1
TEMA 7. MECANISMES DE FORMACIÓ DE PARAULES: COMPOSICIÓ I DERIVACIÓ
7.1. LA DERIVACIÓ
7.1.1. DERIVATS PER PREFIXACIÓ 7.1.2. DERIVATS PER SUFIXACIÓ 7.1.3. DERIVATS PER INFIXACIÓ
7.2. LA COMPOSICIÓ
7.2.1. COMPOSICIÓ PRÒPIA 7.2.2. COMPOSICIÓ CULTA 7.2.3. COMPOSICIÓ SINTAGMÀTICA 7.2.4. ORTOGRAFIA DE LES PARAULES COMPOSTES. EL GUIONET
1.1. LA DERIVACIÓ
Les paraules d‟una mateixa família tenen un element comú, que anomenem arrel o lexema.
enfortir, fortesa, fortitud, fortificar, fortalesa, fort
D‟aquesta manera, obtenim paraules noves afegint unes determinades partícules a l‟arrel. Aquest procediment s‟anomena derivació i els mots que en resulten són els mots derivats. De vegades, com en l‟exemple anterior, l‟arrel coincideix amb un mot, que serveix per crear els derivats: és el mot primitiu. Però no sempre és així:
gàstric, gastritis, gastronomia, gastrònom, gastroenteritis
Anomenem afixos les partícules que afegim a l‟arrel, les quals podem classificar segons la seua posició:
Prefixos. Se situen davant de l‟arrel i sovint atorguen un significat diferent al mot.
Sufixos. Se situen darrere l‟arrel i aporten un nou significat al mot.
Infixos. S‟intercalen entre l‟arrel i el sufix i sovint no aporten un nou significat al mot. D‟altra banda, també hi ha paraules que entre elles tenen molta semblança però una arrel diferent. Són els pseudoderivats o falsos derivats cultes, que es formen a partir d‟una arrel llatina (culta) diferent de l‟arrel de la paraula primitiva.
MOT PRIMITIU DERIVATS CULTISMES
cadira corb llac
cadiram, cadireta, cadiraire corbesa, corbador, encorbar
llacuna, llacós, llacor
càtedra curvatura lacustre
1.1.1. DERIVATS PER PREFIXACIÓ
Mitjançant la prefixació adjuntem un prefix a l‟arrel del mot, generalment sense canviar-ne la categoria gramatical i atorgant-li un significat diferent.
heroi (substantiu) antiheroi (substantiu)
legal (adjectiu) il·legal (adjectiu) carregar (verb) descarregar (verb)
No obstant això, hi ha prefixos que canvien la categoria gramatical al mot. En la majoria de casos, es tracta de prefixos verbalitzadors: a-, en-, es-, per-, etc. Aquests prefixos no aporten cap nou significat i necessiten sovint l‟addició simultània de determinats sufixos per poder formar el nou mot.
2
bony (substantiu) abonyegar (verb) groc (adjectiu) esgrogueir (verb)
dins (adverbi) endinsar (verb) Classes de prefixos
Els prefixos expressen diverses idees o nocions, i alguns més d‟una. A continuació tens una llista dels prefixos més productius amb el significat que aporten a la paraula derivada.
