L’ECONOMIA ESPANYOLA I CATALANA
Unitats 11-12
L’ECONOMIA ESPANYOLA I CATALANA
Unitats 11-12Índex generalÍndex general
1.- L’AGRICULTURA I RAMADERIA1.- L’AGRICULTURA I RAMADERIA
2. – ELS PAISATGES AGRARIS2. – ELS PAISATGES AGRARIS
3. – LA PESCA3. – LA PESCA
4. – MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ4. – MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ
0.-INTRODUCCIÓ0.-INTRODUCCIÓ
5. – LES ACTIVITATS INDUSTRIALS5. – LES ACTIVITATS INDUSTRIALS
6. – COMERÇ, TRANSPORT I COMUNICACIONS6. – COMERÇ, TRANSPORT I COMUNICACIONS
7. – EL TURISME7. – EL TURISME
0.- INTRODUCCIÓ0.- INTRODUCCIÓ
ESPANYA està integrada en el grup de països que formen la Unió Europea (UE). La riquesa d'Espanya prové bàsicament de les activitats terciàries o de serveis (71% de la renda), una altra part és el resultat de les activitats industrials (27%) i l'agricultura hi participa amb una aportació modesta (2%).
CATALUNYA manté un paper destacat com a motor de l'economia espanyola i ocupa la primera posició pel que fa a pes econòmic. La crisi financera internacional de 2007 ha repercutit fortament en l'economia catalana: ha frenat l'activitat en quasi tots els sectors i ha incrementat la taxa d'atur.
1.- L’AGRICULTURA I RAMADERIA1.- L’AGRICULTURA I RAMADERIA
ESPANYACom a conseqüència del desenvolupament de la indústria i els serveis, ha perdut pes econòmic. Avui dia només representa el 4,2% de la població activa ocupada.
Característiques
AGRICULTURA
RAMADERIA
Cereals: MesetaOliveres, vinya i arbres fruiters: Llevant i AndalusiaHortalisses d’hivernacle: València, Múrcia i Andalusia
Cereals: MesetaOliveres, vinya i arbres fruiters: Llevant i AndalusiaHortalisses d’hivernacle: València, Múrcia i Andalusia
Bestiar Boví: Nord de la PenínsulaBestiar Oví: Meseta, Llevant i AndalusiaBestiar Porcí: tot el territoriAvicultura: tot el territori
Bestiar Boví: Nord de la PenínsulaBestiar Oví: Meseta, Llevant i AndalusiaBestiar Porcí: tot el territoriAvicultura: tot el territori
CATALUNYAEl sector primari té una participació molt baixa en el conjunt de l'economia catalana (PIB 1,3%, Població Activa 1,8%)
Característiques
AGRICULTURA
RAMADERIA
- Petita dimensió de les propietats i l'explotació familiar - Alt grau de mecanització amb una agricultura intensiva- Diversitat de conreus
- Petita dimensió de les propietats i l'explotació familiar - Alt grau de mecanització amb una agricultura intensiva- Diversitat de conreus
- Representa més del 60% de la producció del sector agrari.- Bestiar porcí: 6,4 milions de caps, representa la meitat de la producció ramadera- Aviram: Catalunya lidera la producció d'aviram per al conjunt de l'Estat
- Representa més del 60% de la producció del sector agrari.- Bestiar porcí: 6,4 milions de caps, representa la meitat de la producció ramadera- Aviram: Catalunya lidera la producció d'aviram per al conjunt de l'Estat
POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA
(PAC)
La incorporació d’Espanya a la Comunitat Europea al 1986 va significar que la nostra agricultura entrés dins de la PAC
CARACTERÍSTIQUES
Modernització TecnològicaModernització Tecnològica
Concentració agràriaConcentració agrària
Agricultura intensivaAgricultura intensiva
Crèdits i subvencions directesCrèdits i subvencions directes
Preus de garantia. Fixació d’uns preus mínims agrícolesPreus de garantia. Fixació d’uns preus mínims agrícoles
2. – ELS PAISATGES AGRARIS2. – ELS PAISATGES AGRARIS
PAISATGES AGRARIS D’ESPANYA
CONTINENTAL O D’INTERIOR
ATLÀNTIC
MEDITERRANI
DE LES ILLES CANÀRIES
