SPLMNTENSENYAMENT
ABRIL 2010
SECUNDÈRIA144
Una mirada al teu futur: Saló de l'Ensenyament
Rosa del Vents: anglès per a tothom
Abat Oliba CEU: periodistes del futur
PUBLIREPORtAtgE / pàg. 3 PUBLIREPORtAtgE / pàg. 7
Eugeni Villalbí: ens parla sobre la "generació ni-ni"
ENtREVIStA / pàg. 8
22 SPLMNT ENSENYAMENTSECUNDÈRIA 144 / ABRIL 2010
EDIToRIALSUPLEMENTENSENYAMENTL’HIPERBÒLIC
EDIToRIALSaló de l'Ensenyament
PUBLIREPoRTATGERosadel Vents. Cursos d'anglés a l'estranger per a tothom!!
REPoRTATGEEl teu futur passa pel Saló de l'Ensenyament
REPoRTATGETria bé el teu futur, entra a Unidata
PUBLIREPoRTATGEUniversitat Abat Oliba CEU. Preparem periodistes per a la nova era de la informació
ENTREvISTAEugeni Villalbí. Secretari del Departament de Joventut
REPoRATTGELa Formació Professional: una bona opció
REPoRTATGEGeneració ni-ni
PUBLIREPoRTATGEESEC, la diferència en l'educació superior de negocis
2
3
4
6
7
8
10
12
13
Entra a www.deria.cat, entra al sorteig, possa les teves dades i molta sort!!!
SoRTEIG DE TAULES DE SNow
Saló de l'Ensenyament Un pUnt dE trobada on podràS EScollir El tEU fUtUr
El Saló de l’Ensenyament, que es celebra entre el 17 i el 21 de març a la Fira de Barcelona, reunirà 180 centres de tots els nivells educatius i es reforçarà l’FP. Un punt de trobada on els joves podran escollir el seu futur acadèmic i professional.
En aquest suplement que Secundèria ha pre-
parat, podreu trobar algunes de les propostes
més interessants. podreu consultar alguns dels
estudis oficials, escoles professionals i ofertes
universitàries. tot un ventall de possibilitats
que cal analitzar amb tranquil·litat per escollir
allò que més convingui a cadascú, segons els
interessos personals, les qualitats i les expec-
tatives laborals i acadèmiques.
aprofitem, per tant, per saludar-vos i animar-
vos a què ens visiteu a l’estand que tindrem
a la fira. Estarem encantats de parlar amb vo-
saltres, explicar-vos com fem la revista, com
estem treballant en el nou web, i escoltar els
vostres suggeriments. Està previst que més de
70.000 persones visitin el Saló i, per això, entre
tanta informació, esperem que aquesta petita
guia us serveixi per aclarir dubtes i estudiar
propostes educatives.
fotos: acicreativo
més a www.deria.cat
per a més informació de les nostres estades:
Estades a l’estranger 934 091 263 / 935 036 035 www.rosadelsventsidiomas.es
Estades a Catalunya 902 200 005www.rosadelsvents.es
i Alumnes a una estada a Irlanda
SPLMNT ENSENYAMENTSECUNDÈRIA 144 / ABRIL 2010
PUBLIREPoRTATGE
roSa dElS VEntS
cada any, més de 50.000 joves participen als
programes que ofereix rosa dels Vents, empresa
especialitzada des de fa més de 30 anys en activi-
tats del temps lliure i turisme juvenil.
Joves de totes les edats participen tots els estius
als nostres programes, tant a catalunya com a
l’estranger, especialment als cursos d’idiomes a
anglaterra i irlanda. Sabem que cada jove necessi-
ta un programa adequat al seu nivell de maduresa
personal i lingüística. per això, tractem cada petició
individualment. Ens distingeix el tracte personalit-
zat i la gestió dels nostres propis programes.
les estades fora de casa, ja sigui a catalunya o bé
a l’estranger, aporten als joves vivències úniques
que els ajuden a desenvolupar-se com a persona.
Sense oblidar que, a més de fer amics i divertir-se,
aprendran l’anglès, una eina comunicativa quasi
indispensable per al seu futur.
CURSOS A L’EStRANgER A PARtIR dE 849 EUROS aquest any, volem que totHoM pugui tenir
el privilegi d’estudiar l’anglès i oferim cursos
complets amb preus Molt ESpEcialS. Esta-
des d’11 dies a anglaterra o irlanda a partir
de 849 Euros, vol inclòs.
CLASSES d’ANgLèS AmB PROfESSORS NAdIUS durant la estada a l’estranger, els joves aprenen
un altre idioma en grups reduïts i amb professors
nadius. aquestes situacions requereixen un esforç
per poder comunicar-se i, per tant, ofereixen la
possibilitat de millorar el nivell oral de l’anglès.
PROgRAmA d’ACtIVItAtS AmB mONItORS NAdIUS Els joves participen també en un programa d’acti-
vitats esportives i culturals, com tallers especialit-
zats en dansa o teatre, jocs tradicionals i costums
típics de cada país, esports en equip com el rugby
o el criquet, entre d’altres. i es diverteixen amb
les nostres activitats nocturnes ballant al ritme de
la musica, cantant, mirant pel·lícules, o amb les
festes temàtiques. tot en anglès i supervisat pels
nostres monitors.
Rosa dels Vents posa l’anglès al teu abast!!!