a) Valor negatiu o contrari
PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE
a-, an- anti- contra- in-, im-, il-, ir- no- des-, dis-
valor negatiu sentit contrari oposat valor negatiu negació oposat o contrari
asimètric, amoral, analfabet antihigiènic, antisèptic contraindicació innat, immòbil, il·legible, irregular no-bel·licisme, no-violència desintoxicació, disgustar
b) Valor local o situacional
PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE
ante-, avant- circum- entre, inter- euro- extra- infra-, sota-, sub-, hipo- sobre-, hiper- rere- intra- super-, supra- tele- trans-, tras- ultra- ex- juxta-, para-
davant de a l‟entorn de al mig de, reciprocitat europeu fora de en menys quantitat, per sota de per damunt de, més gran
per darrere dintre de per damunt de lluny d‟una banda a l‟altra a través de més enllà de
de dins a fora al costat de, quasi o gairebé
antesala, avantpassat circumferència, circumval·lació entreacte, entrelligar, interlineat eurodiputat, euroregió extraordinari, extrajudicial sotabarba, subsòl, hipotèrmia sobresou, hipermercat rerefons, rereguarda intravenós, intramuscular superhome, supraterrenal teletext, televisió transsiberià, trasplantar ultrapassar, ultratomba exportar, extreure juxtaposició, paranormal
c) Valor temporal
PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE
pre- post-, pos- ex- neo-
amb antelació posterioritat antic càrrec o condició nou, recent
preacord, preromà, prenatal posterioritat, postoperatori, posposar exmarit, expresident neoclàssic, neocapitalista
d) Valor dimensional/quantitatiu
PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE
macro-, mega- micro- semi- bes-, bi- re-
gran mini, petit la meitat de duplicació repetició, intensificació
macroeconomia, megalòman microscopi, miniestadi semivocal, semicercle besnét, besavi, bisexual reeditar, reconstruir
3
e) Valor modal
PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE
ben- mal- pseudo- co-, col-, com-, con-
dóna sentit positiu dóna sentit negatiu condició no genuïna companyia i participació
benvolgut, benestant malpensat, malcarat pseudònim, pseudoderivat col·laboració, commoure, convivència
1.1.2. DERIVATS PER SUFIXACIÓ
Els sufixos se situen darrere l‟arrel i aporten un nou significat al mot. N‟hi ha de diferents tipus.
Modificacions en l‟arrel
El fet de col·locar un sufix després de l‟arrel per formar una paraula derivada sovint comporta modificacions de diversa
mena en el punt de contacte.
Canvis ortogràfics
C → QU fresc – fresquíssim Ç → C caça – cacera
G → GU botiga – botiguer S → SS arròs – arrossar
GU → GÜ aigua – aigüera J → G taronja – taronger
Canvis de sons
P →B llop → llobató IG → J / G boig → bojament, bogeria
T →D prat → praderia IG → TJ / TG lleig → lletjor, lletgesa
C →G càrrec → carregar U → V blau → blavor, blavenc
Supressió de sons Addició de sons
-A rialla → riall-eta, illa→ ill-ot -T- cafè →cafe-t-er
-E salvatge→ salvatg-ina -D- gran →gran-d-íssim
-O suro→ sureda -N- jove →jove-n-ívol
Tipus de sufixos a) Sufixos lèxics Determinen el gènere i el nombre en el cas dels noms i dels adjectius i, en el cas dels verbs, la persona, el temps, el nombre, el mode i l‟aspecte. En aquest tipus de sufixos no parlem pròpiament de derivació, sinó de flexió:
llop, lloba, llops, llobes cante, cantes, canta, cantem, canteu, canten
b) Sufixos valoratius
SUFIX SIGNIFICAT EXEMPLE
-et, -ó, -illa, -ell -às, -arro, -al, -ós -ot, -astre, -ús, -um, -ol, -íssim, -èrrim
diminutius augmentatius pejoratius superlatius
pinyonet, finestró, sabatilla, cubell homenàs, peuarro, finestral, verdós casalot, padrastre, gentussa, pixum, bestiola tendríssim, paupèrrim, ubèrrim
4
c) Sufixos classificadors
Per expressar professions, afinitats ideològiques o qualitats:
SUFIX EXEMPLE
-ista -ari/ària -aire -à/ana -or/ora -er/era -iu/iva/iua -ívol/ívola
violinista, dentista, idealista, comunista notari, solitari, secretària, parlamentària boletaire, dansaire, colombaire, xerraire cirurgià, llunyà, provinciana actor, director, negror, conductora, forner confiter, ploranera, carnissera actriu, agressiu, fugitiva frívol, jovenívola
Per expressar noms abstractes:
