8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A
1/25
San Juan Enero
1986
Edita
A . C . Lloixa
SANT J ;AN:
te conocer el carcter y la lengua de
los pueblos valencianos, y me gusta
Si LA NOSTRA LLENGUA
hacer mis pinitos hablndolo, por eso
os pido que no os riais de los que, co-
mo yo, no hablamos bien. Creo que
todos tienen derecho a su lengua
y
su
cultura, pero sta no debe ser
un
ar-
Toda perdida de cualquier medio de
icacin social incide negativa-
mente en los individuos, y por ende,
en la sociedad. La desaparicin de es-
os medios provoca, de alguna forma,
prdida de libertades. Cuanto ms
y
mejor se est informado ms libres nos
sentimos.
\
El passat dia 8 de desembre en el
col.legit Crist de la Pau es va fer un
acte organitzat pe: la ((Comissi per a
la normalitzaci lingstica)) de Sant
Joan, seguint la seua-campanya de
((Alazant, s a la nostra Ilengua)). L'ac-
te va cornencar una mica ms tard
de
ma arrojadiza contra nadie. Os animo
a que la utilicis, la hablis, pero que
comprendais a los castel lano-
parlantes. . . Yo estudiara el valencia-
no, si tuviera tiempo, y por ello, co-
mo ya he d*~, apoyo esta campaa
;i'fror del valenciano)).
les dotze, i en el1 intervingueren Car-
melo D'avila, retor del 'poble i I'nic
que es manifestara en castell; Vicent
Baeza, I'alcalde; Toni Mulei, coordi-
nador d'Acci Cultural, amb la presen-
Toni Mulet comenca referint-se als
ccsectors reaccionaris que sempre han
estat contraris a qualsevol acte de pro-
grs de 13 cultura i la llengua dels va-
lenc ias~.Segons eT propi Mulet a
Alacant ((tenimi una mostra prou cla-
ra d'acb.
Ells sn els ((bbns valen-
cians)), pero sols per a cremar la
Ilengua)).
Va parlar tamb el coordinador
d'Acci cultural de l'ensenyament
a
I'escola: ( (S i volem que 1'E.G.B. siga
de veritat el que significa) el valencii
ha de ser a I'escola, p eq ue per a ell
es la manera
ms
clara
logica
d'acos-
tar la cultura plena als xiquest,).
Por ello, no podemos permitir ni na-
iivos ni forneos que LLOIXA, un pe-
~ di co nico en San ~uadl,$eje de
stir; mxime cuando no falla el fac-
or econn~ico,
ue
suele ser lacausa
por la que normalmente cierran los pe-
dicos, sino por fallos humanos, por
Fallos de fai ta de in ters Qe todos los
que poblamos este pedazo de tierra.
..taci feta per Josep Rafael Pastor. As-
sistiien a 'pacte, si fa no fa, cent cin-
quanta persones.
El primer en par lar va ser, el darrera
de la presentaci, Vicent Baeza, qui va
-,.djr que sentia una gran emoci arnb
aquest acte per recolcar la llengua que
(cpotser no siga la ms bonica del mon,
- - p e ~ a r n blla hem crescut)).~Tamb s
~ --
va referir al aspect
de 1a
Fgalita t de la
ilefigiie'cbnforme
a la
' ~ o k t i t u c i b e
Psra que este peridico funGone
Jor todos y para todos, no hemos de
ener dudas, prejuicios, ni falsos mo-
tivos ticos, polticos e ideolgicos
4ue nos inhiban de publicar todo.
jquello que sea menester conocerlo y
tenga calidad para ser difundido. La I-
i e a de cualquier perit dico no cerrado
, sin intereses personales (este pue-
ie ser uno de ellos) es la que rnere-
cen aquellos que tienen inquietudes
;uficientes como ciudadarios y valor
ara darse a su comunidad, que an-
teponen lo colectivo
a lo
individual.
Por ello. sanjuanero, seas o no seas
le aqu, pero te sientes como tal, de-
cdete, manda tus inquietudes como
como arte, como noticia , co-
no chiste, como etc. etc. etc.. Te
liars-haremos un servicio al pueblo
~ar ticip and o n una parte muy impor-
jnte del hecho cultural, la cual nos es
inegab le a todos los seres humanos.
1978
q u 8
a br i Un ~ a ~ , a + ~ e & i rn la
siiuaci-hictorica actual, i i te
que
ha-
ver,"cqualYol ,%di ferencia ifi&istica,
aquesta d6u
ser
resolta en cada
esta-
* \ \
t u t d'aurohomia. Per una
altra ban-
{(L'atac al valencia es un atac
a
la
mateixa democracia)). Destaca que
I'integraci deis inmigrants, com la
resta del$&tors socials, i i e~ e n ia el
val en ci~ ,ko k a l lenoua
de
futur.
san:
Joan.
$
a l l a
nostra
I l engua~~~~T~y~vx . tu r a l~
altres grups personalitats, fi-
, 1 v *ay\i ,,*p,
,.',,\ +,,, \,,:y
-+ riatitzharnb la
legidadel manifest que
Per
li;_seva pan el retor Carmelo
D
\\ U:
.. . ,,, .redacta la Comissi de Normalitzaci
vil
expiicav4
la seva presencia aJt?c \ \ , .
\
.\-
sota el nom
de
{(AAtacant si al
valen
es del
Sud
per Ac-
La A C.
Lloixa les
dese un muy Feliz Ao 1986
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A
2/25
PRET T FINAL D A N Y :
Tres plens extraordinaris ha celebrat
I'Ajuntament en aquest periode final
d'any: Un el 30 de Novernbre, un se-
gn el 4 de Desembre i I'l tim el 18 de
Desembre.
En el primer dels tres, I'ordre del dia
estava compost per 9 punts dels que
SOIS raprovaren quatre, el primer, se-
gn, tercer
i
I'ltim. Vejam el que va
passar. Arribats al quart punt del ple,
referent a I'aprovaci definitiva de I'ex-
pedient de modificaci dlOrdenances
Fiscals es va produir la sorpresa. Re-
sulta que I'aprovaci definitiva consis-
teix en una segona aprovaci d'un ex-
pedient o similar que en un Ple ante-
rior ha estat aprovat
i
que desprs de
la seua exposici pblica en el Bautl-
let Oficial de la provincia, en cas de
no haver cap reclamaci, torna al Ple
per la seua ratificaci. L'aprovaci deu
de produir-se pr la meitat ms un del
regidors, pero no dels que assiteixen
al Ple, sino del tota l deblacorporaci.
Com que aquesta no estava al com-
plet (no va assitir Joaquiri Sevila del
grup Socialista) la proporci de forces
era, 6 Socialistes, 6 regidors de la opo-
sici. En aquest estat de coses, men-
tre el grup socialista 'proposava que
quedara ratificat adoptant el resultat
d'aquella primera votaci (7 a favor 6
en contra), el grup independent insis-
tia en tornar a votar, i I'intewentor afir-
mava que I'alcalde no tenia vot de
qualitat (co m si valguera per dos). Tot
aix havia produit una miqueta de
((descontrol>) n la sala
i
se sent dir al
representant del Grup Popular: ((total,
si se deixa per un altra reuni, vindran
tots els socialistes
i
s'aprovara),. Al fi-
nal es vota i es produeix I'esperat em-
pati, desprs d'una curta pausa, I'Al-
calde decideix eliminar de I'ordre del
dia, els punts quints, sext, sptim i vui-
t, per a evitar que tambe quedaren
sense aprovar. Pels bancs socialistes
se sent: el siete
i
el ocho, tambin?)).
El que si que es va aprovar va ser:
La lectura de I'acta de la sessi ante-
rior. Lrexpedient nP 4/85 sobre Modi-
ficaci de Credits Presupost Unic Mu-
nicipal. Aquesta Modificaci consistia
en la creaci de dues partides noves,
una dedicada a I'cducaci perrnarient
d'Adults ( E . P . A . ) per valor de
150.000'-Ptas. i I'altre destinada a
Iramillorament de i'enllumenat de I'ac-
ces a Rejoletes de 800.000'- Ptas., i
la suplementaci de quinze partides ja
3.029.812. Ptas. Tarrib s'aprova la
revissi de preus de la contrata actual
de recollida d'escombreries, i per I-
tim I'inclusi de obres en el Pla Pro-
vincial drObres i Serveis de 1.985, que
afecta als seguents carrers: Dr. Gadea,
Salvador Montesinos, Dr. Ivorra, Dr.
Fleming, Manuel Amors, Cura Plane-
Iles, Juan Sebastin el Cano, Climent,
Prolongacin Carrer la Mar, Capiscol
i Manuel Moran (aquest tres ltimes,
obres d'enllumenat). Sobre aquest
punt, Francisco Burillo, del grup inde-
pendent, va plantejar de qu passaria
si els veins (sobre to t pel tema de con-
tribucions extraordinaries) protestaren
perque no creieren necessaries les
obres al seu carrer, i per la seua part,
Rafael Carrillo, del grup Popular, va
preguntar perque no s'havia inclos en
el Pla I'arreglament de la prolongaci
de la Maigmona (Carretera a I'lnsti tut
en pessim estat); Vicent Baeza va con-
testar al primer que si hi hagueren re-
clamacions, incls es podrien suspenL
dre les obres, al segn que s'havia
pensat d'incloure, pero que en tot cas
la reparaci s'abordaria prompte. Els
punts aprovats ho foren per
unanirnital.
Ara be, n'hi ha que ressenyar que
el p l a ~e presentaci drObres al Pla
Provinciai acabava el mateix dia que
I'Ajuntament aprovava I'inclusi. Pre-
gunrat Rafael Pia, responsable de
I'area per aquesta falta de previsi ens
va manifestar que fins ara el pla d'un
any es presentava el mateix any, pero
que enguany el pla per a 1.986 devia
presentar-se en 1.985
i
que s'havia en-
terat d'aquest canvi una setmana
abans del termini del plac. La culpa,
segons el], no era de I'Ajuntament.
El Ple extraordinari del 4 de Desem-
bre recollia els punts eliminats de I'or-
dre del dia de la sessi anterior, ms
un referent a la modificaci dlObres de
IrlNEM. Es va aprovar definitivament
la modificaci dtOrdenances fiscals, la
cuantia de les quals augmenta una
mitja drii n 4,35 , amb 7 vots a favor
(grup socialista) i 5 en contra 4grup
independent,
1
del grup Popular).
Tamb va quedar aprovat definitiva-
ment I'expedient nP 2 , 85 sobre Modi -
ficaci de credits del Presupost unic
Municipal arnb els vots en contra del
grup indeperident i I'abstenci de Ra-
fael Carrillo. Aixi mateix, puja la Con-
lrii=liicl Territorial Urbana un
5?
amb
e L a t en contra del Grup independent
: ?op i l a r . Elc corvpies generals del
van ser aprovats arnb els vots a favor
de socialistes i grup p~pular.
