L’observatori de l’entorn de l’IES Argentona
Ús de les TIC i de la cartografia digital en el
coneixement del medi natural i cultural
Memòria del treball de la llicència d’estudis retri buïda
per al període Febrer - Juny 2007
Jordi Pérez Sánchez
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
1
Índex
1. Introducció: Què és l’observatori cartogràfic 2
de l’entorn de l’ IES Argentona?
1.1. Objectius generals 2
1.2. Elements 4
2. Quin és l’Entorn de l’IES Argentona ? 5
3. Connexió amb el món local 6
4. Fonts d’inspiració 8
5. Treball previ personal 11
6. Treball realitzat durant el període de llicència d’estudis 13
6.1. Recollida d’informació 13
6.2. Operacions d’edició amb eines informàtiques 14
6.3. Reunions amb la tutora del treball 15
6.4. Reunions diverses 16
6.5. Sortides de camp 17
6.6. Cursos, conferències 18
6.7. Pàgines WEB consultades 19
7. Aplicacions del material educatiu 21
7.1. Aplicacions principals 21
7.2. Aplicacions derivades 21
8. Pla de difusió i explotació dels resultats del projecte 22
9. Bibliografia 22
Annexos 25
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
2
1. Introducció. Què és l’observatori cartogràfic del’entorn de l’IES Argentona?
1.1. Objectius generals
� El projecte L’observatori cartogràfic de l’entorn de l’IES Argentona constitueix
una experiència transversal d’apropament, coneixement i valoració del
medi natural i cultura l més proper al centre educatiu.
� Es parteix d’un cert desconeixement per part de molts alumnes del nostre
centre dels elements més destacables del seu entorn natural i cultural més
immediat. En general, els alumnes d’aquest centre, com segurament els de
molts altres centres de Catalunya, ignoren o tenen referències molt vagues
d’aspectes rellevants del medi natural i cultural que els envolta. Partint d’una
valoració negativa d’aquest fet, s’ha desenvolupat l’observatori de l’entorn com
una modesta eina per millorar la relació entre els alum nes i l’entorn , per
apropar els alumnes del centre a la natura que els envolta i a la història a ella
associada.
� Prenent com a punt de partida la informació existent sobre aquest entorn i
els elements cartogràfics més adients , es proposen, amb l’ús de les TIC,
activitats educatives diverses, per tal d’afavorir la relació cognitiva i afectiva
dels nostres alumnes amb el seu entorn natural i cultural més immediat.
� Paral·lelament, els materials curriculars que s’han desenvolupat sota el nom de
l’observatori cartogràfic de l’entorn de l’IES Argentona tenen com a objectiu
afavorir la implicació dels alumnes en la cura del medi natural i cultural de
l’entorn. Per aquest motiu es potencia des de les seves pàgines i activitats
proposades la participació en activitats programades per diferents institucions i
grups locals relacionats amb l’entorn, així com la possible participació en
activitats organitzades pel mateix centre educatiu.
� El projecte d’observatori de l’entorn parteix de les possibilitats que ofereixen les
noves tecnologies de la informació i comunicació per aconseguir lligar
informacions molt diverses i de diferents fonts en un format unificat, accessible
des de l’aula d’informàtica .
� Una part de la informació que els alumnes podran trobar a la WEB de
l’observatori serà el resultat de transformar informació en format no digital a
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
3
format digital ( textos, mapes, fotografies, gràfiques, dades estadístiques, etc).
Existeixen moltes publicacions en format paper que contenen una informació
valuosa i que considerem que és important tenir a disposició en format digital.
D’altra banda, cada cop més s’accedeix a més informació a través de la xarxa.
Tot això constitueix el primer pas de l’aplicació de les TIC al procés
d’aprenentatge en el nostre projecte: posar a l’abast d’alumnes i professors una
selecció d’informació relativa al medi natural i cultural que tots ells
comparteixen. L’ús que es pot fer d’aquesta informació pot ser molt ric i variat,
independentment del que es proposa en aquest projecte. Aconseguir ser un
punt de referència d’informació ambiental pels alum nes i, potser, per a un
grup més ampli de persones és una fita a assolir, un objectiu a mig i llarg
termini.
� El projecte de l’observatori de l’entorn pretén un ús més dinàmic de les TIC, a
partir d’aplicacions didàctiques més concretes. La idea és que l’aula
d’informàtica es converteixi en l’espai físic on treballar amb la informació per
generar nous coneixements i noves visions de l’entorn. A l’aula d’informàtica es
disposa dels programes informàtics necessaris per desenvolupar els productes
originals de l’observatori: edició d’itineraris d’interès naturalista i cultural amb la
tecnologia GPS, recerca i registre de topònims de la zona, anàlisi de l’estat de
les comunitats vegetals de la riera, estudi de l’evolució dels usos del sòl,
seguiment de l’evolució de zones cremades per incendis, ubicació de noves
pedreres al municipi, localització d’elements d’interès natural i cultural, etc.
� L’observatori de l’entorn també pot ser útil per treballar una sèrie d’eixos
transversals, com són la inclusivitat (amb activitats específiques d’introducció al
coneixement del medi local preparades per l’aula d’acollida del centre i
informació sobre activitats d’entitats locals), la cohesió social (generant noves
interrelacions entre alumnes i professors, diferents a les que usualment es
donen a l’aula, com a resultat de l’intercanvi de coneixements) i la normalització
lingüística i ús social de la llengua catalana (ja que el català serà la llengua
vehicular de l’observatori de l’entorn i s’afavorirà la difusió dels topònims de la
zona, freqüentment ignorats pels alumnes).
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
4
1.2. Elements
� L’observatori de l’entorn és un espai virtual de consulta i intercanvi d’informació
relativa al medi natural i cultural més immediat. El seu contingut consisteix en
un sistema de mapes digitals, fitxers d’informació i propostes activitats o
exercicis presentat en una pàgina WEB que persegueix un apropament dels
alumnes i altres membres de la comunitat educativa al coneixement i valoració
de l’entorn natural i cultural del centre educatiu. Per tant, la plataforma
informàtica per accedir a l’observatori de l’entorn és una pàgina WEB, format
HTML, on s’agrupen els diferents materials informatius i les activitats, així com
les aportacions més interessants dels alumnes. El nom de la citada pàgina
WEB és L’observatori cartogràfic de l’entorn de l’ IES Argentona . L’accés a
aquesta pàgina es pot fer a partir de la pàgina WEB de l’IES Argentona i, tot i
estar elaborada pensant en els alumnes del centre, està oberta a la consulta i
la participació de qualsevol altre persona (professor, pare o veí de la zona). Per
conèixer l’adreça electrònica, veure annex 1.
