BIOGRAFIA Sebastião Salgado va nàixer a Aimorés, Minas Gerais (Brazil) el 1944.
El 1973 abandona la seva professió per dedicar-se a la fotografia, de manera autodidacta. En la
seva carrera com a fotògraf va començar treballant per l’agència Gamma amb seu a París però el
1979 s’uní a Magnum Photos. Al 1994 abandona Magnum per formar la seva pròpia agència,
Amazonas Images, a París.
El 1998 rep el Premi Príncep d’Astúries de les Arts. Als inicis de l’any 2000 Sebastião Salgado va
ser acusat d’utilitzar de manera cínica i comercial la misèria humana.
Salgado pertany a aquests fotògrafs compromesos amb el social, en la tradició de la fotografia
sociodocumental.
Destaca en la seva obra la documentació del treball de persones en països menys desenvolupats o
en situació de pobresa.
Va ser nominat representant especial d'UNICEF l'any 2001.
INICIS ANY 2000 va ser acusat d'utilitzar de manera cínica i comercial la misèria humana,
d'exposar de manera bella les situacions dramàtiques corrent el risc de fer perdre la seva
autenticitat
Les seves fotografies més conegudes podrien ser les realitzades en les mines d'or de Serra Pelada
a Brasil. Sol fotografiar en blanc i negre amb Leica.
MINES DE SERRA
PELADA
Títol: Serra Pelada, Figure Eight.
Autor: Sebastião Salgado
Nacionalitat: Brasiler
Any: 1986
Procedència: Llibre de les Mines de Serra Pelada
Gènere: Reportatge documental
Moviment/Estil: Fotografia sociodocumental
B/N-Color: Blanc i Negre
Format: Vertical
Aquesta fotografia pertany al llibre Mines de Serra Pelada de Sebastião Salgado. Aquest llibre
concentra un recull de fotografies fetes a les mines de Serra Pelada de Brasil .
En la fotografia podem observar una part de les mines abarrotada de treballadors en moviment. La
fotografia és en blanc i negre i en l’escala de grisos els únics elements que contrasten són
alguns treballadors vestits de blanc o amb sacs de tela blanca al cap. La fotografia està
realitzada des d’un picat des d’ones pot abastar un gran pla general de la mina.
En la composició podem percebre un ritme vertical creat pel moviment dels treballadors pujant i
baixant pel gran mur que s’aixeca verticalment. Les zones amb més pes visual de la imatge són
lesdues entrades a la mina que és on ens porta la enorme fila de treballa-
-dors en marxa. Com podem veure a l’esquema les dues llargues files
de treballadors es creuen entre elles i finalitzen fent dues formes
d’espiral on es pot percebre el màxim pes visual. Tot i que no percebem
la línia de l’horitzó en la fotografia, la considerem de paisatge obert
perquè ens dona una gran sensació de profunditat gràcies als diferents
plans que creen els nivells de la mina.
La profunditat de la imatge no només es forma
horitzontalment sinó que també es percep la verticalitat
de la imatge gràcies a les línies ascendents i
descendents de treballadors. La imatge dona una gran
sensació d’instantaneïtat degut a que retracta un
moviment que sembla constant i sense fi.
La fotografia ens explica la precarietat de la situació
laboral dels treballadors de les mines de Serra Pelada
de Brasil, així, té una intensa narrativitat i l’autor
domina al cent per cent la funció expressiva de les
imatges.
La imatge, juntament amb la resta de fotografies d’aquest
llibre, és una imatge molt impactant que personalment
m’ha fet pensar en un primer moment en un cau de
formigues, animals treballadors que actuen
coordinadament amb un objectiu superior. La imatge és
commovedora.
COAL MINERS
Títol Coal miners. Dhanbad, Bihar, India . 1989
Autor Sebastião Salgado
Nacionalitat Brasiler
Any 1989
Procedència Llibre “Workers” (1993)
Gènere Reportatge documental
Moviment/Estil Fotografia sociodocumental
B/N-Color Blanc i negre
Format Horitzontal
El principal punt d’atracció d’aquesta fotografia és la
cara de l’home que està més endavant, seguida
de les dues altres, per això en el recorregut visual
comencem per la dreta on està la primera cara i
seguim per les altres dues. En aquesta imatge hi
predominen les línies verticals en cada
protagonista de la imatge i en les finestres del
darrere. La fotografia és un primer, en el qual la
primera cara és molt nítida i les altres dues estan
borroses.
Hi ha la forma geomètrica d’un triangle creada per les cares dels homes. La llum és natural i prové de la
part superior de la fotografia. És una fotografia sense gaire contrast, ja que tots els tons de grisos
tendeixen a ser bastant semblants. Hi ha una certa perspectiva gràcies als tres homes de la fotografia,
però no es veu la línia d’ horitzó. Això provoca que sigui un espai tancat, ja que la sensació de perspectiva
és mínima, és a dir, té poca profunditat. El pes de la fotografia recau en la primera cara, per això podem dir
que està bastant centrat però amb més pes a la dreta.
Respecta la llei de terços, en la primera cara, l’ull dret cau
en la línia vertical dreta i la boca està a l’altura de la línia
hortizontal de baix; en la segona cara, l’ull esquerre està
posicionat en la línia vertical esquerra, i per últim, la
tercera cara està enquadrade en un dels rectangles. És
una fotografia concreta en un espai exterior. La fotografia
no sembla feta instantàneament, sinó que sembla que
els hagi dit que es posin allí i s’estiguin quiets per a la
fotografia.
Els tres homes estan amb una postura bastant rígida, i tot i que els dos primers estan bastant seriosos
(sobretot el segon), el tercer està somrient. La seva actitud demostra serietat i cert cansanci, però també
se’ls veu en la mirada que encara els queda esperança i que tot i la duresa i les dificultats són feliços.
Aquesta imatge és bastant narrativa, ja que només mirant-la ens podem imaginar tota una història sobre
aquests homes i el seu treball. El fotògraf ha posat la fotografia cara a cara dels homes, en línia recta amb
les seves mirades, que es troben en la mateixa línia horitzontal. Les mirades dels personatges estan fixades
directament en l’espectador (o en el fotògraf en el moment de fer la fotografia).
Aquesta fotografia em fa pensar en les condicions de vida dels treballadors d’abans, i també d’alguns
d’ara, els quals tenen unes condicions de vida molt dures i ho passen bastant malament. Però que tot i
això són feliços junt amb la seva família. Aquesta és una fotografia que et fa pensar sobre el que és
realment important. I t’impacta bastant la mirada que “et dediquen” aquests tres homes, però no
t’incomoden ja que semblen mirar com una mica més enllà.