Per ltirn, queda aprovada per una-
nimitat la Modificaci d'0bres de
I'INEM. El curis d'aquest punt es que
les obres que devien aprovar-se
ja
es-
taven fetes. L'Alcalde ens ha explicat
que ha succedit: Les obres subvencio-
nades per I'INEM anaven a realitzar-se
en la urbanizaci Capiscol pero per
problemes tecnics aquestes no eren
possibles. La situaci era que havia
una subvenci uns treballadors trets
el paro, abans que deixar-los de nou
sense feina, es va preferir posar-los a
treballar en obres que eren necessa-
ries encara que no estingueren
aprovades.
Josep Rafae l Pas tor i Gosalbcz .
Con un adelanto de una hora sobre
el horario previsto, a causa del futbol,
se celebr la sesin extraordinaria del
18 de Diciembre.
Se procedi a tratar una larga
ser ie
de asuntos, con excesiva rapidez,
cn -
tre los que destacan:
Proyecto de prstamo
coi:
i3
C.A.A.M. para mejoras en t-1
~ i ( ~ r r : : i -
do municipal, con u0 i n te i t ' s d e ;
16,SD/o en 10 aos.
Compra de un ordenador
por
parte
del ayuntamiento. El apardto es[,]
C I
frado en un precio de 5 100 000 pesl--
tas de los que un 200 se pagrii;ii
a
la firma del contrato, un
30 9
cn
la fe-
cha de instalacin y el reSto al entrar
en funcionamiento. Asimismo, al priri
cipio existir una fianza d ~ lo .
La comisin rnunicipcil enc_trr~;:c~:i
cifra los gastos de mantenir-nieriro t:r-
375.000 ptas. La empresa veiicieciora
se compromete a formar a dos
nic:r:l
bros del personal inunicipal par;]
L ~ I
manejo.
La anulacion de las tasas de
cr1ri;i-
iones, miradores, terrazas e irispeccion
de motores.
En lo referente a la edcicac18ri p t r
manente de adultos, la cornisiori
i i i
r
mativa municipal cifro
en
76 C)(i(J
ptas. la ayuda por parte
de
13cotisr:
'lera curi 70'0 del total de grts ttss l .
R ( J
tiiicarido el ayuntamiento ~,lc:io 3 1 ;
subvencin.
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A
3/25
pr es atan te s de la siguiente manera:
padres de alumnos,
1
P.A.S.,
2
alumnos, un director, un titular de co-
legio privado, un representante de
UGT
y otro de CC . 0 0 un concejal de-
egado de ayuntamiento, un represen-
tante de la administracin y el Alcal-
de como presidente.
ambin fueron tratados aspectos
referentes a la inclusin del camino
Viejo Santa Faz Mutxamel- en el
lan provincial de caminos rurales.
El Ayuntamiento cuenta con la ayu-
da de la Diputacin que sufragar en
n
100
seguramente, los trabajos de
arreglo y mantenimiento de dicho
camino.
PR OB LEM S
C O N
L
ISCINA
MUNICIPAL
Como los lectores sabrn, la pisci-
na del Polideportivo permaneci cerra-
da este verano, por motivos de repa-
racin de la misma. El problema, se-
n nos inform el concejal de depor-
tes, es que fue construida con una ca-
pacidad superior a la reglamentaria
con el fin de acoplar una tabla de sal-
tos, pero como, segn se comprob,
la peligrosidad de la misma llegaba in-
cluso a causar muertes, se deshech
esta idea. Sin embargo la zona alta
de
la piscina quedaba con una profundi-
dad excesiva para un lugar donde se
baaban nios (alrededor de 4,10
metros).
Esta reduccin de capacidad, que
de paso ahorraba agua, energa y por
consiguiente el dinero del que el Ayun-
tamiento est tan falto, fue adjudica-
da a la empresa Piscinas Costablanca,
conforme a la Ley de Bases de R6yi -
men local, que obliga a buscar tres
Otro punto tratado fue el inicio de
un concurso pblico para el puesto de
asistente social del ayuntamiento. La
prueba consistir en un proyecto de
trabajo social y entrevista con un tri-
bunal creado para tal efecto.
Tambin fue ratificado en esta se-
sin el acuerdo de la comisin de go-
bierno sobre el contrato de alquiler de
un inmueble para la instalacin provi-
sional de las oficinas del Juzgado de
Paz. el precio de alquiler asciende a las
veinte mil pesetas mensuales, con un
contrato de seis meses prorrogables.
El pago lo efectua el ayuntamiento sin
subvencin del Ministerio de Justicia.
propuestas y aceptar la ms barata, en
un milln y medio de pestas.
De esta manera se reduca la capa-
cidad a seiscientos mil litros.
Tras comenzar las obras se empe-
z a tener problemas con la colocacin
del (cgrisite)), segn el propio conce-
jal, por lo que, a fin de comprobar co-
mo responda la piscina, se llen y se
observ que haba un escape de agua
por el tubo de la depuradora,
y
no se
deba a ningn tipo de ruptura de pa-
redes o similar.
Actualmente se est preparando un
pr~c up ue sto ara la reparacin, que
ara
a
cabo
la
propia empresa, que
an no ha cobrado.
Tambin es de resear la colocacin
de un ( (globo)) de plstico, par cubrir
la piscina y hacer posible los baos en
invierno. Ello, junto al sistema de ca-
lefaccin del agua, resulta por unos
diez millones de pesetas. Su ventaja
es que se puede montar y desmontar
en veinticuatro horas. R. PO
ved i
El ltimo punto a destacar es la so-
licitud de ayuda econmica a la Con-
sellera de Trabajo para mantenimien-
to y servicios sociales. La ayuda a si-
do concedida y se adelantan ciento
dieciseis mil pesetas, el resto del pa-
go se efectuar antes de fin de ao,
solo es necesario para la solicitud, asu-
mir el acuerdo y entregar la documen-
tacin exigida.
Todos los asuntos fueron aproba-
dos por unanimidad y la oposicin slo
hizo criticas de algunos puntos en el
modo de redaccin o solicitaron una
mayor informacin.
tes impresions.
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A
4/25
L A DIMISION RADIOFONICA
DE SEVILA FUE UNA MALA
NTERPRETACION
As lo declaraba el propio interesa-
o cuando le preguntamos sobre el te-
ma. Segn parece, el locutor del p ro-
grama la tarde)), de la cadena SER,
no entendi bien las intenciones del
Concejal de Deportes, que nos dijo:
Yo no lo anunci directamente por la
radio, sino que fue emitido como una
oticia)).
De todas maneras Joaqun Sevila
tiene en mente dejar su faceta polti-
ca en pro de una dedicacin exclusi-
va al deporte:
t
Mi dedicacin -dijo-
es ms deportiva que poltica. En es-
te aspecto, le gustara, segn nos con-
fes, tener la gerencia del polidepor-
tivo, pero sin compartir la misma con
su cargo de concejal. La dimisin,
ues, es una posibilidad a madurar.
Por otra parte el concejal se inclina-
ra ms por una dedicacin en la par-
e privada que en la pblica.
Como los lectores recordarn el pro-
pio Sevila hizo ya propuestas al res-
pecto, pero que no fructificaron, al
propio ayuntamiento.
R
Poveda
PER
Q U E
Manuel Baldaqu ja no puja a donar
corda al rellotge, colocat en una de les
torres de I'esglsia, es trenca aix una
radici al nostre poble. Els Baldaqu
coneixen molt be Irescala de carayol,
estreta, fosca i empinada, pocs com
ells han trepitjat tantes vegades els
seus escalons.
I ara, ni per egoismes, ni ambicions,
a dit no. Manuel Baldaqu va fer u n
prec a IfAjuntament demanant un aug-
ment de sou, cobrava 1 .O00 ptes. al
mes per pujar tots els dies
a
donar-li
orda al rellotge, rebutjada aquesta
petici presenta la dimissi.
RENAULT
e
Agencia
P w e z
R i zo S L.
Serv i c i os : N ava r regu i , 6
E x p o s i c i n : C a p . Mar t i
2 4
Te l f ono
6 5 17
0 4
S A N
J U
A N
A l i can t e )
ONST ITU IDO
EL
CONSEJO MUNICIPAL DE
EDUCACION
El pasado da 20 de diciembre tuvo
lugar en el saln de sesiones del Ayun-
tamiento de San Juan el acto de elec-
cin de los miembros que formarn
parte del Consejo Municipal de
Educacin.
A dicha eleccin concurran todos
los rganos representativos en mate-
ria de educacin que formaban parte
de los consejos de direccin de cada
centro escolar, siendo t ~ d o s us
miembros electores y elegibles.
El inicio de este proceso fue hacia
principios de mes cuando todos los
centros escolares recibieron por par-
te del Ayuntamiento la comunicacin
del da de celebracin de dicha elec-
cin, reservndose para otro comuni-
cado el da y la hora de su celebracin.
Este escrito an se esta esperando
recibir.
La constitucin de la mesa tuvo lu-
gar a las l8,30 y estaba presidida por
Antonio Torregrosa, Pia Cebollada y
Ramn Llorens, prolongndose la vo-
tacin hasta las 20 horas en que se
procedic al recuento de los votos
einii:idos.
El resultado final fue el esperado
pu s el colectivo de padres de los cen-
tros pblicos, los profesores asi como
los alumnos asistentes al acto, previa
a la votacin, haban confeccionado
unas listas unitarias por lo que el re-
sultado final casi se prevea antes de
su celebracin.
Estos son los componentes del Con-
sejo Municipal de Educacin:
Presidente
Vicente Baeza, alcalde de la villa.
El concejal de educacin
o
persona
en quien delege un miembro de la
Administracin.
Dos representantes de los sindica-
tos de educacin (U.G.T. y C C. 00 ).
Un director de los centros pblicos
Francisco Burillo (Cris to de la Paz) .
Dos alumnos: Rafael Giner (Lo Ro-
mero) y Antonio Coca (Rajoletes).
Cuatro padres: Venancio Bernabeu
(P . Ansaldo); Pepita Muoz (Lo Ro-
mero); Francisco Guijarro (Cr isto de
la Paz) y Eleazar Almela (Rajoletes).
Cinco profesores: Guillermo lvorra
(Cristo de la Paz); Ricardo Ladrian
( .o Romero); Justa ~ s ~ i n o s aP.
Ansaldo); Antonio Jimenez (Institu-
tu y
Jaime Albero (Rajoletes).
Un coi?cerje: Salvador Ripoll (Cristo
i
2 i a
.
R O B A T O R I D ' U N A
E LE CTRO CARDIO G RAF.
Fa set mesos es va produir el roba-
tori d'un electrocardiograf al Polies-
portiu. L'aparell, destinat al centre
metge del poliesportiu, tenia un valor
aproximat de 240.000 ptes. i estava
subvencionat al 100% per la conselle-
ria de Sanitat. El fet, segons Educirdo
Guasp rnetge del poliesportiu, es va
produit el mateix dia de la seua adqui-
sici. A I'hora d'anarsn a casa,
Eduardo Guasp va decidir endur-se
I'aparell a casa, segons propies rnani-
festacions, per a ctfamiliaritzar-se amb
ell)). Resulta que una volta colocat en
el seu cotxe, es va donar compte de
que s'havia deixat la seua bocsa de rn
en el centre metge, per lo que
va
tor-
nar all, deixant-se el cotxe obert. P.1
tornar, pocs minuts desprs, es va tro -
bar que I'electrocardiograf 'havia
desaparegut.
