23/6/2016 Somiar la natura – Raquel Picolo
https://raquelpicolo.wordpress.com/2015/09/28/somiarlanatura/ 1/3
Raquel Picolo
Escriptora. Professora d'escriptura creativa i comunicacióescrita. Conductora de grups de lectura
Somiar la natura
Dels documentals de Rodrigo de la Fuente i les disquisicions respecte a les portes i els llindars de lapercepció dels quals parlava al darrer post (h琀甀ps://raquelpicolo.wordpress.com/2015/09/21/pensar‑la‑natura/), vaig passar al despertar poètic, com a lectora. En algunes poesies trobava les paraules quenecessitava el meu cor i que no sabia pronunciar tota sola. D’adolescent se’m van tancar un munt dereceptors que s’interrogaven sobre el món per centrar‑me en el tema “jo, jo i jo”, que en aquells anysm’apassionava.
(h琀甀ps://raquelpicolo.files.wordpress.com/2015/09/muntanya1.jpg)Se’m va desvetllar una nova mirada
28 SETEMBRE 2015 BY RAQUEL PICOLO
23/6/2016 Somiar la natura – Raquel Picolo
https://raquelpicolo.wordpress.com/2015/09/28/somiarlanatura/ 2/3
(h琀甀ps://raquelpicolo.files.wordpress.com/2015/09/muntanya1.jpg)Se’m va desvetllar una nova miradai un nou sentiment lírics. El primer poeta que vaig descobrir va ser Antonio Machado(h琀甀ps://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Machado) (sóc d’una generació que primer vam llegir aMachado i després, molt de temps després, a Verdaguer i a Maragall). Als poemes de Machado veiaque l’element natural es transformava en símbol i metàfora del sentiment del poeta i aixòm’esborronava. Just el que jo necessitava. Ja no veia l’espai natural, el bosc, el llac, la muntanya, comel lloc d’esplai i d’aventura dels anys d’infantesa. Trobava consol en la contemplació de la natura. Labellesa de les muntanyes, les mateixes de sempre que m’havien semblat tan normals, representava lagrandesa i la llibertat, una llibertat que s’havia d’escalar. Se m’omplien els ulls de llàgrimes d’emocióllegint La vaca cega de Maragall (h琀甀ps://ca.wikipedia.org/wiki/La_vaca_cega), quan no havia ploratmai per cap vaca bòrnia despenyada de carn i ossos. Perquè entenia que la vaca cega del poemarepresenta al poeta, estrany i solitari, que mira endins i que és rebutjat per la societat. I això hotrobava infinitament trist.
(h琀甀ps://raquelpicolo.files.wordpress.com/2015/09/bosc.jpg)La natura era còmplice dels meus estatsinteriors i jo la diviniⰀ攀ava. Era un espai per a la infracció i l’amor. Per a la poesia. A seⰀ攀e i disset anysllegia Garcia Lorca, Luís Cernuda i León Felipe sota els roures i em semblava que els arbres i elsesquirols m’acompanyaven en el meu estat malenconiós. Llegia Miguel Hernández, Pablo Neruda iJoan Salvat Papasseit estirada a l’herba a la vora del llac, que m’emmirallava i reflectia alguna cosaindefinible però grandiosa i de la qual sentia que formava part.
Al tard, de dins les valls
la boira va aixecant‑se,
i amb ella emmantellant
se va solemnement l’alta muntanya.
23/6/2016 Somiar la natura – Raquel Picolo
https://raquelpicolo.wordpress.com/2015/09/28/somiarlanatura/ 3/3
se va solemnement l’alta muntanya.
(Pirinenques, Joan Margall) (h琀甀ps://ca.wikipedia.org/wiki/Pirinenques)
El próxim diumenge dia 4 faré un taller d’escriptura creativa sobre el “Personatge literari” a lallibreria Calders (veure aquí) (h‰‱ps://raquelpicolo.wordpress.com/pirineus‑2015‑2/) . Altres tallers: Cursos setembre‑octubre 2015 (h‰‱ps://raquelpicolo.files.wordpress.com/2013/09/cursos‑setembre‑octubre‑2015.pdf).
4 thoughts on “Somiar la natura”
Francesc Xavier Gurrera Aguado | 1 octubre 2015 a les 6:49 pm EditaPels qui vam ser educats en castellà als anys 60 som molts els que vàrem començar llegint lacol∙leció Històries (veient els dibuixos, alhora)( en guardo encara molts) i arribant a la poesiarevolucionària en castellà ans que a la catalana (menys a Papasseit o Pere Quart). A mi també emva passar. A més recordo com xalava llegint d’una sentada (m’engullia la tarda) les petitesnovel∙les de l’avi Domingo a la Ribera d’Ebre, que en tenia muntanyes: de Silver i de Clarados,pseudònims d’escriptors catalans que foren coneguts anys després. Felicitats pel blog, t’expressesamb molta lucidesa i sensibilitat, trobo. Sóc nou a la plaça i alumne a Elizalde. Salutacionscordials. F.X.
Respon
Raquel Picolo | 1 octubre 2015 a les 10:12 pm EditaGràcies pel teu comentari, Francesc Xavier!
ResponRetroenllaç: Un lloc pensat per crear: el Centre d’Art i Natura de Farrera | Raquel Picolo Edita
Retroenllaç: Tallers d’estiu al Pirineu – Raquel Picolo Edita
Bloc a WordPress.com. | The Misty Lake Theme.
Aquesta entrada sʹha publicat en Autors, Escriptura creativa, Escriptura i natura i etiquetada ambAntonio Machado, García Lorca, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Joan Salvat Papasseit, Luís Felipe,Miguel Hernández, Pablo Neruda. Afegiu a les adreces dʹinterès lʹenllaç permanent.