals
quehanarribatacentresambentornsmésdifícils.
Elcentreanterioreraméspetitilesfamílieserendeclassemitjana;estavenmolt
compromesesambl’educaciódelsseusfillsicol·laboravenmoltambl’escola.Aquíem
vaig trobar amb famílies de classe baixa, molt desestructurades i properes a la
marginalitat. El quaranta per cent de l’alumnat era immigrant. Cada dia venia un
alumnenouque,alcapdepoc,desapareixia.L’absentismeeramoltelevat.Aixòtenia,
comaaspectepositiu,quehihaviauncompromísmoltaltentreelsdocentspertirar
endavantlatascaeducativaambavisosalesfamílies;contactesambelsserveissocials;
constància i sistematització a inculcar hàbits higiènics, alimentaris, d’assistència i
puntualitat a classe, etc. Aquest compromís em va sorprendre i m’ha encoratjat a
integrarmeenl’equip(2:54)
El professorat que retorna després d’una excedència troba que, els
darrersanys,l’escolahaguanyatenprofessionalitat.
Crecques’hamilloratmoltenlaprofessionalitatdelseducadorsieneltreballen
equip.Aquestsaspecteshanfetquel’educacióhagimilloratenqualitat.(2:43)
Aquestescomparacionstambéfanobservaraspectesqueestavenmillor
al lloc de procedència. El professorat que ve d’una excedència observa
aspectesquesónmillorablesdinslatascadocent.
Elsistemaactual t’adreçaa laprofessionalitzacióperòdeixadebandaunasèrie
d’aspectes educatius que són molt importants i s’han de treballar a fons, com el
respecte, les relacions interpersonals entre el mestre i l’alumne i la transmissió de
valors.(2:43)
Un professor de llengua catalana, que arriba a un barri format per
successives onades migratòries, troba un entorn refractari cap a la seva
matèria.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
86
Vaig trobar un alumnat força diferent al que estava acostumat. Els seu nivell
socioeconòmic i cultural era més baix. Aquí coincidien fills i néts d’immigrants
castellanoparlants amb els nouvinguts d’altres països. Els primers eren reticents a
acceptar l’ensenyament en català. La realitat del barri també ajuda que els nous
immigrantssiguinreticentsalcatalà,jaquenoeltrobenútildinsunentornsocialque
nol’utilitza.(2:13)
Elprofessoratqueprocedeixdecol·legisconcertatstrobaquelapública
concentraunnombremoltmésaltdepoblació immigrant iquehihamés
diversitat.
Em va sorprendre la gran diversitat que hi havia entre l’alumnat: molts
immigrants;ungrannombred’alumnesambdificultatsd’aprenentatgeimoltsnivells
diferentsdinsl’aula.Alaconcertadaaixònoesdonava.(2:7)
Alguns docents experimenten la seva decepció per l’ambient fred i
impersonalquetrobenenlesrelacionsambelscompanys.
Semprehaviaestatencentresrurals,onm’haviasentitmoltbenacollida.Suposo
que,altenirmenorplantilla,podendedicarhiméstempsal’acollida.Aquítoteramolt
mésimpersonalifred.L’adaptacióvasermoltduraalcomençament.(2:48)
Algunprofessorcentraaquestsaspectesenelbaixnivelldel’alumnati
lesmalesrelacionspersonalsd’algunscol·lectius.
Vaig trobar que els grups d’alumnes erenmolt nombrosos; que l’absentisme del
professorateramoltgrani,amés,consentitperladirecció.Aldepartamentnohihavia
captipusdecohesióentreelscompanys,laqualcosaimpediaques’establíscaplíniade
treball. Finalment, les relacions entre els conserges eren dolentes i repercutien en la
vidadel’institut(2:23)
Altres persones destaquen que va ser l’estat de l’edifici i les
instal·lacionscomelsaspectesqueméselsvandecebre.
Emvaigtrobarambunedificianticquenoreuneixlesmillorscondicions.Amés,
estàmoltpocequipatinotenselmaterialsuficient.(2:64)
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
87
5.6.Elprocésdesocialització:
S’entén com a procés de socialització aquell a través del qual el
professoratdenova incorporació aun centre educatiu va coneixent i fent
seus,demaneraprogressiva, elshàbits i lesmaneresd’actuarpròpiesdel
centrefinsaserconsideratunmembremésdelacomunitat(Teixidó2009).
Es tracta d’un procés delicat ja que, quan es fa de manera positiva,
contribueix a generar un major compromís, incideix positivament en el
climadelcentrei,engeneral,contribueixaunamajordesenvolupamentde
la tasca educativa.Al contrari, quan es fademaneradefectuosaoparcial,
potserl’origendeconflictesinterpersonals.
El professorat arriba a un centre nou amb una determinada dosi
d’il·lusió;hagenerat certesexpectatives sobreelque trobarà i elquevol
desenvolupar i també té determinats neguits sobre com serà la seva
adaptaciódinselnouentorn.Aquestesexpectativesineguitsescontrasten
ambelsprimerscontactesqueestableixambl’equipdirectiu,elscompanys
deldepartamentol’equipdocentiamblarestadelclaustre.Apartird’aquí
començaunperíoded’integracióenelquals’assumeixennovesmaneresde
treballar derivades de les opcions metodològiques i organitzatives que
regeixenalcentre.Tambééssegurquehauràd’incorporarnovesactituds,
valors i formes de comportament. En definitiva, la socialització dins
l’organitzacióésunprocésd’aprenentatgeidesenvolupamentpersonal.
Aquestaésunaetapaquesuposalaculminaciódelprocésd’integracióal
centre(Roda2003:233)enlaqualeldocentafrontaelsreptesderivatsde
l’atenció a l’alumnat, d’assumpció del nou rol docent, de les relacions
interpersonals(amblarestadecompanys,amblesfamíliesdel’alumnat...)
fins que domina el coneixement de l’entorn i adquireix la condició de
membreplenamentintegratalcentre.
Aquest procés pot ser més o menys llarg, depenent del caràcter i la
predisposiciódelnouvingut,del’equipdirectiuidelscompanys,is’aniran
trobantunasèriededificultatsquecaldràsuperar.Éselqueelsexpertshan
denominat el “shock de la realitat”, en què el professorat nouvingut
s’esforçaràperadquirirlainformacióqueconsideraràmésrellevantperala
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
88
seva adaptació. Aquesta informació li permetrà contrastar les seves
expectativesinicialsamblarealitat.
Aquestprocés,quehadeconduiral’adquisiciód’uncompromísambel
centre, pot portar a frustracions que, quan es resolen positivament,
donaran lloc a una actitud activa, de predisposició a l’assumpció de
responsabilitats que contribueixen al progrés del centre i al
desenvolupament personal i professional del docent. Aquest compromís
requereixqueelnouvingutvagiassumintlaculturadelcentreique,entot
moment,estiguiinformatdelsprocedimentshabitualsdel’escoladavantles
diferentssituacions,evitantque,perdesconeixementodisconformitat,hagi
d’adoptar decisions que no estiguin en sintonia amb el funcionament del
centre.
