-ROMA-LA GRAN CULTURA MEDITERRÀNIA
L'ART ETRUSC
ELEMENTS IDENTIFICATIUS
L'ESTRUCTURA POLÍTICA ROMANA I LA SEVA RELACIÓ AMB L'ART
Imperi. Estructura política que sol prendre la forma d'una monarquia i que es basa en la supeditació d'una sèrie de pobles a un altre que els domina.
Funcional. Si ens referim a l'art, és tota aquella obra que, a més de complir amb la seva funció estètica, cobreix una necessitat i es dissenya tenint en compte la seva utilitat pràctica.
• Culturalment, Roma va ser l'hereva de la Grècia hel·lenística
• Esdevingué estat imperial tota la conca mediterránea
• L'art romà uneix l'herència grega amb l'etrusca
Ideal de bellesa hel·lè amb el realisme propi de Roma
Evolució art Romà lligat a les etapes històriques:
1.La Monarquia (del 753 al 509 a.C.): Etapa fosca i de Influència Etrusca 2.La República (del 509 al 31 a.C.): Formació i expansió
Consolidació i absorció hel·lenisme
Caràcter funcional i propagandístic
3.L'Imperi (del 31 a.C. al 476 d.C.): Màxima expansió
Govern autoritari Emperador
Art propagandístic i
grandoluqüent
Desenvolupament urbanisme (funcionament de
l’estat)
Tardoromà i el paleocristià
L’ART ETRUSC. ANTECEDENTS.
ELEMENTS IDENTIFICATIUS
ART FUNERARI
L’ART ETRUSC. ANTECEDENTS
ELEMENTS IDENTIFICATIUS
• Territori: Vessant occidental italia
• S.VIII al VI a.C.
• Importants relacions comercials amb els grecs i els cartaginesos
• Caràcter eminentment funerari i religiós
• Treballaven la terracota (fang)
• Influència: Fenícia, Carteginesa i Egípcia
Necropoli Orvieto
Necropoli Cerveteri
Tholos circulars amb falses voltes (construïdes mitjançant aproximació de filades de carreu o maó, no mitjançant arcs o dovelles)
TEMPLES
Tombes etrusques en la necropolis de Tarquinia
• Creença en la vida després de la mort
• Temor a l’oblit dels mortals cap als difunts
• Recreava moments d’alegria
Tractament dels rostres és plenament realista, fet que es repetirà en l’art romà
Cap Noi (Museu Arqueológic, Florencia) bronce del sigle III a C
Sarcòfag dels esposso520 a.C
Model temple etrusc pseudoperípter, amb cel·la oberta i doble representació del deu Bàcus al timpà. És un petit objecte votiu d’argila.
ELEMENTS IDENTIFICATIUSReferent de l'arquitectura religiosa romana1. utilitzaven de manera habitual l'arc
i la volta per a les edificacions civils
2. L'arquitrau per a les religioses la qual cosa marcaria una tendència en l'arquitectura romana posterior
ELS TEMPLESS'assemblaven als grecs, però tenien importants diferències:
1. Es construïa sobre un alt podi, amb escales d'accés al capdavant
2. Entrades independents per a cadascuna de les tres estades, dedicades a la tríade local
3. Importancia a la part posterior amb portic columnat4. L'ordre toscà molt semblat al dòric 5. Triade Capitalina (Jupiter, Juno i Minerva)
L'ordre toscà és molt semblat al dòric, però en les columnes el fust manca d'estries, posseeixen basa, i el fris és llis.
Mausoleo romano de Fabara
L'ESTRUCTURA SOCIETAT ROMANA I ARTÍSTICA
Ciutadania romana
Els ordines(privilegis d'un petit sector)
tenien drets plensprivilegi de servir en
l'exèrcitassistir a les assemblees
-LA CURIA-
CURIALES
CAVALLERS
SENADORS latifundis Els peregrini(Drets bàsics sense poder) La plebe
Esclaus
Lìmperialisme
imperi basat en la dominació militar dels
pobles (ROMANITZACIÓ)
Impostos
TributsLegions Columna
vertebral
Administració Àgil
àmplia xarxa de calçades
desenvolupamen
t de l'arquitectura
civil
distribució ciutats romanes(campaments militars)
propaganda retrats dels governants
monuments commemoratius
edificis per al desenvolupament
de les labors administratives
La moneda romana
LA ROMANITZACIÓ
L'ESTRUCTURA POLÍTICA DIFERENTS ETAPES
MONARQUIACaracterística pobles imperialistes
REY Procedència etrusca Etrusca
SENATFormat pels ordini
ASSEMBLEA
REPÚBLICAEscullit pels ciutadants i per un temps determinat
2 CONSULS(DEMOCRATICAMENT)
Escullits pel senat
SENAT
CURIALES
CAVALLERS
Militars
Tribals
La peble i les tribus
IMPERI
Emperador absolut
Senat AsembleaSense poder