DOSSIER DE PRÀCTIQUES
2n ESO
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES Col ·legi Mare de Déu de la Mercè
Nom:_______________________
Safata num._______________
2
PRÀCTIQUES DE CIÈNCIES NATURALS
SEGON D’ESO
Col·legi Mare de Déu de la Mercè
3
NORMES DE SEGURETAT
1. Cal portar bata per evitar el possible contacte dels reactius amb la pell o la roba. 2. No es pot menjar ni beure al laboratori. 3. Mai no tasteu cap producte químic. 4. Cal llegir les etiquetes abans d’emprar qualsevol reactiu i seguir-ne les
indicacions. 5. Procureu evitar el contacte dels productes químics amb la pell, ulls i qualsevol
mucosa. No es poden tocar els reactius amb els dits, sinó amb una espàtula ben neta.
6. Mai no pipetegeu aspirant amb la boca. 7. No s’han d’ensumar els reactius. Si són inflamables cal manipular-los lluny de
qualsevol flama. Per olorar no hem de posar el nas al tub on es desprenen gasos, és suficient ventar el gas cap al nas.
8. La manipulació de qualsevol producte que pugui despendre vapors tòxics i/o corrosius caldrà fer-la amb molta cura en un lloc ventilat. L’atmosfera del laboratori cal que estigui el més neta possible.
9. No retornar mai l’excés de reactiu al recipient originari. 10. Gairebé tot el material del laboratori és de vidre i, per tant, es trenca fàcilment.
Vés amb compte quan hi treballis. 11. Per escalfar un tub d’assaig cal agafar-lo amb unes pinces de fusta i mantenir-lo
inclinat, passant-lo sobre la flama, de manera que no estigui fix. 12. Per pesar substàncies s’utilitza la balança. Els reactius no han de posar-se mai
directament sobre els plats, sinó en un vidre de rellotge prèviament tarat, en el cas dels sòlids, o en un vas, en el cas de líquids.
13. Els residus s’emmagatzemaran en els llocs disposats a tal efecte i no es llançaran a les piques o papereres del laboratori sense el permís del professor.
14. L’eliminació de residus líquids es fa a l’aigüera, però cal obrir prèviament l’aixeta i deixar que ragi mentre s’aboca el líquid.
15. En cap cas es llençaran materials sòlids a les piques del laboratori. Les restes de sòlids i d’altres materials inservibles es llencen a la paperera.
16. Les restes de vidre trencat es llencen en una capsa destinada precisament a aquesta finalitat, ja que cal evitar riscs innecessaris al personal de la neteja.
17. No han de modificar-se en cap cas les quantitats de reactius indicades pel professor/a.
18. No feu mai cap experiment que no hagi estat autoritzat per un professor ni utilitzeu un aparell si abans no sabeu com funciona.
19. Treure material o productes fora del laboratori serà sancionat severament. 20. Quan sigui necessari, abans de sortir del laboratori, renteu-vos les mans amb
sabó i aigua. 21. Un cop acabat el treball, cal deixar les taules i el material ben net, ordenat i
col·locat a la seva safata corresponent.
4
Col·legi Mare de Déu
de la Mercè Departament de Ciències
LABORATORI
D’ ASTRONOMIA
PRÀCTICA 1. MOVIMENTS DE LA TERRA Objectiu Simular els efectes que té l’orientació de la Terra amb el Sol per fi d’entendre com, quan i per què tenim diferents estacions. Material
� Material d’escriure � Paper quadriculat � Lot � Bales de vidre � Regle � Aro
Introducció teòrica La reflexió d’un cos en xocar amb una superfície llisa rebota amb un angle (angle de reflexió). Aquest angle com indica el dibuix és el mateix per el d’entrada com per al de sortida. Per tant si mesuro l’angle total i el divideixo entre dos tindré l’angle d’entrada.
5
Metodologia EXPERIÈNCIA 1 Per veure com influeix la inclinació de la Terra amb el Sol, fes la simulació del Sol amb un lot de manera que des de la mateixa distància al full marquis la zona més il·luminada i comptis els quadrats que fa aquesta circumferència. Has de fer dues experiències: a. amb el lot perpendicular al full b. amb el lot amb una certa inclinació (entre 30 i 60 º) EXPERIÈNCIA 2 En aquest punt intentem veure com a partir de l’equador (on el Sol arriba perpendicular a la superfície) fins als pols (on el Sol arriba paral·lel a la superfície), el Sol incideix en el nostre planeta
1. Col·loca l’aro en una superfície molt llisa (de manera que una bala de vidre pugui corre bé sense pertorbacions)
2. Col·loca el regle (mínim 50 cm.) tocant l’aro 3. Tira la bala de vidre ( 3 vegades per posició) 4. Calcula l’angle que fa la bala al sortir en relació amb el regle 5. Repeteix aquests passos per 4 posicions més
6
Resultats Per a cada posició calcula l’angle de rebot, fes la mitjana i per conèixer l’angle
d’entrada de la bola, divideix la mitjana entre dos .
POSICIO ANGLE MITJA MITJA /2 1
1 1 2
2 2 3
3 3 4
4 4 5
5 5
Qüestions 1. On creus que el Sol serà més fort quan incideix de manera perpendicular o bé amb angle respecte de la superficie? _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ 2. Relaciona els resultats que has obtingut en l’experiència 2 i digues On el Sol tindrà més energia per unitat de superficie (radiació solar)? _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ 3. De què depèn la radiació solar? _______________________________________________________________ _______________________________________________________________
7
Col·legi Mare de Déu
de la Mercè Departament de Ciències
LABORATORI D’
ASTRONOMIA
PRÀCTICA 2. LA TERRA I LA LLUNA Objectiu L’objectiu d’aquesta pràctica és conèixer les diferents fases de la lluna i les causes d’aquests i dels eclipsis. Material
� Figures esfèriques, per a representar la Lluna i La Terra � Llum artificial (Lot) � Material d’escriure
Metodologia 1. Per on surt el Sol?
