LES EMOCIONS A
TRAVSDELS CONTES
AMICS I AMIGUES
4 ANYS B
PAULA FRESNEDA RIERA
VICKY CORRALES ORTIZ
2014-2015
LES EMOCIONS A TRAVSDELS CONTES: ELS MONSTRES DE COLORS.
Durant les primeres setmanes de prctiques comentava amb la docent la necessitat
del treball de les emocions en l'etapa d'infantil, em va comentar que l'any passat les
van estar treballant a travs de llibre Paraules dolces. Li vaig proposar treballar les
emocions a travs dels contes i li va semblar genial.
He introdut les emocions
amb el conte de El
monstre de colors. Abans
de comenar a explicar-ho
els he dit que encendria
una espelma com a inici
del conte i que l'apagaria una vegada acabat, per que
mentre estigui encesa han d'estar en silenci
Una vegada acabat el conte, he apagat la vela i buuum!
Tots engrescats amb ganes de parlar.
Amb cada monstre
contaven quan sentien ells aquesta emoci.
Crec que el primer pas s la sensibilitzaci i formaci
dels mestres i de les famlies, hem de tenir present que
l'equilibri emocional de les persones es transmet i es
contagia als nens.
En definitiva, el treball de les emocions s
imprescindible en el procs maduratiu dels infants i aix
s nicament un granet de sorra del que es podria
arribar a treballar amb ells.
Alegria:
Marc: Quan papa em diu coses
maques.
Ariadna: Amb els meus papes
jugant.
ngel: quan joc.
Laila: quan em vaig de vacances.
Maria: Jugant amb la meva
germana.
Jael: Quan vaig al cinema amb els
meus amics.
Cloe: Quan mam em pinta les
ungles.
Tristesa:
Zoe: Quan vaig a la platja.
Jo: Per qu?
Zoe: perqu em fan mal les pedres.
Joel F.: Quan el meu germ em
deixa solament.
Gloria: Quan el meu pap em crida.
Cloe: Quan em faig mal en el genoll.
Joan: Quan em peguen i m'haig de
posar la tireta.
Rbia:
Haya: amb la meva mare, perqu algunes
vegades no m'agrada fer coses dolentes.
Jo: com qu?
Haya: no m'agrada pegar, m'agrada estar
contenta.
Vicu: quan la meva germana em mossega
pel cos.
Zoe: per no estar enfadat el millor s el
monstre calmat.
Pedro: quan no puc estar a l'habitaci
amb el meu germ.
Joan: quan els paps no em fan cas.
Joel F.: jo de vegades m'enfado quan el
meu pare no em deixa asseure en el seu
lloc.
Por:
Joel R.: quan fa vent en el llit.
Maria: Quan estic sola.
Zoe: quan tinc els somnis bruts i
vaig al bany a les fosques.
Marc: Amb la llum apagada.
Amor
Joan: jo vull molt als meus papes.
Asier: quan estic amb mama.
Zoe: jo vull a Maria.
Gloria: Quan Marc est amb mi.
Marc: estic enamorat de Gloria.
Joan: quan vaig a treballar amb el
meu pare, en el cami fresc, cal
agafar caixes molt pesades.
Joel F.: jo vull a Emil.
Laila: quan estic amb la meva
germana i amb la meva mare.
Cloe: em calmo desprs d'enfadar-
me, estic tranquilla i vull molt a
mama.
Jael: jo vull a Joel F.
Emil: jo tamb.
Calma:
Joel R.: quan estic amb un amic.
Marc: Quan oloro una flor.
Ariadna: Quan estic abraant al
meu ninot.
Gloria: Quan el meu germ no est.
Cloe: jo estic tranquilla quan hi ha
tranquillitat a la meva casa.
Joan: Quan estic en el llit dels
meus papis fent la migdiada.
Laila: quan estic sola.
Vicu: A casa.
ngel: amb el meu papi.
LES EMOCIONS A TRAVSDELS CONTES: ELS POTS DE LES EMOCIONS.
Avui faig l'activitat dels pots d'emocions. Els explico que cada pot pertany a una
emoci i t el cordill de llana del mateix color que el monstre. Saco els monstres i els
vaig preguntant amb cadascun dels
monstres que emoci li correspon.
