04/2016. SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'AJUNTAMENT PLE DEL DIA 18 D’ABRIL DE 2016.

A la Vila de Martorell, el dia 18 d’abril de 2016, essent les 20:05 hores, es reuneix l'AJUNTAMENT PLE, al Saló de Sessions de la Casa Consistorial, en sessió ordinaria presidida pel Sr. Alcalde, XAVIER FONOLLOSA I COMAS, i amb l'assistència dels Regidors senyors/es NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MÁRQUEZ ORTEGA, RAÚL ROZALÉN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS, SERGI CORRAL I BARÓN, FRANCISCO J. ARPAL MACIÀ i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ, assistits pel Secretari de la Corporació Sr. JAUME TRAMUNT I MONSONET, Oberta la sessió pel senyor Alcalde, a continuació es passa a l’exàmen dels diferents punts de l’ordre del dia, de conformitat amb el detall següent: 1. PRESA DE POSSESSIÓ DEL REGIDOR SENYOR ALBERT FERNÁNDEZ CLARAMUNT. S’ha rebut la credencial estesa per la Junta Electoral Central del regidor de l’Ajuntament de Martorell, senyor Albert Fernández Claramunt, pertanyent a la candidatura de Convergència i Unió, que substitueix a la regidora que va renunciar al seu càrrec, senyora Maria Mercè Morera Santafé. El senyor Albert Fernández Claramunt va presentar el dia 5 d’abril de 2016 les preceptives declaracions de béns patrimonials i de causes de possible incompatibilitat i d’activitats. Tot seguit, el secretari de la Corporació dóna lectura a la fórmula de jurament o promesa: “Jureu o prometeu per la vostra consciència i honor, complir fidelment les obligacions del càrrec de regidor de l’Ajuntament de Martorell amb lleialtat al Rei i al President de la Generalitat de Catalunya, i guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l’Estat i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.” El senyor Albert Fernández Claramunt respon: sí, prometo. El senyor alcalde dóna la benvinguda al nou regidor: Jo com alcalde sí que intervindré per donar la benvinguda al senyor Albert Fernández Claramunt, desitjar-li molta sort i molts encerts i bé, explicaré una miqueta que es tracta aquesta tasca de regidor, però, com que aquest regidor no és nou sinó que el que fa es una represa, per tant doncs que vagi molt bé.

1

I.- PART RESOLUTIVA

2. APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINARIA: 21 DE MARÇ DE 2016.

Es sotmet a aprovació l’acta corresponent a la sessió ordinària celebrada el dia 21 de març de 2016, la qual queda aprovada per 20 vots a favor dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERER, BELÉN LEIVA HERRERA, LLUÍS TOMÁS MORENO, REMEDIOS MARQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS, SERGI CORRAL I BARÓN, FRANCESC ARPAL MACIÀ i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ, i 1 abstenció formulada pel Sr. ALBERT FERNÁNDEZ I CLARAMUNT.

DICTÀMENS DE L’ÀREA ECONÒMICA, D’ORGANITZACIÓ I RÈGIM INTERIOR:

3. PROPOSTA D’APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ LES BASES

REGULADORES DE LES SUBVENCIONS PER AL FOMENT DE L’OCUPACIÓ AL MUNICIPI DE MARTORELL. (EXP. 1065/2016-G).

El senyor alcalde diu: Aquest punt el retirarem i la raó de la retirada del punt és que tal com vam quedar en la Comissió Informativa hi havia una de les bases que es modificaven que no quedava clar i el que fem és emplaçar-los a tots vostès, al regidor de Promoció Econòmica, la setmana vinent, després de Fira, els convocarà tots i cadascun dels portaveus perquè revisin aquesta, si no recordo malament, el punt més discrepant que va sortir a la Informativa era la base 8.2 i per tant, doncs, el que farem serà parlar-ne i el regidor els convocarà per la setmana vinent i en tot cas portaríem aquest punt a aprovació al ple del mes de maig. PROPOSTA INCLOSA EN L’ORDRE DEL DIA A L’EMPARA DE L’ARTICLE 82.3 DEL REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ, FUNCIONAMENT I RÈGIM JURÍDIC DE LES ENTITATS LOCALS. 4. PROPOSTA DE RATIFICACIÓ DEL DECRET DE L’ALCALDIA PEL QUAL ES PRORROGA EL TERMINI D’INGRÉS EN VOLUNTÀRIA DE LA TAXA PEL SERVEI DE CONSERVACIÓ DEL CEMENTIRI MUNICIPAL, CORRESPONENT A L’EXERCICI 2016. (EXP. 1754/2015-G).

