INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 05
PER QUÈ INTRODUÏM MINDFULNESS A L’AULA? . . . . . . . . . . . . . . . . 07
ESTRUCTURA DE LES SESSIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 09
PROGRAMACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 010
SESSIONS PRIMER TRIMESTRE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
SESSIONS SEGON TRIMESTRE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
SESSIONS TERCER TRIMESTRE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
TARGETES MINDFULNESS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
AUDICIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
Índex
5
En aquest material s’ofereix un programa d’activitats educatives relacionades amb el moviment i la consciència del cos.
Els nens, fins i tot abans d’entendre, raonar o articular paraules, són capaços de proporcionar respostes motrius adequades. Per això, el moviment constitueix un element organitzador de la ment, a més d’ajudar-los a expressar sentiments i emocions.
Les propostes que es presenten tenen com a objectiu treballar amb el cos, tant des del punt de vista motor com des del pensament. Per això, les sessions s’organitzen a partir del treball de la psicomotricitat, com a pilar per experimentar les possibilitats motrius, expressives i creatives del cos, i es completen sota els principis bàsics del mindfulness, que busca l’autoconeixement dels nens i les nenes, base per aprendre a relacionar-se amb els altres d’una manera adequada; és a dir, primer és necessari conèixer-se i gestionar-se un mateix per poder relacionar-se amb els altres.
A més, s’inclouen activitats d’escolta activa per integrar la música a les sessions de psicomotricitat, aprofitant-ne els beneficis; les audicions de marxes, ritmes i relaxació facilitaran l’estimulació auditiva primerenca i permetran crear estructures cognitives sòlides que beneficiïn els nens en el futur.
En definitiva, amb aquest programa de psicomotricitat i les tècniques que hi incorporem, pretenem assolir el desenvolupament integral dels nens i les nenes des del punt de vista emocional, cinestèsic i cognitiu.
Per què introduïm mindfulness a l’aula?
Mindfulness és parar atenció d’una manera especial:
intencionadament, en el moment present i sense jutjar.
Patricio J. Ruiz Lázaro
Mindfulness és un procés d’entrenament atencional que ens fa més conscients, tant
del que passa en el nostre cos i la nostra ment, com de l’entorn i les persones que
ens envolten, i ens ajuda a sintonitzar millor amb tot això.
Pot millorar la salut física i mental i el benestar emocional dels nens. Nombroses
investigacions demostren els beneficis que té en la millora de les capacitats
cognitives i la regulació emocional:
Incrementa la consciència corporal, fet que possibilita un major control del cos.
Millora la concentració i l’atenció, alhora que aconsegueix conduir a estats de
més tranquil·litat i relaxació, i es genera així una predisposició adequada
i calmada cap a l’aprenentatge.
Millora l’autoestima, fet que contribueix a forjar una personalitat sòlida.
Desenvolupa mecanismes de gestió emocional i autocontrol, dota els alumnes
d’eines per gestionar les seves emocions i comprendre les dels altres, i els ajuda
a construir relacions més estables amb la resta de persones.
Afavoreix que els nens comencin a adonar-se i siguin conscients de les coses que
passen al voltant seu i, així, es puguin desenvolupar millor en diferents situacions.
Així mateix, augmenta la capacitat natural de resoldre conflictes i afrontar els
reptes que se’ls presentin des de la seguretat i la confiança en un mateix.
Per acostar aquesta pràctica a l’aula hem partit del joc i la imaginació, pilars
en el desenvolupament dels alumnes d’Educació d’infantil.
Els docents que ho desitgin, podran iniciar-se en les tècniques de mindfulness
amb ells a través de petites propostes suggerides en algunes sessions
de psicomotricitat indicades amb la icona .
El treball amb mindfulness s’ha seqüenciat i dividit en tres blocs:
Soc conscient del meu cos. Se centra en el desenvolupament de la consciència
corporal a partir de:
– L’«escaneig» del cos per buscar-hi sensacions i emocions.
– El moviment conscient del cos.
Practico l’atenció. Se centra en l’entrenament de l’atenció, i distingeix entre:
– Atenció sostinguda o focalitzada. Para atenció a un aspecte concret.
– Atenció oberta. Para atenció al conjunt d’estímuls de l’entorn.
Aplico l’atenció. En aquest bloc, inclòs només a 4 i 5 anys, es pretén treballar
l’atenció integrada en aspectes quotidians de la rutina diària dels nens.