L’adopciód’aquestcompromíssesentreforçadaquaneldocentobtéel
reconeixementdelarestadelcol·lectiuperl’esforçfet i lapersonasesent
recompensada.Aquestreconeixementperpartdelcol·lectiucontribueixala
potenciació de la pròpia autonomia personal i professional i reforça la
capacitatdeprendreiniciativesquecontribueixenalprogrésdelcentre.
Tota aquesta etapa finalitza quan el docent se sent que formapart de
l’organització,queestàintegratalcentre.Aquestaplenaintegracióesdóna
al final d’un procés que pot sermés omenys dilatat en el temps, d’acord
amb la superacióde lesdificultats i del reconeixementdel col·lectiu i que
ens indicaelgraud’èxitobtinguten l’adaptaciódeldocent.Sielprocésha
culminat exitosament, el nouvingut deixa de ser‐ho i se sent implicat
activamentenl’organització.Encascontrari,elseugraud’autoestimai,per
tantderelacióambelcol·lectiu,ésbaix,donantcomaresultatungraupoc
elevatdecompromísambelcentre.
5.6.1.Dificultatsquetrobaelnouvingutalllargdelprocésd’adaptació:
Engeneralelprofessoratentrevistatassenyalaquenohatrobatmassa
dificultatsal’horad’adaptar‐sealnoucentre.Quantasecundària,lamajoria
indiquenque lesprincipalsdificultatshanestatdonadesper l’establiment
de relacions amb l’alumnat. Dos professors indiquen que van trobar un
nivellacadèmicmoltbaixrespecteal’anteriorcentre.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
89
Laprincipaldificultatquevaigtrobarvaserambl’alumnat.Enl’anticcentretenia
grups heterogenis. Aquí estaven agrupats segons els nivells. El primer any em vaig
trobarambungrupdetercerd’ESOenelqualhihaviamoltsrepetidors.Noportaven
llibreinomostravencapinterèsperaprendre.Lasevaactituderamoltnegativa.Em
vacostarmoltadaptarmeaaquestadinàmicainosabiacommotivarlos.(2:28)
Lesrelacionsinterpersonalsentreelscompanyshanestatunaltremotiu
quehadificultatlasevaadaptacióalcentre.Unaprofessoracentraaquesta
dificultatenlesrelacionsentreelscompanysdeldepartament.
Quanemvanassignarelcentrevaigobtenirlamevaprimeradestinaciódefinitiva.
Estava a prop de casa, volia quedarm’hi molts anys. Volia ferme un nom dins
l’institut, és a dir, donarme a conèixer pelmeu propi estil de treball i, això, encara
m’estàcostantperl’ambientquehetrobataldepartament.(2:23).
Alguns mestres assenyalen les diferències generacionals entre els
companyscomundelsfactorsquehandificultatlasevaintegracióal’escola.
Lesprincipalsdificultatsquehetrobats’hanproduïtal’horadetreballarambels
mestres més antics. La mitjana d’edat del professorat és molt alta i cada curs es
produeix alguna jubilació. Són els que marquen la dinàmica de l’escola i la volen
imposara laresta.Aixòcreadesconfiances i recels.Al finalvaigoptarperdeixarlos
parlar i ferelqueconsideravamésoportú, jaquevaigarribara laconclusióqueels
queden pocs anys i les coses aniran canviant amb el relleu generacional que s’està
donant.(2:59)
Les relacions amb les famílies són un altre factor que dificulta la
integracióalcentre.
He observat algunes actituds de crispació entre els companys en determinats
moments.Amés,quansorgeixalguntipusdeconflicteambalgunalumne,heobservat
que les famílies el defensen i protegeixen excessivament. Veuen el mestre com una
amenaçai,enllocdedonarlisuport,elcensurenielvolencontrolar.Elquemésm’ha
costathaestatelfetd’haverdetreballarambaquestafaltadesuportdelesfamíliesa
l’escola.(2:43).
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
90
Les relacions amb les famílies i la pressió de l’entorn és una de les
dificultats que ha trobat una professora que, procedent d’un centre urbà,
arribaauninstitutrural.
Lesprincipalsdificultats leshe trobatamb les relacionsamb l’alumnat.El trobo
massa consentit per les famílies. Al l’institut anterior constatava que no es
preocupavengaired’ells.Aquí,encanvi,troboqueelsprotegeixenmassa.
Unaaltradificultatesdónapelfetquehasdetenirmoltacautelaenlesconverses
que pots tenir fora el centre, ja que el poble és com un megàfon que, ràpidament,
escampapertoteslescasesallòquedius.(2:40)
Algundocentassenyalaquelasituacióqueesvatrobaralnoucentreva
dificultarlasevaintegraciói,defet,encaranos’hitrobacòmode.
Hehagutdetreballaracorrecuita.Veniaambunareducciódejornadai,desdel
principi,m’hesentitcoaccionadaperaquesttema.Mésd’uncopm’handemanatquehi
renunciï.Encaranohetrobatelmeuespai.Comparteixol’auladepsicomotricitatamb
l’espaidelmenjadori,aquest,ésconsideratprioritariperladirecció.Davantaquesta
circumstància,emsentoenunsegonpla.
He trobat una escolamolt poc innovadora i, això em frustramolt. Les coses es
donen per fetes i consumades. L’equip directiu proposa comissions de treball en les
qualsnomenenlespersonesquehihandeformarpartinopotsserhi,sinohasestat
nomenatperladirecció.Amés,quant’hihandesignat,t’hodonentotperfetietdeixen
moltpocaparticipació.(2:74)
Per altra banda, les experiències viscudes anteriorment poden influir
positivamentenlasevaadaptacióalnoucentre.Sil’entornanteriornoera
satisfactori,s’esforcenpertrobarunesmillorsrelacionsdinselnoucentre.
Lesmalesrelacionsqueteniaal’anteriorcentrevanferquetinguésmoltesganes
d’integrarmeaquí,pelquevaigferungranesforç.Lesprincipalsdificultatsvanvenir
motivadespeldesconeixementd’algunanormativainterna.(2:13)
5.6.2.Elcontrastentrelespercepcionsinicialsilarealitat:
Quan el professional entra dins la dinàmica de treball del centre
contrasta les percepcions inicials amb la realitat quotidiana. Una persona
amb anys d’experiència contrastada en altres centres, sol afinar les seves
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
91
percepcionsambmajormesuraqueunnovell.Ésperaquestmotiuque la
majoriadelsentrevistatsconfirmenlessevespercepcionsinicials.Aixíitot
hihaapreciacionsquevarien,d’acordamblarealitatambquèestroben.
Elsagentsentrevistatscentren laconfirmacióde lessevespercepcions
inicialssobrel’edifici,lesinstal·lacionsielmaterial.Tambélesquevantenir
quanvanentrarencontacteambl’equipdirectiuielscompanys.
Continuo pensant que l’edifici ésmolt incòmode i que no reuneix les condicions
adequades.Tambéheconfirmatqueelcentreésmoltpocparticipatiuiinnovador.No
etdeixendesenvoluparnovesmetodologiesitotvedirigitperl’equipdirectiu.Tampoc
es té en compte el perfil del professorat a l’hora d’assignar els cursos i els grups
d’alumnes.(2:75)
Semprehiha,però,percepcionsquevarienambelpasdeltemps.Hiha
aspectes que milloren respecte al començament, especialment els que
respectenal’equipdirectiuolarestadecompanys.
