Mida poblacional i densitat de rapinyaires forestals a la meitat nord de
la Serralada Litoral.
F. X. Macià, X. Larruy, J. Grajera, J. Moreno i S. Mañosa¹.
¹ Departament de Biologia Animal. Universitat de Barcelona
• Els rapinyaires es consideren bons indicadors de la biodiversitat (Sergio et
al., 2005).
• La meitat nord de la Serralada Litoral és important pels rapinyaires diürns.
Entre el 1961-2011 s’han citat 28 espècies, algunes amenaçades o en
perill, p.e.: Àguila cuabarrada (Aquila fasciata), Milà reial (Milvus milvus) o
Falcó cama-roig (Falco vespertinus).
• L’àguila marcenca i l’aligot vesper són Espècies d’Interès en Conservació
Prioritària 3 dins el Pla estratègic de conservació de la fauna de la Xarxa de
Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona (Torre et al., 2009).
Introducció
En aquest treball s’aporta informació detallada sobre l’abundància i la densitat de 4
rapinyaires forestals presents en els parcs de Serralada de Marina, Serralada
Litoral i del Montnegre i el Corredor, així com en les àrees preparc:
Aligot vesper (Pernis apivorus)
Àguila marcenca (Circaetus gallicus)
Astor (Accipiter gentilis)
Aligot comú (Buteo buteo)
Àrea d’estudi
Superfície: 464 km²
• Observació des de punts: parades
nupcials, construcció del niu,
transport de preses, etc.
• Recerca a peu i visites control als
nius: localització precisa dels nius i
obtenció paràmetres reproductors.
Mètodes. Prospecció
1. Nius actius (N).
2. Volanders que no pertanyien als nius actius localitzats (V).
3. Observacions reiterades d’adults transportant preses en època de criança de polls en sectors on no s’havien trobat nius ni observat volanders (TP).
4. Observacions d’adults transportant material de niu en sectors en els que no s’havia obtingut cap dada de les anteriors (TMN).
5. Observacions de marcatges territorials i de parada nupcial durant el zel, i la presència d’exemplars amb comportament agonístic al llarg de tot el cicle reproductor, en sectors on no es disposava de cap dada de les anteriors (PN).
Mètodes. Estima del nombre de territoris
Les dades de camp es classificaren en les següents categories, en base a la
fiabilitat de cara a determinar la presència, més o menys segura, de parelles
nidificants:
Per fer l’estima del nombre de parelles nidificants s’ha tingut el compte el
següent criteri, sempre posant atenció en no duplicar territoris i distingint-
los, segons les evidències recollides, entre territoris amb Reproducció
segura-probable i amb Reproducció possible:
1. Reproducció segura-probable. S’han sumat els nius (N), pollades de
volanders (V) i els adults transportant preses o material (TP i TMN).
2. Reproducció possible. S’han sumat els territoris categoritzats com PN.
Mètodes. Estima del nombre de territoris
Mètodes. Distàncies entre territoris
• Com a mesura de la distància promig entre territoris, s’ha utilitzat la mitjana de distàncies entre els nius veïns més pròxims ocupats en un mateix any (Carrete et al., 2001).
Distància mínima mitjana
Prova G
• Per testar la regularitat o aleatorietat en la distribució dels nius s’ha aplicat la prova G.
• El valor G s’ha calculat mitjançant la divisió de la mitjana geomètrica dels quadrats de les distàncies al niu veí més proper entre la mitjana aritmètica dels mateixos quadrats (Brown, 1975).
• G > 0,65 indica regularitat; G < 0,65 aleatorietat (Brown 1975, Watson, 1997).
Els càlculs s’han efectuat entre conespecífics i heterospecífics.
Els resultats s’han de contemplar com preliminars, donat que a bona part de
l’àrea d’estudi manca una prospecció més exhaustiva.
Resultats. Poblament
Aligot vesper
Àguila marcenca
Aligot comú
Astor
N 1 6 10-11 20
V 14 3
TP 1 3
TMN 1
Rep. segura-probable 1 (11-14%) 6 (60%) 26-27 (28-30%) 26 (32-36%)
PN 6-8 4 64-66 46-56
Rep. possible 6-8 (67-89%) 4 (40%) 64-66 (69-73%) 46-56 (56-78%)
Total 7-9 10 90-93 72-82
Nombre de territoris segons les evidències de reproducció. N: nius, V:
volanders, TP: transport de preses, TMN: transport de material de niu; PN:
parada nupcial i altres manifestacions de zel.
