Post on 28-Sep-2018
transcript
Guia docent
DADES IDENTIFICATIVES
Assignatura FISIOTERÀPIA I Codi 14021007 Ensenyament Fisioteràpia Curs 1r
Cr. total
Cr. teòr.
Cr. pràct.
Tipus Període Cicle ECTS Descriptors
24 9 15 Troncal Anual 1r 23.22 Idioma català/castellà Departament Medicina i Cirurgia/Ciències Mèdiques Bàsiques Coord./professor Carme Casajuana Briansó a/e mariadelcarme.casajuana@urv.net
Web http://www.urv.es/fmcs/pages/pag-fis-mostra.htm Descripció general
L’assignatura Fisioteràpia General és l’estudi de la utilització terapèutica d’alguns agents físics i de les valoracions funcionals que habitualment realitza el fisioterapeuta. Consta d’una sèrie de conceptes bàsics, tècniques generals i mètodes de valoració funcional. Ofereix a l’alumne una base sòlida teòrica i pràctica que anirà ampliant en els cursos següents.
DIVISIÓ DE L’ASSIGNATURA (BLOCS, APARTATS, MATÈRIES) NOM Professor/a responsable I. La fisioteràpia M. Ortega II. Higiene postural i transferències S. Montull III. Exploració. Balanç articular G. Bernal IV. Exploració. Balanç muscular G. Bernal V. Exploració. Palpació I. Salvat VI. Cinesiteràpia activa C. Casajuana VII. Teràpia manual M. Ortega VIII. Massoteràpia i TNM A. Ramogosa
I. Salvat IX. Relaxació S. Montull X. Termoteràpia E. Oliva XI. Hidroteràpia G. Bernal XII. Electroteràpia E. Oliva XIII. Física aplicada M. López XIV. Pràctiques hospitalàries G. Bernal
A. Ramogosa
AVALUACIÓ GENERAL ESTRUCTURA O BLOCS DE L’ASSIGNATURA % I. La fisioteràpia i VII. Teràpia manual 10 II. Higiene postural i transferències 9 III. Exploració. Balanç articular 3,5 IV. Exploració. Balanç muscular 11,5 V. Exploració. Palpació 8 VI. Cinesiteràpia activa 13 VIII. Massoteràpia i TNM 8 + 2 = 10 IX. Relaxació 2,5 X. Termoteràpia 2,5 XI. Hidroteràpia 4 XII. Electroteràpia 12 XIII. Física aplicada 10 XIV. Pràctiques hospitalàries 4
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 1 -
Guia docent
L’alumne serà avaluat de cada unitat temàtica independentment, i la nota que obtingui, sempre que sigui superior o igual a cinc, serà valorada segons el tant per cent assignat a cada unitat temàtica. En cas que no aconsegueixi el mínim exigit (5) d’una o diverses unitats temàtiques, l’alumne tindrà una possibilitat més de superar-les, de forma independent, al setembre. Si un cop esgotada la possibilitat l’alumne té una qualificació de suspens en alguna unitat temàtica, la qualificació global de l’assignatura serà de suspens. Les pràctiques de cada unitat temàtica són obligatòries; a partir de les dues faltes no justificades, l’alumne no podrà superar l’examen pràctic. L’examen pràctic s’avaluarà segons els ítems de valoració de cada professor. Per a les proves objectives tipus test, s’utilitzarà la fórmula de correcció següent: encerts-errors / 4-1 ------------------------------------ x 10 nombre de preguntes L’actitud negativa de l’alumne envers els seus companys i el professorat podrà repercutir negativament en un 10% en la qualificació final de l’assignatura. Aquest 10% el tenen per defecte tots els alumnes a l’inici del curs i, segons la seva actitud, el poden anar perdent al llarg del curs.
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 2 -
Guia docent
FISIOTERÀPIA
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
FISIOTERÀPIA Definir els diferents agents físics, enumerant la resposta que produeix el seu estímul. Comprendre les necessitats bàsiques de l’individu. Raonar les possibles dificultats en la relació amb el pacient. Enumerar els drets del pacient. Analitzar la funció i la relació del fisioterapeuta dins d’un equip de salut.
CONTINGUTS – PROGRAMA TEÒRIC FISIOTERÀPIA
Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 La fisioteràpia
1.1Concepte de fisioteràpia 1.2 Evolució històrica 1.3 Relació amb altres ciències.
Tema 2 El fisioterapeuta i el seu entorn 2.1 Paper del Fisioterapeuta i camps d’actuació 2.2 El fisioterapeuta en l’equip de salut 2.3 Hospital i atenció primària 2.4 Organització de la Sanitat a Catalunya 2.5 El pacient i el seu entorn. Drets de l’usuari 2.6 Relació fisioterapeuta-pacient. Secret professional
Tema 3 Mitjans fisioterapèutics i mitjans de valoració 3.1 Agent físic. Estímul-resposta 3.2 Tipus d’agents físics 3.3 Mitjans de valoració del pacient 3.4 El diagnòstic mèdic i el diagnòstic de fisioteràpia
METODOLOGIA FISIOTERÀPIA
Tipologia Descripció Sessió magistral Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula.
ATENCIÓ PERSONALITZADA FISIOTERÀPIA
Presencial 16 h a 18 h, Hospital de Sant Joan (Unitat de Fisioteràpia).Tel.: 977 310 300Virtual antoniomanuel.ortega@urv.net
AVALUACIÓ FISIOTERÀPIA
Tipologia Descripció % Proves objectives de preguntes curtes
Preguntes sobre els principals temes teòrics conjuntament amb teràpia manual
FONTS D’INFORMACIÓ FISIOTERÀPIA
Bàsica GÉNOT, C.; NEIGER, H.; LEROY, A.; PIERRON, G.; et al. Kinesioterapia. Principios. Miembros inferiores. Madrid: Médica Panamericana, 1988.
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 3 -
Guia docent
HIGIENE POSTURAL I TRANSFERÈNCIES
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
HIGIENE POSTURAL I TRANSFERÈNCIES - Definir què és la higiene postural i les bases anatòmiques i biomecàniques imprescindibles per tal de raonar l’adopció de les mesures d’higiene postural dintre l’àmbit de la fisioteràpia (preventiva i terapèutica). - Identificar i anomenar correctament les zones del raquis i de les extremitats rellevants per a l’anàlisi de la postura. - Enumerar i raonar el perquè de les seves indicacions (AVD, món laboral, activitats lúdiques). - Correlacionar i aplicar aquestes mesures amb altres unitats temàtiques de l’assignatura de Fisioteràpia I. - Definir el concepte de transferències i el seu marc d’aplicació. - Col·locar adequadament el pacient i respectar les normes d’higiene postural (tant pel pacient com pel fisioterapeuta) dintre els continguts pràctics de la unitat temàtica II i de la resta d’unitats de l’assignatura Fisioteràpia I. - Aplicar adequadament el mètode de mobilitzacions de pacients amb limitació funcional i/o amb discapacitat.
CONTINGUTS – PROGRAMA TEÒRIC HIGIENE POSTURAL I TRANSFERÈNCIES
Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 Introducció a la higiene postural
1.1 Concepte d’higiene postural. Relació amb la fisioteràpia 1.2 Objectius de la higiene postural 1.3 Bases anatomofisiològiques per poder aplicar les pautes bàsiques d’higiene postural 1.4 Glossari terminològic
Tema 2 Conceptes biomecànics i fisiològics aplicats a la postura 2.1 La postura fisiològica: definició i característiques. Aspectes que influeixen en la postura. La postura patològica 2.2 Elements de l’aparell locomotor i la seva correlació amb la postura: elements ossis, músculs, parts toves periarticulars, altres aparells i sistemes 2.3 Elements del raquis. Funcions del raquis. Forces que actuen en aquesta zona
Tema 3 La higiene postural aplicada a les AVD, al món laboral i a les activitats lúdiques 3.1 Mecanismes lesionals: correlació postura – tipus d’activitat 3.1.1 Bipedestació 3.1.2 Sedestació 3.1.3 Deambulació 3.2 Mecanismes correctors: idees generals 3.3 Educació postural a les AVD 3.4 Educació postural en el món laboral i les activitats lúdiques 3.4.1 Maneig de grans càrregues 3.4.2 Maneig de petites càrregues repetitives 3.4.3 Pauta d’exercicis adaptada a l’activitat 3.5 Concepte d’ergonomia. Relació amb la fisioteràpia
Tema 4 Transferències: mobilització del pacient incapacitat 1.1 Introducció. Relació amb la higiene postural 1.2 Principis d’economia de l’esforç 1.3 Glossari de termes
Tema 5 Moviments bàsics en el trasllat de malalts 2.1 Transferències més habituals en la pràctica assistencial i hospitalària 2.2 Utilització de les ajudes mecàniques
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 4 -
Guia docent
METODOLOGIA
HIGIENE POSTURAL I TRANSFERÈNCIES Tipologia Descripció Sessió magistral Presentació genèrica dels continguts de la unitat temàtica II: mínim de
continguts teòrics i pràctics que es volen assolir i àmbit de la seva aplicació.
Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica
Inclouran tant continguts teòrics com pràctics. Algunes pràctiques es faran en grups de 2 alumnes (un fa de pacient i l’altre de terapeuta); d’altres, en grups de 5 alumnes partint problemes que plantejarà el professor i que cada grup haurà de resoldre i exposar a la resta del grup.
ATENCIÓ PERSONALITZADA
HIGIENE POSTURAL I TRANSFERÈNCIES Presencial 1r quadrimestre: dijous, de 10 h a 11 h; dilluns, de 16 h a 17 h
2n quadrimestre: dijous, de 12 h a 13 h; dilluns, de 16 h a 17 h Lloc: despatx Unitat de Fisioteràpia (4a planta, Fac. de Medicina i Ciènc. dela Salut).
Virtual salvador.montull@urv.net
AVALUACIÓ HIGIENE POSTURAL I TRANSFERÈNCIES
Tipologia Descripció % Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica
S’avaluarà l’habilitat per dur a terme els continguts pràctics que s’han desenvolupat durant el curs.
50
Proves objectives de preguntes curtes
Problemes i preguntes relacionats amb els continguts teòrics i els problemes realitzats durant el curs (5 preguntes)
40
Problema Es resoldrà el problema plantejat a cadascun dels grups i s’exposarà a la classe.
10
FONTS D’INFORMACIÓ
HIGIENE POSTURAL I TRANSFERÈNCIES Bàsica DOTTE, P. Método de manutención manual de los enfermos.
Ergomotricidad en el ámbito sanitario. Generalidades y educación gestual específica. 5a ed. Barcelona: Springer-Verlag Iberica, 1999. DOTTE, P. La manutention manuelle des malades (ergomotricité dans le domaine du soin) I. 6a ed. París: Maloine, 2000. KAPANDJI, A. I. Cuadernos de Fisiologia articular: Tronco y raquis. 2a ed. Barcelona: Masson, 1990. KOVACS, F. M.; GESTOSO, M.; VECCHIERINI, N. M. Cómo cuidar su espalda. Barcelona: Paidotribo, 1999. VIEL, E.; ESNAULT, M. Lumbalgias y cervicalgias de la posición sentada. Barcelona: Masson, 2001.
Complementària THEVENIN-LEMOINE, E.; TRICOT, A.; ORGERET, G.; SEGUY, E. Manutention des personnes handicapées. Encycl. Méd. Chir. Kinésithérapie-Médecine physique-Réadaptation; 26-520-B10. París: Elsevier, 1998, p. 1-7.
Altres recursos Instituto de Reumatología [en línia]. [Data de consulta: 13/05/05] <http://www.institutferran.org/consejos_espalda.htm> Escuela española de la espalda. Fundación Kovacs [en línia]. [Data de consulta: 13/05/05] <http://www.kovacs.org/Actividades/EEDE.asp>
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 5 -
Guia docent
EXPLORACIÓ: BALANÇ ARTICULAR
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
EXPLORACIÓ: BALANÇ ARTICULAR - Definir què és el BA i per a què serveix. - Explicar plans i eixos de moviment. - Descobrir l’amplitud articular de les diferents articulacions del cos humà. - Definir la nomenclatura utilitzada per dur a terme l’avaluació del BA. - Definir les bases anatòmiques imprescindibles per tal d’aplicar aquestes mesures de valoració.- Raonar les limitacions d’aquestes proves. - Correlacionar l’aplicació d’aquestes mesures d’avaluació amb altres unitats temàtiques de Fisioteràpia I (higiene postural, cinesiteràpia activa, etc.) i altres assignatures de 1r curs (EFCH, SNME, etc.).
- Diferenciar correctament el moviment en l’articulació que s’ha d’avaluar. - Aplicar el goniòmetre en els diferents moviments de cada articulació. - Diferenciar i reproduir les compensacions que pot fer el pacient. - Aplicar la nomenclatura correcta segons l’amplitud articular del moviment. - Col·locar adequadament el pacient i respectar les normes d’higiene postural (tant pel pacient com pel fisioterapeuta).
CONTINGUTS – PROGRAMA TEÒRIC
EXPLORACIÓ: BALANÇ ARTICULAR Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 Generalitats
1.1 Concepte de balanç articular 1.2 Mètodes de valoració i medició 1.3 Goniometria i tècniques de medició 1.4 Estudi general dels plans i eixos de referència del cos humà
Tema 2 Valoració del moviment articular de les ES 2.1 Valors normals de referència dels moviments de les articulacions de les ES 2.2 Balanç articular de l’espatlla 2.3 Balanç articular del colze i avantbraç 2.4 Balanç articular del canell 2.5 Balanç articular de la mà i dits
Tema 3 Valoració del moviment articular de les EI 3.1 Valors normals de referència dels moviments de les articulacions de les EI 3.2 Balanç articular del maluc 3.3 Balanç articular del genoll 3.4 Balanç articular del turmell
METODOLOGIA
EXPLORACIÓ: BALANÇ ARTICULAR Tipologia Descripció Sessió magistral Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula. Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica
Presentació de la pràctica. Power Point. Demostració del professor i repetició de l’alumne per parelles.
ATENCIÓ PERSONALITZADA
EXPLORACIÓ: BALANÇ ARTICULAR Presencial 16 h a 18 h, Hospital de Sant Joan (Unitat de Fisioteràpia). Tel.: 977 310
300 Virtual gloria.bernal@urv.net
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 6 -
Guia docent
AVALUACIÓ
EXPLORACIÓ: BALANÇ ARTICULAR Tipologia Descripció % Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica
S’avaluarà cada alumne mitjançant un examen pràctic. 100
FONTS D’INFORMACIÓ
EXPLORACIÓ: BALANÇ ARTICULAR Bàsica DAZA, J. Test de movilidad articular y examen muscular de las
extremidades. Colombia: Médica Panamericana, 1996. KAPANDJI, A. Cuadernos de fisiología articular. Miembro superior. 4a ed. Barcelona: Masson, 1989. KAPANDJI, A. Cuadernos de fisiología articular. Miembro inferior. 4a ed. Barcelona: Masson, 1989.
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 7 -
Guia docent
EXPLORACIÓ: BALANÇ MUSCULAR
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
EXPLORACIÓ: BALANÇ MUSCULAR - Definir què és el BM i per a què serveix. - Definir la nomenclatura utilitzada per dur a terme l’avaluació del BM. - Definir les bases anatòmiques imprescindibles per tal d’aplicar aquestes mesures de valoració.- Raonar les limitacions d’aquestes proves. - Correlacionar l’aplicació d’aquestes mesures d’avaluació amb altres unitats temàtiques de Fisioteràpia I (higiene postural, cinesiteràpia activa, etc.) i altres assignatures de 1r curs (EFCH, SNME, etc.).
- Identificar correctament el grup muscular que s’ha d’avaluar. - Identificar i reproduir les compensacions que pot fer el pacient. - Aplicar la nomenclatura correcta segons el possible estat de la musculatura. - Col·locar adequadament el pacient i respectar les normes d’higiene postural (tant pel pacient com pel fisioterapeuta).
- Produir les possibles conductes de simulació mitjançant exercicis de simulació.