SUFIX EXEMPLE
-esa -ícia -itat -itud -ud
tristesa, invalidesa, riquesa brutícia, avarícia humilitat, frivolitat solitud, lentitud quietud, mansuetud
Per expressar un conjunt, col·lectiu o lloc:
SUFIX EXEMPLE
-menta -eda -am -all/alla -ada -at -atge
ossamenta, cornamenta, vestimenta arbreda, fageda, sureda eixam, costellam, paperam, fullam rocall, jovenalla gentada, nuvolada professorat, alumnat, ramat equipatge, arbratge, moblatge
Per expressar relació o pertinença:
SUFIX EXEMPLE
-aci/àcia -ari/ària -esc/esca -i/ia -ià/iana -íac/íaca -ífic/ífica -ístic/ística
coriaci, solanàcia sedentari, alimentària carnavalesc, cavalleresca aeri, lacti, arbòria cristià, cartesiana policíac, afrodisíaca magnífic, científica artístic, novel·lística
Per expressar accions:
SUFIX EXEMPLE
-egar -ejar -ificar -ir -itar -itzar
esbufegar, mossegar, pedregar blanquejar, somiquejar tipificar, pacificar, dosificar afavorir, atemorir, avergonyir debilitar, facilitar, habilitar autoritzar, harmonitzar, analitzar
5
Per expressar acció i efecte:
SUFIX EXEMPLE
-ada -ança -atge -dissa -era -ment -ori/òria
xerrada, rentada venjança, enyorança homenatge, espionatge, moblatge corredissa, trencadissa polseguera, pedrera pagament, alliberament, cobrament, cansament robatori, cridòria, dedicatòria
1.1.3. DERIVATS PER INFIXACIÓ
Els infixos són el tipus d‟afixos que se situen entre l‟arrel i el sufix. Contràriament als prefixos i sufixos no tenen cap significat lèxic, però en alguns casos serveixen per distingir entre dos derivats amb el mateix sufix (ferrer i ferreter), i en els verbs sobretot afegeixen una idea de petitesa o afecte (menjucar), d‟insuficiència (endormiscar-se) o d‟abundància o excés (allargassar).
INFIX EXEMPLE
Idea de petitesa o afecte
-ic- -isc- -uss-
plor- ploricó, plorar-ploriquejar ploure- plovisquejar cantar- cantussejar
Idea d‟abundància o excés
-ar- -all- -ell- -ot-
flama- flamarada; cagar- cagarada roca- rocallós; piga- pigallós gota- gotellada; gra- granellut mà- manotada
Remarques sobre la derivació
Quan formem paraules noves a partir del procés de derivació sovint afegim a l‟arrel o mot primitiu afixos propis de la llengua castellana quan en la nostra llengua es forma amb un afix diferent o fins i tot sense. És el cas de mots com ara botonar, enjardinar, raval, condicionat, moblar, col·lidir o garantir, que per influència del castellà formem com a *abotonar, *ajardinar, *arraval, *acondicionat, *amoblar, *col·lisionar i *garantitzar.
1.2. LA COMPOSICIÓ
Les paraules compostes són aquelles que s‟han format a partir de la combinació de dues o més paraules simples per
donar-ne una de nova, sovint amb un nou significat.
substantiu panxa + adjectiu content = panxacontent
verb llava + substantiu plats = llavaplats
Cal vigilar l‟ús del guionet en les paraules compostes, després ho veurem.
1.2.1. COMPOSICIÓ PRÒPIA
Consisteix a formar una paraula a partir de dues o més paraules que ja existeixen. Els compostos propis poden ser
noms, adjectius, verbs i adverbis.
Estructura Noms compostos
N + N filferro, ferrocarril, autopista, terratrèmol, compravenda, ciència-ficció, bocamoll
V + N escuradents, caçapapallones, rentaplats, para-sol, llepafils, caganiu, gratacel, trencaclosques
6
Det. Quant. + N pocatraça, pocasolta, milfulles, centpeus
N + Adj
N + Participi
pit-roig, aiguamoll
celobert, caragirat
N + Conj + N allioli, coliflor, capicua
Adjectius compostos
Adj + Adj
Adj + Participi
sordmut, agredolç, grecoromà, llatinoamericà, castellanoparlant
primmirat, corprés, ullprés
N + Adj
N + Participi
ullcluc, esquenadret, drogoaddicte, nord-americà
esmaperdut, barbaserrat
Adv+Adj
Adv + Participi
malsà
benvingut, benmerescut, malparlat
Verbs compostos
N + V capficar-se, ullprendre, corprendre, capgirar
Adj + V primfilar, carvendre, migpartir
Adv + V menystenir, malparlar, menysprear
Prep + V entreveure, contraatacar
Adverbis compostos
Adv + Adv daltabaix, gairebé (quasi), només (solament)
Prep + SN alhora, enlaire
Altres potser, tanmateix
1.2.2. COMPOSICIÓ CULTA
Consisteix a formar una paraula a partir de dos unitats provinents de les llengües clàssiques (el grec o el llatí).