Sabem que el Sol surt per l’est, es a dir a Catalunya per a mar. En aquest punt de la pràctica i gràcies al model que pots fer amb una esfera i una llum direccional (lot), fes el moviment que ha de tenir la Terra per que el sol ens surti per l’est?
2. Quines fases té la Lluna? Abans d’explicar com ho has de fer farem referència a que la Lluna té quatre fases :
� Lluna plena : quan està totalment il·luminada � Lluna nova : quan està sense il·luminar � Quart creixent : Període en que augmenta la part il·luminada � Quart minvant: Període en el que disminueix la part il·luminada.
En aquest punt de la pràctica us heu de col·locar com si fóssiu la Terra. Feu un dibuix esquemàtic de la posició del Sol, la Lluna i La Terra entre si, per esbrinar com han d’estar col·locats per que La Terra vegi el tipus de lluna.
8
3. Eclipsis de Sol Amb dos models esfèric, un per la Lluna (petit ) i un gran (La Terra), fes un model que representi un eclipsi de Sol
Resultats
1. Fes un dibuix d’una esfera del La Terra i indica mitjançant una fletxa com és el gir de la Terra.
2. Fes 4 esquemes de la disposició de la lluna, el Sol i La Terra per cada un tipus
de fase lunar.
9
3. Dibuixa com és l’esquema de l’eclipsi, només de la part de la Terra . Indica la part d’ombra i penombra.
Qüestions 1. Mira en un mapamundi on estan situats Espanya i les Illes canàries. Per què creus
que a les illes Canàries se li resta una hora respecte a nosaltres? Per el mateix motiu a Egipte se li suma o se li resta 1 hora?
2. Com és possible una lluna plena sense que hi hagi un eclipsi? Sempre que hi ha
Lluna nova tenim un eclipsi? 3. Com ha d’estar la Lluna respecte a la Terra per que sigui capaç de tapar tot el Sol, e
comptes de deixar un anell molt ampli? 4. Quan hi ha un eclipsi sempre el veiem a tot el món?
10
Col·legi Mare de Déu de la Mercè
Departament de Ciències
LABORATORI D’
ASTRONOMIA
PRÀCTICA 3. EFECTE DE LA INCLINACIÓ DE L’EIX DE RO TACIÓ Objectiu
L’objectiu de la pràctica d’avui és observar i treure conclusions de l’efecte que produeix la inclinació de La Terra envers al raigs solar que arriben al planeta.
Material
� Full quadriculat � Llapis � Lot � Cinta d’enganxar � Barra llarga o regle � Transportador d’angles
Metodologia 1. Enganxa la barra amb l’ajuda de la cinta d’enganxar a la llanterna a fi de comptes de
deixar sempre la mateixa distància sobre el paper. Abans assegura’t que la llum que dona a aquesta distància no es surt del paper
2. Agafa la llanterna i el full quadriculat. Posa la llanterna damunt la taula i encén-la 3. Apaga el llum de l’habitació, de manera que el feix de llum il·lumini al paper
perpendicularment al paper ( formant 90º amb la superfície) 4. Marca amb el llapis el contorn de la part il·luminada del paper 5. Compta els quadres de l’àrea marcada al full 6. Repeteix l’operació feta abans ( passos 3,4 i 5) amb els angles de 20º, 30º i 45º.
11
Resultats Omple el quadre que tens a continuació
Ne. experiència
Angle Àrea pintada
Qüestions
1. Suposant que la lot escalfa el paper que il·lumina, la calor s’ha repartit per tota la zona il·luminada. Per tant, quan rep més calor cada quadrat de paper?
2. Amb quin fenomen observable cada any té relació aquesta experiència ?
3. Si les quatre experiències fetes mostressin el que passa en quatre punts del planeta en un mateix moment, marca a la circumferència a on pertany cada una d’aquestes experiències.
H.nord
H. sud
12
4. Quin és el percentatge de radiació respecte de la zona on dona amb major intensitat la radiació solar?
Adjunta al dossier tots els fulls quadriculats que heu utilitzat per fer el treball, posant-hi els noms del grup.