� L’element de referència de l’observatori de l’entorn és un banc de dades,
distribuït en diferents opcions de menú de la pàgina WEB. Es tracta d’un recull
d’informació en format digital sobre els elements n aturals i culturals més
destacats d’aquest l’entorn , així com dades ambientals relatives a aquest
entorn. Aquest recull ha de servir com a font de consulta per alumnes,
professors i altres membres de la comunitat educativa. Centrat en temes
naturals i culturals de l’àrea dels municipis propers al centre educatiu -
prioritzant aquelles zones de residència del alumnes-, es materialitza en un
conjunt de mapes d’elaboració pròpia, fitxers de text i imatge s, taules de
dades, enllaços WEB i un recull de cartografia digi tal, fotografia aèria i
imatges satèl·lit de la zona, així com un recull fo togràfic d’elaboració
pròpia. Aquest conjunt inicial s’anirà enriquint amb materials que els alumnes
anirien elaborant, a partir de crèdits variables o treballs de recerca.
� Sobre la base d’aquest banc de dades hi ha una sèrie de propostes
d’activitats , a realitzar principalment a l’aula d’informàtica, que tenen com a
objectiu millorar el coneixement dels alumnes del marc geogràfic, paisatgístic,
natural i cultural d’aquest entorn. El gruix principal d’aquestes propostes
didàctiques formen part del Crèdit Variable de Tercer d’ESO “Representació
cartogràfica de l’entorn” . Altres són propostes de Treball de Recerca de
Batxillerat (algunes ja concloses, altres en progrés). També està obert a
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
5
incloure-hi exercicis de crèdits de síntesi, aula oberta, tutories, i es contempla
la possibilitat d’ampliar el ventall a altres assignatures específiques, com ara
Geografia o Ciències de la Terra de Batxillerat. La pàgina WEB es completa
amb ressenyes sobre itineraris d’interès natural i històric, amb fitxers adjunts
per descarregar amb un aparell GPS. En definitiva, es tracta de dinamitzar
aquest observatori de l’entorn amb la pràctica educativa, preveient futures
millores i ampliacions.
� Per posar en funcionament l’observatori de l’entorn es planteja la necessitat de
programes informàtics específics , prioritzant aquells que ja estan instal·lats
en els ordinadors de l’escola. Un primer grup de programes són d’ús comú, i es
fan servir per elaborar textos i imatges, així com per editar la pàgina WEB:
Microsoft Word, Excel, Power Point, , DreamWeaver, FireWorks . En un
segon grup trobem programes més específics, relacionats amb cartografia
digital i gestió de la informació proporcionada per aparells GPS: COMPEGPS i
Lector de mapes Miramón, Map Viewer i FreeHand . Per últim, hi ha dos
programes que serveixen per generar mapes més complexos. Els alumnes no
els faran servir: són ArcGis i Miramón .
� En definitiva, l’observatori vol ser una experiència educativa transversal, que es
desenvolupa en diferents assignatures i que pretén generar diferents activitats
(sortides, exposicions, etc). La “base d’operacions” serà l’aula d’informàtica,
des d’on es tractaran les dades amb els alumnes i s’aniran incorporant els nous
resultat obtinguts a partir de recerques i contribucions d’alumnes.
2. Quin és l’Entorn de l’IES Argentona ?
� Com "entorn" de l'IES Argentona considerem el conjunt del territori on
resideixen la majoria dels alumnes del centre . Aquesta definició de l’entorn
de l’IES parteix d’un criteri convencional, no tancat a noves revisions, però que
es correspon en gran mesura amb una unitat geogràfica física molt ben
delimitada: la conca de la Riera d'Argentona. Inclou els municipis
d’Argentona, Dosrius i Òrrius, així com sectors dels municipis de, Cabrera i
Mataró. La Riera d’Argentona, que passa molt a prop del centre, es pot
considerar l’element geogràfic referencial. Dins d’aquesta àrea geogràfica,
trobem elements naturals i culturals molt remarcables. Citem com a mostres
representatives el castell medieval de Burriac, les restes romanes de la Via de
Parpers i Can Modolell, les grans extensions boscoses d’alzinar i pineda de pi
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
6
pinyoner que cobreixen la major part dels Parcs de la Serralada Litoral i Serra
del Corredor i Montnegre i l’Alocar de la riera d’Argentona (una comunitat
vegetal característica de les rieres del Maresme, que es troba en franca
regressió). Són exemples de la gran riquesa paisatgística d’aquest entorn.
3. Connexió amb el món local� La preservació de l’entorn natural és una de les motivacions fonamentals de
l’observatori de l’entorn. Al Pla Estratègic d’Argentona 1 es diu al respecte:
“És essencial preservar l’entorn i la natura del terme municipal : cal
créixer, però preservant l’entorn. L’entorn natural és un dels elements
patrimonials més ben valorats. L’entorn natural es veu afectat per la
problemàtica de la manca de disciplina urbanística, la disminució
progressiva del sòl agrícola, l’existència de pedreres i per mancances de
manteniment i de gestió. A banda de tota la zona forestal, el municipi viu
d’esquenes a la riera que presenta un gran interès com a element natural
d’elevada biodiversitat i com a espai de lleure.” (p. 85)
1 Pla Estratègic d’Argentona. Editat per l’Ajuntament d’Argentona, 2005
Mapa de l’entorn de l’IES Argentona. Elaboració pròpia a partir del mapa topogràfic1:10.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
7
� L’impacte de l’urbanisme basat en la creació de noves zones residencials en
zones naturals o seminaturals, sense establir lligams amb les antigues
poblacions, han generat una certa distància cognitiva i afectiva entre molts
residents de la zona i l’entorn que els envolta. Al Projecte Educatiu
d’Argentona 2 es fa una reflexió al respecte:
“… es constata la necessitat d’integració de les urbanitzacions davan t
de la manca de cohesió dels diferents nuclis del mu nicipi. (...) , hi ha
una manca d’integració i participació al municipi. Cal afavorir l’acostament
al municipi de les urbanitzacions i treballar el sentiment de pertinença ,
que augmentarà la corresponsabilització necessària per vetllar els
entorns . En aquest sentit s’apunta a la necessitat que el poble no es
converteixi en un poble estrictament residencial - “dormitori”. (p. 60)
� L’arribada de nova població als municipis, els nous estils de vida que es
deriven dels canvis tecnològics o la proliferació de grans zones comercials i
d’oci clòniques en tot el territori català, completament alienes al seu context
geogràfic, són elements que poden ser també decisius. El seu efecte es pot
notar en la manca de sentiment d’identificació amb el municipi. Al Pla
Estratègic d’Argentona s’afirma:
“ (...) es fa palesa l’existència d’un important sentiment d’identificació
amb Argentona però no és igual per a tothom . Es constaten diferències
rellevants quant al sentiment d’identitat de la població, atribuïbles a una
combinació del factor d’anys viscuts al municipi i del factor territorial, és a
dir, dels diversos nuclis residencials. Si bé la identitat “de poble” és un
factor diferenciador i fins i tot d’atracció per la població nouvinguda, aquest
sentiment ha de ser integrador i flexible, ha d’arribar a tothom i s’han
d’adaptar els factors d’identitat dels diferents nuclis residencials i segments
de la població.”( p. 85)
� En definitiva, l’observatori de l’entorn, com a sistema que aprofita les TIC per
al procés l’aprenentatge, pot convertir-se en una eina útil per al coneixement i
valoració de l’entorn natural i cultural més immediat per part dels alumnes i
d’altres membres de la comunitat educativa. També crec que l’observatori de
2 Projecte Educatiu d’Argentona. Editat per l’Ajuntament d’Argentona, 2005
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
8
l’entorn pot afavorir una nova dinàmica d’implicació i participació dels alumnes
en la cura del seu entorn natural i cultural més immediat.