Combinació Significat dels components Compost resultant
[grec + grec]
hidro (aigua) + teràpia (guarició)
arqueo (antic) + lògia (ciència)
bio (vida) + grafia (escriptura)
hemero (diari) + teca (dipòsit)
necro (mort) + polis (ciutat)
hidroteràpia
arqueologia
biografia
hemeroteca
necròpolis
[llatí + llatí]
oleo (oli) + ducte (conductor) avi (au) + cultura (conreu o cria) curvi (corba) + lini (línia) plumi (ploma) + fer (que duu)
oleoducte avicultura curvilini plumífer
[llatí + grec] pluvio (pluja) + metre (mesura)
ludo (joc) + teca (dipòsit)
pluviòmetre
ludoteca
[grec + llatí]
auto (mateix) + mòbil (que es mou)
hipo (cavall) + drom (cursa)
audio (escoltar) + metria (mesura)
automòbil
hipòdrom
audiometria
Estan formats per radicals històrics, és a dir, radicals procedents de les llengües clàssiques, el llatí i el grec, que
actualment no utilitzem de forma autònoma (excepte en alguns casos com fòbia o grafia).
7
RADICAL SIGNIFICAT COMPOST
-fòbia por fotofòbia, hidrofòbia
fono- veu fonètica, fonologia
foto- llum fotografia
graf(o/ia) escriure grafologia, gràfic
hidro- aigua hidrofòbia, hidrografia
-logia ciència filologia, cardiologia
-metre mesura cronòmetre, termòmetre
quadri- quatre quadriforme, quadrifonia
tele- lluny telèfon, telescopi
Hi ha compostos híbrids, és a dir, formats per un radical històric i un mot de la llengua actual: aeronau, audiovisual, agorafòbia, fotomuntatge, hidromassatge, radioactivitat, telenovel·la, televisió…
1.2.3. COMPOSICIÓ SINTAGMÀTICA
Consisteix a agrupar dues o més paraules per formar una unitat de sentit. Presenten una estructura fixa, ja que formen
una locució (escola bressol, blau marí, saber greu) i, de l‟altra, adquireixen un significat propi (una cosa és „escola‟,
una altra és „bressol‟ i una altra, „escola bressol‟).
Estructura Compostos nominals
N N vagó restaurant, gos llop, faldilla pantaló, paper moneda,
concurs oposició
Adj N
N Adj
pura sang, blau cel
pedra tosca, hora punta
N Prep N molí de vent, cuc de seda, cap d’any, ull de poll, paper de
vidre, paper de fumar, arc de Sant Martí
N Prep V agulla de monyo, màquina de cosir
N Conj N alts i baixos
Estructura Compostos adjectivals
Adj Adj gris verdenc
N Adj ós formiguer
Adj Prep N ample d’espatlles
Estructura Compostos verbals
V N parar compte
V Adv fer fora
V Prep N posar en escena
1.2.4. ORTOGRAFIA DE LES PARAULES COMPOSTES
S’escriuen amb guionet
1. Quan la primera paraula acaba amb vocal i la segona comença amb r, s o x.
Et pots recordar de la paraula XeReSa
barba-roig, barba-ros, busca-raons, cara-redó, compta-revolucions, costa-riqueny, de soca-rel, guarda-roba, nou-ric, penja-robes, porta-revistes, esclata-sang, espanta-sogres, mata-segells, para-sol, penya-segat, poca-solta, cara-xuclat, escura-xemeneies, para-xocs
8
2. Quan l‟element de l‟esquerra duu accent
gràfic
mà-llarg, pèl-roig, ciència-ficció, cotó-en-pèl; el més-
enllà, despús-demà, despús-anit, despús-ahir
3. Els numerals compostos (cardinals i ordinals)
- DESENA+UNITAT - UNITAT DE CENTENA+UNITAT
Et pots recordar amb el joc de paraules DUC
vint-i-tres, trenta-quatre, quaranta-cinc, seixanta-sis tres-cents, huit-centes, nou-cents