Agricultura: extensiva de secà: cereal, vinya i oliveres Agricultura: extensiva de secà: cereal, vinya i oliveres
Poblament: concentratPoblament: concentrat
Ramaderia: tradicionalment d'ovins, s'explota en règim de semiestabulació Ramaderia: tradicionalment d'ovins, s'explota en règim de semiestabulació
PAISATGE AGRARI CONTINENTAL O D’INTERIOR
Localització: la Meseta Localització: la Meseta
Agricultura: secundaria; pastures, farratges, blat de moro i patates Agricultura: secundaria; pastures, farratges, blat de moro i patates
Poblament: dispers –caseriu-Poblament: dispers –caseriu-
Ramaderia: activitat principal; ramaderia bovina, s'explota en règim de semiestabulació Ramaderia: activitat principal; ramaderia bovina, s'explota en règim de semiestabulació
PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC
Localització: litoral atlàntic de Galícia fins al País Basc Localització: litoral atlàntic de Galícia fins al País Basc
Agricultura: oliveres, vinya, arbres fruiters i hortalissesAgricultura: oliveres, vinya, arbres fruiters i hortalisses
Poblament: predomina el poblament dispers –masia-Poblament: predomina el poblament dispers –masia-
Ramaderia: porcina i avícola estabuladaRamaderia: porcina i avícola estabulada
PAISATGE AGRARI MEDITERRANI
Localització: litoral mediterrani i Andalusia Localització: litoral mediterrani i Andalusia
Agricultura: hortalisses i productes tropicals –plàtan, pinya, tabac, etc-Agricultura: hortalisses i productes tropicals –plàtan, pinya, tabac, etc-
Poblament: predomina el poblament dispers Poblament: predomina el poblament dispers
Ramaderia: irrelevantRamaderia: irrelevant
PAISATGES AGRARIS DE LES ILLES CANÀRIES
Localització: illes Canàries Localització: illes Canàries
3. – LA PESCA3. – LA PESCA
Espanya és una de les potències pesqueres més importants de la Unió Europea. Aquest sector té molta importància per totes les activitats que genera: drassanes, indústries conserveres, comercialització, etc.
ESPANYA
PROBLEMÀTICA
Esgotament dels caladors propis
Les aigües territorials, que limiten l’acces a d’altres caladors
SOLUCIÓ
Explotació racional dels recursos marins
Aqüicultura: cultius marins
LA PESCA EN EL MARC DE LA
UNIÓ EUROPEA
La UNIÓ EUROPEA determina la política pesquera espanyola mitjançant el Fons Europeo de Pesca
CARACTERÍSTIQUES
Sistema de quotes que limita les captures de tots els països membres
La UE es la que negocia els convenis de pesca amb la resta de països del món
Ajudes econòmiques per renovar la flota amb vaixells més petits, limitant la seva capacitat
Política de mercats oberts, que permet l’entrada de peix d’altres països
CONSEQÜÈNCIES
La flota pesquera espanyola ha reduït el seu volum i les seves capturesLa flota pesquera espanyola ha reduït el seu volum i les seves captures
La pesca mai no ha tingut un gran pes en el conjunt de l'economia catalana perquè els recursos marins no són gaire abundants (1% del total de la població ocupada)
CATALUNYA
CARACTERÍSTIQUES
Pesca costanera amb vaixells petits equipats amb xarxes
Pesca controlada por la UE (mida, quantitat, parada biològica, etc)
Captures: sardina, seitó, lluç, orada, mol·luscos crustacis
L'aqüicultura és un sector que està en creixement a Catalunya. Destaca, pel volum de la producció, la cria de mol·luscos i orades al litoral del Delta del Ebre
4. – MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ4. – MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ
La producció minera pròpia és reduïda i clarament insuficient per cobrir les necessitats de la indústria espanyola, de manera que Espanya ha d'importar la immensa majoria de minerals essencials.