13
Col·legi Mare de Déu
de la Mercè Departament de Ciències
LABORATORI DE
GEOLOGIA
PRÀCTICA 4. ELS MINERALS
Objectiu • Conèixer el funcionament d’una clau de determinació • Identificar mostres de diferents minerals Material
� Minerals � Àcid clorhídric � Navalla
Metodologia Seguint la clau de determinació esbrineu quin són els minerals que teniu com a mostra. Després dibuixeu-lo, indicant quins caràcters heu tingut en compte de la clau. 1. - Amb esclat metàl·lic ........................................................................................ 2
- Sense esclat metàl·lic ..................................................................................... 4 2. - Es ratlla amb la navalla ...................................................................... GALENA
- No es ratlla amb la navalla .............................................................................. 3 3. - Color groc llautó ..................................................................................... PIRITA - Color negre, l’imant l’atreu ............................................................ MAGNETITA 4. - Fa bombolles en contacte amb l’àcid clorhídric ............................................... 5 - No fa bombolles en contacte amb l’àcid clorhídric ........................................... 6 5. - Forma de prisma hexagonal ......................................................... MALAQUITA
- Sense aquesta forma....................................................................................... 7 6. - Es ratlla amb la ungla ............................................................................ HALITA - No es ratlla amb la ungla ...................................................................... QUARS 7. - De color verd .................................................................................... ATZURITA - D’altre color ...................................................................................................... 8 8. - De color blau ........................................................................................CALCITA - De color blanc o groguenc ................................................................... OLIVIN
14
Col·legi Mare de Déu de la Mercè
Departament de Ciències
LABORATORI DE
GEOLOGIA
PRÀCTICA 5. EFECTE HIVERNACLE Objectiu L'objectiu d'aquesta pràctica és demostrar l'existència de l’efecte hivernacle a la en una atmosfera amb excés de CO2. Material
� Dos recipients de 500 ml � Comprimit efervescent � Termòmetre digital de O - 100°C � Si no hi ha Sol, una bombeta de 100 W
Introducció teòrica L' efecte hivernacle consisteix en l' elevació de temperatura que experimenta l' atmosfera a causa de la presencia de determinats gasos, que deixen passar la radiació del Sol i absorbeixen el calor emesa per la Terra. Per comprovar com es comporten alguns d'aquests gas os d'efecte hivernacle, compararem l' augment de temperatura en dos recipients (un d' ells conté diòxid de carboni en excés) Metodologia Haurem de seguir aquests passos: l. En un dels recipients es posa una mínima quantitat d'aigua (10 ml) i s 'hi afegeix el comprimit efervescent. Això genera dins el recipient un ambient amb CO2 i amb humitat ambiental. El recipient es tapa amb paper d'alumini i li fem un forat. L 'altre recipient també es tapa amb paper d'alumini foradat 2. S'exposen els recipients al Sol. Cada dos minuts es pren nota de la temperatura inserint el termòmetre per el forat del tap.. 3. Els resultats de les temperatures es poden registrar en una gràfica de temperatura en funció del temps.
1
Resultats Pas 2 :
Temps Tª aire Tª + CO2 Temps Tª aire Tª + CO2 Inicial 2 min 4 min
Pas 3: representació gràfica (representa els valors obtinguts en cada recipient amb diferent color, de manera que et quedaran representades dues gràfiques de dos colors diferents) Temperatura min
2
Qüestions l. En quin dels dos recipients s 'ha assolit una temperatura més alta? Per que creus que es registren diferents temperatures en un recipient i en un altre? 2. Anomena algun gas responsable de l'efecte hivernacle. 3. L 'efecte hivernacle és beneficiós o nociu pel nostre planeta? 4. Explica l'efecte hivernacle mitjançant un dibuix on es vegi la Terra, el Sol i l' efecte que es produeix.
3
Col·legi Mare de Déu de la Mercè
Departament de Ciències
LABORATORI DE
FÍSICA
PRÀCTICA 6. PRESSIÓ ATMOSFÈRICA Objectiu L'objectiu d'aquesta practica és que comprenguis el concepte de pressió atmosfèrica i el funcionament del baròmetre. Material
� Tub d'assaig � Proveta � Manega d'aigua � Recipient per I'aigua. � Aigua � Colorant � Corda
Introducció teòrica En el segle XVII el científic Torricelli va comprovar el fet que posant un tub Llarg de vidre, ple de mercuri, cap per vall damunt d'una cubeta. Una part del mercuri va sortir del tub a la cubeta però la major part va quedar dins del tub. Avui nosaltres farem alguna cosa semblant.
Metodologia Haurem de seguir aquests passos 1. Omple un tub d'assaig amb aigua i posa'l cap per vall en un recipient amb aigua. Comprova si I'aigua cau del tub 2. Ara fes el mateix amb una proveta (200 ml) 3. I amb una de 1000 ml.? 4. Amb una manega ?Per aquest la classe ha d'estar al pati omplir la manega d'aigua prèviament tenyida amb algun colorant per veure on arriba. Un cap s'hagi omplert la manega amb aigua s'ha de tapar un dels extrems per assegurar que no entri aire, aquest extrem serà el que haurem de pujar amb "ajuda d'un cordill, I'altre extrem s'introdueix dins d'un cub amb aigua.
4
Resultats Pas 1 Pas 2 Pas 3 Pas 4 Qüestions
1. Ha caigut I'aigua del tub d'assaig? Per que creus que ha passat això?
_______________________________________________________
_______________________________________________________
2. I amb la proveta?
_______________________________________________________
3. I amb la proveta gran? Per que creus que ha passat això?
_______________________________________________________
4. Ara amb la manega. Que ha passat? Per que creus que arriba a aquesta altura?
_______________________________________________________
5. Fes una explicació del fenomen físic que es dona aquí .
_______________________________________________________
_______________________________________________________
_______________________________________________________
5
Col·legi Mare de Déu de la Mercè
Departament de Ciències
LABORATORI DE METEOROLOGIA
PRÀCTICA 7 . ELS MAPES DEL TEMPS
Objectiu L 'objectiu d'aquesta practica és l’aprenentatge de conceptes i procediments relacionats amb la meteorologia i el mapes del temps amb l’ajuda de l’ordinador. Material
� Llapis � Retolador � Webs: � www.xtec.es/aulanet/ud/ciencies/meteoro/index.htm � www.tvc.es/eltemps/prev/msat.html
Introducció teòrica Els meteoròlegs són els encarregats d'estudiar el temps i les variacions que sofreix al llarg del temps, per que tu siguis capaç de fer-ho, primer has de poder entendre les eines bàsiques que utilitzen com els mapes d’isòbares, els mapes del meteosat. Gràcies a aquests es poden fer prediccions més o menys acurades del temps que tindrem en els propers dies. En la pàgina web 'www.xtec.es/aulanet/ud/ciencies/meteoro/index.htm . Esta dividida en dos lliçons situat en la primera IIi~6 i respon les preguntes que et proposem a continuació. No vagis directament a la pregunta, es tracta de buscar la informació que et demanen, però hi ha més per aprendre.