7
9
Estructura de les sessions
Les sessions estan organitzades al voltant de cinc àmbits que estructuren
els continguts:
El cos:
– Esquema corporal
– Consciència corporal
– Lateralitat
– Percepció sensorial
– Sentiments i emocions
– Relaxació
– Control de la respiració
L’espai:
– Amunt/avall, sobre/sota, a un costat / a l’altre, a prop / lluny,
dreta/esquerra…
– Orientació
El temps i el moviment:
– Ritmes
– Velocitat
– Coordinació motriu
– Desplaçaments
Els objectes:
– Característiques: forma, mida, color…
– Usos amb fins creatius
L’expressió corporal:
– Ball
– Jocs
– Dramatitzacions
Alhora, els continguts s’han dividit en trimestres, amb 8 sessions cadascun,
per facilitar al professorat l’aplicació a l’aula.
Si ens centrem en cada sessió, l’objectiu és treballar els continguts dels diferents
àmbits amb activitats que permetin que tots els alumnes vagin assolint els objectius
proposats.
Per això, les sessions estan estructurades de la manera següent:
Preparació. Activitats prèvies per motivar els alumnes.
Desenvolupament. Activitats variades per treballar els continguts des de diferents
aspectes.
Relaxació. Propostes per facilitar als nens una transició suau a les activitats
escolars següents.
A més, els materials necessaris per a cada sessió estan destacats per facilitar
que els docents puguin disposar-ne amb antelació.
Programació
EL COS L’ESPAI
TRIM
ES
TRE
1
La consciència corporal
Les parts del cos
Postures corporals: dempeus/assegut/
estirat
Iniciació a la lateralitat
L’equilibri
La percepció sensorial
El control de la respiració
Relaxació
Dreta/esquerra
TRIM
ES
TRE
2
La motricitat fina
La consciència corporal
L’equilibri
La dominància lateral
El control de la respiració
Relaxació
Sensacions i emocions
A prop / lluny
Dins/fora
Unitats naturals de mesura: pam
i peu
TRIM
ES
TRE
3
Les parts del cos
La dominància lateral
La percepció sensorial
El control de la respiració
El control postural
La motricitat fina
L’equilibri
Relaxació
Dreta/esquerra
Junt/separat
amunt/avall
Davant/darrere
Dins/fora
10
EL TEMPS I EL MOVIMENT
ELS OBJECTES L’EXPRESSIÓ CORPORAL
Desplaçaments: cap endavant, cap
endarrere, saltar, córrer, rodaments
laterals i marxa
Desplaçaments: amb obstacles i sense,
segons consignes, amb aparells
La coordinació motriu
Motricitat global: llançaments
i recepcions
Ràpid/lent
Colors
Formes geomètriques
Alt/baix
El ritme musical
Imitacions
El joc simbòlic
Desplaçaments: saltar, caminar de genolls,
cap endavant, cap endarrere
Desplaçaments: en pendent, segons
consignes, amb obstacles
La coordinació motriu
Motricitat global: xuts amb direccionalitat,
llançaments i recepcions
Motricitat per segments: moviments
alternatius
Estiraments
La coordinació oculomanual
Colors
Llarg/curt
La dramatització
Desplaçaments: córrer, arrencada/frenada
Desplaçaments: segons consignes, amb
obstacles
Motricitat global: llançaments, xuts, bots
i recepcions
Motricitat per segments
La coordinació motriu
Estiraments
Mides
Colors
Formes geomètriques
El joc simbòlic
El ritme musical
Imitacions
11
PRIMER TRIMESTRE
Sessió 1Continguts
– Postures corporals: assegut/estirat/dempeus
– Desplaçaments: córrer, caminar cap endavant
i cap endarrere
– Desplaçaments segons consignes
– Motricitat global: llançaments
PREPARACIÓ
Qui és?Dividim els alumnes en dos grups i assignem
a cada membre un animal; hi ha d’haver els
mateixos animals a cada grup. A continuació,
demanem als dos equips que es col·loquin
d’esquena i a una certa distància. Els expliquem
que, quan es digui el nom del seu animal,
hauran d’anar caminant fins que diguem: «Ara».
Aleshores, tots dos es giraran i qui primer digui
el nom del company guanyarà un punt.
Pica paretDemanem a un voluntari que faci de vigilant
i es col·loqui, amb els ulls tancats, en un extrem
de l’aula, i la resta de companys se situaran
a l’extrem contrari. El vigilant dirà: Un, dos, tres,
pica paret. Mentrestant, els altres avançaran cap
a ell.