MINERIA
L’ENERGIAEspanya és un país deficitari en fonts d'energia, el que origina una dependència extrema dels mercats exteriors respecte a la disponibilitat i els preus de les fonts d’energia
CONSUM FINAL
D’ENERGIA
ENERGIES NO RENOVABLES
ENERGIES RENOVABLES
Petroli. Representa més del 50% del consum d’energia, fonamentalment pel transportGas Natural. Per a la producció de electricitat i la calefacció.Carbó. Per a la producció d’energia elèctrica i la metal·lùrgia Nuclear. Per a la producció d’energia elèctrica
Petroli. Representa més del 50% del consum d’energia, fonamentalment pel transportGas Natural. Per a la producció de electricitat i la calefacció.Carbó. Per a la producció d’energia elèctrica i la metal·lùrgia Nuclear. Per a la producció d’energia elèctrica
Solar i eòlica. Fortament subvencionades per a la producció d’energia elèctrica, representen el 33% d’aquest sector
Solar i eòlica. Fortament subvencionades per a la producció d’energia elèctrica, representen el 33% d’aquest sector
ESPANYA
CATALUNYA
PRODUCCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA
NUCLEAR La principal font d’energia elèctrica. Les centrals nuclears espanyoles es troben anticuades i se cuestiona el seu futur
SOLAR I EÒLICA Espanya ha fet un gran esforç en energies renovables, però aquesta política ha encarit el rebut elèctric
HIDRÀULICALes centrals hidràuliques són importants, particularment a Catalunya, però a l’igual que l’energia eòlica i solar depenen del factor climàtic
LA CONSTRUCCIÓ
Ha estat un sector clau de l’economia espanyola, primer per al seu desenvolupament i actualment per la gravetat de la crisi econòmica
CONSTRUCCIÓ I DESENVOLUPAMEN
T ECONÒMIC
OBRA PÚBLICA. Ha estat un important motor de la construcció gràcies a les inversions de les entitats públiques i les ajudes dels fons estructurals de la Unió Europea
CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES. El desenvolupament econòmic, l’augment de la demanda i la facilitat d’aconseguir crèdits hipotecaris van originar una bombolla especulativa, triplicant el preu dels pisos
La construcció va arribar a representar més del 12% de la població activa i era el principal sector econòmic
LA CONSTRUCCIÓ I LA CRISI
ECONÒMICA
La crisi financera que es va iniciar al 2007 ha afectat amb més profunditat a Espanya ja que va fer esclatar la bombolla immobiliària
Característiques
CAUSES
CONSEQÜÈNCIES
Restricció del crèdit hipotecariAugment de l’aturRestricció del crèdit hipotecariAugment de l’atur
Disminució del preu de la vivendaDisminució dràstica de la construcció d’habitatgesCaiguda dels ingresos dels ajuntamentsCrisi BancàriaDesnonaments per impagaments
Disminució del preu de la vivendaDisminució dràstica de la construcció d’habitatgesCaiguda dels ingresos dels ajuntamentsCrisi BancàriaDesnonaments per impagaments
5. – LES ACTIVITATS INDUSTRIALS5. – LES ACTIVITATS INDUSTRIALS
LOCALITAZACIÓ DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA
EVOLUCIÓ DE LA INDÚSTRIA CATALANAEVOLUCIÓ DE LA INDÚSTRIA CATALANA
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Al segle XIX va ser la primera regió d’Espanya en iniciar la industrialització, fonamentalment a partir de la indústria tèxtil.
Al segle XIX va ser la primera regió d’Espanya en iniciar la industrialització, fonamentalment a partir de la indústria tèxtil.
RECONVERSIÓ INDUSTRIAL
A partir del 1950 declivi de la indústria tèxtil i diversificació industrial de l’economia catalana: química, metall, automoció, alimentació, editorial, etc. Barcelona es consolida com el centre d'una extensa àrea industrial, ben comunicada i proveïda de serveis, infraestructures i equipaments.
A partir del 1950 declivi de la indústria tèxtil i diversificació industrial de l’economia catalana: química, metall, automoció, alimentació, editorial, etc. Barcelona es consolida com el centre d'una extensa àrea industrial, ben comunicada i proveïda de serveis, infraestructures i equipaments.