3
ANgLAtERRA PER ALS jOVES dE 10/14 ANyS: St mARtIN’S AmPLEfORth Situat a Gilling East, un atractiu i tranquil poble a
pocs quilòmetres d’ampleforth, dins del comptat
de Yorshire. l’escola es troba dins un marc incom-
parable, l’emplaçament del centre és un castell da-
tat del Segle Xiii, vorejat de zones verdes i amplis
jardins. disposa d’àmplies aules equipades, sales
d’ordinadors, sala tV, gimnàs amb pista de futbol,
bàsquet i bàdminton, i camp de rugby i de criquet.
Cursos d’anglès a l’estranger per a tothom!!
IRLANdA PER ALS jOVES dE 15/17 ANyS: mIdLEtON COLLEgE Situat a Midleton, una petita població situada al
comptat de cork, al surest d’irlanda, a només 22
km de la ciutat de cork. l’escola va ser fundada
per Elizabeth Villiers, tutora de Guillem iii d’an-
glaterra, el 1696. té una gran i orgullosa tradició
d’educació dins el país. disposa d’àmplies aules
equipades, sala d’ordinadors, sala tV, futbolí, pista
esportiva polivalent, pista de tenis, pista d’hoquei
i piscina.
CAtALUNyA PER ALS jOVES dE 6/16 ANyS a catalunya, oferim les colònies d’anglès. tenim
diversos centres, la majoria a la costa brava, amb
diferents programes adreçats a nens des dels 6
fins als 16 anys. aprenen l’anglès a través de jocs
amb els monitors, que recreen al màxim un am-
bient anglosaxó. Estades setmanals a partir de
351 Euros.
PREUS tOt INCLòS Els nostres preus inclouen el bitllet d’avió des de
barcelona i els trasllats de l’aeroport, (anada i tor-
nada) només per als viatges a l’estranger, l’allot-
jament en pensió completa, les classes d’anglès i
el programa d’activitats esportives i culturals. amb
tot el material i equip humà necessari per al de-
senvolupament de la estada.
tOt tIPUS dE PROgRAmES rosa dels Vents ofereix un ampli ventall de pro-
grames. a més d’irlanda i anglaterra, proposem
també destinacions interessants com frança, ale-
manya, Escòcia, Malta, canadà, austràlia i els Es-
tats Units. tant per a joves com per a adults, amb
allotjament en família, en escoles internacionals o
bé a casa del professor.
Si no vas tenir l’oportunitat d’aprendre anglès, ara
és el teu moment. poSa’t al dia!!!
text i fotos: rV
més a www.deria.cat
SALó dELS IdIOmES cada cop més, les empreses demanen que els
seus treballadors parlin una llengua estrangera
de manera fluïda. i el saló posa a l’abast de tots
els estudiants el Saló d’idiomes on es podrà tro-
bar tota la informació referent a com poder estu-
diar un idioma fora de casa. cursos a Sud-àfrica
combinats amb voluntariat o cursos d’aventura
on a part de l’oci es poden aprendre idiomes són
algunes de les ofertes que podrem trobar. Un
altre dels programes estrella serà l’any Escolar
a l’Estranger, que permetrà realitzar un curs de
l’ESo o de batxillerat en un altre país, i garanteix
als alumnes l’aprenentatge de la llengua. també
es donaran a conèixer els requisits i les dates
per optar a les prop de 30.000 beques que el
ministeri de l’interior ofereix a estudiants d’entre
16 i 30 anys per a l’aprenentatge d’una llengua
a l’estranger.
ANImACIó mULtImèdIA per tercer any consecutiu, hi haurà al saló una
zona d’animació multimèdia a càrrec del centre
de la imatge i la tecnologia Multimèdia (citM) de
la Universitat politècnica de catalunya (Upc). aquí,
tots els joves que vulguin podran participar en el
procés de creació d’imatges en 3d i en un taller de
realitat augmentada, una tecnologia per superposar
contingut virtual sobre el món real.
fotos: acicreativo
més a www.deria.cat
44 SPLMNT ENSENYAMENTSECUNDÈRIA 144 / ABRIL 2010
El teu futur passa pel Saló de l’Ensenyament
donar rESpoSta a la dEManada d’inforMació i oriEntació alS EStUdiantS éS l’obJEctiU principal
aquesta 21a edició, que se celebrarà del 17 al 21
de març a la fira de barcelona, és una oportuni-
tat immillorable per conèixer de primera mà les
novetats que les universitats tenen previstes per
al curs vinent. al Saló de l’Ensenyament, trobaràs
la informació de més de 160 centres educatius, el
Saló dels idiomes i l’espai científic recerca en ac-
ció. i també, serveis d’orientació i assessorament
personalitzat per ajudar-te a decidir el teu futur
acadèmic i professional.
aquest any, s’ha volgut potenciar el Servei d’aten-
ció a l’Estudiant, on tots els joves podreu resoldre
tots els dubtes que tingueu sobre les diferents op-
cions del sistema educatiu a catalunya o a d’altres
comunitats autònomes, sobre com saber les disci-
plines que més s’ajustin al vostre perfil, interessos
i aptituds, i informació sobre com poder trobar
tota la informació necessària sobre tots aquests
temes. a més, el departament d’Educació de la
Generalitat també ha ampliat el servei d’orientació
personalitzada per resoldre tots els dubtes que es
puguin tenir sobre l’itinerari acadèmic a seguir.