4. Fonts d’inspiració
� L’experiència del crèdit variable de tercer d’ESO “Representació
cartogràfica de l’entorn” , durant el curs 2005/06 va ser el detonant de la
primera idea de l’Observatori de l’entorn, al comprovar que les pràctiques que
es localitzaven en l’entorn del centre eren seguides amb més interès pels
l’alumnes. La font d’inspiració més directa de l’observatori de l’entorn ha estat,
doncs, la pràctica educativa en aquest centre.
� A nivell més genèric i teòric, la didàctica de la geografia i l’educació
ambiental constitueixen l’àmbit natural on es desenvolupa la meva proposta.
Nombrosos investigadors d’aquest camp han destacat la importància de la
valoració del medi local en l’ensenyament de la geografia i també han insistit en
la necessitat de buscar la ubicació curricular de l’estudi del medi local 3.
Resulta molt suggerent el que ha escrit un investigador d’aquest camp 4:
“És necessari involucrar els estudiants en el desenvolupament local a
través de la reinterpretació de l’aprenentatge: els objectius de
l’aprenentatge no haurien de ser només l’adquisició de coneixements i
competències per utilitzar-les en un futur, sinó també les contribucions per
construir les condicions ambientals en que les persones viuen ara i aquí”.
Aquestes línies d’enfocament pedagògic apunten a la necessitat d’elaborar
nous productes didàctics que, sobre la base d’un apropament epistèmic a
aquest entorn, incideixin d’alguna manera en l’entorn o medi local on es troba
ubicat el centre educatiu. D’altra, convé recordar, com ho fan molts geògrafs,
que els mapes són una abstracció de la realitat: ajuden a focalitzar l’atenció
sobre un aspecte, o bé simplifiquen o esquematitzen els elements de l’espai. A
una època en que els alumnes tenen accés directe a productes com el Google
Earth, impensables fa poc anys, encara té més sentit el clàssic mapa temàtic o
3 Veure Vilarrasa , Araceli El medi local com a escala d’anàlisi a l’ensenyament de les ciències socials.Educació secundària. Tesi Doctoral. UB. Barcelona 2004. p.3804 Posch : Citat en Junyent, Mercé, Educació Ambiental: un enfocament metodològic en formació inicialdel professorat. Tesi doctoral. UdG. 2004
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
9
el croquis simplificat del territori. Són eines que l’ajuden a comprendre el món
que l’envolta.
� També constitueix una de les fonts d’inspiració més directes d’aquest projecte
l’anomenada Ciència del Paisatge , matèria interdisciplinar que va tenir una
gran empenta a partir de la dècada dels 40 del segle passat. Al nostre país
també s’ha abordat aquesta disciplina des de diferents ciències: Geografia,
Ecologia, Geomorfologia, Geobotànica i Urbanisme. L’enfocament de la
professora Maria de Bolòs 5, de la Facultat de Geografia de la Universitat de
Barcelona, consisteix en la integració, des de la geografia, de dades dels
diferents sistemes que convergeixen en un espai determinat. Aquesta visió
globalitzadora, que intenta integrar els coneixements de diferents disciplines i
relacionar-les amb l’experiència empírica directa de l’observació i valoració del
paisatge, constitueix una de les bases teòriques del meu projecte.
� Altra font d’inspiració d’aquest projecte també pertany a l’àrea de la Geografia:
es tracta dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) . Els SIG són una
nova tecnologia que permet gestionar i analitzar la informació espacial,
associant-la a bases de dades. S’inclouen dins els sistemes d’informació
computeritzats, programes dissenyats per representar i gestionar grans volums
de dades. Es tracta d’un sistema d’informació dissenyat per treballar amb
dades georreferenciades mitjançant coordenades, i que separa les dades en
diferents temes o capes d’informació. La possibilitat de relacionar les diferents
capes dota els SIG’s d’una gran capacitat d’anàlisi. L’observatori de l’entorn no
pretén ser un SIG, tot i que té alguns elements comuns. La complexitat de la
posada en marxa i posterior ús didàctic d’un SIG de l’entorn desaconsellen la
seva implementació directa en l’àmbit de l’Educació Secundària. Els programes
específics que es requereixen – ARCGIS, MiraMón, per citar dos exemples –
impliquen un procés d’aprenentatge que excedeix el temps de què disposa
l’alumne d’ESO en un crèdit variable, i fins i tot el d’un alumne de Batxillerat.
Tot i això, la vinculació del projecte amb diferents SIG és inevitable: Es
proposen consultes de pàgines WEB amb una certa estructura de SIG, com ara
la pàgina SIGPAC, del Ministeri d’Agricultura i Ganaderia. També hi ha
activitats que impliquen la consulta de les bases cartogràfiques del
Departament de Medi Ambient de la Generalitat, que s’han de fer amb el Lector
de Mapes MiraMón, es a dir, amb un producte derivat d’un SIG ( MiraMón).
5 Bolos, de, Maria et al. Manual de ciencia del paisaje. Masson s.a. Barcelona 1992
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
10
� Una de les disciplines teòriques que analitza la relació entre els ésser humans i
el seu entorn és la Psicologia ambiental , un disciplina relativament nova però
molt dinàmica. La psicologia ambiental ha desenvolupat nombrosos estudis
sobre temes com l’apropiació de l’espai, i els lligams afectius amb el territori (en
castellà, “el apego al lugar”) . Diferents autors han destacat la importància de la
implicació en la educació ambiental, però sempre fent-lo amb estratègies
adequades. Al Congrés de Psicologia ambiental de Barcelona (1997), en una
ponència sobre educació ambiental , Enric Pol va destacar la importància de la
participació, de la implicació dels subjectes. També la necessitat de que els
alumnes descobreixin per sí mateixos aspectes rellevant del medi. En
definitiva, des d’aquesta disciplina s’aposta per trencar amb el model tradicional
de transmissió d’informació. L’ús de les TIC obren una gran ventall de
possibilitats.