PROCÉS DE DESINDUSTRIA-LITZACIÓ
A partir del 1970 s’inicia un procés de desindustrialització i de deslocalització, que afecta greument Catalunya. Moltes fàbriques es traslladen a altres llocs del món on els costos de la mà d'obra, de l'energia o de les matèries primeres són menys elevats (del 43% al 23% de la població ocupada).
A partir del 1970 s’inicia un procés de desindustrialització i de deslocalització, que afecta greument Catalunya. Moltes fàbriques es traslladen a altres llocs del món on els costos de la mà d'obra, de l'energia o de les matèries primeres són menys elevats (del 43% al 23% de la població ocupada).
Catalunya continua sent la "fàbrica d'Espanya", ja que genera aproximadament el 25% de la producció industrial de l'Estat espanyol.
LA INDÚSTRIA CATALANA A L’ACTUALITAT
CARACTERÍSTIQUES
Teixit industrial comparable al d'altres grans regions europees, força diversificat i ben estructurat
Canvi estructura productiva: del predomini d'empreses petites, orientades cap al mercat espanyol, ha deixat pas a una internacionalització amb inversions per part de multinacionals estrangeres.
Els sectors més representatius continuen sent el del metall (automòbils, maquinària) el químic, el tèxtil, l'electrònica i l'alimentació.
Creació d’indústries lligades a les Tecnologies de la Informació i el Coneixement sector econòmic capdevanter a nivell mundial
6. – COMERÇ, TRANSPORT I COMUNICACIONS6. – COMERÇ, TRANSPORT I COMUNICACIONS
La balança comercial espanyola té un saldo negatiu, ja que es compren més mercaderies de les que es venen La balança comercial espanyola té un saldo negatiu, ja que es compren més mercaderies de les que es venen
La Unió Europea és el principal mercat per les importacions i les exportacions. Aquest comerç s'ha vist afavorit per les normes comunitàries, per la moneda comuna, l'euro, i per la lliure circulació de mercaderies entre els països de la Unió
La Unió Europea és el principal mercat per les importacions i les exportacions. Aquest comerç s'ha vist afavorit per les normes comunitàries, per la moneda comuna, l'euro, i per la lliure circulació de mercaderies entre els països de la Unió
COMERÇ ESPANYOL
La balança de pagaments espanyola és positiva gràcies fonamentalment als ingressos del turisme i les inversions estrangeres
La balança de pagaments espanyola és positiva gràcies fonamentalment als ingressos del turisme i les inversions estrangeres
Té una estructura radial amb centre a Madrid, el que dificulta les comunicacions entre les regions perifèriques.Gràcies a les ajudes de la Unió Europea als darrers anys s’han fet importants inversios per millorar els transports
XARXA DE TRANSPORTS ESPANYOLA
CARACTERÍSTIQUES
Xarxa de carreteres: és la infraestructura de transport que ha estat objecte de més renovacions i millores. S'estan creant connexions entre les zones amb més activitat econòmica i amb més concentració de població,
Transport Marítim: S'utilitza per al comerç exterior i el tràfic de passatgers entre la Península i les Balears, les Canàries, Ceuta i Melilla. Els principals ports són els de Barcelona, Bilbao, Vigo i València.
Xarxa de Ferrocarril: el principal inconvenient és el diferent ample de via respecte a Europa. Actualment es porta a terme la seva modernització amb el Tren d’Alta Velocitat (AVE)
Transport Aeri: element indispensable pel turisme, principal activitat econòmica del país. Als darrers anys s’ha multiplicat el nombre d’aeroports de dubtosa rentabilitat -Castelló, Lleida, Ciudad Real-
Xarxa de Ferrocarrils: bàsicament la mateixa que es va construïr al segle XIX. Les úniques aportacions han estat els Ferrocarrils de la Generalitat a l’Àrea Metropolitana als darrers anys la construcció de les línies del Tren d’Alta Velocitat amb Madrid i la frontera francesa
Xarxa de Ferrocarrils: bàsicament la mateixa que es va construïr al segle XIX. Les úniques aportacions han estat els Ferrocarrils de la Generalitat a l’Àrea Metropolitana als darrers anys la construcció de les línies del Tren d’Alta Velocitat amb Madrid i la frontera francesa
Xarxa de carreteres: configuració radial amb el centre a Barcelona, que es vol trencar amb la construcció de l’eix de l’Ebre, l’eix Pirinenc i l’’eix Transversal.