L'Ajuntament a I'assabentar--sedel
fet va crear una comissi per a inves-
tigar el cas i dictaminar sobre les pos-
sibles responsabilitats. Aquesfa h n i s -
si integrada per Francesc Seva Gui-
llermo lvorra i Pablo Garca tingu w c i
entrevista amb Guasp i IPS ~ ~ i ' i i : I t i
sions es presentaran n una prbxin-la
reuni de la comissi d e goverr I e8
una ple (encara no ho satxml.
Eduardo Guasp tarxb er is va m:]-
nifestar que li pareixia molt ricrmal ia
creaci d'aquesta comissi8 i qcie es-
tava dacord. A la pregunta de si e
peraba algun tipus de sanciQ, ens va
dir que aix era O/ qiiesti de
la
c o -
missi encara que el1 se sentia respon-
sable pero no culpable. Va qualifica:
el fet com molt desafortunat i que
par-
ticularment li provocava coratgt.
ja
q u e
a rns, el1 havia gestionat personal-
ment I'adquisici de I'aparell, tarnbC
pensa que els que el fiirtarer? ciegue
ren confondre-lo amb un radiocassef
o algo semblant.
'Aparell destinat basicament a contro-
lar el rime cardiac.
L A V A D O Y
TR T MIENTOS CAPIDERMISTAS
C P H OOU C T OS
i GLT 4L t S l
laza
d r
l a
Constitucion, 3
Entlo. dcha
slbfono 6 98
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A
5/25
CTE P CIFIST
A
S NT
JO N
El pasat dia
3
d e N o v e m b r e , e s v a
ce leb ra r a San t Joan u n ac te pb l i c ,
al pat i del col. legi C rist de la Pau refe -
ren t a l t em a d e I O T A N .
L acte e l va con voc ar e l C o l . lect iu
pac i fi s ta de San t Joan , Mu txa me l E l
Campel lo , associac i co l . laboradora
amb la Coo rd inado ra Es ta ta l de Coor -
d inadores Paci f is tes.
En un p r inc ip i hav ien ,de pa r lar J o -
s Cande la Ocho to rena (ec ono mis ta
mem bre de la Coord inadora Esta ta l )
Ernest Garca (ca tedr a t ic de I Un iver-
sitat de Valencia), pero, per problem es
mecan ics , aqu es t l t im n o va podg r
arribar , par lan t en e l seu l loc Ton i M u-
l et ( m e m b r e d e l C o l . l ec t iu U P V d e
San t Joan , pa r t i t mernb re de la Coo r -
d inadora drorgan izacions Paci f is tes i
de la Tau la P ro -Re fe rendum) .
Cande la va fe r u na expos ic i cu r ta
de I o r ige de l paci f is me i de la ( (guerra
f reda)) , d on va na ixer I OT AN .
A c o n t in u a c i u n m e m b r e d e l
Co l . lect iu per la Pau e l desarm amen t
de la comarc a de I rA lacan t ens va re -
cordar e ls passades actuacins paci -
f istes a prob lem at ica de ls any s 50-60
i
70.
T o n i M u l e t v a i n c i d i r ms e n e l t e -
ma , exp l ican t les raons de la opos ic i
a I O T A N , c e n t ra n t -l a e n p u n t s m o l t
c o n c re t s . N o es p o t f e r p a u a m b l e s
armes)) , po tser . Es va ser u na de les
idees centrals.
Desprs es va fe r u n torn de pregun-
tes, mol t in teressants per a to ts e ls
congregats, q ue sobrepassaven e l
centenar .
F ina lment , es va dem anar a l p i ib l ic
I assistencia a la rr iarxa per la pau , ce -
l e b r a d a e d i u m e n g e d e s p r e s a
Guardamar.
A S a n t J o a n , u n d iu m e n g e e s v a
pa r la r de pa u .
La nueva Ley de R . ~ e n
La nueva Ley de R g imen Loca l de 2 de
abr i l v iene a sust i tu i r a la anter ior a f in de
adecuar e l f unc ion amie n to de las au tono -
mas , l as p rov inc ias y l os mun ic ip ios .
A lgun os de l os a r t cu los o d i spos i c iones
que en e l l a se con t i enen son de i n te rs pa -
ra los c iudadanos, razn por la cual , y s lo
a t i t u l o de enumerac in vamo s a t r ansc r i -
b i r a cont inuacin:
odo espao l o ex t r anje ro que v i v a en
ter r i tor io espaol deber estar empadrona-
do e n e l mun ic ip io en que res ida hab i t ua l -
m e n t e .
Son de rechos y deberes de l os
vec inos :
a) Ser e lector
y
elegible.
b ) Pa r t ic i pa r en l a ges t i n m un ic ipa l de
acuerdo c on l as l eyes o cuando l a co labo -
rac in de ca rc te r vo lun ta r i o sea i n te resa -
da po r l os rganos de gob ie rno
y
admin i s -
t r ac in mun ic ipa l .
C )
Ut i l izar , de acuerdo co n su natura leza,
l os se r v i c i os pb l i c os mun ic ipa les .
d ) C on t r i bu i r med ian te p res tac iones eco -
nm icas y pe r sonales l ega lmen te p rev i s tas
a la rea lizac in de las competencias mun ic i -
pa les .
e ) Se r i n fo rmado p rev ia pe t i c i n r azona-
da, y d i r ig i r so l ic i tudes a la Adm in is t rac in
mun ic ipa l en r e lac in a t odos l os exped ien -
tes y documen tac in mun ic ipa l . .
.
f ) ~ e d i ra consu l t a popu la r en l os t rm i -
nos p rev i s tos en l a l ey .
g Exig i r la prestac in , y en su caso e l es-
tab lec im ien to de l co r respond ien te se r v i c i o
pb l i co en e l supues to de que s te sea
ob l i ga to r i o .
ATRIBUCIONES DEL ALCALDE
a) D i r ig i r e l gobierno y la admin is t rac in
mun ic ipa les .
b ) R epresen ta r a l Ayun tamie n to .
C )
C onvocar y p res id i r P lenos , C omis io -
nes d e G ob ie rno
y
o t r o s r g a n o s m u n i c i -
pa les.
d) D i r ig ir , inspecc ionar e im pulsar los ser -
v i c i os y ob ras mun ic ipa les .
e ) D i c ta r bandos .
f ) D isponer gas tos , o rdenar pa gos y r en -
d i r cuen tas .
g) Desempear la je fa tura supe r ior de to -
do e l pe r sona l de l a C orpo rac in , i nc lu ida
pol ic a munic ipa l .
h
Ejerc i tar acc iones jud ic ia les y admi-
n i s t r a t i vas .
i ) Adop ta r pe r sona lmen te , y ba jo su r es -
ponsab i l i dad , en caso de ca ts t r o fe , i n fo r -
t un ios o r i esgo de e ll os, l as med idas nece -
sar ias, dando cuenta inmediata a l P leno.
j)
Sancionar las fa l tas de desobedienc ia
a su a u to r i dad o a l as O rdenanzas .
k
Contratar obras
y
servicios siempre que
su cuan t a no exceda de l 5
?/o
de l os r ecu r -
sos o rd ina r i os de l p resupues to .
1
O torga r l i cenc ias .
I I) N omb ra r a l os t en ien tes de a l ca lde .
E n e l p r x i m o n m e r o d a r e m o s l a s c o m -
pe tenc ias que l a Ley a t r i buye espec f i ca -
men te a l P leno de l Ayun tamien to .
uevos
tcnicos
Jua n A . M a jn , V i cen te Ma r t y J o s A .
A lonso ocuparn en r g imen de i n te r i na je
las p lazas de a rqu i t ec to , i ngen ie ro y ap a re -
jador mun icipales, al haber pasado las pru e-
bas co r respond ien tes , e fec tuadas
e l
p a s n -
do l unes .
Los t r es t cn i cos c i tados f ue ron l os
in i -
cos p resen tados a t a les p iuebas , y ve r i inn
p res tando sus se r v i c i os a l Ayun tamien to
desde hace a lgn t iempo. Su in ter ina je per -
durar en tan to se efecten las oposiciones
que se t ienen previstas para cubr ir estas pl a-
zas en p rop iedad .
i s de
uno
debera prenderse el c rtel
de
r n e t i ~ r i ~
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A
6/25
I M P O R T N l E P R O M O T O R D E M B I T O N C I O N L B RE D EL EG C IO N
EN S N JUAN
Com ienza sus act iv idades en la com arca co n la p ro m oc in de Res idenc ial Las An-
c la s i m p o r t a n t e c o m p l e j o d e 112 viviendas.
Entrevista con
D. MANUEL GONZALEZ,
Gerente de
ATAN, S.A.:
-S r. Gonzlez sabemos que su empresa lleva aos
promocionando viviendas por toda Espaa y que lti-
mamente ha decid ido extender sus actividades en es-
ta ccmarca pero por qu precisamente San Juan?.
Un poco por casualidad. Er] principio nuestra ir?-
tencin era empezar a construir erj Alicante capital, pa-
ra lo cual comenzamos por comprar a / algunos sola-
res, pero poco tiempo despues surge la oportunidad
de adquirir los activos de una inmohiiaria de San Juan
en quiebra, que su Comisin Liquidadora saca a su-
basta y que junto con unos pocos pisos y algunos lo-
cales en el edificio San Juan, ms conocido aqu por
Cobensa, inclua el solar colindante. Esta es la razn
por la que al adquirir dichos activos empezramos por
la construccin y promocin de las viviendas que se
pueden realizar en dicho solar, es decir, RESIDENCIAL
LAS ANCLAS. Quiero aprovechar la ocasin para acla-
rar a tod o el pueblo de SA N J UAN que ni esta Socie-
dad ni su Consejo de Admin istracin tiene en absolu-
to que ver con la antigua propietaria del solar, que se-
gn tengo entendido dej un mal sabor en toda esta
zona.
-Pero su empresa japorta u ofrece algo nuevo?
Si no nuevo, ya dir;a que ofrece algo muy importan e
en el campo inmobiliario, que todo comprador debe
tener en cuenta a la hora de adquirir su vivienda, y que
en concreto son los cuatro pilares en los que se sus-
tenta nuestra empresa: EXPERIENCIA, SERIEDAD,
CALID AD y SEGURIDAD EN L A INVERSION. Todo
sto lo tiene RESIDE,VCIAL LAS ANCLAS.
Puede avalar sto con algo ms que sus
manifestaciones?