CONTINGUTS – PROGRAMA TEÒRIC EXPLORACIÓ: BALANÇ MUSCULAR
Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 Balanç muscular. Mètodes de valoració
1.1 Concepte de balanç muscular 1.2 Recordatori històric 1.3 L’ Examen muscular 1.4 Paraules clau en la descripció de les proves 1.5 Sistemes de qualificació i registre
Tema 2 Estudi muscular de les EI 2.1 Maluc: músculs flexors, extensors, abductors, adductors i rotatoris 2.2 Genoll: músculs flexors i extensors 2.3 Turmell: músculs flexors, extensors, inversors i eversors 2.4 Peu: músculs flexors i extensors
Tema 3 Estudi muscular de les ES 3.1 Cintura escapular: músculs flexors, extensors, abductors, adductors i rotatoris 3.2 Colze: músculs flexors i extensors 3.3 Avantbraç: músculs supinadors i pronadors 3.4 Canell: músculs flexors, extensors i desviació radial i cubital 3.5 Mà i dits: músculs flexors i extensors
Tema 4 Estudi muscular del coll 4.1 Contractura. Debilitat. Escurçament de la musculatura del coll. Valoració de la musculatura del coll
Tema 5 Estudi muscular del tronc 5.1 Debilitat. Escurçament. Contractura de la musculatura del tronc. Valoració de la musculatura abdominal. Altres proves
Tema 6 Anàlisi de diferents grups musculars. Conseqüències de debilitats i escurçaments 6.1 Pectoral major, dorsal ample i rodó major 6.2 Trapezi i serrat major 6.3 Gluti mitjà, isquiotibials, quàdriceps, bessons i soli
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 8 -
Guia docent
METODOLOGIA
EXPLORACIÓ: BALANÇ MUSCULAR Tipologia Descripció Sessió magistral Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula. Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica
Presentació de la pràctica. Power Point. Demostració del professor i repetició de l’alumne per parelles.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula pràctica
Cas pràctic.
ATENCIÓ PERSONALITZADA EXPLORACIÓ: BALANÇ MUSCULAR
Presencial 16 h a 18 h, Hospital de Sant Joan (Unitat de Fisioteràpia). Tel.: 977 310300
Virtual gloria.bernal@urv.net
AVALUACIÓ EXPLORACIÓ: BALANÇ MUSCULAR
Tipologia Descripció % Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica
S’avaluarà cada alumne mitjançant un examen pràctic. 50
Proves objectives de preguntes tipus test
Examen tipus test de 20 preguntes. 40
Resolució de problemes, exercicis a l'aula pràctica
Cas pràctic. 10
FONTS D’INFORMACIÓ EXPLORACIÓ: BALANÇ MUSCULAR
Bàsica DANIELS, L; WORTHINGAM’S, C. Pruebas funcionales musculares: técnicas de exploración manual. 6a ed. Madrid: Marban, 1999. DAZA, J. Test de movilidad articular y examen muscular de las extremidades. Colombia: Médica Panamericana, 1996. KENDALL, H. Músculos: pruebas y funciones. 4a ed. Madrid: Marban, 2000.
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 9 -
Guia docent
EXPLORACIÓ: PALPACIÓ
OBJECTIUS D’APRENENTATGE EXPLORACIÓ: PALPACIÓ
- Discutir la teoria general de la percepció amb relació a les sensacions de la palpació. - Identificar mitjançant la palpació les diferents estructures anatòmiques accessibles de l’aparell locomotor. - Recordar el nom dels músculs i altres estructures a l’hora de palpar-los. - Anomenar les estructures que conformen àrees corporals superficials. - Relacionar algunes troballes de la palpació amb patologia que típicament tracta la fisioteràpia (SHRE, SCT, lesions de lligaments...). - Diferenciar, mitjançant la palpació, algunes desviacions de la normalitat en el raquis. - Desenvolupar l’expressió oral i les habilitats docents. - Establir una posició corporal correcta a l’hora de palpar. - Indicar la posició més correcta al company a l’hora de ser palpat.
CONTINGUTS – PROGRAMA TEÒRIC EXPLORACIÓ: PALPACIÓ
Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 Introducció a la palpació. Definició. Bases. Exercicis. Palpació per capes.
Errors que cal evitar
Tema 2 Palpació de la cintura pelviana. Palpació òssia: cresta i espines ilíaques, trocànter major. Espina del pubis, tuberositat isquiàtica. Palpació d'estructures toves: adductors, triangle de Scarpa, zona glútia, isquiotibials
Tema 3 Palpació de genoll, turmell i peu. Genoll: palpació òssia, palpació d'estructures toves, rombe popliti. Turmell: palpació òssia, palpació d'estructures toves, localització dels tendons. Musculatura de la cama. Musculatura intrínseca
Tema 4 Palpació de la cintura escapular. Palpació òssia: clavícula: articulació acromioclavicular i esternoclavicular. Apòfisi coracoide. Tròquiter, troquí, corredora bicipital. Escàpula. Palpació d'estructures toves: músculs. Aixella
Tema 5 Palpació del colze, avantbraç, canell i mà. Colze: observació, palpació òssia, palpació d'estructures toves, fosa cubital. Canell i mà: observació; palpació òssia: ossos del carp; estructures toves: túnels, tabaquera anatòmica, musculatura intrínseca
Tema 6 Palpació del raquis. Palpació i identificació de les apòfisis espinoses. Palpació de les articulacions cervicals. Transverses cervicals i dorsals. Palpació muscular. Musculatura erectora del raquis. Quadrat lumbar
METODOLOGIA EXPLORACIÓ: PALPACIÓ
Tipologia Descripció Activitats introductòries
Introducció a la palpació i TNM. Definició. Bases. Exercicis. Palpació per capes. Errors que cal evitar. Exposició de la teoria general de la palpació, amb l’objectiu, més que transmetre uns coneixements, de guiar la reflexió cap a la manera com construïm el coneixement a partir de la percepció (teoria constructivista). Exercicis bàsics de palpació: diferenciació de diferents estructures: múscul, nervi, tendó.
Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica.
L’alumne aprèn de l’alumne. Mètode didàctic actiu en el qual els alumnes, per grup, preparen una part de la pràctica que després expliquen a un grup de companys. El professor facilita una guia exhaustiva de les estructures que cal palpar i de la manera de fer-ho, així com material bibliogràfic i models anatòmics. Al final de les pràctiques es fa la palpació per parelles guiada pel professor.
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 10 -
Guia docent
ATENCIÓ PERSONALITZADA
EXPLORACIÓ: PALPACIÓ Presencial Despatx de fisioteràpia: dimecres, de 12 h a 13 h, i dimarts, de 16 h a 17 h Virtual mariaisabel.salvat@ urv.net
AVALUACIÓ EXPLORACIÓ: PALPACIÓ
Tipologia Descripció % Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica
S’avaluarà la localització i palpació de les estructures estudiades durant el curs.
100
FONTS D’INFORMACIÓ EXPLORACIÓ: PALPACIÓ
Bàsica HOPPENFELD, S. Exploración física de la columna vertebral y extremidades. México: El Manual Moderno, 1976. TIXA, S. Atlas de anatomía palpatoria del cuello, tronco y extremidad superior: Investigación manual de superficie. Barcelona: Masson, 2000. TIXA, S. Atlas de anatomía palpatoria de extremidad inferior. Barcelona: Masson, 2000.
Complementària SIMONS, D. G.; TRAVELL, J. G.; SIMONS, L. S. Dolor y disfunción miofascial. El manual de los puntos gatillo. Volumen 1. Mitad superior del cuerpo. Madrid: Médica Panamericana, 2002. TRAVELL, J. G.; SIMONS, D. G. Dolor y disfunción miofascial. El manual de los puntos gatillo. Volumen 2. Extremidades inferiores. Madrid: Médica Panamericana, 2004. CHAITOW, L. Palpation Skills: Assessment and Diagnosis Through Touch. Philadelphia: Churchill Livingstone, 2000. CHAITOW, L. Terapia Manual. Valoración y diagnóstico. Madrid: McGraw-Hill-Interamericana de España, 2001. GREENMAN, P. E. Principios y práctica de la medicina manual. 2a ed. Madrid: Panamericana, 1998.
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 11 -
Guia docent
CINESITERÀPIA ACTIVA
OBJECTIUS D’APRENENTATGE CINESITERÀPIA ACTIVA
- Comprendre els mecanismes fisiològics en els diferents tipus de treball muscular. - Identificar l’amplitud de treball muscular. - Definir la contracció i el treball muscular. - Definir les cadenes cinètiques musculars. - Identificar la unitat cinètica. - Descobrir les bases neurofisiològiques de la reeducació propioceptiva. - Conèixer els principis generals de la teràpia de suspensió i teràpia de politges. - Enumerar i raonar el perquè de les seves indicacions i contraindicacions. - Diferenciar entre els diferents tipus de treball muscular. - Utilitzar els diferents tipus de contracció muscular. - Aplicar la mobilització activa i assistida. - Aplicar els diferents tipus de la teràpia de suspensió i teràpia de politges. - Utilitzar els efectes dels muntatges en la teràpia de politges. - Col·locar adequadament el pacient i respectar les normes d’higiene postural (tant pel pacient com pel fisioterapeuta).
- Produir les possibles conductes de simulació mitjançant exercicis de simulació.