Jo: el vermell com se sent?
Haya: enfadat!
Els he explicat que tenim una missi per ajudar al monstre per a que
s'aclareixi amb les seves emocions: explicar-li quan sentim nosaltres
cadascuna daquestes emocions. El que anava dient cadascun ho
escrivia en un paperet i ho ficava en el pot. Al moment en el qual els
ha tocat verbalizar, tots estaven molt concentrats.
La participaci ha estat molt gran des del principi, tots volien parlar i
compartir les seves vivncies.
A continuaci, li he preguntat si els venia de gust deixar els pots i les
marionetes en algun rac. Han dit que les marionetes en el rac de
biblioteca i els pots en el rac de paraules dolces.
LES EMOCIONS A TRAVS DELS CONTES: TINC POR!
Com aquest conte ho farem a la sala de la llum i la
foscor, farem dos grups per al conte: Tinc
por!.Entrem a la sala, deixo al monstre en una
cadira al meu costat. Comeno a explicar el conte i
quan porto dues o tres fulles, el monstre diu que ja
no t tanta por i que li agradaria asseure's amb
ells, aix que li dic a Pedro si em cuida. En la segona
sessi li pregunto a Besu.
Quan acabo, Cloe vol parlar i ens explica que quan
ens hem assegut i hem apagat la llum, ella ha tingut una mica de por. A continuaci, Joel
F. diu que a ell li ha donat una mica de por quan sortien les mans de l'armari, perqu ell
t por per la nit. Amb el segon grup ha sorgit la conversa per de manera molt diferent.
Un ha dit que no tenia por i de cop la majoria no en tenien.
A mesura que ells anaven dient les seves pors, jo els anava apuntant en els paperets.
Jo: A qu teniu por?
Jael: als dracs.
Jo: Quin tipus de dracs?
Jael: als de foc.
Jo: On estan?
Jael: en els somnis, en la ment.
Ral: al pas dels dracs.
Besu: no existeix.
Pablo: no existeixen els dracs.
Haya: estan aqu (assenyala el seu
cap).
Asier: a mi em fan por els zombis.
Jo: On estan?
Joel R: aqu en el front.
Alejandra: no tinc por a res.
Carmen: a les cucas que sn un
fstic i a mama li fan fstic.
Joan: i a la meva mama tamb li fan
fstic.
Cloe: a mi em fa por quan apaguem
la llum i jo estic a dalt en la llitera i
River a baix.
Jo: Qu podem fer perqu Cloe no
tingui por a la foscor?
Jael: que no li apaguin la llum.
Joan: posar un fantasma de llum
que encens amb la m.
Cloe: jo tinc una llumeta
per no l'encenen perqu
River amb aquesta llum no
es pot dormir.
ngel: a mi em fa por quan
estic sol.
Joan: al carrer?
Joan: em fa por quan fico
la imaginaci dolenta i
tamb estar sol a la nit,
per els meus paps quan
s'adonen mai em deixen
sol.
Laila: tinc por quan somio moltes
coses dolentes.
Jo: Qu somies?
Laila: una bruixa m'ha menjat a mi.
Ral: Quan?
Haya: una pompa dolenta que s una
bruixa.
Ariadna: tinc por quan estic sola,
quan papi est al bany i la meva
mare est treballant.
Jo: i que fas per no tenir por?
Ariadna: anar-me al llit i preparar-
me per dormir.
Vicu: quan jo estic sola.
Olivia: a mi quan la meva mama
es va a lhabitaci i desprs
quan em vaig a dormir somni
en ximpleries. I tamb quan
apaguen la llum.
Jael i Ral: aix no fa por,
aix s gracis.
Jo: per igual per a ella s.
Yahia: quan em vaig per un
tnel.
Jo: A quin tnel has anat?
Yahia: a un tnel molt fosc.
LES EMOCIONS A TRAVS DELS CONTES: QUINA REBEQUERIA!
Preparo el teatre i
tres titelles per
explicar el conte.