Por supuesto. M i empresa lleva allos promocio-
nando viviendas en todo el territorio espaol. Ac t~ la l-
mente tenemos importantes pro/nociones terminadas
y en fase de ejecucin en Madrid, Costa del Sol, Nuel-
va y Valencia, adems de esta de San Juan. Todas ellas
y los'cientos de compradores de promocioiies prece-
dentes son una realidad que a val m mis afirmaciones.
-Desde principio a fin. Fijmonos por ejemplo en
la calidad. Esta, no se limita solamente a la calidad de
los acabados. Cuando hablamos de calidad en RESI-
DENCIAL L AS ANCLAS,,sta se extiende a la calidad
de diseo, de ah-por ejemplo la perspectiva de la fa-
chada, calidad de distribucin, vase cualquiera de sus
pisos, calidad en sus elementos, para elevar
e/
mie l de
vida en las viviendas. El complejo RESIDENCIAL L AS
ANCLA S lleva complementos para elevar ese nivel de
vida, PISCINAS, JARDINES, SAUNA, GIWlNASIO,
VESTUARIOS,
ETC
.
-Pero todo esto jno encarece el precio de los
pisos?.
n abso luto. Los pisos se venden a precio
o
ficial
de VPO y sto se consigue gracias n nuestra experierl-
cia y nuestro enorme volumen de compras para todas
nuestras promociones.
Bien ya nos ha hablado de experiencia y calidad
qu nos puede decir de la seriedad y seguridad en Ir3
inversin?.
Cuando hablamos de seriedad, queremos decir
que siempre cumplimos nuestros compromisos, e11 to
dos los aspectos y que jamas dainos menos de lo que
ofrecemos. En cuanto a la seguridad en su I I I V E ~ S I ~ I
baste decir que aparte de nuestra solvenc/a, todas las
cantidades recibidas en cuenta estn avn/x/aspor raFostl dcl
44 viviendas y como el solar es para 72 i , i irstro r r s
ponsabilidad en esta l. FASE, sera el tlsytJ/op;lr;l cl
total xito de las promociones s y l iei,tes, ~ O I
de
1ifi:s
tros primeros clientes sera11 los melores ni /c- ili stc~s
Y
para terminar Sr. Gonzlez
jcrrio
son
las
coi^
diciones de pago?.
n creiblemente ven a~osns. uedo asegiirarlc: q ~ i o
estn al alcance de todas las economias. Colicrc t;~nlc.v~
te en esta promocin, se le disea ~ mo m ~ i ~c p r l o
a cada cliente de acuerdo con sus posit~ilicl;~c~ris.
-Despus de su exposicin seguro
que
rii~ictior; i : .
tores estarn interesados en RESIDEf\lCIAL L A S N
CLAS.
Qu deben hacer?.
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A
7/25
PER LO VlST
VA
MILLOR ...
A q u e s t m e s e s t p r e v i s t c o m e n ca r
les obr es d e I edi f ic i d est ina t a Casal
de la Terce ra Edat i Bibl ioteca. L edi-
f i c i es far o n es tava I ant iga ( (cu l tu-
ra l) ) de nosta lg ic record per a tots no -
a l tres . Constar de quatre p lantes
i
e l
p resupos t s aprox ima a l s
15.000.000
de pessetes. Les obres q ue seran fe-
tes per var ies const ruc tores a lacanti -
nes esta subvenc ionada per l a D ipu-
tac i. En parlarem mes det ingu dam ent
en e l p roper nmero .
LIC NTE
884
IEN
NOS
TR C
Co n es te t tu l o ha aparec ido un l i-
b r o d e t e m t i c a a li ca n t in a d e m s d e
360
pgin as co n numerosas i lus t rac io-
nes cu yo a u to r es V i cen te Seva V il la -
p lana soc io y co laborador de nues -
E l l i b ro que es u n au tn t i co docu-
m en to es t esc r i to en l a fo rm a senc i -
l la y at rac t iva que caracter iza a las
obras de e s te a l i can t i no t raba jador y
enam orado d e su t ie r ra , l og rando
u
t r aba jo com ple to que t iene la v i r tud de
i l us t rar s in cansar a l lec tor .
Ap ar te de s u m r i to a l esc ri b ir es ta
doc um en tad a obra , en t re o t ras , ex i s -
t e u n a q u e e n t i e n d o n o s e d e b e p a sa r
o r a l t o . Y e s q u e V i c e n te - q u e n o
es u n po ten tado- es au to r y ed ito r de l
l ibro, c uyo s benef ic ios i rn dest inados
a esa ent ra able in s t i tu c in a l i cant ina
u e e s la c i u d a d d e l o s m u c h a c h o s .
Desd e estas lneas fel ic i tamo s de t o -
d o c o r a z n p o r s u e x c e l e n t e t ra b a jo a
Vicente Seva q ue sabe tiene aqu un os
a m i g o s q u e l e a p r e ci a n d e v e r d a d y
q u e l e a n i m a n e n s u t a re a p u e s s ab e -
mo s que n o ser s ta la l t ima obra
suya q ue ver la luz .
A
OUIEN
CORRESPONDA
Duran te es tos d as ha l l egado a m is
o idos un a cues t in qu e m e ti ene p reo-
cupa do y q ue po r no ser la pr imera vez
q u e s e p l a n t e a e n l o s m e d i o s d e c o -
m u n i c a c i n , t a n t o l o ca l es c o m o p r o -
vinciales, s in recibir hasta la fech a un a
c o m u n i c a c i n o f ic ia l , e s p o r l o q u e
q u is ie r a q u e s e m e c o n t e s t a ra e n e s t e
m e d i o d e c o m u n i c a c i n .
H a r e c ib i d o el A y u n t a m i e n t o d e
S a n J u a n e l o f re c i m i e n t o d e l l e g a d o
p i c t r i c o a s i c o m o d e s u c a s a c o m o
museo-escue la de l p i n to r Fernando
Sor i a? .
Si es as , m e gustar a saber la res-
p u e s ta d e m i A y u n t a m i e n t o .
Es verdad q ue Fernando Sor i a ha
rec ib i do la o fe r ta de l Ayuntam ien to de
A l i can te para i ns ta la r su museo-
e s c ue l a e n A l ic a n t e a s c o m o t o d a s u
p inaco teca? .
So n p reguntas m uy impor tan tes pa-
ra l a v i da cu l tu ra l de nues t ro pueb lo
y q ue requ ie ren una con tes tac in c la -
ra . As l o espera San Ju an.
J A
EN BUSC DE
UN
S O L U C I O N
P o r q u e l A y u n t a m i e n t o d e S a n
J u a n , a l ig u a l q u e o t r o s m u c h o s m u -
n i c i p i os , no tom a a lguna med ida co-
r rec tora que ev i te la suc iedad de los
p e r r o s , t a n t o v a g a b u n d o s c o m o
d o m s t i c o s ? .
P o r q u e e l A y u n t a m i e n t o d e S a n
Ju an n o hace a lgo o i ns ta a la D ipu ta -
c i n para que qu i te o r eba je la pen-
d ien te d e l a r ampa para pea tones que
ha y en l a cal le de To m s Cape lo, es-
quina con Dr . l vor ra y as se ev i tar a
una ca ida a l d a de p romed io? .
P o r q u e l A y u n t a m i e n t o d e S a n
Ju an n o hace en l ugares es tra tg icos
u n o s t r a g aa g u a s q u e e v it e n q u e d u -
rante los das de l luv ia, e l agua de M u -
chamiel l legue hasta Benimagrel l? .
P o r q u e l A y u n t a m i e n t o d e S a n
Ju an n o aumenta la p l an t il l a de l se r-
v ic io d e bar renderos, serv ic io que re-
c ibe d iar iamente las quejas de los co n-
t r i buyen tes mas a le jados de l a Ram-
b la po r fa l ta de persona l.
B M
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A
8/25
os
al j ibes
Dadas l as c2 r ac te r s t icas c l ima to l g i c as
que do minan esta zona levant ina, e l proble-
ma d e abas tec i rr ,i en to d e aguas po tab l es
( t amb i n por supue ' st o de r i ego) , ha p r eo -
c u p a d o d e s d e s i e m p i e a l o s h a b i t a n t e s d e
estas t ier ras.
L O S l ji b es s o n m u d o s t e s t i g o s d e u n p a -
sado, cuan do t od o no e r a t an senc i i o C O -
m 0 abri r un g r i f o pa r a que e l agua de l a r ed
de abas tec im ien tos b r o ta r a . En poc as pa-
sadas , e r an un a au tn t i ca nec es i dad y l a
mayor a de l as casas pose an uno e i nc l uso
ms , que se abas tec an de l os t e j ados y en
ocas i ones de l as m i smas acequ ias de r i e
go . De t odos m odo s , e l ob j e t o de es ta3 I i-
neas n o es e l d e lo s a l j ibes, l lam em os u:-
banos , muchos condenados , cegados y so
br e t odo o l v i dados , a pesar de que su a r -
qu i t ec tu r a mer ec i e r a me jo r suer t e , s i no e l
de l os a l ji bes r u r al es . D e es tos a l j i bes t ene-
m o s d o s m u e s t ra s m u y s i g n if ic a t iv a s e n
nues t ro termino, estos a l jibes deban tener,
s o b r e t o d o e l m a y o r , u n a r e d d e c a p t a c i n
de agua que hoy se encuen t r a p r c t icamen-
t e i r re c o n o c ib l e . A m b o s s o n d e p r o p i e d a d
par ti cu la r . E l ms peque o par ece es ta r an
en uso , po r e l con t r a r i o e l may or se encuen-
t ra tota lme nte abandonad o, pero ambos t ie-
n e n s u i m p o r t a n c i a p o r m o t i v o s d i f e re n t e s
c o m o a h o r a v e r e m o s .
E l ma yor se e ncue n t r a a o r il las d e l a ca -
r retera de San Vice nte a la a l tura del cemen-
t e r i o mun i c i pa l , cegada s u t oma de aguas ,
c a r e c e d e p u e r t a y e l i n t e ri o r s e h a c o n v e r -
t i d o e n b a s u r e r o . S e g n a l g u n a s p e rs o n a s
may ores, tena unas escaleras de p iedra que
perm i t an e l acces o a l in ter ior , pe ro de las
q u e h o y n o q u e d a n r e st o s . L a a n t i g u e d a d
de su co ns t r ucc i n debe se r g rande, s i b i en
sobr e es te pun to no encon t r amos da tos . A l
p a r e c e r s e c o n s e rv a l a t ra d i c i n d e q u e a n -
t i guam ente f o r maba par t e de un a r ed de a l -
j ibes con s t r u i dos segun un p l an p r ev i o y que
abas tec an a l e j e rc i t o en sus mar c has a l o
l a r go de l Cam ino Rea l de J i j ona .