Resultats. Densitats
Espècie Densitat
Aligot vesper 1-2 territoris/100 km2
Àguila marcenca 2 territoris/100 km2
Aligot comú 19-20 territoris/100 km2
Astor 16-18 territoris/100 km2
Taula comparativa de densitats de l’àrea d’estudi i d’altres regions
Espècie Autors Àrea d’estudi Densitat Període
À.
marcenca¹
Martí & del Moral 2003 Múrcia 1 p/52 km² 1986-2002
Bakaloudis et al., 2005 Grècia 1 p/16,9 km² 1996-1998
Frèze 2008 França 1 p/56 km² 2008
Present treball Meitat nord de la
Serralada Litoral
1 p/46 km² 2010-11
A. comú² Sim et al., 2001 País de Gal·les 1 p/1,2-4,5 km²
1994-1995
Calvet et al., 2004 Urgell, Segarra,
Garrigues
1 p/4,8-14,3 km²
1980-1990
1999-2004
Zuberogoitia et al.,
2006
Biscaia-Múrcia 1 p/2,2-12,5 km² 1996-2003
Present treball Meitat nord de la
Serralada Litoral
1 p/17,2-17,9 km² 2010-11
Resultats. Densitats
¹Densitats calculades sumant territoris amb reproducció segura, probable i possible. ²Densitats calculades sumant només territoris amb reproducció segura i probable.
Espècie Autors Àrea d’estudi Densitat Període
A. vesper¹ Steiner 2000 Aústria 1 p/6,4-9,1 km² 1992-97
Pina 2007 País basc 1 p/6,5 km²
Present treball Meitat nord de la Serralada Litoral
1 p/51,9-66,3 km² 2010-11
Astor² Mañosa 1994 La Segarra 1 p/6,8 km² 1985-1989
Penteriani & Faivre 1997 Apenins 1 p/19,9 km²
Cirera 2002 P.N. St. Llorenç de Munt i de l’Obac
1 p/17 km² 2000-01
Present treball Meitat nord de la Serralada Litoral
1 p/17,9 km² 2010-11
Resultats. Densitats
Taula comparativa de densitats de l’àrea d’estudi i d’altres regions
Àguila marcenca (present treball) n Grècia (Bakaloudis et al., 2005) n
4,4 km (rang 2,3-6, Dvst=1,5) 5 2,7 km 22
Distància mínima mitjana. Conespecífics
Aligot comú (present treball) n Itàlia (Sergio et al., 2002) n
0,9 km (rang 0,5-1,3, Dvst=0,5) 2 1,1 Km 108
Astor (present treball) n Depressió Central (Mañosa 1993)
Grècia (Poraizidis et al., 2007)
n
2,5 km (rang 1-3,6, Dvst=0,9) 7 1,4 / 3,1 km 65/25
Distància mínima mitjana. Heterospecífics
Àguila marcenca-Astor n Aligot comú-Astor n
1 km (rang 0,7-1,7, Dvst=0,5) 6 0,6 km (rang 0,2-1,1, Dvst=0,4) 3
À. vesper-Astor n Aligot vesper-Àguila marcenca n
0,5 km 1 3,6 km 1
Àguila marcenca-Aligot comú n
0,4 km 1
Valor de la prova G per la distància entre nius. G <65 aletorietat; G > 65 regularitat
Espècies n G
Conespecífics
Àguila Marcenca 5 0,81
Astor 7 0,80
Heterospecífics
Aligot comú-astor 3 0,50
Àguila marcenca-astor 6 0,74
El valor de la prova G indica una distribució regular dels nius de conespecífics i
heteroespecífics, excepte per la categoria aligot comú-astor.
Discussió. Poblament i densitat
Àguila marcenca
• La seva densitat podria estar condicionada per l’alt grau d’influència
humana, donat la seva sensibilitat envers la pertorbació humana durant la
nidificació (Bakaloudis et al., 2001; López-Iborra et al., 2010).
Aligot vesper
• La baixa densitat seria consistent amb el mapa d’índex d’abundància a
Catalunya, que suggereix unes preferències per les regions amb un clima
més continental (Estrada et al., 2004).