� Un altre antecedent constitueix el treball que es desenvolupa als centres
d’educació ambiental del Consorci del Parc de Colls erola . Allà els alumnes
participen d’un treball acumulatiu de recollida de dades, on el treball d’uns
alumnes repercuteix en altres. Així, es tenen registres sobre presència d’ocells
de més de deu anys ininterromputs. Per tant, el treball a l’aula forma part d’un
gran projecte col:lectiu acumulatiu, on els alumnes es poden informar,
manipular dades, descobrir nous aspectes de l’entorn i participar en la seva
conservació i millora
� L’observatori de l’entorn de l’IES Argentona pot relacionar-se també amb altres
projectes per als que s’han concedits llicències d’ estudi retribuïdes en
anys anteriors. Aquest material elaborat per companys en anys anteriors
constitueix un valuós llegat que ha estat de molta utilitat per al
desenvolupament d’aquesta experiència educativa.
o En primer lloc, hi ha un grup de projectes que tenen com a objectiu
prioritari un millor coneixement del medi natural local : Aurell Bach,
Xavier, Itineraris naturalístics a l'Alt Empordà. Palos Rodriguez, Jose La
percepció del territori del Baix Llobregat com a base per a la didàctica
d’un aprenentatge significatiu del medi. Carreras Font, Cristina L’estudi
del medi: Vilanova del Vallès i el seu entorn .
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
11
o Altres fan referència a l’aplicació de diferents tècniques
cartogràfiques: Comes Solé, Pilar Les cartoteques escolars i el
tractament de la informació gràfica a l’ensenyament. Pous Fàbregas,
Rosa Material curricular per a l'autoelaboració de mapes integrats.
Sasal Lasaosa, Teresa, Cartografia amb mitjans informàtics.
o Un grup de llicències estableixen una sèrie de reflexions de caire
general sobre l’educació ambiental : Clariana Oriol, Anna El medi
social i natural relacionat amb els temes que treballem a l’ escola. Utges
Fontdevila, Josep Maria Juguem amb el paisatge.
o Un últim grup es centra en l’aplicació de les TIC en l’aprenentatge de
les ciències socials: Guiu Puyol, Andreu Recursos per a les ciències
socials a Internet. Argilés Palomo, Anna Aportacions per a la innovació
didàctica i científica de la geografia del Batxillerat. Quesada Casajoana,
Santiago Observació de la ciutat. Didàctica i materials per a la
percepció històrica. Verdaguer Andrés, Joan Creació d’aplicacions
interactives per a les àrees dels coneixement del medi natural, social i
cultural a l’educació primària.
5. Treball previ personal
� Vaig exercir la docència del crèdit “Medi Natural” del Cicle Formatiu de Grau
Mitjà “Activitats físicoesportives al medi natural” al llarg dels cursos 1999/2000;
2000/2001; 2001/2002; 2002/03 i 2003/2004 (a l’IES CAR de Sant Cugat). Això
m’ha donat la possibilitat d’elaborar material relacionat amb aquest projecte i
fer-lo servir a l’aula i a sortides de camp, contrastant l’eficàcia i l’adequació de
determinats materials en un terreny on no hi ha un llibre de text establert i on
les possibilitats són molt grans. En aquest sentit, m’ha obligat a elaborar
material variat relacionat amb cartografia, fotointerpretació i ús del sistema
GPS.
� Redacció del Projecte d’educació ambiental per l’IES CAR de Sant Cugat
(treball final del postgrau d’Educació Ambiental de la UAB), que va definir les
línies d’educació transversal de l’educació ambiental en quest centre. Com a
productes més destacats d’aquest projecte es poden citar els següents:
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
12
o Crèdit variable “Educació ambiental” 4rt d’ESO, centrat en el
coneixement de l’entorn més immediat al centre educatiu (cursos
2000/01, 2001/02, 2002/03).
o Crèdit de síntesi 3er d’ESO any 2001/2002:” El futur de l’entorn natural i
històric del CAR”. Inclou exercicis de cartografia, fotografia aèria,
reconeixement d’elements de valor històric i cultural mines d’aigua,
ponts medievals, etc).
o Activitat lúdica - participativa de defensa de l’entorn . “Apropat a la riera
de Vullpalleres”. Van participar tots el alumnes i professor del centre.
Consistent en un audiovisual preparat amb un grups d’alumnes, que va
ser exposat a Sala d’actes del CAR, i una recollida simbòlica de deixalles
a la riera de Vulpalleres, molt propera al centre educatiu.
� Crèdit variable de tercer d’ESO “Representació Cartogràfica de l’entorn”
any en curs, 1r i 2n trimestres): Crèdit variable que parteix del text “Pràctiques
de cartografia” de Graziana Ramazzini (tutora d’aquest projecte) i Aurora
Blasco i que fa servir diferents documents relatius a l’entorn natural i cultural
del centre.
� Tutorització de treballs de recerca de batxillerat:
o “Itineraris naturalistes pel castell de Burriac” (curs 2005/06). Disseny
d’itineraris d’interès naturalista i històric a partir de sortides de camp i
sistema GPS.
o “Toponímia i mitologia al Parc del Corredor” (curs 2006/07). Relació entre
certs topònims del parcs i llegendes o històries associades que entren en la
categoria de “mitologies”.
o “Turisme a Dosrius” (curs 2006/07). Anàlisi dels equipaments turístics al
municipi de Dosrius.
� Participació en el Grup de treball del “projecte GPS”. A proposta de Joan
Vinyoli es va crear al setembre de 2004 un grup de treball depenent de la SGTI
(Subdirecció General de Tecnologies Informàtiques) amb el nom de “Projecte
GPS”, al qual em vaig integrar. Durant aquests mesos vaig realitzar proves i
pràctiques amb un aparell GPS ( GPSMAP60C) i el programa complementari
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
13
COMPEGPS, cedit per la SGTI. Com a resultat d’aquest període
d’experimentació de l’aparell GPS indicat i el software associat he anat
desenvolupant un dels itineraris d’interès històric, cultural i urbanístic
(concretament, el titulat: Itinerari pels Jardins històrics de la Vall d’Hebron).
Actualment, a causa de la desaparició de la SGTI a l’organigrama del
Departament d’Educació, el projecte es troba a l’espera de la seva nova
ubicació. L’itinerari es va dur a terme el dia 7 d’abril d’aquest any amb alumnes
de 2on de Batxillerat de l’ IES Argentona. Ha servit per provar i avaluar part del
primer itinerari proposat en aquest projecte. Els resultats han estat força
satisfactoris.
6. Treball realitzat durant el període de llicènciad’estudis
6.1. Recull d’informació.
� Consultes a la biblioteca municipal d’Argentona.
� Consultes a l’Ajuntament d’Argentona.
� Recerca i anàlisi de la informació a diferents pàgines WEB (veure llistat en
l’apartat 6.7).
� Descàrregues de mapes i ortofotografies digitals a les pàgines WEB de
l’Institut Cartogràfic de Catalunya i el Departament de Medi Ambient de la
Generalitat de Catalunya.
� Escannejat d’imatges i mapes temàtics.
� Consulta a pàgines de previsió meteorològica : Infocat i Infomet.
� Consulta a la pàgina del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de
Catalunya per extraure informació sobre normativa ambiental .
� Lectura de llibres de Toponímia , per a la realització de documents i d’exercicis
sobre el tema.