Por su t ipo loga est emparentado c on los
a l j i bes r omanos ms senc i l l os 1
;
I g i ca -
m e n t e n o p o d e m o s d e c ir q u e l o q u e h o y
c o n t e m p l a m o s e s u n a c o n s t ru c c i n r o m a -
n a p e r o s d e t r a d ic i n . L o s e s t u d i a d o s e n
Almer a presentan la misma forma, ta nto en
l a c a p t a c i n d e a g u a , c o m o e n l a a b e r tu r a
de ex t r acc i n , y p r esen tan esca le r as de dos
t r a m o s q u e p e r m i t a n e l a c c e s o a s u i n t e -
r i or pa r a l as labor es de man ten im ien to , r e -
ves t im ien to de par edes , ex t r acc i on de l o -
d o a c u m u l a do , e t c ... Las d i f e r enc i as es t r i -
ban en q ue aque l los p r e sen ta n a r cos f a j o -
nes par a sus ten ta r l a cub ie r t a , y s te
no,
a u n q u e e s t o p u e d e s e r d e b i do a l a m a y o r
l o n g i t u d q u e p r o d u c e u n m a y o r v a n o a c u -
br i r .
El segu ndo a l ji be se encuen t r a m uy ce r -
ca de l p r imer o aden t rdndose por e l cam ino
as fa lt ado que ho y conduce a l a Bo le r a y que
an tao deb i se r cam ino de Much amie l . Es
d e d i m e n si o n e s m u c h o m s m o d e s t a s y
q u e d a e n u n s e g u n d o p l a n o , p e r o l o q u e e n
s te l l ama l a a t enc i n , es que e n e l mate -
r i a l emp leado par a su cons t r ucc i n se ha
r e a p ro v e c h a d o a l g n f r a g m e n t o q u e n o e s
de p i ed r a , com o es l o no r ma l en t od o l, s i -
n o u n a m e z c l a d e p i e d ra s d e p e q u e o t a -
m a o , c a l , y t r o z o s d e c e r m i c a p i c a d a ; l o
s igni f i cat i vo de este ma ter ia l t p icamente ro-
m a n o , c o n s u n o m b r e p r o p i o , ( ( O p u s
T e s t a c e u m n .
S e p u e d e p r e s u m i r q u e n o m u y l e j o s d e
e s t e l u g a r , se s i t u e n t i e m p o s u n a c o n s -
t r u c c i n r o m a na , d e l a q u e e n e l m o m e n t o
de l a cons t r ucc i n de l a l j i be , an deb an
quedar r es tos . Dedu c imos que su emp laza-
m ien to n o debi es ta r mu y l e jano . pues da-
da l a magn i t ud de l a ob r a , e l ma te r i a l f ue
sin duda reco gido por los a lrededores, e l t i -
po y la ca l idad de las p iedras empleadas, as
l o de j an ve r .
Queda a n u n t e r ce r a lj i be , a l o t r o l ado
de l mon tec i l l o ba j ando desde l a E r m i t a que
se encuen t r a e n l a cumbr e h ac i a l a fi nca
d e S a la f ra n a , s i b i e n d e e s t e m u y p o c o e s
l o que se pue de dec ir , pu es ha s i do hab i l i -
t a d o c o m o v iv i e n d a , y o c u p a d o c o m o ta l
h a s t a h a c e u n o s a l l o s , c o n l o q u e h a q u e -
dado bas tan te a l t e r ado .
C o n t o d o e s t o, n o p r e te n d e m o s m a s q u e
ins i s t i r , como ven imos hac i ndo lo en l os
l t imos meses , en que hay ahor a y aqu i ,
t emas q ue es tud i a r , s l o f a l t os de a l go de
ded i cac i n , y sobr e t odo , de ayuda de l os
vec i nos , Mun i c i p i o , e t c .
( 1 Gi l A lbar rac in, A. c(Const rucc iones
Romanas de A lmer a ) ) 1983 Cap t u l o
A l ji bes r om anos de l Ca mpo de N i j a r .
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A
9/25
((Es
tragedia, de nacimiento, para
iblioteca el no poder elegir, el
poder convertirse en rgano de
P
seleccin porque ellas estn para
itirlo todo, esperando los fa-
que quien pueda
y
deba pro-
nuncie fuera .
Pedro Salinas. L DEFENSOR
1 d iu Sa linas la b ib l io teca n o p o t
e legi r , pe ro la t raged ia a l nost re po b le
m s g r e u. N o h a c o n t a t d e s d e u n
mer m ome n t d una pe rsona qua l i-
f icada, e ls reg idors de cu l tu r a per fa l -
de temps o d e cu l t u ra ob l ida ren e ls
u tes de mun ta r una b ib l io teca m i t -
j
iam en t decent . E l reg idor de cu l tu ra
s i que p o t e leg ir c om vo l q ue s igu i
1
es ta . Ven t r ia r u n l l oc pess im u n
carregat de la b ib l io teca qu e per de-
fec tes de les p lu r iocupac ion s po r tava
eua tasca de f i c ien tme n t , cu r t s h o -
is que n o sempre es compl ien , cunvi
rar i a l est iu, etc.
.
Cal recordar
als senyors regidors q ue e xisteixen un s
essiona ls cr ida ts b ib l io tecar is? .
Ja fa un any q ue pe r dec isi de ls re -
e ls es tud ians d E .G.6 . qu i m s la fre -
qentave n, e ls de I inst i tu t a lguna que
a l t re vegada i e ls un ivers i ta r is n o ca l ia
q u e a n a r en . U n a v e g a da m s s n e l s
inocen ts , e ls ms feb les qu i pagu en la
d o l e n t a o r g a n i t z a c i m u n i c i p a l .
A q u e s t s m e n o r s d e c a to r z e a n y s n o
tenen fac i l i ta t per anar a les b ib l io te-
ques d lA lacan t , n i capac i ta t ecom ica
pe r com pra r m o l t s Il ib res . Es tr i s t qu e
t e m e s c o m a q u e s t n o d e s p e rt e n la
consc ienc ia de l n os t re pob le , desp rs
e n s d o 1 q u e e n s c r i d e n
te rce rmund is tes .
A Ba l t imore , ens d iu Sa linas , h i ha
una b ib l io teca am b escaparates, obr in -
se e l pb l i c . Ac i f i ns a ra a u n p r imer
p is pu ja r a u n segn desp rs , po t -
ser que e ls nost res reg idors creuen
q u e q u a n t m s a d a l t m s p r o p d e l a
g lo ria . Espe rem n o s obl iden de posa r
ascensor , e ls jovens n o ten im p or a les
c imes , pe ro h i ha que pensa r en e ls
.
ve l ls i en e ls inva lids. N o SOIS ra a un
prim er pis, I escala era estreta. I espai
pet i t man cav a e l s i lenc i d ins i fo ra ,
en e l mo me nt de la concentrac i ap la-
g idors munic ipa ls es tancara la biblia-
gaven e ls sons musica is desde e l mer-
ca, s om a desembre la casa enca ra
cat , n o era msic a ce lest ia l.
I han t i ra t . Eren necessar ies tan tes
Ten iem , a ix s, una b ib l io teca ml -
presses?. On s n els I l ibres?. Restaran
tiple: sala de lectura, sala
dlestudis
r in t -se en anon imes ca ixes, dorm in t
Sa la de jocs, jardi dlinfants -no obli-
a
letargia que no es
va
fer p er el ls?.
dei, que h i
ha
gen1 de setze, v in t anys
Nosaltres sabem a ue la bibl iotec a s
a m b c e rv e l l d e x i q u et - t o t e n u n b o -
a contar els acudits o a jugar als es-
cacs. H i ha que ensenyar a la gent que
s i co m es deu co mportar a les b ib l io -
teques, tasca q ue deuria ser de I en-
carregat o b ib l io tecar i , de ls mest res
i
dels pares, e ls l libres n o sn art icles de
luxe, ni coses per t i rar a la brossa, si-
n o per estimar , la b ib l io teca es un b
pub l i c i sob re to t f e r comp l i r e l g ran
deu te de l s i lenci , u n s ilenc i ne t com
les patenes. Aquestes cases avui clau-
surades a l nost re pob le tene que obr i r -
s e a t o t h o m .
E l ma te r ia l e ra m in i m do len t . Ou i -
na m en t pr iv i le tg iada demana va e ls Il i-
b res? . H i ha nove l. les , pe ro ma nquen
t to ls fonamenta ls , de poesia i tea t re
la cant i tat era r isib le, de assaigs i I l i -
b res especia l i tza ts sobre qua lsevu l le
mater ia ens podr ia caure la cara de
v e r g o n y a .
S o m a I e ra de les estadsst iques,
to thom fa es tad is t iques , nosa l t res
tamb . A novem bre de 1982 h i hav ien
3 .700 Il ib res , San t Jo an con ta ap rox i-
m a d a m e n t a m b u n s v u i t m i l h a b i ta n t s
en edat de I leg ir , per tan t ten im o te -
n i e m m e n y s d un 0,5 l l ibre per ha-
b i t an t . Desp rs de c inc anys de fu n -
c ionamen t han es tat consu lta t s u n o -
ta l de 49.774 I l ib res, 27 .017 in s i tu
20.757 presta ts ; a ix mat e ix h an anat
a l a b i b l i o t e c a 25.226 l e c t o r s ,
d aquests 15.673 eren menorc
de
ca-
to rze anys
i 9.783
majo rs de ca to rze
anys; hi h a u n t o t a l d e 1.255 inscr ip -
c ions. R esumint , en c inc anys, cada
hab i tant ha anat t res vegadas a la b i -
b l io teca
i
ha consultat sic I l ibres.
Des i tgem qu e aques t t e rnps de s i-
lenc i a l nost re pob le acabe prompte ,
perque to t s sabem qu ines conseqer i-
c ies ne fastes por ta e l s i lenc i.
Xavier SijI ?.
Dr
vorra. s/n
TeiBf
6 22 12 SAN JUAN
(ALICANTE\
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A
10/25
Lloixa jm realidad?
Recuer do con ca r i o a c i e r t a mu je r cam-
pesina, q ue a l pregu ntar le e n donde v iv a,
con tes t en l engua ver ncu la : Yo , v i xc e n
Loixa..)) Y c o n u n p o c o d e g u a s a a a d i :
En la c i u t a t de L l o i xa )) . Como yo a l a sa -
zn era casi un n i o, aque l lo de ccc iutat de
L lo ixan me sonaba a m s i ca ce l es t ia l , pe r o
mas t a rde , a l l ee r y conoc er n o poco s h i s -
t o r iador es que nos hab la n de e l la b i en es
verdad , que co n poc a c l a ri dad) ya n o m e r o
al escuchar ta l nombre, s ino que q uedo pen-
sa t i vo . y s l o s i en to , que has ta e l p r esen-
t e, p o c o s e s a be d e c i e r t o s o b r e t a n m a n o -
seado lugar
.-..
En pr imer lugar , es inneg able la ex is ten-
cia de un casero l lam ado Lloixa, si tuado e n-
t r e San ta Faz, Mu cha mie l y San Jua n . En
la desc r i pc in de v i l l as y l ugar es que per -
t enecen a l Mun i c i p i o o d i s t r i t o a l i can t ino ,
se cons i gnan l os s i gu i en te s : Mucham ie l ,
V i l la franqueza, S an Jua n, Benimagrel l ,
Mon fo r t , Agos t , Buso t , Aguas , l a Ver n i -
ca Santa Faz), L loxa , Beni tanl le l y Rafa let
de Mu chamie l ) ) . As se expr esa e l p r imer
his tor iador de Al i cante, Den Bend icho, que
escr ib i l a C r n ica de A l i can te ) ) en 1640.