Esvaeix tots els dubtes que puguis tenir sobre què fer un cop acabis la secundària
Es busca resoldre tots els dubtes que els estudiants puguin tenir sobre el seu futur acadèmic
Més de 160 centres educatius estaran presents per assessorar els joves
REPoRTATGE
4
webs: www.ensenyament.com
Saló ReceRca en acció
aquesta àrea del saló inclourà activitats di-
vulgadores, tallers, experiments científics de
caràcter lúdic i interactiu per a què els joves
d’entre 15 i 18 anys es sentin atrets pels es-
tudis de ciència i tecnologia. En aquest espai,
participaran més d’una dotzena d’universitats,
centres d’investigació i associacions tecnolò-
giques catalanes amb demostracions sobre
les últimes novetats i projectes d’investigació
que estan duent a terme.
webs: www.ensenyament.com
activitatS addicionalS
El programa Enginycat participarà enguany al
Saló amb l’objectiu d’orientar cap a les profes-
sions dels diferents àmbits de l’enginyeria eels
joves preuniversitaris. per aconseguir mostrar
de manera tàctica quines són les aplicacions
reals i actuals de l’enginyeria, presentaran al-
guns dels projectes que s’hagin desenvolupat
recentment, un enginyer professional aportarà
la seva experiència personal per tal de donar
una visió real de la seva feina i explicaran com
l’enginyeria pot portar a terme multitud de pro-
jectes que donen resposta a necessitats socials.
N
dIfERENtS OPCIONS... la Generalitat oferirà al seu estand tota la infor-
mació sobre l’actual oferta d’estudis postobligato-
ris a catalunya, posant especial incidència en els
cicles formatius de formació professional. Mentre
que a través del departament d’innovació, Univer-
sitat i Empresa es podrà obtenir assessorament
sobre les 12 universitats públiques catalanes. així,
es donaran a conèixer quines són les probes d’ac-
cés que requereix cada centre, com segueixen el
pla bolonya, les beques i les ajudes universitàries
que es poden obtenir, i els seus requisits. a més,
l’oferta informativa s’amplia a graus i màsters ofi-
cials del curs 2010/2011.
66 SPLMNT ENSENYAMENTSECUNDÈRIA 144 / ABRIL 2010
tria bé el teu futur, entra a Unidata coMiSSionat pEr a UniVErSitatS i rEcErca
Saps quants estudiants s’han titulat en l’estudi
que t’interessa? Saps quants fan Erasmus? Saps
quants es titulen en el temps previst? Saps quina
és la taxa d’èxit de cada estudi? aproven més els
homes o les dones? totes aquestes preguntes i
moltes altres tenen resposta a www.gencat.cat/
unidata, un nou web del comissionat per a Univer-
sitats i recerca pensat per orientar els estudiants
que volen accedir a la universitat o canviar d’estu-
dis. l’accés és lliure i gratuït. Entra-hi i esvaeix tots
els teus dubtes.
la Generalitat ha posat en funcionament una nova
eina d’internet pensada per orientar els estudiants
preuniversitaris. l’accés és obert per a tothom, i
gratuït. a Unidata, els aspirants a universitaris, o
els que esteu pensant a canviar d’estudis, hi tro-
bareu dades detallades de cada ensenyament. per
exemple, el nombre de matriculats, la quantitat
d’estudiants que té cada professor, la taxa d’aban-
donament o la xifra d’alumnes que fan Erasmus.
aquesta informació es pot obtenir, a més a més,
tenint en compte la nota d’accés, la via (si és bat-
xillerat, titulat universitari, fp) i el sexe.
Qui accedeixi a www.gencat.cat/unidata, també
hi trobarà dades d’inserció laboral per àmbits,
dades de recerca, econòmiques i, també, parà-
metres internacionals.
la presentació de la informació és en forma de pre-
guntes a les quals s’intenta donar resposta amb da-
des totalment fiables i contrastades, però també de
manera senzilla i entenedora. aquestes són algunes
de les 125 qüestions que es plantegen:
- Quants alumnes comencen els estudis que
m’interessen?
- Quants es titulen?
www.gencat.cat/unidata ofereix tota mena d’informació estadística sobre cada carrera: nombre de matriculats, quin percentatge d’alumnes acaba els estudis o en quin àmbit es troba feina més fàcilment
REPoRTATGE
- Què triga a acabar un estudiant
amb la meva nota?
- Quin percentatge de professors són doctors?
- On van i d’on vénen els estudiants Erasmus?
- Com evoluciona el percentatge d’ocupats i
aturats en l’àmbit del meu interès?
- En quina mesura la feina que fan s’adequa
a la seva titulació universitària?
- Com evoluciona la despesa en R+d a
Catalunya en relació a altres comunitats
autònomes de l’estat?
també podeu configurar el vostre perfil a partir dels
següents paràmetres: estudi que m’interessa, nota
d’accés, dades que vull saber (nombre de matri-
culats, titulats, taxa de rendiment), sexe i estudi
relacionat. Un cop feta la tria, l’ordinador genera
un informe amb la informació que s’ha requerit. per
exemple, quants estudiants homes s’han titulat en
dret amb una nota d’accés de 6 o més? Unidata
ho respon.
El web conté dades de les set universitats pú-
bliques catalanes (Universitat de barcelona,
Universitat autònoma de barcelona, Universitat
politècnica de catalunya, Universitat pompeu
fabra, Universitat de lleida, Universitat de Gi-
rona i Universitat rovira i Virgili) més la Univer-
sitat de Vic.