4. Quan la primera paraula és un punt cardinal nord-est, sud-oest, nord-americà, sud-coreà
5. Quan té forma repetitiva ziga-zaga, baliga-balaga, xino-xano, a corre-cuita, tic-
tac, poti-poti
6. En les paraules compostes amb l‟adverbi no+ substantiu.
no-violència, no-discriminació, no-res
7. Paraules compostes en què la lectura pot ser confusa o errònia.
cap-roig, pit-roig, pèl-llarg, cinc-en-rama
8. Altres abans-d‟ahir, Dalai-lama, ex-libris
EXERCICIS DE DERIVACIÓ
1. Escriu els substantius o adjectius derivats dels següents prefixos.
arxi + milionari ___________ ex + ministre _____ __________ pre + inscripció ____ __________ sots + director _____ __________ bes + avi ____ ______________ ex + marit ____ _____________ no + bèl·lic ______ ___________ vice + rector ______ __________
audio + visual ____ __________ fisico + químic ____ _________ politico + social _____ _______ pisci + cultura _____ _________ greco + llatí _____ ___________ indo + xinès ____ ___________ serbo + croat ___ ____________ a + moral ____ ______________
2. Escriu un verb derivat, amb prefix o sense, a partir d‟aquests substantius o adjectius
Exemple: botó – botonar / embotonar...
corda lliure
trauma jardineria
sabor gota
condició mut
muralla claredat
mobilitat mida
gelosia moble
9
matís blancor
turment sec
serenor anàlisi
covardia pedra
coratge content
pam llarg
3. Escriu els substantius i adjectius derivats dels sufixos que hem estudiat.
Sabata xicoteta
Home gran
Peu de grans dimensions
Finestra de grans dimensions Secreció líquida dels renyons, de color groc, que passa a la bufeta i s'expulsa a l'exterior
Gent de la pitjor classe, menyspreable
Extremadament pobre
Extremadament fertil
Que vol establir l'anarquia o la promou
Persona que es dedica a la cria i venda de coloms
Dona que representa un dels personatges en una obra teatral o televisiva
Muller d'un emperador
Que sol plorar sovint o per poca cosa
Persona que ven carn
Que li agraden les coses vanes i superficials. Sense consistència ni serietat
Últim període de la vida
Qualitat de brut, falta de netedat
Calma, tranquil·litat, absència de moviment, d'agitació, de soroll
Conjunt de banyes d'un animal
Lloc poblat d‟arbres sureres
Conjunt d'animals que es crien i pasturen junts, sobretot ovelles o cabres
Conjunt de les activitats humanes relacionades amb l'explotació de bestiar (de la mateixa família que l‟anterior)
Massa de núvols
Conjunt de fulles d'una planta o d'un arbre, també gran quantitat de fulles caigudes dels arbres.
Conjunt de maletes i altres objectes que es porten en els viatges
Conjunt de mobles d'una casa o d'una habitació
Que es mou poc d'un lloc a un altre, que sempre està assentat
Propi de cavallers
De la llet o que hi té relació, també que té aspecte lletós
Que excita o estimula (una substància o un medicament) el desig sexual.
De la novel·la o que hi té relació
10
Conversació llarga o parlament públic informal
Ofensa o dany que s'infligix a algú per a obtindre satisfacció d'una ofensa o d'un dany que s'ha rebut.
Acció o efecte de trencar moltes coses, o de trencar-se una cosa en molts trossets.
Gran quantitat de pols, especialment quan se l'emporta el vent.
Lloc d'on s'extrau pedra per a la construcción.
Acció de pagar.
Falta de forces, debilitat produïda generalment per la realització d'un esforç, d'un treball, d'una activitat fatigosa.
Acció o efecte d'alliberar.
EXERCICIS DE COMPOSICIÓ I GUIONET
4. Escriu correctament aquestes paraules i explica la regla del guionet corresponent. Busca‟n el significat si no el
coneixes.