S e t r a ta d e u n t e s t ig o d e e x c e p c i n , m u y
conocedor de es tas l a t i t udes , ya q ue v i v i
m u c h o s a o s e n M u c h a m i e l .
E l i lust re h is tor iado r D . Pedro Mar a Or ts
y Bosch, en sus Notas h is tr icas sobre Al i -
can te )) y en su es tad s t i ca co r r espond ien-
t e al ao 15 10 Re inado de l os Reyes Ca-
t l i cos ) nos d i ce qu e l os p ob lados de N i
can te Mu jame l, Sa n t Joan , Ben imagr e l l y
Lox a) contabil i zan 3 8 6 5 habi tan tes. En las
estadst i cas de 1
5 3 5
y 1 5 7 2 d e n u e v o s e
r ep i t e e l nombr e de Lo xa , a s i gnndo le cas i
l os m i smos hab i t an tes que a l l ugar de San-
t a Faz. Es te m i smo h i s t o r i ador pub l i ca un
d o c u m e n t o f e ch a d o e n 1 6 1 6, e n e l cual, e l
Mun icipio alicant ino sol ici ta del Mo na rca es-
paol que for t i f ique la Ciudad y a ledaos,
t en i endo en cuen ta su an t i gedad e h i s t o -
r ia , aduc i endo co mo p r ueba l os ves t i g i os y
r u inas de ed i fi cac iones q ue h oy apa r ecen
en la Part ida de Loxa P. 98 N o t a s H i s t r i -
cas). Luego en el sigo X Vl l persist an las rui -
nas de esta an ti gua y cas i desconoc ida po-
b lac in. E l bar ranco que la at rav iesa, y del
cua l se han conoc ido mu y se r ias aven idas ,
ya en el siglo XV, se denominaba de Lo i xa ,
y e l cam ino que os ten ta d i cho pa t r on m i co ,
e r a e l mas co r t o que conduc a a A l i can te .
La ex is t enc ia de l pob lado , h i s t r i cam en-
te, es ind iscut ib le, pues los h is tor iadores,
l o equ iparan con l os r es tan tes de l a com ar -
Premios
ultura '84
Fernando Sor ia e Is idro Buades rec ib ieron
e l pasado sbado l a menc in de o r o por su
labor en-pro de la cu l tura local , prem io otor -
gado p or segundo a o por la A .C . L l o i xa .
La Asoc i ac i n c u l t u r a l de San Jua n en t r e -
go a s i m is m o l o s p r e m i o s d el I V C o n c u r s o
de Cu entos en un acto senci l lo y carente de
pr o toco lo , que f ue agr adec i do por l os as i s -
t en tes .
ca: Benimagrel l , San Juan, M ucha miel , Ra-
valet, e tc . E l hecho de que ho y apenas ex is-
t a , y s l o per v i va en l os nombr e s de la pa r -
t i da , cam ino
y
bar ranco, n o se puede a le-
g a r c o m o a r g u m e n t o r e s p e c t o d e e d a d es
pretr i tas.
E j e m p lo d e c u a n t o v e n i m o s d i c i e n d o e s
e l pueb lo o l ugar de Ben imagre l l, q ue en e l
s i g l o XVI , con tab i l i zaba cas i e l 50 d e l o s
habi tan tes de San Juan; poster iormente, se
un i en p l en i t ud de der echos y deber es ,
conser vando su p r op i a per sona l idad Un i -
ve r s i dad de San Jua n y Ben imagre l l) ) , y en
la actual idad, por c i rcuns tancias h is tr icas
q u e n o s o n d e l c a s o , s u p o b l a c i n a p e na s
l le g a a l 1 0 d e l a d e S a n J u a n . M a s a u n -
que en e l f u t u r o f ue r a a menos , n o se pue-
den negar su an t i gedad e h i s t o r i a y e l he -
c h o d e q u e f u e p u e bl o , c o m o m u c h o s d e
sus vec i nos aun l e l l aman
....
El L lo ixa de nues t ros das, es una pagina
h i s t r ica cas i en b l anco , cuy os cap t u l os
y
ar t cu los, so n d i f c iles de re l lenar ; en e l los
e l h i s to r i ador , debe p r oceder con sum a
cau te l a ...
Or i gen r omano- v i s i g t i co . . .?
C o n e x i n c o n L u c e n t u m o L u c en c ia
romana. .
?
O r i g e n a r b ig o , c o m o S a n J u a n o
M u c h a m i e l
...
i Po b lac i n c r is t iana des t r u i da en asa l t o ,
de p i r a t as , o en l a r ebe l in musu lman a de l
s ig lo X i l l , o dura nte las guer ras, ent re Ara-
gn y Cas t i ll a , o mas r emotame nte , e n l as
cor rer as de Reyes Caste l lanos ...?
i l i m i t e s d e l a n t ig u o p o b l a d o...
?
Pos ib le r ecuper ac i n de r es tos h i s t r i -
cos l p idas , monedas , e t c . ) que nues t r a
p r over b i a l i ncu r i a ha ocu l tado y f i na lmente
ex t r av i ado . . ? Ciertamente, s que existen,
p e r o
Co mo dice nuest ro h is tor iador
D.
Manue l
Sa la , m uch os de sus r ecuer dos per mane-
cen e nter rados en la noc he de los t iempos
...
Br indamos a la juven tud es tudiosa de San
Juan , crec iente en nume ro y ca l idad una in-
ves t i gac i n se r ia sobr e es ta mate r i a , pa r a
qu e se desl inde, a ser posib le, lo m t i c o y
l o h i s t r i c o d e L l oi xa , q u e e n e s t o s u l t i m o s
.
aos ha i n t i tu l ado l a m uy i n te r esan te pub l i -
cac i n me nsua l que ahor a es tas l eyendo...
FEDERICO SALA
SEVA
p e c t i v a s m e n c i o n e s d e p r im e r p r e m i o , a c -
cs i t y m e jo r cuen to loca l .
Fer nando Sor i a r ec i b i l a p laca de o r o a
l a c u l t u r a , n o s l o p o r s u s m r i t o s p i c t r i-
cos i n t e r nac i ona lmente r econoc idos , s i no
p o r s u l a b o r e n S a n J u a n d o n d e h a c o l a b o -
r ado en l a r es taur ac i n de obr as de l a pa-
r r oqu ia , h a donado obr as d e su f i r ma a I g l e -
s i a y A y u n t a m i e n t o , a s c o m o s u o f e r t a d e
fundar u n mu seo a l que donar a part e de
su pa t r imon io , y que no ha s i do acog ido
con ca l o r po r l as au to ri dades, i nas i s t en tes
a l ac t o pese a e s ta r i nv i t adas , s i b i en e l al -
ca l de excu s s u ausenc ia .
I s i d r o Budes r ec i b i i gua lmente l a men -
c iO n d e o r o c o m o r e c o n o c i m i e n t o a s u l a -
bor l i terar ia dura nte ta ntos aos, en los qcie
ha consegu ido numer osos p r em ios , y sobre
todo por sus cuen tos
llamados
de ia huer -
ta) ) ,
en e l que expr esa c on sens ib i li dad y
C T O S DE L DI
DE
L
C O N S T I T U C I O N EN EL
COLEGIO
P RQUE NS LDO
Dura nte el da
6
de Diciembre se ce-
lebraron u na serie de actividades en el
centro relacionadas con la Consti tu-
c in
y
que son las siguientes:
Charla a los alumno s del Ciclo S u-
perior a cargo del alcalde de la locali-
dad,
D.
Vicente Baeza, seguida de un
animado coloquio sobre el tema en
cuest in.
Concurso de Redaccin y Dibujo
sobre la Cons ti tucin, con rega los y
*premios a los mejores trabajos entre-
gados por la Asociacin de Padres.
Jornadas del barro)) para los
alumnos del Ciclo Inicial, patrocinadas
por el A.P.A. del colegio.
.Proyeccin de pelculas para
l
Ci-
clo Superior y Medio.
Jornada de convivencia entre los
alumnos del Ciclo Inicial del Parque
Ansaldo
y
un Colegio Pbl ico
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A
11/25
nfael
A r a d Pastor,
{Soqueta)),
un
podador
de
Ha d i sm in u id o e n u n p o r ce n t a je a l t s imo
el arbolado en la Huert a de Al ican te. Las f in-
cas abandonadas, las urban izac iones, las
nuevas car re teras, to do e l lo ha cont r ibu ido
a q u e h a ya n d e sa p a r e c id o m i l e s d e r b o le s
e n ca s i su t o t a l id a d , d e p r o d u cc i n , n o a s
l o s o r n a me n t a le s , q u e e n l a s n u e va s co n s -
t r u cc io n e s so n l a ma yo r a d e l o s q u e se
p la n t a n . De t o d a s f o r m a s l a r e a li d a d e s t
ah palpable y evidente, y si subirnos a cual-
q u ie r a l tu r a p o d r e mo s ve r l o s n u me r o so s y
e n o r me s c l a r o s e x i s t e n t e s a l o l a r g o y a n -
c h o
d e
l a Hu e r t a e n d o n d e h a ce t r e s d e ca -
d a s t a n s lo se d i v i sa b a u n e n o r me r b o l.
Es na tura l que hab iendo d isminu ido e l n-
m e r o d e rb o le s o c u r r a l o m i s m o c o n e l d e
p o d a d o r e s , y a n t e l a so sp e ch a d e q u e e n
S a n Ju a n ya n o e x is t a n i n g u n o , v i s i to a Ra -
fael Araci l , a l q u e h a c e m u c h o ti e m p o v i
co n su s h a ch a s d i r ig i rse a l ca m p o , y l, al
co mu n ica r l e m i in t e r s , me a t i e n d e mu y
a m a b l e m e n t e .
LOS PODADORES EN S A N
JU N
.
2
Cuntos podadores ( (cesporgaors) ) )
q u e d a n e n S a n Ju a n ? , l e p r e g u n t o .
D e l o s q u e h a c a n la t e m p o r a d a c o m -
p le t a n o c r e o q u e q u e d e n in g u n o ; p o d a n a l -
g o e n m a y o r o m e n o r p r o p o r c i n , c o m o y o
q u e h a g o a lg un as c o s a s, l as q u e p u e d ~ ,
p o r q u e a l o s q u e me d a n t r ab a jo t o d o e l a o
e n o t r a s o cu p a c io n e s n o v o y a d e ja rl o s p o r
la uesporgan, que aunque parezca que se
paga b ien , n o es as ; la her ramienta es r m y
ca r a y lueg o los d as que se p ie rden por la
l luv ia y e l v ien to .