Unidata se suma a altres eines del comissionat
per a Universitats i recerca adreçades als estu-
diants i consultables també a la xarxa com ara:
Què i per què estudiar a les universitats catalanes,
el web de bolonya, posa’t a prova (amb exercicis
per preparar les provés d’accés a la Universitat), el
portal accesnet (per saber la nota de les paU i fer
la preinscripció universitària) o l’Enginycat, que té
l’objectiu de promoure les vocacions d’enginyers.
Gran part de la informació prové d’UnEiX, una
base de dades implantada pel comissionat per a
Universitats i recerca, en col·laboració amb les
universitats i l’agència de Qualitat Universitària.
Es tracta d’una eina pionera a l’estat. així ho ha
reconegut el Ministeri d’Educació, que ha encar-
regat al comissionat que assessori les comunitats
autònomes que ho desitgin per fer extensiu aquest
sistema d’indicadors.
text: diUE
fotos: acidstock
més a www.deria.cat
www.gencat.cat/unidata
SPLMNT ENSENYAMENTSECUNDÈRIA 144 / ABRIL 2010
PUBLIREPoRTATGE
Preparem periodistes per a la nova era de la informació
UniVErSitat abat oliba cEU
des de 2003, la Universitat abat oliba cEU ha
adaptat les seves titulacions i metodologia a les
directrius que marca el nou EEES, generant una
oferta acadèmica única al mercat universitari ca-
talà. concretament, el Grau en periodisme s’inicia
aquest curs amb un itinerari d’estudis ambiciós i
avantguardista, del qual destaquem quatre carac-
terístiques diferenciadores: la internacionalització,
la pràctica de la producció periodística, l’anàlisi de
la realitat i la formació personalitzada.
El 40% de les assignatures es cursen en anglès,
fet que permet a l’estudiant no només arribar a
un domini d’aquest idioma en l’àmbit professional,
sinó també el contacte amb professors i professi-
onals del ram provinents de l’àmbit internacional
a través dels nostres cursos, seminaris, pràctiques
i intercanvis interuniversitaris.
Estudiar Periodisme a la UAO et dóna les eines tècniques i humanes necessàries per aconseguir els teus objectius personals
7
El nostre ambient, propi d’un college, propicia el
treball en grups reduïts i l’orientació professional
personalitzada a través del Servei de pràctiques i a
la borsa de treball, que faciliten la inserció profes-
sional en tots els seus vessants (gabinet de premsa,
analista o periodista) i, en definitiva, el seguiment
personalitzat entre alumnes, professors i tutors.
les noves tecnologies formen part indiscutible de la
pràctica de la producció periodística. al seu torn, des
del primer any, es realitzen tallers de ràdio, televisió,
fotoperiodisme i periodisme digital, que permeten a
l’alumne el contacte real i directe amb el periodisme
més actual. també, la participació als premis abat
oliba cEU de periodisme, des del primer curs, moti-
va i estimula els estudiants a la producció periodísti-
ca en tots els àmbits, destacant l’esportiu, el social,
el cultural i les noves tecnologies.
t’ensenyem a comunicar la realitat i interpretar-
la perquè insistim en la importància de preparar
persones des del punt de vista humà i no solament
tècnic. El nostre programa acadèmic ofereix les
eines que permeten a l’alumne analitzar i conèixer
l’entramat del sistema mediàtic aplicant criteris i
raonaments humanístics i socials.
Estudiar periodisme a la Uao et dóna les eines tèc-
niques i humanes necessàries per aconseguir els
teus objectius personals i accedir al món profes-
sional amb totes les exigències d’una carrera que
afronta una nova era plena de reptes apassionants.
text i fotos: aocEU
més a www.deria.cat
Què els passa, aleshores, a aquest jovent?
rere el fenomen ni–ni, s’hi amaga un fracàs so-
cial col·lectiu, amb responsabilitats compartides. i
sembla que no tothom està disposat a assumir la
part que li correspon. és molt fàcil acusar aquests
joves de no tenir valors i dir que ignoren la cultura
de l’esforç perquè s’ho han trobat tot fet, sense
voler aturar-se a analitzar com i per què han arri-
bat a aquesta situació.
i també és molt còmode traspassar totes les res-
ponsabilitats al sistema educatiu, com s’ha fet
tants cops. perquè en el procés socioeducatiu dels
i les joves hi intervenen molts actors. i aquí tots
hem d’assumir la part que ens correspon. comen-
çant pels propis joves, d’acord. i continuant amb
les administracions públiques. però sense perdre
de vista la família i l’entorn. i quan parlem d’entorn
també estem parlant de mitjans de comunicació.
de mitjans com la televisió, que utilitza frívola-
ment el fenomen ni–ni per fer un show televisiu
en horari de prime time.
Com pot influir un programa d’aquestes caracte-
rístiques a la societat i, concretament, en el jovent?
d’entrada, pot distorsionar la percepció social so-
bre la joventut. lamentablement, sembla ser que
la imatge mediàtica dels i les joves troba la seva
"la televisió crea tendències i models, i té una gran influència sobre la població adolescent"
"la imatge mediàtica dels i les joves troba la seva màxima difusió quan va associada a situacions conflictives o problemàtiques"
88 SPLMNT ENSENYAMENTSECUNDÈRIA 144 / ABRIL 2010
“Rere el fenomen ni–ni, s’hi amaga un fracàs social col·lectiu”
GEnEració ni-ni
Els ni-ni són joves que ni estudien ni treballen,
descontents amb la societat actual i despreocu-
pats pel futur que els espera. però què els ha por-
tat fins aquí, a aquesta desídia? n’hem parlat amb
el secretari del departament de Joventut, Eugeni
Villalbí, per saber què n’opinen des de la Genera-
litat. i més ara que una cadena de televisió està
emetent un reality show sobre aquest fenomen.