CONTINGUTS – PROGRAMA TEÒRIC CINESITERÀPIA ACTIVA
Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 Cinesiteràpia
1.1 Introducció, concepte i classificació Tema 2 Cinesiteràpia activa
2.1 Principis generals, definició i objectius 2.2 Principis bàsics de l’exercici terapèutic
Tema 3 Activitat muscular: tipus de contracció Tema 4 Treball estàtic
4.1 Principis generals, definició i objectius 4.2 Tipus de resistències 4.3 Interès, avantatges i inconvenients
Tema 5 Treball dinàmic 5.1 Principis generals, definició i objectius 5.2 Tipus: treball concèntric i excèntric 5.3 Tipus de resistències; interès, avantatges i inconvenients
Tema 6 Classificació de la cinesiteràpia activa 6.1 Indicacions generals i contraindicacions
Tema 7 Potenciació muscular 7.1 Principis generals, definició i objectius 7.2 Concepte neurobiològic i energètic 7.3 Concepte de força i de resistència 7.4 Factors estructurals. Efectes de l’entrenament muscular
Tema 8 Tècniques específiques de potenciació muscular 8.1 Indicacions i contraindicacions 8.2 Metodologia del treball estàtic i dinàmic 8.3 Treball isocinètic. Definició i mètode
Tema 9 Trajectòries o carreres 9.1 Desplaçament lineal. Llei de la longitud. Amplitud de treball muscular 9.2 Modificacions morfològiques del múscul segons l’amplitud habitual de treball 9.3 Exemples de modificacions
Tema 10 Estirament muscular 10.1 Principis neurofisiològics i mètodes
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 12 -
Guia docent
Tema11 Cadenes cinètiques musculars
11.1 Principis generals, definició i objectius 11.2 Anàlisi de la unitat cinètica i tipus de cadenes cinètiques 11.3 Característiques diferencials 11.4Tipus de reclutament
Tema 12 Reeducació propioceptiva 12.1 Definició, història 12.2. Bases neurofisiològiques, receptors sensorials 12.3 Classificació dels receptors: vestíbul laberíntic, visuals, cutanis, articulars, musculars 12.4 Arc reflex, funcions sensitives motrius 12.5 Tractament en la reeducació propioceptiva
Tema 13 Teràpia de suspensió 13.1 Principis generals, definició i objectius 13.2 Tipus de suspensions
Tema 14 Teràpia de politges 14.1 Principis generals, definició i objectius 14.2 Tipus de teràpia de politges 14.3 Muntatges de circuits amb politges. Emplaçament de la 1a politja 14.4 Acció i efectes del muntatge
METODOLOGIA CINESITERÀPIA ACTIVA
Tipologia Descripció Sessió magistral Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula. Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica.
Presentació de la pràctica. Power Point. Demostració del professor i repetició de l’alumne per parelles.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula pràctica
Cas pràctic.
ATENCIÓ PERSONALITZADA CINESITERÀPIA ACTIVA
Presencial 11 h a 13 h, Hospital de Sant Joan (Unitat de Fisioteràpia). Tel.: 977 310300
Virtual mariadelcarme.casajuana@urv.net
AVALUACIÓ CINESITERÀPIA ACTIVA
Tipologia Descripció % Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica
S’avaluarà cada alumne mitjançant un examen pràctic. 50
Proves objectives de preguntes tipus test
Examen tipus test de 50 preguntes. 40
Resolució de problemes, exercicis a l'aula pràctica
Cas pràctic. 10
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 13 -
Guia docent
FONTS D’INFORMACIÓ
CINESITERÀPIA ACTIVA Bàsica GÉNOT, C.; NEIGER, H.; LEROY, A.; PIERRON, G.; DUFOUR, M.; PÉNINOU, G.
Kinesioterapia. Principios. Miembros inferiores. Buenos Aires: Médica Panamericana, 1987. NEIGER, H. Estiramientos analíticos manuales. Madrid: Médica Panamericana, 1998. ROCHER. Reeducación psicomotriz por la poleoterapia. Buenos Aires: Médica Panamericana, 1978. SIMONET, J. Enciclopedia Médico-Quirúrgica. Kinesiterapia. Medicina Física. Madrid: Praxis Médica, 1998.
Complementària MICHAEL, J. Los estiramientos. Desarrollo de ejercicios. Barcelona: Paidotribo, 1992. MOREAU, J. P. Le Stretching postural. París : Editions Sand, 1985. NETTER, F. H. Sistema musculoesquéletico. Barcelona: Salvat, 1988.
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 14 -
Guia docent
TERÀPIA MANUAL
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
TERÀPIA MANUAL - Definir els problemes de la immobilització i els efectes fisiològics de la cinesiteràpia. - Enumerar i diferenciar els conceptes dels diferents tipus d’articulacions. - Identificar els tipus de mobilització. - Realitzar correctament les tècniques estudiades. - Col·locar correctament el pacient i realitzar les tècniques amb la higiene postural correcta.
CONTINGUTS – PROGRAMA TEÒRIC TERÀPIA MANUAL
Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 Cinesiteràpia
1.1 Concepte i efectes fisiològics 1.2 Mobilització terapèutica, definició i principis bàsics
Tema 2 Repòs i immobilització 2.1 Problemes derivats de la immobilització i de l’enllitament prolongat 2.2 Prevenció 2.3 Postures correctores
Tema 3 Les immobilitzacions 3.1 Concepte 3.2 Modalitats i tècniques
Tema 4 Cinesiteràpia passiva 4.1 Classificació, modalitats i tècniques 4.2 Efectes fisiològics i terapèutics
Tema 5 Mobilització passiva angular analítica de les articulacions 5.1 Tècniques i sistemàtica
Tema 6 Mobilitat articular 6.1 Hipomotilitat i hipermotilitat 6.2 Concepte de barrera articular 6.3 Tracció i desplaçament 6.4 Extensió prolongada i impulsos rítmics
Tema 7 Introducció sobre manipulacions 7.1 Concepte de fixació articular 7.2 Fonaments per a la realització tècnica 7.3 Indicacions, contraindicacions i accidents 7.4 Memoràndum per evitar accidents
Tema 8 Traccions i elongacions terapèutiques 8.1 Concepte. Modalitats i tècniques 8.2 Traccions vertebrals. Efectes fisiològics 8.3 Indicacions i contraindicacions
METODOLOGIA TERÀPIA MANUAL
Tipologia Descripció Sessió magistral Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula. Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica
Demostració del professor i repetició de l’alumne per parelles.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula pràctica
Cas pràctic.
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 15 -
Guia docent
ATENCIÓ PERSONALITZADA
TERÀPIA MANUAL Presencial 11 h a 13 h, Hospital de Sant Joan (Unitat de Fisioteràpia). Tel.: 977 310
300 Virtual antoniomanuel.ortega@urv.net
AVALUACIÓ TERÀPIA MANUAL
Tipologia Descripció % Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica
S’avaluarà cada alumne mitjançant un examen pràctic. 50
Proves objectives de preguntes curtes
3 preguntes de resposta curta. 15
Proves objectives de preguntes tipus test
Examen tipus test de 20 preguntes. 25
Resolució de problemes, exercicis a l'aula pràctica
Cas pràctic. 10
FONTS D’INFORMACIÓ TERÀPIA MANUAL
Bàsica GÉNOT, C. Kinesioterapia. Principios. Madrid: Médica Panamericana, 1988. SCHENEIDER, W. Medicina manual terapéutica. Barcelona: Scriba, 1989. KALTENBORN, F. M. Fisioterapia manual. Extremidades. 10a ed. Madrid: Mc.Graw-Hill-Interamericana, 2001.
Complementària Enciclopedia Médico-Quirúrgica. Kinesiterapia, medicina física. Madrid: Praxis Médica,1998. KALTENBORN, F. M. Fisioterapia Manual. Columna. 2a ed. Madrid: McGraw-Hill-Interamericana de España, 2000 TIESCHER, H. Kiroterapia. Del hallazgo al tratamiento. Barcelona: Scriba, 1993. GREENMAN, P. E. Principios y práctica de la medicina manual. Madrid: Panamericana, 1998.