EL PRECIO
E
LA HERRAM IENTA
Y ya q u e h e m o s m e n c i o n a d o la
herr3
m i e n t o , j e s s t a uy ca r a e n r e a l i d sd 7
prestigio
E s f c i l e n co n t r a r e n e l me r ca d o u n a
b u e n a h e r r a m ie n ta ?
N o t a n t o c o m o a n t e s cu a n d o e s t a b a
B e n i f a l li n co n a q u e l h e r re r o ; h o y s i g u e h a -
b ie n d o ma t e r i a l d e B e n i f a l l i n p e r o n o e s l o
m ismo , n i e l mo d e lo n i e l ace ro , se n o t a q u e
e s o t r o q u ie n l o f o r j a y t o d o s l o s mo d e lo s
n o s o n a c e rt ad o s; y o c o m p r u n o t e d e d o -
ce h a ch a s e n B e n i f a l li n q u e t e n a n a ce r o
m u y a d u l ce ) ) , u e r o n l as lt ima s . A h o r a se
h a r e d u c id o e l n me r o d e mo d e lo s
y
e n l a
co o p e r a t iva se p u e d e n a d q u i ri r , p e r o n o e s
aquel lo.
TRABAJO PESADO Y PELIGROSO
E s p e sa d o e s t e t r a b a jo ?
S i l o es , p e r o cu a n d o t e a co s t u mb r a s
ya no lo no tas , t iene pe l ig ro y l legando a
c ie r ta edad sub i r y ba jar a los arbo les ca n-
s a, n o c o m o c u a n d o u n o e s j o v en , q u e v a
h a s t a l a s p u n t a s d e l a s r a ma s co mo l o s
< ( p a r d a le t s j~ .
He o d o d e c i r q u e a lg u n o s a g r i cu l t o -
res se h a ce n e l l os m is mo s l a p o d a , lo sa -
b e n h a c e r b i e n ?
-- Se ar reg lan s in tener que esperar tu r -
no y d ice n que ( (esporgaor) ) cua lqu ie ra es ,
pe ro n.o es
as;
p a r a e s t e o f i c i o co mo p a r a
todo s se neces i ta la rgo aprend iza je -p rc-
t ica
S, co m o t o d a s l a s co sa s d e ca l i d a d,
cu a lq u ie r h a ch a va le 2 . 0 0 0 p e se t a s y las
q u e y o u s o c u e s ta n u n a s 1 6 . 0 0 0 . m 5 s d o s
t i je ras peque f ias
y
d o s g r a n d e s co n su s r e -
c a m b io s , o t r as 1 7 . 0 0 0 , y 5 5 . 0 0 0 l a s ie rr a
mecn ica ; f ja te s i para podar cuat ro f inca s
t i e n e s q u e i n ve r t i r d i n e r o . C la r o
que
e l t ra -
b a jo cu n d e m a s d e l d o b le q u e a o s a t r i js ,
PIENSOS CEREAlS
TOMAS
P :IEZ
Insr;il.l;icions
per
a
Karnrideriii
Pollers d u n dia. Llegunis
Ciirrer
Dr Ivorra, n m .
2 8 .
baix
Telt.fons 65 36 91
EL ESTILO
e d i c e q u e c a d a p o d a d o r t i e n e s u e s -
t r lo . Q u op inas
t
d e
esto
Creo que cada persona tenemo s nues-
t r a p r o p ia ma n e r a d e h a ce r l a s co sa s , y e l
e s t i l o e s e l d e ca d a r e g i n o l u g a r co n su s
pecu l ia res neces idades; los podadores de
la mo n t a a se su e le n d e ja r me n o s l e a q u e
lo s d e a q u d e la h u e r t a y e s l g i co p o r q u e
n u e s t r o s r b o le s co n ma s a b u n d a n c ia d e
a g u a t i e n e n o t r a p r o d u cc i n .
LOS
ARBOLES
DE LA HUERTA
C u l e s e l r b o l q u e ms a b u n d a e n
; H u e r t a ?
S e g u r a me n t e e l a lme n d r o, p e r o n o co -
m o a n t e s q u e l a su p e r i o r id a d e r a e n o r me .
Luego e l l imonero y e l naran jo , tambin qu e-
d a n mu ch o s a lg a rr o b o s a u n q u e a lg a r ro b a -
l e s co mo sol a h a b e r lo s ya n o q u e d a n in g u -
n o . Y co me n t a mo s e l a sp e c t o d e so la d o r
q u e o f r e ce p o r e j e mp lo l a f i nca
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A
12/25
UN
E S P A C I O
DE
L A V I D A
L L A M A D O P R O B L E M A
La vejez es un problema
Esta es una frase que la oimos cons-
tantemente, que nos parece normal,
cuando la vejez no es ningn proble-
ma, es una autntica realidad; de he-
cho es el futuro de cualquier joven. Es
la sociedad, en su conjunto quien lo
rea y define; lo nico es que cada uno
la desechamos y cargamos la ((respon-
sabilidad)), el concepto, al ncleo de-
terminado de poblacin y decimos ((La
Vejez es un problema)).
Y
todos, to-
dos hemos de llegar a ese ((problema)),
a no ser que por un accidente o en-
ermedad no lleguemos a ser parte de
l.
Y he aqu el Problema:
El envejecimiento, como proceso
derivado de la hipofuncionalidad pro-
gresiva e irreversible, intraorgnica e
nterindividual de ri tmo variable, tiene
su manifestacin sociocultural acota-
da con el concepto, quizs excesiva-
mente estereotipado-del trmino ve-
jez, el cual
a
menudo se interpreta co-
mo: aquella etapa de la vida en la que
el individuo pasa de transformar la rea-
lidad, a ser transformado por ella, en
mayor medida de lo que habitualmen-
te la dialctica del trmino implica pa-
ra el ser humano en las etapas de ju-
ventud y madurez.
Desde una ptica biolgica, existen
diferentes teoras que justifican con su
particular visin el proceso de enveje-
cimiento. La hiptesis denominada de
la programacin gentica, se basa en
el cdigo gentico ubicado en el zigo-
to (clula resultante de la unin del ga-
meto masculino con el femenino en la
reproduccin sexual) y heredado de
los progenitores, posee un programa
de existencia determinado. Tambien
nos encontramos con la teora de los
errores en la sntesis protica, la cual
afirmara que los fallos producidos en
el ribosoma celular, produciran mol-
culas menos funcionales, encontrn-
dose los encimas de reparacin, en re-
lacin con la tasa de envejecimiento
celular.
Desde una ptica psicosocial, el pa-
so producido, de percibir activamen-
te un salario, a recibir pasivamente una
pensin, implica la necesidad de trans-
formar los esquemas habituales del su-
jeto, teniendo en cuenta que cese de
produccin, no implica necesariamen-
te la supresin de la actividad, la cual
solo debe disminuir en funcin de la
capacidad funcional real.
menudo se resiente la personali-
S N
T o m s
Capelo
ANLISIS
CLINICOS
MEDICINA GENERAL
TRAUMATOLOG~A
PODLOGO CALLISTA)
A. T.
S.
PRACTICANTE)
CONSULTA DOMICILIO
6566 8
S N JU N
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A
13/25
ceso productivo, desequilibrndose su
esquema produccin-capacidad de
consumo, cuyos efecios tienden a
proyectarse en su vida personal, afec-
tando al ((si-mismo)).
PRODUCCION CONSUMO IDENTIDAD SI MISMO
NECESIDAD SATISFACCION UTILIDAD VALOR
Existe el peligro de creer que la edad
cronolgica objetiviza de por s la uni-
formidad del envejecer, lo cual no tie-
ne ningn fundamento psicobiolgico.
LGUNOS SPECTOS
NTROPOLOGICOS
Fue la familia extensa, propia de los
ambientes rurales, la que permita
compartir y convivir un mismo espa-
cio, con diferentes generaciones, las
cuales vinculadas por una mtua vi-
vencia de pertenencia al colectivo fa-
miliar, adquiran responsabilidades en
funcin de sus reales posibilidades, re-
duciendo su intensidad de trabajo en
proporcin a lo que menguaban sus
fuerzas, prolongando con ello el sen-
timiento de utilidad de sus miembros,
e instaurndose de forma sencilla y
prctica la denominada c(jubilacin
progresiva)). El proceso de industriali-
zacin, alter esta estructura produc-
tiva familiar cerrada, la cual se cohe-
sionaba con una estructura ideolgi-
ca que la estabilizaba.
A travs de la introduccin en el
mundo laboral de la tecnologa en for-
ma sistemtica, se produce una clara
migracin de las familias desde los am-
bientes rurales a los mbitos industria-
les, distribuyndose los individuos en
un contexto de mayor artificialidad: la
ciudad, la cual para el emigrante rural
altera su concepcin de hogar y de es-
pacio, pues los dos se reducen, (en
comparacin con la casa y el espacio
rural). El sujeto anciano emigrado a la
ciudad, de origen rural, acostumbra-
do a perder tanto el poder econmico
(derivado de la propiedad de la casa
y
las tierras, usualmente vendidas pa-
ra comprar el piso), como el de pres-
tigio, que acostumbra a ir adherido al
primero, pero que tienen una entidad
propia, siendo un atributo asociado al
valor del conocimiento acumulado a
travs de la experiencia, el cual se ha-
lla legitimado por la tradicin.
En la Asamblea de las Naciones Uni-
das, celebrada en Viena en'el verano
de 1.982, centrada monograficamen-
te en la vejez, tanto en sus problemas
como en sus necesidades, s e i x t a
los gobiernos
a
intensificar sus polti-
cas sanitario-asistencia\es hacia las
personas mayores. La cada de la ta-
nmero de ancianos en el mundo. En
dicha Asamblea se puso de relieve que
mientras a poblacin mundial pasa de
4.100 millones de personas en 1975 a
8.200 millones en el 2.025, lo que sig-
nifica un incremento del 102 en es-
te perodo, la poblacin de personas
de ms de 60 aos pasa de ser en el
ao 1.975 del orden de 350 millones
a estimarse para el 2.025 un colectivo
de 1.100 millones, producindose un
incremento del 224 . Asimismo la
proporcin de personas mayores en
las ciudades aumentar de los 2/3 de
la actualidad hasta los 3 / 4 previstos
para el 2.025.
Respecto a nuestro pas, nos en-
contramos en la actualidad con un
22 de analfabetos en ancianos, sien-
do slo un 2 5 los que han terminado
una carrera de tipo medio o superior.
Un 26 de las personas mayores de
65 aos, habita en una provincia dis-
tinta de la que ha nacido, mientras que
un 43 ha cambiado de domicilio
(INE). El nmero de solteros se situa
alrededor de 7,2 , mientras que el de
solteras mayores de
65
aos se halla
sobre el l4 , siendo los ancianos ca-
sados el 73,38 y el de las ancianas
el
35,5 . El porcentaje de viudos se
situa en el 18 y el de viudas en el
50,16 ; de estos datos se deduce,
que ms del 64 de las mujeres ma-
yores, no tienen marido o lo han per-
dido ya. (En personas mayores de 65
aos, se establece en nuestro pas una
proporcin del 60 de mujeres y un
40 de hombres). (INE) .