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
14
� Consulta de dades a l’Inventari Forestal de Catalunya . Centre de Recerca
d’Aprofitaments Forestals i Recursos Forestals (CREAF). Pàgina WEB. .
� Consulta del Pla Educatiu d’Argentona . Editat per l’Ajuntament d’Argentona,
2005.
� Consulta del Pla General d’Argentona . Recentment aprovat i exposat
públicament a la pàgina Web de l’Ajuntament d’Argentona. Inclou la Carta
Arqueològica d’Argentona, l’Inventari del patrimoni cultural i el Catàleg d’arbres
monumentals. Ajuntament d’Argentona
� Consulta de diferents números de la revista Atzavara , editada per la Secció
de Ciències del Museu de Mataró . Temes com l’evolució dels usos del sòl de
la zona i l’estudi de l’estat ecològic de la Riera d’Argentona i afluents.
� Consulta dels tres volums de les Trobades d’Estudiosos del Montnegre i el
Corredor . Estudis del parc del Corredor (Diputació de Barcelona). Selecció de
diferents articles sobre el Parc del Corredor.
6.2. Operacions d’edició amb eines informàtiques.
� Edició, amb els programes MiraMón i ArcGis , dels mapes digitals
següents, per penjar a la WEB: mapa de Comarques de Catalunya, mapa
d’Unitats de relleu de Catalunya, mapa de Context geogràfic de l’entorn IES
Argentona, Mapa comarcal de Catalunya, mapa de Municipis del Maresme,
entre d’altres.
� Edició, amb els programes FreeHand i FireWorks dels mapes digitals
següents, per penjar a la WEB: Mapa general de l’entorn IES Argentona,
Mapa zona 1 de l’entorn IES Argentona, Mapa de municipis de l’entorn IES
Argentona, Mapa de carenes i fons de vall, Mapa dels parcs naturals a la
zona, entre d’altres.
� Mosaic , prèvia descarrega, de capes de mapes i ortofotografies digitals
amb el programa MiraMón
� Obtenció de cartografia i diferents proves per aplicar a activitats educatives
amb el sistema de navegació WMS amb el programa MiraMón i el Lector
de mapes MiraMón
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
15
� Realització de proves amb el programa Compegps : descàrrega de dades
del GPS a l’ordinador.
� Edició de la foto panoràmica del mirador de Burriac amb el programa
PhotoStitich, de Canon Digital Camera Solutions.
� Elaboració, amb format HTML, de la primera versió de la pàgina WEB
Observatori de l’Entorn (veure annex 1) . Programes: Dreamweaver i
Fireworks.
� Optimització de les imatges amb el programa Fireworks ( per tal de reduir el
tamany en disc).
6.3. Reunions amb la tutora del treball, Graziana R amazzini
� 14-7-06 .
Temes tractats
1. Orientació general del projecte Observatori de l’entorn. Repassem el
primer esborrany
2. Detalls del programa Free-Hand, com ara, Ajustar la barra d’estat a
cm o mm. Conservació de les proporcions amb la tecla Majúscules.
Dibuix de mapes de polígons amb l’eina “clonar ”
3. Aspectes tècnics sobre les Coordenades UTM.
� 9-10-06
Temes tractats
1. Buscar cartografia elemental per municipis: visualitzador tipus
“guia de carrers" Dues escales: 1: 25.000 i 1: 50.000
2. Ortofotomapes: Accessos directes al Google Earth.
3. Suggeriments per a mapes temàtics: color semitransparent, sobre
base gris, amb animacions. Ex: urbanitzacions sobre base topogràfica.
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
16
4. Programa per cartografia temàtica: Map Viewer.
5. Necessitat d’aconseguir el programa MiraMón, que és gratuït.
� 4-6-071.
Temes tractats
1. Primer informe de progrés.
2. Revisió d’algunes denominacions toponímiques.
3. Canvi de la llegenda hipsomètrica.
4. Millora de la presentació de mapes i textos (ombres, negretes).
6.4. Reunions diverses
� Joan Pujol , Tècnic de Medi Ambient. M’informa sobre l’aprovació del nou
Pla General d’Argentona. A la web de l’Ajuntament hi haurà tota una sèrie
de documentació sobre l’entorn molt interessant. 10 Gener 2007
� Francesc Balançó . Enginyer forestal. Professor de jardineria. Resident a
Argentona. Visita a la riera d’Argentona. Valoració sobre les repoblacions
dels marges de la riera. 12 de febrer 2007
� Joan Manel Riera , Coordinador de l’Escola Natura de el Corredor.
Informacions diverses. Visió general del Parc del Corredor i de les valls de
la Riera d’Argentona. 14 febrer 2007.
� Marta Comerma . Biòloga. Centre Documentació Parc el Corredor. Em
subministra abundant material sobre la zona. Em comunica que tenen
disponibles diferents exposicions itinerants de natura per centres escolars.
Parlem de la possibilitat que el curs vinent. 26 febrer 2007
� Montserrat Jardí. Geògrafa, Professora d’Hidrologia del Departament de
Geografia Física de la Universitat de Barcelona. Ha realitzat diferents
estudis pel MOPU sobre la riera d’Argentona.
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
17
� Montserrat Salvà. Geògrafa, Professora de Biogeografia del Departament
de Geografia Física de la Universitat de Barcelona. Ha publicat articles
sobre la fauna del Montnegre, zona molt propera a l’entorn. 12 maig 2007
� Jaume Aguilar . Professor de Ciències Socials a l’IES Argentona. Director
del mateix centre durant el curs 2006/07. Membre del Moviment Educatiu
del Maresme. Em comunica la importància de la pàgina WEB Maresme
2015, on hi ha molta documentació aprofitable per l’observatori de l’entorn.
6.5. Sortides de camp
El principal objectiu de les sortides de camps és crear un recull fotogràfic de
les zones i elements de més interès, per tal de tenir una imatge actualitzada del seu
estat de conservació. També s’establirà la localització d’elements d’interès amb
l’aparell GPS.
� El Corredor-Dosrius. Visió general de la zona. Visita al sector del Santuari
del Corredor. Exploració del nucli de Dosrius. Pedrera de Dosrius. 12 de
febrer 2007
� Cabrera-Burriac-Turó d’en Cirers. Itinerari: Burriac-Coll de Burriac-Turó
d’en Cirers-Cinglera de les Banyeres (Cabrera)-Font Picant de Cabrera-
Cabrera. Visió de conjunt del massís d’El Corredor. Fotografies
panoràmiques.20 febrer 2007.
� Pràctica amb GPS. Guardar dracs i visualització en el programa
COMPEGPS. Vall de Ribes.19 febrer 2007
� Font Picant-Veïnat de Can Lledó-Castell de Burriac. Amb Cristina Pérez
Sánchez, alumna de l’IES Argentona. Preparació del seu treball de recerca
de batxillerat sobre el Castell de Burriac. 10 març 2007
� Riera d’Argentona-Riera de Riudameia . Amb Francesc Balanzó i Marc.