Lespercepcionsque vaig tenir al començament respecteals companyshananat
canviant. Ara trobo més companyonia, però les sensacions sobre l’equip directiucontinuen sent lesmateixes. Em transmetenuna relació fredades del començament.
(2:48)
Altres aspectes, que al començament van valorar‐se positivament, han
anat variant en sentit negatiu. Les persones entrevistades també centren
aquestsaspectesenlesrelacionsambelscompanys.
El sentit d’unitat que vaig trobar al claustre ha anat canviant. Es donen molts
canvispertrasllatsobaixesisempretrobesgentnovaquenoconeixes,ambquiesvan
perdentels lligamshumansquevaigpercebrealcomençament.Elscerclesd’amistats
entrecompanyssón,cadavegada,mésreduïts.(2:54)
Unamestramanifestaquelesdiferentsvisionssobreelprocéseducatiu
queesdonen,segonsl’edatdelsdocents,ésunaspectequel’hasorprès.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
92
Unacosaquem’hasorprèsnegativamenthaestatelsentitdepropietatquetenen
elsmestresmésanticssobreelmaterialielsrecursos.Se’lsconsiderenseusielscosta
compartirlos.
Tambéhanvariatlesmevespercepcionssobreladinàmicadetreballdelcentre.Al
principi creiaquehihaviaméscoordinaciódinsels equipsdocents.Ambel tempshe
vistquenon’hihatanta ihoatribueixo,enpart,a lesdiferentsvisionsquetenimels
mestressobrel’educació,segonsl’edat.(2:59)
Unaltremestreobservaqueelcentretéunnivelld’exigènciamoltbaix.
Aparentment,elcentrefuncionabéperòelnivelld’exigènciaéscadacopmésbaix
i jo nohi veig cap solució.Deixempassar de curs alumnes queno tenen elsmínims
coneixementsbàsicsisemblaquenopreocupaaningú.((2:69)
5.6.3.Lesfrustracionsquesorgeixendinselprocés:
L’adaptacióaladinàmicadelnoucentrecomportamomentsenelsquals
les expectatives creades no responen a la realitat. És el “shock” amb la
realitat. Aquest pot provocar moments de frustració. La seva superació
positiva significa un pas important en l’adopció d’un compromís amb el
centre.Alcontrari,sinosesuperen,creenungraud’ansietatquegeneraun
baixnivelld’autoestimai,pertant,pocnivelldecompromís.
Els entrevistats exposen que, en el seu procés d’adaptació, han passat
per moments de frustració, més o menys grans que encara no estan
superatsenalgunscasos.
Elsmotiusque causenaquestes frustracions sóndiversos i esdeuena
múltiplesfactors.Lamajoriaassenyalenlesrelacionsambl’alumnat.
Els treball amb els grupsmés difícils em va causarmolt neguit. Sortia de classe
moltdecebudainosabiacomtractarlos.Apartirdelsegonstrimestre,però,ensvam
anaracostumantelsunsalsaltresivanmillorarlesrelacions.(2:34).
Ladecepcióquecausaeltracteambelsalumnes,devegades,s’uneixala
frustracióquecausenactitudsdedesídiad’algunesfamílies.
Frustracions n’he experimentat moltes, especialment amb les relacions amb
l’alumnat.Veignensambunenormepotencialque,acausadelessevescircumstàncies,
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
93
noprogressaran.Aclassetincunnenambulleresque,desdelprimeranyijaenporto
tres, no ha passat cap revisió ocular. Porto tres cursos insistint a la família i no
aconsegueixo que el portin a l’especialista. No sé quin és el seu nivell de visió. Com
aquestcasenpodriacitarmoltsmésitotesaquestescose,m’hanportatafrustracions
constants i puntuals, però encara no estic cremada. Penso que la meva feina és
importantiqueencaratincganesd’experimentarcosesnoves.(2:54)
Altresprofessionals centrenlessevesfrustracionsenverslesrelacions
ambelscompanys.
Frustracionsn’hetingutmoltesiperdiversosmotius.Elsalumnesme’ncausenpel
poc interès quemostren.Molts arribena classe sense llibres nimaterial escolar i no
volentreballar.
Lesrelacionsambelscompanystambémen’hancreatmoltes,jaquenotoquesóc
objectedecrítiquessoterradesidemalescares,sensesaberquinéselmotiu.(2:23)
Enalguncaslesfrustracionsvénenrelacionadesambl’equipdirectiuila
pocaparticipacióenlavidadelcentre.
Frustracions n’he tingut moltes, especialment quan no escolten les meves
propostes.Lesadopten,potser,alcapdedosotresanys,quanhananataalguncursi
leshihanpresentatallí.Quanargumentesquejaleshaviesproposatabans,noetfan
capcas.
Tambéemfrustralafaltad’oportunitatsdeparticiparenlavidadelcentre.Quan
es creaalgunacomissió és l’equipdirectiuquidesignaelsmembresquehi formaran
parti,sinot’hidesignen,nohipotsparticipar,encaraquepensisquehipotsaportar
propostes.(2:75)
Algunsprofessorsassenyalenquel’actituddel’administraciótambéels
hacausatalgunamenadefrustració.
Cada dia experimento algun tipus de frustració per l’actitud dels alumnes, dels
paresidelscompanys.Aquestesemfansentircrematdinslaprofessió,jaquenohiveig
solució.Unexempleclarésl’avaluaciódelsalumnes,enlaqualhihamoltsfactorsque
incideixennegativamentil’administració,enllocd’ajudar,posamoltspalsalesrodes.
Cada curs ens veiem obligats a aprovar i deixar que passin curs nens que no saben
llegirniescriureielsaboquemalamarginalitat.Semblaqueaixòsiguielcorrecteino
preocupiningú.(2:69)
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
94
5.6.4.Lapresadedecisions:
Elprofessional,uncophaentratdinslanovadinàmicadetreball,pren
contínuament les decisions que considera oportunes per al bon
funcionamentdeladinàmicapròpiadelasevafeina.
Unprocésd’adaptacióimplicaunaprenentatgecontinuiunaadaptació
a les normes del centre. Aquestes són contrastades contínuament d’acord
amblesexperiènciesdocentsprèvies.
El desconeixement inicial de totes les normatives i la cultura que
regeixen la vida del nou centre poden provocar que es puguin prendre
decisionsquenovaginensintoniaambelques’acostumaafer,laqualcosa
provocaunxocentreladecisiópersonalielquesolsercostumdinselnou
entorn.Aquestxocderivaenalgunsentitdelafrustracióque,obéesresol
satisfactòriamentobécomportaalgundesencís.
Elsagentsentrevistatsafirmen,enlasevamajoria,quenoelshacalgut
prendre cap tipus de decisió que hagi anat en dissonància amb el que és
costumalcentre.
Aquestaésl’opinióunànimeentreelprofessoratdesecundària,bésigui
perquèhanconsultat lesdecisionsabansdeprendre‐les,perquèhanestat
observant l’actituddels companys,operquèvanestarben informatsa les
primeresreunionsquevantenir.