Quan acabi de dir aquestes paraules, es girarà
per comprovar que tots els nens estan quiets.
Si algun es mou, haurà de tornar a la posició
de sortida. El joc s’acabarà quan un alumne
aconsegueixi arribar primer a la meta,
on hi ha el vigilant.
DESENVOLUPAMENT
RelleusDividim els nens en equips de quatre per fer
curses de relleus, seguint les indicacions:
– Dempeus, han d’anar saltant amb els peus junts.
– Asseguts, s’han de desplaçar de quatre grapes.
– Ajaguts de panxa enlaire, han d’avançar cap
endarrere.
Pluja de pilotesAgrupem els alumnes en dos equips i col·loquem
una corda estirada al mig. Quan ho indiquem,
cada equip començarà a llançar pilotes al camp
contrari, de manera que els alumnes que estiguin
en aquell costat les hauran de recollir i llançar
ràpidament a l’altre. Perdrà l’equip que tingui més
pilotes al camp quan decidim parar el joc.
RELAXACIÓ
Massatges amb pilotesPer parelles, ens farem massatges els uns als
altres, fent rodar suaument una pilota sobre
l’esquena del company. Després d’una estona,
intercanviarem els rols.
14
PRIMER TRIMESTRE
Soc conscient del meu cos
Abans de fer la proposta de relaxació, demanem als alumnes
que recorrin les diferents parts del seu cos amb un objecte (pilota,
corró…) i que observin les sensacions que els produeix: sentiu
pessigolles?, a on?, hi noteu pressió?, la força que noteu és
sempre igual?
Convidem els nens i nenes a tancar els ulls durant l’activitat
i a concentrar-se en cadascuna de les parts del cos per donar
resposta a aquestes preguntes.
Per acabar, podem suggerir que facin un dibuix que resumeixi
l’experiència, utilitzant els colors que vulguin per il·lustrar
cadascuna de les sensacions que han notat, per exemple,
el blau per simbolitzar el fred, el vermell per a la calor…
15
PRIMER TRIMESTRE
Sessió 2Continguts
– Les parts del cos
– Postures corporals: assegut/estirat
– Ràpid/lent
– Desplaçaments: caminar cap endavant,
cap endarrere, saltar…
– Desplaçaments segons consignes
– Imitacions
PREPARACIÓ
Ens movemDemanem als alumnes que es moguin per l’aula,
primer caminant i després seguint les nostres
indicacions: gatejant, caminant de puntetes, fent
salts amb els peus junts… A poc a poc, anirem
introduint desplaçaments una mica més complexos:
caminar cap endarrere, saltar obstacles… No ens
hem de descuidar d’indicar-los el ritme al qual
s’han de moure: ràpid o lent.
Els esqueletsIndiquem als alumnes que caminin per l’aula
variant la velocitat, segons les nostres consignes:
si piquem de mans, hauran d’anar més de pressa,
i si senten una trepitjada, abaixaran el ritme.
A continuació, augmentem la complexitat del joc
demanant que segueixin altres indicacions:
– Caminem unint els colzes.
– Caminem amb els canells junts.
– Ens movem mentre ens toquem els turmells.
DESENVOLUPAMENT
Que ens mullem!Assignem a cada cantó de l’aula un lloc:
la casa, l’escola, el poliesportiu i el parc.
Expliquem als alumnes que la seva missió serà
anar des de casa fins al parc, passant pels
quatre cantons, sense que els agafi la pluja,
representada per dos alumnes. Canviarem
els alumnes que representen la pluja després
d’haver jugat diferents rondes.
Les fadesTriem dos alumnes per representar dues fades,
i busquem dos palets o algun altre objecte que
ens pugui servir de vareta màgica. Els indiquem
que hauran de tocar els companys amb la vareta,
i aquests hauran de quedar paralitzats per la
màgia, sense moure’s, fins que un altre company
passi per sota de les cames. Cada cert temps,
anirem canviant els rols.
RELAXACIÓ
Com descansem?Per acabar la sessió, posem matalassos a terra
i demanem als alumnes que s’hi col·loquin a sobre
per descansar. Deixem que cadascun triï la
manera com se sent més còmode: assegut, estirat
de panxa enlaire o de bocaterrosa, de costat…
Quan acabem, els preguntem, d’un en un, quina és
la seva postura preferida per descansar i dormir.
Nota. Podem ambientar el moment de descans amb
alguna de les audicions de música de relaxació
16