20 de maig . Fotografies de flora i de paisatge.
� Castell de Burriac-Ruta de les Fonts Via romana de Parpers Riera
d’Argentona Camins de carboners i llenyataires. 2 juny 2007
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
18
6.6. Cursos, conferències
� Disseny i elaboració de pàgines WEB. XTEC. Departament d’Educació.
Generalitat de Catalunya. Octubre 2006-Abril 2007. Curs bàsic d’elaboració
de pàgines Web amb el programa Dreamweaver. M’ha permès crear la
pàgina Web l’Observatori de l’Entorn.
� El GPS i el SIG MiraMón. Centre de Recerca i Aplicacions Forestals de
Catalunya (CREAF) a Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on es
desenvolupa el programa de SIG MiraMón. 24 i 25 de febrer 2007. Impartit
per Eduard Luque. Interacció entre l’aparell GPS i el programa MiraMon
� Conservació i documentació de mostres vegetals: els herbaris i les
bases de dades de biodiversitat vegetal. Impartit per Roser Guàrdia, del
Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal de la Universitat de
Barcelona. Parc Científic de Barcelona. 24 i 26 d’abril de 2007. Curs de la
Societat Catalana d’Història Natura . Informació molt valuosa de cóm
consultar pàgines web on es recullen dades diverses de biodiversitat.
� Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG II). Assignatura de la llicenciatura
de Geografia. Facultat de Geografia de la Universitat de Barcelona. Febrer-
juny 2007. Centrat en les operacions de descàrrega de mapes digitals de
diferents institucions (Institut Cartogràfic de Catalunya, CREAF,
Departament de Medi Ambient) pel seu posterior tractament amb el
programa ARCGIS
� Sistema de Informació Geogràfica (GIS) MiraMon. Cur s Estàndard . 21,
22 ,27 i 28 de juny. Centre de Recerca i Aplicacions Forestals de
Catalunya. (CREAF) Universitat Autònoma de Barcelona . Aspectes bàsics
del curs: Visualització de dades: vectors, rasters i mapes. Consultes per
localització, interactives i atributs. Digitalització i estructuració topològica.
Bases de dades: Miradades i gestor de metadades. Eines de Miramon:
mosaics, retalls. Impressió i presentació de resultats.
� El medi físic i la vegetació d’Argentona. Aprofitam ent del bosc. 13 de
setembre 2007. Conferència a càrrec de Oriol Bassa (Enginyer forestal i
naturalista). A la sala d’actes de l’Ajuntament d’Argentona. Organitzat pel
Centre d’Estudis Argentonins, la l’Entitat de Medi Ambient Natura i la
Federació d’ADF del Maresme.
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
19
� La fauna i els espais naturals a Argentona. 27 de setembre 2007.
Conferència a càrrec de Pep Pannon (guarda forestal i naturalista). A la
sala d’actes de l’Ajuntament d’Argentona. Organitzat pel Centre d’Estudis
Argentonins, la l’Entitat de Medi Ambient Natura i la Federació d’ADF del
Maresme.
6.7. Pàgines WEB consultades
� http://www.argentona.cat/. Pàgina de l’Ajuntament d’Argentona .
Especialment la part titulada “ Avanç de planejament revisió del pla
d’ordenació urbanística municipal d’Argentona”.
� http://www.viaavgvsta.anonai.com/. La presència del món romà a la vall
de la riera d’Argentona . Museu de Mataró. 17 febrer 2007: Informació
sobre els jaciments romans a la zona. Interessant reconstrucció de la Via
Augusta i la via secundària de Parpers al seu pas per Mataró i Argentona.
� http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html. Banc de Dades de
Biodiversitat de Catalunya . Universitat de Catalunya
� http://www.creaf.uab.es/. Centre de Recerca i Aplicacions Forestals de
Catalunya. UAB. Mapa d’usos del Sol de Catalunya i de Cobertes
forestals.
� http://www.icc.es/portal/. Institut Cartogràfic de Catalunya. Descàrrega de
mapes topogràfics de diferents escales, ortofotos i mapes geològics .
� http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp . Departament de Medi Ambient.
Generalitat de Catalunya. Cartografia ambiental, bases cartogràfiques
de Catalunya en format MiraMon, Normativa ambiental .
� http://einstein.uab.es/jmroure/index.htm Pàgina dedicada a la geobotànica.
L’autor és Joan-Maria Roure, professor de geobotànica i cartografia de la
vegetació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Comunitats vegetals
de Catalunya.
� http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?Parc=5 Parc Natural El
Corredor Montnegre . Informació variada sobre aquest parc. Cartografia
temàtica. Calendari d’activitats obertes al públic.
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
20
� http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?Parc=6 Parc Natural Serralada
Litoral. Informació variada sobre aquest parc. Cartografia temàtica.
Calendari d’activitats obertes al públic.
� http://www.geoportal-idec.net/gestor/mapawms/index.jsp?idioma=cat IDEC.
Geoportal que recull la cartografia de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, del
Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut
Geogràfic Nacional, entre d’altres.
� http://sigpac.mapa.es/fega/visor/ SIGPAC. Sistema d’Informació
Geogràfica de parcel·les agrícoles . Permet visualitzar amb mapes i
ortofotografies qualsevol parcel·la agrícola de l’estat espanyol. També
permet descàrregues de topografia digital.
� http://www.idescat.net/ IDESCAT. Pàgina de l’Institut d’Estadística de
Catalunya. Permet obtenir tot tipus de dades demogràfiques de qualsevol
comarca o municipi de Catalunya.
� http://magno.uab.es/atles-climatic/ Atles Climàtic de Catalunya. Conjunt de
mapes climàtics digitals de temperatura mitjana de l’aire (mínimes,
mitjanes i màximes), precipitació i radiació solar. Autors: Miquel Ninyerola
(Unitat Botànica UAB), Xavier Pons (Departament de Geografia UAB) i
Joan M. Roure (Unitat Botànica UAB).bases cartogràfiques digitals del
Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i el Servei de
Meteorologia de Catalunya.
� http://www.meteocat.com/marcs/marc_prediccio.html. Meteocat. Predicció
meteorològica del Servei Meteorològic de Catalunya . Departament de
Medi Ambient i habitatge de Catalunya.
� http://www.infomet.fcr.es/ Servidor d’Informació meteorològica. Universitat
de Barcelona. Enllaços a imatges de Meteosat, Radar meteorològic,
mapes baromètrics, NOAA, mapes de llamps, etc.
� http://einstein.uab.es/botanica/botanica/Herbari/index.html. Herbari virtual .
Departament de Botànica de Universitat Autònoma de Barcelona . Imatges
amb molt bona definició de les 150 espècies de plantes i arbres més
abundants a Catalunya.
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
21
� http://www.rjb.csic.es/floraiberica/index.php Flora Ibèrica. Plantes vasculars
de la Península Ibèrica i Balears. Centro Superior de Investigaciones
Científicas. Pàgina molt útil per la identificació d’espècies de plante s
vasculars.