Quina és la posició del departament enfront
d’aquesta denominació?
Els joves que es desentenen completament dels
estudis i el treball representen un sector de po-
blació juvenil molt minoritari. és cert que en els
darrers temps ha tendit a incrementar lleument,
però el fenomen “ni-ni” no s’hauria de magnificar.
ni de frivolitzar. no s’hi val a posar tota la gent jove
al mateix sac i a utilitzar tan a la lleugera termes i
etiquetes com “Generació ni–ni”.
i, en tot cas, el que ens ha de preocupar és analit-
zar el perquè d’aquest fenomen. Ens equivocaríem
si carreguéssim tots els neulers només a aquests
joves, com ens equivocaríem també si preten-
guéssim eximir-los de tota responsabilitat i pre-
sentar-los com unes víctimes de la societat.
Entrevista a Eugeni Villalbí, secretari del Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya
REPoRTATGE
Imatges del programa de "la Sexta"
màxima difusió quan va associada a situacions
conflictives o problemàtiques. i, a còpia d’insistir
a vendre una imatge juvenil en clau negativa, es
pot generalitzar una percepció de desconfiança
envers la gent jove. de fet, ja hi ha una tendència
a equiparar joventut amb irresponsabilitat, imma-
duresa, acomodament, incivisme, falta de valors...
I el programa en sí...
la televisió crea tendències i models, i té una gran
influència sobre la població adolescent. programes
com aquest poden popularitzar el fenomen ni–ni ja
que, segons com, en venen una imatge simpàtica,
desenfadada i “guai”. En aquest sentit, la influèn-
cia sobre alguns joves també pot ser negativa.
de totes maneres, i un cop dit tot això, també cal afe-
gir que hem de confiar en el sentit crític de la societat
i de la gent jove. no hauríem de caure en actituds pa-
ternalistes i tractar la societat d’infantil i acrítica.
Per tant, hi ha una part de joves que podria ala-
bar l’actitud d’un jove ni-ni només per sortir a la
tele i convertir-lo en un ídol?
no tinc cap dubte que la immensa majoria de
joves són prou madurs i tenen prou sentit crític
com per no deixar-se condicionar per un determi-
nat programa o una determinada icona mediàtica.
però no podem negar que la televisió té influència
sobre la població juvenil, especialment entre els
adolescents. i en persones vulnerables i fàcilment
9SPLMNT ENSENYAMENTSECUNDÈRIA 144 / ABRIL 2010
REPoRTATGE
"Hem de confiar en el sentit crític de la societat i de la gent jove"
influïbles per les tendències i l’imaginari social, els
ni–ni es poden convertir en un model a emular.
Podria ser un terme que creï tendència? És a dir,
que en donar-se a conèixer aquesta denomina-
ció augmenti el nombre de joves que s’hi consi-
derin? (Un exemple són les noves cultures tipus
emo, el coneixement d’aquesta tribu urbana ha
fet que augmenti el número de membres).
Sí. no de manera majoritària, però segur que en
determinats casos això pot arribar a passar. i el
cas que cites, el de la cultura emo, n’és un molt
bon exemple. El que és una llàstima és que no sa-
piguem donar la volta a aquesta situació i utilitzar
la influència de la televisió per crear més referents
juvenils en clau positiva.
text: redacció ([email protected])
fotos: acicreativo
més a www.deria.cat
JoveS catalanS demanen la fi de "GeneRación ni-ni"
El consell nacional de la Joventut de catalunya (cnJc) i el consell de la Joventut de barcelona (cJb)
han demanat a la Sexta la finalització immediata de l’emissió del programa "Generación ni-ni" per-
què, segons el seu parer, “contribueix a donar una imatge social negativa dels i les joves”. Segons
aquestes entitats juvenils, "Generación ni-ni" és “un producte televisiu que té com a protagonistes
joves hedonistes sense motivacions, interessos ni voluntat de formar-se, trobar una feina digna
o realitzar qualsevol acció per millorar la seva situació i/o transformar-la socialment”. les dues
plataformes juvenils consideren que el programa “dóna presència mediàtica i, per tant, social a un
concepte com el de la generació ni-ni, que contribueix a alimentar una imatge negativa i, en cap
sentit, representativa de la gent jove”. a més, des del cJb i el cnJc es considera que “l’emissora
ha descuidat totalment la seva responsabilitat social corporativa en crear un espectacle televisiu a
partir de joves que han patit fracàs escolar i laboral”.