En cuanto en la Comunidad Valen-
ciana la evolucin de los ndices de en-
vejecimiento son: (tanto de la po-
blacin total).
ANO LIC NTE CASTELLON VALENCIA
1 970 10.2
12.9'0 10.2Oo
1
981 10,6O/o 14.3Oo 11 ZO
En el ciclo vital del ser humano de-
semboca indefectiblemente, si no es
interrumpido bruscamente por un ac-
cidente o enfermedad mortal, en la
vejez.
Es obvio, por tanto, que los esfuer-
zos para aumentar el bienestar, en to-
dos los aspectos, durante este pero-
do de vida, deberan despertar el in-
ters egoista de las generaciones que
saben que no escaparn a este desti-
no. Si no hubiera otras razones de ma-
yor rango tico, esto debera bastar
para impulsarnos a prestar una aten-
cin preferente a la gerontologa toda
la sociedad en su conjunto.
Dos preguntas: Cantidadde vida?.
Calidad de vida?.
Creo (lase tengo fe) . Que a una
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A
14/25
O
INTERNACIONAL
DE
LA JUVENTUD
D E L AYUNTAMIENTO
Dent ro de las ac t i v idades que la
Conce ja l a de Cu l tu ra ha prog rama do
para este ao, en el l t imo t r imest re
u n es fuerzo para presen-
:;r una oferta m s variada y para co n-
memorar e l
A N O
I N T E R N A C I O N A L
D E L A J U V E N T U D .
Para el lo, se p rogr am aro n t res char-
as co loqu io co n los s igu ien tes t tu los :
L a U n i v e r s id a d . F b r i c a d e
parados?.
La aventura de v ia jar , u n reto joven.
Ec onom a a l i c an ti na em p l eo
juveni l .
D en t ro de l m b i t o m us i c a l c on t a -
m o s c o n :
U n conc ier to de m s ica clas ica , con
la ac tuac in de La Joven Orques ta
de C m ara de A l i c an t e .
U n f es t iv a l f o l k a c a rgo de l g rupo
Carraixet.
U n conc ier to a carg o de la banda la
Un in Mus ica l Crev il len t ina y los co-
ros de Al fo mb ras Imperia l,
y
que t an
g ra t o s abo r de boc a nos de j
a
t o -
dos los as is ten tes .
T eng o q ue des t aca r l a l abo r de l os
as finales del ao han p ro-
D os c onc i e r t os a c a rgo d e nues t ra
Banda de M s i c a .
U n c onc i e r t o a c a rgo de l O r f en
T odo un f es t i v a l o rgan i z ado po r
nuestra joven en todos los sent idos)
Ronda l la Parroqu ia1 San Ju an .
Naturalmente, todas estas actuacio-
nes han c on t ado c on e l apoy o m a t e -
r ia l y h um a no de es te Ay un t am i en t o
que s iem pre se volcar c on cualquier
gru po co ns t i t u ido que se es fuerce por
elevar e l n ivel cul tu ral de este pue blo.
C om o pun t o g r is de t odo es te p ro -
grama, debo com entar qu e la as is ten-
c ia a a lgunos de los ac tos no ha es ta-
do a la a ltura qu e el es fuerzo y la i lu-
s in de organizadores protago nis tas
se merecan.
C om prendo que l a m ay o r pa r te de
los ac tos co inc id i con e l peor t i ern-
po m e t eo ro l g i co de est e ao , pe ro
creo q ue esta sera un a just if icacin e n
exceso fc i l .
Deb iramos cons iderar que e l n i -
co recurso que posee San Ju an es el
hum ano , y es te recurso s lo puede
po t enc i a r s e m ed i an t e l a v i da en
soc iedad.
S i queremos man tener la ident idad
de es te pueb lo co mo ta l , t enemos que
hacer un esfuerzo para ident i f icarnos
los unos con los o t ros com o miemb ros
de la soc iedad humana que es San
Jua n, de lo cont ra r io la v ida de es te
mu nicipio se ira apag and o mientras si-
gue el camino-que le est l levando a
c o n v e r t i r s e e n e l d o r r n i t o r i o d e
Al i cante .
Persona lmente c reo q ue la cu l tu ra
es el nex o que m e j w p uede ag r i ipa r -
nos y p rc t i cam en t e el n i c o que nos
queda. aprovechmos la .
Pab o arcia
V ro
DEPORTS
-
MICS
DI
C a d r a
6 Tdbfans b O 7 l
SAN JUA N iA1icad b
ACTIVIDAD
CULTURAL MUSI CAL
El dicimenye da
17
de noverrit jre i
dins dels actes que organitza el I 'Aju n-
tament del poble, e l grup de msica
popular Carraixet actuava, en contra
del vent i a favor d 'una v intena de x i -
quetes i una dotzena de majors que,
transgred int les norme s socials santjoa-
neres per a estos casos, va n tindre I 'hu-
mor d'asseures al pat i del Grup Esco-
lar Cristo de la Pau . I no s'arrep entiren
gens, perque els de Tavernes Blan-
ques, t res xiques i c inc xics, van posar
tota la bona voluntat , la intencional i-
tat i la saviesa per a q ue el conc ert els
eix ira complet. Paquito el Xocolatero,
Homenatge a Sanchis Guarner , can-
cons populars, eren bal lades pels x i-
quets i escoltades pels pocs i gelats
assistents.
Els passejants de la Rambla s'asso-
ma ven t midarneri t u n poc astorats per
al lQ que contemplaven.
Tambin organizado por e l Ayunta-
mie nto, se celebr el da 24 de no viern -
h e en el c ine Diagonal , un con c ier to
a cargo de la banda de rr isica Uri ion
Musical y grupo Cantores Al fo inhras
lrnperial de Crevil lente. A pesar de qiic
la sala n o reune las mnima s condic io-
nes para audiciones de este t ipo , se vio
bastante concu rrida, n o sabernos si fue
debido al nmero de acornpai a i i tes
que trajeron los crevi l lent inos.
En la primera pa rte, la barida de rn -
sica interpret obras de Carrascosa,
Lehar
y
Von Supp
y
en la segunda,
los componentes del coro h ic ieron
grande s esfuerzos para hacerse oir p or
e n c i m a d e l a s n o t a s d e l o s
ins t rumentos.
Las dos so lstas merecie ron los
ma
yores aplausos
del
respetable qii 111-
cieron repet ir ( ( N o lores po r r i i i Argcr i -
t ina)) de la pera Evita. .
ce rr ' e l ac to e l H i r i ino i V d t 2 1 l ~ i i l
con el apoyo entusiata de los asisren
tes puestos en pie.
8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A
15/25
C O N C I E R T O D E L A J O V E N
O T R A S A C T I V I D A D E S
O R Q U ES T A D E C A M A R A D E
ALICANTE
Anunc iado para e l jueves 14 que re-
sult l luvioso, se celebr e l v iernes 15,
r a s a n u n c i o d e l c a m b i o p o r
megafon a .
U n p a r d e co n ce ja les , u n o s cu a n to s
componentes de l Or fen de San Juan,
y p o c o s a d u l t o s m s .
N i o s , t o d o s co mp o n e n te s d e la
Rondal la Parroquia l , con sus corres-
pond ien tes ins t rumentos , se iban sen-
ta n d o e n lo s p r ime ro s b a n co s .
Puntua l comienza e l conc ie r to , qu e
se desarro l la con una cu idada e jecu-
c in . Dos obras de Core l li . Med iada la
segunda comienzan a desf i la r los n i -
o s , co l n d o se, e so s, c o n u n g ra n
si lencio, por la puerta de la sacr ist a.
Haba llegado la ho ra de s u ensayo .
Entonces, i t ie r ra t rgame ; queda-
mo s a l d e scub ie rt o lo s p o co s a d u l to s
as is ten tes. Un a vez m s la h is to r ia se
repite.
L as 1 0 p eq ue a s p ie za s d e ~ e l a ar-
to k serenaron nue stro espri tu que aca-
b inc luso a legre con los de l ic iosos
a ires de la su i te de S. Pabo l , de Gus-
tav Ho ls t .
Col
ectii~
marta
ver
M U S I C A L E S
D E S A R R O L L A D A S
N
EL
M E S
DE
D I C I E M B R E
I Festival de Ronda llas en San Ju an.
Organizado por la Rondal la Parroquia l
y la Federacin Al icant ina.
Tuvo lugar e l d a
15
a las
11
de la
maana en e l C ine D iagona l .
Par t ic iparon , jun to con la de San
Juan, la Soc iedad Musica l Armn ica
Jonense, de la Vi la , y la Asociacir i
Music a l Ronda l la { (L a . Pa loma)) , de
Cocenta ina .
El acto resu lt ser co mo una conce-
sin d e a lternativa a n uestra rondal la ,
de la que sa li b ien parada. Hub o p-
b l ico en nme ro acep tab le , lo que co-
labor a logra r un bu en ambien te has-
ta e l c ierre del ac to que se real iz una
entrega de p lacas a los presidentes de
las tres sociedades, y a D. Carmelo Da-
vila, nue stro prroco, en agradecimien-
to a tod a la ayuda y faci l idades que ha
dado para hacer posib le la existencia
de la Rondal la Parroquia l .
La Soc ieda d Mu sica l La Paz)) p ro -
gra m do s conciertos qu e tuvier.n lu-
gar los das 14 y 20 de d ic iembre , en
el Sa ln de Ac tos de la Residencia nP
1 de Previsin Sanitar ia Nacional. Ex-
p lnd ido loca l y buena as is tenc ia de
pi ib l ico, a lo que contr ibuye ron los ((re-
s identes)) . Un ap lauso merece la Jun -
ta D i rect iva que no ce ja en su em peo
de buscar lugares adecuados donde la
Banda pued a e fectuar sus conc ie r tos.
Del pr imer da es mu y destacable la
actuac in de Franc isco Mar i Cabo,
pro fesor de la Banda Mun ic ipa l de Al i -
cante, c om o solista en e l Concierto pa-
ra Trom peta de H um me l . En e l segun-
do d a fueron m u y ap laud idas las ac-
tuac iones de los duos, t r ios
y
cuarte-
t o s f o rma d o s p o r a lu mn o s y co mp o -
nentes de la banda. El percusionista
que, fuera de program a, cerr la actua-
c in de la Banda: ext raord inar io .
En la segunda parte actu , repit ien-
do programa, la Rondal la Parroquia l ,
ce r ra n d o co n u n v i ll a n c ico .
Y po r f in e l da 21, co n vi l lancicos,
el Oren de S an Jua n, e n la Iglesia Pa-
r roqu ia l , nos in t rodu jo en la Nav idad .
Prct icamente rep i t i e l p rograma de l
ao an te r io r . Sus com ponentes se es-
forzaron en realizarlo con la mayor per-
fecc in , cosa que , sa lvo peque os fa -
. [ los, lograron b ajo la experta d ireccin
de D. An tonio Berenguer, de quie