Metodologia Haurem de seguir aquests passos
1. Entra en la pagina web www.xtec.es/aulanet/ud/ciencies/meteoro/index.htm. 2. Clica en la fitxa 1 de les activitats 3. Respon les preguntes que tens a continuació
a. Quina diferencia hi ha entre clima i temps ? b. Que són les isòbares? c. Quin instrument ens indica si la pressió puja o baixa?
6
d. Que és un anticicló? e. Que és una depressió i quin altre nom rep? f. Com gira el vent en un anticicló o borrasca? Fes un dibuix on es representi g. Quan bufen els vents forts i els vents fluixos? h. Què és un front? Quins tipus hi ha ? Dibuixa’ls i. Activitat fitxa 1 unitat 2 4.Entra en la web www.tvc.es/eltemps/prev/msat.html 5.Compara el mapa del meteosat amb el mapa d’isòbares. Quines conclusions pots treure? Respostes
_______________________________________________________
_______________________________________________________
_______________________________________________________
_______________________________________________________
_______________________________________________________
_______________________________________________________
_______________________________________________________
7
Col·legi Mare de Déu
de la Mercè Departament de Ciències
LABORATORI DE
GEOLOGIA
PRÀCTICA 8. CONSUM D’AIGUA
Objectiu L' objectiu d' aquesta practica és descobrir una sèrie d' eines que ens puguin resultar útils per realitzar un consum responsable de l' aigua. Material
� www.xtec.es � Llapis
Introducció teòrica L' aigua és un bé escàs i finit Per això és molt important dur a terme una gestió responsable d'aquest bé, tant per part del govern com per part nostre. S'ha de saber utilitzar-la, si volem poder gaudir-ne en un futur Metodologia Haurem de seguir aquests passos 1 . Entra en la pagina web www.xtec.es, un cop aquí clica en l'apartat ciències de la naturalesa , selecciona i per últim entra en el tema Planeta sec? no gràcies. 2. Realitza les activitats corresponents. 3. Entra en la pagina web www.xtec.es, un cop aquí clica a edu365, un cop allà clica en "apartat ciències de la naturalesa , selecciona L'aigua és aigua? dins de les unitats didàctiques. 4. Llegeix tota l'explicació teòrica i per últim clica a l'apartat Avalua't, respon les preguntes.
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
8
Qüestions 1 .Assenyala V (veritat) o F (fals) en cadascuna de les afirmacions del següent qüestionari sobre els consells per estalviar aigua:
QÜESTIONS V F És millor banyar-se o dutxar-se? Existeixen aparells estalviadors d'aigua? La rentadora és millor posar-la mig plena Els aliments congelats convé descongelar-los sota l'aixeta La gespa a l'estiu es millor deixar-la alta Per netejar la terrassa sempre cal utilitzar una mànega amb aigua Quan marxem de vacances no cal tancar la clau de pas de l'aigua Els medicament no s'han de llençar pel wàter Llençar pintura pel wàter no contamina L'oli és altament contaminant El paper higiènic blanc és més ecològic El sabó és un material biodegradable i s'elimina fàcilment
2. Copia les 4 primeres preguntes de l'apartat avalua't amb la resposta correcte corresponent.
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
9
Col·legi Mare de Déu
de la Mercè Departament de Ciències
LABORATORI DE
BIOLOGIA
PRÀCTICA 9. XARXES TRÒFIQUES Objectiu • Conèixer el significat de xarxa tròfica i piràmide alimentària. • Saber ubicar els éssers vius dintre d’una xarxa tròfica o una piràmide
alimentària. Introducció teòrica En un determinat ecosistema ens trobem amb les següents relacions tròfiques entre els organismes:
• L’escarabat s’alimenta de gramínies i brots de roure. • El mussol s’alimenta d’esquirols i capsigranys • El senglar s’alimenta d’aglans • L’esquirol s’alimenta de brots de roure i aglans. • La serp s’alimenta d’esquirols i rats penats. • El capsigrany s’alimenta d’escarabats i aranyes • L’aranya s’alimenta d’escarabats • El rat penat s’alimenta d’escarabats.
Metodologia • Retalleu els organismes de la pàgina adjunta i enganxeu-los darrera d’aquesta
formant una piràmide alimentària en la que hi hagi productors, consumidors primaris i secundaris.
• Retalleu els organismes de la pàgina adjunta i enganxeu-los en un full formant
una xarxa tròfica.