Nom’hacalgutprendremaidecisionsquenoanessinensintoniaambelcentreja
quel’equipdirectiuemvainformarmoltbésobreelques’acostumaaferiheobservat
la forma d’actuar delmeus companys. Amés, sempre he consultat les decisions que
voliaduraterme.(2:28)
A primària, lamajoria també responen que no els han calgut prendre
cap tipus de decisions contràries a les normatives del centre, però, en
alguns casos han matisat aquesta qüestió. Dues persones ho han fet pel
desconeixementdelprotocolaseguir.
Hepresalgunadecisiócontràriaalques’acostumaaferalcentre,devegadespel
desconeixement del protocol a seguir i, altres cops, per discrepàncies amb la
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
95
normativa, perquè considero que cal ser flexible i cada cas s’ha d’analitzar d’acord
amblescircumstàncies.(2:55)
El testimoni anterior mostra que algunes vegades, quan no s’està
d’acordambelques’acostumaa feralcentre,eldocentprefereixguiar‐se
pelseucriteri.
Quan he cregut que alguna iniciativa que tenia era bona, encara que no fos
compartidaperladirectiva,hetiratpeldretil’heaplicada.Això,però,etcremamolt,
jaqueal’horad’aplicardinàmiquesdetreball,quecreusquesónbones,etsentssolai
perevitarmésconflictes,nolesapliques.Acabesrelaxantteientresenunarutinaque
etfadeixardecostattotallòquevoliesfer.Aixòm’hacreatmoltafrustraciójaqueno
pucserjomateixanidesenvoluparmeplenamentenl’àmbitprofessional.(2:75)
Normalment, però, els professionals consideren que les decisions
contràries als costums del centre sempre s’han pres per coses poc
importantsis’hanpogutresoldresatisfactòriament.
Algunavegadaheactuatpelmeucompte.Alprincipi,perdesconeixementde les
normesdelcentre,actuescomsemprehohaviesfetperòsemprehaestatpercosespoc
importantsi,quanlesheaclarides,hanquedatresoltes.(2:60)
5.6.5.Lapotenciaciódel’autonomiaprofessional:
Alllargdelprocésd’adaptacióelprofessionaltambéprendecisionsque
l’ajuden a integrar‐se dins la vida del centre educatiu i potencien la seva
autoestimaiautonomia,béperquèharebutelreconeixementdelcol·lectiu
operquès’hasentitsatisfetpelsresultatsobtinguts.
La gran majoria de les persones entrevistades afirmen que, des del
començament, han sentit potenciada la seva autonomia personal i
professional per la confiança que els han manifestat l’equip directiu o la
restadecompanys.
Desdelprimermomentl’equipdirectium’haencoratjataprendreresponsabilitats
iaintegrarmeenlavidadelcentre.(2:14)
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
96
El professorat que prové de la concertada experimenta que la seva
autonomia s’ha vist potenciada per la dinàmica de treball dels centres
públics.Ladinàmicade treballde l’institutm’ha fet sentirmésvalorada ihamillorat la
mevaautoestima.Alaconcertadatotallòquefeiaeraconsideratcomapartintegrant
de lameva feina inorebiacap tipusd’eloginid’agraïment.Aquíemvanvalorar les
iniciativesqueduiaa terme.VaigdesenvoluparunprojecteOrator i emvan felicitar
peraixò.Aquestfetnos’haguésproduïtmaialaconcertada.Elselogisquevaigrebre
aquíemvanfersentiragustdinslafeina.(2:34)
Eldesenvolupamentdeprojectesilasevaconclusiópositivaésunmotiu
força importantperquèelprofessional se senti valoratdinselnou llocde
treball.
Lamevaautoestima l’hevistenfortidaquanhepogutdura termeprojectesque
m’haviaproposat,especialmentquanvaigendegarunComènius.(2:23)
Ladinàmicadeltreballenequipfaqueunprofessionalsesentivalorat
perlarestadelscompanysiquelasevaautoestimaensurtipotenciada.
Al’escolaanteriorcadamestreelaboravaelseupropimaterial.Aquítreballemen
equip i compartim tot el que fem. Aquesta col·laboracióm’ha fet sentirmoltmillor.
(2:65)
Enaltrescasoslesrelacionsques’estableixendinsl’aulaielsprogressos
de l’alumnat són els motius que eleven el sentit d’autoestima del
professorat.
Els anys que porto dins l’oficim’han fet arribar a la conclusió que són les coses
petites les que t’omplen de satisfacció. Veure que els alumnes amb dificultats van
progressantéselquemésm’eleval’autoestima.(2:70)
5.6.6.Laintegraciódinselcol·lectiu:
Elprocésd’integracióconclouquanelprofessionalesconsideraqueestà
adaptatdinslavidadelcentreijaformapartdelcol·lectiu.Enaquestafase
elnouvingutdeixadeser‐ho;haassumitcomapropiselconjuntdevalors
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
97
que formenpartde lavidadel centre i estàpreparatperdesenvolupar‐se
plenamentdinsl’entorn.
El sentiment d’integració varia d’acord amb la personalitat del
professional; les relacions que ha establert i la seguretat que ha anat
adquirintal llargdelprocés.Aquestmomentpotdilatar‐seenel tempsde
maneraquecadapersonaelpercependiferentsmoments.
Les persones entrevistades es consideren integrades dins un interval
quetranscorreentreelprimerieltercercursos.Tansolsunapersona,que
portaméstemps,consideraqueencaranoestàintegrada.
Encaranoemsentoplenamentadaptatal’escolaiaixòqueéselmeuterceranyde
permanència.(2:70)
Lagranmajoriaconsideraqueesvansentirintegratsapartirdelprimer
curs, encara que varia el període. De les nou persones que fan aquesta
afirmació, tres estableixen la seva adaptació entre finals del primer
trimestrecomençamentsdelsegon;tres,alllargdelsegon;itres,afinalsde
curs.
Emvaigsentiradaptadaalcentreapartirdelsegontrimestre.Elprimerelvaig
passar malament. Quan va sortir el concurs de trasllats hi vaig participar, però en
tornardelesvacancesdeNadalvaigtenirlasensacióqueformavapartd’unprojecte
importanti,això,emvaferrenunciataltrasllat.(2:55)
Tres persones consideren que la seva integració es va donar el segon
curs.
Apartirdelsegoncursjaemsentiaseguraisabiacominteractuar.Elprimerany
noemvaigacabard’ubicardinsl’escolaiemvacostarferlameva.(2:60)
Finalment, una professora considera que la seva plena integració al
centreesvaproduirenelseutercercurs.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
98
5.7. Comvaloral’acollidaelnouvingut:
Es va preguntar a totes les persones entrevistades com establirien un
protocold’acollida,d’acordamblesexperiènciesquehanviscut.Aquítambé
varienlesrespostes,segonselcosalqualpertanylapersona.
A secundària, tots els entrevistats consideren que l’acollida va ser la
correcta,peròfanmatisacionssobreaspectesquecreuenquecaldriatenir
encompte.
Tres professors de secundària i un de primària consideren que no
s’hauria de fer la mateixa reunió amb tots els nouvinguts, ja que el grau
d’experiència docent no és el mateix i, per tant, no tothom necessita la
mateixainformació.