1010 SPLMNT ENSENYAMENTSECUNDÈRIA 144 / ABRIL 2010
La formació professional: una bona opció
fp
la formació professional específica està organit-
zada en cicles formatius. la durada d’aquests ci-
cles engloba tant les hores lectives de formació al
centre educatiu com les hores de pràctiques en un
centre de treball. En general, s’ocupen dos cursos
acadèmics. a més, s’organitzen en mòduls profes-
sionals que s’estructuren en crèdits de caràcter
teòric i pràctic. i, al final dels estudis, normalment,
també hi ha un crèdit de síntesi que ha de perme-
tre culminar la integració dels continguts impartits
al llarg del cicle.
la formació professional és una opció d’estudis
que fa molts anys que es porta a terme. fa uns
anys aquest tipus d’ensenyament va entrar en
una dinàmica d’estar mal considerada però, amb
el temps, ha recuperat la seva vàlua i reconeixe-
ment. la formació professional està indicada per a
aquells alumnes que es vulguin dedicar a treballar
en el món dels oficis. Ja que, a més, aquests estu-
dis ofereixen la possibilitat de professionalitzar-se
en el moment d’estudiar gràcies a la gran càrrega
lectiva dedicada a la pràctica.
INSERCIó LABORAL Un punt important a destacar de la formació pro-
fessional és l’elevada taxa de persones que troben
feina d’allò que han estudiat i la rapidesa amb
què ho fan. Segons un estudi del departament
d’Educació, el 42% de persones que han cursat
els programes de garantia social està treballant
sis mesos després d’haver finalitzat la seva for-
mació. a més, un 34% continua la seva formació
professional als cicles formatius de formació pro-
fessional de grau mitjà.
Escollir cursar estudis de formació professional és una opció més que tenen els alumnes un cop han acabat els seus estudis obligatoris de secundària. Aquests estudis capaciten per a l’exercici qualificat de diverses professions i proporcionen la formació necessària per adquirir la competència professional pròpia de cada títol i comprendre l’organització i les característiques del sector corresponent
webs: www.gencat.cat/ense/
cicles formatius existents
Activitats físiques i esportivesAdministració i gestióAgràriaArts gràfiquesComerç i màrquetingEdificació i obra civilElectricitat i electrònicaFabricació mecànicaFusta, moble i suroHoteleria i turismeImatge i soImatge personalIndústries alimentàriesInformàtica i comunicacionsInstal·lació i mantenimentMarítimopesqueraQuímicaSanitatServeis socioculturals i a la comunitatTèxtil, confecció i pell Transport i manteniment de vehicles
+
REPoRTATGE
RECONEIxEmENt dE CRèdItS ENtRE CICLES fORmAtIUS I EStUdIS UNIVERSItARIS El departament d’Educació i les universitats cata-
lanes han signat un conveni de col·laboració per
tal de reconèixer els crèdits entre cicles forma-
tius de grau superior de la formació professional
específica i els estudis universitaris. així, les uni-
versitats catalanes validaran com a assignatures
ja cursades els crèdits que s’hagin determinat en
els diferents acords de reconeixement entre cicles
formatius de grau superior i estudis universitaris.
després, aquests crèdits constaran com a recone-
guts en l’expedient acadèmic dels universitaris. de
la mateixa manera, s’atorgarà el reconeixement
de crèdits als cicles formatius quan es consideri
que aquests ja s’han superat en una determinada
titulació acadèmica.
ACCÉS AL CICLES fORmAtIUS per accedir a un cicle formatiu de grau mitjà, cal
tenir el títol de graduat en educació secundària o
l’equivalent a efectes acadèmics. també és possible
accedir-hi superant la prova d’accés corresponent,
però en aquest cas cal tenir com a mínim 17 anys.
En canvi, per accedir a un cicle formatiu de grau mit-
jà cal haver superat i obtingut el títol de batxillerat,
l’equivalent acadèmic o superar la prova d’accés.
per realitzar aquesta prova, cal tenir com a mínim 19
anys, o 18 per a les persones que tenen un títol de
tècnic o tècnica relacionat amb aquell on vol accedir.
per saber quines són les proves d’accés a cada cicle
formatiu, es pot consultar la web del departament
d’ensenyament a la pàgina www.gencat.cat
fotos: acicreativo
més a www.deria.cat
1212 SPLMNT ENSENYAMENTSECUNDÈRIA 144 / ABRIL 2010
actualitat
Els darrers dies, i principalment amb motiu d’un
programa de televisió, s’ha posat molt de moda
el terme “Generació ni-ni”. aquest terme s’utilitza
per designar tota una generació de joves que han
decidit no estudiar i no treballar. Entorn a aquest
fenomen existent des de fa anys, sorgeixen múl-
tiples preguntes com per què aquests joves viuen
d’aquesta manera, de qui és la culpa o què fer per
canviar aquest estil de vida.
davant d’aquest fenomen que és la Generació
ni-ni, es tendeix a buscar culpables i resulta molt
fàcil culpabilitzar els pares de l’apatia i desídia
que caracteritza aquests joves. però la culpa no
és només dels pares sinó també de la societat en
què vivim, una societat de benestar i consum on
l’èxit s’ha d’aconseguir ràpidament i sense cap
tipus d’esforç.