Aigua ros
Barba roig
Boca rugat
Busca raons
Cara redó
Compta revolucions
De soca rel
Guarda roba
Nou ric
Penja robes
Pixa reixes
Porta revistes
Aigua sal
Boca sec
Espanta sogres
Mare selva
Para sol
Toca son
Traga sabres
Cara xuclat
Escura xemeneies
Para xocs
5. Escriu correctament aquestes paraules i explica la regla del guionet. Busca‟n el significat si no el coneixes.
A corre cuita
A mata degolla
Baliga balaga
Bum bum
Catacrac catacrac
Cloc cloc
De nyigui nyogui
Fer la gara gara
Nyam nyam
11
Ping pong
Tris tras
Xino xano
Xup xup
Nord atlàntic
Sud oriental
Carn i xulla
Pit roig
Bell lloc
Mà llarg
Pèl blanc
Pèl curt
Pèl ros
6. Escriu correctament els següents numerals:
VINT I SIS CENT VINT I UN
TRENTA CINC DOS CENTS QUARANTA SET
QUARANTA HUIT TRES CENTS CINQUANTA
CINQUANTA NOU QUATRE CENTES SEIXANTA- SIS
SEIXANTA QUATRE CINC CENTS TRENTA HUIT
SETANTA SIS SIS CENTES HUITANTA TRES
HUITANTA TRES SET CENTS SEIXANTA SIS
NORANTA UN HUIT CENTES VINT I SET
DOS MIL CINC CENTS QUARANTA QUATRE DOS MIL DÈSSET
UN MILIÓ TRES CENTS QUARANTA MIL DOS CENTS TRES MIL HUIT CENTS TRENTA
DOS MILIONS QUATRE CENTS CINQUANTA MIL HUIT CENTS CINQUANTA NOU
CINC MILIONS SIS CENTES HUITANTA MIL NOU CENTES VINT I HUIT
HUIT MILIONS SET CENTS NORANTA CINC MIL SIS CENTS CINQUANTA TRES
7. Escriu en lletra els següents numerals. Et deixem una graella d‟ajuda.
UN DOS TRES QUATRE
CINC SIS SET HUIT
NOU DEU ONZE DOTZE
TRETZE CATORZE QUINZE SETZE
DÈSSET DÍHUIT DÈNOU VINT
TRENTA QUARANTA CINQUANTA SEIXANTA
SETANTA HUITANTA NORANTA CENT
12
24
35
46
58
69
78
84
95
178
316
426
538
677
789
853
932
1.234
2.018
3.458
4.954
8. Escriu correctament aquestes paraules i classifica‟ls segons la taula de baix:
Mà - llarg Cap - roig No violent No bel·ligerància
Cinc - en - rama Camacurt Coliflor Abans - d‟ahir
Pèl - roig Sud - oest Despús - demà Tal·là - tal·lera
Nord - americà Zig - zag Nyec - nyec Despús - anit
Pèl - curt No discriminació Vila - real Non - non
Montroig Llançamíssils Catacric - catacrac De soca - rel
Rodamón Tastavins Correfoc Poca - solta
Primera paraula amb accent gràfic
Compostos repetitius o onomatopeics
Primera paraula acaba en vocal + segunda paraula comença per X,R,S
Altres compostos
Lectura errònia
Punts cardinals
No + substantiu
Sense guionet
13
9. Llegeix les següents definicions i troba la paraula composta que hi correspon
EXALCALDESSA, COBRELLIT, PARA-XOCS, TIC-TAC, XINO-XANO, GRATACEL, COLLVERD, GUARDAAGULLES,
COMPRAVENDA, FALDILLA PANTALÓ, ADÉU-SIAU, PÈL-ROIG, MILHÒMENS, ABANS-D‟AHIR O DESPÚS-AHIR,
POTI-POTI, SETCIÈNCIES, AUDIOGUIA, GIRA-SOL, FISICOQUÍMIC, FILFERRO, ALLIOLI, EX-LIBRIS,
EIXUGAPARABRISES, DALAI-LAMA, PENYA-SEGAT, COLIFLOR O FLORICOL, PREROMÀNIC, A CORRE-CUITA,
CASTELLANOPARLANT, PICA-PICA, SUD-OEST, LABIODENTAL, IBEROROMÀ, DESPÚS-DEMÀ, CIÈNCIA-FICCIÓ,
ESCURA-XEMENEIES, BARBA-ROIG, VIU-VIU, NO-RES, CATALANOARAGONÉS, NORD-AMERICÀ.