Tota l’Area Metropolitana de Barcelona es troba congestionada.
Xarxa de carreteres: configuració radial amb el centre a Barcelona, que es vol trencar amb la construcció de l’eix de l’Ebre, l’eix Pirinenc i l’’eix Transversal.
Tota l’Area Metropolitana de Barcelona es troba congestionada.
ELS TRANSPORTS A CATALUNYA
Transport Marítim: els dos únics ports importants pel transport de mercaderies són els de Barcelona (dels més importants d’Europa) i Tarragona (especialitzat en productes químics)
Transport Marítim: els dos únics ports importants pel transport de mercaderies són els de Barcelona (dels més importants d’Europa) i Tarragona (especialitzat en productes químics)
Transport Aeri: l’aeroport del Prat és un dels més importants d’Europa per nombre de viatgers. Els aeroports de Lleida, Girona i Reus són subsidiaris del de Barcelona i estan especialitzats en companyies de baix cost
Transport Aeri: l’aeroport del Prat és un dels més importants d’Europa per nombre de viatgers. Els aeroports de Lleida, Girona i Reus són subsidiaris del de Barcelona i estan especialitzats en companyies de baix cost
TURISME
Qualsevol desplaçament superior a 24 hores fora del nostre entorn habitual i per motius de lleure. Aquesta activitat ha augmentat de forma espectacular a partir de mitjans del segle XX
Qualsevol desplaçament superior a 24 hores fora del nostre entorn habitual i per motius de lleure. Aquesta activitat ha augmentat de forma espectacular a partir de mitjans del segle XX
7. – EL TURISME7. – EL TURISME
CAUSES
L’augment de les rendes.L’augment dels temps lliure (vacances)Les millores en el transport.La liberalització en la circulació de persones.Les noves pautes de comportament.
TIPUS
Turisme litoral.Turisme de muntanya: tradicional i hivernal o d’esquí.Turisme cultural.Turisme rural.Turisme de salut.Turisme religiós.Turisme de negocis i congressos.
MODEL TURÍSTIC ESPANYOL
Model de vacances massives a uns preus accessibles a causa de l'acció dels operadors turístics (tour operators), que aconsegueixen unes tarifes molt baixes per a destinacions situades al litoral mediterrani i a les illes Canàries (Tres S: Sun, Sea, Sex)
Característiques
TURISME EXTERIOR
TURISME INTERIOR
Procedència: 75% resta Unió EuropeaDestinació: de costa –Catalunya, Canàries, Balears, Pais Valencià, etc-
Procedència: 75% resta Unió EuropeaDestinació: de costa –Catalunya, Canàries, Balears, Pais Valencià, etc-
Dos tipus de turismeMigratori: persones que tornen als seus pobles d’origen de vacancesLleure: turisme de litoral, rural, de montanya, etc
Dos tipus de turismeMigratori: persones que tornen als seus pobles d’origen de vacancesLleure: turisme de litoral, rural, de montanya, etc
MODEL TURÍSTIC CATALÀ
-Catalunya és la principal destinació turística de l'Estat i una de les més importants d'Europa-El turisme és una de les fonts de riquesa principals de Catalunya 12% del PIB
TIPUS
TURISME DE PLATJA
TURISME DE CIUTAT
Procedència: Unió Europea i resta de l’EstatDestinació: Costa Brava i Costa Daurada
Procedència: Unió Europea i resta de l’EstatDestinació: Costa Brava i Costa Daurada
Té lloc principalment a la ciutat de Barcelona, i està vinculat a les fires i els congressos, a la presència de seus de grans empreses o als circuits de creuers
Té lloc principalment a la ciutat de Barcelona, i està vinculat a les fires i els congressos, a la presència de seus de grans empreses o als circuits de creuers
TURISME DE NATURA
Es tracta d’un turisme rural, de muntanya, d’esports d’aventura i de neu
Es tracta d’un turisme rural, de muntanya, d’esports d’aventura i de neu