Els agrada molt i es
nota perqu no
escolto res fins al
moment en qu la
rbia tira coses: un mocador que fa de cobertor del llit,
una escuma que fa de coix, una llanterna que fa de llum
i un cotxe de joguina com el del nen del conte. Es
revolucionen una mica, trec el cap d'una banda i els dic
shhhhh segueixo sortint i comeno la titella de nen
comena a recollir totes les coses que ha tirat. Desprs
li demano a Ral si m'ajuda a guardar la rbia dins d'una
capseta i fica la marioneta i la tanca.
Bufo lespelma, agafo el
monstre vermell, el pot,
els paperets i el
retolador. Els pregunto
si han ents que era el
que tirava els objectes
de l'habitaci del nen.
Tots contesten: Una
cabra! I els dic, que el
de la cabra era per
agafar un ninot i que si
poden relacionar-ho amb una emoci, que aixequin la m.
Li dono el monstre a Cloe que t la m aixecada i em diu:
Jo crec que aix que li surt s del cor perqu li dol.
Jo: A tu t'ha passat?
Cloe: quan m'enfado, desprs em poso trista.
I desprs tots van comprenent que s la rbia.
Li demano a Cloe que li passi el monstre a un company,
per em demanen la cabra, aix que deixem al monstre
vermell i avui el torn de paraula ens ho dna la cabra.
Desprs els mostro una srie d'imatges de diferents
expressions
perqu les vagin
fent i els vaig
preguntant com
cres que s de
rbia i perqu.
Tamb com es
posen ells quan
s'enfaden.
LES EMOCIONS A TRAVS DELS CONTES: QUAN ESTIC TRIST
Avui els hi he
explicat el
conte de
l'emoci de
la tristesa.
Desprs amb el monstre blau han anat expressant quan estan tristos, jo ho anava escrivint en els paperets i ho
ficvem en el pot. El monstre blau era l'objecte que ens donava el torn de paraula.
En la conversa, he intentat promoure la cerca de solucions o
estratgies per trobar-nos millor als moments en qu ens sentim
tristos.
Una vegada acabada la conversa els he repartit una srie de llibres
relacionats amb l'emoci de la tristesa i els hi han estat mirant
tranquillament.
LES EMOCIONS A TRAVS DELS CONTES: QUAN EM SENTO ESTIMAT.
Avui hem treballat l'amor, com sempre he llegit el conte.
Una vegada llegit, han anat dient les situacions en qu se senten
estimats i les hem apuntat en els paperets per ficar-les en el
pot.
Desprs els he explicat l'activitat: Amb amor la vida s millor.
Compartir s viure. Aquesta consistia en maquillar-se per
parelles expressant l'emoci de l'amor. Els ha motivat moltssim
i ha sortit molt b. Tamb he deixat uns quants llibres de
l'amor perqu quan anessin acabant els fullegessin si els venia
de gust.
LES EMOCIONS A TRAVS DELS CONTES: ALEGRIA.
La sessi d'avui va dedicada a l'alegria, aix que encenc
lespelma i els explico dues historietes de dos nens i les coses
quotidianes que els fan felios.
A continuaci, els cedeixo el monstre groc, que dna el torn de
paraula i verbalitzen quan se senten alegres, mentre jo vaig
apuntant en els paperets i ficant-los en el pot.
Una vegada han parlat tots i s'han expressat tant quant han
volgut, els explico la segent activitat. Disposem d'una gran
lona de plstic i de molts de colors.
Es posen la bata i els explico que han de plasmar l'alegria com
ells vulguin, ja sigui amb les coses que m'han anat explicant o
amb dibuixos abstractes. Des de gaireb el principi ja han
comenat a utilitzar les mans per pintar, i quan portaven una
estona els he ofert corrons i esponges.
M'ha agradat com ha sortit perqu estaven sper
concentrats. Diria que de moment s l'activitat que ms ha
cridat la seva atenci, no s si pels colors vius, si per la grandria de la lona, si perqu
s una emoci bonica en si o tot una mica.
Finalment, els he ensenyat una altra varietat
de llibres relacionats amb l'alegria perqu
els fullegessin mentre arribaven els papis.