� http://castellburriac.netcorman.net/#conclusi%F3 Breu història del castell de
Burriac, adaptada a alumnes de Batxillerat, plantejada com una activitat
d’exposició oral.
7. Aplicacions del material educatiu
7.1. Aplicacions principals (disponibles)
� Pàgina WEB “L’observatori de l’entorn. IES Argenton a”de l’Institut,
consultable per qualsevol alumne o professor. S’accedirà des de la pàgina
WEB de l’Institut. (veure annex 1 )
� Activitats al Crèdit variable 3r d’ESO “Representació cartogràfica de
l’entorn”. (veure annex 2 )
� Centre de Documentació local a l’IES . A la biblioteca de l’IES Argentona
(veure annex 3 )
7.2. Aplicacions derivades (en projecte)
� Activitats específiques per a l’Aula oberta
� Activitats específiques per les Assignatures de Geografia i Ciències de la
Terra i del Medi Ambient
� Activitats per a Tutories
� Oferta de sortides temàtiques (Anàlisi dels alocars de la riera d’Argentona,
Castell de Burriac, Via romana de Parpers, etc)
� Activitats pel crèdit de síntesi de 3r d’ESO “El Maresme”
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
22
8. Pla de difusió i explotació dels resultats delprojecte
� Presentació al Departament de ciències socials . Gener de 2008.
� Presentació al Claustre de professors . Març de 2008.
� Exposició a l’IES Argentona: El nostre entorn natural i cultural.
Acompanyat amb una audiovisual (diapositives i comentaris) sobre els
aspectes més remarcables de l’entorn de l’IES Argentona. Diada de Sant
Jordi 2008.
� Contactes amb entitats locals: Ajuntament d’Argentona, el Grup
Excursionista d’Argentona, el Grup de Fonts d’Argentona , la Fundació
Burriac i l’Entitat de Medi Ambient Natura.
9. Bibliografia
Gutiérrez Puebla , Javier i Gould, Michael. SIG: Sistemas de
información geogràfica Ed. SINTESIS. ,2000.
Vilarrasa i Cunillé, Araceli El medi local com a escala d’anàlisi a
l’ensenyament de les ciències socials. Educació secundària . Tesi
doctoral Universitat de Barcelona, 2004
Bolos, de, Maria et al. Manual de ciencia del paisaje. Masson s.a.
Barcelona, 1992
Junyent, Mercè Educació Ambiental: un enfocament metodològic
en formació inicial del professorat. Tesi doctoral. UdG, 2004
Ramazzini, Graziana i Blasco, Aurora Pràctiques de cartografia.
Ed. Teide. Barcelona, 2000
Pla Educatiu d’Argentona . Editat per l’Ajuntament d’Argentona,
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
23
2005
Pla Estratègic d’Argentona. Editat per l’Ajuntament d’Argentona,
2005
Bassa, Oriol i altres. Coneguem Argentona. Itineraris de natura,
història i paisatge. Ajuntament d’Argentona, 1997
Bassa, Oriol i altres. Els boscos del maresme. Col. Natural del
Maresme. Argentona, 1997
Bonet, LLuis. Les Masies del Maresme. CEC.Editorial Montblanc-
Martin. Barcelona, 1983
Puch, Carlos, Nuevo manual de GPS. Introducción al sistema
Global de Posición. Ediciones Desnivell. Madrid, 2003
DÍAZ, Roser i altres. Els Ibers. Moviment educatiu. Argentona
1986
FARRELL, David i altres Burriac, Història i natura. Argentona:
Natura entitat de medi ambient, 1998.
Fernández García , Felipe Introducción a la fotointerpretación.
Ariel Geografia. Barcelona, 2000
Grup de Fonts d’Argentona.. Fonts d’Argentona. Argentona:
Ajuntament de la vila d’Argentona, 1982
Junyent, Mercè Educació Ambiental: un enfocament metodològic
en formació inicial del professorat. Tesi doctoral. UdG. 2004
Pol , Enric Psicologia Ambiental Editorial Oikos Tau. Barcelona,
1991
RIPOLL, Joaquim. Històries, llegendes i... de Burriac, Montcabrer
i pobles de la rodalia. Argentona: Ajuntament de la vila
d’Argentona, 1992
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
24
Sabucedo, Jose Maria Medio Ambiente y responsabilidad
humana. Aspectos sociales y ecològicos Universidade da Coruña.
La Coruña. 1998
Vilarrasa i Cunillé Araceli El medi local com a escala d’anàlisi a
l’ensenyament de les ciències socials. Educació secundària . Tesi
doctoral Universitat de Barcelona2004
Carreras i Candi. Pere Joan Ferrer, Militar i Senyor del Maresme.
Barcelona, (1982)
Català, P. ; Brasó, M. et al. ” El Maresme, Castell de Sant Vicenç
o de Burriac, dins Castells catalans Vol. 1. Editorial Rafael
Dalmau. Barcelona, (1967).
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
25
Annex 1
Pàgina WEB Observatori de l’entorn
Adreça electrònica:
http://www.xtec.cat/~jperez15/WEBOBSERVATORIO/versi o1/Inici.htm
La WEB ha estat editada amb el programa Dreamweaver. Consta d’una pàgina
principal (Pàgina d’Inici) amb un menú que porta a altres 7 pàgines amb la mateixa
plantilla que es dediquen a temes concrets: Entorn geogràfic, relleu i geologia,
climatologia, biodiversitat, història, defensa de l’entorn i aportacions dels alumnes.
D’altra banda, a partir de la capçalera podem accedir al recull de documentació
local, als materials del crèdit variable de cartografia. En aquest casos, les pàgines
tenen una estructura diferent, més simple. També a la capçalera hi ha quatre
botons flash per accedir a pàgines WEB des d’on descarregar cartografia digital.
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
26
Annex 2
Crèdit Variable Representació cartogràfica de l’entorn
L’objectiu general d’aquet crèdit és que l’alumne aprengui a fer servir mapes de
diferents tipus per obtenir informació útil en objectius diversos, especialment en el
coneixement del seu entorn més immediat.
� Es tracta d’un crèdit de caràcter fonamentalment pràctic. A partir del conceptes
teòrics elementals (escala, orientació, etc.), que els alumnes ja coneixen per
altres assigantures, es desenvoluparan exercicis, a realitzar fonamentalment a
classe.
� Com a objectius concrets d’aquest crèdit, podem citar:
o Motivar els alumnes a conèixer els elements més destacats del medi
natural i cultural més immediat al centre educatiu (i per tant, també més
proper al seu lloc de residència) a partir de la cartografia adient.