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
10
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
11
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
12
Col·legi Mare de Déu
de la Mercè Departament de Ciències
LABORATORI DE
GEOLOGIA
PRÀCTICA 10. QÜESTIONARI PLANETA BLAU
1. A quina profunditat arriba el catxalot? ____________ Quina pressió hi ha a
aquesta profunditat? _____________
2. A quina profunditat deixa d’haver llum solar? ___________________
3. Com es diu la llum generada pels animals? ______________________
4. Fins a quina profunditat es realitza la fotosíntesi? _________ Per quin motiu?
_______________________________________________________________
5. Per què a 4.000 m de profunditat l’aigua és tan cristal·lina? _______________
_______________________________________________________________
6. Els peixos grans que viuen al fons abisal de què s’acostumen a alimentar?
______________________________________________________________
______________________________________________________________
7. A quina temperatura surt l’aigua per les xemeneies volcàniques? ________
Quina substància surt per elles? __________________________________
8. De què s’alimenten els animals que viuen al costat de les xemeneies?
______________________________________________________________
9. I els que viuen al costat del llac salat del golf de Mèxic?
______________________________________________________________
10. Per què viuen tants anys els cucs tubícoles que viuen a prop del llac salat i tan
poc els que viuen a prop de les xemeneies volcàniques? ________________
______________________________________________________________
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
13
Col·legi Mare de Déu
de la Mercè Departament de Ciències
LABORATORI DE
FÍSICA
PRÀCTICA 11. FACTORS DE CONVERSIÓ Objectiu Canviar magnituds d’unes unitats a unes altres, totes relacionades amb el tema de moviment Material
� Llibreta Introducció teòrica Els factors de conversió ens permeten fer el canvi, dins d’una mateixa magnitud, d’una unitat a un altra. Les magnituds en el moviment, són l’espai, temps, velocitat i acceleració. Cada una d’aquestes es poden representar de maneres diferents. Tot seguit tens un quadre on pots veure diferents unitats per a cada una de les magnituds i la que pertany al sistema internacional.
MAGNITUD SISTEMA INTERNACIONAL
ALTRES UNITATS
ESPAI m cm, km
TEMPS s min, h
VELOCITAT m/s km/h, cm/s
ACCELERACIÓ m/s2
Com fer els canvis de conversió? 3 km m
3 km . m km
La unitat que tenim en la part numerador la posem en el denominador. En aquest cas els kilometres.
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
14
3 km . 1000m 1 km 3 · 1000 = = 3000 m 1 Unitat km/h o m/s o a l’inrevés. 72 km/h m/s km h m 72 · · h s km
km 1 h 1000 m 72 · · h 3600 s 1 km km 1 h 1000 m 72 · 1 · 1000 72000 72 · · = = = = 20 m/s h 3600 s 1 km 3600 · 1 3600 Metodología Fes els següents canvis d’unitats Longitud 1700 m passa-ho a km 240 cm passa-ho a m 3.5 m passa-ho a cm 21 cm passa-ho a mm
Posem per a cada unitat la seva relació amb l’altra. Sempre per la unitat gran li correspon 1 .
Operem : numeradors per numerador i denominadors per denominadors. (si es cau quan el denominador és 1 no cal posar-ho
Fem dos factors de conversió Si la unitat està en el numerador la posem en el denominador i a l’inrevés .
Posem per a cada unitat la seva relació amb l’altra. Sempre per la unitat gran li correspon 1 .
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
15
Temps. 2h passa-ho a min 4h passa-ho a s 36000 s passa-ho a h 240 min passa-ho a h Velocitat
108 km/h passa-ho a m/s 72 km/h passa-ho a m/s 5 m/s passa-ho a km/h 15 m/s passa-ho a km/h
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
16
Col·legi Mare de Déu
de la Mercè Departament de Ciències
LABORATORI DE
FÍSICA
PRÀCTICA 12. CINEMÀTICA
PROGRAMA: FÍSICA i QUÍMICA →→→→ MOVIMENTS RECTILINIS →→→→ M.R.U. ACTIVITAT 1
a) Escriu 30 a la velocitat inicial. b) Fes un clic en el botó "Començar". c) Has de clicar a "Anotar" cada cop que el centre del mòbil passi per les
diverses posicions cada 100 metres.(repeteix tres cops sempre les mesures i fes la mitjana)
d) Construeix una taula de valors amb les posicions i els temps obtinguts. e) Dibuixa la gràfica posició (vertical) - temps (horitzontal) en un paper
quadriculat. f) Quines conclusions treus?
ACTIVITAT 2
a) Escriu 25 a la velocitat inicial. b) Fes un clic en el botó "Començar". c) Has de clicar a "Anotar" cada cop que el centre del mòbil passi per les a) diverses posicions. d) Troba la velocitat mitjana cada 100 m (entre 0 i 100, 100 i 200, ...). e) Què passa amb la velocitat? f) Quines conclusions treus?
ACTIVITAT 3 a) Escriu 34 a la velocitat inicial. b) Fes un clic en el botó "Començar" c) Troba les posicions corresponents als temps: 5 s i 10 s. d) Troba les mateixes posicions utilitzant l'equació del moviment. e) Quines conclusions treus?
ACTIVITAT 4
a) Amb el programa, variant el valor de la velocitat, troba la velocitat a) que en 7 segons produeix un desplaçament de 200 metres. b) Calcula la velocitat de l'apartat anterior amb l'equació del moviment. c) Amb el programa, variant el valor de la velocitat, troba també la b) velocitat que en 10,3 segons produeix un desplaçament de 400 metres. d) Calcula la velocitat de l'apartat anterior amb l'equació del moviment. e) Quines conclusions treus?
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
17
Col·legi Mare de Déu
de la Mercè Departament de Ciències
LABORATORI DE
FÍSICA
PRÀCTICA 13. PROVA DE VELOCITAT Objectius Mesurar distàncies i temps amb precisió. Calcular velocitats a partir de les dades extretes i canviar les seves unitats Material
� Equipament esportiu . � Cronòmetre amb funció LAP � Full de pràctica � Material per escriure � Cons
Introducció teòrica Agrupeu-vos en grups de 3 i realitzeu una prova de velocitat, en el qual un de vosaltres corre, l’altre par el crono amb la funció LAP i l’últim apunta el temps de cada volta ( al pas pels 50, 100, 150,200 m.) Presa de dades. Les dades s’han de prendre en segons i centèsimes i si calgués en minuts. Heu d’agafar una referència fixa per polsar el cronòmetre sempre que el cos o un peu passi pel mateix punt. ( per exemple un con o fer una línia de sortida) RECORDA: V = d/t D = x1-x2
x1 = posició final. Per cada volta serà 50, 100, 150, 200 x0 = Posició inicial. Per cada volta serà 0, 50, 100, 150 Metodologia 1. Marca la volta que heu de fer (50 m) amb les mesures que mani el
professor. Ajuda’t de la cinta mètrica i dels cons. 2. Distribuïu les tasques a fer. Qui apunta? Qui utilitza el cronòmetre? Qui
corre? 3. Omple el quadre per fer l’estudi. 4. Calcula les dades de velocitat pels desplaçaments intermitjos i el total. 5. Elabora un gràfic per el moviment què has fet del tipus posició – temps
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
18
Resultats
Omple el quadre que tens a continuació. Les dades per x1 i x2 i d, les pots omplir abans de començar el treball.