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 16 -
Guia docent
MASSOTERÀPIA I TÈCNICA NEUROMUSCULAR
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
MASSOTERÀPIA I TÈCNICA NEUROMUSCULAR - Definir què és la massoteràpia i per a què serveix. - Recordar les normes bàsiques en l’aplicació de la massoteràpia. - Identificar les diferents maniobres bàsiques del massatge. - Enumerar i raonar el perquè de les seves indicacions i contraindicacions. - Anomenar els efectes fisiològics de les diferents maniobres del massatge. - Definir la nomenclatura utilitzada per dur a terme l’avaluació de la massoteràpia. - Definir les bases anatòmiques imprescindibles per tal d’aplicar aquestes mesures de valoració.- Aplicar correctament les maniobres bàsiques del massatge. - Aplicar correctament el sentit i el ritme a l’hora de fer un massatge. - Col·locar correctament les mans damunt del pacient a l’hora de fer el massatge. - Descriure correctament el massatge damunt de la pell, músculs, les seves fibres i estructures subjacents, seguint correctament la direcció de les fibres musculars. - Col·locar adequadament el pacient i respectar les normes d’higiene postural (tant pel pacient com pel fisioterapeuta). - Identificar els músculs i la direcció de les seves fibres a l’hora de fer el massatge. - Tractar els PG mitjançant les tècniques de pressió. - Relacionar la història i principis de la tècnica neuromuscular (TNM) amb la seva pràctica i el tractament del dolor d’origen muscular. - Explicar què és una banda tensa. - Explicar les diferents tècniques que utilitzen la pressió estàtica per tractar el dolor d’origen muscular. - Establir una posició corporal correcta a l’hora d’aplicar la TNM. - Anar amb cura i respecte a l’hora de destapar un pacient. - Utilitzar la TNM per a l’exploració i tractament de la musculatura curta (interossis, intercostals, multífids...).
CONTINGUTS MASSOTERÀPIA I TÈCNICA NEUROMUSCULAR
Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 La massoteràpia
Concepte de massoteràpia. Antecedents històrics de la seva aplicació Efectes fisiològics. Normes bàsiques de l’aplicació del massatge Indicacions. Contraindicacions Maniobres bàsiques del massatge clàssic
Tema 2 Massatge de fregament Concepte Classificació: maniobres del fregament superficial i maniobres del fregament profund Indicacions. Efectes fisiològics. Descripció de la tècnica Exemples de la seva aplicació Fregament superficial: en tot el cos, en especial a tota l’esquena en general Fregament profund: musculatura de l’esquena en general i a les extremitats
Tema 3 Massatge de fricció Concepte. Descripció de la tècnica i efectes de la seva aplicació Indicacions
Tema 4 Massatge de pressió Concepte. Classificació: Pressió lliscant: efectes, indicacions, modalitats d’aplicació Pressió estàtica: efectes, indicacions, modalitats d’aplicació Aplicació de la tècnica.
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 17 -
Guia docent
Tema 5 Massatge de pastament
Concepte. Indicacions. Contraindicacions Classificació:
Pastament superficial: descripció de la tècnica, efectes fisiològics Exemples de la seva aplicació: pinça rodada sobre l’esquena Pastament profund: descripció de la tècnica, efectes fisiològics, modalitats d’aplicació Maniobres del massatge de pastament profund
Exemples de la seva aplicació: massatge descontracturant del trapezi, zona dorsal i lumbar. Massatge descontracturant al quàdriceps i als isquiotibials
Tema 6 Massatge de vibració Concepte. Descripció de la tècnica. Efectes. Indicacions Vibració mecànica
Tema 7 Massatge de percussió Concepte. Descripció de la tècnica. Efectes fisiològics Indicacions i contraindicacions Maniobres del massatge de percussió Exemples de la seva aplicació: massatge de percussió sobre quàdriceps, isquiotibials i tríceps sural Aplicació específica: massatge de palmells buit (clapping)
Tema 8 Massatge de derivació circulatòria Concepte. Descripció de la tècnica. Efectes fisiològics Indicacions i contraindicacions Aplicació de la tècnica a les ES i a les EI
Tema 9 Pressoteràpia Concepte. Descripció de la tècnica. Efectes fisiològics Indicacions i contraindicacions Aplicació a ES i EI
Tema10 Massatge a les cicatrius Tractament per a les cicatrius retràctils. Concepte. Indicacions. Efectes fisiològics Aplicació de la tècnica
Tema 11 Massatge general a les extremitats inferiors Aplicació de la tècnica
Tema 12 Massatge general a tota l’esquena Aplicació de la tècnica
Tema 13 Tècnica neuromuscular Introducció. Definició. Descripció de la tècnica. Temps d'aplicació Freqüència. Advertències al pacient
Tema14 Aplicació al raquis cervical. Aplicació al raquis dorsal. Aplicació al raquis lumbar
Tema15 Aplicació a les extremitats. Aplicació a les mans. Aplicació als peus
METODOLOGIA MASSOTERÀPIA I TÈCNICA NEUROMUSCULAR
Tipologia Descripció Activitats introductòries
Introducció al massatge. Introducció a la palpació i TNM. Definició. Bases. Exercicis. Palpació per capes. Errors que cal evitar. Construcció compartida de la tècnica. Iniciació en la sensació obtinguda mitjançant l’alliberament de la tensió muscular per pressió estàtica.
Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica
Aplicació de les diferents maniobres de massatge. Aplicació de la TNM al raquis i a les mans. Última classe: relació entre palpació i TNM.
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 18 -
Guia docent
ATENCIÓ PERSONALITZADA
MASSOTERÀPIA I TÈCNICA NEUROMUSCULAR Presencial A. Ramogosa: 16 h a 18 h, Hospital de Sant Joan (Unitat de Fisioteràpia).
Tel.: 977 310 300 I. Salvat: despatx de fisioteràpia. Dimecres, de 12 h a 13 h, i dimarts, de 16 h a 17 h
Virtual ara@urv.net; mariaisabel.salvat@ urv.net
AVALUACIÓ MASSOTERÀPIA I TÈCNICA NEUROMUSCULAR
Tipologia Descripció % Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica
S’avaluarà la realització pràctica del massatge. 100
Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica
S’avaluarà la realització pràctica de la TNM 100
FONTS D’INFORMACIÓ MASSOTERÀPIA I TÈCNICA NEUROMUSCULAR
Bàsica BOIGEY, M. Manual de masaje. 5a ed. Barcelona: Masson, 1993. CANAMASAS IBÁÑEZ, S. Técnicas manuales: Masoterapia. 2a ed. Barcelona: Masson, 1993. DUFOUR, M. Masajes. Encycl. Méd. Chir. Kinésithérapie-Médecine physique-Réadaptation; 26-100-A-10. París: Elsevier, 1996, p. 1-37. SALVAT I. La técnica neuromuscular. Fisioterapia, 1999; 21 (monográfico 2): 46-55. CHAITOW L. Técnica neuromuscular. 2a ed. Barcelona: Edicions Bellaterra, 1999F.
Complementària CANAMASAS, S. Técnicas manuales de masoterapia. Nivel I (entre capítulo 4, 5), Nivel II. CHAITOW, L. Neuromuscular technique. A practitioner’s guide to soft tissue manipulation. New York: Thorsons, 1983. CHAITOW, L. Modern Neuromuscular Techniques, 2a ed. Philadelphia: Churchill Livingstone, 2003. CHAITOW, L. Terapia manual. Valoración y diagnóstico. Madrid: McGraw-Hill-Interamericana de España, 2001. CHAITOW, L.; DELANY, J. Clinical Application of Neuromuscular Techniques, Volume 1. The Upper Body. Philadelphia: Churchill Livingstone. 2001. CHAITOW, L.; DELANY, J. Clinical Application of Neuromuscular Techniques, Volume 2. The Lower Body. Churchill Livingstone, 2002. SIMONS, D. G.; TRAVELL, J. G.; SIMONS, L. S. Dolor y disfunción miofascial. El manual de los puntos gatillo. Volumen 1. Mitad superior del cuerpo. Madrid: Médica Panamericana, 2002.
Altres recursos CHAITOW, L. Modern Neuromuscular Techniques. [vídeo]
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 19 -
Guia docent
RELAXACIÓ
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
RELAXACIÓ - Definir què és la relaxació i la possible connexió amb l’aplicació de les tècniques fisioterapèutiques. - Definir les tècniques de relaxació més rellevants amb relació a la seva evidència científica. - Conèixer les indicacions i els límits que tenen a veure amb l’aplicació d’aquestes tècniques. - Aplicar la seqüència de passos que cal seguir pel que fa a les tècniques més rellevants.
CONTINGUTS – PROGRAMA TEÒRIC RELAXACIÓ
Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 La relaxació com a eina de suport en el tractament de fisioteràpia
Introducció. Aspectes fisiològics de la relaxació. Teories psicològiques en relació a la relaxació. Objectius de l’aplicació d’aquestes tècniques. Recerca realitzada pel que fa a les tècniques de relaxació. La sessió de relaxació: condicions ambientals, paper del terapeuta i progressió de la tècnica.