El principal tret que caracteritza aquests joves
és el desinterès i la falta de motivació. Són joves
menors de 34 anys sense cap tipus d’expectati-
"No treballar en el nucli familiar de valors
com l’esforç, la constància, la perseverança,
el treball, la responsabilitat, etc. fa que els
nens presentin una gran incapacitat per
suportar esforços i, conseqüentment,
una baixa tolerància al fracàs"
REPoRTATGE
ves, amb una gran dependència de la tecnologia
(mòbil, consoles, ordinador, etc.), que viuen a casa
dels pares i que són mantinguts per ells. no te-
nen cap tipus de motivació ni interès professional,
però els agrada mantenir un cert estatus social i
un cert nivell de vida “luxosa” (cotxe, mòbils d’últi-
ma generació, sortides, vicis, alta tecnologia, etc.).
a Espanya, el 6% dels joves menors de 34 anys
són joves “ni-ni”.
aquests joves nascuts a partir de 1982, han cres-
cut en una societat democràtica, amb un gran
creixement econòmic i un important boom tec-
nològic. l’actual crisi econòmica, les dificultats
per trobar feina i independitzar-se fan que molts
d’aquests joves trobin l’excusa perfecta per conti-
nuar en la posició còmoda que suposa viure amb
els pares i ser mantinguts per ells.
des del nucli familiar, és obligació dels pares
responsabilitzar-se de la transmissió de valors
als seus fills. Els fills es reflecteixen en el mirall
que són els progenitors, i la fermesa i entusias-
me amb què es treballin els valors farà que els
nens els interioritzin o no. la societat actual, el
cost de la vida i el ritme de vida de molts pares
fa que deleguin aquesta responsabilitat en l’es-
cola. per tal de facilitar les coses als fills o per
tal que aquests tinguin “el que nosaltres no hem
tingut de joves”, molts pares estalvien qualsevol
tipus de patiment als seus fills i els hi estalvien
situacions que impliquen esforç o contrarietats.
Sense gairebé adonar-se’n, contribueixen així a
la formació de personalitats dèbils, capricioses i
inconstants, incapaces d’enfrontar-se a cap tas-
ca seriosa i dura que se’ls pugui presentar en el
futur. des de petits, els nens aprenen així a no
valorar les coses i mostren incapacitat per gaudir
d’elles, i falta total d’entusiasme.
no treballar en el nucli familiar valors com l’es-
forç, la constància, la perseverança, el treball,
la responsabilitat, etc. fa que els nens presentin
una gran incapacitat per suportar esforços i, con-
seqüentment, una baixa tolerància al fracàs. tot
això s’acompanya de sentiments d’impotència i
conformisme.
generacióni-ni
la culpa no és només dels pares sinó també, de la societat en què vivim
no tenen cap tipus de motivació ni interès professional, però els agrada mantenir un cert estatus social
la fermesa i entusiasme amb què es treballin els valors farà que els nens els interioritzin o no
per tant, societat i pares s’uneixen en un format
d’absència total de límits i de transmissió de va-
lors per donar pas a la formació de la Generació
ni-ni.
El fet de tenir una etiqueta de “Generació ni-ni”
pot provocar en molts d’ells un reforç positiu que
no reben de cap altra conducta i que, per tant,
actuïn tal i com s’espera d’aquesta denominació.
text: laura cerdán psicòloga
fotos: acicreativo
més a www.deria.cat
SPLMNT ENSENYAMENTSECUNDÈRIA 144 / ABRIL 2010
PUBLIREPoRTATGE
ESEc
Hi ha quatre principis bàsics en els que es basa
ESEc per tirar endavant, i de manera totalment efi-
caç, el seu pla d’estudis. aquests són l’ensenyança
basada en casos reals, poder tenir contacte amb el
món, que l’alumne es senti part de l’escola i que, en
sortir-ne, tingui un futur assegurat. això, ho aconse-
gueixen amb el cicle d’estudis bachelor + Màster
en Management. El bachelor és una titulació de
grau de tres anys i el Màster una titulació de post-
grau de dos. Els dos títols són oficials a tot Europa,
atorgats pel ministeri d’educació francès i adaptats
al pla de bolonya.
ENSENyAmENt PRàCtIC I ExPERIèNCIA PROfESSIONAL El programa acadèmic inclou períodes de pràctiques
obligatòries a empreses, classes basades en l’estu-
di de casos pràctics, tallers de desenvolupament de
competències, tutories i mòduls especialitzats per
construir un projecte professional de l’estudiant.
OBERtURA INtERNACIONAL durant els tres anys de bachelor, es pot cursar el
primer any a barcelona, el segon en una de les
universitats internacionals amb acord amb l’ESEc
i el tercer al campus de toulouse. a més, si t’agra-
den els idiomes, a ESEc és fàcil aprendre’n. des
del primer dia, s’estudia anglès com a primer
idioma i francès, xinès o espanyol com a segon.
a partir del segon any, les classes es fan en anglès
i en castellà.
ESEC és el campus de Barcelona de l’escola de negocis Toulose Business School. Fundada l’any 1995, és una de les poques escoles del món que ha aconseguit els
màxims reconeixements del sector (EQUIS, AACSB i AMBA). ESEC t’ajuda a convertir-te en un professional dels negocis
13
ESEC, la diferència en l’educació superior de negocis
PROxImItAt I RIgOR les classes d’ESEc són en grups reduïts, de com a
màxim 30 persones per aula. això permet un con-
tacte directe entre els alumnes i els professors,
tant a les hores d’estudi com a les hores d’oci, ja
que hi ha més confiança.
webs: www.esec.es — www.esc-toulouse.fr
alejandro ribón té 27 anys, és exalumne d’ESEc
i treballa com a júnior al departament de Market
Management d’allianz. ribón és un més de tots
els alumnes que han passat per l’escola i asse-
gura que els principis bàsics d’ESEc són una de
les claus del seu èxit.
Per què vas triar aquesta escola?
