UN VIATGE A TRAVEacuteS
DE LES ESTRELLES
Tiacutetol del treball Un viatge a traveacutes de les estrelles
Autora Anogravenim
Curs i grup de classe
Tutora del treball
Centre o institut
Localitat i data de presentacioacute Cubelles 12 de desembre del 2014
Abstract
Aquest treball presenta lrsquoestudi de les constelmiddotlacions en un enfocament
mitologravegic en lrsquoanagravelisi drsquoobres literagraveries On els objectius soacuten claus per
aconseguir els resultats un drsquoells eacutes arribar a conegraveixer la mitologia grega de les
constelmiddotlacions de lrsquohemisferi nord interpretar un conjunt de figures que formen
les estrelles al cel i finalment comparar i comentar la interpretacioacute dels mites en
lrsquoart universal Les tegravecniques utilitzades en aquest treball srsquohan basat en la
recerca drsquoautors i artistes en diversos llibres les quals mrsquohan proporcionat els
resultats necessaris per a la recerca
Este trabajo presenta el estudio de las constelaciones en un enfoque mitoloacutegico
en el anaacutelisis de obras literarias Donde los objetivos son clave para conseguir
los resultados uno de ellos es llegar a conocer la mitologiacutea griega de las
constelaciones del hemisferio norte interpretar un conjunto de figuras que
forman las estrellas en el cielo y finalmente comparar i comentar la
interpretacioacuten de los mitos en el arte universal Las teacutecnicas utilizadas en este
trabajo se han basado en la recerca de autores i artistas en diversos libros los
cuales me han proporcionado los resultados necesarios para la recerca
This research project represents the study of constellations in a mythological
way in the analysis of literary works Itrsquos objectives are the main keys to get the
results one of them is to know the greek mythology of the constellations of the
northern hemisphere interpreted as group of figures that form the stars in the
sky and finally compare and talk about the interpretation of the myths in the
universal art The techniques used in this project are based on the investigation
of the authors of different books which have provided me with the results
needed for the investigation
Iacutendex
IntroduccioacutehelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg1
ObjectiushelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg2
MetodologiahelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg2
Capiacutetol I lrsquoOrigen de lrsquoUnivershelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg3
11 La creacioacute segons Hesiacuteode (Mite clagravessic)Pagraveg3
12 Altres mites de la creacioacute a lrsquoescenari HelmiddotlegravenicPagraveg5
13 Teoria del Big bangPagraveg7
14 Teoria inflacionistaPagraveg7
Capiacutetol II Elements de lrsquoUniversPagraveg9
21 Quegrave eacutes una estrellaPagraveg9
22 Recorregut celeste per les estacionsPagraveg10
221 El cel de la tardorPagraveg10
222 El cel de lhivernPagraveg11
223 El cel de la primaveraPagraveg12
224 El cel de lestiuPagraveg13
23 NebulosesPagraveg14
24 GalagravexiesPagraveg16
25 ConstelmiddotlacionsPagraveg17
Capiacutetol III Les constelmiddotlacionsPagraveg18
31 Les constelmiddotlacions de lrsquohemisferi nordPagraveg18
32 ZodiacuteacPagraveg29
Capiacutetol IV ConclusionsPagraveg42
Capiacutetol V Fonts drsquoinformacioacutePagraveg44
Capiacutetol VI AnnexosPagraveg46
61 Fitxes de treballPagraveg46
62 Mapes del celPagraveg57
Introduccioacute
El fonament del meu treball eacutes adquirir la informacioacute necessagraveria per respondre
a la seguumlent pregunta la qual formulo amb molta intriga i entusiasme
Quegrave amaguen les llums de la nit que sagrupen formant constelmiddotlacions al
llarg del firmament Quina representacioacute sersquon fa a les arts plagravestiques
Amb aquest treball pretenc adquirir coneixements tant en la cultura grega com
en termes astronogravemics Em submergireacute al cel a la recerca de vells relats que
em puguin mostrar els antics pensaments que romanen any rere any en la
cultura grega
El que realment mha empegraves a fer aquest treball soacuten els misteris que envolta la
Terra El somni de leacutesser humagrave sempre ha estat veure meacutes enllagrave i per aixograve
vaig a revelar els racons meacutes bonics i les histograveries meacutes fantagravestiques que
samaguen al firmament
El cel ha estat des de temps memorials la forma dinspiracioacute tant per als amants
de la poesia com per les persones que necessitaven un moment de pau i de fe
I encara podem observar que la gent segueix considerant al cel com un lloc
fantagravestic i miraculoacutes
Tambeacute investigareacute lrsquoart que els grecs van anar introduint a la cultura grega En
aquest cas lart del que parlareacute seragrave de les obres que realitzaven els grecs a les
diferents constelmiddotlacions
Lart eacutes una font molt utilitzada que ens ha deixat veure sentiments molt ocults
histograveries terroriacutefiques llegendes fantagravestiques i fins i tot amors passionals
Vaig escollir aquest tema per la gran curiositat que sento per les histograveries que
puguin existir i les raons de les quals estiguin allagrave El cel em sembla la part de
la Terra meacutes sorprenent i per aixograve vull que el meu treball es centri en ell
Desitjo divulgar aquestes histograveries intentar que es submergeixin amb mi a
temps remots perquegrave estic totalment convenccediluda que no es podran resistir
Objectius
1 Conegraveixer la mitologia grega de les constelmiddotlacions de lhemisferi nord
2 Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles al cel
3 Comparar i comentar la interpretacioacute dels mites en lrsquoart universal
Metodologia
Transformareacute el meu treball de recerca en un viatge pel firmament recollint
informacioacute de diversos mitjans tant de llibres diccionaris o en webs
Magradaria arribar a aconseguir contactar amb algun astrogravenom o aficionat que
majudi amb la meva investigacioacute ja que em poden facilitar aquest proceacutes
lrsquoaprofitareacute al magravexim
Primer de tot he de conegraveixer el cel tant el seu contingut com la seva histograveria
fins avui Levolucioacute del cel eacutes molt important per comprendrersquol per aixograve el meu
primer pas en aquesta meva investigacioacute seragrave explorar saber que hi ha allagrave
dalt i per quina raoacute hi soacuten
Eacutes tan gran la meva curiositat que investigareacute la utilitzacioacute dun telescopi aixograve
majudaragrave a conegraveixer millor el cel que menvolta Em puc permetre aquest
megravetode perquegrave tinc el material necessari per a aixograve
En el concepte de la mitologia en les constelmiddotlacions utilitzareacute un tipus de fitxa
per poder comparar i interpretar les diferents constelmiddotlacions investigareacute les
seves caracteriacutestiques astronogravemiques la histograveria del mite que amaga la
constelmiddotlacioacute i la interpretacioacute del mite en lart
I LORIGEN DE LUNIVERS SEGONS LA MITOLOGIA
- II La creacioacute de lrsquounivers ( Mite clagravessic )
Hi ha diverses versions sobre lrsquoorigen del moacuten perograve hi ha una obra
anomenada Teogonia que eacutes la meacutes coneguda de lrsquoescriptor Hesiacuteode1 del s
VIII aC Segons Hesiacuteode tot va comenccedilar amb el primer eacutesser que va
existir Caos (Χάος) descrit com un eacutesser buit Despreacutes van aparegraveixer Gea
(Γαῖα) la Terra Tagravertar (Τάρτᾰρος) eacutes tan una divinitat com un lloc on viuen els
morts i finalment Eros (Ἔρως) lrsquoamor Aquest uacuteltim eacutes el que accepta meacutes
possibilitats a lrsquoorigen ja que es considerava que lrsquoamor era una entitat
necessagraveria perquegrave aquests primers eacutessers srsquounissin entre ells per donar origen
a altres generacions
Del Caos van sorgir altres entitats Nix (Νύξ) la nit i Egravereb (Ἔρεβος) el moacuten
subterrani De la relacioacute de Nix i Egravereb van sorgir Egraveter (αἰθήρ) que representa la
llum o lrsquoaire pur el que respirarien els deacuteus i Hemera (Ἡμέρα) el dia Nix
engendraria a Tagravenatos (Θάνατος) la personificacioacute de la mort natural Hipnos
(Ὕπνος) del son Moros (Μορος) de la destinacioacute les Keres eacutessers femenins
que representaven la mort violenta i la destruccioacute Momo (Μωμος) de la burla o
el sarcasme Negravemesi (Νέμεσις) de la venjanccedila Oizis (Οίζυς) de
lrsquoangoixa Geras (γερας) de la bellesa les tres Moires (Μοῖραι)
Cloto Lagravequesis i Agravetropos les filadores que teixien la vida de cada
persona Apate (Ἀπάτη) lrsquoengany Filotes (Φιλοθἑος) de la tendresa a
les Hespegraverides (Ἑσπερίδες) que protegirien lrsquoarbre de les pomes drsquoor i Eris
(Ἒρις) la discograverdia la qual tindria una gran descendegravencia per si sola igual que
Nix
Gea va donar origen a Uragrave (Οὐρανός) que representa el cel estrellat a les
muntanyes i a Pont (Πόντος) el mar Gea srsquouniria a Pont (Πόντος) el seu fill un
1 Hesiacuteode eacutes un poeta narratiu egravepic del s VIII aC i cantor del treball i de la justiacutecia preteacuten
oferir una imatge molt meacutes veritable del passat des dels oriacutegens del moacuten a la creacioacute de les
successives generacions de deacuteus i dhomes
antic deacuteu del mar amb qui donaragrave origen a la descendegravencia de divinitats
marines Taumant (Θαύμας) que representava les meravelles del mar Forci
(Φόρκυς) als perills del mar Ceto (Κητώ) que era una representacioacute femenina
drsquoaquests perills de la mar i que srsquouniria a Forcis Euribia (Εὐρύβια) al domini
de la mar i Nereu (Νηρευς o Νηρηος) que representava el mar en calma
Despreacutes Gea srsquouniragrave a Uragrave amb qui tindragrave els dotze titans entre els quals es
troben Cronos (Κρόνος) Rea (Ῥεία) que srsquouneix amb Cronos (Κρόνος) que
representa el temps i amb ell engendra els primers deacuteus Oliacutempics Jagravepet
(Ίαπετός) de la vida mortal de la seva descendegravencia sorgirien els humans i
Cliacutemene (Κλυμενη) tres ciclops Brontes (Βροντης) Estegraveropes
(Στεροπης) i Arges (Άργος) que despreacutes serien els encarregats de fabricar els
raigs de Zeus (Ζεύς) I a tres monstres amb cinquanta caps i cent braccedilos i
mans anomenats Hecatonquir (Έκατόνχειρες)
Els Titans eren Oceagrave (Ώκεανός) que representava el riu que envoltava la
terra Ceos (Κοῖος) que representa la intelmiddotligegravencia Crios (Κρεῖος) deacuteu dels
ramats Hiperioacute (Ὑπερίων) de la llum o del sol mentre que les Titagravenides van
ser Febe (Φοίβη) que significa brillantor i srsquouniria al seu germagrave
Ceos Mnemogravesine (Μνημoacuteσυνη) de la memograveria i inventora dels idiomes Temis
(Θεμις) de la llei i la justiacutecia perograve en referegravencia a la llei de la naturalesa Tetis
(Τηθύς) a la fecunditat de les aiguumles i srsquouniria amb Oceagrave Tea (Θεια)
representa la vista srsquouneix amb Hiperioacute (Ὑπερίων)
Perograve Uragrave quan es va assabentar de que els seus fills tindrien la intencioacute en un
futur de destronar-lo va decidir tancar als ciclops i els Hecatonquirs al meacutes
profund dels pits de Gea Aixograve va causar la ira de Gea que va aconseguir que
Cronos es vengeacutes del seu pare Cronos amb una falccedil li va tallar els testicles i
els va llanccedilar al mar produint una escuma drsquoon va sorgir Afrodita (lsquoΑφροδίτη)
Drsquoaquesta manera es va acabar el regnat drsquoUragrave i es va iniciar el de Cronos qui
es va unir amb la seva germana Rea i drsquoon van neacuteixer els membres de la
segona generacioacute de deacuteus dels que formarien part els dotze deacuteus del Olimp
Gea i Uraacute el van advertir de que un dels seus fills el destronaria Per tant
Cronos va decidir empassar-se als seus fills Rea angoixada i novament
embarassada va suplicar als seus pares que la portessin a un lloc segur on
donaria a llum a Zeus
Zeus en la seva maduresa va obligar al seu pare a vomitar la pedra que es va
empassar pensant que era ell com als seus germans Despreacutes drsquoaixograve va haver-
hi una guerra entre Cronos i Zeus Aquest va ser derrotat pels seus fills quins
van tancar als titans en el Tagravertar
Aquesta obra representa el moment quan Cronos li talla els testicles al seu
pare Uragrave
La castracioacute drsquoUacuteragrave de Giorgio Vasari 1555 ndash 1159
III ALTRES MITES DE LA CREACIOacute DE LrsquoUNIVERS
Mite dels pelasgos
El nom Pelasgos del grec antic (Πελασγοί) va ser utilitzat antigament a lantiga
Gregravecia per almiddotludir als pobles predecessors dels helmiddotlens com a habitants de
Gregravecia Els pelasgos eren el poble primitiu que habitava el que avui dia eacutes
Gregravecia Aquests tenien una societat matriarcal basada en la concepcioacute
primigegravenia duna Deessa Mare
El mite de la creacioacute dels pelasgos afirmava que al principi Euriacutenome
(Εὐρυνόμη) la deessa de totes les coses va sorgir del Caos perograve no va trobar
res sogravelid on recolzar els peus i a causa daixograve va separar el mar del firmament
Llavors va aparegraveixer el vent Bogravereas (Βορέας) que juntament amb la deessa
Mare van donar origen a lenorme serp Ofioacute (Όφίων) Meacutes tard la deessa mare
va quedar embarassada drsquoOfioacute despreacutes aquesta es va transformar en colom i
al seu degut temps va posar lou universal La serp Ofioacute es va enroscar set
vegades al voltant de lou fins que va covar i es va obrir Dell van sortir tots els
eacutessers i elements del Cosmos
Euriacutenome i Ofioacute van fixar el seu estatge a la
muntanya de lrsquoOlimp Quan Ofioacute va irritar la seva
companya adjudicant-se el tiacutetol dautor de lunivers
aquesta li va pegar terrible puntada de peu que li va
arrencar les dents i les va llanccedilar a la terra al peu
de lOlimp Seguidament la deessa va crear set
potegravencies planetagraveries i va colmiddotlocar una Titagravenida i
un Titagrave en cadascuna Tia i Hiperioacute per al Sol Febe
i Atlant (Ἄτλας) per la Lluna Dione (Διώνη) per al
planeta Mart Metis (Μῆτις) per Mercuri Temis i
Eurimedont per Juacutepiter Tetis i Oceagrave per Venus i Rea
i Cronos per Saturn Protectors tots de la successioacute
del temps No obstant aixograve en aquesta harmoniosa
creacioacute faltava lhome i llavors va aparegraveixer Pegravelasg va brollar de les dents de
Ofioacute enterrats a labisme dArcagravedia Pegravelasg va ser aclamat com a cap
culturizador i precursor de la humanitat Deacuteus i homes es trobaven sotmesos a
les deesses i dones i tots li rendien culte a la gran Deessa Mare
LrsquoORIGEN DE LUNIVERS ( teories modernes )
En la cosmogonia moderna lorigen de lUnivers eacutes linstant en quegrave va
aparegraveixer tota la mategraveria i lenergia que hi ha actualment en lunivers com a
consequumlegravencia duna gran explosioacute
Existeixen diverses teories cientiacutefiques sobre lorigen de lunivers Les meacutes
acceptades soacuten la del Big Bang i la Teoria Inflacionagraveria que es complementen
entre si
2 Robert Graves fou un poeta erudit i novelmiddotlista anglegraves (XIX) La creacioacute de lrsquounivers amb el
Mite dels Pelasgos
Euriacutenome i la serp
Ofioacute ilmiddotlustracioacute de Robert
Graves2
- IIII Teoria del Big Bang
La teoria o hipogravetesi del Big Bang (Gran Explosioacute) eacutes la meacutes acceptada per la
societat cientiacutefica per explicar lorigen de lunivers Un sacerdot belga de nom
George Lemaicirctre al 1927 va publicar un informe en el qual va resoldre les
equacions dEinstein sobre la geometria de lunivers que Alexander Friedman ja
havia resolt sense que Lemaicirctre ho sagravepigues i va suggerir que lrsquoUnivers
sestava expandint segons una de les solucions i que eacutes per aixograve que els
astrogravenoms Vesto Slipher i Carl Wilhelm Wirtz havien observat un corriment cap
al vermell de la llum de les nebuloses espirals
El Big Bang literalment gran explosioacute constitueix el moment en quegrave del no res
emergeix tota la mategraveria eacutes a dir lorigen de lUnivers La mategraveria fins a aquest
moment eacutes un punt de densitat infinita que en un moment donat explota
generant lexpansioacute de la mategraveria en totes les direccions i creant el que
coneixem com el nostre Univers Immediatament despreacutes del moment de la
explosioacute cada partiacutecula de mategraveria va comenccedilar a allunyar-se molt ragravepidament
una duna altra Els xocs que inevitablement es van produir i un cert desordre
van fer que la mategraveria sagrupeacutes i es concentreacutes meacutes en alguns llocs de lespai
i es van formar les primeres estrelles i les primeres galagravexies Des de llavors
lUnivers continua en constant moviment i evolucioacute
- IIIII Teoria Inflacionagraveria
El model dunivers proposat per Friedman eacutes el que segueixen els moderns
cosmogravelegs com Alan Guth3
La teoria inflacionagraveria dAlan Guth intenta explicar lorigen i els primers instants
de lunivers Es basa en estudis sobre camps gravitatoris fortiacutessims com els
que hi ha prop dun forat negre Segons Alan Guth durant la primera fraccioacute de
3 Alan Harvey Guth eacutes un fiacutesic teograveric i cosmograveleg nord-americagrave que ha investigat teories
sobre partiacutecules elementals (teoria de les partiacutecules i com saplica en els primers temps
del univers)
temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament
inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute
(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90
vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que
va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es
pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave
en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No
hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb
lUnivers
Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament
tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica
denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina
una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos
II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS
- III Quegrave eacutes una estrella
Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes
produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute
nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli
La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a
elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa
que lestrella augmenti la calor i la brillantor
Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella
groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre
Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El
nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que
hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure
meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica
sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel
Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera
Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions
nuclears que generen la seva energia El
mantell transporta aquesta energia cap a la
superfiacutecie i segons com la transporti per
conveccioacute (eacutes una de les tres formes de
transportar la calor entre zones de diferents
temperatures i es caracteritza perquegrave es
produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o
per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute
denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en
dues zones radiant i convectiva
Esquema de lrsquoestructura del Sol
Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible
Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la
zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que
sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus
com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes
molt poc densa
IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS
- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)
En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar
amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els
punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve
doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes
altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un
personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de
Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell
tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest
de Cassiopea
Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute
drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda
podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran
Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va
neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la
mateacutes
Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va
ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones
despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en
perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest
recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests
personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i
identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute
- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)
A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si
es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les
constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se
cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el
Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es
troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el
firmament
Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o
Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena
una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien
una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va
ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar
fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que
intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt
empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la
terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar
Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin
el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de
serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar
Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o
set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es
4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones
drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia
situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra
important la Descripcioacute de Gregravecia
recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes
filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute
drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite
narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa
filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va
perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que
va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute
Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave
formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute
drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del
Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis
deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per
lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute
Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes
interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute
laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre
Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre
la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en
forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es
troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis
Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i
blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop
tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de
la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb
Sirius i Betelgueuse
- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)
Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute
occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada
apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i
Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i
Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en
cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els
bessons
Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella
anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de
lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant
Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a
una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que
portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal
que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al
cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que
portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute
de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles
- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)
A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les
estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia
Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle
drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel
durant aquesta estacioacute
Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb
Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave
situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la
constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de
lrsquoEscorpiacute
A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la
nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute
que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una
nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode
seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena
dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat
centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis
obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i
Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la
moral i la medicina
Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de
lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute
de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de
la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes
de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave
havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu
pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest
Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les
Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat
drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que
passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols
IIIII NEBULOSES
Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i
per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i
quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica
(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten
els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa
una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara
que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort
Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol
zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes
principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la
creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes
daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten
anomenades nebuloses
Hi ha diferents tipus de nebulosa
Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat
eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors
El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute
quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les
nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del
hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les
nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la
resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de
les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de
lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la
constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC
6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42
Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un
embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va
originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren
observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes
gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la
nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins
a perdre la seva energia tegravermica residual
I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que
reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes
Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la
ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses
demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la
dispersioacute suficient per fer la pols visible
6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra
tambeacute tenen poca lluminositat
Aquesta imatge es de la
Nebulosa Con presa
pel telescopi espacial
Hubble
Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les
Plegraveiades (M45)
IIIV GALAgraveXIES
Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via
Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint
moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona
En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit
drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li
agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera
que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va
tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar
embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles
(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va
respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos
tan volgut pel seu espograves
Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar
deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable
que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit
mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber
defensar-se sense problemes
Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria
immortal si srsquoalletava dels pits
dHera perograve ella no ho
consentiria mai Sobre aquesta
histograveria hi ha dues versions
Primer es creu que Hermes el
missatger dels deacuteus va portar
al nen a on era Hera mentre
ella dormia i el va posar al seu
pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva
llet Quan Hera es va despertar i
va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant
i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que
LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu
El Prado Madrid
Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant
a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic
Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va
ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir
fluint fins que va formar la Via Lagravectia
IIV LES CONSTELmiddotLACIONS
Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix
imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia
grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en
quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el
firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues
constelmiddotlacions gregues
A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els
estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en
minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de
labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines
aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7
7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute
mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines
III LES CONSTELmiddotLACIONS
Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb
aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute
en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van
contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes
I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o
heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu
reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia
gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per
poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve
si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem
constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran
conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro
just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada
Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua
Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord
LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)
Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa
Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute
Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades
que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma
de carro unes altres quatre estrelles formen
la caixa i tres la cua
En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una
de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de
lhemisferi nord Estagrave formada per set
estrelles amb forma de carro quatre
formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec
del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar
que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per
als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus
viatges
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta
Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la
mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto
i intenta seduir-la disfressant-se de
Diana la deessa de la caccedila a qui
Calmiddotlisto servia i estimava
secretament Meacutes tard temorosa
que esbrinessin la pegraverdua de la seva
virginitat Calmiddotlisto quan va tornar
amb les nimfes que marxaren a un
rierol a refrescar-se o depegraven de
lrsquoautor a una font no volia treurersquos la
roba per por que descobrissin el seu
embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van
abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a
consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i
de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat
molt gelosa la va convertir en una oacutessa
Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir
amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va
ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de
Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va
8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil
exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van
procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista
Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado
1635
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Abstract
Aquest treball presenta lrsquoestudi de les constelmiddotlacions en un enfocament
mitologravegic en lrsquoanagravelisi drsquoobres literagraveries On els objectius soacuten claus per
aconseguir els resultats un drsquoells eacutes arribar a conegraveixer la mitologia grega de les
constelmiddotlacions de lrsquohemisferi nord interpretar un conjunt de figures que formen
les estrelles al cel i finalment comparar i comentar la interpretacioacute dels mites en
lrsquoart universal Les tegravecniques utilitzades en aquest treball srsquohan basat en la
recerca drsquoautors i artistes en diversos llibres les quals mrsquohan proporcionat els
resultats necessaris per a la recerca
Este trabajo presenta el estudio de las constelaciones en un enfoque mitoloacutegico
en el anaacutelisis de obras literarias Donde los objetivos son clave para conseguir
los resultados uno de ellos es llegar a conocer la mitologiacutea griega de las
constelaciones del hemisferio norte interpretar un conjunto de figuras que
forman las estrellas en el cielo y finalmente comparar i comentar la
interpretacioacuten de los mitos en el arte universal Las teacutecnicas utilizadas en este
trabajo se han basado en la recerca de autores i artistas en diversos libros los
cuales me han proporcionado los resultados necesarios para la recerca
This research project represents the study of constellations in a mythological
way in the analysis of literary works Itrsquos objectives are the main keys to get the
results one of them is to know the greek mythology of the constellations of the
northern hemisphere interpreted as group of figures that form the stars in the
sky and finally compare and talk about the interpretation of the myths in the
universal art The techniques used in this project are based on the investigation
of the authors of different books which have provided me with the results
needed for the investigation
Iacutendex
IntroduccioacutehelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg1
ObjectiushelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg2
MetodologiahelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg2
Capiacutetol I lrsquoOrigen de lrsquoUnivershelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg3
11 La creacioacute segons Hesiacuteode (Mite clagravessic)Pagraveg3
12 Altres mites de la creacioacute a lrsquoescenari HelmiddotlegravenicPagraveg5
13 Teoria del Big bangPagraveg7
14 Teoria inflacionistaPagraveg7
Capiacutetol II Elements de lrsquoUniversPagraveg9
21 Quegrave eacutes una estrellaPagraveg9
22 Recorregut celeste per les estacionsPagraveg10
221 El cel de la tardorPagraveg10
222 El cel de lhivernPagraveg11
223 El cel de la primaveraPagraveg12
224 El cel de lestiuPagraveg13
23 NebulosesPagraveg14
24 GalagravexiesPagraveg16
25 ConstelmiddotlacionsPagraveg17
Capiacutetol III Les constelmiddotlacionsPagraveg18
31 Les constelmiddotlacions de lrsquohemisferi nordPagraveg18
32 ZodiacuteacPagraveg29
Capiacutetol IV ConclusionsPagraveg42
Capiacutetol V Fonts drsquoinformacioacutePagraveg44
Capiacutetol VI AnnexosPagraveg46
61 Fitxes de treballPagraveg46
62 Mapes del celPagraveg57
Introduccioacute
El fonament del meu treball eacutes adquirir la informacioacute necessagraveria per respondre
a la seguumlent pregunta la qual formulo amb molta intriga i entusiasme
Quegrave amaguen les llums de la nit que sagrupen formant constelmiddotlacions al
llarg del firmament Quina representacioacute sersquon fa a les arts plagravestiques
Amb aquest treball pretenc adquirir coneixements tant en la cultura grega com
en termes astronogravemics Em submergireacute al cel a la recerca de vells relats que
em puguin mostrar els antics pensaments que romanen any rere any en la
cultura grega
El que realment mha empegraves a fer aquest treball soacuten els misteris que envolta la
Terra El somni de leacutesser humagrave sempre ha estat veure meacutes enllagrave i per aixograve
vaig a revelar els racons meacutes bonics i les histograveries meacutes fantagravestiques que
samaguen al firmament
El cel ha estat des de temps memorials la forma dinspiracioacute tant per als amants
de la poesia com per les persones que necessitaven un moment de pau i de fe
I encara podem observar que la gent segueix considerant al cel com un lloc
fantagravestic i miraculoacutes
Tambeacute investigareacute lrsquoart que els grecs van anar introduint a la cultura grega En
aquest cas lart del que parlareacute seragrave de les obres que realitzaven els grecs a les
diferents constelmiddotlacions
Lart eacutes una font molt utilitzada que ens ha deixat veure sentiments molt ocults
histograveries terroriacutefiques llegendes fantagravestiques i fins i tot amors passionals
Vaig escollir aquest tema per la gran curiositat que sento per les histograveries que
puguin existir i les raons de les quals estiguin allagrave El cel em sembla la part de
la Terra meacutes sorprenent i per aixograve vull que el meu treball es centri en ell
Desitjo divulgar aquestes histograveries intentar que es submergeixin amb mi a
temps remots perquegrave estic totalment convenccediluda que no es podran resistir
Objectius
1 Conegraveixer la mitologia grega de les constelmiddotlacions de lhemisferi nord
2 Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles al cel
3 Comparar i comentar la interpretacioacute dels mites en lrsquoart universal
Metodologia
Transformareacute el meu treball de recerca en un viatge pel firmament recollint
informacioacute de diversos mitjans tant de llibres diccionaris o en webs
Magradaria arribar a aconseguir contactar amb algun astrogravenom o aficionat que
majudi amb la meva investigacioacute ja que em poden facilitar aquest proceacutes
lrsquoaprofitareacute al magravexim
Primer de tot he de conegraveixer el cel tant el seu contingut com la seva histograveria
fins avui Levolucioacute del cel eacutes molt important per comprendrersquol per aixograve el meu
primer pas en aquesta meva investigacioacute seragrave explorar saber que hi ha allagrave
dalt i per quina raoacute hi soacuten
Eacutes tan gran la meva curiositat que investigareacute la utilitzacioacute dun telescopi aixograve
majudaragrave a conegraveixer millor el cel que menvolta Em puc permetre aquest
megravetode perquegrave tinc el material necessari per a aixograve
En el concepte de la mitologia en les constelmiddotlacions utilitzareacute un tipus de fitxa
per poder comparar i interpretar les diferents constelmiddotlacions investigareacute les
seves caracteriacutestiques astronogravemiques la histograveria del mite que amaga la
constelmiddotlacioacute i la interpretacioacute del mite en lart
I LORIGEN DE LUNIVERS SEGONS LA MITOLOGIA
- II La creacioacute de lrsquounivers ( Mite clagravessic )
Hi ha diverses versions sobre lrsquoorigen del moacuten perograve hi ha una obra
anomenada Teogonia que eacutes la meacutes coneguda de lrsquoescriptor Hesiacuteode1 del s
VIII aC Segons Hesiacuteode tot va comenccedilar amb el primer eacutesser que va
existir Caos (Χάος) descrit com un eacutesser buit Despreacutes van aparegraveixer Gea
(Γαῖα) la Terra Tagravertar (Τάρτᾰρος) eacutes tan una divinitat com un lloc on viuen els
morts i finalment Eros (Ἔρως) lrsquoamor Aquest uacuteltim eacutes el que accepta meacutes
possibilitats a lrsquoorigen ja que es considerava que lrsquoamor era una entitat
necessagraveria perquegrave aquests primers eacutessers srsquounissin entre ells per donar origen
a altres generacions
Del Caos van sorgir altres entitats Nix (Νύξ) la nit i Egravereb (Ἔρεβος) el moacuten
subterrani De la relacioacute de Nix i Egravereb van sorgir Egraveter (αἰθήρ) que representa la
llum o lrsquoaire pur el que respirarien els deacuteus i Hemera (Ἡμέρα) el dia Nix
engendraria a Tagravenatos (Θάνατος) la personificacioacute de la mort natural Hipnos
(Ὕπνος) del son Moros (Μορος) de la destinacioacute les Keres eacutessers femenins
que representaven la mort violenta i la destruccioacute Momo (Μωμος) de la burla o
el sarcasme Negravemesi (Νέμεσις) de la venjanccedila Oizis (Οίζυς) de
lrsquoangoixa Geras (γερας) de la bellesa les tres Moires (Μοῖραι)
Cloto Lagravequesis i Agravetropos les filadores que teixien la vida de cada
persona Apate (Ἀπάτη) lrsquoengany Filotes (Φιλοθἑος) de la tendresa a
les Hespegraverides (Ἑσπερίδες) que protegirien lrsquoarbre de les pomes drsquoor i Eris
(Ἒρις) la discograverdia la qual tindria una gran descendegravencia per si sola igual que
Nix
Gea va donar origen a Uragrave (Οὐρανός) que representa el cel estrellat a les
muntanyes i a Pont (Πόντος) el mar Gea srsquouniria a Pont (Πόντος) el seu fill un
1 Hesiacuteode eacutes un poeta narratiu egravepic del s VIII aC i cantor del treball i de la justiacutecia preteacuten
oferir una imatge molt meacutes veritable del passat des dels oriacutegens del moacuten a la creacioacute de les
successives generacions de deacuteus i dhomes
antic deacuteu del mar amb qui donaragrave origen a la descendegravencia de divinitats
marines Taumant (Θαύμας) que representava les meravelles del mar Forci
(Φόρκυς) als perills del mar Ceto (Κητώ) que era una representacioacute femenina
drsquoaquests perills de la mar i que srsquouniria a Forcis Euribia (Εὐρύβια) al domini
de la mar i Nereu (Νηρευς o Νηρηος) que representava el mar en calma
Despreacutes Gea srsquouniragrave a Uragrave amb qui tindragrave els dotze titans entre els quals es
troben Cronos (Κρόνος) Rea (Ῥεία) que srsquouneix amb Cronos (Κρόνος) que
representa el temps i amb ell engendra els primers deacuteus Oliacutempics Jagravepet
(Ίαπετός) de la vida mortal de la seva descendegravencia sorgirien els humans i
Cliacutemene (Κλυμενη) tres ciclops Brontes (Βροντης) Estegraveropes
(Στεροπης) i Arges (Άργος) que despreacutes serien els encarregats de fabricar els
raigs de Zeus (Ζεύς) I a tres monstres amb cinquanta caps i cent braccedilos i
mans anomenats Hecatonquir (Έκατόνχειρες)
Els Titans eren Oceagrave (Ώκεανός) que representava el riu que envoltava la
terra Ceos (Κοῖος) que representa la intelmiddotligegravencia Crios (Κρεῖος) deacuteu dels
ramats Hiperioacute (Ὑπερίων) de la llum o del sol mentre que les Titagravenides van
ser Febe (Φοίβη) que significa brillantor i srsquouniria al seu germagrave
Ceos Mnemogravesine (Μνημoacuteσυνη) de la memograveria i inventora dels idiomes Temis
(Θεμις) de la llei i la justiacutecia perograve en referegravencia a la llei de la naturalesa Tetis
(Τηθύς) a la fecunditat de les aiguumles i srsquouniria amb Oceagrave Tea (Θεια)
representa la vista srsquouneix amb Hiperioacute (Ὑπερίων)
Perograve Uragrave quan es va assabentar de que els seus fills tindrien la intencioacute en un
futur de destronar-lo va decidir tancar als ciclops i els Hecatonquirs al meacutes
profund dels pits de Gea Aixograve va causar la ira de Gea que va aconseguir que
Cronos es vengeacutes del seu pare Cronos amb una falccedil li va tallar els testicles i
els va llanccedilar al mar produint una escuma drsquoon va sorgir Afrodita (lsquoΑφροδίτη)
Drsquoaquesta manera es va acabar el regnat drsquoUragrave i es va iniciar el de Cronos qui
es va unir amb la seva germana Rea i drsquoon van neacuteixer els membres de la
segona generacioacute de deacuteus dels que formarien part els dotze deacuteus del Olimp
Gea i Uraacute el van advertir de que un dels seus fills el destronaria Per tant
Cronos va decidir empassar-se als seus fills Rea angoixada i novament
embarassada va suplicar als seus pares que la portessin a un lloc segur on
donaria a llum a Zeus
Zeus en la seva maduresa va obligar al seu pare a vomitar la pedra que es va
empassar pensant que era ell com als seus germans Despreacutes drsquoaixograve va haver-
hi una guerra entre Cronos i Zeus Aquest va ser derrotat pels seus fills quins
van tancar als titans en el Tagravertar
Aquesta obra representa el moment quan Cronos li talla els testicles al seu
pare Uragrave
La castracioacute drsquoUacuteragrave de Giorgio Vasari 1555 ndash 1159
III ALTRES MITES DE LA CREACIOacute DE LrsquoUNIVERS
Mite dels pelasgos
El nom Pelasgos del grec antic (Πελασγοί) va ser utilitzat antigament a lantiga
Gregravecia per almiddotludir als pobles predecessors dels helmiddotlens com a habitants de
Gregravecia Els pelasgos eren el poble primitiu que habitava el que avui dia eacutes
Gregravecia Aquests tenien una societat matriarcal basada en la concepcioacute
primigegravenia duna Deessa Mare
El mite de la creacioacute dels pelasgos afirmava que al principi Euriacutenome
(Εὐρυνόμη) la deessa de totes les coses va sorgir del Caos perograve no va trobar
res sogravelid on recolzar els peus i a causa daixograve va separar el mar del firmament
Llavors va aparegraveixer el vent Bogravereas (Βορέας) que juntament amb la deessa
Mare van donar origen a lenorme serp Ofioacute (Όφίων) Meacutes tard la deessa mare
va quedar embarassada drsquoOfioacute despreacutes aquesta es va transformar en colom i
al seu degut temps va posar lou universal La serp Ofioacute es va enroscar set
vegades al voltant de lou fins que va covar i es va obrir Dell van sortir tots els
eacutessers i elements del Cosmos
Euriacutenome i Ofioacute van fixar el seu estatge a la
muntanya de lrsquoOlimp Quan Ofioacute va irritar la seva
companya adjudicant-se el tiacutetol dautor de lunivers
aquesta li va pegar terrible puntada de peu que li va
arrencar les dents i les va llanccedilar a la terra al peu
de lOlimp Seguidament la deessa va crear set
potegravencies planetagraveries i va colmiddotlocar una Titagravenida i
un Titagrave en cadascuna Tia i Hiperioacute per al Sol Febe
i Atlant (Ἄτλας) per la Lluna Dione (Διώνη) per al
planeta Mart Metis (Μῆτις) per Mercuri Temis i
Eurimedont per Juacutepiter Tetis i Oceagrave per Venus i Rea
i Cronos per Saturn Protectors tots de la successioacute
del temps No obstant aixograve en aquesta harmoniosa
creacioacute faltava lhome i llavors va aparegraveixer Pegravelasg va brollar de les dents de
Ofioacute enterrats a labisme dArcagravedia Pegravelasg va ser aclamat com a cap
culturizador i precursor de la humanitat Deacuteus i homes es trobaven sotmesos a
les deesses i dones i tots li rendien culte a la gran Deessa Mare
LrsquoORIGEN DE LUNIVERS ( teories modernes )
En la cosmogonia moderna lorigen de lUnivers eacutes linstant en quegrave va
aparegraveixer tota la mategraveria i lenergia que hi ha actualment en lunivers com a
consequumlegravencia duna gran explosioacute
Existeixen diverses teories cientiacutefiques sobre lorigen de lunivers Les meacutes
acceptades soacuten la del Big Bang i la Teoria Inflacionagraveria que es complementen
entre si
2 Robert Graves fou un poeta erudit i novelmiddotlista anglegraves (XIX) La creacioacute de lrsquounivers amb el
Mite dels Pelasgos
Euriacutenome i la serp
Ofioacute ilmiddotlustracioacute de Robert
Graves2
- IIII Teoria del Big Bang
La teoria o hipogravetesi del Big Bang (Gran Explosioacute) eacutes la meacutes acceptada per la
societat cientiacutefica per explicar lorigen de lunivers Un sacerdot belga de nom
George Lemaicirctre al 1927 va publicar un informe en el qual va resoldre les
equacions dEinstein sobre la geometria de lunivers que Alexander Friedman ja
havia resolt sense que Lemaicirctre ho sagravepigues i va suggerir que lrsquoUnivers
sestava expandint segons una de les solucions i que eacutes per aixograve que els
astrogravenoms Vesto Slipher i Carl Wilhelm Wirtz havien observat un corriment cap
al vermell de la llum de les nebuloses espirals
El Big Bang literalment gran explosioacute constitueix el moment en quegrave del no res
emergeix tota la mategraveria eacutes a dir lorigen de lUnivers La mategraveria fins a aquest
moment eacutes un punt de densitat infinita que en un moment donat explota
generant lexpansioacute de la mategraveria en totes les direccions i creant el que
coneixem com el nostre Univers Immediatament despreacutes del moment de la
explosioacute cada partiacutecula de mategraveria va comenccedilar a allunyar-se molt ragravepidament
una duna altra Els xocs que inevitablement es van produir i un cert desordre
van fer que la mategraveria sagrupeacutes i es concentreacutes meacutes en alguns llocs de lespai
i es van formar les primeres estrelles i les primeres galagravexies Des de llavors
lUnivers continua en constant moviment i evolucioacute
- IIIII Teoria Inflacionagraveria
El model dunivers proposat per Friedman eacutes el que segueixen els moderns
cosmogravelegs com Alan Guth3
La teoria inflacionagraveria dAlan Guth intenta explicar lorigen i els primers instants
de lunivers Es basa en estudis sobre camps gravitatoris fortiacutessims com els
que hi ha prop dun forat negre Segons Alan Guth durant la primera fraccioacute de
3 Alan Harvey Guth eacutes un fiacutesic teograveric i cosmograveleg nord-americagrave que ha investigat teories
sobre partiacutecules elementals (teoria de les partiacutecules i com saplica en els primers temps
del univers)
temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament
inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute
(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90
vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que
va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es
pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave
en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No
hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb
lUnivers
Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament
tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica
denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina
una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos
II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS
- III Quegrave eacutes una estrella
Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes
produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute
nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli
La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a
elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa
que lestrella augmenti la calor i la brillantor
Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella
groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre
Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El
nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que
hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure
meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica
sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel
Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera
Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions
nuclears que generen la seva energia El
mantell transporta aquesta energia cap a la
superfiacutecie i segons com la transporti per
conveccioacute (eacutes una de les tres formes de
transportar la calor entre zones de diferents
temperatures i es caracteritza perquegrave es
produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o
per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute
denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en
dues zones radiant i convectiva
Esquema de lrsquoestructura del Sol
Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible
Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la
zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que
sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus
com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes
molt poc densa
IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS
- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)
En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar
amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els
punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve
doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes
altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un
personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de
Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell
tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest
de Cassiopea
Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute
drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda
podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran
Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va
neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la
mateacutes
Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va
ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones
despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en
perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest
recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests
personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i
identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute
- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)
A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si
es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les
constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se
cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el
Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es
troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el
firmament
Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o
Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena
una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien
una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va
ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar
fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que
intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt
empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la
terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar
Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin
el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de
serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar
Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o
set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es
4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones
drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia
situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra
important la Descripcioacute de Gregravecia
recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes
filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute
drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite
narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa
filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va
perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que
va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute
Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave
formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute
drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del
Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis
deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per
lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute
Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes
interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute
laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre
Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre
la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en
forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es
troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis
Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i
blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop
tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de
la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb
Sirius i Betelgueuse
- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)
Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute
occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada
apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i
Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i
Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en
cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els
bessons
Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella
anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de
lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant
Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a
una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que
portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal
que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al
cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que
portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute
de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles
- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)
A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les
estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia
Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle
drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel
durant aquesta estacioacute
Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb
Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave
situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la
constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de
lrsquoEscorpiacute
A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la
nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute
que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una
nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode
seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena
dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat
centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis
obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i
Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la
moral i la medicina
Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de
lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute
de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de
la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes
de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave
havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu
pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest
Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les
Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat
drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que
passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols
IIIII NEBULOSES
Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i
per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i
quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica
(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten
els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa
una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara
que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort
Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol
zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes
principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la
creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes
daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten
anomenades nebuloses
Hi ha diferents tipus de nebulosa
Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat
eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors
El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute
quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les
nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del
hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les
nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la
resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de
les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de
lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la
constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC
6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42
Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un
embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va
originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren
observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes
gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la
nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins
a perdre la seva energia tegravermica residual
I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que
reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes
Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la
ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses
demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la
dispersioacute suficient per fer la pols visible
6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra
tambeacute tenen poca lluminositat
Aquesta imatge es de la
Nebulosa Con presa
pel telescopi espacial
Hubble
Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les
Plegraveiades (M45)
IIIV GALAgraveXIES
Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via
Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint
moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona
En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit
drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li
agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera
que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va
tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar
embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles
(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va
respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos
tan volgut pel seu espograves
Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar
deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable
que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit
mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber
defensar-se sense problemes
Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria
immortal si srsquoalletava dels pits
dHera perograve ella no ho
consentiria mai Sobre aquesta
histograveria hi ha dues versions
Primer es creu que Hermes el
missatger dels deacuteus va portar
al nen a on era Hera mentre
ella dormia i el va posar al seu
pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva
llet Quan Hera es va despertar i
va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant
i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que
LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu
El Prado Madrid
Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant
a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic
Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va
ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir
fluint fins que va formar la Via Lagravectia
IIV LES CONSTELmiddotLACIONS
Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix
imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia
grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en
quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el
firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues
constelmiddotlacions gregues
A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els
estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en
minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de
labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines
aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7
7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute
mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines
III LES CONSTELmiddotLACIONS
Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb
aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute
en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van
contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes
I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o
heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu
reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia
gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per
poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve
si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem
constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran
conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro
just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada
Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua
Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord
LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)
Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa
Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute
Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades
que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma
de carro unes altres quatre estrelles formen
la caixa i tres la cua
En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una
de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de
lhemisferi nord Estagrave formada per set
estrelles amb forma de carro quatre
formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec
del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar
que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per
als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus
viatges
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta
Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la
mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto
i intenta seduir-la disfressant-se de
Diana la deessa de la caccedila a qui
Calmiddotlisto servia i estimava
secretament Meacutes tard temorosa
que esbrinessin la pegraverdua de la seva
virginitat Calmiddotlisto quan va tornar
amb les nimfes que marxaren a un
rierol a refrescar-se o depegraven de
lrsquoautor a una font no volia treurersquos la
roba per por que descobrissin el seu
embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van
abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a
consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i
de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat
molt gelosa la va convertir en una oacutessa
Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir
amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va
ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de
Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va
8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil
exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van
procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista
Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado
1635
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Iacutendex
IntroduccioacutehelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg1
ObjectiushelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg2
MetodologiahelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg2
Capiacutetol I lrsquoOrigen de lrsquoUnivershelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg3
11 La creacioacute segons Hesiacuteode (Mite clagravessic)Pagraveg3
12 Altres mites de la creacioacute a lrsquoescenari HelmiddotlegravenicPagraveg5
13 Teoria del Big bangPagraveg7
14 Teoria inflacionistaPagraveg7
Capiacutetol II Elements de lrsquoUniversPagraveg9
21 Quegrave eacutes una estrellaPagraveg9
22 Recorregut celeste per les estacionsPagraveg10
221 El cel de la tardorPagraveg10
222 El cel de lhivernPagraveg11
223 El cel de la primaveraPagraveg12
224 El cel de lestiuPagraveg13
23 NebulosesPagraveg14
24 GalagravexiesPagraveg16
25 ConstelmiddotlacionsPagraveg17
Capiacutetol III Les constelmiddotlacionsPagraveg18
31 Les constelmiddotlacions de lrsquohemisferi nordPagraveg18
32 ZodiacuteacPagraveg29
Capiacutetol IV ConclusionsPagraveg42
Capiacutetol V Fonts drsquoinformacioacutePagraveg44
Capiacutetol VI AnnexosPagraveg46
61 Fitxes de treballPagraveg46
62 Mapes del celPagraveg57
Introduccioacute
El fonament del meu treball eacutes adquirir la informacioacute necessagraveria per respondre
a la seguumlent pregunta la qual formulo amb molta intriga i entusiasme
Quegrave amaguen les llums de la nit que sagrupen formant constelmiddotlacions al
llarg del firmament Quina representacioacute sersquon fa a les arts plagravestiques
Amb aquest treball pretenc adquirir coneixements tant en la cultura grega com
en termes astronogravemics Em submergireacute al cel a la recerca de vells relats que
em puguin mostrar els antics pensaments que romanen any rere any en la
cultura grega
El que realment mha empegraves a fer aquest treball soacuten els misteris que envolta la
Terra El somni de leacutesser humagrave sempre ha estat veure meacutes enllagrave i per aixograve
vaig a revelar els racons meacutes bonics i les histograveries meacutes fantagravestiques que
samaguen al firmament
El cel ha estat des de temps memorials la forma dinspiracioacute tant per als amants
de la poesia com per les persones que necessitaven un moment de pau i de fe
I encara podem observar que la gent segueix considerant al cel com un lloc
fantagravestic i miraculoacutes
Tambeacute investigareacute lrsquoart que els grecs van anar introduint a la cultura grega En
aquest cas lart del que parlareacute seragrave de les obres que realitzaven els grecs a les
diferents constelmiddotlacions
Lart eacutes una font molt utilitzada que ens ha deixat veure sentiments molt ocults
histograveries terroriacutefiques llegendes fantagravestiques i fins i tot amors passionals
Vaig escollir aquest tema per la gran curiositat que sento per les histograveries que
puguin existir i les raons de les quals estiguin allagrave El cel em sembla la part de
la Terra meacutes sorprenent i per aixograve vull que el meu treball es centri en ell
Desitjo divulgar aquestes histograveries intentar que es submergeixin amb mi a
temps remots perquegrave estic totalment convenccediluda que no es podran resistir
Objectius
1 Conegraveixer la mitologia grega de les constelmiddotlacions de lhemisferi nord
2 Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles al cel
3 Comparar i comentar la interpretacioacute dels mites en lrsquoart universal
Metodologia
Transformareacute el meu treball de recerca en un viatge pel firmament recollint
informacioacute de diversos mitjans tant de llibres diccionaris o en webs
Magradaria arribar a aconseguir contactar amb algun astrogravenom o aficionat que
majudi amb la meva investigacioacute ja que em poden facilitar aquest proceacutes
lrsquoaprofitareacute al magravexim
Primer de tot he de conegraveixer el cel tant el seu contingut com la seva histograveria
fins avui Levolucioacute del cel eacutes molt important per comprendrersquol per aixograve el meu
primer pas en aquesta meva investigacioacute seragrave explorar saber que hi ha allagrave
dalt i per quina raoacute hi soacuten
Eacutes tan gran la meva curiositat que investigareacute la utilitzacioacute dun telescopi aixograve
majudaragrave a conegraveixer millor el cel que menvolta Em puc permetre aquest
megravetode perquegrave tinc el material necessari per a aixograve
En el concepte de la mitologia en les constelmiddotlacions utilitzareacute un tipus de fitxa
per poder comparar i interpretar les diferents constelmiddotlacions investigareacute les
seves caracteriacutestiques astronogravemiques la histograveria del mite que amaga la
constelmiddotlacioacute i la interpretacioacute del mite en lart
I LORIGEN DE LUNIVERS SEGONS LA MITOLOGIA
- II La creacioacute de lrsquounivers ( Mite clagravessic )
Hi ha diverses versions sobre lrsquoorigen del moacuten perograve hi ha una obra
anomenada Teogonia que eacutes la meacutes coneguda de lrsquoescriptor Hesiacuteode1 del s
VIII aC Segons Hesiacuteode tot va comenccedilar amb el primer eacutesser que va
existir Caos (Χάος) descrit com un eacutesser buit Despreacutes van aparegraveixer Gea
(Γαῖα) la Terra Tagravertar (Τάρτᾰρος) eacutes tan una divinitat com un lloc on viuen els
morts i finalment Eros (Ἔρως) lrsquoamor Aquest uacuteltim eacutes el que accepta meacutes
possibilitats a lrsquoorigen ja que es considerava que lrsquoamor era una entitat
necessagraveria perquegrave aquests primers eacutessers srsquounissin entre ells per donar origen
a altres generacions
Del Caos van sorgir altres entitats Nix (Νύξ) la nit i Egravereb (Ἔρεβος) el moacuten
subterrani De la relacioacute de Nix i Egravereb van sorgir Egraveter (αἰθήρ) que representa la
llum o lrsquoaire pur el que respirarien els deacuteus i Hemera (Ἡμέρα) el dia Nix
engendraria a Tagravenatos (Θάνατος) la personificacioacute de la mort natural Hipnos
(Ὕπνος) del son Moros (Μορος) de la destinacioacute les Keres eacutessers femenins
que representaven la mort violenta i la destruccioacute Momo (Μωμος) de la burla o
el sarcasme Negravemesi (Νέμεσις) de la venjanccedila Oizis (Οίζυς) de
lrsquoangoixa Geras (γερας) de la bellesa les tres Moires (Μοῖραι)
Cloto Lagravequesis i Agravetropos les filadores que teixien la vida de cada
persona Apate (Ἀπάτη) lrsquoengany Filotes (Φιλοθἑος) de la tendresa a
les Hespegraverides (Ἑσπερίδες) que protegirien lrsquoarbre de les pomes drsquoor i Eris
(Ἒρις) la discograverdia la qual tindria una gran descendegravencia per si sola igual que
Nix
Gea va donar origen a Uragrave (Οὐρανός) que representa el cel estrellat a les
muntanyes i a Pont (Πόντος) el mar Gea srsquouniria a Pont (Πόντος) el seu fill un
1 Hesiacuteode eacutes un poeta narratiu egravepic del s VIII aC i cantor del treball i de la justiacutecia preteacuten
oferir una imatge molt meacutes veritable del passat des dels oriacutegens del moacuten a la creacioacute de les
successives generacions de deacuteus i dhomes
antic deacuteu del mar amb qui donaragrave origen a la descendegravencia de divinitats
marines Taumant (Θαύμας) que representava les meravelles del mar Forci
(Φόρκυς) als perills del mar Ceto (Κητώ) que era una representacioacute femenina
drsquoaquests perills de la mar i que srsquouniria a Forcis Euribia (Εὐρύβια) al domini
de la mar i Nereu (Νηρευς o Νηρηος) que representava el mar en calma
Despreacutes Gea srsquouniragrave a Uragrave amb qui tindragrave els dotze titans entre els quals es
troben Cronos (Κρόνος) Rea (Ῥεία) que srsquouneix amb Cronos (Κρόνος) que
representa el temps i amb ell engendra els primers deacuteus Oliacutempics Jagravepet
(Ίαπετός) de la vida mortal de la seva descendegravencia sorgirien els humans i
Cliacutemene (Κλυμενη) tres ciclops Brontes (Βροντης) Estegraveropes
(Στεροπης) i Arges (Άργος) que despreacutes serien els encarregats de fabricar els
raigs de Zeus (Ζεύς) I a tres monstres amb cinquanta caps i cent braccedilos i
mans anomenats Hecatonquir (Έκατόνχειρες)
Els Titans eren Oceagrave (Ώκεανός) que representava el riu que envoltava la
terra Ceos (Κοῖος) que representa la intelmiddotligegravencia Crios (Κρεῖος) deacuteu dels
ramats Hiperioacute (Ὑπερίων) de la llum o del sol mentre que les Titagravenides van
ser Febe (Φοίβη) que significa brillantor i srsquouniria al seu germagrave
Ceos Mnemogravesine (Μνημoacuteσυνη) de la memograveria i inventora dels idiomes Temis
(Θεμις) de la llei i la justiacutecia perograve en referegravencia a la llei de la naturalesa Tetis
(Τηθύς) a la fecunditat de les aiguumles i srsquouniria amb Oceagrave Tea (Θεια)
representa la vista srsquouneix amb Hiperioacute (Ὑπερίων)
Perograve Uragrave quan es va assabentar de que els seus fills tindrien la intencioacute en un
futur de destronar-lo va decidir tancar als ciclops i els Hecatonquirs al meacutes
profund dels pits de Gea Aixograve va causar la ira de Gea que va aconseguir que
Cronos es vengeacutes del seu pare Cronos amb una falccedil li va tallar els testicles i
els va llanccedilar al mar produint una escuma drsquoon va sorgir Afrodita (lsquoΑφροδίτη)
Drsquoaquesta manera es va acabar el regnat drsquoUragrave i es va iniciar el de Cronos qui
es va unir amb la seva germana Rea i drsquoon van neacuteixer els membres de la
segona generacioacute de deacuteus dels que formarien part els dotze deacuteus del Olimp
Gea i Uraacute el van advertir de que un dels seus fills el destronaria Per tant
Cronos va decidir empassar-se als seus fills Rea angoixada i novament
embarassada va suplicar als seus pares que la portessin a un lloc segur on
donaria a llum a Zeus
Zeus en la seva maduresa va obligar al seu pare a vomitar la pedra que es va
empassar pensant que era ell com als seus germans Despreacutes drsquoaixograve va haver-
hi una guerra entre Cronos i Zeus Aquest va ser derrotat pels seus fills quins
van tancar als titans en el Tagravertar
Aquesta obra representa el moment quan Cronos li talla els testicles al seu
pare Uragrave
La castracioacute drsquoUacuteragrave de Giorgio Vasari 1555 ndash 1159
III ALTRES MITES DE LA CREACIOacute DE LrsquoUNIVERS
Mite dels pelasgos
El nom Pelasgos del grec antic (Πελασγοί) va ser utilitzat antigament a lantiga
Gregravecia per almiddotludir als pobles predecessors dels helmiddotlens com a habitants de
Gregravecia Els pelasgos eren el poble primitiu que habitava el que avui dia eacutes
Gregravecia Aquests tenien una societat matriarcal basada en la concepcioacute
primigegravenia duna Deessa Mare
El mite de la creacioacute dels pelasgos afirmava que al principi Euriacutenome
(Εὐρυνόμη) la deessa de totes les coses va sorgir del Caos perograve no va trobar
res sogravelid on recolzar els peus i a causa daixograve va separar el mar del firmament
Llavors va aparegraveixer el vent Bogravereas (Βορέας) que juntament amb la deessa
Mare van donar origen a lenorme serp Ofioacute (Όφίων) Meacutes tard la deessa mare
va quedar embarassada drsquoOfioacute despreacutes aquesta es va transformar en colom i
al seu degut temps va posar lou universal La serp Ofioacute es va enroscar set
vegades al voltant de lou fins que va covar i es va obrir Dell van sortir tots els
eacutessers i elements del Cosmos
Euriacutenome i Ofioacute van fixar el seu estatge a la
muntanya de lrsquoOlimp Quan Ofioacute va irritar la seva
companya adjudicant-se el tiacutetol dautor de lunivers
aquesta li va pegar terrible puntada de peu que li va
arrencar les dents i les va llanccedilar a la terra al peu
de lOlimp Seguidament la deessa va crear set
potegravencies planetagraveries i va colmiddotlocar una Titagravenida i
un Titagrave en cadascuna Tia i Hiperioacute per al Sol Febe
i Atlant (Ἄτλας) per la Lluna Dione (Διώνη) per al
planeta Mart Metis (Μῆτις) per Mercuri Temis i
Eurimedont per Juacutepiter Tetis i Oceagrave per Venus i Rea
i Cronos per Saturn Protectors tots de la successioacute
del temps No obstant aixograve en aquesta harmoniosa
creacioacute faltava lhome i llavors va aparegraveixer Pegravelasg va brollar de les dents de
Ofioacute enterrats a labisme dArcagravedia Pegravelasg va ser aclamat com a cap
culturizador i precursor de la humanitat Deacuteus i homes es trobaven sotmesos a
les deesses i dones i tots li rendien culte a la gran Deessa Mare
LrsquoORIGEN DE LUNIVERS ( teories modernes )
En la cosmogonia moderna lorigen de lUnivers eacutes linstant en quegrave va
aparegraveixer tota la mategraveria i lenergia que hi ha actualment en lunivers com a
consequumlegravencia duna gran explosioacute
Existeixen diverses teories cientiacutefiques sobre lorigen de lunivers Les meacutes
acceptades soacuten la del Big Bang i la Teoria Inflacionagraveria que es complementen
entre si
2 Robert Graves fou un poeta erudit i novelmiddotlista anglegraves (XIX) La creacioacute de lrsquounivers amb el
Mite dels Pelasgos
Euriacutenome i la serp
Ofioacute ilmiddotlustracioacute de Robert
Graves2
- IIII Teoria del Big Bang
La teoria o hipogravetesi del Big Bang (Gran Explosioacute) eacutes la meacutes acceptada per la
societat cientiacutefica per explicar lorigen de lunivers Un sacerdot belga de nom
George Lemaicirctre al 1927 va publicar un informe en el qual va resoldre les
equacions dEinstein sobre la geometria de lunivers que Alexander Friedman ja
havia resolt sense que Lemaicirctre ho sagravepigues i va suggerir que lrsquoUnivers
sestava expandint segons una de les solucions i que eacutes per aixograve que els
astrogravenoms Vesto Slipher i Carl Wilhelm Wirtz havien observat un corriment cap
al vermell de la llum de les nebuloses espirals
El Big Bang literalment gran explosioacute constitueix el moment en quegrave del no res
emergeix tota la mategraveria eacutes a dir lorigen de lUnivers La mategraveria fins a aquest
moment eacutes un punt de densitat infinita que en un moment donat explota
generant lexpansioacute de la mategraveria en totes les direccions i creant el que
coneixem com el nostre Univers Immediatament despreacutes del moment de la
explosioacute cada partiacutecula de mategraveria va comenccedilar a allunyar-se molt ragravepidament
una duna altra Els xocs que inevitablement es van produir i un cert desordre
van fer que la mategraveria sagrupeacutes i es concentreacutes meacutes en alguns llocs de lespai
i es van formar les primeres estrelles i les primeres galagravexies Des de llavors
lUnivers continua en constant moviment i evolucioacute
- IIIII Teoria Inflacionagraveria
El model dunivers proposat per Friedman eacutes el que segueixen els moderns
cosmogravelegs com Alan Guth3
La teoria inflacionagraveria dAlan Guth intenta explicar lorigen i els primers instants
de lunivers Es basa en estudis sobre camps gravitatoris fortiacutessims com els
que hi ha prop dun forat negre Segons Alan Guth durant la primera fraccioacute de
3 Alan Harvey Guth eacutes un fiacutesic teograveric i cosmograveleg nord-americagrave que ha investigat teories
sobre partiacutecules elementals (teoria de les partiacutecules i com saplica en els primers temps
del univers)
temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament
inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute
(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90
vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que
va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es
pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave
en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No
hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb
lUnivers
Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament
tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica
denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina
una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos
II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS
- III Quegrave eacutes una estrella
Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes
produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute
nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli
La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a
elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa
que lestrella augmenti la calor i la brillantor
Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella
groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre
Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El
nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que
hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure
meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica
sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel
Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera
Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions
nuclears que generen la seva energia El
mantell transporta aquesta energia cap a la
superfiacutecie i segons com la transporti per
conveccioacute (eacutes una de les tres formes de
transportar la calor entre zones de diferents
temperatures i es caracteritza perquegrave es
produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o
per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute
denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en
dues zones radiant i convectiva
Esquema de lrsquoestructura del Sol
Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible
Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la
zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que
sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus
com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes
molt poc densa
IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS
- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)
En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar
amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els
punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve
doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes
altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un
personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de
Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell
tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest
de Cassiopea
Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute
drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda
podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran
Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va
neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la
mateacutes
Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va
ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones
despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en
perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest
recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests
personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i
identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute
- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)
A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si
es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les
constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se
cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el
Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es
troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el
firmament
Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o
Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena
una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien
una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va
ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar
fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que
intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt
empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la
terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar
Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin
el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de
serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar
Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o
set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es
4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones
drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia
situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra
important la Descripcioacute de Gregravecia
recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes
filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute
drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite
narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa
filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va
perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que
va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute
Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave
formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute
drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del
Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis
deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per
lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute
Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes
interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute
laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre
Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre
la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en
forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es
troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis
Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i
blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop
tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de
la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb
Sirius i Betelgueuse
- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)
Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute
occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada
apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i
Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i
Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en
cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els
bessons
Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella
anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de
lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant
Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a
una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que
portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal
que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al
cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que
portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute
de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles
- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)
A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les
estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia
Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle
drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel
durant aquesta estacioacute
Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb
Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave
situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la
constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de
lrsquoEscorpiacute
A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la
nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute
que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una
nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode
seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena
dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat
centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis
obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i
Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la
moral i la medicina
Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de
lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute
de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de
la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes
de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave
havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu
pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest
Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les
Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat
drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que
passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols
IIIII NEBULOSES
Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i
per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i
quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica
(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten
els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa
una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara
que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort
Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol
zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes
principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la
creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes
daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten
anomenades nebuloses
Hi ha diferents tipus de nebulosa
Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat
eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors
El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute
quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les
nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del
hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les
nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la
resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de
les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de
lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la
constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC
6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42
Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un
embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va
originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren
observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes
gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la
nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins
a perdre la seva energia tegravermica residual
I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que
reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes
Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la
ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses
demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la
dispersioacute suficient per fer la pols visible
6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra
tambeacute tenen poca lluminositat
Aquesta imatge es de la
Nebulosa Con presa
pel telescopi espacial
Hubble
Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les
Plegraveiades (M45)
IIIV GALAgraveXIES
Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via
Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint
moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona
En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit
drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li
agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera
que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va
tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar
embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles
(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va
respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos
tan volgut pel seu espograves
Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar
deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable
que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit
mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber
defensar-se sense problemes
Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria
immortal si srsquoalletava dels pits
dHera perograve ella no ho
consentiria mai Sobre aquesta
histograveria hi ha dues versions
Primer es creu que Hermes el
missatger dels deacuteus va portar
al nen a on era Hera mentre
ella dormia i el va posar al seu
pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva
llet Quan Hera es va despertar i
va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant
i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que
LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu
El Prado Madrid
Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant
a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic
Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va
ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir
fluint fins que va formar la Via Lagravectia
IIV LES CONSTELmiddotLACIONS
Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix
imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia
grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en
quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el
firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues
constelmiddotlacions gregues
A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els
estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en
minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de
labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines
aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7
7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute
mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines
III LES CONSTELmiddotLACIONS
Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb
aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute
en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van
contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes
I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o
heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu
reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia
gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per
poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve
si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem
constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran
conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro
just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada
Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua
Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord
LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)
Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa
Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute
Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades
que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma
de carro unes altres quatre estrelles formen
la caixa i tres la cua
En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una
de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de
lhemisferi nord Estagrave formada per set
estrelles amb forma de carro quatre
formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec
del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar
que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per
als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus
viatges
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta
Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la
mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto
i intenta seduir-la disfressant-se de
Diana la deessa de la caccedila a qui
Calmiddotlisto servia i estimava
secretament Meacutes tard temorosa
que esbrinessin la pegraverdua de la seva
virginitat Calmiddotlisto quan va tornar
amb les nimfes que marxaren a un
rierol a refrescar-se o depegraven de
lrsquoautor a una font no volia treurersquos la
roba per por que descobrissin el seu
embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van
abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a
consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i
de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat
molt gelosa la va convertir en una oacutessa
Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir
amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va
ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de
Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va
8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil
exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van
procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista
Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado
1635
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Capiacutetol IV ConclusionsPagraveg42
Capiacutetol V Fonts drsquoinformacioacutePagraveg44
Capiacutetol VI AnnexosPagraveg46
61 Fitxes de treballPagraveg46
62 Mapes del celPagraveg57
Introduccioacute
El fonament del meu treball eacutes adquirir la informacioacute necessagraveria per respondre
a la seguumlent pregunta la qual formulo amb molta intriga i entusiasme
Quegrave amaguen les llums de la nit que sagrupen formant constelmiddotlacions al
llarg del firmament Quina representacioacute sersquon fa a les arts plagravestiques
Amb aquest treball pretenc adquirir coneixements tant en la cultura grega com
en termes astronogravemics Em submergireacute al cel a la recerca de vells relats que
em puguin mostrar els antics pensaments que romanen any rere any en la
cultura grega
El que realment mha empegraves a fer aquest treball soacuten els misteris que envolta la
Terra El somni de leacutesser humagrave sempre ha estat veure meacutes enllagrave i per aixograve
vaig a revelar els racons meacutes bonics i les histograveries meacutes fantagravestiques que
samaguen al firmament
El cel ha estat des de temps memorials la forma dinspiracioacute tant per als amants
de la poesia com per les persones que necessitaven un moment de pau i de fe
I encara podem observar que la gent segueix considerant al cel com un lloc
fantagravestic i miraculoacutes
Tambeacute investigareacute lrsquoart que els grecs van anar introduint a la cultura grega En
aquest cas lart del que parlareacute seragrave de les obres que realitzaven els grecs a les
diferents constelmiddotlacions
Lart eacutes una font molt utilitzada que ens ha deixat veure sentiments molt ocults
histograveries terroriacutefiques llegendes fantagravestiques i fins i tot amors passionals
Vaig escollir aquest tema per la gran curiositat que sento per les histograveries que
puguin existir i les raons de les quals estiguin allagrave El cel em sembla la part de
la Terra meacutes sorprenent i per aixograve vull que el meu treball es centri en ell
Desitjo divulgar aquestes histograveries intentar que es submergeixin amb mi a
temps remots perquegrave estic totalment convenccediluda que no es podran resistir
Objectius
1 Conegraveixer la mitologia grega de les constelmiddotlacions de lhemisferi nord
2 Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles al cel
3 Comparar i comentar la interpretacioacute dels mites en lrsquoart universal
Metodologia
Transformareacute el meu treball de recerca en un viatge pel firmament recollint
informacioacute de diversos mitjans tant de llibres diccionaris o en webs
Magradaria arribar a aconseguir contactar amb algun astrogravenom o aficionat que
majudi amb la meva investigacioacute ja que em poden facilitar aquest proceacutes
lrsquoaprofitareacute al magravexim
Primer de tot he de conegraveixer el cel tant el seu contingut com la seva histograveria
fins avui Levolucioacute del cel eacutes molt important per comprendrersquol per aixograve el meu
primer pas en aquesta meva investigacioacute seragrave explorar saber que hi ha allagrave
dalt i per quina raoacute hi soacuten
Eacutes tan gran la meva curiositat que investigareacute la utilitzacioacute dun telescopi aixograve
majudaragrave a conegraveixer millor el cel que menvolta Em puc permetre aquest
megravetode perquegrave tinc el material necessari per a aixograve
En el concepte de la mitologia en les constelmiddotlacions utilitzareacute un tipus de fitxa
per poder comparar i interpretar les diferents constelmiddotlacions investigareacute les
seves caracteriacutestiques astronogravemiques la histograveria del mite que amaga la
constelmiddotlacioacute i la interpretacioacute del mite en lart
I LORIGEN DE LUNIVERS SEGONS LA MITOLOGIA
- II La creacioacute de lrsquounivers ( Mite clagravessic )
Hi ha diverses versions sobre lrsquoorigen del moacuten perograve hi ha una obra
anomenada Teogonia que eacutes la meacutes coneguda de lrsquoescriptor Hesiacuteode1 del s
VIII aC Segons Hesiacuteode tot va comenccedilar amb el primer eacutesser que va
existir Caos (Χάος) descrit com un eacutesser buit Despreacutes van aparegraveixer Gea
(Γαῖα) la Terra Tagravertar (Τάρτᾰρος) eacutes tan una divinitat com un lloc on viuen els
morts i finalment Eros (Ἔρως) lrsquoamor Aquest uacuteltim eacutes el que accepta meacutes
possibilitats a lrsquoorigen ja que es considerava que lrsquoamor era una entitat
necessagraveria perquegrave aquests primers eacutessers srsquounissin entre ells per donar origen
a altres generacions
Del Caos van sorgir altres entitats Nix (Νύξ) la nit i Egravereb (Ἔρεβος) el moacuten
subterrani De la relacioacute de Nix i Egravereb van sorgir Egraveter (αἰθήρ) que representa la
llum o lrsquoaire pur el que respirarien els deacuteus i Hemera (Ἡμέρα) el dia Nix
engendraria a Tagravenatos (Θάνατος) la personificacioacute de la mort natural Hipnos
(Ὕπνος) del son Moros (Μορος) de la destinacioacute les Keres eacutessers femenins
que representaven la mort violenta i la destruccioacute Momo (Μωμος) de la burla o
el sarcasme Negravemesi (Νέμεσις) de la venjanccedila Oizis (Οίζυς) de
lrsquoangoixa Geras (γερας) de la bellesa les tres Moires (Μοῖραι)
Cloto Lagravequesis i Agravetropos les filadores que teixien la vida de cada
persona Apate (Ἀπάτη) lrsquoengany Filotes (Φιλοθἑος) de la tendresa a
les Hespegraverides (Ἑσπερίδες) que protegirien lrsquoarbre de les pomes drsquoor i Eris
(Ἒρις) la discograverdia la qual tindria una gran descendegravencia per si sola igual que
Nix
Gea va donar origen a Uragrave (Οὐρανός) que representa el cel estrellat a les
muntanyes i a Pont (Πόντος) el mar Gea srsquouniria a Pont (Πόντος) el seu fill un
1 Hesiacuteode eacutes un poeta narratiu egravepic del s VIII aC i cantor del treball i de la justiacutecia preteacuten
oferir una imatge molt meacutes veritable del passat des dels oriacutegens del moacuten a la creacioacute de les
successives generacions de deacuteus i dhomes
antic deacuteu del mar amb qui donaragrave origen a la descendegravencia de divinitats
marines Taumant (Θαύμας) que representava les meravelles del mar Forci
(Φόρκυς) als perills del mar Ceto (Κητώ) que era una representacioacute femenina
drsquoaquests perills de la mar i que srsquouniria a Forcis Euribia (Εὐρύβια) al domini
de la mar i Nereu (Νηρευς o Νηρηος) que representava el mar en calma
Despreacutes Gea srsquouniragrave a Uragrave amb qui tindragrave els dotze titans entre els quals es
troben Cronos (Κρόνος) Rea (Ῥεία) que srsquouneix amb Cronos (Κρόνος) que
representa el temps i amb ell engendra els primers deacuteus Oliacutempics Jagravepet
(Ίαπετός) de la vida mortal de la seva descendegravencia sorgirien els humans i
Cliacutemene (Κλυμενη) tres ciclops Brontes (Βροντης) Estegraveropes
(Στεροπης) i Arges (Άργος) que despreacutes serien els encarregats de fabricar els
raigs de Zeus (Ζεύς) I a tres monstres amb cinquanta caps i cent braccedilos i
mans anomenats Hecatonquir (Έκατόνχειρες)
Els Titans eren Oceagrave (Ώκεανός) que representava el riu que envoltava la
terra Ceos (Κοῖος) que representa la intelmiddotligegravencia Crios (Κρεῖος) deacuteu dels
ramats Hiperioacute (Ὑπερίων) de la llum o del sol mentre que les Titagravenides van
ser Febe (Φοίβη) que significa brillantor i srsquouniria al seu germagrave
Ceos Mnemogravesine (Μνημoacuteσυνη) de la memograveria i inventora dels idiomes Temis
(Θεμις) de la llei i la justiacutecia perograve en referegravencia a la llei de la naturalesa Tetis
(Τηθύς) a la fecunditat de les aiguumles i srsquouniria amb Oceagrave Tea (Θεια)
representa la vista srsquouneix amb Hiperioacute (Ὑπερίων)
Perograve Uragrave quan es va assabentar de que els seus fills tindrien la intencioacute en un
futur de destronar-lo va decidir tancar als ciclops i els Hecatonquirs al meacutes
profund dels pits de Gea Aixograve va causar la ira de Gea que va aconseguir que
Cronos es vengeacutes del seu pare Cronos amb una falccedil li va tallar els testicles i
els va llanccedilar al mar produint una escuma drsquoon va sorgir Afrodita (lsquoΑφροδίτη)
Drsquoaquesta manera es va acabar el regnat drsquoUragrave i es va iniciar el de Cronos qui
es va unir amb la seva germana Rea i drsquoon van neacuteixer els membres de la
segona generacioacute de deacuteus dels que formarien part els dotze deacuteus del Olimp
Gea i Uraacute el van advertir de que un dels seus fills el destronaria Per tant
Cronos va decidir empassar-se als seus fills Rea angoixada i novament
embarassada va suplicar als seus pares que la portessin a un lloc segur on
donaria a llum a Zeus
Zeus en la seva maduresa va obligar al seu pare a vomitar la pedra que es va
empassar pensant que era ell com als seus germans Despreacutes drsquoaixograve va haver-
hi una guerra entre Cronos i Zeus Aquest va ser derrotat pels seus fills quins
van tancar als titans en el Tagravertar
Aquesta obra representa el moment quan Cronos li talla els testicles al seu
pare Uragrave
La castracioacute drsquoUacuteragrave de Giorgio Vasari 1555 ndash 1159
III ALTRES MITES DE LA CREACIOacute DE LrsquoUNIVERS
Mite dels pelasgos
El nom Pelasgos del grec antic (Πελασγοί) va ser utilitzat antigament a lantiga
Gregravecia per almiddotludir als pobles predecessors dels helmiddotlens com a habitants de
Gregravecia Els pelasgos eren el poble primitiu que habitava el que avui dia eacutes
Gregravecia Aquests tenien una societat matriarcal basada en la concepcioacute
primigegravenia duna Deessa Mare
El mite de la creacioacute dels pelasgos afirmava que al principi Euriacutenome
(Εὐρυνόμη) la deessa de totes les coses va sorgir del Caos perograve no va trobar
res sogravelid on recolzar els peus i a causa daixograve va separar el mar del firmament
Llavors va aparegraveixer el vent Bogravereas (Βορέας) que juntament amb la deessa
Mare van donar origen a lenorme serp Ofioacute (Όφίων) Meacutes tard la deessa mare
va quedar embarassada drsquoOfioacute despreacutes aquesta es va transformar en colom i
al seu degut temps va posar lou universal La serp Ofioacute es va enroscar set
vegades al voltant de lou fins que va covar i es va obrir Dell van sortir tots els
eacutessers i elements del Cosmos
Euriacutenome i Ofioacute van fixar el seu estatge a la
muntanya de lrsquoOlimp Quan Ofioacute va irritar la seva
companya adjudicant-se el tiacutetol dautor de lunivers
aquesta li va pegar terrible puntada de peu que li va
arrencar les dents i les va llanccedilar a la terra al peu
de lOlimp Seguidament la deessa va crear set
potegravencies planetagraveries i va colmiddotlocar una Titagravenida i
un Titagrave en cadascuna Tia i Hiperioacute per al Sol Febe
i Atlant (Ἄτλας) per la Lluna Dione (Διώνη) per al
planeta Mart Metis (Μῆτις) per Mercuri Temis i
Eurimedont per Juacutepiter Tetis i Oceagrave per Venus i Rea
i Cronos per Saturn Protectors tots de la successioacute
del temps No obstant aixograve en aquesta harmoniosa
creacioacute faltava lhome i llavors va aparegraveixer Pegravelasg va brollar de les dents de
Ofioacute enterrats a labisme dArcagravedia Pegravelasg va ser aclamat com a cap
culturizador i precursor de la humanitat Deacuteus i homes es trobaven sotmesos a
les deesses i dones i tots li rendien culte a la gran Deessa Mare
LrsquoORIGEN DE LUNIVERS ( teories modernes )
En la cosmogonia moderna lorigen de lUnivers eacutes linstant en quegrave va
aparegraveixer tota la mategraveria i lenergia que hi ha actualment en lunivers com a
consequumlegravencia duna gran explosioacute
Existeixen diverses teories cientiacutefiques sobre lorigen de lunivers Les meacutes
acceptades soacuten la del Big Bang i la Teoria Inflacionagraveria que es complementen
entre si
2 Robert Graves fou un poeta erudit i novelmiddotlista anglegraves (XIX) La creacioacute de lrsquounivers amb el
Mite dels Pelasgos
Euriacutenome i la serp
Ofioacute ilmiddotlustracioacute de Robert
Graves2
- IIII Teoria del Big Bang
La teoria o hipogravetesi del Big Bang (Gran Explosioacute) eacutes la meacutes acceptada per la
societat cientiacutefica per explicar lorigen de lunivers Un sacerdot belga de nom
George Lemaicirctre al 1927 va publicar un informe en el qual va resoldre les
equacions dEinstein sobre la geometria de lunivers que Alexander Friedman ja
havia resolt sense que Lemaicirctre ho sagravepigues i va suggerir que lrsquoUnivers
sestava expandint segons una de les solucions i que eacutes per aixograve que els
astrogravenoms Vesto Slipher i Carl Wilhelm Wirtz havien observat un corriment cap
al vermell de la llum de les nebuloses espirals
El Big Bang literalment gran explosioacute constitueix el moment en quegrave del no res
emergeix tota la mategraveria eacutes a dir lorigen de lUnivers La mategraveria fins a aquest
moment eacutes un punt de densitat infinita que en un moment donat explota
generant lexpansioacute de la mategraveria en totes les direccions i creant el que
coneixem com el nostre Univers Immediatament despreacutes del moment de la
explosioacute cada partiacutecula de mategraveria va comenccedilar a allunyar-se molt ragravepidament
una duna altra Els xocs que inevitablement es van produir i un cert desordre
van fer que la mategraveria sagrupeacutes i es concentreacutes meacutes en alguns llocs de lespai
i es van formar les primeres estrelles i les primeres galagravexies Des de llavors
lUnivers continua en constant moviment i evolucioacute
- IIIII Teoria Inflacionagraveria
El model dunivers proposat per Friedman eacutes el que segueixen els moderns
cosmogravelegs com Alan Guth3
La teoria inflacionagraveria dAlan Guth intenta explicar lorigen i els primers instants
de lunivers Es basa en estudis sobre camps gravitatoris fortiacutessims com els
que hi ha prop dun forat negre Segons Alan Guth durant la primera fraccioacute de
3 Alan Harvey Guth eacutes un fiacutesic teograveric i cosmograveleg nord-americagrave que ha investigat teories
sobre partiacutecules elementals (teoria de les partiacutecules i com saplica en els primers temps
del univers)
temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament
inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute
(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90
vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que
va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es
pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave
en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No
hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb
lUnivers
Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament
tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica
denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina
una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos
II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS
- III Quegrave eacutes una estrella
Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes
produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute
nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli
La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a
elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa
que lestrella augmenti la calor i la brillantor
Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella
groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre
Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El
nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que
hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure
meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica
sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel
Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera
Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions
nuclears que generen la seva energia El
mantell transporta aquesta energia cap a la
superfiacutecie i segons com la transporti per
conveccioacute (eacutes una de les tres formes de
transportar la calor entre zones de diferents
temperatures i es caracteritza perquegrave es
produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o
per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute
denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en
dues zones radiant i convectiva
Esquema de lrsquoestructura del Sol
Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible
Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la
zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que
sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus
com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes
molt poc densa
IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS
- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)
En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar
amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els
punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve
doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes
altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un
personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de
Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell
tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest
de Cassiopea
Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute
drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda
podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran
Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va
neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la
mateacutes
Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va
ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones
despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en
perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest
recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests
personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i
identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute
- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)
A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si
es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les
constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se
cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el
Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es
troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el
firmament
Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o
Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena
una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien
una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va
ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar
fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que
intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt
empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la
terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar
Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin
el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de
serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar
Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o
set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es
4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones
drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia
situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra
important la Descripcioacute de Gregravecia
recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes
filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute
drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite
narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa
filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va
perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que
va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute
Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave
formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute
drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del
Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis
deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per
lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute
Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes
interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute
laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre
Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre
la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en
forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es
troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis
Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i
blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop
tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de
la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb
Sirius i Betelgueuse
- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)
Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute
occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada
apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i
Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i
Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en
cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els
bessons
Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella
anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de
lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant
Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a
una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que
portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal
que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al
cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que
portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute
de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles
- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)
A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les
estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia
Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle
drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel
durant aquesta estacioacute
Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb
Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave
situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la
constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de
lrsquoEscorpiacute
A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la
nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute
que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una
nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode
seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena
dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat
centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis
obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i
Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la
moral i la medicina
Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de
lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute
de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de
la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes
de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave
havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu
pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest
Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les
Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat
drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que
passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols
IIIII NEBULOSES
Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i
per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i
quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica
(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten
els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa
una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara
que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort
Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol
zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes
principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la
creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes
daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten
anomenades nebuloses
Hi ha diferents tipus de nebulosa
Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat
eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors
El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute
quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les
nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del
hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les
nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la
resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de
les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de
lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la
constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC
6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42
Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un
embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va
originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren
observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes
gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la
nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins
a perdre la seva energia tegravermica residual
I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que
reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes
Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la
ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses
demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la
dispersioacute suficient per fer la pols visible
6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra
tambeacute tenen poca lluminositat
Aquesta imatge es de la
Nebulosa Con presa
pel telescopi espacial
Hubble
Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les
Plegraveiades (M45)
IIIV GALAgraveXIES
Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via
Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint
moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona
En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit
drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li
agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera
que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va
tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar
embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles
(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va
respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos
tan volgut pel seu espograves
Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar
deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable
que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit
mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber
defensar-se sense problemes
Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria
immortal si srsquoalletava dels pits
dHera perograve ella no ho
consentiria mai Sobre aquesta
histograveria hi ha dues versions
Primer es creu que Hermes el
missatger dels deacuteus va portar
al nen a on era Hera mentre
ella dormia i el va posar al seu
pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva
llet Quan Hera es va despertar i
va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant
i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que
LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu
El Prado Madrid
Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant
a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic
Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va
ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir
fluint fins que va formar la Via Lagravectia
IIV LES CONSTELmiddotLACIONS
Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix
imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia
grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en
quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el
firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues
constelmiddotlacions gregues
A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els
estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en
minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de
labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines
aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7
7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute
mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines
III LES CONSTELmiddotLACIONS
Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb
aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute
en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van
contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes
I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o
heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu
reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia
gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per
poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve
si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem
constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran
conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro
just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada
Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua
Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord
LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)
Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa
Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute
Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades
que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma
de carro unes altres quatre estrelles formen
la caixa i tres la cua
En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una
de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de
lhemisferi nord Estagrave formada per set
estrelles amb forma de carro quatre
formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec
del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar
que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per
als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus
viatges
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta
Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la
mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto
i intenta seduir-la disfressant-se de
Diana la deessa de la caccedila a qui
Calmiddotlisto servia i estimava
secretament Meacutes tard temorosa
que esbrinessin la pegraverdua de la seva
virginitat Calmiddotlisto quan va tornar
amb les nimfes que marxaren a un
rierol a refrescar-se o depegraven de
lrsquoautor a una font no volia treurersquos la
roba per por que descobrissin el seu
embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van
abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a
consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i
de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat
molt gelosa la va convertir en una oacutessa
Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir
amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va
ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de
Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va
8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil
exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van
procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista
Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado
1635
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Introduccioacute
El fonament del meu treball eacutes adquirir la informacioacute necessagraveria per respondre
a la seguumlent pregunta la qual formulo amb molta intriga i entusiasme
Quegrave amaguen les llums de la nit que sagrupen formant constelmiddotlacions al
llarg del firmament Quina representacioacute sersquon fa a les arts plagravestiques
Amb aquest treball pretenc adquirir coneixements tant en la cultura grega com
en termes astronogravemics Em submergireacute al cel a la recerca de vells relats que
em puguin mostrar els antics pensaments que romanen any rere any en la
cultura grega
El que realment mha empegraves a fer aquest treball soacuten els misteris que envolta la
Terra El somni de leacutesser humagrave sempre ha estat veure meacutes enllagrave i per aixograve
vaig a revelar els racons meacutes bonics i les histograveries meacutes fantagravestiques que
samaguen al firmament
El cel ha estat des de temps memorials la forma dinspiracioacute tant per als amants
de la poesia com per les persones que necessitaven un moment de pau i de fe
I encara podem observar que la gent segueix considerant al cel com un lloc
fantagravestic i miraculoacutes
Tambeacute investigareacute lrsquoart que els grecs van anar introduint a la cultura grega En
aquest cas lart del que parlareacute seragrave de les obres que realitzaven els grecs a les
diferents constelmiddotlacions
Lart eacutes una font molt utilitzada que ens ha deixat veure sentiments molt ocults
histograveries terroriacutefiques llegendes fantagravestiques i fins i tot amors passionals
Vaig escollir aquest tema per la gran curiositat que sento per les histograveries que
puguin existir i les raons de les quals estiguin allagrave El cel em sembla la part de
la Terra meacutes sorprenent i per aixograve vull que el meu treball es centri en ell
Desitjo divulgar aquestes histograveries intentar que es submergeixin amb mi a
temps remots perquegrave estic totalment convenccediluda que no es podran resistir
Objectius
1 Conegraveixer la mitologia grega de les constelmiddotlacions de lhemisferi nord
2 Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles al cel
3 Comparar i comentar la interpretacioacute dels mites en lrsquoart universal
Metodologia
Transformareacute el meu treball de recerca en un viatge pel firmament recollint
informacioacute de diversos mitjans tant de llibres diccionaris o en webs
Magradaria arribar a aconseguir contactar amb algun astrogravenom o aficionat que
majudi amb la meva investigacioacute ja que em poden facilitar aquest proceacutes
lrsquoaprofitareacute al magravexim
Primer de tot he de conegraveixer el cel tant el seu contingut com la seva histograveria
fins avui Levolucioacute del cel eacutes molt important per comprendrersquol per aixograve el meu
primer pas en aquesta meva investigacioacute seragrave explorar saber que hi ha allagrave
dalt i per quina raoacute hi soacuten
Eacutes tan gran la meva curiositat que investigareacute la utilitzacioacute dun telescopi aixograve
majudaragrave a conegraveixer millor el cel que menvolta Em puc permetre aquest
megravetode perquegrave tinc el material necessari per a aixograve
En el concepte de la mitologia en les constelmiddotlacions utilitzareacute un tipus de fitxa
per poder comparar i interpretar les diferents constelmiddotlacions investigareacute les
seves caracteriacutestiques astronogravemiques la histograveria del mite que amaga la
constelmiddotlacioacute i la interpretacioacute del mite en lart
I LORIGEN DE LUNIVERS SEGONS LA MITOLOGIA
- II La creacioacute de lrsquounivers ( Mite clagravessic )
Hi ha diverses versions sobre lrsquoorigen del moacuten perograve hi ha una obra
anomenada Teogonia que eacutes la meacutes coneguda de lrsquoescriptor Hesiacuteode1 del s
VIII aC Segons Hesiacuteode tot va comenccedilar amb el primer eacutesser que va
existir Caos (Χάος) descrit com un eacutesser buit Despreacutes van aparegraveixer Gea
(Γαῖα) la Terra Tagravertar (Τάρτᾰρος) eacutes tan una divinitat com un lloc on viuen els
morts i finalment Eros (Ἔρως) lrsquoamor Aquest uacuteltim eacutes el que accepta meacutes
possibilitats a lrsquoorigen ja que es considerava que lrsquoamor era una entitat
necessagraveria perquegrave aquests primers eacutessers srsquounissin entre ells per donar origen
a altres generacions
Del Caos van sorgir altres entitats Nix (Νύξ) la nit i Egravereb (Ἔρεβος) el moacuten
subterrani De la relacioacute de Nix i Egravereb van sorgir Egraveter (αἰθήρ) que representa la
llum o lrsquoaire pur el que respirarien els deacuteus i Hemera (Ἡμέρα) el dia Nix
engendraria a Tagravenatos (Θάνατος) la personificacioacute de la mort natural Hipnos
(Ὕπνος) del son Moros (Μορος) de la destinacioacute les Keres eacutessers femenins
que representaven la mort violenta i la destruccioacute Momo (Μωμος) de la burla o
el sarcasme Negravemesi (Νέμεσις) de la venjanccedila Oizis (Οίζυς) de
lrsquoangoixa Geras (γερας) de la bellesa les tres Moires (Μοῖραι)
Cloto Lagravequesis i Agravetropos les filadores que teixien la vida de cada
persona Apate (Ἀπάτη) lrsquoengany Filotes (Φιλοθἑος) de la tendresa a
les Hespegraverides (Ἑσπερίδες) que protegirien lrsquoarbre de les pomes drsquoor i Eris
(Ἒρις) la discograverdia la qual tindria una gran descendegravencia per si sola igual que
Nix
Gea va donar origen a Uragrave (Οὐρανός) que representa el cel estrellat a les
muntanyes i a Pont (Πόντος) el mar Gea srsquouniria a Pont (Πόντος) el seu fill un
1 Hesiacuteode eacutes un poeta narratiu egravepic del s VIII aC i cantor del treball i de la justiacutecia preteacuten
oferir una imatge molt meacutes veritable del passat des dels oriacutegens del moacuten a la creacioacute de les
successives generacions de deacuteus i dhomes
antic deacuteu del mar amb qui donaragrave origen a la descendegravencia de divinitats
marines Taumant (Θαύμας) que representava les meravelles del mar Forci
(Φόρκυς) als perills del mar Ceto (Κητώ) que era una representacioacute femenina
drsquoaquests perills de la mar i que srsquouniria a Forcis Euribia (Εὐρύβια) al domini
de la mar i Nereu (Νηρευς o Νηρηος) que representava el mar en calma
Despreacutes Gea srsquouniragrave a Uragrave amb qui tindragrave els dotze titans entre els quals es
troben Cronos (Κρόνος) Rea (Ῥεία) que srsquouneix amb Cronos (Κρόνος) que
representa el temps i amb ell engendra els primers deacuteus Oliacutempics Jagravepet
(Ίαπετός) de la vida mortal de la seva descendegravencia sorgirien els humans i
Cliacutemene (Κλυμενη) tres ciclops Brontes (Βροντης) Estegraveropes
(Στεροπης) i Arges (Άργος) que despreacutes serien els encarregats de fabricar els
raigs de Zeus (Ζεύς) I a tres monstres amb cinquanta caps i cent braccedilos i
mans anomenats Hecatonquir (Έκατόνχειρες)
Els Titans eren Oceagrave (Ώκεανός) que representava el riu que envoltava la
terra Ceos (Κοῖος) que representa la intelmiddotligegravencia Crios (Κρεῖος) deacuteu dels
ramats Hiperioacute (Ὑπερίων) de la llum o del sol mentre que les Titagravenides van
ser Febe (Φοίβη) que significa brillantor i srsquouniria al seu germagrave
Ceos Mnemogravesine (Μνημoacuteσυνη) de la memograveria i inventora dels idiomes Temis
(Θεμις) de la llei i la justiacutecia perograve en referegravencia a la llei de la naturalesa Tetis
(Τηθύς) a la fecunditat de les aiguumles i srsquouniria amb Oceagrave Tea (Θεια)
representa la vista srsquouneix amb Hiperioacute (Ὑπερίων)
Perograve Uragrave quan es va assabentar de que els seus fills tindrien la intencioacute en un
futur de destronar-lo va decidir tancar als ciclops i els Hecatonquirs al meacutes
profund dels pits de Gea Aixograve va causar la ira de Gea que va aconseguir que
Cronos es vengeacutes del seu pare Cronos amb una falccedil li va tallar els testicles i
els va llanccedilar al mar produint una escuma drsquoon va sorgir Afrodita (lsquoΑφροδίτη)
Drsquoaquesta manera es va acabar el regnat drsquoUragrave i es va iniciar el de Cronos qui
es va unir amb la seva germana Rea i drsquoon van neacuteixer els membres de la
segona generacioacute de deacuteus dels que formarien part els dotze deacuteus del Olimp
Gea i Uraacute el van advertir de que un dels seus fills el destronaria Per tant
Cronos va decidir empassar-se als seus fills Rea angoixada i novament
embarassada va suplicar als seus pares que la portessin a un lloc segur on
donaria a llum a Zeus
Zeus en la seva maduresa va obligar al seu pare a vomitar la pedra que es va
empassar pensant que era ell com als seus germans Despreacutes drsquoaixograve va haver-
hi una guerra entre Cronos i Zeus Aquest va ser derrotat pels seus fills quins
van tancar als titans en el Tagravertar
Aquesta obra representa el moment quan Cronos li talla els testicles al seu
pare Uragrave
La castracioacute drsquoUacuteragrave de Giorgio Vasari 1555 ndash 1159
III ALTRES MITES DE LA CREACIOacute DE LrsquoUNIVERS
Mite dels pelasgos
El nom Pelasgos del grec antic (Πελασγοί) va ser utilitzat antigament a lantiga
Gregravecia per almiddotludir als pobles predecessors dels helmiddotlens com a habitants de
Gregravecia Els pelasgos eren el poble primitiu que habitava el que avui dia eacutes
Gregravecia Aquests tenien una societat matriarcal basada en la concepcioacute
primigegravenia duna Deessa Mare
El mite de la creacioacute dels pelasgos afirmava que al principi Euriacutenome
(Εὐρυνόμη) la deessa de totes les coses va sorgir del Caos perograve no va trobar
res sogravelid on recolzar els peus i a causa daixograve va separar el mar del firmament
Llavors va aparegraveixer el vent Bogravereas (Βορέας) que juntament amb la deessa
Mare van donar origen a lenorme serp Ofioacute (Όφίων) Meacutes tard la deessa mare
va quedar embarassada drsquoOfioacute despreacutes aquesta es va transformar en colom i
al seu degut temps va posar lou universal La serp Ofioacute es va enroscar set
vegades al voltant de lou fins que va covar i es va obrir Dell van sortir tots els
eacutessers i elements del Cosmos
Euriacutenome i Ofioacute van fixar el seu estatge a la
muntanya de lrsquoOlimp Quan Ofioacute va irritar la seva
companya adjudicant-se el tiacutetol dautor de lunivers
aquesta li va pegar terrible puntada de peu que li va
arrencar les dents i les va llanccedilar a la terra al peu
de lOlimp Seguidament la deessa va crear set
potegravencies planetagraveries i va colmiddotlocar una Titagravenida i
un Titagrave en cadascuna Tia i Hiperioacute per al Sol Febe
i Atlant (Ἄτλας) per la Lluna Dione (Διώνη) per al
planeta Mart Metis (Μῆτις) per Mercuri Temis i
Eurimedont per Juacutepiter Tetis i Oceagrave per Venus i Rea
i Cronos per Saturn Protectors tots de la successioacute
del temps No obstant aixograve en aquesta harmoniosa
creacioacute faltava lhome i llavors va aparegraveixer Pegravelasg va brollar de les dents de
Ofioacute enterrats a labisme dArcagravedia Pegravelasg va ser aclamat com a cap
culturizador i precursor de la humanitat Deacuteus i homes es trobaven sotmesos a
les deesses i dones i tots li rendien culte a la gran Deessa Mare
LrsquoORIGEN DE LUNIVERS ( teories modernes )
En la cosmogonia moderna lorigen de lUnivers eacutes linstant en quegrave va
aparegraveixer tota la mategraveria i lenergia que hi ha actualment en lunivers com a
consequumlegravencia duna gran explosioacute
Existeixen diverses teories cientiacutefiques sobre lorigen de lunivers Les meacutes
acceptades soacuten la del Big Bang i la Teoria Inflacionagraveria que es complementen
entre si
2 Robert Graves fou un poeta erudit i novelmiddotlista anglegraves (XIX) La creacioacute de lrsquounivers amb el
Mite dels Pelasgos
Euriacutenome i la serp
Ofioacute ilmiddotlustracioacute de Robert
Graves2
- IIII Teoria del Big Bang
La teoria o hipogravetesi del Big Bang (Gran Explosioacute) eacutes la meacutes acceptada per la
societat cientiacutefica per explicar lorigen de lunivers Un sacerdot belga de nom
George Lemaicirctre al 1927 va publicar un informe en el qual va resoldre les
equacions dEinstein sobre la geometria de lunivers que Alexander Friedman ja
havia resolt sense que Lemaicirctre ho sagravepigues i va suggerir que lrsquoUnivers
sestava expandint segons una de les solucions i que eacutes per aixograve que els
astrogravenoms Vesto Slipher i Carl Wilhelm Wirtz havien observat un corriment cap
al vermell de la llum de les nebuloses espirals
El Big Bang literalment gran explosioacute constitueix el moment en quegrave del no res
emergeix tota la mategraveria eacutes a dir lorigen de lUnivers La mategraveria fins a aquest
moment eacutes un punt de densitat infinita que en un moment donat explota
generant lexpansioacute de la mategraveria en totes les direccions i creant el que
coneixem com el nostre Univers Immediatament despreacutes del moment de la
explosioacute cada partiacutecula de mategraveria va comenccedilar a allunyar-se molt ragravepidament
una duna altra Els xocs que inevitablement es van produir i un cert desordre
van fer que la mategraveria sagrupeacutes i es concentreacutes meacutes en alguns llocs de lespai
i es van formar les primeres estrelles i les primeres galagravexies Des de llavors
lUnivers continua en constant moviment i evolucioacute
- IIIII Teoria Inflacionagraveria
El model dunivers proposat per Friedman eacutes el que segueixen els moderns
cosmogravelegs com Alan Guth3
La teoria inflacionagraveria dAlan Guth intenta explicar lorigen i els primers instants
de lunivers Es basa en estudis sobre camps gravitatoris fortiacutessims com els
que hi ha prop dun forat negre Segons Alan Guth durant la primera fraccioacute de
3 Alan Harvey Guth eacutes un fiacutesic teograveric i cosmograveleg nord-americagrave que ha investigat teories
sobre partiacutecules elementals (teoria de les partiacutecules i com saplica en els primers temps
del univers)
temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament
inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute
(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90
vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que
va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es
pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave
en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No
hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb
lUnivers
Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament
tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica
denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina
una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos
II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS
- III Quegrave eacutes una estrella
Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes
produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute
nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli
La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a
elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa
que lestrella augmenti la calor i la brillantor
Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella
groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre
Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El
nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que
hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure
meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica
sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel
Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera
Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions
nuclears que generen la seva energia El
mantell transporta aquesta energia cap a la
superfiacutecie i segons com la transporti per
conveccioacute (eacutes una de les tres formes de
transportar la calor entre zones de diferents
temperatures i es caracteritza perquegrave es
produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o
per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute
denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en
dues zones radiant i convectiva
Esquema de lrsquoestructura del Sol
Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible
Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la
zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que
sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus
com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes
molt poc densa
IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS
- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)
En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar
amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els
punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve
doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes
altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un
personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de
Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell
tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest
de Cassiopea
Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute
drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda
podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran
Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va
neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la
mateacutes
Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va
ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones
despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en
perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest
recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests
personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i
identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute
- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)
A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si
es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les
constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se
cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el
Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es
troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el
firmament
Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o
Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena
una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien
una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va
ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar
fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que
intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt
empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la
terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar
Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin
el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de
serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar
Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o
set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es
4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones
drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia
situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra
important la Descripcioacute de Gregravecia
recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes
filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute
drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite
narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa
filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va
perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que
va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute
Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave
formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute
drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del
Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis
deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per
lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute
Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes
interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute
laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre
Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre
la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en
forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es
troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis
Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i
blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop
tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de
la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb
Sirius i Betelgueuse
- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)
Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute
occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada
apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i
Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i
Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en
cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els
bessons
Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella
anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de
lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant
Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a
una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que
portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal
que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al
cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que
portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute
de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles
- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)
A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les
estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia
Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle
drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel
durant aquesta estacioacute
Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb
Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave
situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la
constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de
lrsquoEscorpiacute
A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la
nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute
que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una
nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode
seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena
dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat
centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis
obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i
Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la
moral i la medicina
Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de
lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute
de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de
la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes
de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave
havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu
pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest
Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les
Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat
drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que
passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols
IIIII NEBULOSES
Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i
per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i
quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica
(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten
els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa
una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara
que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort
Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol
zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes
principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la
creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes
daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten
anomenades nebuloses
Hi ha diferents tipus de nebulosa
Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat
eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors
El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute
quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les
nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del
hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les
nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la
resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de
les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de
lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la
constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC
6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42
Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un
embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va
originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren
observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes
gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la
nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins
a perdre la seva energia tegravermica residual
I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que
reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes
Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la
ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses
demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la
dispersioacute suficient per fer la pols visible
6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra
tambeacute tenen poca lluminositat
Aquesta imatge es de la
Nebulosa Con presa
pel telescopi espacial
Hubble
Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les
Plegraveiades (M45)
IIIV GALAgraveXIES
Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via
Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint
moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona
En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit
drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li
agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera
que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va
tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar
embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles
(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va
respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos
tan volgut pel seu espograves
Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar
deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable
que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit
mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber
defensar-se sense problemes
Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria
immortal si srsquoalletava dels pits
dHera perograve ella no ho
consentiria mai Sobre aquesta
histograveria hi ha dues versions
Primer es creu que Hermes el
missatger dels deacuteus va portar
al nen a on era Hera mentre
ella dormia i el va posar al seu
pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva
llet Quan Hera es va despertar i
va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant
i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que
LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu
El Prado Madrid
Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant
a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic
Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va
ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir
fluint fins que va formar la Via Lagravectia
IIV LES CONSTELmiddotLACIONS
Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix
imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia
grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en
quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el
firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues
constelmiddotlacions gregues
A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els
estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en
minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de
labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines
aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7
7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute
mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines
III LES CONSTELmiddotLACIONS
Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb
aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute
en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van
contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes
I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o
heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu
reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia
gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per
poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve
si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem
constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran
conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro
just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada
Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua
Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord
LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)
Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa
Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute
Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades
que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma
de carro unes altres quatre estrelles formen
la caixa i tres la cua
En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una
de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de
lhemisferi nord Estagrave formada per set
estrelles amb forma de carro quatre
formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec
del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar
que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per
als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus
viatges
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta
Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la
mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto
i intenta seduir-la disfressant-se de
Diana la deessa de la caccedila a qui
Calmiddotlisto servia i estimava
secretament Meacutes tard temorosa
que esbrinessin la pegraverdua de la seva
virginitat Calmiddotlisto quan va tornar
amb les nimfes que marxaren a un
rierol a refrescar-se o depegraven de
lrsquoautor a una font no volia treurersquos la
roba per por que descobrissin el seu
embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van
abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a
consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i
de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat
molt gelosa la va convertir en una oacutessa
Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir
amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va
ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de
Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va
8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil
exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van
procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista
Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado
1635
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Objectius
1 Conegraveixer la mitologia grega de les constelmiddotlacions de lhemisferi nord
2 Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles al cel
3 Comparar i comentar la interpretacioacute dels mites en lrsquoart universal
Metodologia
Transformareacute el meu treball de recerca en un viatge pel firmament recollint
informacioacute de diversos mitjans tant de llibres diccionaris o en webs
Magradaria arribar a aconseguir contactar amb algun astrogravenom o aficionat que
majudi amb la meva investigacioacute ja que em poden facilitar aquest proceacutes
lrsquoaprofitareacute al magravexim
Primer de tot he de conegraveixer el cel tant el seu contingut com la seva histograveria
fins avui Levolucioacute del cel eacutes molt important per comprendrersquol per aixograve el meu
primer pas en aquesta meva investigacioacute seragrave explorar saber que hi ha allagrave
dalt i per quina raoacute hi soacuten
Eacutes tan gran la meva curiositat que investigareacute la utilitzacioacute dun telescopi aixograve
majudaragrave a conegraveixer millor el cel que menvolta Em puc permetre aquest
megravetode perquegrave tinc el material necessari per a aixograve
En el concepte de la mitologia en les constelmiddotlacions utilitzareacute un tipus de fitxa
per poder comparar i interpretar les diferents constelmiddotlacions investigareacute les
seves caracteriacutestiques astronogravemiques la histograveria del mite que amaga la
constelmiddotlacioacute i la interpretacioacute del mite en lart
I LORIGEN DE LUNIVERS SEGONS LA MITOLOGIA
- II La creacioacute de lrsquounivers ( Mite clagravessic )
Hi ha diverses versions sobre lrsquoorigen del moacuten perograve hi ha una obra
anomenada Teogonia que eacutes la meacutes coneguda de lrsquoescriptor Hesiacuteode1 del s
VIII aC Segons Hesiacuteode tot va comenccedilar amb el primer eacutesser que va
existir Caos (Χάος) descrit com un eacutesser buit Despreacutes van aparegraveixer Gea
(Γαῖα) la Terra Tagravertar (Τάρτᾰρος) eacutes tan una divinitat com un lloc on viuen els
morts i finalment Eros (Ἔρως) lrsquoamor Aquest uacuteltim eacutes el que accepta meacutes
possibilitats a lrsquoorigen ja que es considerava que lrsquoamor era una entitat
necessagraveria perquegrave aquests primers eacutessers srsquounissin entre ells per donar origen
a altres generacions
Del Caos van sorgir altres entitats Nix (Νύξ) la nit i Egravereb (Ἔρεβος) el moacuten
subterrani De la relacioacute de Nix i Egravereb van sorgir Egraveter (αἰθήρ) que representa la
llum o lrsquoaire pur el que respirarien els deacuteus i Hemera (Ἡμέρα) el dia Nix
engendraria a Tagravenatos (Θάνατος) la personificacioacute de la mort natural Hipnos
(Ὕπνος) del son Moros (Μορος) de la destinacioacute les Keres eacutessers femenins
que representaven la mort violenta i la destruccioacute Momo (Μωμος) de la burla o
el sarcasme Negravemesi (Νέμεσις) de la venjanccedila Oizis (Οίζυς) de
lrsquoangoixa Geras (γερας) de la bellesa les tres Moires (Μοῖραι)
Cloto Lagravequesis i Agravetropos les filadores que teixien la vida de cada
persona Apate (Ἀπάτη) lrsquoengany Filotes (Φιλοθἑος) de la tendresa a
les Hespegraverides (Ἑσπερίδες) que protegirien lrsquoarbre de les pomes drsquoor i Eris
(Ἒρις) la discograverdia la qual tindria una gran descendegravencia per si sola igual que
Nix
Gea va donar origen a Uragrave (Οὐρανός) que representa el cel estrellat a les
muntanyes i a Pont (Πόντος) el mar Gea srsquouniria a Pont (Πόντος) el seu fill un
1 Hesiacuteode eacutes un poeta narratiu egravepic del s VIII aC i cantor del treball i de la justiacutecia preteacuten
oferir una imatge molt meacutes veritable del passat des dels oriacutegens del moacuten a la creacioacute de les
successives generacions de deacuteus i dhomes
antic deacuteu del mar amb qui donaragrave origen a la descendegravencia de divinitats
marines Taumant (Θαύμας) que representava les meravelles del mar Forci
(Φόρκυς) als perills del mar Ceto (Κητώ) que era una representacioacute femenina
drsquoaquests perills de la mar i que srsquouniria a Forcis Euribia (Εὐρύβια) al domini
de la mar i Nereu (Νηρευς o Νηρηος) que representava el mar en calma
Despreacutes Gea srsquouniragrave a Uragrave amb qui tindragrave els dotze titans entre els quals es
troben Cronos (Κρόνος) Rea (Ῥεία) que srsquouneix amb Cronos (Κρόνος) que
representa el temps i amb ell engendra els primers deacuteus Oliacutempics Jagravepet
(Ίαπετός) de la vida mortal de la seva descendegravencia sorgirien els humans i
Cliacutemene (Κλυμενη) tres ciclops Brontes (Βροντης) Estegraveropes
(Στεροπης) i Arges (Άργος) que despreacutes serien els encarregats de fabricar els
raigs de Zeus (Ζεύς) I a tres monstres amb cinquanta caps i cent braccedilos i
mans anomenats Hecatonquir (Έκατόνχειρες)
Els Titans eren Oceagrave (Ώκεανός) que representava el riu que envoltava la
terra Ceos (Κοῖος) que representa la intelmiddotligegravencia Crios (Κρεῖος) deacuteu dels
ramats Hiperioacute (Ὑπερίων) de la llum o del sol mentre que les Titagravenides van
ser Febe (Φοίβη) que significa brillantor i srsquouniria al seu germagrave
Ceos Mnemogravesine (Μνημoacuteσυνη) de la memograveria i inventora dels idiomes Temis
(Θεμις) de la llei i la justiacutecia perograve en referegravencia a la llei de la naturalesa Tetis
(Τηθύς) a la fecunditat de les aiguumles i srsquouniria amb Oceagrave Tea (Θεια)
representa la vista srsquouneix amb Hiperioacute (Ὑπερίων)
Perograve Uragrave quan es va assabentar de que els seus fills tindrien la intencioacute en un
futur de destronar-lo va decidir tancar als ciclops i els Hecatonquirs al meacutes
profund dels pits de Gea Aixograve va causar la ira de Gea que va aconseguir que
Cronos es vengeacutes del seu pare Cronos amb una falccedil li va tallar els testicles i
els va llanccedilar al mar produint una escuma drsquoon va sorgir Afrodita (lsquoΑφροδίτη)
Drsquoaquesta manera es va acabar el regnat drsquoUragrave i es va iniciar el de Cronos qui
es va unir amb la seva germana Rea i drsquoon van neacuteixer els membres de la
segona generacioacute de deacuteus dels que formarien part els dotze deacuteus del Olimp
Gea i Uraacute el van advertir de que un dels seus fills el destronaria Per tant
Cronos va decidir empassar-se als seus fills Rea angoixada i novament
embarassada va suplicar als seus pares que la portessin a un lloc segur on
donaria a llum a Zeus
Zeus en la seva maduresa va obligar al seu pare a vomitar la pedra que es va
empassar pensant que era ell com als seus germans Despreacutes drsquoaixograve va haver-
hi una guerra entre Cronos i Zeus Aquest va ser derrotat pels seus fills quins
van tancar als titans en el Tagravertar
Aquesta obra representa el moment quan Cronos li talla els testicles al seu
pare Uragrave
La castracioacute drsquoUacuteragrave de Giorgio Vasari 1555 ndash 1159
III ALTRES MITES DE LA CREACIOacute DE LrsquoUNIVERS
Mite dels pelasgos
El nom Pelasgos del grec antic (Πελασγοί) va ser utilitzat antigament a lantiga
Gregravecia per almiddotludir als pobles predecessors dels helmiddotlens com a habitants de
Gregravecia Els pelasgos eren el poble primitiu que habitava el que avui dia eacutes
Gregravecia Aquests tenien una societat matriarcal basada en la concepcioacute
primigegravenia duna Deessa Mare
El mite de la creacioacute dels pelasgos afirmava que al principi Euriacutenome
(Εὐρυνόμη) la deessa de totes les coses va sorgir del Caos perograve no va trobar
res sogravelid on recolzar els peus i a causa daixograve va separar el mar del firmament
Llavors va aparegraveixer el vent Bogravereas (Βορέας) que juntament amb la deessa
Mare van donar origen a lenorme serp Ofioacute (Όφίων) Meacutes tard la deessa mare
va quedar embarassada drsquoOfioacute despreacutes aquesta es va transformar en colom i
al seu degut temps va posar lou universal La serp Ofioacute es va enroscar set
vegades al voltant de lou fins que va covar i es va obrir Dell van sortir tots els
eacutessers i elements del Cosmos
Euriacutenome i Ofioacute van fixar el seu estatge a la
muntanya de lrsquoOlimp Quan Ofioacute va irritar la seva
companya adjudicant-se el tiacutetol dautor de lunivers
aquesta li va pegar terrible puntada de peu que li va
arrencar les dents i les va llanccedilar a la terra al peu
de lOlimp Seguidament la deessa va crear set
potegravencies planetagraveries i va colmiddotlocar una Titagravenida i
un Titagrave en cadascuna Tia i Hiperioacute per al Sol Febe
i Atlant (Ἄτλας) per la Lluna Dione (Διώνη) per al
planeta Mart Metis (Μῆτις) per Mercuri Temis i
Eurimedont per Juacutepiter Tetis i Oceagrave per Venus i Rea
i Cronos per Saturn Protectors tots de la successioacute
del temps No obstant aixograve en aquesta harmoniosa
creacioacute faltava lhome i llavors va aparegraveixer Pegravelasg va brollar de les dents de
Ofioacute enterrats a labisme dArcagravedia Pegravelasg va ser aclamat com a cap
culturizador i precursor de la humanitat Deacuteus i homes es trobaven sotmesos a
les deesses i dones i tots li rendien culte a la gran Deessa Mare
LrsquoORIGEN DE LUNIVERS ( teories modernes )
En la cosmogonia moderna lorigen de lUnivers eacutes linstant en quegrave va
aparegraveixer tota la mategraveria i lenergia que hi ha actualment en lunivers com a
consequumlegravencia duna gran explosioacute
Existeixen diverses teories cientiacutefiques sobre lorigen de lunivers Les meacutes
acceptades soacuten la del Big Bang i la Teoria Inflacionagraveria que es complementen
entre si
2 Robert Graves fou un poeta erudit i novelmiddotlista anglegraves (XIX) La creacioacute de lrsquounivers amb el
Mite dels Pelasgos
Euriacutenome i la serp
Ofioacute ilmiddotlustracioacute de Robert
Graves2
- IIII Teoria del Big Bang
La teoria o hipogravetesi del Big Bang (Gran Explosioacute) eacutes la meacutes acceptada per la
societat cientiacutefica per explicar lorigen de lunivers Un sacerdot belga de nom
George Lemaicirctre al 1927 va publicar un informe en el qual va resoldre les
equacions dEinstein sobre la geometria de lunivers que Alexander Friedman ja
havia resolt sense que Lemaicirctre ho sagravepigues i va suggerir que lrsquoUnivers
sestava expandint segons una de les solucions i que eacutes per aixograve que els
astrogravenoms Vesto Slipher i Carl Wilhelm Wirtz havien observat un corriment cap
al vermell de la llum de les nebuloses espirals
El Big Bang literalment gran explosioacute constitueix el moment en quegrave del no res
emergeix tota la mategraveria eacutes a dir lorigen de lUnivers La mategraveria fins a aquest
moment eacutes un punt de densitat infinita que en un moment donat explota
generant lexpansioacute de la mategraveria en totes les direccions i creant el que
coneixem com el nostre Univers Immediatament despreacutes del moment de la
explosioacute cada partiacutecula de mategraveria va comenccedilar a allunyar-se molt ragravepidament
una duna altra Els xocs que inevitablement es van produir i un cert desordre
van fer que la mategraveria sagrupeacutes i es concentreacutes meacutes en alguns llocs de lespai
i es van formar les primeres estrelles i les primeres galagravexies Des de llavors
lUnivers continua en constant moviment i evolucioacute
- IIIII Teoria Inflacionagraveria
El model dunivers proposat per Friedman eacutes el que segueixen els moderns
cosmogravelegs com Alan Guth3
La teoria inflacionagraveria dAlan Guth intenta explicar lorigen i els primers instants
de lunivers Es basa en estudis sobre camps gravitatoris fortiacutessims com els
que hi ha prop dun forat negre Segons Alan Guth durant la primera fraccioacute de
3 Alan Harvey Guth eacutes un fiacutesic teograveric i cosmograveleg nord-americagrave que ha investigat teories
sobre partiacutecules elementals (teoria de les partiacutecules i com saplica en els primers temps
del univers)
temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament
inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute
(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90
vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que
va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es
pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave
en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No
hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb
lUnivers
Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament
tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica
denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina
una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos
II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS
- III Quegrave eacutes una estrella
Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes
produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute
nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli
La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a
elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa
que lestrella augmenti la calor i la brillantor
Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella
groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre
Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El
nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que
hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure
meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica
sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel
Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera
Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions
nuclears que generen la seva energia El
mantell transporta aquesta energia cap a la
superfiacutecie i segons com la transporti per
conveccioacute (eacutes una de les tres formes de
transportar la calor entre zones de diferents
temperatures i es caracteritza perquegrave es
produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o
per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute
denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en
dues zones radiant i convectiva
Esquema de lrsquoestructura del Sol
Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible
Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la
zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que
sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus
com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes
molt poc densa
IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS
- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)
En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar
amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els
punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve
doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes
altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un
personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de
Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell
tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest
de Cassiopea
Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute
drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda
podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran
Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va
neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la
mateacutes
Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va
ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones
despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en
perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest
recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests
personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i
identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute
- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)
A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si
es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les
constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se
cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el
Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es
troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el
firmament
Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o
Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena
una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien
una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va
ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar
fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que
intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt
empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la
terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar
Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin
el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de
serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar
Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o
set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es
4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones
drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia
situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra
important la Descripcioacute de Gregravecia
recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes
filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute
drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite
narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa
filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va
perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que
va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute
Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave
formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute
drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del
Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis
deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per
lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute
Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes
interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute
laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre
Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre
la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en
forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es
troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis
Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i
blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop
tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de
la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb
Sirius i Betelgueuse
- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)
Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute
occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada
apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i
Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i
Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en
cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els
bessons
Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella
anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de
lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant
Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a
una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que
portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal
que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al
cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que
portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute
de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles
- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)
A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les
estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia
Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle
drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel
durant aquesta estacioacute
Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb
Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave
situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la
constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de
lrsquoEscorpiacute
A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la
nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute
que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una
nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode
seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena
dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat
centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis
obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i
Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la
moral i la medicina
Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de
lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute
de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de
la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes
de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave
havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu
pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest
Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les
Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat
drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que
passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols
IIIII NEBULOSES
Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i
per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i
quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica
(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten
els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa
una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara
que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort
Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol
zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes
principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la
creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes
daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten
anomenades nebuloses
Hi ha diferents tipus de nebulosa
Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat
eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors
El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute
quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les
nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del
hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les
nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la
resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de
les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de
lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la
constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC
6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42
Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un
embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va
originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren
observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes
gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la
nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins
a perdre la seva energia tegravermica residual
I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que
reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes
Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la
ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses
demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la
dispersioacute suficient per fer la pols visible
6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra
tambeacute tenen poca lluminositat
Aquesta imatge es de la
Nebulosa Con presa
pel telescopi espacial
Hubble
Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les
Plegraveiades (M45)
IIIV GALAgraveXIES
Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via
Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint
moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona
En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit
drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li
agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera
que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va
tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar
embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles
(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va
respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos
tan volgut pel seu espograves
Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar
deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable
que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit
mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber
defensar-se sense problemes
Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria
immortal si srsquoalletava dels pits
dHera perograve ella no ho
consentiria mai Sobre aquesta
histograveria hi ha dues versions
Primer es creu que Hermes el
missatger dels deacuteus va portar
al nen a on era Hera mentre
ella dormia i el va posar al seu
pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva
llet Quan Hera es va despertar i
va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant
i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que
LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu
El Prado Madrid
Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant
a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic
Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va
ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir
fluint fins que va formar la Via Lagravectia
IIV LES CONSTELmiddotLACIONS
Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix
imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia
grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en
quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el
firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues
constelmiddotlacions gregues
A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els
estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en
minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de
labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines
aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7
7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute
mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines
III LES CONSTELmiddotLACIONS
Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb
aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute
en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van
contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes
I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o
heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu
reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia
gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per
poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve
si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem
constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran
conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro
just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada
Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua
Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord
LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)
Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa
Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute
Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades
que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma
de carro unes altres quatre estrelles formen
la caixa i tres la cua
En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una
de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de
lhemisferi nord Estagrave formada per set
estrelles amb forma de carro quatre
formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec
del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar
que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per
als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus
viatges
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta
Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la
mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto
i intenta seduir-la disfressant-se de
Diana la deessa de la caccedila a qui
Calmiddotlisto servia i estimava
secretament Meacutes tard temorosa
que esbrinessin la pegraverdua de la seva
virginitat Calmiddotlisto quan va tornar
amb les nimfes que marxaren a un
rierol a refrescar-se o depegraven de
lrsquoautor a una font no volia treurersquos la
roba per por que descobrissin el seu
embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van
abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a
consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i
de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat
molt gelosa la va convertir en una oacutessa
Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir
amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va
ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de
Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va
8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil
exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van
procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista
Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado
1635
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
I LORIGEN DE LUNIVERS SEGONS LA MITOLOGIA
- II La creacioacute de lrsquounivers ( Mite clagravessic )
Hi ha diverses versions sobre lrsquoorigen del moacuten perograve hi ha una obra
anomenada Teogonia que eacutes la meacutes coneguda de lrsquoescriptor Hesiacuteode1 del s
VIII aC Segons Hesiacuteode tot va comenccedilar amb el primer eacutesser que va
existir Caos (Χάος) descrit com un eacutesser buit Despreacutes van aparegraveixer Gea
(Γαῖα) la Terra Tagravertar (Τάρτᾰρος) eacutes tan una divinitat com un lloc on viuen els
morts i finalment Eros (Ἔρως) lrsquoamor Aquest uacuteltim eacutes el que accepta meacutes
possibilitats a lrsquoorigen ja que es considerava que lrsquoamor era una entitat
necessagraveria perquegrave aquests primers eacutessers srsquounissin entre ells per donar origen
a altres generacions
Del Caos van sorgir altres entitats Nix (Νύξ) la nit i Egravereb (Ἔρεβος) el moacuten
subterrani De la relacioacute de Nix i Egravereb van sorgir Egraveter (αἰθήρ) que representa la
llum o lrsquoaire pur el que respirarien els deacuteus i Hemera (Ἡμέρα) el dia Nix
engendraria a Tagravenatos (Θάνατος) la personificacioacute de la mort natural Hipnos
(Ὕπνος) del son Moros (Μορος) de la destinacioacute les Keres eacutessers femenins
que representaven la mort violenta i la destruccioacute Momo (Μωμος) de la burla o
el sarcasme Negravemesi (Νέμεσις) de la venjanccedila Oizis (Οίζυς) de
lrsquoangoixa Geras (γερας) de la bellesa les tres Moires (Μοῖραι)
Cloto Lagravequesis i Agravetropos les filadores que teixien la vida de cada
persona Apate (Ἀπάτη) lrsquoengany Filotes (Φιλοθἑος) de la tendresa a
les Hespegraverides (Ἑσπερίδες) que protegirien lrsquoarbre de les pomes drsquoor i Eris
(Ἒρις) la discograverdia la qual tindria una gran descendegravencia per si sola igual que
Nix
Gea va donar origen a Uragrave (Οὐρανός) que representa el cel estrellat a les
muntanyes i a Pont (Πόντος) el mar Gea srsquouniria a Pont (Πόντος) el seu fill un
1 Hesiacuteode eacutes un poeta narratiu egravepic del s VIII aC i cantor del treball i de la justiacutecia preteacuten
oferir una imatge molt meacutes veritable del passat des dels oriacutegens del moacuten a la creacioacute de les
successives generacions de deacuteus i dhomes
antic deacuteu del mar amb qui donaragrave origen a la descendegravencia de divinitats
marines Taumant (Θαύμας) que representava les meravelles del mar Forci
(Φόρκυς) als perills del mar Ceto (Κητώ) que era una representacioacute femenina
drsquoaquests perills de la mar i que srsquouniria a Forcis Euribia (Εὐρύβια) al domini
de la mar i Nereu (Νηρευς o Νηρηος) que representava el mar en calma
Despreacutes Gea srsquouniragrave a Uragrave amb qui tindragrave els dotze titans entre els quals es
troben Cronos (Κρόνος) Rea (Ῥεία) que srsquouneix amb Cronos (Κρόνος) que
representa el temps i amb ell engendra els primers deacuteus Oliacutempics Jagravepet
(Ίαπετός) de la vida mortal de la seva descendegravencia sorgirien els humans i
Cliacutemene (Κλυμενη) tres ciclops Brontes (Βροντης) Estegraveropes
(Στεροπης) i Arges (Άργος) que despreacutes serien els encarregats de fabricar els
raigs de Zeus (Ζεύς) I a tres monstres amb cinquanta caps i cent braccedilos i
mans anomenats Hecatonquir (Έκατόνχειρες)
Els Titans eren Oceagrave (Ώκεανός) que representava el riu que envoltava la
terra Ceos (Κοῖος) que representa la intelmiddotligegravencia Crios (Κρεῖος) deacuteu dels
ramats Hiperioacute (Ὑπερίων) de la llum o del sol mentre que les Titagravenides van
ser Febe (Φοίβη) que significa brillantor i srsquouniria al seu germagrave
Ceos Mnemogravesine (Μνημoacuteσυνη) de la memograveria i inventora dels idiomes Temis
(Θεμις) de la llei i la justiacutecia perograve en referegravencia a la llei de la naturalesa Tetis
(Τηθύς) a la fecunditat de les aiguumles i srsquouniria amb Oceagrave Tea (Θεια)
representa la vista srsquouneix amb Hiperioacute (Ὑπερίων)
Perograve Uragrave quan es va assabentar de que els seus fills tindrien la intencioacute en un
futur de destronar-lo va decidir tancar als ciclops i els Hecatonquirs al meacutes
profund dels pits de Gea Aixograve va causar la ira de Gea que va aconseguir que
Cronos es vengeacutes del seu pare Cronos amb una falccedil li va tallar els testicles i
els va llanccedilar al mar produint una escuma drsquoon va sorgir Afrodita (lsquoΑφροδίτη)
Drsquoaquesta manera es va acabar el regnat drsquoUragrave i es va iniciar el de Cronos qui
es va unir amb la seva germana Rea i drsquoon van neacuteixer els membres de la
segona generacioacute de deacuteus dels que formarien part els dotze deacuteus del Olimp
Gea i Uraacute el van advertir de que un dels seus fills el destronaria Per tant
Cronos va decidir empassar-se als seus fills Rea angoixada i novament
embarassada va suplicar als seus pares que la portessin a un lloc segur on
donaria a llum a Zeus
Zeus en la seva maduresa va obligar al seu pare a vomitar la pedra que es va
empassar pensant que era ell com als seus germans Despreacutes drsquoaixograve va haver-
hi una guerra entre Cronos i Zeus Aquest va ser derrotat pels seus fills quins
van tancar als titans en el Tagravertar
Aquesta obra representa el moment quan Cronos li talla els testicles al seu
pare Uragrave
La castracioacute drsquoUacuteragrave de Giorgio Vasari 1555 ndash 1159
III ALTRES MITES DE LA CREACIOacute DE LrsquoUNIVERS
Mite dels pelasgos
El nom Pelasgos del grec antic (Πελασγοί) va ser utilitzat antigament a lantiga
Gregravecia per almiddotludir als pobles predecessors dels helmiddotlens com a habitants de
Gregravecia Els pelasgos eren el poble primitiu que habitava el que avui dia eacutes
Gregravecia Aquests tenien una societat matriarcal basada en la concepcioacute
primigegravenia duna Deessa Mare
El mite de la creacioacute dels pelasgos afirmava que al principi Euriacutenome
(Εὐρυνόμη) la deessa de totes les coses va sorgir del Caos perograve no va trobar
res sogravelid on recolzar els peus i a causa daixograve va separar el mar del firmament
Llavors va aparegraveixer el vent Bogravereas (Βορέας) que juntament amb la deessa
Mare van donar origen a lenorme serp Ofioacute (Όφίων) Meacutes tard la deessa mare
va quedar embarassada drsquoOfioacute despreacutes aquesta es va transformar en colom i
al seu degut temps va posar lou universal La serp Ofioacute es va enroscar set
vegades al voltant de lou fins que va covar i es va obrir Dell van sortir tots els
eacutessers i elements del Cosmos
Euriacutenome i Ofioacute van fixar el seu estatge a la
muntanya de lrsquoOlimp Quan Ofioacute va irritar la seva
companya adjudicant-se el tiacutetol dautor de lunivers
aquesta li va pegar terrible puntada de peu que li va
arrencar les dents i les va llanccedilar a la terra al peu
de lOlimp Seguidament la deessa va crear set
potegravencies planetagraveries i va colmiddotlocar una Titagravenida i
un Titagrave en cadascuna Tia i Hiperioacute per al Sol Febe
i Atlant (Ἄτλας) per la Lluna Dione (Διώνη) per al
planeta Mart Metis (Μῆτις) per Mercuri Temis i
Eurimedont per Juacutepiter Tetis i Oceagrave per Venus i Rea
i Cronos per Saturn Protectors tots de la successioacute
del temps No obstant aixograve en aquesta harmoniosa
creacioacute faltava lhome i llavors va aparegraveixer Pegravelasg va brollar de les dents de
Ofioacute enterrats a labisme dArcagravedia Pegravelasg va ser aclamat com a cap
culturizador i precursor de la humanitat Deacuteus i homes es trobaven sotmesos a
les deesses i dones i tots li rendien culte a la gran Deessa Mare
LrsquoORIGEN DE LUNIVERS ( teories modernes )
En la cosmogonia moderna lorigen de lUnivers eacutes linstant en quegrave va
aparegraveixer tota la mategraveria i lenergia que hi ha actualment en lunivers com a
consequumlegravencia duna gran explosioacute
Existeixen diverses teories cientiacutefiques sobre lorigen de lunivers Les meacutes
acceptades soacuten la del Big Bang i la Teoria Inflacionagraveria que es complementen
entre si
2 Robert Graves fou un poeta erudit i novelmiddotlista anglegraves (XIX) La creacioacute de lrsquounivers amb el
Mite dels Pelasgos
Euriacutenome i la serp
Ofioacute ilmiddotlustracioacute de Robert
Graves2
- IIII Teoria del Big Bang
La teoria o hipogravetesi del Big Bang (Gran Explosioacute) eacutes la meacutes acceptada per la
societat cientiacutefica per explicar lorigen de lunivers Un sacerdot belga de nom
George Lemaicirctre al 1927 va publicar un informe en el qual va resoldre les
equacions dEinstein sobre la geometria de lunivers que Alexander Friedman ja
havia resolt sense que Lemaicirctre ho sagravepigues i va suggerir que lrsquoUnivers
sestava expandint segons una de les solucions i que eacutes per aixograve que els
astrogravenoms Vesto Slipher i Carl Wilhelm Wirtz havien observat un corriment cap
al vermell de la llum de les nebuloses espirals
El Big Bang literalment gran explosioacute constitueix el moment en quegrave del no res
emergeix tota la mategraveria eacutes a dir lorigen de lUnivers La mategraveria fins a aquest
moment eacutes un punt de densitat infinita que en un moment donat explota
generant lexpansioacute de la mategraveria en totes les direccions i creant el que
coneixem com el nostre Univers Immediatament despreacutes del moment de la
explosioacute cada partiacutecula de mategraveria va comenccedilar a allunyar-se molt ragravepidament
una duna altra Els xocs que inevitablement es van produir i un cert desordre
van fer que la mategraveria sagrupeacutes i es concentreacutes meacutes en alguns llocs de lespai
i es van formar les primeres estrelles i les primeres galagravexies Des de llavors
lUnivers continua en constant moviment i evolucioacute
- IIIII Teoria Inflacionagraveria
El model dunivers proposat per Friedman eacutes el que segueixen els moderns
cosmogravelegs com Alan Guth3
La teoria inflacionagraveria dAlan Guth intenta explicar lorigen i els primers instants
de lunivers Es basa en estudis sobre camps gravitatoris fortiacutessims com els
que hi ha prop dun forat negre Segons Alan Guth durant la primera fraccioacute de
3 Alan Harvey Guth eacutes un fiacutesic teograveric i cosmograveleg nord-americagrave que ha investigat teories
sobre partiacutecules elementals (teoria de les partiacutecules i com saplica en els primers temps
del univers)
temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament
inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute
(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90
vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que
va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es
pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave
en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No
hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb
lUnivers
Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament
tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica
denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina
una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos
II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS
- III Quegrave eacutes una estrella
Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes
produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute
nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli
La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a
elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa
que lestrella augmenti la calor i la brillantor
Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella
groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre
Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El
nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que
hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure
meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica
sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel
Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera
Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions
nuclears que generen la seva energia El
mantell transporta aquesta energia cap a la
superfiacutecie i segons com la transporti per
conveccioacute (eacutes una de les tres formes de
transportar la calor entre zones de diferents
temperatures i es caracteritza perquegrave es
produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o
per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute
denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en
dues zones radiant i convectiva
Esquema de lrsquoestructura del Sol
Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible
Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la
zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que
sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus
com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes
molt poc densa
IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS
- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)
En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar
amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els
punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve
doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes
altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un
personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de
Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell
tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest
de Cassiopea
Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute
drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda
podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran
Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va
neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la
mateacutes
Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va
ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones
despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en
perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest
recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests
personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i
identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute
- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)
A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si
es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les
constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se
cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el
Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es
troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el
firmament
Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o
Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena
una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien
una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va
ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar
fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que
intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt
empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la
terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar
Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin
el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de
serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar
Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o
set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es
4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones
drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia
situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra
important la Descripcioacute de Gregravecia
recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes
filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute
drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite
narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa
filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va
perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que
va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute
Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave
formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute
drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del
Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis
deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per
lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute
Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes
interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute
laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre
Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre
la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en
forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es
troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis
Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i
blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop
tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de
la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb
Sirius i Betelgueuse
- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)
Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute
occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada
apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i
Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i
Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en
cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els
bessons
Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella
anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de
lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant
Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a
una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que
portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal
que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al
cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que
portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute
de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles
- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)
A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les
estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia
Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle
drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel
durant aquesta estacioacute
Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb
Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave
situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la
constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de
lrsquoEscorpiacute
A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la
nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute
que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una
nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode
seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena
dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat
centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis
obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i
Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la
moral i la medicina
Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de
lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute
de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de
la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes
de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave
havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu
pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest
Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les
Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat
drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que
passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols
IIIII NEBULOSES
Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i
per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i
quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica
(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten
els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa
una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara
que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort
Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol
zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes
principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la
creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes
daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten
anomenades nebuloses
Hi ha diferents tipus de nebulosa
Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat
eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors
El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute
quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les
nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del
hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les
nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la
resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de
les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de
lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la
constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC
6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42
Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un
embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va
originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren
observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes
gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la
nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins
a perdre la seva energia tegravermica residual
I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que
reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes
Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la
ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses
demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la
dispersioacute suficient per fer la pols visible
6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra
tambeacute tenen poca lluminositat
Aquesta imatge es de la
Nebulosa Con presa
pel telescopi espacial
Hubble
Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les
Plegraveiades (M45)
IIIV GALAgraveXIES
Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via
Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint
moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona
En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit
drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li
agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera
que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va
tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar
embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles
(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va
respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos
tan volgut pel seu espograves
Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar
deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable
que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit
mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber
defensar-se sense problemes
Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria
immortal si srsquoalletava dels pits
dHera perograve ella no ho
consentiria mai Sobre aquesta
histograveria hi ha dues versions
Primer es creu que Hermes el
missatger dels deacuteus va portar
al nen a on era Hera mentre
ella dormia i el va posar al seu
pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva
llet Quan Hera es va despertar i
va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant
i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que
LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu
El Prado Madrid
Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant
a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic
Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va
ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir
fluint fins que va formar la Via Lagravectia
IIV LES CONSTELmiddotLACIONS
Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix
imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia
grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en
quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el
firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues
constelmiddotlacions gregues
A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els
estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en
minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de
labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines
aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7
7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute
mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines
III LES CONSTELmiddotLACIONS
Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb
aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute
en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van
contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes
I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o
heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu
reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia
gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per
poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve
si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem
constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran
conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro
just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada
Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua
Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord
LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)
Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa
Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute
Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades
que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma
de carro unes altres quatre estrelles formen
la caixa i tres la cua
En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una
de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de
lhemisferi nord Estagrave formada per set
estrelles amb forma de carro quatre
formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec
del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar
que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per
als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus
viatges
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta
Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la
mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto
i intenta seduir-la disfressant-se de
Diana la deessa de la caccedila a qui
Calmiddotlisto servia i estimava
secretament Meacutes tard temorosa
que esbrinessin la pegraverdua de la seva
virginitat Calmiddotlisto quan va tornar
amb les nimfes que marxaren a un
rierol a refrescar-se o depegraven de
lrsquoautor a una font no volia treurersquos la
roba per por que descobrissin el seu
embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van
abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a
consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i
de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat
molt gelosa la va convertir en una oacutessa
Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir
amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va
ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de
Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va
8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil
exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van
procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista
Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado
1635
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
antic deacuteu del mar amb qui donaragrave origen a la descendegravencia de divinitats
marines Taumant (Θαύμας) que representava les meravelles del mar Forci
(Φόρκυς) als perills del mar Ceto (Κητώ) que era una representacioacute femenina
drsquoaquests perills de la mar i que srsquouniria a Forcis Euribia (Εὐρύβια) al domini
de la mar i Nereu (Νηρευς o Νηρηος) que representava el mar en calma
Despreacutes Gea srsquouniragrave a Uragrave amb qui tindragrave els dotze titans entre els quals es
troben Cronos (Κρόνος) Rea (Ῥεία) que srsquouneix amb Cronos (Κρόνος) que
representa el temps i amb ell engendra els primers deacuteus Oliacutempics Jagravepet
(Ίαπετός) de la vida mortal de la seva descendegravencia sorgirien els humans i
Cliacutemene (Κλυμενη) tres ciclops Brontes (Βροντης) Estegraveropes
(Στεροπης) i Arges (Άργος) que despreacutes serien els encarregats de fabricar els
raigs de Zeus (Ζεύς) I a tres monstres amb cinquanta caps i cent braccedilos i
mans anomenats Hecatonquir (Έκατόνχειρες)
Els Titans eren Oceagrave (Ώκεανός) que representava el riu que envoltava la
terra Ceos (Κοῖος) que representa la intelmiddotligegravencia Crios (Κρεῖος) deacuteu dels
ramats Hiperioacute (Ὑπερίων) de la llum o del sol mentre que les Titagravenides van
ser Febe (Φοίβη) que significa brillantor i srsquouniria al seu germagrave
Ceos Mnemogravesine (Μνημoacuteσυνη) de la memograveria i inventora dels idiomes Temis
(Θεμις) de la llei i la justiacutecia perograve en referegravencia a la llei de la naturalesa Tetis
(Τηθύς) a la fecunditat de les aiguumles i srsquouniria amb Oceagrave Tea (Θεια)
representa la vista srsquouneix amb Hiperioacute (Ὑπερίων)
Perograve Uragrave quan es va assabentar de que els seus fills tindrien la intencioacute en un
futur de destronar-lo va decidir tancar als ciclops i els Hecatonquirs al meacutes
profund dels pits de Gea Aixograve va causar la ira de Gea que va aconseguir que
Cronos es vengeacutes del seu pare Cronos amb una falccedil li va tallar els testicles i
els va llanccedilar al mar produint una escuma drsquoon va sorgir Afrodita (lsquoΑφροδίτη)
Drsquoaquesta manera es va acabar el regnat drsquoUragrave i es va iniciar el de Cronos qui
es va unir amb la seva germana Rea i drsquoon van neacuteixer els membres de la
segona generacioacute de deacuteus dels que formarien part els dotze deacuteus del Olimp
Gea i Uraacute el van advertir de que un dels seus fills el destronaria Per tant
Cronos va decidir empassar-se als seus fills Rea angoixada i novament
embarassada va suplicar als seus pares que la portessin a un lloc segur on
donaria a llum a Zeus
Zeus en la seva maduresa va obligar al seu pare a vomitar la pedra que es va
empassar pensant que era ell com als seus germans Despreacutes drsquoaixograve va haver-
hi una guerra entre Cronos i Zeus Aquest va ser derrotat pels seus fills quins
van tancar als titans en el Tagravertar
Aquesta obra representa el moment quan Cronos li talla els testicles al seu
pare Uragrave
La castracioacute drsquoUacuteragrave de Giorgio Vasari 1555 ndash 1159
III ALTRES MITES DE LA CREACIOacute DE LrsquoUNIVERS
Mite dels pelasgos
El nom Pelasgos del grec antic (Πελασγοί) va ser utilitzat antigament a lantiga
Gregravecia per almiddotludir als pobles predecessors dels helmiddotlens com a habitants de
Gregravecia Els pelasgos eren el poble primitiu que habitava el que avui dia eacutes
Gregravecia Aquests tenien una societat matriarcal basada en la concepcioacute
primigegravenia duna Deessa Mare
El mite de la creacioacute dels pelasgos afirmava que al principi Euriacutenome
(Εὐρυνόμη) la deessa de totes les coses va sorgir del Caos perograve no va trobar
res sogravelid on recolzar els peus i a causa daixograve va separar el mar del firmament
Llavors va aparegraveixer el vent Bogravereas (Βορέας) que juntament amb la deessa
Mare van donar origen a lenorme serp Ofioacute (Όφίων) Meacutes tard la deessa mare
va quedar embarassada drsquoOfioacute despreacutes aquesta es va transformar en colom i
al seu degut temps va posar lou universal La serp Ofioacute es va enroscar set
vegades al voltant de lou fins que va covar i es va obrir Dell van sortir tots els
eacutessers i elements del Cosmos
Euriacutenome i Ofioacute van fixar el seu estatge a la
muntanya de lrsquoOlimp Quan Ofioacute va irritar la seva
companya adjudicant-se el tiacutetol dautor de lunivers
aquesta li va pegar terrible puntada de peu que li va
arrencar les dents i les va llanccedilar a la terra al peu
de lOlimp Seguidament la deessa va crear set
potegravencies planetagraveries i va colmiddotlocar una Titagravenida i
un Titagrave en cadascuna Tia i Hiperioacute per al Sol Febe
i Atlant (Ἄτλας) per la Lluna Dione (Διώνη) per al
planeta Mart Metis (Μῆτις) per Mercuri Temis i
Eurimedont per Juacutepiter Tetis i Oceagrave per Venus i Rea
i Cronos per Saturn Protectors tots de la successioacute
del temps No obstant aixograve en aquesta harmoniosa
creacioacute faltava lhome i llavors va aparegraveixer Pegravelasg va brollar de les dents de
Ofioacute enterrats a labisme dArcagravedia Pegravelasg va ser aclamat com a cap
culturizador i precursor de la humanitat Deacuteus i homes es trobaven sotmesos a
les deesses i dones i tots li rendien culte a la gran Deessa Mare
LrsquoORIGEN DE LUNIVERS ( teories modernes )
En la cosmogonia moderna lorigen de lUnivers eacutes linstant en quegrave va
aparegraveixer tota la mategraveria i lenergia que hi ha actualment en lunivers com a
consequumlegravencia duna gran explosioacute
Existeixen diverses teories cientiacutefiques sobre lorigen de lunivers Les meacutes
acceptades soacuten la del Big Bang i la Teoria Inflacionagraveria que es complementen
entre si
2 Robert Graves fou un poeta erudit i novelmiddotlista anglegraves (XIX) La creacioacute de lrsquounivers amb el
Mite dels Pelasgos
Euriacutenome i la serp
Ofioacute ilmiddotlustracioacute de Robert
Graves2
- IIII Teoria del Big Bang
La teoria o hipogravetesi del Big Bang (Gran Explosioacute) eacutes la meacutes acceptada per la
societat cientiacutefica per explicar lorigen de lunivers Un sacerdot belga de nom
George Lemaicirctre al 1927 va publicar un informe en el qual va resoldre les
equacions dEinstein sobre la geometria de lunivers que Alexander Friedman ja
havia resolt sense que Lemaicirctre ho sagravepigues i va suggerir que lrsquoUnivers
sestava expandint segons una de les solucions i que eacutes per aixograve que els
astrogravenoms Vesto Slipher i Carl Wilhelm Wirtz havien observat un corriment cap
al vermell de la llum de les nebuloses espirals
El Big Bang literalment gran explosioacute constitueix el moment en quegrave del no res
emergeix tota la mategraveria eacutes a dir lorigen de lUnivers La mategraveria fins a aquest
moment eacutes un punt de densitat infinita que en un moment donat explota
generant lexpansioacute de la mategraveria en totes les direccions i creant el que
coneixem com el nostre Univers Immediatament despreacutes del moment de la
explosioacute cada partiacutecula de mategraveria va comenccedilar a allunyar-se molt ragravepidament
una duna altra Els xocs que inevitablement es van produir i un cert desordre
van fer que la mategraveria sagrupeacutes i es concentreacutes meacutes en alguns llocs de lespai
i es van formar les primeres estrelles i les primeres galagravexies Des de llavors
lUnivers continua en constant moviment i evolucioacute
- IIIII Teoria Inflacionagraveria
El model dunivers proposat per Friedman eacutes el que segueixen els moderns
cosmogravelegs com Alan Guth3
La teoria inflacionagraveria dAlan Guth intenta explicar lorigen i els primers instants
de lunivers Es basa en estudis sobre camps gravitatoris fortiacutessims com els
que hi ha prop dun forat negre Segons Alan Guth durant la primera fraccioacute de
3 Alan Harvey Guth eacutes un fiacutesic teograveric i cosmograveleg nord-americagrave que ha investigat teories
sobre partiacutecules elementals (teoria de les partiacutecules i com saplica en els primers temps
del univers)
temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament
inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute
(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90
vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que
va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es
pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave
en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No
hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb
lUnivers
Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament
tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica
denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina
una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos
II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS
- III Quegrave eacutes una estrella
Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes
produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute
nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli
La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a
elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa
que lestrella augmenti la calor i la brillantor
Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella
groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre
Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El
nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que
hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure
meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica
sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel
Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera
Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions
nuclears que generen la seva energia El
mantell transporta aquesta energia cap a la
superfiacutecie i segons com la transporti per
conveccioacute (eacutes una de les tres formes de
transportar la calor entre zones de diferents
temperatures i es caracteritza perquegrave es
produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o
per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute
denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en
dues zones radiant i convectiva
Esquema de lrsquoestructura del Sol
Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible
Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la
zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que
sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus
com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes
molt poc densa
IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS
- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)
En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar
amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els
punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve
doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes
altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un
personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de
Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell
tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest
de Cassiopea
Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute
drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda
podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran
Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va
neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la
mateacutes
Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va
ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones
despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en
perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest
recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests
personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i
identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute
- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)
A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si
es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les
constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se
cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el
Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es
troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el
firmament
Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o
Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena
una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien
una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va
ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar
fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que
intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt
empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la
terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar
Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin
el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de
serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar
Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o
set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es
4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones
drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia
situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra
important la Descripcioacute de Gregravecia
recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes
filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute
drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite
narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa
filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va
perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que
va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute
Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave
formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute
drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del
Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis
deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per
lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute
Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes
interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute
laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre
Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre
la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en
forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es
troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis
Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i
blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop
tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de
la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb
Sirius i Betelgueuse
- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)
Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute
occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada
apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i
Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i
Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en
cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els
bessons
Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella
anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de
lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant
Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a
una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que
portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal
que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al
cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que
portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute
de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles
- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)
A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les
estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia
Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle
drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel
durant aquesta estacioacute
Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb
Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave
situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la
constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de
lrsquoEscorpiacute
A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la
nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute
que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una
nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode
seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena
dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat
centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis
obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i
Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la
moral i la medicina
Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de
lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute
de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de
la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes
de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave
havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu
pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest
Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les
Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat
drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que
passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols
IIIII NEBULOSES
Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i
per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i
quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica
(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten
els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa
una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara
que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort
Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol
zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes
principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la
creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes
daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten
anomenades nebuloses
Hi ha diferents tipus de nebulosa
Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat
eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors
El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute
quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les
nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del
hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les
nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la
resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de
les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de
lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la
constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC
6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42
Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un
embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va
originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren
observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes
gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la
nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins
a perdre la seva energia tegravermica residual
I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que
reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes
Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la
ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses
demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la
dispersioacute suficient per fer la pols visible
6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra
tambeacute tenen poca lluminositat
Aquesta imatge es de la
Nebulosa Con presa
pel telescopi espacial
Hubble
Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les
Plegraveiades (M45)
IIIV GALAgraveXIES
Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via
Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint
moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona
En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit
drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li
agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera
que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va
tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar
embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles
(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va
respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos
tan volgut pel seu espograves
Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar
deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable
que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit
mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber
defensar-se sense problemes
Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria
immortal si srsquoalletava dels pits
dHera perograve ella no ho
consentiria mai Sobre aquesta
histograveria hi ha dues versions
Primer es creu que Hermes el
missatger dels deacuteus va portar
al nen a on era Hera mentre
ella dormia i el va posar al seu
pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva
llet Quan Hera es va despertar i
va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant
i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que
LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu
El Prado Madrid
Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant
a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic
Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va
ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir
fluint fins que va formar la Via Lagravectia
IIV LES CONSTELmiddotLACIONS
Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix
imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia
grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en
quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el
firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues
constelmiddotlacions gregues
A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els
estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en
minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de
labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines
aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7
7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute
mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines
III LES CONSTELmiddotLACIONS
Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb
aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute
en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van
contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes
I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o
heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu
reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia
gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per
poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve
si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem
constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran
conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro
just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada
Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua
Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord
LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)
Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa
Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute
Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades
que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma
de carro unes altres quatre estrelles formen
la caixa i tres la cua
En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una
de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de
lhemisferi nord Estagrave formada per set
estrelles amb forma de carro quatre
formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec
del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar
que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per
als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus
viatges
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta
Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la
mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto
i intenta seduir-la disfressant-se de
Diana la deessa de la caccedila a qui
Calmiddotlisto servia i estimava
secretament Meacutes tard temorosa
que esbrinessin la pegraverdua de la seva
virginitat Calmiddotlisto quan va tornar
amb les nimfes que marxaren a un
rierol a refrescar-se o depegraven de
lrsquoautor a una font no volia treurersquos la
roba per por que descobrissin el seu
embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van
abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a
consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i
de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat
molt gelosa la va convertir en una oacutessa
Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir
amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va
ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de
Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va
8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil
exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van
procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista
Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado
1635
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Zeus en la seva maduresa va obligar al seu pare a vomitar la pedra que es va
empassar pensant que era ell com als seus germans Despreacutes drsquoaixograve va haver-
hi una guerra entre Cronos i Zeus Aquest va ser derrotat pels seus fills quins
van tancar als titans en el Tagravertar
Aquesta obra representa el moment quan Cronos li talla els testicles al seu
pare Uragrave
La castracioacute drsquoUacuteragrave de Giorgio Vasari 1555 ndash 1159
III ALTRES MITES DE LA CREACIOacute DE LrsquoUNIVERS
Mite dels pelasgos
El nom Pelasgos del grec antic (Πελασγοί) va ser utilitzat antigament a lantiga
Gregravecia per almiddotludir als pobles predecessors dels helmiddotlens com a habitants de
Gregravecia Els pelasgos eren el poble primitiu que habitava el que avui dia eacutes
Gregravecia Aquests tenien una societat matriarcal basada en la concepcioacute
primigegravenia duna Deessa Mare
El mite de la creacioacute dels pelasgos afirmava que al principi Euriacutenome
(Εὐρυνόμη) la deessa de totes les coses va sorgir del Caos perograve no va trobar
res sogravelid on recolzar els peus i a causa daixograve va separar el mar del firmament
Llavors va aparegraveixer el vent Bogravereas (Βορέας) que juntament amb la deessa
Mare van donar origen a lenorme serp Ofioacute (Όφίων) Meacutes tard la deessa mare
va quedar embarassada drsquoOfioacute despreacutes aquesta es va transformar en colom i
al seu degut temps va posar lou universal La serp Ofioacute es va enroscar set
vegades al voltant de lou fins que va covar i es va obrir Dell van sortir tots els
eacutessers i elements del Cosmos
Euriacutenome i Ofioacute van fixar el seu estatge a la
muntanya de lrsquoOlimp Quan Ofioacute va irritar la seva
companya adjudicant-se el tiacutetol dautor de lunivers
aquesta li va pegar terrible puntada de peu que li va
arrencar les dents i les va llanccedilar a la terra al peu
de lOlimp Seguidament la deessa va crear set
potegravencies planetagraveries i va colmiddotlocar una Titagravenida i
un Titagrave en cadascuna Tia i Hiperioacute per al Sol Febe
i Atlant (Ἄτλας) per la Lluna Dione (Διώνη) per al
planeta Mart Metis (Μῆτις) per Mercuri Temis i
Eurimedont per Juacutepiter Tetis i Oceagrave per Venus i Rea
i Cronos per Saturn Protectors tots de la successioacute
del temps No obstant aixograve en aquesta harmoniosa
creacioacute faltava lhome i llavors va aparegraveixer Pegravelasg va brollar de les dents de
Ofioacute enterrats a labisme dArcagravedia Pegravelasg va ser aclamat com a cap
culturizador i precursor de la humanitat Deacuteus i homes es trobaven sotmesos a
les deesses i dones i tots li rendien culte a la gran Deessa Mare
LrsquoORIGEN DE LUNIVERS ( teories modernes )
En la cosmogonia moderna lorigen de lUnivers eacutes linstant en quegrave va
aparegraveixer tota la mategraveria i lenergia que hi ha actualment en lunivers com a
consequumlegravencia duna gran explosioacute
Existeixen diverses teories cientiacutefiques sobre lorigen de lunivers Les meacutes
acceptades soacuten la del Big Bang i la Teoria Inflacionagraveria que es complementen
entre si
2 Robert Graves fou un poeta erudit i novelmiddotlista anglegraves (XIX) La creacioacute de lrsquounivers amb el
Mite dels Pelasgos
Euriacutenome i la serp
Ofioacute ilmiddotlustracioacute de Robert
Graves2
- IIII Teoria del Big Bang
La teoria o hipogravetesi del Big Bang (Gran Explosioacute) eacutes la meacutes acceptada per la
societat cientiacutefica per explicar lorigen de lunivers Un sacerdot belga de nom
George Lemaicirctre al 1927 va publicar un informe en el qual va resoldre les
equacions dEinstein sobre la geometria de lunivers que Alexander Friedman ja
havia resolt sense que Lemaicirctre ho sagravepigues i va suggerir que lrsquoUnivers
sestava expandint segons una de les solucions i que eacutes per aixograve que els
astrogravenoms Vesto Slipher i Carl Wilhelm Wirtz havien observat un corriment cap
al vermell de la llum de les nebuloses espirals
El Big Bang literalment gran explosioacute constitueix el moment en quegrave del no res
emergeix tota la mategraveria eacutes a dir lorigen de lUnivers La mategraveria fins a aquest
moment eacutes un punt de densitat infinita que en un moment donat explota
generant lexpansioacute de la mategraveria en totes les direccions i creant el que
coneixem com el nostre Univers Immediatament despreacutes del moment de la
explosioacute cada partiacutecula de mategraveria va comenccedilar a allunyar-se molt ragravepidament
una duna altra Els xocs que inevitablement es van produir i un cert desordre
van fer que la mategraveria sagrupeacutes i es concentreacutes meacutes en alguns llocs de lespai
i es van formar les primeres estrelles i les primeres galagravexies Des de llavors
lUnivers continua en constant moviment i evolucioacute
- IIIII Teoria Inflacionagraveria
El model dunivers proposat per Friedman eacutes el que segueixen els moderns
cosmogravelegs com Alan Guth3
La teoria inflacionagraveria dAlan Guth intenta explicar lorigen i els primers instants
de lunivers Es basa en estudis sobre camps gravitatoris fortiacutessims com els
que hi ha prop dun forat negre Segons Alan Guth durant la primera fraccioacute de
3 Alan Harvey Guth eacutes un fiacutesic teograveric i cosmograveleg nord-americagrave que ha investigat teories
sobre partiacutecules elementals (teoria de les partiacutecules i com saplica en els primers temps
del univers)
temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament
inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute
(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90
vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que
va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es
pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave
en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No
hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb
lUnivers
Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament
tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica
denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina
una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos
II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS
- III Quegrave eacutes una estrella
Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes
produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute
nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli
La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a
elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa
que lestrella augmenti la calor i la brillantor
Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella
groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre
Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El
nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que
hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure
meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica
sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel
Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera
Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions
nuclears que generen la seva energia El
mantell transporta aquesta energia cap a la
superfiacutecie i segons com la transporti per
conveccioacute (eacutes una de les tres formes de
transportar la calor entre zones de diferents
temperatures i es caracteritza perquegrave es
produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o
per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute
denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en
dues zones radiant i convectiva
Esquema de lrsquoestructura del Sol
Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible
Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la
zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que
sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus
com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes
molt poc densa
IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS
- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)
En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar
amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els
punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve
doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes
altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un
personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de
Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell
tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest
de Cassiopea
Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute
drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda
podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran
Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va
neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la
mateacutes
Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va
ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones
despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en
perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest
recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests
personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i
identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute
- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)
A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si
es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les
constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se
cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el
Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es
troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el
firmament
Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o
Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena
una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien
una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va
ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar
fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que
intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt
empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la
terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar
Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin
el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de
serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar
Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o
set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es
4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones
drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia
situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra
important la Descripcioacute de Gregravecia
recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes
filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute
drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite
narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa
filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va
perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que
va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute
Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave
formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute
drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del
Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis
deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per
lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute
Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes
interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute
laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre
Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre
la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en
forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es
troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis
Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i
blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop
tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de
la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb
Sirius i Betelgueuse
- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)
Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute
occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada
apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i
Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i
Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en
cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els
bessons
Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella
anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de
lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant
Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a
una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que
portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal
que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al
cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que
portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute
de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles
- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)
A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les
estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia
Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle
drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel
durant aquesta estacioacute
Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb
Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave
situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la
constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de
lrsquoEscorpiacute
A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la
nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute
que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una
nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode
seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena
dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat
centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis
obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i
Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la
moral i la medicina
Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de
lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute
de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de
la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes
de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave
havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu
pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest
Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les
Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat
drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que
passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols
IIIII NEBULOSES
Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i
per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i
quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica
(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten
els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa
una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara
que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort
Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol
zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes
principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la
creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes
daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten
anomenades nebuloses
Hi ha diferents tipus de nebulosa
Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat
eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors
El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute
quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les
nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del
hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les
nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la
resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de
les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de
lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la
constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC
6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42
Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un
embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va
originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren
observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes
gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la
nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins
a perdre la seva energia tegravermica residual
I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que
reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes
Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la
ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses
demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la
dispersioacute suficient per fer la pols visible
6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra
tambeacute tenen poca lluminositat
Aquesta imatge es de la
Nebulosa Con presa
pel telescopi espacial
Hubble
Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les
Plegraveiades (M45)
IIIV GALAgraveXIES
Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via
Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint
moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona
En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit
drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li
agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera
que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va
tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar
embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles
(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va
respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos
tan volgut pel seu espograves
Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar
deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable
que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit
mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber
defensar-se sense problemes
Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria
immortal si srsquoalletava dels pits
dHera perograve ella no ho
consentiria mai Sobre aquesta
histograveria hi ha dues versions
Primer es creu que Hermes el
missatger dels deacuteus va portar
al nen a on era Hera mentre
ella dormia i el va posar al seu
pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva
llet Quan Hera es va despertar i
va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant
i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que
LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu
El Prado Madrid
Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant
a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic
Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va
ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir
fluint fins que va formar la Via Lagravectia
IIV LES CONSTELmiddotLACIONS
Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix
imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia
grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en
quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el
firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues
constelmiddotlacions gregues
A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els
estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en
minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de
labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines
aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7
7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute
mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines
III LES CONSTELmiddotLACIONS
Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb
aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute
en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van
contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes
I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o
heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu
reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia
gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per
poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve
si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem
constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran
conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro
just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada
Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua
Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord
LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)
Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa
Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute
Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades
que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma
de carro unes altres quatre estrelles formen
la caixa i tres la cua
En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una
de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de
lhemisferi nord Estagrave formada per set
estrelles amb forma de carro quatre
formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec
del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar
que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per
als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus
viatges
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta
Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la
mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto
i intenta seduir-la disfressant-se de
Diana la deessa de la caccedila a qui
Calmiddotlisto servia i estimava
secretament Meacutes tard temorosa
que esbrinessin la pegraverdua de la seva
virginitat Calmiddotlisto quan va tornar
amb les nimfes que marxaren a un
rierol a refrescar-se o depegraven de
lrsquoautor a una font no volia treurersquos la
roba per por que descobrissin el seu
embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van
abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a
consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i
de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat
molt gelosa la va convertir en una oacutessa
Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir
amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va
ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de
Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va
8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil
exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van
procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista
Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado
1635
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
vegades al voltant de lou fins que va covar i es va obrir Dell van sortir tots els
eacutessers i elements del Cosmos
Euriacutenome i Ofioacute van fixar el seu estatge a la
muntanya de lrsquoOlimp Quan Ofioacute va irritar la seva
companya adjudicant-se el tiacutetol dautor de lunivers
aquesta li va pegar terrible puntada de peu que li va
arrencar les dents i les va llanccedilar a la terra al peu
de lOlimp Seguidament la deessa va crear set
potegravencies planetagraveries i va colmiddotlocar una Titagravenida i
un Titagrave en cadascuna Tia i Hiperioacute per al Sol Febe
i Atlant (Ἄτλας) per la Lluna Dione (Διώνη) per al
planeta Mart Metis (Μῆτις) per Mercuri Temis i
Eurimedont per Juacutepiter Tetis i Oceagrave per Venus i Rea
i Cronos per Saturn Protectors tots de la successioacute
del temps No obstant aixograve en aquesta harmoniosa
creacioacute faltava lhome i llavors va aparegraveixer Pegravelasg va brollar de les dents de
Ofioacute enterrats a labisme dArcagravedia Pegravelasg va ser aclamat com a cap
culturizador i precursor de la humanitat Deacuteus i homes es trobaven sotmesos a
les deesses i dones i tots li rendien culte a la gran Deessa Mare
LrsquoORIGEN DE LUNIVERS ( teories modernes )
En la cosmogonia moderna lorigen de lUnivers eacutes linstant en quegrave va
aparegraveixer tota la mategraveria i lenergia que hi ha actualment en lunivers com a
consequumlegravencia duna gran explosioacute
Existeixen diverses teories cientiacutefiques sobre lorigen de lunivers Les meacutes
acceptades soacuten la del Big Bang i la Teoria Inflacionagraveria que es complementen
entre si
2 Robert Graves fou un poeta erudit i novelmiddotlista anglegraves (XIX) La creacioacute de lrsquounivers amb el
Mite dels Pelasgos
Euriacutenome i la serp
Ofioacute ilmiddotlustracioacute de Robert
Graves2
- IIII Teoria del Big Bang
La teoria o hipogravetesi del Big Bang (Gran Explosioacute) eacutes la meacutes acceptada per la
societat cientiacutefica per explicar lorigen de lunivers Un sacerdot belga de nom
George Lemaicirctre al 1927 va publicar un informe en el qual va resoldre les
equacions dEinstein sobre la geometria de lunivers que Alexander Friedman ja
havia resolt sense que Lemaicirctre ho sagravepigues i va suggerir que lrsquoUnivers
sestava expandint segons una de les solucions i que eacutes per aixograve que els
astrogravenoms Vesto Slipher i Carl Wilhelm Wirtz havien observat un corriment cap
al vermell de la llum de les nebuloses espirals
El Big Bang literalment gran explosioacute constitueix el moment en quegrave del no res
emergeix tota la mategraveria eacutes a dir lorigen de lUnivers La mategraveria fins a aquest
moment eacutes un punt de densitat infinita que en un moment donat explota
generant lexpansioacute de la mategraveria en totes les direccions i creant el que
coneixem com el nostre Univers Immediatament despreacutes del moment de la
explosioacute cada partiacutecula de mategraveria va comenccedilar a allunyar-se molt ragravepidament
una duna altra Els xocs que inevitablement es van produir i un cert desordre
van fer que la mategraveria sagrupeacutes i es concentreacutes meacutes en alguns llocs de lespai
i es van formar les primeres estrelles i les primeres galagravexies Des de llavors
lUnivers continua en constant moviment i evolucioacute
- IIIII Teoria Inflacionagraveria
El model dunivers proposat per Friedman eacutes el que segueixen els moderns
cosmogravelegs com Alan Guth3
La teoria inflacionagraveria dAlan Guth intenta explicar lorigen i els primers instants
de lunivers Es basa en estudis sobre camps gravitatoris fortiacutessims com els
que hi ha prop dun forat negre Segons Alan Guth durant la primera fraccioacute de
3 Alan Harvey Guth eacutes un fiacutesic teograveric i cosmograveleg nord-americagrave que ha investigat teories
sobre partiacutecules elementals (teoria de les partiacutecules i com saplica en els primers temps
del univers)
temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament
inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute
(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90
vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que
va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es
pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave
en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No
hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb
lUnivers
Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament
tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica
denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina
una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos
II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS
- III Quegrave eacutes una estrella
Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes
produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute
nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli
La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a
elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa
que lestrella augmenti la calor i la brillantor
Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella
groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre
Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El
nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que
hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure
meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica
sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel
Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera
Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions
nuclears que generen la seva energia El
mantell transporta aquesta energia cap a la
superfiacutecie i segons com la transporti per
conveccioacute (eacutes una de les tres formes de
transportar la calor entre zones de diferents
temperatures i es caracteritza perquegrave es
produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o
per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute
denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en
dues zones radiant i convectiva
Esquema de lrsquoestructura del Sol
Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible
Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la
zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que
sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus
com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes
molt poc densa
IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS
- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)
En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar
amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els
punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve
doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes
altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un
personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de
Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell
tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest
de Cassiopea
Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute
drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda
podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran
Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va
neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la
mateacutes
Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va
ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones
despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en
perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest
recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests
personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i
identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute
- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)
A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si
es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les
constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se
cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el
Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es
troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el
firmament
Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o
Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena
una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien
una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va
ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar
fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que
intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt
empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la
terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar
Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin
el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de
serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar
Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o
set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es
4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones
drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia
situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra
important la Descripcioacute de Gregravecia
recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes
filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute
drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite
narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa
filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va
perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que
va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute
Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave
formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute
drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del
Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis
deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per
lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute
Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes
interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute
laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre
Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre
la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en
forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es
troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis
Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i
blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop
tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de
la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb
Sirius i Betelgueuse
- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)
Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute
occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada
apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i
Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i
Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en
cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els
bessons
Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella
anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de
lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant
Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a
una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que
portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal
que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al
cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que
portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute
de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles
- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)
A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les
estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia
Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle
drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel
durant aquesta estacioacute
Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb
Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave
situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la
constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de
lrsquoEscorpiacute
A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la
nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute
que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una
nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode
seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena
dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat
centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis
obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i
Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la
moral i la medicina
Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de
lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute
de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de
la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes
de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave
havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu
pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest
Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les
Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat
drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que
passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols
IIIII NEBULOSES
Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i
per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i
quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica
(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten
els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa
una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara
que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort
Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol
zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes
principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la
creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes
daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten
anomenades nebuloses
Hi ha diferents tipus de nebulosa
Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat
eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors
El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute
quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les
nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del
hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les
nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la
resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de
les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de
lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la
constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC
6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42
Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un
embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va
originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren
observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes
gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la
nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins
a perdre la seva energia tegravermica residual
I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que
reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes
Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la
ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses
demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la
dispersioacute suficient per fer la pols visible
6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra
tambeacute tenen poca lluminositat
Aquesta imatge es de la
Nebulosa Con presa
pel telescopi espacial
Hubble
Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les
Plegraveiades (M45)
IIIV GALAgraveXIES
Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via
Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint
moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona
En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit
drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li
agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera
que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va
tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar
embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles
(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va
respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos
tan volgut pel seu espograves
Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar
deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable
que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit
mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber
defensar-se sense problemes
Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria
immortal si srsquoalletava dels pits
dHera perograve ella no ho
consentiria mai Sobre aquesta
histograveria hi ha dues versions
Primer es creu que Hermes el
missatger dels deacuteus va portar
al nen a on era Hera mentre
ella dormia i el va posar al seu
pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva
llet Quan Hera es va despertar i
va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant
i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que
LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu
El Prado Madrid
Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant
a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic
Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va
ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir
fluint fins que va formar la Via Lagravectia
IIV LES CONSTELmiddotLACIONS
Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix
imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia
grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en
quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el
firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues
constelmiddotlacions gregues
A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els
estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en
minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de
labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines
aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7
7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute
mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines
III LES CONSTELmiddotLACIONS
Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb
aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute
en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van
contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes
I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o
heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu
reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia
gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per
poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve
si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem
constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran
conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro
just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada
Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua
Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord
LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)
Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa
Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute
Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades
que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma
de carro unes altres quatre estrelles formen
la caixa i tres la cua
En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una
de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de
lhemisferi nord Estagrave formada per set
estrelles amb forma de carro quatre
formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec
del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar
que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per
als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus
viatges
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta
Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la
mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto
i intenta seduir-la disfressant-se de
Diana la deessa de la caccedila a qui
Calmiddotlisto servia i estimava
secretament Meacutes tard temorosa
que esbrinessin la pegraverdua de la seva
virginitat Calmiddotlisto quan va tornar
amb les nimfes que marxaren a un
rierol a refrescar-se o depegraven de
lrsquoautor a una font no volia treurersquos la
roba per por que descobrissin el seu
embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van
abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a
consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i
de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat
molt gelosa la va convertir en una oacutessa
Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir
amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va
ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de
Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va
8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil
exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van
procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista
Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado
1635
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
- IIII Teoria del Big Bang
La teoria o hipogravetesi del Big Bang (Gran Explosioacute) eacutes la meacutes acceptada per la
societat cientiacutefica per explicar lorigen de lunivers Un sacerdot belga de nom
George Lemaicirctre al 1927 va publicar un informe en el qual va resoldre les
equacions dEinstein sobre la geometria de lunivers que Alexander Friedman ja
havia resolt sense que Lemaicirctre ho sagravepigues i va suggerir que lrsquoUnivers
sestava expandint segons una de les solucions i que eacutes per aixograve que els
astrogravenoms Vesto Slipher i Carl Wilhelm Wirtz havien observat un corriment cap
al vermell de la llum de les nebuloses espirals
El Big Bang literalment gran explosioacute constitueix el moment en quegrave del no res
emergeix tota la mategraveria eacutes a dir lorigen de lUnivers La mategraveria fins a aquest
moment eacutes un punt de densitat infinita que en un moment donat explota
generant lexpansioacute de la mategraveria en totes les direccions i creant el que
coneixem com el nostre Univers Immediatament despreacutes del moment de la
explosioacute cada partiacutecula de mategraveria va comenccedilar a allunyar-se molt ragravepidament
una duna altra Els xocs que inevitablement es van produir i un cert desordre
van fer que la mategraveria sagrupeacutes i es concentreacutes meacutes en alguns llocs de lespai
i es van formar les primeres estrelles i les primeres galagravexies Des de llavors
lUnivers continua en constant moviment i evolucioacute
- IIIII Teoria Inflacionagraveria
El model dunivers proposat per Friedman eacutes el que segueixen els moderns
cosmogravelegs com Alan Guth3
La teoria inflacionagraveria dAlan Guth intenta explicar lorigen i els primers instants
de lunivers Es basa en estudis sobre camps gravitatoris fortiacutessims com els
que hi ha prop dun forat negre Segons Alan Guth durant la primera fraccioacute de
3 Alan Harvey Guth eacutes un fiacutesic teograveric i cosmograveleg nord-americagrave que ha investigat teories
sobre partiacutecules elementals (teoria de les partiacutecules i com saplica en els primers temps
del univers)
temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament
inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute
(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90
vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que
va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es
pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave
en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No
hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb
lUnivers
Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament
tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica
denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina
una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos
II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS
- III Quegrave eacutes una estrella
Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes
produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute
nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli
La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a
elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa
que lestrella augmenti la calor i la brillantor
Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella
groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre
Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El
nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que
hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure
meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica
sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel
Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera
Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions
nuclears que generen la seva energia El
mantell transporta aquesta energia cap a la
superfiacutecie i segons com la transporti per
conveccioacute (eacutes una de les tres formes de
transportar la calor entre zones de diferents
temperatures i es caracteritza perquegrave es
produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o
per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute
denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en
dues zones radiant i convectiva
Esquema de lrsquoestructura del Sol
Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible
Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la
zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que
sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus
com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes
molt poc densa
IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS
- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)
En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar
amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els
punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve
doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes
altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un
personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de
Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell
tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest
de Cassiopea
Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute
drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda
podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran
Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va
neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la
mateacutes
Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va
ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones
despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en
perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest
recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests
personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i
identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute
- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)
A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si
es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les
constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se
cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el
Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es
troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el
firmament
Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o
Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena
una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien
una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va
ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar
fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que
intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt
empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la
terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar
Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin
el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de
serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar
Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o
set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es
4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones
drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia
situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra
important la Descripcioacute de Gregravecia
recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes
filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute
drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite
narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa
filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va
perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que
va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute
Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave
formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute
drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del
Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis
deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per
lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute
Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes
interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute
laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre
Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre
la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en
forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es
troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis
Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i
blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop
tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de
la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb
Sirius i Betelgueuse
- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)
Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute
occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada
apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i
Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i
Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en
cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els
bessons
Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella
anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de
lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant
Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a
una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que
portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal
que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al
cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que
portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute
de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles
- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)
A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les
estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia
Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle
drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel
durant aquesta estacioacute
Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb
Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave
situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la
constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de
lrsquoEscorpiacute
A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la
nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute
que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una
nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode
seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena
dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat
centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis
obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i
Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la
moral i la medicina
Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de
lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute
de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de
la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes
de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave
havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu
pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest
Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les
Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat
drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que
passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols
IIIII NEBULOSES
Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i
per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i
quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica
(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten
els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa
una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara
que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort
Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol
zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes
principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la
creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes
daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten
anomenades nebuloses
Hi ha diferents tipus de nebulosa
Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat
eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors
El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute
quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les
nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del
hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les
nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la
resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de
les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de
lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la
constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC
6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42
Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un
embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va
originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren
observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes
gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la
nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins
a perdre la seva energia tegravermica residual
I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que
reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes
Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la
ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses
demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la
dispersioacute suficient per fer la pols visible
6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra
tambeacute tenen poca lluminositat
Aquesta imatge es de la
Nebulosa Con presa
pel telescopi espacial
Hubble
Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les
Plegraveiades (M45)
IIIV GALAgraveXIES
Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via
Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint
moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona
En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit
drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li
agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera
que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va
tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar
embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles
(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va
respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos
tan volgut pel seu espograves
Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar
deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable
que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit
mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber
defensar-se sense problemes
Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria
immortal si srsquoalletava dels pits
dHera perograve ella no ho
consentiria mai Sobre aquesta
histograveria hi ha dues versions
Primer es creu que Hermes el
missatger dels deacuteus va portar
al nen a on era Hera mentre
ella dormia i el va posar al seu
pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva
llet Quan Hera es va despertar i
va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant
i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que
LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu
El Prado Madrid
Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant
a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic
Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va
ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir
fluint fins que va formar la Via Lagravectia
IIV LES CONSTELmiddotLACIONS
Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix
imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia
grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en
quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el
firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues
constelmiddotlacions gregues
A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els
estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en
minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de
labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines
aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7
7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute
mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines
III LES CONSTELmiddotLACIONS
Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb
aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute
en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van
contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes
I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o
heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu
reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia
gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per
poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve
si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem
constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran
conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro
just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada
Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua
Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord
LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)
Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa
Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute
Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades
que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma
de carro unes altres quatre estrelles formen
la caixa i tres la cua
En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una
de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de
lhemisferi nord Estagrave formada per set
estrelles amb forma de carro quatre
formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec
del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar
que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per
als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus
viatges
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta
Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la
mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto
i intenta seduir-la disfressant-se de
Diana la deessa de la caccedila a qui
Calmiddotlisto servia i estimava
secretament Meacutes tard temorosa
que esbrinessin la pegraverdua de la seva
virginitat Calmiddotlisto quan va tornar
amb les nimfes que marxaren a un
rierol a refrescar-se o depegraven de
lrsquoautor a una font no volia treurersquos la
roba per por que descobrissin el seu
embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van
abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a
consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i
de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat
molt gelosa la va convertir en una oacutessa
Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir
amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va
ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de
Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va
8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil
exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van
procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista
Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado
1635
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament
inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute
(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90
vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que
va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es
pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave
en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No
hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb
lUnivers
Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament
tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica
denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina
una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos
II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS
- III Quegrave eacutes una estrella
Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes
produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute
nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli
La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a
elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa
que lestrella augmenti la calor i la brillantor
Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella
groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre
Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El
nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que
hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure
meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica
sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel
Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera
Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions
nuclears que generen la seva energia El
mantell transporta aquesta energia cap a la
superfiacutecie i segons com la transporti per
conveccioacute (eacutes una de les tres formes de
transportar la calor entre zones de diferents
temperatures i es caracteritza perquegrave es
produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o
per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute
denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en
dues zones radiant i convectiva
Esquema de lrsquoestructura del Sol
Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible
Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la
zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que
sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus
com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes
molt poc densa
IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS
- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)
En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar
amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els
punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve
doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes
altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un
personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de
Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell
tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest
de Cassiopea
Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute
drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda
podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran
Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va
neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la
mateacutes
Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va
ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones
despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en
perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest
recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests
personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i
identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute
- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)
A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si
es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les
constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se
cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el
Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es
troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el
firmament
Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o
Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena
una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien
una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va
ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar
fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que
intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt
empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la
terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar
Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin
el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de
serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar
Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o
set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es
4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones
drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia
situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra
important la Descripcioacute de Gregravecia
recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes
filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute
drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite
narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa
filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va
perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que
va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute
Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave
formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute
drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del
Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis
deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per
lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute
Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes
interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute
laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre
Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre
la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en
forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es
troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis
Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i
blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop
tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de
la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb
Sirius i Betelgueuse
- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)
Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute
occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada
apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i
Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i
Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en
cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els
bessons
Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella
anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de
lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant
Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a
una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que
portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal
que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al
cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que
portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute
de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles
- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)
A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les
estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia
Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle
drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel
durant aquesta estacioacute
Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb
Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave
situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la
constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de
lrsquoEscorpiacute
A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la
nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute
que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una
nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode
seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena
dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat
centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis
obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i
Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la
moral i la medicina
Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de
lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute
de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de
la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes
de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave
havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu
pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest
Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les
Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat
drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que
passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols
IIIII NEBULOSES
Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i
per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i
quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica
(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten
els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa
una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara
que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort
Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol
zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes
principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la
creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes
daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten
anomenades nebuloses
Hi ha diferents tipus de nebulosa
Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat
eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors
El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute
quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les
nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del
hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les
nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la
resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de
les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de
lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la
constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC
6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42
Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un
embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va
originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren
observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes
gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la
nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins
a perdre la seva energia tegravermica residual
I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que
reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes
Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la
ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses
demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la
dispersioacute suficient per fer la pols visible
6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra
tambeacute tenen poca lluminositat
Aquesta imatge es de la
Nebulosa Con presa
pel telescopi espacial
Hubble
Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les
Plegraveiades (M45)
IIIV GALAgraveXIES
Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via
Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint
moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona
En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit
drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li
agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera
que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va
tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar
embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles
(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va
respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos
tan volgut pel seu espograves
Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar
deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable
que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit
mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber
defensar-se sense problemes
Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria
immortal si srsquoalletava dels pits
dHera perograve ella no ho
consentiria mai Sobre aquesta
histograveria hi ha dues versions
Primer es creu que Hermes el
missatger dels deacuteus va portar
al nen a on era Hera mentre
ella dormia i el va posar al seu
pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva
llet Quan Hera es va despertar i
va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant
i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que
LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu
El Prado Madrid
Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant
a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic
Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va
ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir
fluint fins que va formar la Via Lagravectia
IIV LES CONSTELmiddotLACIONS
Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix
imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia
grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en
quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el
firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues
constelmiddotlacions gregues
A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els
estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en
minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de
labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines
aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7
7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute
mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines
III LES CONSTELmiddotLACIONS
Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb
aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute
en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van
contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes
I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o
heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu
reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia
gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per
poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve
si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem
constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran
conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro
just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada
Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua
Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord
LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)
Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa
Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute
Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades
que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma
de carro unes altres quatre estrelles formen
la caixa i tres la cua
En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una
de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de
lhemisferi nord Estagrave formada per set
estrelles amb forma de carro quatre
formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec
del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar
que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per
als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus
viatges
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta
Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la
mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto
i intenta seduir-la disfressant-se de
Diana la deessa de la caccedila a qui
Calmiddotlisto servia i estimava
secretament Meacutes tard temorosa
que esbrinessin la pegraverdua de la seva
virginitat Calmiddotlisto quan va tornar
amb les nimfes que marxaren a un
rierol a refrescar-se o depegraven de
lrsquoautor a una font no volia treurersquos la
roba per por que descobrissin el seu
embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van
abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a
consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i
de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat
molt gelosa la va convertir en una oacutessa
Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir
amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va
ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de
Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va
8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil
exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van
procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista
Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado
1635
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS
- III Quegrave eacutes una estrella
Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes
produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute
nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli
La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a
elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa
que lestrella augmenti la calor i la brillantor
Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella
groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre
Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El
nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que
hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure
meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica
sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel
Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera
Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions
nuclears que generen la seva energia El
mantell transporta aquesta energia cap a la
superfiacutecie i segons com la transporti per
conveccioacute (eacutes una de les tres formes de
transportar la calor entre zones de diferents
temperatures i es caracteritza perquegrave es
produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o
per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute
denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en
dues zones radiant i convectiva
Esquema de lrsquoestructura del Sol
Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible
Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la
zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que
sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus
com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes
molt poc densa
IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS
- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)
En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar
amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els
punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve
doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes
altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un
personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de
Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell
tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest
de Cassiopea
Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute
drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda
podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran
Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va
neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la
mateacutes
Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va
ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones
despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en
perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest
recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests
personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i
identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute
- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)
A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si
es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les
constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se
cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el
Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es
troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el
firmament
Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o
Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena
una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien
una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va
ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar
fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que
intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt
empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la
terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar
Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin
el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de
serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar
Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o
set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es
4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones
drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia
situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra
important la Descripcioacute de Gregravecia
recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes
filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute
drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite
narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa
filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va
perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que
va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute
Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave
formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute
drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del
Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis
deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per
lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute
Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes
interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute
laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre
Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre
la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en
forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es
troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis
Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i
blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop
tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de
la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb
Sirius i Betelgueuse
- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)
Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute
occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada
apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i
Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i
Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en
cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els
bessons
Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella
anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de
lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant
Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a
una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que
portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal
que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al
cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que
portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute
de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles
- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)
A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les
estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia
Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle
drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel
durant aquesta estacioacute
Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb
Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave
situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la
constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de
lrsquoEscorpiacute
A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la
nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute
que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una
nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode
seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena
dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat
centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis
obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i
Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la
moral i la medicina
Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de
lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute
de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de
la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes
de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave
havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu
pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest
Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les
Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat
drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que
passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols
IIIII NEBULOSES
Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i
per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i
quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica
(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten
els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa
una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara
que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort
Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol
zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes
principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la
creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes
daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten
anomenades nebuloses
Hi ha diferents tipus de nebulosa
Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat
eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors
El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute
quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les
nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del
hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les
nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la
resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de
les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de
lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la
constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC
6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42
Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un
embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va
originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren
observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes
gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la
nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins
a perdre la seva energia tegravermica residual
I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que
reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes
Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la
ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses
demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la
dispersioacute suficient per fer la pols visible
6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra
tambeacute tenen poca lluminositat
Aquesta imatge es de la
Nebulosa Con presa
pel telescopi espacial
Hubble
Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les
Plegraveiades (M45)
IIIV GALAgraveXIES
Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via
Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint
moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona
En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit
drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li
agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera
que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va
tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar
embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles
(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va
respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos
tan volgut pel seu espograves
Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar
deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable
que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit
mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber
defensar-se sense problemes
Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria
immortal si srsquoalletava dels pits
dHera perograve ella no ho
consentiria mai Sobre aquesta
histograveria hi ha dues versions
Primer es creu que Hermes el
missatger dels deacuteus va portar
al nen a on era Hera mentre
ella dormia i el va posar al seu
pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva
llet Quan Hera es va despertar i
va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant
i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que
LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu
El Prado Madrid
Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant
a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic
Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va
ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir
fluint fins que va formar la Via Lagravectia
IIV LES CONSTELmiddotLACIONS
Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix
imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia
grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en
quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el
firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues
constelmiddotlacions gregues
A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els
estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en
minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de
labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines
aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7
7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute
mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines
III LES CONSTELmiddotLACIONS
Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb
aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute
en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van
contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes
I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o
heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu
reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia
gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per
poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve
si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem
constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran
conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro
just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada
Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua
Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord
LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)
Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa
Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute
Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades
que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma
de carro unes altres quatre estrelles formen
la caixa i tres la cua
En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una
de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de
lhemisferi nord Estagrave formada per set
estrelles amb forma de carro quatre
formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec
del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar
que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per
als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus
viatges
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta
Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la
mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto
i intenta seduir-la disfressant-se de
Diana la deessa de la caccedila a qui
Calmiddotlisto servia i estimava
secretament Meacutes tard temorosa
que esbrinessin la pegraverdua de la seva
virginitat Calmiddotlisto quan va tornar
amb les nimfes que marxaren a un
rierol a refrescar-se o depegraven de
lrsquoautor a una font no volia treurersquos la
roba per por que descobrissin el seu
embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van
abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a
consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i
de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat
molt gelosa la va convertir en una oacutessa
Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir
amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va
ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de
Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va
8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil
exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van
procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista
Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado
1635
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible
Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la
zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que
sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus
com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes
molt poc densa
IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS
- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)
En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar
amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els
punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve
doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes
altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un
personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de
Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell
tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest
de Cassiopea
Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute
drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda
podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran
Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va
neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la
mateacutes
Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va
ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones
despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en
perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest
recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests
personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i
identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute
- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)
A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si
es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les
constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se
cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el
Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es
troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el
firmament
Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o
Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena
una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien
una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va
ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar
fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que
intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt
empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la
terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar
Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin
el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de
serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar
Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o
set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es
4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones
drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia
situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra
important la Descripcioacute de Gregravecia
recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes
filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute
drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite
narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa
filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va
perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que
va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute
Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave
formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute
drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del
Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis
deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per
lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute
Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes
interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute
laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre
Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre
la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en
forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es
troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis
Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i
blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop
tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de
la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb
Sirius i Betelgueuse
- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)
Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute
occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada
apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i
Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i
Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en
cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els
bessons
Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella
anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de
lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant
Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a
una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que
portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal
que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al
cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que
portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute
de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles
- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)
A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les
estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia
Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle
drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel
durant aquesta estacioacute
Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb
Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave
situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la
constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de
lrsquoEscorpiacute
A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la
nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute
que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una
nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode
seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena
dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat
centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis
obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i
Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la
moral i la medicina
Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de
lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute
de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de
la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes
de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave
havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu
pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest
Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les
Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat
drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que
passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols
IIIII NEBULOSES
Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i
per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i
quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica
(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten
els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa
una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara
que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort
Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol
zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes
principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la
creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes
daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten
anomenades nebuloses
Hi ha diferents tipus de nebulosa
Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat
eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors
El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute
quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les
nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del
hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les
nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la
resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de
les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de
lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la
constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC
6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42
Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un
embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va
originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren
observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes
gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la
nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins
a perdre la seva energia tegravermica residual
I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que
reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes
Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la
ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses
demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la
dispersioacute suficient per fer la pols visible
6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra
tambeacute tenen poca lluminositat
Aquesta imatge es de la
Nebulosa Con presa
pel telescopi espacial
Hubble
Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les
Plegraveiades (M45)
IIIV GALAgraveXIES
Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via
Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint
moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona
En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit
drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li
agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera
que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va
tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar
embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles
(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va
respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos
tan volgut pel seu espograves
Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar
deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable
que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit
mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber
defensar-se sense problemes
Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria
immortal si srsquoalletava dels pits
dHera perograve ella no ho
consentiria mai Sobre aquesta
histograveria hi ha dues versions
Primer es creu que Hermes el
missatger dels deacuteus va portar
al nen a on era Hera mentre
ella dormia i el va posar al seu
pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva
llet Quan Hera es va despertar i
va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant
i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que
LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu
El Prado Madrid
Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant
a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic
Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va
ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir
fluint fins que va formar la Via Lagravectia
IIV LES CONSTELmiddotLACIONS
Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix
imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia
grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en
quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el
firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues
constelmiddotlacions gregues
A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els
estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en
minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de
labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines
aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7
7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute
mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines
III LES CONSTELmiddotLACIONS
Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb
aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute
en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van
contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes
I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o
heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu
reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia
gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per
poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve
si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem
constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran
conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro
just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada
Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua
Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord
LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)
Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa
Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute
Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades
que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma
de carro unes altres quatre estrelles formen
la caixa i tres la cua
En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una
de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de
lhemisferi nord Estagrave formada per set
estrelles amb forma de carro quatre
formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec
del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar
que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per
als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus
viatges
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta
Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la
mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto
i intenta seduir-la disfressant-se de
Diana la deessa de la caccedila a qui
Calmiddotlisto servia i estimava
secretament Meacutes tard temorosa
que esbrinessin la pegraverdua de la seva
virginitat Calmiddotlisto quan va tornar
amb les nimfes que marxaren a un
rierol a refrescar-se o depegraven de
lrsquoautor a una font no volia treurersquos la
roba per por que descobrissin el seu
embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van
abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a
consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i
de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat
molt gelosa la va convertir en una oacutessa
Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir
amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va
ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de
Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va
8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil
exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van
procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista
Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado
1635
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i
identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute
- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)
A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si
es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les
constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se
cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el
Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es
troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el
firmament
Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o
Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena
una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien
una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va
ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar
fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que
intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt
empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la
terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar
Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin
el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de
serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar
Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o
set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es
4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones
drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia
situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra
important la Descripcioacute de Gregravecia
recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes
filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute
drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite
narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa
filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va
perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que
va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute
Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave
formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute
drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del
Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis
deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per
lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute
Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes
interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute
laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre
Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre
la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en
forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es
troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis
Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i
blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop
tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de
la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb
Sirius i Betelgueuse
- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)
Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute
occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada
apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i
Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i
Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en
cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els
bessons
Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella
anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de
lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant
Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a
una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que
portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal
que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al
cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que
portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute
de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles
- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)
A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les
estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia
Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle
drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel
durant aquesta estacioacute
Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb
Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave
situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la
constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de
lrsquoEscorpiacute
A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la
nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute
que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una
nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode
seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena
dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat
centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis
obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i
Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la
moral i la medicina
Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de
lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute
de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de
la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes
de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave
havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu
pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest
Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les
Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat
drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que
passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols
IIIII NEBULOSES
Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i
per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i
quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica
(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten
els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa
una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara
que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort
Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol
zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes
principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la
creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes
daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten
anomenades nebuloses
Hi ha diferents tipus de nebulosa
Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat
eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors
El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute
quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les
nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del
hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les
nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la
resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de
les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de
lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la
constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC
6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42
Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un
embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va
originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren
observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes
gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la
nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins
a perdre la seva energia tegravermica residual
I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que
reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes
Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la
ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses
demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la
dispersioacute suficient per fer la pols visible
6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra
tambeacute tenen poca lluminositat
Aquesta imatge es de la
Nebulosa Con presa
pel telescopi espacial
Hubble
Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les
Plegraveiades (M45)
IIIV GALAgraveXIES
Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via
Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint
moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona
En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit
drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li
agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera
que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va
tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar
embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles
(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va
respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos
tan volgut pel seu espograves
Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar
deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable
que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit
mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber
defensar-se sense problemes
Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria
immortal si srsquoalletava dels pits
dHera perograve ella no ho
consentiria mai Sobre aquesta
histograveria hi ha dues versions
Primer es creu que Hermes el
missatger dels deacuteus va portar
al nen a on era Hera mentre
ella dormia i el va posar al seu
pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva
llet Quan Hera es va despertar i
va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant
i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que
LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu
El Prado Madrid
Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant
a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic
Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va
ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir
fluint fins que va formar la Via Lagravectia
IIV LES CONSTELmiddotLACIONS
Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix
imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia
grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en
quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el
firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues
constelmiddotlacions gregues
A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els
estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en
minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de
labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines
aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7
7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute
mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines
III LES CONSTELmiddotLACIONS
Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb
aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute
en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van
contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes
I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o
heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu
reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia
gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per
poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve
si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem
constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran
conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro
just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada
Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua
Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord
LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)
Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa
Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute
Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades
que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma
de carro unes altres quatre estrelles formen
la caixa i tres la cua
En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una
de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de
lhemisferi nord Estagrave formada per set
estrelles amb forma de carro quatre
formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec
del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar
que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per
als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus
viatges
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta
Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la
mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto
i intenta seduir-la disfressant-se de
Diana la deessa de la caccedila a qui
Calmiddotlisto servia i estimava
secretament Meacutes tard temorosa
que esbrinessin la pegraverdua de la seva
virginitat Calmiddotlisto quan va tornar
amb les nimfes que marxaren a un
rierol a refrescar-se o depegraven de
lrsquoautor a una font no volia treurersquos la
roba per por que descobrissin el seu
embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van
abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a
consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i
de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat
molt gelosa la va convertir en una oacutessa
Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir
amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va
ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de
Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va
8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil
exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van
procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista
Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado
1635
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes
filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute
drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite
narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa
filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va
perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que
va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute
Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave
formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute
drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del
Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis
deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per
lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute
Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes
interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute
laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre
Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre
la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en
forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es
troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis
Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i
blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop
tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de
la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb
Sirius i Betelgueuse
- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)
Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute
occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada
apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i
Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i
Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en
cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els
bessons
Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella
anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de
lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant
Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a
una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que
portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal
que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al
cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que
portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute
de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles
- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)
A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les
estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia
Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle
drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel
durant aquesta estacioacute
Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb
Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave
situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la
constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de
lrsquoEscorpiacute
A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la
nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute
que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una
nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode
seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena
dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat
centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis
obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i
Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la
moral i la medicina
Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de
lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute
de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de
la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes
de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave
havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu
pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest
Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les
Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat
drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que
passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols
IIIII NEBULOSES
Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i
per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i
quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica
(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten
els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa
una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara
que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort
Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol
zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes
principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la
creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes
daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten
anomenades nebuloses
Hi ha diferents tipus de nebulosa
Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat
eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors
El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute
quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les
nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del
hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les
nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la
resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de
les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de
lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la
constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC
6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42
Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un
embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va
originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren
observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes
gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la
nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins
a perdre la seva energia tegravermica residual
I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que
reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes
Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la
ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses
demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la
dispersioacute suficient per fer la pols visible
6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra
tambeacute tenen poca lluminositat
Aquesta imatge es de la
Nebulosa Con presa
pel telescopi espacial
Hubble
Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les
Plegraveiades (M45)
IIIV GALAgraveXIES
Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via
Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint
moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona
En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit
drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li
agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera
que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va
tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar
embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles
(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va
respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos
tan volgut pel seu espograves
Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar
deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable
que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit
mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber
defensar-se sense problemes
Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria
immortal si srsquoalletava dels pits
dHera perograve ella no ho
consentiria mai Sobre aquesta
histograveria hi ha dues versions
Primer es creu que Hermes el
missatger dels deacuteus va portar
al nen a on era Hera mentre
ella dormia i el va posar al seu
pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva
llet Quan Hera es va despertar i
va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant
i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que
LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu
El Prado Madrid
Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant
a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic
Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va
ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir
fluint fins que va formar la Via Lagravectia
IIV LES CONSTELmiddotLACIONS
Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix
imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia
grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en
quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el
firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues
constelmiddotlacions gregues
A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els
estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en
minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de
labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines
aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7
7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute
mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines
III LES CONSTELmiddotLACIONS
Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb
aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute
en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van
contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes
I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o
heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu
reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia
gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per
poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve
si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem
constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran
conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro
just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada
Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua
Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord
LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)
Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa
Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute
Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades
que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma
de carro unes altres quatre estrelles formen
la caixa i tres la cua
En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una
de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de
lhemisferi nord Estagrave formada per set
estrelles amb forma de carro quatre
formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec
del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar
que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per
als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus
viatges
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta
Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la
mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto
i intenta seduir-la disfressant-se de
Diana la deessa de la caccedila a qui
Calmiddotlisto servia i estimava
secretament Meacutes tard temorosa
que esbrinessin la pegraverdua de la seva
virginitat Calmiddotlisto quan va tornar
amb les nimfes que marxaren a un
rierol a refrescar-se o depegraven de
lrsquoautor a una font no volia treurersquos la
roba per por que descobrissin el seu
embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van
abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a
consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i
de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat
molt gelosa la va convertir en una oacutessa
Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir
amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va
ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de
Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va
8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil
exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van
procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista
Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado
1635
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els
bessons
Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella
anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de
lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant
Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a
una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que
portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal
que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al
cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que
portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute
de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles
- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)
A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les
estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia
Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle
drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel
durant aquesta estacioacute
Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb
Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave
situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la
constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de
lrsquoEscorpiacute
A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la
nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute
que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una
nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode
seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena
dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat
centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis
obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i
Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la
moral i la medicina
Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de
lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute
de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de
la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes
de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave
havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu
pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest
Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les
Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat
drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que
passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols
IIIII NEBULOSES
Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i
per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i
quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica
(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten
els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa
una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara
que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort
Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol
zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes
principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la
creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes
daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten
anomenades nebuloses
Hi ha diferents tipus de nebulosa
Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat
eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors
El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute
quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les
nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del
hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les
nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la
resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de
les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de
lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la
constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC
6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42
Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un
embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va
originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren
observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes
gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la
nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins
a perdre la seva energia tegravermica residual
I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que
reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes
Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la
ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses
demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la
dispersioacute suficient per fer la pols visible
6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra
tambeacute tenen poca lluminositat
Aquesta imatge es de la
Nebulosa Con presa
pel telescopi espacial
Hubble
Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les
Plegraveiades (M45)
IIIV GALAgraveXIES
Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via
Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint
moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona
En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit
drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li
agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera
que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va
tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar
embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles
(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va
respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos
tan volgut pel seu espograves
Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar
deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable
que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit
mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber
defensar-se sense problemes
Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria
immortal si srsquoalletava dels pits
dHera perograve ella no ho
consentiria mai Sobre aquesta
histograveria hi ha dues versions
Primer es creu que Hermes el
missatger dels deacuteus va portar
al nen a on era Hera mentre
ella dormia i el va posar al seu
pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva
llet Quan Hera es va despertar i
va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant
i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que
LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu
El Prado Madrid
Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant
a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic
Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va
ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir
fluint fins que va formar la Via Lagravectia
IIV LES CONSTELmiddotLACIONS
Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix
imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia
grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en
quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el
firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues
constelmiddotlacions gregues
A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els
estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en
minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de
labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines
aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7
7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute
mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines
III LES CONSTELmiddotLACIONS
Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb
aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute
en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van
contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes
I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o
heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu
reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia
gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per
poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve
si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem
constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran
conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro
just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada
Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua
Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord
LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)
Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa
Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute
Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades
que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma
de carro unes altres quatre estrelles formen
la caixa i tres la cua
En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una
de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de
lhemisferi nord Estagrave formada per set
estrelles amb forma de carro quatre
formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec
del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar
que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per
als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus
viatges
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta
Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la
mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto
i intenta seduir-la disfressant-se de
Diana la deessa de la caccedila a qui
Calmiddotlisto servia i estimava
secretament Meacutes tard temorosa
que esbrinessin la pegraverdua de la seva
virginitat Calmiddotlisto quan va tornar
amb les nimfes que marxaren a un
rierol a refrescar-se o depegraven de
lrsquoautor a una font no volia treurersquos la
roba per por que descobrissin el seu
embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van
abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a
consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i
de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat
molt gelosa la va convertir en una oacutessa
Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir
amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va
ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de
Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va
8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil
exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van
procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista
Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado
1635
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis
obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i
Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la
moral i la medicina
Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de
lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute
de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de
la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes
de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave
havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu
pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest
Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les
Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat
drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que
passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols
IIIII NEBULOSES
Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i
per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i
quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica
(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten
els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa
una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara
que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort
Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol
zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes
principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la
creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes
daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten
anomenades nebuloses
Hi ha diferents tipus de nebulosa
Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat
eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors
El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute
quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les
nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del
hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les
nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la
resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de
les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de
lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la
constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC
6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42
Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un
embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va
originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren
observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes
gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la
nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins
a perdre la seva energia tegravermica residual
I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que
reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes
Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la
ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses
demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la
dispersioacute suficient per fer la pols visible
6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra
tambeacute tenen poca lluminositat
Aquesta imatge es de la
Nebulosa Con presa
pel telescopi espacial
Hubble
Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les
Plegraveiades (M45)
IIIV GALAgraveXIES
Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via
Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint
moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona
En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit
drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li
agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera
que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va
tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar
embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles
(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va
respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos
tan volgut pel seu espograves
Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar
deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable
que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit
mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber
defensar-se sense problemes
Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria
immortal si srsquoalletava dels pits
dHera perograve ella no ho
consentiria mai Sobre aquesta
histograveria hi ha dues versions
Primer es creu que Hermes el
missatger dels deacuteus va portar
al nen a on era Hera mentre
ella dormia i el va posar al seu
pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva
llet Quan Hera es va despertar i
va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant
i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que
LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu
El Prado Madrid
Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant
a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic
Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va
ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir
fluint fins que va formar la Via Lagravectia
IIV LES CONSTELmiddotLACIONS
Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix
imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia
grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en
quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el
firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues
constelmiddotlacions gregues
A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els
estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en
minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de
labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines
aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7
7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute
mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines
III LES CONSTELmiddotLACIONS
Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb
aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute
en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van
contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes
I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o
heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu
reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia
gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per
poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve
si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem
constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran
conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro
just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada
Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua
Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord
LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)
Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa
Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute
Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades
que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma
de carro unes altres quatre estrelles formen
la caixa i tres la cua
En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una
de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de
lhemisferi nord Estagrave formada per set
estrelles amb forma de carro quatre
formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec
del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar
que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per
als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus
viatges
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta
Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la
mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto
i intenta seduir-la disfressant-se de
Diana la deessa de la caccedila a qui
Calmiddotlisto servia i estimava
secretament Meacutes tard temorosa
que esbrinessin la pegraverdua de la seva
virginitat Calmiddotlisto quan va tornar
amb les nimfes que marxaren a un
rierol a refrescar-se o depegraven de
lrsquoautor a una font no volia treurersquos la
roba per por que descobrissin el seu
embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van
abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a
consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i
de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat
molt gelosa la va convertir en una oacutessa
Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir
amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va
ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de
Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va
8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil
exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van
procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista
Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado
1635
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Hi ha diferents tipus de nebulosa
Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat
eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors
El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute
quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les
nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del
hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les
nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la
resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de
les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de
lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la
constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC
6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42
Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un
embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va
originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren
observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes
gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la
nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins
a perdre la seva energia tegravermica residual
I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que
reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes
Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la
ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses
demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la
dispersioacute suficient per fer la pols visible
6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra
tambeacute tenen poca lluminositat
Aquesta imatge es de la
Nebulosa Con presa
pel telescopi espacial
Hubble
Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les
Plegraveiades (M45)
IIIV GALAgraveXIES
Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via
Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint
moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona
En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit
drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li
agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera
que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va
tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar
embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles
(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va
respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos
tan volgut pel seu espograves
Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar
deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable
que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit
mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber
defensar-se sense problemes
Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria
immortal si srsquoalletava dels pits
dHera perograve ella no ho
consentiria mai Sobre aquesta
histograveria hi ha dues versions
Primer es creu que Hermes el
missatger dels deacuteus va portar
al nen a on era Hera mentre
ella dormia i el va posar al seu
pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva
llet Quan Hera es va despertar i
va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant
i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que
LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu
El Prado Madrid
Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant
a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic
Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va
ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir
fluint fins que va formar la Via Lagravectia
IIV LES CONSTELmiddotLACIONS
Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix
imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia
grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en
quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el
firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues
constelmiddotlacions gregues
A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els
estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en
minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de
labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines
aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7
7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute
mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines
III LES CONSTELmiddotLACIONS
Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb
aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute
en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van
contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes
I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o
heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu
reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia
gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per
poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve
si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem
constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran
conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro
just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada
Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua
Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord
LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)
Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa
Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute
Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades
que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma
de carro unes altres quatre estrelles formen
la caixa i tres la cua
En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una
de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de
lhemisferi nord Estagrave formada per set
estrelles amb forma de carro quatre
formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec
del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar
que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per
als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus
viatges
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta
Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la
mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto
i intenta seduir-la disfressant-se de
Diana la deessa de la caccedila a qui
Calmiddotlisto servia i estimava
secretament Meacutes tard temorosa
que esbrinessin la pegraverdua de la seva
virginitat Calmiddotlisto quan va tornar
amb les nimfes que marxaren a un
rierol a refrescar-se o depegraven de
lrsquoautor a una font no volia treurersquos la
roba per por que descobrissin el seu
embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van
abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a
consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i
de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat
molt gelosa la va convertir en una oacutessa
Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir
amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va
ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de
Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va
8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil
exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van
procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista
Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado
1635
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
IIIV GALAgraveXIES
Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via
Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint
moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona
En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit
drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li
agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera
que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va
tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar
embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles
(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va
respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos
tan volgut pel seu espograves
Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar
deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable
que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit
mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber
defensar-se sense problemes
Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria
immortal si srsquoalletava dels pits
dHera perograve ella no ho
consentiria mai Sobre aquesta
histograveria hi ha dues versions
Primer es creu que Hermes el