Apropament cognitiu i afectiu a allò que configura el medi natural i social.
o Aconseguir que els alumnes adquireixen les competències necessàries
per fer servir les tecnologies de la informació i la comunicació pel
tractament de dades i mapes digitals.
o Afavorir l’ús de mitjans educatius diversos per tal d’abordar l’estudi
d’aquest entorn amb valors històrics, socials i culturals, de tal forma que
també suposi un exercici de competències bàsiques instrumentals de
diferents àrees (ciències socials, informàtica, tecnologia, llengües,
matemàtiques etc.).
o Promoure un lligam afectiu dels alumnes dels centres educatius al medi
social, cultural , històric i natural més immediat al seu centre i la seva
localitat, en la línia del que en psicologia ambienta l6 s’anomena
“apropament de l’espai”, com a punt de partida de sensibilitzar-nos de
l’entorn global i els seus problemes.
o Promoure actituds de respecte cap el medi social, històric i natural, que
tinguin en compte i que valorin en el seu just terme el marc legal que
regeix aquests àmbits .
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
27
� Com a eines per dur a terme els exercicis destaquem:
o Eines Personals: llapis, regla, goma,paper vegetal, calculadora
o Material del centre: brúixoles, curvímetres, aparell receptor GPS,
ordinador, escàner.
o Programes informàtics : FreeHand, Fireworks, Compegps, Word, Lector
de mapes Miramon. (Nivell elemental. No s'exigeix coneixement previ
d'aquest programes però sí uns mínims coneixements informàtics)
� D’acord amb el caràcter pràctic del crèdit, l'avaluació serà contínua: es durà a
terme a partir dels exercicis fets per l'alumne i es completarà amb un control
pràctic. S'haura`d'entregar, al finalitzar el crèdit, un Dossier de pràctiques, que
recollirà tots el exercicis realitzats, tant en paper com en ordinador
� Llibre de referència
Ramazzini, Graziana Pràctiques de cartografia. Ed. Teide. Barcelona, 1999
6 Enric Pol, “Psicologia Ambiental”
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
28
Programa crèdit variable “Representació cartogràfic a de l’entorn”
1. Què és un mapa?.
1.1 Concepte de mapa
1.2 Parts i elements d'un mapa
1.3 Tipus de mapes
2. L'escala
2.1 Formes d'expressió de l'escala: numérica, gràfica
2.2 Càlcul de distàncies
2.3 Càlcul d'àrees
3. Orientació
3.1 Què és l'orientació?
3.2 Concepte d'Azimut. Aplicacions
3.4 L'ús de la brúixola i el mapa
4. Localització
4.1 La xarxa geogràfica. Les coordenades geogràfiques. Latitud i longitud
4.2 Coordenades UTM
4.3 Localització als mapes
4.4 Ús bàsic del GPS
5. Altimetria
5.1 Formes de representació del relleu
5.2 Les corbes de nivell . Concepte de cota, desnivell, pendent
5.3 Formes de relleu a partir de les corbes de nivell
6. Toponímia
6.1 Els noms dels llocs: topònims, orònims, hidrònims, etc.
6.2 Llistat dels orònims més comuns
7. Cartografia digital
7.1 Obtenció de mapes digitals a Internet: ICC, Medi Ambient, MIramon, IGN
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
29
7.2 Tipus de mapes digitals: Imatges no georeferenciades, mapes geo-referenciats, ortofotos, imatges satèlit, mapes temàtics
7.3 Manipulació de mapes digitals: Lector de mapes Miramòn, Freeehand, Compegps
7.4 Elaboració de croquis i mapes sencills amb ordinador
Exemples d’exercicis del crèdit “Representació cartogràfica de l’entorn”
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
30
Annex 3
3. Centre de Documentació Local
Es tracta d’un recull del llibres, revistes, articles , mapes i altres materials relacionats ,
d’una manera més o menys directa, amb l’entorn de l’IES Argentona. S’ha habilitat un
espai dintre de la biblioteca del centre per tal d’acollir aquest documents. A la pàgina
WEB de l’observatori de l’entorn de l’IES Argentona hi ha un apartat específic on es
citen i s’expliquen breument . La idea és poder disposar també de gran quantitat de
documents que s’han fet al llarg del temps sobre aquesta zona del Maresme, per tal
d’aprofitar-la en diferents tasques: ampliació de la WEB de l’Observatori de l’entorn,
elaboració de treballs de recerca de batxillerat, exercicis al crèdit variable d’ESO, i
altres. També estarà obert a la consulta i el préstec, segons les condicions generals de
la biblioteca del centre.
Annex 5Exemple de fitxa bibliogràfica del llistat de documentació local
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
31
Annex 4
Lector de Mapes de MiraMon , una eina informàtica e specífica
Es tracta d’un producte software, derivat del programa MiraMon, creat a la
Universitat Autònoma de Barcelona (Departament de Geografia i CREAF) que
permet, entre altres capacitats:
o Consulta per localització (identificar què hi ha a qualsevol punt) o per
atributs (trobar on és un element o fenomen), tant sobre capes ràsters
com vectorials ;. Es poden obtenir estadístiques bàsiques de les
consultes.
o Superposició automàtica de capes gràcies a que treballa amb
informació georeferenciada (en doble precisió).
o Sincronització geogràfica automàtica de diverses finestres per tal de,
si es desitja, veure el mateix àmbit a totes les sessions del Lector
obertes cada cop que fem un zoom, desplaçament, etc.
o Una àmplia varietat de possibilitats de visualització i simbologia.
o Visualització de taules de bases de dades (MiraDades) amb
funcionalitats d'ordenació i cerca.
Exemple de les utilitats del Lector de Mapes MiraMón
Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona
32
Annex 5
Cartografia digital
Servidors Informació Descripció
Mapestemàtics
Informació estadística a nivell municipal icomarcal. Font: IDESCAT
Atlas climàtic
Conjunt de mapes climátics de temperaturamitjana de l’aire (mínimes, mitjanes imàximes), precipitació i radiació solar.Font: Departament de Medi Ambient
Ortofotos 1:5.000/1:25.000
Eixos viarisPrincipals eixos de comunicació deCatalunya
Cartografiatopogràfica 1:5.000/1.50.000/1:250.000
MunicipisMunicipis, comarques i topònims deCatalunya
Índexcartografia
Fulls cartogràfics a diferents escales,Vèrtexs geodèsics.
Institut Cartogràfic deCatalunya
Cartografiageològica 1.50.000/1:250.000
CREAF-UABInformacióambiental Inventari ecològic y cobertes del sòl.
Departament de MediAmbient i Habitatge
Cartografiamedi ambient
Usos del sòl, PEIN, boscos de gestiópública, residus, espais protegits.
Dirección General delCatastro
Cartografiacadastral Cadastre rústic y urbà.
Instituto GeográficoNacional
Cartografiatopogràfica 1:25.000/1:200.000/1:1.000.000
LOCALRETCentres d’interès
Ajuntaments, Biblioteques, Bombers,Centres, Delegacions Territorials, etc.
Servicio Geográficodel Ejército (SGE)
Cartografiatopogràfica 1:100.000/1:200.000/1:400.000/1:800.000