Sílvia FontanetAlba Pons
Júlia Ros
El teatre de postguerra: Joan Oliver i Salvador Espriu
Context històric Una desfeta per a Catalunya
El franquisme
La cultura catalana
Espanya s’estabilitza
El teatre Es recupera el Teatre Característiques del teatre
Salvador Espriu Introducció Reflexió
Joan Oliver Introducció
Obres, fets, figura pública
Conclusió
Índex
CONTEXT HISTÒRIC
Una desfeta per a Catalunya
Guerra Civil espanyola
Anul·lació programa iniciat en la Renaixença
Continuïtat pel Modernisme i Noucentisme
Procés d’espanyolització
Decaïment literatura catalana
El franquisme
Pohibició de l’ús de la Llengua Catalana
Ridiculització del català
Supressió organismes catalans
Règim franquista
FINAL GUERRA CIVIL INTEL·LECTUALS EXILI
La cultura catalana
A Catalunya es conreava cultura en català i en castellà.
Espanya s’estabilitza
Anys 50 S’inicia un període d’estabilitat del règim
Anys 60 Etapa de liberació
Manifestacions
Creació sondicats (CCOO)
Tancades d’intel·lectuals
Anys 70Mort del General Franco
Proclamació Príncep Joan Carles I com a rei d’Espanya
Implantació sistema democràtic
Restauració Generalitat
Llibertat Constitució del 78
http://www.youtube.com/watch?v=yRUppeq9AY0
EL TEATRE
1975 Recuperació gènere teatral
Orientacions teatrals
Tradicional Renovador
Es recupera el teatre
Implantació sistema democràtic
Situacions
absurdes
Absurd Europeu
Situacions polítiques
i socialsPersonatges sense psicologia
Incapaços de comunicar-se
Crítica a la societat
Característiques del teatre
SALVADOR ESPRIU
Introducció a Salvador Espriu
Espriu neix a Santa Coloma de Farners el juliol de 1913
El 1933 visita Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia, aquests països tenen un paper important en la seva obra
Espriu es relaciona amb Bartomeu Rosselló-Pòrcel i amb Carles Riba
Escriu obres de teatre com “Primera història d’Esther” “Les cançons d’Ariadna” o “Ronda de mort a Sinera”
Les musicacions que fa el cantautor Raimon d'algunes de les seves obres contribueixen a la popularització d’Espriu
Rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona
Els seus espais geogràfics tenen com a noms: Lavínia (Barcelona); Sinera (Arenys); Konilòsia (terra de conills-Espanya); Alfaranja (Catalunya) o Sepharad (península ibèrica).
Mor el 1985 a Barcelona
Reflexió d’Espriu
http://www.youtube.com/watch?v=4gyRdWYVIyQ&feature=related
JOAN OLIVER
Narrador, dramaturg, traductor, periodista i poeta.
Introducció : Neix el 29 de novembre de 1899 a Sabadell. Forma part d’una família de la burgesia
industrial i del món dels intel·lectuals. Estudia el batxillerat i més tard Dret a la
Universitat de Barcelona. Era una persona inquieta i rebel, i no estava a
favor dels codis socials burgesos. Estableix una forta amistat amb escriptors
benestants i forma l’anomenat Grup de Sabadell, un grup marcat pel rebuig a la burgesia.
També organitzen actes com els Anti-Jocs Florals i creen la editorial La mirada per tal de difondre la literatura catalana a Sabadell i al Vallès.
A partir del 1923, escriu poemes i petits contes al Diari de Sabadell.
El 1928 publica , Una tragèdia a Lil·liput
El 1934 publica el seu primer
poemari, Les decapitacions.
Primeres obres :
Signa amb un pseudònim poètic : Pere Quart (Pere, un dels noms de
bateig, i Quart, perquè era el quart d’onze germans).
Fets durant la seva vida: Durant el conflicte de la guerra civil
espanyola s’implica intensament en:
- la lluita antifeixista
- presideix l'Agrupació d'Escriptors Catalans
- la Unió General de Treballadors (UGT)
- organitza el Servei de Biblioteques del Front.
El 1939 s’exilia a França, Buenos Aires i Santiago de Xile on resideix nou anys. Torna a Catalunya el 1948, on troba un país derrotat i empobrit pel franquisme.
Poc després d’arribar, la policia registra casa seva i el posen a la presó. Uns mesos ,més tard mor la seva dona.
Contribueix a la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona.
Un cop casat en segones núpcies, viu encara de col·laboracions a la revista Destino, amb el pseudònim de Jonàs .Més tard dirigeix l’editorial Proa.
Publica les seves traduccions d'obres d’escriptors francesos,italians...
Partidari d’un teatre d’autoria catalana, no obté l’èxit esperat com a dramaturg. La seva obra més important es considera que és Ball robat.
Figura pública. Es converteix en una figura pública i la seva
actitud honesta i contestatària el fan veure com un símbol de la lluita antifranquista.
És com una mena de "patriarca" per als més joves i participa activament en actes de protesta com els de "La caputxinada" (1966) —una tancada de diversos intel·lectuals al convent dels Caputxins de Sarrià, a Barcelona—.
Finalment : L’any 1970 és distingit amb el Premi d’honor
de les Lletres Catalanes.
Finalitzada la Dictadura i restaurat el govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, continua mantenint una posició crítica i insubornable, fins a l’extrem de rebutjar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.
Mor el 19 de juny de 1986 a Barcelona.
Conclusió
Conclusió Durant els anys de postguerra i a conseqüència de la
dictadura de Franco, a Catalunya es produeix una caiguda de la cultura, de la literatura i del teatre català, el qual comença a iniciar la seva recuperació després de la mort del dictador al 1975.
El teatre de postguerra critica a la societat de la época i presenta situacions absurdes.
Els dos grans dramaturgs del teatre català són Joan Oliver i Salvador Espriu