Hi havia una vegada un home vell
que passava els dies assegut
al costat d’un pou a l’entrada de la ciutat.
Un dia, un jove se li va atansar i li va preguntar:
- És la primera vegada que visito aquest lloc. Com són els habitants
d’aquesta ciutat?
El vell li va respondre amb una altra pregunta:
- Com eren els habitants de la ciutat d’on véns?
- Així són també els habitants d’aquesta ciutat,- li va respondre el vell.
Al cap de poca estona, un altre jove es va atansar al vell i li va fer la
mateixa pregunta:
- Acabo d’arribar a aquest lloc.Com són els habitants
d’aquesta ciutat?
El vell li va contestar amb la mateixa pregunta:
- Com eren els habitants de la ciutat d’on vens?
- Eren bons, generosos, hospitalaris, honestos,
treballadors.Tenia tants amics que m’ha costat molt separar-me’n.
- També els habitants d’aquesta ciutat són així, - va respondre el vell.
Quan el jove se’n va anar, un home que havia
escoltat la conversa li va dir al vell:
- Com pots donar dues respostes completament diferents a la
mateixa pregunta feta por dues persones?
- Mira, li va respondre, cadascú porta tot l’univers dins del seu cor.
Qui no ha trobat res bo en el lloc on vivia abans, tampoc no ho
trobarà aquí.
- En canvi, aquell que tenia amics a la seva ciutat, trobarà també aquí amics lleials i fidels.
Perquè les persones sempre troben allò que
esperen trobar.
TOTES LES COSES BONES I BELLES DE LA VIDA, TOT ALLÒ QUE NECESSITES, HO PORTES DINTRE TEU.
SIMPLEMENT, DEIXA-HO SORTIR.