La informacióqueemvanproporcionar la consideronecessària,peròpensoque
s’hauria de diferenciar la seva transmissió, segons el grau d’experiència docent. El
professorat novell ha d’assimilar massa conceptes en molt poc temps i l’excés
d’informacióelpotaclaparar.L’experimentat,encanvi,comparatotelquesentiveu
amblessevesvivènciesencentresanteriorsihocaptatotmoltmésràpid.(2:34)
Els mestres de primària, que han tingut una entrevista personal
d’acollida, la valorenmolt positivament i els de secundària, que no n’han
tingut cap, creuen que aquesta hi hauria de ser com a complement de la
rebudaengrup.
Al llarg dels primers quinze dies de setembre els que van de quan arribem al
centre fins que comencen les classes seria bo que es mantinguessin entrevistes
individuals entre els nouvinguts i algun membre de la directiva perquè aquells
poguessinexplicar les sevescircumstànciespersonals i rebremillorelmissatgesobre
quèéselqueelcentreesperad’ells.(2:34)
Un altre professor creu que aquesta entrevista no hauria de ser amb
l’equipdirectiu,sinóambelcapdeldepartament.
Latrobadaentrel’equipdirectiuielsnouvingutshauriadetenirunacontinuació
ambunaentrevistaambelcapdedepartament.(2:14)
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
99
Quatre mestres i una professora de secundària consideren que els
centres haurien de tenir un agent especialitzat en l’acollida, que fos un
referentaquipoderacudirencasd’ajudaiqueservísd’acompanyantenels
primerstempsd’estadaalcentre.
Crec que les escoles i instituts haurien de tenir una agent especialitzat en
l’acollida que acompanyés el professorat nouvingut en els primers temps de
convivènciaalcentre.(2:19)
Algun professional,més que analitzar els aspectes tècnics, destaca els
afectius i, en aquest aspecte, voldria que es mostrés cordialitat cap al
nouvingut.
Crecque l’equipdirectiuhauriad’estarméspropera les persones i dura terme
una acollida que transmetésmés calidesa i sentit de proximitat que facilités que la
persona se sentís ubicada. El sentit de l’empatia cap al nouvingut hauria de formar
partdelaculturadelcentre,jaquetotshempassatalgunavegadapeltrasllatisabem
queelmomentdel’acollidaésdelicat.(2:49)
Unaltreprofessionalemfatitzaaquestaspecte,indicantqueesprefereix
unaacollidamésinformaliproperaquenopasmassatècnica.
No crec en els actes institucionals. El contacte informal i personal és molt més
efectiu.Anaraferuncafèforadelcentrepropiciaunambientmenysformalqueetfa
sentirmésproper.(2:70)
Un professor assenyala que una de les dificultats dels nouvinguts
consisteixenelfetquecalconèixermoltagentenpoctemps,pelquecreu
quecaldriatenirunaorlaamblesfotografiesdelsmembresdelclaustre.
Caldria tenir, des del primer dia, uns fulls amb les fotografies delsmembres del
claustrepertaldesaberquiésqui.Aquestsfullss’hauriend’actualitzarconstantment
amblesincorporacionsqueesprodueixenalllargdelcurs.Alsinstitutsesprodueixen
moltesbaixesi,quanhihasubstitucions,nosapsquiéslapersonaquetrobesalasala
deprofessorsilaignores.(2:29)
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
100
Unamestravaloramoltnegativamentl’acollidaquevateniral’escolai
consideraquecaldriacanviartotelprocésd’acollida.
Joho canviaria tot.Novoldriaqueunnouvingut es sentís tan sol comm’hi vaig
sentirjo.Canviariamoltescoses...Diriaalapersona,desdelcomençament,elquepot
fer. També, a nivell de l’administració, demanaria que s’agilités el procés d’arribada
delpersonal.Nopotserquelagents’incorpori,ambundegoteigcontinu,alllargdels
primersdiesdesetembre.Tothomhauriad’estaralcentredesdelprimerdia.També
agilitarial’assignaciódecursosihorarisperquèlespersonesnoespassessindiesala
salademestressensesaberquèfer,jaqueaixòéshorrible.
El primer dia realitzaria una entrevista individual amb els nouvinguts i els
donarialainformaciósobreelcentre.Sil’equipdirectiutémoltafeinainohopotfer
establirialafiguradel’agentd’acollida,queesfescàrrecdelsnouvinguts;elsensenyés
elcentre;elsexpliquéslalíniaeducativa;lesdiferentsnormatives...
També,elsprimersdies,hauriad’haverhiunareunióambtotselsnouvinguts.
Els veterans haurien de fer un acompanyament als nouvinguts fins que aquests
puguincaminarsols.
Endefinitiva,hocanviariatot.(2:75)
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
101
6.CONCLUSIONS
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
102
L’establiment de les conclusions i la formulació de les propostes de
millorasuposenlaculminaciódelprocésd’investigació.
Les conclusions són declaracions breus. S’articulen en quatre àmbits,
seguintelsobjectiusques’hanfixateneldissenydelarecerca(pàgines31i
32).
6.1. Motius pels quals un professional experimentat decideix
canviarlasevadestinaciódetreball:
6.1.1.Motivacionsqueportenasol·licitaruncanvidecentre:
Elmotiuprincipalpelqueunprofessionaldecideixcanviardecentreés
eld’apropar‐sealdomiciliparticular,jaqueelsistemapúblicdeconcursde
trasllatsprioritzal’antiguitatdinselcoscomunmèritrellevantatravésdel
qual l’acumulació d’una puntuació suficient és la que permet l’aspiració a
obtenirlaplaçadesitjada.
Aaquestmotiu cal afegirque la salut ésunaaltra causaper sol·licitar
unanovaplaçadocent,jaqueexisteixlanecessitatdetreballarenunentorn
més còmode perquè els desplaçaments diaris perjudiquen determinades
lesions.
Hi ha una sèrie de professionals que han accedit a la seva destinació
definitivadesprésdepassarpel procésdel concursoposició, sigui perquè
procedeixende la privada concertadaoperhaverpassat un llargperíode
d’interinatge.Entotsaquestscasoselqueesbuscaésunamajorestabilitat
laboral.
Elprofessoratentrevistattambémanifestaquevancercaruncanviper
transformarlesrelacionspersonalsquetenienalscentresdedestí,lesquals
estavendeterioradespelsanysdeconvivència.
Enuncass’exposaquesónelsmotiusdecairepersonalifamiliarelsque
motivenelcanvidecentre.
Respectealsmotiussobreelsqualss’escullel centrededestinació,els
entrevistatsexpliquenque,prèviamentalasol·licituddetrasllat,estudienla
possibilitatdeplacesvacantsalazona.Enaquestaspecteésmésimportant
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
103
la proximitat al domicili particular que no pas les característiques del
centre,lesqueprioritzenladestinaciódesitjada.
Tambéa l’horadesol·licitarelcentreestenenencompte lespersones
amb qui es tenien coneixences prèvies i amb les que esmanté una bona
relació.
Unaltremotiupersol·licitar laplaçadesitjadaés l’anàlisi fetsobre les
característiquessociolaboralsdel’entorn.Solbuscar‐seunentornsimilaral
dels centre d’origen, si es considera que ja era prou bo, o bé un perfil
completamentdiferent,siconsiderenquenecessitenuncanvitotalrespecte
alcentredeprocedència.