Tema 2 Mètodes de relaxació Introducció i bases de cada mètode. Mètode d’entrenament autogen (tècnica de Schultz): etapes. Mètode de relaxació muscular progressiva (tècnica de Jacobson): etapes. Tècnica d’Alexander. Altres tècniques: Sofrologia. Ioga. Visualització mental. Antigimnàstica. Tai-txi.
METODOLOGIA RELAXACIÓ
Tipologia Descripció Activitats introductòries
Presentació genèrica de la unitat temàtica.
Sessió magistral Exposició teòrica dels temes 1 i 2 a l’aula. Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica
Realització de pràctiques al laboratori, en grups (màxim 25 persones), on es posaran en pràctica les tècniques de relaxació més rellevants.
ATENCIÓ PERSONALITZADA RELAXACIÓ
Presencial 1r quadrimestre: dijous, de 10 h a 11 h; dilluns, de 16 h a 17 h 2n quadrimestre: dijous, de 12 h a 13 h; dilluns, de 16 h a 17 h Lloc: Despatx Unitat de Fisioteràpia (4a planta, Fac. de Medicina i CC de la Salut)
Virtual salvador.montull@urv.net
AVALUACIÓ RELAXACIÓ
Tipologia Descripció % Proves objectives de preguntes curtes
Problemes i preguntes sobre els principals temes teòrics.
100
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 20 -
Guia docent
FONTS D’INFORMACIÓ
RELAXACIÓ Bàsica BERNSTEIN, D. A.; BORKOVEC, T. D. Entrenamiento en relajación progresiva.
9a ed. Bilbao: Desclee de Broker, 1996. PAYNE, A. R. Técnicas de relajación. Guía práctica. 2a ed. Barcelona: Paidotribo, 1997.
Complementària CAUTELA, J. R.; GRODEN, J. Técnicas de relajación: manual práctico para adultos, niños y educación especial. Barcelona: Martínez Roca, 1985. MISSISTRANO, J. P. De la conciencia de sí mismo a los métodos de relajación y a la sofrología aplicados en kinesiterapia. Encycl. Med. Chir. Kinésithérapie-Medecine physique-Réadaptation; 26-137-A-10. París: Elsevier, 1996, p. 1-10.
Altres recursos Instituto internacional de Sofrología Caycediana [en línia]. [Data de consulta: 13/05/05]. <http://www.sofrologia.com>
Sección Española de la Escuela Internacional de Sofrología [en línia]. [Data de consulta: 13/05/05] <http://www.sofro.net/index.htm>
VI Congreso de la Sociedad del Dolor (Salamanca, 2002) [en línia]. [Data de consulta: 13/05/05] <http://www.sedolor.es/salamanca2002ponencia.php?id=2>
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 21 -
Guia docent
TERMOTERÀPIA
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
TERMOTERÀPIA - Enumerar i raonar els efectes locals i generals de l’aplicació del fred i calor. - Definir termoteràpia i crioteràpia. - Identificar i diferenciar els diversos procediments d’aplicació de la termoteràpia i els de la crioteràpia. - Definir geoteràpia i peloteràpia i enumerar-ne les propietats i tècniques d’aplicació. - Definir l’alta freqüència i enumerar-ne les característiques principals i les tècniques d’aplicació. - Enumerar i raonar les indicacions i contraindicacions de l’aplicació del fred i calor. - Considerar quina és la tècnica d’aplicació de la termoteràpia o crioteràpia més adequada per a cada àrea de tractament. - Considerar els riscos de l’aplicació de la termoteràpia i crioteràpia i evitar-los.
CONTINGUTS – PROGRAMA TEÒRIC TERMOTERÀPIA
Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 Termoteràpia
1.1 Concepte 1.2 Aspectes biofísics 1.3 L’agent calòric i l’estímul tèrmic 1.4 Efectes fisiològics locals i generals 1.5 Indicacions i contraindicacions generals 1.6 Modalitats de transmissió de calor
Tema 2 Termoteràpia d’aplicació general 2.1 Concepte 2.2 Modalitats 2.3 Efectes 2.4 Indicacions i contraindicacions
Tema 3 Termoteràpia d’aplicació local 3.1 Concepte 3.2 Modalitats descripció 3.3 Efectes terapèutics 3.4 Tècniques d’aplicació 3.5 Indicacions
Tema 4 Peloteràpia o geoteràpia 4.1 Concepte. 4.2 Propietats del fang. Tipus de peloides 4.3 Aplicacions. Indicacions i contraindicacions
Tema 5 Alta freqüència 5.1 Definició 5.2 Classificació 5.3 Efecte tèrmic 5.4 Mecanismes d’acció 5.5 Propietats i indicacions 5.6 Contraindicacions
Tema 6 Ones curtes 6.1 Definició 6.2 Producció 6.3 Efectes fisiològics i terapèutics 6.4 Tipus d’elèctrodes 6.5 Tècnica i dosificació 6.6 Indicacions 6.7 Contraindicacions 6.8 Ona curta pulsativa (diferències)
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 22 -
Guia docent
Tema 7 Microones
7.1 Definició 7.2 Producció 7.3 Efectes biològics i fisiològics 7.4 Aparell i tècnica 7.4.1 Components 7.4.2 Tipus d’irradiadors 7.4.3 Metodologia 7.5 Indicacions 7.6 Contraindicacions 7.7 Precaucions 7.8 Diferències respecte a l’ona curta
Tema 8 Helioteràpia i fototeràpia 8.1 Definició 8.2 Tipus d’helioteràpia 8.2.1 Helioteràpia 8.2.2 Teràpia per infraroig 8.2.3 Teràpia per ultraviolats 8.3 Característiques terapèutiques dels infrarojos 8.4 Indicacions. 8.5 Contraindicacions 8.6 Tècnica d’aplicació
Tema 9 Crioteràpia 9.1 Concepte. 9.2 Efectes fisiològics 9.3 Modalitats i tècniques 9.4 Indicacions i contraindicacions
METODOLOGIA
TERMOTERÀPIA Tipologia Descripció Sessió magistral Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula.
ATENCIÓ PERSONALITZADA TERMOTERÀPIA
Presencial Dimecres, de 12 h a 13 h, Hospital de Sant Joan (Unitat de Convalescènciai Cures Pal·liatives). Tel.: 977 310 300
Virtual eva.oliva@urv.net
AVALUACIÓ TERMOTERÀPIA
Tipologia Descripció % Sessió magistral S’avaluarà cada alumne mitjançant un examen teòric
tipus test. 100
FONTS D’INFORMACIÓ TERMOTERÀPIA
Bàsica ARAMBURU DE VEGA, C.; MUÑOZ, E.; IGUAL, C. Electroterapia, termoterapia e hidroterapia. Madrid: Síntesis, 1998. KNIGHT, K. L. Crioterapia. Rehabilitación de las lesiones en la práctica deportiva. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2000.
Complementària MARTÍNEZ, M.; PASTOR, J. M.; SENDRA, F. Manual de medicina física. Madrid: Harcourt Brace, 1998. LEHMANN, J. F., DE LATEUR, B. J. “Diatermia y terapéutica superficial con calor, láser y frío”. Dins F. H. Krusen et al., Medicina física y rehabilitación. Madrid: Panamericana, 1994, p. 295-380.
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 23 -
Guia docent
HIDROTERÀPIA
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
HIDROTERÀPIA - Enumerar les bases físiques de la hidroteràpia amb les seves aplicacions terapèutiques. - Identificar els efectes fisiològics i terapèutics de la hidroteràpia. - Descobrir les aigües mineromedicinals. - Explicar les diferents tècniques en hidroteràpia. - Descobrir l’exercici dins de l’aigua. - Aplicar correctament les diferents tècniques en hidroteràpia. - Aplicar correctament exercicis aquàtics segons les indicacions terapèutiques. - Col·locar adequadament el pacient i respectar les normes d’higiene postural.
CONTINGUTS – PROGRAMA TEÒRIC HIDROTERÀPIA
Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 Hidroteràpia
1.1 Concepte. Història 1.2 Fonaments físics i aplicació. Efectes fisiològics
Tema 2 Equipament i tècniques d’aplicació en hidroteràpia 2.1 Efectes terapèutics 2.2 Banys totals. Banys parcials. Banys alterns. Raig de pressió 2.3 Teràpies en piscines i tancs 2.4 Indicacions i contraindicacions
Tema 3 Hidrocinesiteràpia 3.1 Moviments i exercicis dins l’aigua. Progressió de l’exercici 3.2 Aplicació i exemples de les diferents tècniques 3.3 Indicacions i contraindicacions
Tema 4 Hidrologia mèdica 4.1 Concepte. Principals característiques i classificació de les aigües mineromedicinals 4.2 Indicacions i contraindicacions de les aigües mineromedicinals i de les cures balneàries 4.3 Concepte de balneoteràpia, talassoteràpia, crenoteràpia, helioteràpia i climatologia mèdica. Indicacions i contraindicacions
METODOLOGIA HIDROTERÀPIA
Tipologia Descripció Sessió magistral Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula.