Venia de ciències polítiques de l’autònoma i
m’estava orientant molt cap a les relacions in-
ternacionals. Vaig decidir acabar la carrera però
que seguiria els meus estudis orientant-los cap
als negocis. però no volia fer adE, ni un màster,
sinó encaminar-me cap al comerç internacio-
nal. ESEc m’oferia això i molt més. la diversitat
cultural, la riquesa de ser un campus i poder fer
intercanvis. no té res a veure amb altres esco-
les de comerç.
les pràctiques són com treballar de veritat?
Vaig fer pràctiques a ciències polítiques i vaig
veure que es fan perquè són obligatòries
i has de fer els crèdits, però no et donen
gaire feina, ets el becari i estàs apartat. a
ESEc, t’ofereixen pràctiques i arribes com
a assistant, tens responsabilitats i t’adones
de com és el món real. des del primer
moment, saps què és treballar.
i oportunitats d’estudiar a l’estranger...
l’escola està repartida entre barcelona i tou-
louse. Quan vas allà, reps exactament el mateix
tracte que aquí i t’ajuden igual a buscar les pràc-
tiques. tens una persona que es fa responsable
de tu i t’assessora.
la relació professors-alumnes
és molt pròxima, no?
comparat amb l’experiència de la universitat pú-
blica, és molt diferent, més directe. és un segui-
ment molt intens perquè la feina també és molt
intensa. Hi ha molts treballs en grup i t’has de
responsabilitzar que la feina tiri endavant. Els
professors donen classes a altres universitats
però també són professionals, i això és positiu
perquè enriqueix. Et dóna la visió acadèmica i la
del món laboral.
Per quins motius recomanaries eSec?
recomanaria l’escola per les possibilitats de fu-
tur. Si el que es té és una mentalitat, què vin-
drà després d’estudiar, ESEc és qui t’ho pot
oferir. aquí veus clarament on et duran els
teus passos un cop acabis. Són diferents
i aquesta diferència és la que val la
pena. a més, un cop surts d’aquí
la inserció laboral és molt fàcil.
SORtIdES PROfESSIONALS Els titulats d’ESEc s’incorporen al món laboral tant
en empreses de producció com de serveis i de dis-
tribució en les àrees de màrqueting i vendes (cap
de producte, responsable de comunicació, director
de màrqueting, etc.), el comerç internacional (àrea
mànager, director comercial...), les finances i la
gestió (credit mànager, auditor o director financer
entre d’altres) i recursos humans.
text: diego Giménez
fotos: ESEc
més a www.deria.cat
“eSec és diferent i, per això, val la pena”
Titulacions oficials atorgades per Universitat de Girona
Grau en Turisme
MàstersOperacions i logística dels serveis turístics
i Màster en Comunicació, Relacions Públiques o Organització Pública Esdeveniments.
FORMATIC BARNA és una institució educativa privada fundada fa més de 35 anys. Al llarg de tota la seva trajectòria ha impartit ensenyaments relacionats amb l’àmbit del turisme, la comunicació i l’empresa.
D’una banda, l’Escola Universitària de Turisme ofereix la titulació en Grau en Turisme, atorgada per la Universitat de Girona, per tal de dotar els futurs professionals de la millor qualificació possible. A més, des d’aquest pròxim mes de setembre, i com a concreció
de l’espai europeu d’educació supe-rior, es començaran a impartir altres estudis universitaris. Màsters, entre els quals trobem Operacions i logística dels serveis turístics i màster en Co-municació, Relacions Públiques o Or-ganització d’esdeveniments, així com
altres diplomes de Postgrau i cursos d’especialització.
D’altra banda, l’Escola Superior de Re-lacions Públiques i Màrqueting i de Di-recció i Administració d’Empreses, asso-ciada a The University of Wales, ofereix les titulacions en Relacions Públiques i Màrqueting així com també Direcció i Administració d’Empreses.
Altres estudis que es poden realitzar a les instal·lacions barcelonines de FORMATIC BARNA són Tripulant de Cabina de Pas-satgers (TCP) homologat per la Direcció General d’Aviació Civil – Ministerio de Fo-
mento, Agent de Viatges, homologat per la UNAV, Hostessa i Relacions Públiques i Secretariat Internacional d’Alta Direcció.
Agent esportiu, Agent de tràfic de pas-satgers (Handling), Cicles formatius de grau superior en Gestió d’allotjaments turístics, Agent de viatges, informació i comercialització turística.
La situació de l’escola, en el centre neu-ràlgic de la ciutat facilita els desplaça-ments a l’alumne. FORMATIC BARNA dis-posa de dos edificis al Passeig de Gràcia de Barcelona, amb més de 1.500 m2 per a la seva activitat.
TCP (Tripulant de Cabina de Passatgers)Títol homologat per Direcció General d’Aviació Civil –
Ministerio de Fomento
Agent de ViatgesTítol homologat per Unió Nacional d’Agències de Viatges
HostessesRelacions Públiques
Secretariat Internacional d’Alta DireccióTítols propis de l’Escola
Agent EsportiuAgent de Tràfic de Passatgers (Handling)
Títol homologat per l’associació línies aéreas
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIORGestió d’Allotjaments Turístics,
Agent de viatges,Informació i comercialització turística.
Titulacions oficials atorgades per The University of Wales
Direcció en Relacions Públiques i Màrqueting
Direcció i Administració d’Empreses
Relacions Públiques i Màrqueting