Mapa d’índex d’abundància extret
de l’Atles dels ocells nidificants
de Catalunya 1999-2002
(Estrada et al., 2004).
Aligot comú
• La densitat en tota l’àrea d’estudi considerant totes les evidències
(1 territori/5-5,2 km²) és inferior a la densitat de territoris amb
reproducció segura-probable trobada a un sector intensament
treballat de 12 km² (1 territori/2,4 km²).
Astor
• La densitat de l’àrea d’estudi considerant totes les evidències de
reproducció (1 territori/5,7-6,5 km²) està pròxima a la densitat de
territoris amb reproducció segura-probable provinent de la
prospecció intensa d’un sector de 46 km² (1 territori/6,6 km²).
Aquesta densitat és pràcticament idèntica a la descrita per la
Segarra entre el 1985-1989 (Mañosa 1994), que és la més alta
documentada per Catalunya fins ara.
12 km² (3%)
46 km² (10%)
Aligot comú
Astor
% de l’àrea d’estudi prospectada
exhaustivament per l’aligot comú i
l’astor.
• Les nostres estimes provenen de 2 anys de treball (2010-2011) en una àrea
extensa.
• El Montnegre no ha estat prospectat encara al detall per cap espècie.
• Al conjunt de l’àrea d’estudi mancaria comprovar la reproducció segura-
probable en aquells territoris en els que únicament s’ha pogut constatar la
reproducció possible.
• Les dades recollides fins ara indiquen que la mida poblacional de les 4
espècies a l’àrea d’estudi és remarcable, especialment en l’aligot comú i
l’astor.
• La distància entre conespecífics supera l’existent entre heteroespecífics,
dada consistent amb els resultats d’altres grups de rapinyaires forestals
(Poraizidis et al., 2007).
• La prova G mostra una distribució espacial regular entre conespecífics,
resultat que acostuma a anar associat amb un comportament de
competència (Tjernberg, 1983, Watson i Rothery, 1986; Solonen 1993).
• Entre heteroespecífics, sobta la regularitat entre l’àguila marcenca i l’astor.
• Entre aligot comú i astor la prova G indica aleatorietat. A Finlàndia es va
descriure una interferència negativa de l’astor sobre la reproducció de
l’aligot comú, i una possible competència entre ambdues pels llocs de
nidificació (Hakkarainen et al., 2004).
Discussió. Distàncies entre nius
La gestió adient de les àrees de nidificació pot esdevenir positiva en tres
direccions:
1. Preservar les poblacions.
2. Els sectors de nidificació podrien constituir a la llarga una xarxa de
parcel·les nuclears que contribuirien a garantir la continuïtat d’espècies
associades als hàbitats forestals madurs, i per tant conservar aquesta part
de la biodiversitat de la Serralada Litoral (Harris 1984; Tellería 2001).
3. La presència d’aquests rapinyaires pot proporcionar beneficis per la
biodiversitat de la Serralada Litoral, afavorint un equilibri entre les
poblacions de les seves preses.
Discussió. La gestió
• L’astor i l’aligot comú utilitzen
boscos madurs d’obaga.
• L’aligot vesper és una espècie
escassa i de la qual únicament es
coneix un niu.
De cara a la gestió
s’ha de valorar que:
• L’àguila marcenca és escassa i sensible a les molèsties humanes, un dels
reptes pel que fa a gestió atès l’alt grau d’influència humana a l’àrea
d’estudi.
Considerem que el present estudi és encara incomplet. El coneixement detallat
de la distribució i abundància dels rapinyaires tractats serà necessari per
gestionar part del patrimoni natural de la Serralada Litoral i planificar
aprofitaments forestals que siguin compatibles amb la conservació de la
biodiversitat.
Moltes gràcies!
Aquest estudi s’ha pogut dur a terme gràcies al finançament dels parcs de la
Serralada de Marina, de la Serralada Litoral i del Montnegre i el Corredor.
Volem agrair especialment la col·laboració de Toni Bombí, David Carrera,
Isadora Christel, el cos de guardes dels parcs, Guillem Llimós, Roser Loire,
Iguàzel Pac, Cinta Pèrez, Jordi Ribas, Ramón Sanz i Francesc Sardà.