Peça muntada a la part anterior i posterior dels vehicles automòbils que serveix per a
protegir la carrosseria.
Casset o aparell que serveix de guia per als visitants d'un lloc d'interès turístic.
Relatiu o pertanyent a la física i a la química
Iber sota la influència romana. (que és iber i és romà)
Sistema mecànic que permet d'eliminar l'excés d'aigua sobre el parabrisa.
Que té el coll verd. Hi ha un tipus d‟ànec que porta aquest nom: “ànec ______”
Salsa feta d‟alls picats debatuts amb oli.
Nombre que no s‟altera si s‟inverteix l‟ordre de les seves xifres.
Relatiu o pertanyent a l‟art i a l‟estil arquitectònic ben bé abans de l‟aparició del romànic.
Que ha deixat de ser alcaldessa (prefix)
Àpat consistent en menges variades que es presenten en racions xicotetes.
En el dia anterior al d‟ahir.
El dia després de demà
Gènere literari i cinematogràfic basat generalment en l'exploració de les possibilitats
imaginades de la ciència, la tecnologia, la societat i la vida del futur.
Persona que regula els canvis de via i les desviacions dels trens que arriben o surten d'una
estació de ferrocarril. (abans tenia al seu càrrec el maneig de les agulles)
Punt de l‟horitzó a igual distància del sud que de l‟oest.
Edifici urbà de grans dimensions (de molts pisos) en què l'alçària predomina notablement
sobre la profunditat i l'amplària.
Que té el pèl o els cabells rojos.
Onomatopeia del soroll que fa un mecanisme, especialment el d'un rellotge.
Persona que neteja els conductes de fum i les xemeneies traient-ne el sutge que ha deixat
adherit a les parets el fum que hi ha passat
Peça de roba, de tapisseria, etc., amb què hom cobreix un llit.
Amb presses, sense posar-hi el temps que cal. (“Això ho has fet a _____”)
Fil d‟acer dolç, d‟una gran flexibilitat i tenacitat.
Col d‟una raça cultivada, molt propera del bròquil, la massa carnosa és blanca.
Relatiu o pertanyent als llavis i a les dents.
Que té la barba roja
Caminant a poc a poc. (“Vaig anar caminant tot _________ fins al port”)
Espadat rocós en la línia de contacte entre terra i mar. Cingle.
Herba de la família de les compostes, alta i d'amples fulles cordiformes i grans capítols
grocs, que de dia segueixen el moviment del sol.
Anar tirant, anar passant la vida com es pot. “ Fer la ___________”
14
Persona que presumeix de saber molt. (Prové del nombre d‟arts i ciències que s‟estudiaven
antigament)
Home que pretén ser apte per a tot, intervindre en tot o saber-ho tot.
Xiquet que pretén fer coses d‟un adult.
Contracte pel qual una de les parts, el venedor, ha de lliurar una cosa determinada, i l'altra,
el comprador, pagar-ne un cert preu en diners o amb un signe que els representi
Faldilla dividida en dos camals com els pantalons.
Absència de tota realitat. “ Déu va crear el món del ________”
Expressió de comiat, especialment a una persona que hom tracta de vós o a dues o més
persones que hom tracta de tu o de vós. “Me‟n vaig: ____________ a tots”.
Títol donat al cap del budisme tibetà
Relatiu o pertanyent a Catalunya i a Aragó en comú.
Persona que parla castellà
Desori, desgavell.“La festa es va convertir en un _________”
Habitant de l‟Amèrica del Nord
Inscripció, generalment impresa en un full petit, sovint amb un gravat, que es posa als llibres
d‟una biblioteca per indicar-ne la propietat.
Algunes fonts utilitzades per a elaborar aquest material:
http://www.auladecatala.com/lexic/composicio/
http://www.auladecatala.com/lexic/derivacio-2/
https://aradsuperior.files.wordpress.com/2017/04/la-derivacic3b3-i-la-composicic3b32.pdf Roser Tauler. Universitat de Girona
http://recursosvalencia.blogspot.com/p/classes-en-pdf_5.html
TEMA 7. Mecanismes de formació de paraules: composició i derivació
Preparació per a la prova d‟accés a la universitat per a majors de 25.
Mª Àngels Sanvicente Valladolid. CFPA Arco Iris (Villena)