missatger dels deacuteus va portar
al nen a on era Hera mentre
ella dormia i el va posar al seu
pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva
llet Quan Hera es va despertar i
va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant
i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que
LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu
El Prado Madrid
Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant
a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic
Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va
ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir
fluint fins que va formar la Via Lagravectia
IIV LES CONSTELmiddotLACIONS
Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix
imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia
grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en
quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el
firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues
constelmiddotlacions gregues
A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els
estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en
minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de
labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines
aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7
7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute
mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines
III LES CONSTELmiddotLACIONS
Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb
aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute
en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van
contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes
I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o
heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu
reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia
gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per
poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve
si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem
constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran
conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro
just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada
Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua
Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord
LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)
Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa
Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute
Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades
que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma
de carro unes altres quatre estrelles formen
la caixa i tres la cua
En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una
de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de
lhemisferi nord Estagrave formada per set
estrelles amb forma de carro quatre
formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec
del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar
que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per
als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus
viatges
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta
Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la
mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto
i intenta seduir-la disfressant-se de
Diana la deessa de la caccedila a qui
Calmiddotlisto servia i estimava
secretament Meacutes tard temorosa
que esbrinessin la pegraverdua de la seva
virginitat Calmiddotlisto quan va tornar
amb les nimfes que marxaren a un
rierol a refrescar-se o depegraven de
lrsquoautor a una font no volia treurersquos la
roba per por que descobrissin el seu
embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van
abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a
consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i
de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat
molt gelosa la va convertir en una oacutessa
Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir
amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va
ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de
Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va
8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil
exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van
procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista
Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado
1635
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant
a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic
Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va
ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir
fluint fins que va formar la Via Lagravectia
IIV LES CONSTELmiddotLACIONS
Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix
imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia
grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en
quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el
firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues
constelmiddotlacions gregues
A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els
estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en
minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de
labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines
aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7
7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute
mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines
III LES CONSTELmiddotLACIONS
Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb
aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute
en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van
contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes
I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o
heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu
reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia
gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per
poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve
si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem
constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran
conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro
just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada
Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua
Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord
LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)
Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa
Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute
Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades
que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma
de carro unes altres quatre estrelles formen
la caixa i tres la cua
En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una
de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de
lhemisferi nord Estagrave formada per set
estrelles amb forma de carro quatre
formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec
del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar
que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per
als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus
viatges
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta
Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la
mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto
i intenta seduir-la disfressant-se de
Diana la deessa de la caccedila a qui
Calmiddotlisto servia i estimava
secretament Meacutes tard temorosa
que esbrinessin la pegraverdua de la seva
virginitat Calmiddotlisto quan va tornar
amb les nimfes que marxaren a un
rierol a refrescar-se o depegraven de
lrsquoautor a una font no volia treurersquos la
roba per por que descobrissin el seu
embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van
abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a
consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i
de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat
molt gelosa la va convertir en una oacutessa
Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir
amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va
ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de
Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va
8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil
exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van
procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista
Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado
1635
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
III LES CONSTELmiddotLACIONS
Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb
aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute
en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van
contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes
I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o
heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu
reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia
gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per
poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve
si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem
constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran
conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro
just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada
Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua
Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord
LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)
Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa
Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute
Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades
que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma
de carro unes altres quatre estrelles formen
la caixa i tres la cua
En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una
de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de
lhemisferi nord Estagrave formada per set
estrelles amb forma de carro quatre
formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec
del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar
que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per
als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus
viatges
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta
Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la
mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto
i intenta seduir-la disfressant-se de
Diana la deessa de la caccedila a qui
Calmiddotlisto servia i estimava
secretament Meacutes tard temorosa
que esbrinessin la pegraverdua de la seva
virginitat Calmiddotlisto quan va tornar
amb les nimfes que marxaren a un
rierol a refrescar-se o depegraven de
lrsquoautor a una font no volia treurersquos la
roba per por que descobrissin el seu
embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van
abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a
consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i
de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat
molt gelosa la va convertir en una oacutessa
Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir
amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va
ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de
Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va
8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil
exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van
procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista
Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado
1635
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec
del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar
que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per
als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus
viatges
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta
Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la
mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto
i intenta seduir-la disfressant-se de
Diana la deessa de la caccedila a qui
Calmiddotlisto servia i estimava
secretament Meacutes tard temorosa
que esbrinessin la pegraverdua de la seva
virginitat Calmiddotlisto quan va tornar
amb les nimfes que marxaren a un
rierol a refrescar-se o depegraven de
lrsquoautor a una font no volia treurersquos la
roba per por que descobrissin el seu
embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van
abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a
consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i
de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat
molt gelosa la va convertir en una oacutessa
Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir
amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va
ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de
Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va
8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil
exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van
procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista
Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado
1635
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el
va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es
va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar
lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en
un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill
van quedar marcats en el cel per sempre junts
Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a
Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat
En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-
se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per
aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes
El drac
El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una
de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu
(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave
representat per un quadrilagraveter destels situats
entre Hegraveracles i lOacutessa Menor
Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum
Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes
gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes
lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun
mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que
el Sol i situat a 15rsquo anys llum
9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut
com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat
pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema
geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes
Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las
Hespegraverides Rubens 1577-1640
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure
amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el
nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per
la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir
lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a
Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-
les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a
traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al
que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes
drsquoun rierol filles de Temis i
de Zeus Aquestes li van
aconsellar que contactes
amb Nereu el deacuteu mariacute
perquegrave ell podria ajudar-li a
trobar el camiacute Quan es
trobava amb Nereu encara
que es va transformar en
diverses formes Hegraveracles el
va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va
alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va
aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta
missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a
carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si
ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les
pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a
carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les
pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va
demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No
obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi
va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va
derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles
10
Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi
havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb
el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides
Perseu
Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions
de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica
Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute
Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable
Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88
constelmiddotlacions El
seu estel (α) eacutes Sirah un dels
estels que compon el quadrat
del Pegagraves Lestel (β) eacutes
Mirach que vol dir el davantal
I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom
agraverab que vol dir linx del desert
i eacutes un estel doble A meacutes hi
ha la gran galagravexia dAndrogravemeda
La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de
lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions
aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta
constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)
Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute
Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda
Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves
El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute
fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)
la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa
(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes
(Πολυδέκτης) un rei tiragrave
Pel camiacute a Etiogravepia es va
ensopegar amb Androgravemeda
que es trobava lligada a una
roca i era presa drsquoun monstre
mariacute anomenat Cetus (Κετω)
Perseu nomeacutes veure-la es va
quedar enamorat drsquoella i aixiacute
doncs li va prometre a Cefeu
que si ell li concedia la magrave de la
seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell
monstre Una vegada alliberada
Perseu es va assabentar que
Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va
assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare
drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de
Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu
va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en
Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat
es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders
del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)
Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave
residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a
Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest
cas Perseu
A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia
organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el
disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va
completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els
va alccedilar als cels
Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens
1607
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en
que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus
que la mantenia presa
Hegraveracles
La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que
forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes
i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de
Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras
Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema
estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant
vermella variable Lrsquoaltre estel (β)
Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant
groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)
significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca
que eacutes una binaria espectroscogravepica
La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat
a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe
mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va
arribar als cels Hegraveracles
Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va
dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb
lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a
lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de
guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole
(Ἰόλη)
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell
com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa
aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un
innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a
Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir
de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on
es va casar amb Deianira
En un viatja la parella havia de creuar un riu
on Neso un centaure que transportava als
caminants drsquoun costat a un altre del riu es va
oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia
enamorat drsquoella i quan va poder se la va
emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i
va disparar una fletxa contra el centaure
Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la
jove que obtenia sang que si tocava la pell del
seu marit ell tornaria a estimar-la
Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a
celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a
Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va
escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va
comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va
empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar
Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el
treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les
Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el
robatori de Hegraveracles
Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on
es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als
caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny
El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Pegagraves
Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel
mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va
convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88
constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles
meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel
Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall
El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab
lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)
Tambeacute trobem altres estels que formen
les potes de Pegagraves les potes
posteriors el formen els estels Pegasi
(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les
potes anteriors formades per dues
estrelles que no tenen designacioacute de
Bayer eacutes a dir es nombren per
nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i
Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten
Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave
situat a la base del seu coll
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Pegagraves es un cavall alat que apareix en
diferents mites especialment en el de
Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara
parlarem del mite de Belmiddotlerofont
(Βελλεροφόντης) un heroi de la
mitologia grega El seu nom proveacute del
mot grec (πηγη) que vol dir font
manantial Quan Perseu va donar mort a
la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang
abocada al terra Despreacutes drsquoaquest
succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a
lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va
aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)
que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc
per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp
aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de
Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va
comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que
lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar
el cavall va brollar una font que es va anomenar la
font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)
Finalment el cavall es va convertir en una
constelmiddotlacioacute
Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb
lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera
Orioacute
Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador
celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol
lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes
grans i brillants i una de les que es reconeixen
Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant
amb el monstre Quimera Peter Paul
Rubens 1635
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un
estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel
blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute
Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels
brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute
Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute
Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila
increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que
havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va
rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la
primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que
ella la va arrossegar fins lrsquoinfern
Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea
perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que
estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope
(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve
mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins
al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser
els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute
perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta
subterragravenia
Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba
es va enamorar drsquoell i el va raptar
portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on
Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar
a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va
enviar un escorpiacute que li va causar la
mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va
acabar la seva feina va ser enlairat
11
Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia
Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena
Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu
ascens als cels 11Daniel Seiter 1685
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser
transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute
IIIII ZODIacuteAC
Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les
seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila
Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos
Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el
fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el
resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre
aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est
Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12
constelmiddotlacions del zodiacuteac
El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les
constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal
Agraveries
Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac
que es troba entre les constelmiddotlacions de
Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis
(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant
de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada
envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel
Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color
blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les
seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel
lleugerament variable
Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)
fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills
Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena
Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino
una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon
matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en
grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en
el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va
planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que
es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella
sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute
i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill
Frixo
En el moment del sacrifici on Ino estava a
punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla
de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va
ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu
oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar
als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill
els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte
Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo
Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la
Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino
Taure
Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou
una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les
12Plegraveiades i les Hiacuteades
12
Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de
Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno
(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes
van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al
Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i
Cetus
Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la
segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel
Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de
les Hiacuteades
A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures
amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda
per Zeus en una platja disfressat de bou blanc
Mite de Io
Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu
Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on
lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)
Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar
lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot
allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt
drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera
no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la
va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava
drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li
va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que
Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats
empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum
al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original
Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)
amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren
anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes
(Διόνυσος)
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les
crueltats de la seva esposa
El mite drsquoEuropa
Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara
que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor
Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el
seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per
la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou
gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i
es va seure esperant una reaccioacute
Europa al principi es va espantar en
veure aquella fera tan immensa perograve al
moment es va confiar drsquoella i la va
comenccedilar a acariciar fins seure damunt
drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar
aquell instant per aixecar-se i endur-se-
la lluny cap al mar
Despreacutes Zeus es va unir amb Europa
sota una font Europa va tenir tres fills
Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i
Radamant (Ῥαδάμανθυς)
Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que
havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en
constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac
En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en
bou brau i se lrsquoemporta pel mar
Bessons
El rapte dEuropa Peter Paul Rubens
Museu del Prado 1628-162
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu
dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta
podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)
Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan
referencia a les figures que formen les estrelles
drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes
una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema
Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella
muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem
trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute
anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes
brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca
acompanyada drsquouna nana groga
Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures
representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era
pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta
Leda una jove dona molt bonica
mentre caminava pel riu Eurotas on es
va trobar un cigne que fugia drsquouna
agraveguila Ella va protegir el cigne amb el
seu cos perograve es va deixar seduir per
lrsquoanimal que era Zeus transformat
Tots dos es van unir aquella mateixa
nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos
ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i
Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i
immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van
ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)
Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal
ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare
que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades
Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter
Paul Rubens 1599
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de
lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la
Cagravencer
Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del
zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil
Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a
lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis
Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve
te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem
dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una
gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)
Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca
Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en
la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb
lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera
perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos
caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes
acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou
enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va
mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes
drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta
accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a
Cagravencer
Leo
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes
que conte moltes estrelles brillants destaquem
el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que
eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola
que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)
Algieba es situa al principi del coll
Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic
Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a
la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels
seus dotze treballs que va havia de realitzar
El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i
la seva mare era Equidna Es diu que Hera va
ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el
va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a
tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute
incloent els bestiars Hegraveracles havia
drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va
intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar
resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va
arraconar intentant ofegar-lo perograve sense
resultats finalment va agafar la pota del
animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a
terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i
amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta
pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible
Verge
13
Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven
iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar
com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes
disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII
La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de
Nemea Peter Paul Ruben 1638-
1639
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una
auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus
Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta
constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint
el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel
lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima
Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida
que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia
Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els
humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va
transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava
tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira
La Lira
Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella
principal es Vega una de les meacutes brillants del cel
Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la
constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel
Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant
En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu
(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo
(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era
el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres
Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia
aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu
desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten
dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest
no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a
lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten
dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone
(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el
cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la
seva esposa perograve amb una condicioacute no podia
parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin
sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar
tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja
eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que
Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-
la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El
noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a
Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar
amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un
grup de bacants que quan es van sentir
rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a
les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El
cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi
canten amb un so meacutes dolccedil
En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove
eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella
desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a
poc
Escorpiacute
Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab
no eacutes la segona estrella meacutes brillant de
la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)
Dschubba eacutes una estrella variable
Orfeu i Euriacutedice Federico
Cervelli entre el 1625-1700
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la
illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute
Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va
consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme
una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que
estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va
haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que
havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja
que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible
accedir
Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i
sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals
ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia
causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit
que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare
Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar
que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap
por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt
verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el
seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del
caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar
venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un
personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els
seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els
homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin
les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de
les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea
Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar
amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes
tornessin a enfrontar-se
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Sagitari
Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment
representada com un centaure sostenint un arc
Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i
Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat
que supera la brillantor per nombroses estrelles de
la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)
Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1
Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella
blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable
anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl
El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que
va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent
aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa
Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una
cova Era bon amic dels homes Va protegir a
Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort
drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu
va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta
idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu
li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el
seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la
seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu
fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres
Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la
medicina
El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart
de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles
Capricorn
Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al
Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes
la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel
Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella
binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)
Nashira que eacutes una estrella blanca
14
Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i
va morir al 1829
Baptiste Regnault14
1782
The Childhood of Zeus Jacob
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa
que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era
tan sols un nen i el va criar en secret
Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva
llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va
penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare
no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia
reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals
amagaven els seus crits del nen
La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic
descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest
animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan
Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra
Aquari
Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per
lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu
siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac
Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El
seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una
estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)
Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I
lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute
anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces
Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua
dAquarius
La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que
guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de
Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa
havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar
en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la
joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a
Jordaens Museo del Louvre 1640
El rapte de Ganiacutemedes
Eustache Le Sueur 1650
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va
efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En
general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes
de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al
poble de Harpagravegides
Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un
cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi
havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en
constelmiddotlacioacute
IV CONCLUSIONS
Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he
pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he
profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes
meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables
drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per
100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les
seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que
mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta
informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-
los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors
corresponents per poder comparar-los
Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions
mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que
transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i
apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia
estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten
estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes
histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots
hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats
Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta
cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema
haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per
donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels
propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar
una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute
vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que
tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la
meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps
necessari
He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca
que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He
arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe
creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de
tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus
objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He
descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi
soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he
aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els
artistes drsquoaquella egravepoca
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca
de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors
V Fonts drsquoinformacioacute
Bibliografies
Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los
hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega
SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]
Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta
150614 ndash 150614]
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006
[Consulta 160914 ndash 031114]
Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta
241014 ndash 161114]
Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash
161114 ]
Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona
1965 [Consulta 160714 ndash 261114]
Webgrafies
AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm
[Consulta 260714]
Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-
griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]
Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones
httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid
=29 [Consulta 270314]
Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella
httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml
[Consulta 080414]
Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar
[Consulta 230414 ndash 140714]
AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm
[Consulta 120414]
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
VI ANNEXOS
- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)
Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto
(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa
caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute
mitologravegica
Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta
seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia
Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest
ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-
se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de
descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la
desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la
van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va
treure del rierol
Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi
ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va
treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el
sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en
veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la
meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave
tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren
lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu
seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li
digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria
igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se
preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents
dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a
caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell
mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave
por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li
resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va
15
Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten
lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics
procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia
penjat
I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en
lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la
la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter
que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes
lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al
seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou
feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la
deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman
callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i
Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls
Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu
cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents
del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes
enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve
meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van
plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i
remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se
Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de
decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la
seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el
ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis
aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt
A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que
representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-
la i relacionar-la
16
Epiacutetet de Diana 17
Havien pasat nou mesos 18
Apolmiddotlo el Sol 19
Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20
Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
1)
Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure
dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave
descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del
fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al
seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta
i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla
disposada a complaurersquos drsquoalgun desig
Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens
descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva
vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de
Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila
atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per
tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en
el fragment drsquoOvidi
Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa
Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat
2)
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en
Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la
deessa
Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a
dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant
i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant
sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a
la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa
teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de
blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al
terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall
com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta
deessa
En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de
les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i
aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en
aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi
Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa
enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit
fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de
lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap
escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al
moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a
Calmiddotlisto
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
3)
Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu
ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen
les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves
Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies
nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol
aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una
noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant
Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les
nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit
fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb
expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta
noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior
en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol
tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes
aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del
seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu
drsquoaquesta
Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa
Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava
4)
Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i
Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva
puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes
al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge
no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes
noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de
Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses
que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la
divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra
del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure
aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que
lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres
cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que
les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes
nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part
dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave
seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa
Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant
drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat
la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu
desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que
contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona
que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap
aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi
perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant
drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els
quals representarien a Cupido
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
5)
Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559
INTERPRETACIOacute DEL QUADRE
En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto
en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat
drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol
desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les
vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa
Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de
lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen
estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc
noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana
Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan
desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave
drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia
que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de
Diana
A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem
que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per
refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al
voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa
Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a
la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com
narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva
companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge
Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la
seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
- VIII MAPES DEL CEL
Figura 1 El cel de lrsquoestiu
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Figura 2 El cel de la tardor
Figura 3 El cel de la
primavera
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Figura 4 El cel de lrsquohivern
Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu
Figura 6 El quadrat de pegagraves
Figura 6 El quadrat de pegagraves