Després calcula la velocitat mitjana per a tot el recorregut V = d total / temps total
alumne/a: ___________________
X1 X0 d= X1 –X0 t1 t0 t v (m/s) v (km/h)
alumne/a: ___________________
X1 X0 d= X1 –X0 t1 t0 t v (m/s) v (km/h)
alumne/a: ___________________
X1 X0 d= X1 –X0 t1 t0 t v (m/s) v (km/h)
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
19
Col·legi Mare de Déu de la Mercè
Departament de Ciències
LABORATORI DE
FÍSICA
PRÀCTICA 14. UTILITZACIÓ DEL DINAMÒMETRE Objectiu • Mesurar la força del pes de diversos cossos. • Mesurar la força de fricció d’un cos amb diferents superfícies. Material
� Vàries llibretes o estoigs de mida petita � Dinamòmetre � Superfícies de diferent rugositat
Metodologia • Mesura del pes d’un cos .
o Enganxeu la llibreta o l’estoig al dinamòmetre i anoteu el valor. o Per saber quin és el pes caldrà que tingueu en compte que
F = m · a (en el nostre cas) P = m · g
on la g és la gravetat que val g=10 m/s2
recordeu que la massa l’heu d’expressar en kg!
• Mesura de la força de fricció . o Enganxeu la llibreta petita o l’estoig al dinamòmetre i estireu d’ell a poc a
poc arrossegant-lo fins que es comenci a moure; el moviment ha de ser paral·lel a la superfície.
o Anoteu el valor passeu-lo a newtons. o Feu el l’experiment en tres superfícies amb diferent rugositat.
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
20
Resultats
1. Força: _________ N Força: _________ N
Massa: ________ Kg Massa: ________ Kg
2. Superfície 1 (________): ______ N Superfície 1 (________): ______ N
Superfície 2 (________): ______ N Superfície 2 (________): ______ N
Superfície 3 (________): ______ N Superfície 3 (________): ______ N
Qüestions 1. En quina superfície la força de fregament o fricció és més gran? Digues el
motiu. _____________________________________________________________ _____________________________________________________________
2. Expliqueu quines diferències trobeu entre la mesura amb el cos menys pesat i el més pesat? _____________________________________________________________ _____________________________________________________________
3. Podeu intuir, amb les experiències que heu realitzat, de què depèn la força de
fregament?
_____________________________________________________________ _____________________________________________________________
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
21
Col·legi Mare de Déu
de la Mercè Departament de Ciències
LABORATORI DE
FÍSICA
PRÀCTICA 15. ELASTICITAT Objectiu • Comprovar l’elasticitat d’una goma • Veure la relació que hi ha entre el pes que suporta i la longitud de la goma Material
� Gomes � Diferents pesos � Balança � Regle � Ganxos
Metodologia • Mesureu la longitud de la goma sense estirar • Peseu en una balança els diferents pesos que es proposa i anoteu-los • Enganxeu els diferents pesos a la goma i mesureu com varia la longitud • Feu un gràfic de línies en el qual es vegi com augmenta la longitud (eix y) en
funció del pes (eix x) Resultats
Pes 1 ________ Longitud ___________ Pes 2 ________ Longitud ___________ Pes 3 ________ Longitud ___________ Pes 4 ________ Longitud ___________ Pes 5 ________ Longitud ___________ Pes 6 ________ Longitud ___________
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
22
GRÀFIC PES – LONGITUD GOMA
Qüestions 1. Veus relació entre el pes que posem i l’estirament que pateix la goma? ______
2. Podries dir si aquesta relació es progressiva o augmenta de manera molt sobtada? __________________________________________________ _____________________________________________________________
3. Podries dir quin estirament tindria una goma amb un pes de:
_______ g: ___________ cm _______ g: ___________ cm _______ g: ___________ cm 4. De forma anàloga, podries dir quin pes hauríem de posar per aconseguir un
estirament de la goma de: _______ cm: ___________ g
_______ cm: ___________ g _______ cm: ___________ g
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
23
Col·legi Mare de Déu
de la Mercè Departament de Ciències
LABORATORI DE
FÍSICA
PRÀCTICA 16. FORÇA D’ARQUÍMEDES (I) Objectiu Experimentar amb el principi d’Arquímedes, veure per què els cossos suren, s’enfonsen i es comporten en un fluid de la manera que ho fan. Material
� Pot de rodet de fotos amb tapa ( pot hermètic) � Monedes de 1c€, 2c€, 5c€, 10c€, 20 c€, 50c€, 1€ � Recipient per posar aigua � Dinamòmetre � Objecte metàl·lic i submergible de entre 150 i 450 grams. � Proveta. � Aigua destil·lada
Introducció teòrica El principi d’Arquímedes diu :
Quan submergim un cos en un fluid, el fluid exerceix una força igual al pes del volum de líquid desplaçat verticalment i
en sentit ascensional.