ATENCIÓ PERSONALITZADA HIDROTERÀPIA
Presencial 16 h a 18 h, Hospital de Sant Joan (Unitat de Fisioteràpia). Tel.: 977 310300
Virtual gloria.bernal@urv.net
AVALUACIÓ HIDROTERÀPIA
Tipologia Descripció % Sessió magistral S’avaluarà cada alumne mitjançant un examen tipus test
de 20 preguntes. 100
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 24 -
Guia docent
FONTS D’INFORMACIÓ
HIDROTERÀPIA Bàsica MARTÍNEZ, M.; PASTOR, J. M. Manual de medicina física. Madrid: Harcourt
Brace, 1998. MOLINA, A. Rehabilitación: Fundamentos, técnicas y aplicación. Valladolid: Médica Europea, 1990. VIÑAS, F. Hidroterapia: La curación por el agua. Barcelona: Integral, 1994.
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 25 -
Guia docent
ELECTROTERÀPIA
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
ELECTROTERÀPIA - Diferenciar els efectes de les diferents tècniques d’electroteràpia sobre l’organisme. - Adquirir les bases teòriques per realitzar valoracions electrodiagnòstiques. - Definir el concepte d’electroteràpia. - Identificar els diferents tipus de corrents elèctrics i altres modalitats d’electroteràpia. - Enumerar els efectes terapèutics de cada modalitat d’electroteràpia. - Deduir quin és l’estat d’afectació del nervi mitjançant proves electrodiagnòstiques. - Executar correctament una prova electrodiagnòstica. - Identificar la modalitat d’electroteràpia adequada segons els seus efectes terapèutics. - Considerar els riscos que es deriven de la mala aplicació de les diferents modalitats de l’electroteràpia. - Considerar quina és la tècnica d’aplicació correcta (col·locació d’elèctrodes, etc.) i la dosi adequada per a l’ús terapèutic dels mitjans físics que s’estudien en aquesta unitat.
CONTINGUTS – PROGRAMA TEÒRIC ELECTROTERÀPIA
Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 Introducció
1.1 Història. 1.2 Definició d’electroteràpia 1.3 Definició de corrent elèctric 1.4 Definició d’estímul bioelèctric 1.5 Bases d’electricitat aplicades a electroteràpia 1.6 Paràmetres comuns als impulsos en els corrents de baixa freqüència 1.7 Tipus de corrents emprats en electroteràpia 1.7.1 Paràmetres que defineixen el corrent elèctric 1.7.2 Paràmetres que classifiquen el corrent elèctric 1.7.3 Classificació: - Segons la freqüència - Segons la polaritat - Segons la forma 1.8 Formes fonamentals d’aplicació del corrent elèctric en electroteràpia
Tema 2 Corrent galvànic 2.1 Definició 2.2 Fonts de producció 2.3 Aplicacions terapèutiques 2.4 Polaritat 2.5 Efectes fisicoquímics 2.6 Efectes fisiològics 2.7 Precaucions en aplicar corrents galvànic 2.8 Indicacions 2.9 Contraindicacions 2.10 Perills d’aplicació del corrent galvànic 2.11 Tècniques d’aplicació 2.12 Dosificació
Tema 3 Iontoforesi 3.1 Definició 3.2 Bases experimentals 3.3 Tècnica d’aplicació 3.3.1 Coneixements previs 3.3.2 Material necessari 3.3.3 Preparació i col·locació dels elèctrodes 3.3.4 Dosi i temps d’aplicació 3.3.5 Tècnica de Bourguignon 3.4 Productes més freqüentment utilitzats en iontoforesi 3.5 Exemple de tractament 3.6 Indicacions 3.7 Contraindicacions
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 26 -
Guia docent
Tema 4 Corrents excitomotors
4.1 Definició 4.2 Efecte excitomotor 4.3 Factors que influeixen la contracció muscular 4.4 Punts motors 4.5 Indicacions 4.6 Contraindicacions
Tema 5 Electrodiagnòstic 5.1 Definició 5.2 Objectius 5.3 Proves d’electrodiagnòstic 5.3.1 Corba I/T o corba d’impulsos rectangulars: - Introducció - Metodologia - Descripció de valors obtinguts i característiques que cal tenir en compte - Interpretació 5.3.2 Corba I/A o corba d’impulsos exponencials: - Introducció - Metodologia - Descripció de valors obtinguts i característiques que cal tenir en compte - Interpretació 5.3.3 Prova d’excitabilitat faràdica: - Introducció - Metodologia - Interpretació
Tema 6 Corrents exponencials 6.1 Definició i característiques 6.2 Paràmetres que cal tenir en compte per a una aplicació correcta 6.3 Tècnica d’aplicació 6.4 Indicacions i contraindicacions
Tema 7 Corrents faràdics i compensats 7.1 Definició. 7.2 Utilitat del corrent faràdic 7.3 Biofísica de la contracció muscular 7.4 Efectes biològics i fisiològics 7.5 Indicacions 7.6 Contraindicacions 7.7. Tècnica d’aplicació 7.7.1 Tècnica bipolar 7.7.2 Tècnica monopolar 7.7.3 Fases d’una sessió amb corrent faràdic 7.7.4 Determinació de la cronàxia
Tema 8 Estimulació russa 8.1 Definició i característiques 8.2 Indicacions 8.3 Riscos de l’electroestimulació
Tema 9 Corrents interferencials 9.1 Definicions. 9.1.1 Interferència 9.1.2 Corrent interferencial 9.1.3 Teràpia interferencial 9.2. Tècniques d’aplicació 9.3 Paràmetres 9.4 Tipus d’elèctrodes 9.5 Indicacions 9.6 Contraindicacions
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 27 -
Guia docent
Tema 10 Electroanalgèsia i TENS
10.1 Definició 10.2 Principis d’acció 10.3 Paràmetres 10.4 Tècniques o tipus d’estimulació: 10.4.1 E. convencional 10.4.2 E. de baixa freqüència 10.4.3 E. breu i intensa 10.4.4 E. burst 10.4.6 E. modulada 10.5 Aplicació d’elèctrodes 10.6 Indicacions 10.7 Contraindicacions
Tema 11 Teràpia per ultrasons (sonoteràpia) 10.1 Definició 10.2 Efectes fisiològics i terapèutics 10.3 Indicacions 10.4 Contraindicacions 10.5 Tècnica 10.6 Modalitats
Temes de treball
Documentació facilitada pel professor (del tema 12 al 17)
Tema 12 Corrent de Träbert 12.1 Definició 12.2 Efectes principals 12.3 Indicacions 12.4 Tècnica de tractament 12.5 Paràmetres
Tema 13 Corrents diadinàmics o modulats de Bernard 13.1 Definició 13.2 Classificació, modulacions o formes d’ona 13.3 Sensacions i efectes que produeixen 13.4 Elecció de les formes d’ona 13.5 Paràmetres 13.6 Indicacions 13.7 Tècniques d’aplicació 13.8 Tècniques segons patologies
Tema 14 Làser 14.1 Definició 14.2 Producció 14.3 Tipus de làser 14.4 Efectes biològics del làser terapèutic 14.5 Indicacions i contraindicacions 14.6 Tècnica
Tema 15 TEC 15.1 Definició 15.2 Efectes biològics 15.3 Tècnica d’aplicació 15.4 Indicacions 15.5 Contraindicacions
Tema 16 Magnetoteràpia 16.1 Definició i concepte 16.2 Bases 16.3 Modalitats 16.4 Indicacions
Tema 17 Bioretoalimentació (biofeedback) 17.1 Definició 17.2 Bases 17.3 Modalitats 17.4 Indicacions
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 28 -
Guia docent
METODOLOGIA
ELECTROTERÀPIA Tipologia Descripció Sessió magistral Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula. Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica
Demostració pràctica i repetició per part dels alumnes.
Treballs Quadern amb apunts que el professor facilitarà a l’alumne.
