Quan les paraules cobren vida…
Dra. Laura Borràs Castanyer Institució de les Lletres Catalanes Universitat de Barcelona
www.hermeneia.net
Passat i presentUn dilema inicial: entre la literatura i l’art
Llicenciatura Filologia Catalana / Doctorat Fil. Romànica.Més enllà de la raó (1999) Formes de la bogeria a l’Edat
Mitjana. Self-made literatura comparada.
El batec de lesparaules…
It’s just a song… “Cada paraula és un batec de vida que vol donar-se”.
La por a les paraules…
Una màquina d’escriure… per llegir el món
Apollinaire, precursor de la Apollinaire, precursor de la literatura digitalliteratura digitalIl pleut des voix de femmes comme si elles étaient mortes même dans le souvenir c'est vous aussi qu'il pleut merveilleuses rencontres de ma vie ô goutteletteset ces nuages cabrés se prennent à hennir tout un univers de villes auriculairesécoute s'il pleut tandis que le regret et le dédain pleurent une ancienne musiqueécoute tomber les liens qui te retiennent en haut et en bas«Ondes, in Calligrammes», NRF Poésie/Gallimard, Paris 1966, page 64.
Els cal·ligrames: les paraules animades
Les formiguesLes formigues, Salvat-, Salvat-PapasseitPapasseit
Cal·ligrames digitalsAlex Gopher: The child
Infinit, by Sampere Ubicuo Studio
La dansa de les paraules o la lectura com a dansaLlegir el moviment.
Literatura “ergòdica” (Espen Aarseth >ergos, odon, ‘esforç’ i ‘camí’)
El Wreader: l’escrilector digital.
Dance writer Dance writer o o la possibilitat la possibilitat de ballar les de ballar les paraulesparaules
Ballar amb els dits i els ulls
Christine Wilks
Llegir i escriure: operacions que la tecnologia ha transformat.
Deena Larsen, I’m simply saying… / Només dic que…
Paraules compartides.La lectura híbrida.
Caitlin Fischer: Andromeda, Premi Ciutat de Vinaròs 2008.
Llibre digital en un sentit literal, però paradoxalment més físic i únic (artesanal) que mai.
Recreació del mite d’Andròmeda a través d’una navegació mitjançant cartes/codis QR que obren camins de lectura/visionat.
Lectura compartida.
"Amb els dits ben oberts" , Miquel Martí i Pol
Com que de sobte m'he fet vell i a penesem moc de casa, he decidit de vendre'm els ulls de coloraines que teniaper córrer món. No em demaneu que facicap més esforç per canviar-me els ulls.Renuncio des d'ara a tota menade somieig. En aquest món de quatre pams quadrats en què visc no em fan cap faltaels ulls d'abans, fins tancant els que em restenveig tot allò que vull. Ara, per viure, em fan més falta els dits. És un món tàctilaquest món en què visc, un món d'objectesque palpiten, de parets que palpiteni que recorro amb els dits ben oberts, amb tot el cos al cap dels dits, per noperdre'm, si puc, ni un sol instant de vida.
Eulàlia Borrut
Us felicito de tot coS ;-)