6.1.2. Establimentdelsprimerscontactes:
Elsprimerscontactesambelcentreesrealitzen,enlamajoriadecasos,
tan aviat com es coneix la destinació definitiva, és a dir, a finals del curs
anterior al de la seva arribada. Si no es coneix la destinació fins l’estiu,
aquestsesfanelprimerdiadesetembreicoincideixambl’arribadadetotel
professoratdenovaincorporació.
6.2. Percepcionsdel’acollidaievolucióatravésdelprocés:
6.2.1. Percepcionsqueescreenenelmomentdel’acollida:
La majoria dels entrevistats, especialment entre el professorat de
secundària, assenyalen que van arribar al centre de destinació ambmolt
bonapredisposiciójaquedeixavenenrereunesrelacionsquenoerengaire
satisfactòriesi,enseracollits,sentenunsentitd’alliberamentrespecteala
sevasituacióanterior.
Elprofessoratvaloracomamolt importantel fetde tenir coneixences
dins el centre de destinació ja que els faciliten l’entrada i els primers
contactes.
A primària, tres mestres no tenen bones percepcions perquè
considerenquelasevaacollidavaserfredaiesvansentirdescol·locadesels
primersdies.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
104
6.2.2. Expectativesineguitsqueescreen:
El professorat experimentat, a diferència del novell, sol crear‐se unes
expectativesmésrealistes,per laqualcosaelxocdelarealitatnoesdóna
amblamateixaforça.Engeneral,centrenlessevesexpectativesamillorar
les seves relacions personals i de treball, que es reconegui la seva tasca
professional i poder treballar en projectes a un termini llarg, car la seva
estadaalcentrededestinacióseràperunperíodeperllongat.
Elsneguitsprincipalsvénenmotivatsper la tipologiade l’alumnatque
es trobaran, jaquesabenqueentrenenunentornnou inosabencomes
produiràl’adaptació.Tambévénendonatspersabersis’acoblarandinsels
nousequipsdetreballiambelsnouscompanysdefeina.
Malgrattot, lamajoriadelsentrevistatsindiquenquelasevaactitudés
molt cautelosa i que prefereixen escoltar i observar abans de manifestar
obertamentlessevessensacions.
6.3. Com es desenvolupa el procés d’acollida per part de l’equip
directiu,elsgrupsdetreballielcol·lectiudocent:
6.3.1. L’acollidaperpartdel’equipdirectiu:
Tos els entrevistats afirmen que van ser rebuts al centre per part del
directorodelcapd’estudis.Asecundària,esfaunaacollidadegrup,inoes
discriminasegonsl’experiènciadocentdelnouvingut.Aprimària,encanvi,
l’acollidasolserindividualmitjançantunaentrevistapersonal.
Asecundària, la reunióesbasaenel comentarid’undossierqueesva
comentant.Els aspectesquemésvandestacarvan serelsde lesdiferents
normativesdelcentre, la tipologiade l’alumnat i ladistribuciódelsespais.
Esconstataqueconsiderenmoltútil la informacióqueesproporcionapel
quefareferènciaal’alumnatilesfamílies,peròquelainformacióésmassa
exhaustivaiaixòprovocadesconnexionsenelsaspectesdenormatives,que
ja es coneixen per l’experiència docent. En aquest aspecte pensen que un
novell requereix una informació que un experimentat no necessita,motiu
pelqualestabliriendiferentsnivellsd’informació,d’acordambl’experiència
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
105
docent del nouvingut. També consideren que l’acollida va ser bastant
institucionalil’haurienpreferitméspersonal.
A primària, en canvi, els entrevistats afirmen que van rebre poca
informació. Es constata també que no requereixen la mateixa informació
referentanormativesqueunnovelli,encanvi,volenserinformatssobreels
aspectes implícits de la cultura de l’escola. Lamajoria, però, tenen bones
sensacions,excepteendoscasosquevantrobar‐lafredaidistant.
6.3.2. L’acollidaperpartdelsgrupsdetreball:
El professorat considera que va ser ben rebut pels companys que
configuraven l’equip de treball més proper (el departament didàctic a
secundària i els equips de cicle a primària). Aquesta aspecte és
especialmentvaloratpelsmestresdeprimàriaperquèésonsesentenmésa
gust.Solsenelcasdel’arribadaaungrupdemésedatdespertarecels,car
esmanifestenresistènciesaqualsevol tipusdecanvien lametodologiade
treball.
Aprimàrianoesmanifestacaptipusderecelperpartdelscompanysi
esvaloraespecialmentlabonasintoniaquetenenambelmestreomestra
paral·lel. A secundària, en canvi, els entrevistats manifesten que van
percebre algun tipus de recel per part dels companysmés antics, perquè
l’arribadad’unnouprofessorpodiasignificarundesplaçamentdelrolque
esdesenvolupadinsl’equipdetreball.
6.3.3. L’acollidaperpartdelcol·lectiudocent:
Engeneral, lessensacionsa l’entrarencontacteambelscompanysdel
claustresónbones.Enpartesdeuenalavoluntatd’integracióperpartdels
nouvinguts i al fet que les coneixences prèvies que es tenen faciliten
l’entradadinsel col·lectiu.Aquestesmateixes coneixences sónaprofitades
per fer‐les servir de guies i introductors en els primers tempsd’estada al
centre. Malgrat tot l’actitud dels nouvingut és molt cautelosa i els fa
observarelsdiferentstipusderelacionsipreservar‐seal’horad’expressar
opinions. També, en el cas d’alguns professionals, s’observa que hi ha
diferentsgrupsdepoderopressióivolenmantenirl’equidistància.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
106
Els mestres de primària, que no tenen assignat el cicle o curs en el
momentdel’arribada,recordenaquestsprimersdiescomamoltdurs,atès
quese’lspassenalasalademestressensecaptascaassignada.
6.4. Associacions que s’estableixen entre el procés d’adaptació del
nouvingut, les necessitats que manifesta i la seva estabilitat
professional:
6.4.1. Contrastos entre les aspiracions del professional i el
possiblexocamblarealitat:
Les persones entrevistades manifesten que no van trobar gaires
dificultats a l’hora d’integrar‐se amb els companys. Les principals vénen
motivades per l’adaptació a noves metodologies de treball i pel desig de
mantenirl’equidistànciadavantlesrivalitatsqueobservenentrecompanys.
També en alguns casos s’observen dificultats en la manera que estan
establerts els hàbits interns de funcionament, diferents als que tenien
establertsenelscentresd’origen.
Lesprincipalsdificultatsesdonenenl’iniciderelacionsambl’alumnati
lesfamílies,ontrobenunsperfilsdiferentsalsdelscentresd’origeniqueels
obliguen a redefinir el seu rol d’actuació per adaptar‐lo a les noves
circumstàncies.Aquestprocésd’adaptacióéselquemésfrustracionselsha
portat,especialmentpelquefaatemesdedisciplina.
Els xoc amb la realitat, però, ésmés baix que el que podria trobar un
novellacausadelainformacióilesexperiènciesprèviesquejatenenenel
momentd’afrontareltreballdinsl’aula.