LES EMOCIONS A TRAVS DELS CONTES: IOGA PER A PETIT
EXPLORADORS.
Avui toca l'emoci de la calma, quina llstima sentir que
aix ja s'acaba. Per aquesta emoci he preparat una
classe de ioga.
Entrem a la sala seguint
les grans petjades, aix
com van acabant el
recorregut es van
asseient un al costat de
l'altre i tot flueix amb
naturalitat.
Per comenar em venia de
gust fer una presentaci
en la qual els presento al
ninot del Yogui i un xilfon
per mantenir el silenci.
Vaig pensar que com en la
sessi parlvem d'alguns
animals podrem dir
cadascun que animal ens
agradaria tocar. El
monstre verd dna el torn
de paraula.
Desprs passem a les
respiracions, els dic que deixem anar les coses que ens
pesen, que no ens agraden, que ens han assegut
malament
La primera s la del
llenyataire: unim mans,
cames obertes, pugem
mans i puumm: tallem
llenya. La segona la de
l'abraada: Obrim i
tanquem com si ens
abracssim a nosaltres mateixos. La tercera la del lle:
espatlles a dalt i a baix, a dalt i a baix, a dalt, boca
oberta, llengua fora i aaahh!!! Aquesta els ha encantat,
sobretot el aaahhh! Ho han donat tot cridant!
Abans d'iniciar el conte de Gopala hem fet la salutaci
al sol: hola sol, hola terra, em converteixo en un gripau,
que salta a un llac, em converteixo en una serp, que puja
una muntanya, ens mirem el melic i ens tornem a
convertir en un gripau. Adu, adu terra, adu, adu sol
i entrem en el nostre cor.
Aquesta histria ens explica com Gopala, el nen de la
selva, va esbrinant de qui sn les petjades i cada animal
amb el qual es va trobant li va donant una pista. Amb
cada animal anem fent una postura de ioga: la del gos, el
gat, la coloma, el cocodril, la serp, el lle, el cranc, i
finalment, les de l'amo de les petjades, l'elefant. Cada
vegada que apareixia un animal els mostrava una targeta
en la qual apareixia la imatge de Gopala disfressat
d'aquest animal.
Finalment, per a la relaxaci em venia de gust que ans
de sentiment de grup, d'uni i hem fet la flor de lotus.
He posat msica tranquilla, ens hem assegut en cercle
amb les cames estirades i ens hem donat les mans. Amb
les mans unides hem anat tres vegades amb els braos
cap a davant com si ens toqussim els peus i sense
deixar-nos anar les mans a poc a poc ens hem tombat.
Els he dit que podien deixar-se anar les mans i tancar
els ulls, i els he explicat una petita historia/relaxaci de
la flor. Es posaven les
manetes en el pit on
aquesta el nostre cor i les
tancaven, respiraven i a
poc a poc anaven obrint i
estirant cadascun dels
seus dits com si fossin els
ptals de la flor. Podien imaginar-la-hi del color que ms
els vingus de gust.
He agafat un mocador de seda i ho he anat passant per
sobre d'ells mentre envoltava el cercle. Uns minuts
desprs els he dit que podem anar estirant-nos i obrint
els ulls a poc a poc.
Una vegada tot estvem asseguts en cercle he tret una
caixa i amb un mirall dins en el qual poden veure la seva
cara de calmats, relaxats Tamb els dic que dins est
el tresor ms gran i valus del mn, i que quan ho vegin
no poden dir-li-ho als companys fins a l'hgim vist tots.
Alguns comenten:
Ral: si no hi ha monedes, ni or!
Hi hagi: jo ho s!
Vicu somriu contenta de veure's reflectida.
Joan s'alegra un munt quan es veu a ell.
Quan acaba la ronda els pregunto si tots han vist el
meravells tresor, alguns s i uns altres no. Aix que els
dic que el tresor ms valus d'aquest mn sn cadascun
d'ells i que aix no han d'oblidar-ho mai.
GRACIES AMICS I AMIGUES PER
OMPLIR-ME EL COR AMB ELS
VOSTRES SOMRIURES.
Paula Fresneda