ATENCIÓ PERSONALITZADA ELECTROTERÀPIA
Presencial Dimecres, de 12 h a 13 h, Hospital de Sant Joan (Unitat de Convalescènciai Cures Pal·liatives). Tel.: 977 310 300
Virtual eva.oliva@urv.net
AVALUACIÓ ELECTROTERÀPIA
Tipologia Descripció % Classes teoricopràctiques a l’aula pràctica
S’avaluarà cada alumne mitjançant un examen pràctic. 50
Proves objectives de preguntes tipus test
Examen tipus test de 20 preguntes. 40
Treballs Exposició i treball. 10
FONTS D’INFORMACIÓ ELECTROTERÀPIA
Bàsica ARAMBURU DE VEGA, C.; MUÑOZ, E.; IGUAL, C. Electroterapia, termoterapia e hidroterapia. Madrid: Síntesis, 1998. CHANTRAINE, A.; GOBELET, C.; ZILTENER, J. L. Electroterapia. Encycl. Mèd. Chir. Kinésitherapie Medicine Physique. Réadaptacion; 26-145-A-10. París: Elsevier, 1998, p. 1-24 MARTÍNEZ, M., PASTOR, J. M.; SENDRA, F. Manual de medicina física. Madrid: Harcourt Brace, 1998. RODRÍGUEZ, J. M. Electroterapia en fisioterapia. Madrid: Panamericana, 2000.
Complementària
KHAN, J. Principios y práctica de la electroterapia. Barcelona: Jims, 1991. PLAJA, J. Manual de ultrasonoterapia. Barcelona: Masson, 1988. REIG, E. La estimulación eléctrica transcutánea. Madrid: Cardiva, 1993. REIG, E. Tratamiento del dolor con iontoforesis. Madrid: Cardiva, 1993. RODRÍGUEZ MARTÍN, J. M. Electroterapia de baja y media frecuencia. Madrid: Mandala, 1994. ZAUNER GUTMAN, A. Recientes avances en fisioterapia. Barcelona: Jims, 1993.
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 29 -
Guia docent
FÍSICA
OBJECTIUS D’APRENENTATGE (CONEIXEMENTS, HABILITATS, ACTITUDS)
FÍSICA - Definir les magnituds i unitats físiques utilitzades en fisioteràpia. - Explicar les relacions entre les magnituds que intervenen en els principis i teories físiques utilitzades. - Aplicar els principis i teories físiques a models senzills biomecànics i bioelèctrics. - Analitzar sistemes de forces en models biomecànics senzills en situació d’equilibri. - Descriure el comportament reològic dels principals teixits. - Identificar les magnituds físiques que intervenen en el cos humà tant en estat de repòs com d’exercici. - Analitzar les magnituds físiques que intervenen en els sistemes mecànics utilitzats en tècniques de fisioteràpia. - Descriure els sistemes de producció dels agents físics utilitzats en fisioteràpia. - Avaluar el conjunt de prestacions dels equips utilitzats en fisioteràpia a partir de les especificacions d’aquests equips. - Identificar les magnituds i unitats utilitzades en els equips productors d’agents físics i els seus mecanismes de control. - Identificar els riscos associats a la utilització d’agents físics en fisioteràpia. - Reconèixer els agents físics que intervenen en les tècniques, els seus mecanismes de control i els riscos associats. - Ésser conscient de les aportacions realitzades per altres disciplines a la fisioteràpia. - Mostrar interès per utilitzar amb precisió conceptes i relacions propis de la física. - Demanar l’ajut i col·laboració, en cas necessari, d’altres professionals qualificats en les tècniques i en el maneig dels agents físics.
CONTINGUTS - PROGRAMA TEÒRIC FÍSICA
Introducció Presentació. Física mèdica i fisioteràpia Tema 1 Vectors. Magnituds escalars i magnituds vectorials. Sistema Internacional
d’unitats (SI). Components d’un vector. Vectors lliures i vectors lliscants. Operacions amb vectors. Moment d’un vector respecte d’un punt. Exercicis
Tema 2 Estàtica. Equilibri translacional. Equilibri rotacional. Centre de gravetat. Estàtica aplicada al cos humà. Exercicis
Tema 3 Formes d’energia mecànica. Energia cinètica i energia potencial. Treball en translació i rotació. Exercicis
Tema 4 Reologia. Característiques i comportament del materials biològics. Propietats reològiques. Propietats de l’os, del cartílag i del teixit tou. Exercicis
Tema 5 Bases físiques de l’electroteràpia. Corrent elèctric. Tipus de corrent elèctric. Producció i control. Elèctrodes. Electricitat en el cos humà. Models elèctrics. Seguretat elèctrica. Exercicis
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 30 -
Guia docent
Tema 6 Ultrasons. Concepte. Producció. Propagació de l’onda ultrasònica en materials
biològics. Control del feix. Dosimetria. Riscos. Exercicis
Tema 7 Radiacions electromagnètiques: microones. Concepte. Producció. Interacció amb el material biològic. Control del feix. Riscos. Exercicis
Tema 8 Radiacions electromagnètiques: làser. Concepte. Producció. Paràmetres físics del feix. Control. Dosimetria. Riscos. Exercicis
CONTINGUTS - PROGRAMA PRÀCTIC FÍSICA
Bloc/tema/mòdul Descripció Problemes i exercicis
El 40% del temps assignat a la matèria es dedicarà al plantejament, discussió i resolució de problemes i exercicis prèviament proposats a l’alumne.
METODOLOGIA FÍSICA
Tipologia Descripció Activitats introductòries
Presentació genèrica de l’assignatura. Utilització de l’entorn virtual Moodle en l’assignatura.
Sessió magistral Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula. Problemes i exercicis
Discussió a l’aula de la resolució dels problemes i exercicis plantejats.
ATENCIÓ PERSONALITZADA FÍSICA
M. López
Unitat de física mèdica. Dilluns i dimarts de 10 h a 11 h. Edifici 4, planta 3.
AVALUACIÓ FÍSICA
Tipologia Descripció % Proves objectives test i preguntes curtes
Blocs temàtics.
50
Prova pràctica
Problemes i exercicis.
50
FONTS D’INFORMACIÓ FÍSICA
Bàsica PEDRAZA, M. L.; MIANGOLARRA, J. C.; DIAS, D.; RODRÍGUEZ, L. P. Física aplicada a las ciencias de la salud. Barcelona: Ed. Masson, 2000. RODRÍGUEZ MARTÍN, J. M. Electroterapia en fisioterapia. 2a ed. Madrid: Editorial Médica Panamericana, 2004. Apunts i material pràctic que es posarà a disposició de l’alumne.
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 31 -
Guia docent
PRÀCTIQUES HOSPITAL
OBJECTIUS D’APRENENTATGE PRÀCTIQUES HOSPITAL
- Aplicar els procediments adequats, corresponents a les diferents unitats temàtiques, per a la valoració de pacients de la unitat de fisioteràpia de l’hospital. - Col·locar adequadament el pacient i respectar les normes d’higiene postural (tant pel pacient com pel fisioterapeuta). - Mantenir una actitud d’aprenentatge i de millora (manifestar interès per allò que es fa). - Manifestar respecte, valoració i sensibilitat davant el treball en les pràctiques hospitalàries. - Mantenir una actitud de responsabilitat pel que fa als compromisos adquirits envers el pacient, ell mateix, els companys i el professorat.
CONTINGUTS PRÀCTIQUES HOSPITAL
Bloc/tema/mòdul Descripció Tema 1 Equipament i tècniques d’aplicació en hidroteràpia.
Banys totals. Banys parcials. Banys alterns. Raig de pressió. Teràpies en piscines i tancs
Tema 2 Aplicació de les diferents maniobres bàsiques del massatge clàssic Tema 3 Aplicació dels diferents mitjans de la termoteràpia Tema 4 Aplicació de l’electroteràpia
METODOLOGIA PRÀCTIQUES HOSPITAL
Tipologia Descripció Pràctiques hospital
Aplicació a casos pràctics reals. Treball que es demana a partir d’un cas pràctic.
ATENCIÓ PERSONALITZADA PRÀCTIQUES HOSPITAL
Presencial 16 h a 18 h, Hospital de Sant Joan (Unitat de Fisioteràpia). Tel.: 977 310300
Virtual gloria.bernal@urv.net, ara.@urv.net
AVALUACIÓ PRÀCTIQUES HOSPITAL
Tipologia Descripció % Pràctiques hospital Pràctiques hospital
S’avaluarà cada alumne mitjançant una fitxa. Correcció del treball.
100
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Ensenyament de Fisioteràpia - Curs 2005-2006 - 32 -