6.4.2. Anàliside lapotenciacióde l’autonomiaprofessionaldel
docent
El professorat entrevistat manifesta que s’ha sentit recolzat pel
col·lectiudocentdesdelprimermoment,peròqueaquestaautonomias’ha
reforçatquanhantingutl’ocasiódeduratermealgunprojected’innovació
quehaobtingutelreconeixementdelscompanys.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
107
6.4.3. Laintegraciódinselcol·lectiu:
El sentit que un professional ja forma part del col·lectiu i està
compromèsamb la culturadel centrevariad’acordambel tarannàde les
diferentspersones.Lamajoriaconsiderenquesesentenadaptatsalcentrea
finals del primer curs, encara que d’altres pensen que la plena adaptació
s’aconsegueixelsegonanyi,alguncas,nol’assoleixfinseltercer.
6.5. Aspectesquevalorenelsnouvingutssobrel’acollida:
En general el professorat se sent ben acollit. A primària consideren
importantl’entrevistaindividuali,asecundària,creuenqueaquestahauria
derealitzar‐seabansdefer lareuniódegrup.Tambéasecundàriapensen
quedesprésdel’entrevistaambl’equipdirectiuhauriad’haver‐neunaaltra
entreelsnouvingutsielscapsdedepartament.
Tant a primària com a secundària creuen que caldria una persona
especialitzadaen l’acollidaaquipoderadreçar‐seelsprimersdies,encara
queaprimàriaaquestatascajalarealitzaelmestreolamestraparal·lels.
Elsmestres de primària, que s’incorporenper fer tasques de suport o
són especialistes, voldrien tenir definides les seves responsabilitats
concretes respecte als cursos i nivells des del moment de la seva
incorporació inopassar‐seelsprimersdiessensesaberclaramentquines
seran.
En general, es voldria que es transmetés proximitat i empatia per
damuntdelsentitinstitucionaliformal.
També creuen que caldria diferenciar les reunions d’acollida d’acord
ambl’experiènciaprofessionaldelsnouvinguts, jaquenototsrequereixen
lamateixainformació.
Un aspecte que representa especials dificultats és el de conèixer un
col·lectiu nombrós en pocs dies, per tant, creuen que seria bo disposar
d’una petita referència dels membres que integren el col·lectiu, amb un
documentonespoguessinveurelesfotografiesdelsdiferentsmembresdel
claustre,aixícomunapetitadescripciódelesresponsabilitatsdecadascúi
delsseusinteressosiaficions.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
108
7.BIBLIOGRAFIA
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
109
ALCOVER, C.M. (2002): “Cultura y clima organizacional”, en en GIL y ALCOVER (Coord): Introducción a la psicología de las organizaciones. Alianza editorial, Madrid, pp. 387-414
ANTUNEZ, S. (2000): “Prestar atención a los profesores nuevos”, a La acción directiva en las instituciones escolares, ICE de la UAB – Horsori, Barcelona, pp. 103-112
BARON, A.B. y BYRNE, D. (2002): “La equidad percibida en los grupos: la obtención de lo que merecemos ¿o algo más!”, en Psicologia social, Prentice Hall, Madrid, pp. 519-526
BAUER, T.N. y TAYLOR, S. (2001): “Toward globalizad conceptualization of organizacional socializations” en ANDERSON, N.; ONES, D.S.; SINARGIL, H.K. y VISWESVARAN, C. (Compil.) Handbook on Industrial, Work and Organizational Psychology. Sage, Londres, pp. 409-423
BERNAL, J.L. (2007): Comprender nuestro centros educativos. Micropolítica. Ed. Mira. Zaragoza
BERNAL, J.L. (2004) “La micropolítica: un sentimiento”, en Organización y gestión educativa: Revista del Fórum Europeo de Administradores de la Educación, Vol. 12, nº 4, pags. 11-16
BESALU, X. (2002): Diversidad cultural y educación. Síntesis, Madrid, 2002 BRYANT, S.E. (2005): “The impact of peer mentoring on organizational knowledge
creation and sharing”, en Group & Organization Management, vol. 30, num 3., pp. 319-338
CARBONELL, J., SIMO, N. Y TORT, A. (2002): Magribins a les aules. El model de Vic a debat. Eumo, Universitat de Vic.
CARRASCO, M.J. I GARCIA, A, (2000): “Reflexiones sobre el centro educativo y la acogida a un nuevo miembro”, en Gairín, J. i Darder, P. (Coord): Organización y Gestión de Centros Educativos. CISS-Praxis, pp 470/82.1
CAPELL, D. (2007): “La acogida de los profesionales de nueva incorporación: un proceso relacional comunicativo”. Documento policopiado
CASANOVAS, I. (2005): La socialització professional en infermeria durant el procés educatiu. Universitat de Barclona. Tesi doctoral
COLET, M. y SOLER, M.A. (2005): “Una escola d’acollida” a Perspectiva escolar, 297, pp. 20-31.
COHEN, N.H. (1998): Perfil de competencias del mentor. Centro de Estudios Ramón Areces, Madir.
CORONEL, J.M.,; LÓPEZ, J. Y SÁNCHEZ, M. (1993): Cómo atender a los nuevos miembros de la comunidad educativa. MEC, Madrid.
CORONEL, J.M.,; LÓPEZ, J. Y SÁNCHEZ, M. (1994): Para comprender las organizaciones escolares. Ocho temas básicos. Ed. Repiso, Sevilla.
CRESPO, F. (2005): “A l’interí l’has d’orientar i no deixar-lo sol” a Presència, del 9 al 15 de desembre, pp. 7
DALLOS, R. (2002): “Creating relationships” en Close Relationships, Psychology Press, New York, pp. 75-108
ESCUDERO, J..M: (1991): “Formación centrada en la escuela”, en Yáñez, J. (Corod): El centro educativo. Universidad de Sevilla
ESTEVE, J.M., FRANCO, S. y VERA, J. Los profesores ante el cambio social, Barcelona, Anthropos, 1995
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
110
FERNANDEZ, A. (2001): Protocolo de acogida al nuevo profesorado del IES Dolores Ibarruri. ISEI-IVEI País Vasco
FERNÁNDEZ DÍAZ Mª J., ASENSIO MUÑOZ, I. (1.994): “La evaluación del clima en los centros educativos”. Revista de ciencias de la Educación. Nº 153. Pág. 69-81.
FURNHAM, A. (2001): “Elección vocacional, selección organizacional y socialización”, en Psicología organizacional, Orford University Press, México, pp. 98-148
GAIRIN, J. (Coord) (2003): Les relacions personals en l’organització. Ed. ICE de la UAB, Barcelona
GIMENO, X. (2004): “L'Acollida dels nous mestres” en In-fàn-ci-a Associació de Mestres Rosa Sensat, !núm. 141, pp. 21-24
GOLD, Y. (1997): «Beginning teacher support. Attrition, mentoring and induction». En: J. Sikula, T. Buttery y E. Guyton (eds.). Handbook of Research on Teacher Education. Second Edition, New York, Macmillan, pp. 548-594,
GROC (2005): L’acollida dels membres de nova incorporació a l’organització. Document provisional policopiat
HANDY, C.H. (1993) : La organización por dentro. Por qué las personas y las organizaciones se comportan como lo hacen. Ed. Deusto, Bilbao
HARGREAVES, A. (1996): Profesorado, cultura y postmodernidad. Morata, Madrid. HUBERMAN, M.: The lives of teachers, London, Cassell, 1992 JORDE-BLOOM, P. (1987): “Differences between teachers’ amb administrators’
perceptions of the organizational climate of early childhood settings” en Fraser, B.J.: The study of learning environments, vol. 3, Curtin University of Technology, Western Australia 26-34
MAJO, M. (2005): “Els Plans Educatius d’Entorn: una xarxa de complicitats socioeducatives a Catalunya”, a Caixa d’Eines, núm. 5, pp. 66-81
MARCELO GARCÍA, C.: Aprender a enseñar. Un estudio sobre el proceso de socialización de profesores principiantes, Madrid, CIDE, 1991.