P
Fa
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
24
Fa R Si la Fa > P el cos surarà
P
Fa Si el Fa < P el cos s’enfonsarà R
P Si la Fa = P el cos es manté en equilibri. Fa
P
TAULA DE MASSA DE MONEDES
moneda pes (g) 1 c€ 2,288 2 c€ 3,080 5 c€ 3,928
10 c€ 4,098 20 c€ 5,708 50 c€ 7,833 1 € 7,448 Pot 5,710
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
25
Metodologia
1. Mesura el volum del pot de rodet de fotos. Utilitza la proveta per fer-ho i repeteix l’experiència tres vegades per evitar que fem errors.
2. Calcula el pes del volum d’aigua desplaçat
P = d · v · g
d = densitat aigua (1000 Kg/m3) v = volum (passar-ho a m3) /1000000 g = gravetat ( 9.81m/s2)
3. Introdueix monedes i calcula el seu pes a partir de la taula. Has de fer dos suposats pràctics, amb el càlculs pertinents, per cada una de les situacions del principi d’Arquímedes.
4. Pes monedes = suma massa de totes les monedes (passar-ho a kg) multiplicar per gravetat
Resultats
Càlcul de la Força d’Arquímedes
Experiència Fa Monedes Pes R Què veig Segons càlculs
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
26
Col·legi Mare de Déu
de la Mercè Departament de Ciències
LABORATORI DE
GEOLOGIA
PRÀCTICA 17. PRINCIPI D’ARQUÍMEDES I TERCERA LLEI D E NEWTON Objectius Comprovar, fent ús d’una balança i d’un dinamòmetre, el principi d’Arquímedes i la tercera llei de Newton. Material
� Balança digital � Dinamòmetre � Objecte submergible i amb flotabilitat negativa. � Vas de precipitats de 250 cm3 o superior. �
Metodologia
1. Pengeu del dinamòmetre el pes submergible. 2. Anoteu la lectura del dinamòmetre 3. poseu aigua en el vas de precipitats i col·loqueu-lo sobre el plat de la
balança. 4. Anoteu la lectura de la balança 5. Introduïu el cilindre dins de l’aigua 6. Anoteu les noves lectures del dinamòmetre i de la balança.
L’experiència l’heu de repetir tres vegades. Resultats Ompliu el quadre
EXPERIÈNCIA NOMBRE
PES OBJECTE AL DINAM.
PES VAS + H2O
PES OBJECTE AL AIGUA
PES VAS + H2O +
OBJECTE
1
2
3
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
27
1. Com varia en cada cas el pes de l’objecte al introduir-lo en l’aigua?
2. Fes una llista amb els objectes ordenats de menor a major volum i anota quina és la força d’Arquímedes que sofreix cadascun d’ells ( si no veus clar l’ordre dels objectes pel volum pots utilitzar una proveta per esbrinar-ho)
3. Trobes alguna relació entre el volum de l’objecte i la força d’arquímedes que rep? Raona la teva resposta.
4. Per què el dinamòmetre marca diferent?
5. Per què la balança marca diferent?
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
28
Col·legi Mare de Déu
de la Mercè Departament de Ciències
LABORATORI DE
GEOLOGIA
PRÀCTICA 18. ARQUÍMEDES (III)
WEB DE L’AULA →→→→ ACTIVITATS →→→→ CIÈNCIES →→→→ FÍSICA →→→→ F. DE EMPUJE EN L. ACTIVITAT 1 Fixa els valors àrea base del cos en 100 cm2 ,alçada del cos en 10 cm, densitat del cos 2 g/cm3 i del líquid 1 g/cm3 i el rang de mesura en 500 N.
a) Quin és el pes del cos? _____ i quina força mesura el dinamòmetre? _____ b) Baixa el cos fins a submergir-lo completament c) Quin és ara el valor del pes i la força del dinamòmetre _______ i _________
. d) Suma la força ascensional (fuerza de empuje) i la que mesura el
dinamòmetre. Què dona?____________ Perquè? ____________________ _____________________________________________________________ ACTIVITAT 2 Augmenta la densitat del cos fins a 10 g/cm3 i completa:
Força ascensional Pes del cos Força mesurada
Fora de l’aigua
Dintre de l’aigua
a) Es produeix el mateix fenomen que a l’apartat e) de l’activitat anterior?______
Explica per què? ___________________________________________________
b) Què passa si baixes la densitat del cos a 1 (la mateixa que la del líquid)? _____
_______________________________________________________________ ACTIVITAT 3 a) Introdueix el cos completament en el líquid. Quin volum s’ha desplaçat? ______ b) Podries calcular aquest volum sense haver de fer l’experiment? Com?
________________________________________________________________ c) Puja la densitat a 20 i observa el volum desplaçat. S’ha modificat? Per què?
________________________________________________________________
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
29
ACTIVITAT 4 Canvia els valors de l’àrea base del cos a 250 cm2 i la densitat del cos a 50 g/cm3
a) Què passa? ___________________________________________________ b) En un experiment real que passaria i quina solució triaries? ____________ _____________________________________________________________ ACTIVITAT 5 Fixa els valors àrea base del cos en 100 cm2 ,alçada del cos en 10 cm, densitat del cos 5 g/cm3 i del líquid 10 g/cm3 i el rang de mesura en 500 N. a) Intenta submergir el cos. Què passa? Per què? _________________________ ________________________________________________________________ ACTIVITAT 6 Troba les solucions als espais buits de la taula ajudant-te del programa.