MARCELO, C. (1999): “ Estudio sobre estrategias de inserción profesional en Europa”, en Revista Iberoamerica de Educación, 19, enero-abril 99
MARTIN-MORENO, Q. (2007): Organización y dirección de centros educativos innovadores. El centro educativo versàtil. McGrawHill, Madrid
MIELL, D. Y DALLOS, R. (2002): “Exploring interactions and relationships”, en AA.VV. Social interaction and personal relationships, SAGE-The Open University, Londres, pp. 1-22
MILLER, V.D. y JABLIN, F.M. (1991): Information seeking diring organizational entry: influences, tactics amd a model of the proces. Academy of Management Review, 16, pp. 92-120
MOWDAY, R.T., PORTER, L.W. Y STEERS, R.M. (1982): Employee-organization linkages. The psychology of commitment, ansenteeism, ant turnover. Academic Press, California
PALACÍ, F.J. (2002). “La incorporación e integración de las personas en las organizaciones”, en BARON y BYRNE: Psicología social, Ed. Prentice Hall, Madrid, pp. 595-599
PERALBO, M., TORRES, J. y SANCHEZ, J.M. (1998): I Simposium sobre el proceso de socialización. Ponencias y comunicaciones. Santiago de Compostela
PINEU, G. (Ed)(1998): Accompagnements et histoire de vie. L'Harmattan, Paris.
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
111
PRIETO, F.; PEIRÓ, J.M., BRAVO, M.J. y CABALLER, A. (1996): “Socialización y desarrollo del rol laboral”, en PEIRÓ, J.M. y PRIETO, F. (Eds): Tratado de Psicología del Trabajo, vol II. Madrid, Síntesi, pp. 65-100
QUINTANA, A. (2005). “L'acolliment de la diversitta d'alumnes en un centre de secundària”, en Perspectiva escolar, num, 297, pp. 31-37
RADLEY, A. (2002): “Relationships in detail: the study of soacial interaction” en AA.VV. Social interaction and personal relationships, SAGE-The Open University, Londres, pp. 23-102
REIS, H.T. y RUSBULT, C.E. (2004): “ First impressions amb interpersonal attractión” en Close Relationships, Psychology Press, New York, pp. 75-108
RODA, R. (2003): “Socialización organizacional”, en GIL y ALCOVER (Coord): Introducción a la psicología de las organizaciones. Alianza editorial, Madrid, pp. 229-258
ROS, E. (2005): “Una escola d'acollida” en Perspectiva escolar, num, 297, pp. 12-19 ROZAS, G. (1990): Cómo recibir y acoger major a las personas. Deusto, Madrid
RUIZ, J. I. (1995): Sociología de las organizaciones. Universidad de Deusto. Bilbao SERRATS, L. (2008): La tutorial del professorat novell. Memoria de suficiencia
investigadora. Departamento de Pedagogía de la Universidad de Girona SLAUGHTER, J.E. y ZICKAR, M.J. (2006): “A new look at the role on insiders in the
newcomre soacilization process”, en Group & Organization Management, vol. 31, num 2., pp. 264-290
SUBDIRECCIÓ GENERAL DE LLENGUA I COHESIÓ SOCIAL (2007): “El centre educatiu acollidor (I) y (II)” a Caixa d’Eines, núm 3 y 6
TEIXIDÓ, J. (1999): La Comunicació als centres educatius. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona.
TEIXIDÓ, J. I ALTRES (2000): El Projecte de Direcció.. Edicions del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Col. Eines de Gestió, Barcelona.
TEIXIDO, J. (2002): Ser docent a secundària. Curs de Qualificació Pedagògica per a l’accés a l’ensenyament secundari. Universitat de Girona
TEIXIDO, J. (2004): SALT: escola i futur. L'escolarització obligatòria (3-16) a Salt TEIXIDÓ, J. (2005): El lideratge dels canvis en els centres educatius. Departament
d’Educació. Generalitat de Catalunya, a http://www.xtec.net/fp/GestiódeQualitat/VJornada/PonènciaB
TEIXIDO, J. (2006): Intervenció dels equips directius en la millora del clima escolar. Seminari de formació dels equips directius dels IES del Vallès Oriental. http://www.joanteixido.org/pdf/clima/clima_escolar.pdf
TEIXIDÓ, J. (2007): “Reflexions i propostes d’acció per a l'acollida dels professionals de nova incorporació a les escoles i instituts” en Caixa d'Eines , núm 6, pp. 36-53, Subdirección General de Lengua y Cohesión Social del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
TEIXIDO, J. y COMALADA, L. (2007) Afrontamiento de situaciones de hostilidad y desempeño de la función directiva en XXI Revista de Educación, núm. 8, pp. 35-49
L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________
112
TEIXIDÓ, J. (2007): Fer confluir mirades. Acolliment del nou professorat als centres educatius. CRP del Vallès Occidental IV. Conferència de presentació del PFZ, setembre
TEIXIDO, J. (2007a): La tutoria del professorat novell: una oportunitat per al creixement professional dels docents. ICE de la Universitat de Girona, 17-01-2007
TEIXIDÓ, J, Y SERRANO. P. (2008): “L’acolliment al professorat: com ho veuen i ho viuen els protagonistes” a Guix, XXX, pp. XX-XX
TERREN, E. (2005): “Rutina, diversidad e incertidumbre: la organización educativa ante entornos multiculturales”, en Fernánd, M. y Gutiérrez, M. (Coord): Organización escolar, profesión docente y entorno comunitario. Universidad Internacional de Andalucía-Akal, Madrid, 105-128
VEGA, M.T. y GARRIDO, E. (1998): Proceso de socialización y compromiso con la empresa. Amarú, Salamanca
VONK, J. (1994): «Teacher Induction: The great omission in education». En: M. Galton y B. Moon (eds.). Handbook of Teacher Training in Europe, London, David Fulton, pp. 85-108,.
WANOUS. J.P. (1992): Organizational entry:recruitement, selection, orientation ans socialization newcomers. Addison-Wesley, Massachussets
ZABALZA, M. (1996): “El clima. Conceptos, tipos, influencia del clima e intervención sobre el mismo”, en Domínguez, G. y Mesanza, J. (Coord): Manual de organización de instituciones educativas. Ed. Escuela Española, Madrid, pp. 263-298
ZACHARY, L. J. (2000): The Mentor's guide : facilitating effective learning relationships. Jossey-Bass Publishers, San Francisco.