Fora de l’aigua Àrea base cos
Densitat del cos
Densitat del líquid
Força ascensional
Pes del cos
Cos A 150 2 1
Cos B 9 6 44.15
Dintre de l’aigua Àrea base cos
Densitat del cos
Densitat del líquid
Força ascensional
Pes del cos
Cos C 250 30 9
Cos D 9 6 70,63 105,95
Nota: l’alçada del cos és sempre 10 cm
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
30
Col·legi Mare de Déu
de la Mercè Departament de Ciències
LABORATORI DE
GEOLOGIA
PRÀCTICA 19 . L’ENERGIA EN ELS BOTS Objectiu L’objectiu de la pràctica és estudiar la quantitat d’energia que té una pilota una vegada es deixa caure des d’una altura i com va evolucionant aquesta energia al llarg del temps. Material
� Pilota � Balança � Guix � Cinta mètrica � Material per escriure � Calculadora
Metodologia Abans de començar a fer l’experiència hem de preparar la zona de treball. Necessitem una espai gran i sense aglomeracions, que ens permeti treballar còmodament.
1. Pesa la pilota. 2. Marca, amb l’ajuda del guix, en la paret marques cada 10 cm. I començant
per 150 cm fins arribar a terra. Ajuda’t de la cinta mètrica. 3. Un company del grup agafa la pilota i la deixa caure des de la posició més
elevada dibuixada.(150 cm.) 4. Un segon company s’agenolla a fi d’esbrinar quina serà l’altura a la que
arriba la pilota després del primer bot. 5. Un tercer company anota l’altura obtinguda
Aquesta experiència es repeteix 4 vegades pel primer bot, quatre pel segon bot i quatre pel tercer, amb la finalitat de repetir l’experiència per evitar errors i obtenir una mitja dels valors obtinguts. Repeteix l’experiència amb una altre pilota de mides i pes diferents.
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
31
Resultats Anota el pes de la pilota PES:______________ Anota l’energia que té en un inici ENERGIA:__________________ Omple la taula que tens a continuació a fi d’obtenir els resultats que necessitem
BOT No. 1a dada 2a dada 3a dada 4a dada mitja energia 1 2 3 4
Fes un diagrama de barres amb les dades obtingudes en cada bot
0102030405060708090
100110120130140150
0102030405060708090
100110120130140150
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
32
Col·legi Mare de Déu
de la Mercè Departament de Ciències
LABORATORI DE
FÍSICA
PRÀCTICA 20. EQUILIBRI TÈRMIC Objectiu Observar la transferència d’energia entre dos cossos que es troben a diferent temperatura Material
� Vasos de precipitats � Aigua calenta � Glaçons de gel � Termòmetre � Regle � Bolígrafs de dos colors
Metodologia 1. Introdueix els glaçons al vas de precipitats i l’aigua calenta al recipient més
gran. 2. Fica el vas de precipitats dintre del recipient més gran i un termòmetre a cada
recipient. 3. Espera 30 s fins que els termòmetres donin la lectura real de temperatura i
apunta-la. 4. Pren la temperatura cada minut i anota-la a l’apartat resultats. 5. Amb les dades obtingudes elabora un gràfic temperatura - temps Resultats GRÀFIC TEMPERATURA – TEMPS
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
33
Qüestions 1. T’esperaves aquest resultat en l’experiment? ___________________________
_______________________________________________________________ 2. Creus que es podria haver fet d’una altra manera? Indica com? ________________________________________________________________ ________________________________________________________________ 3. Com creus que hagués sortit l’experiment si haguessis utilitzat glaçons d’aigua salada i aigua salada? ________________________________________________________________ ________________________________________________________________
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
34
Col·legi Mare de Déu de la Mercè
Departament de Ciències
LABORATORI DE
GEOLOGIA
PRÀCTICA 21 . AÏLLANTS TÈRMICS Objectius Com actua físicament un aïllant per que un cos no perdi temperatura i trobar quin aïllants són millors respecte d’altres. Material
� 3 vasos de precipitats � 3 termòmetres � Aigua calenta � Teixits o materials aïllants ( dos diferents en mat erial o bé si és el
mateix material de gruix diferent) � Dos fulls de paper mil·limetrat � 3 retoladors.
Metodologia
1. Folra dos dels tres vasos amb el material aïllant. Un es deixarà sense material aïllant a fi d’efecte d’utilitzar-lo com a control.
2. Introdueix aigua calenta en els tres recipients. 3. Comprova la temperatura inicial dels 3 vasos. 4. Anota la temperatura dels vasos cada minut
Resultats Omple la taula amb les diferents temperatures que observes i fes un gràfic en el paper mil·limetrat de les dades obtingudes. ( en un paper i en uns mateixos eixos dibuixa el gràfic pel control i un pel aïllant. En l’altre paper fes el gràfic del control i el segon aïllant.
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
35
TEMPS (MIN)
Ta CONTROL
Ta AÏLLANT 1
Ta AÏLLANT 2
1 2 3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Pràctiques Ciències Naturals 2n ESO
36
AVALUACIÓ DE PRÀCTIQUES DE C. NAT.
NOTA
PRÀCTICA 1
PRÀCTICA 2
PRÀCTICA 3
PRÀCTICA 4
PRÀCTICA 5
PRÀCTICA 6
PRÀCTICA 7
PRÀCTICA 8
PRÀCTICA 9
PRÀCTICA 10
PRÀCTICA 11
PRÀCTICA 12
PRÀCTICA 13
PRÀCTICA 14
PRÀCTICA 15
PRÀCTICA 16
PRÀCTICA 17
PRÀCTICA 18
PRÀCTICA 19
PRÀCTICA 20
PRÀCTICA 21
PRIMER TRIMESTRE
SEGON TRIMESTRE
TERCER TRIMESTRE