Prèviament al seu debat i votació, es ratifica la inclusió d’aquesta proposta en l’ordre del dia del ple, per 16 vots a favor dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, ALBERT FERNÁNDEZ CLARAMUNT, LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MARQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS, SERGI CORRAL I BARÓN,i FRANCESC ARPAL MACIÀ, i 5 abstencions formulades pels senyors/es

2

JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ. El regidor Sr. Josep Casasayas hi intervé: Primer els hi he comentaré perquè hem tingut que posar aquest punt a l’ordre del dia d’aquesta manera després d’haver estat per decret d’alcaldia i ha estat tal com diu el mateix decret que el dia 14 d’abril era l’últim dia de càrrega d’aquest padró dintre dels ordinadors de la Diputació i per tant, el ple que se celebrava avui dia 18 d’abril, no hi havia manera d’aprovar-ho per després fer la càrrega. La càrrega la demana la Diputació i tenia que ser el 14 d’abril. Que és el que ens ha passat en aquest cas? La informació de la taxa del cementiri es traspassa des de l’Ajuntament a la Diputació, per tant, s’han d’entendre l’ordinador de l’Ajuntament i l’ordinador de la Diputació. En aquest cas hi ha hagut un problema que l’han detectat posteriorment, que la informació que des de l’Ajuntament s’enviava a la Diputació i després imprimia la Diputació hi havia alguns errors, per tant, en vista de què van sorgir alguns errors i algunes persones van venir a reclamar aquí a l’Ajuntament es va procedir a revisar tota aquesta càrrega, tornar a fer la càrrega a la Diputació i ara torna a sortir els rebuts de la taxa de cementiri. Per tant, en aquest cas, el que fem per no perjudicar els contribuents és allargar un mes més el període de voluntària per poder pagar la taxa de cementiri municipal. La regidora Sra. Raquel Pérez diu: Bona tarda a tothom i si m’ho permet el senyor alcalde faré una petita introducció d’una cosa que volia dir. Primer de tot, i esperava que ho fes vostè, però com que no ho ha fet ho dic jo. Des del nostre grup municipal Som Martorell expressem el nostre sentit condol a la família de la víctima de Sant Feliu de Llobregat, assassinada pel seu exmarit fa pocs dies, i també mostrem el nostre contundent rebuig a qualsevol tipologia de violència masclista i també el nostre condol per l’assassinat d’una nena de 4 anys, presumptament a mans de la seva mare, a Sant Boi de Llobregat i en segon lloc, donar la benvinguda al nou regidor, amb l’Albert Fernández. En quan aquest punt si que volia comentar si no hi ha traspàs de cap altra taxa més de cara a la Diputació si no només és aquesta o si hi ha alguna altra cosa més. El Sr. Alcalde diu: Bé, com veu, sempre li permeto tot allò que em demana però li anava a dir que això ho deixàvem pel final del ple, tant aquest com, ja que he encetat aquest tema, doncs també mostrar el nostre condol pel familiar d’una noia que ens treballa a la residència de gent gran i que ha estat víctima dels terratrèmols d’Equador, per tant, també volíem fer a banda del que vostè ha esmentat, doncs també volíem mostrar aquest condol però ho deixàvem pel final del ple, vostè s’ha avançat, cap problema, ho fem, i entenc que ho fem en nom de tot el Consistori. El regidor Sr. Francisco J. Arpal diu: Bona tarda a tothom. Bé, en primer lloc, en nom del grup Popular i en el meu propi donar la benvinguda a l’Albert Fernández com a regidor, una vegada més, de l’Ajuntament de Martorell. D’altra banda, doncs considerem adient doncs aquesta moratòria d’un mes més ja que hi ha hagut aquest tipus d’enrenou entre els ordinadors de l’Ajuntament i de la Diputació doncs perquè no hi hagi cap problema doncs perquè els ciutadans de Martorell puguin fer efectiu el seu pagament de la taxa de cementiri. Gràcies.

3

El regidor Sr. José A. Simón diu: El nostre grup en aquest punt de l’ordre del dia s’abstindrà, donat que si no recordem malament quan es va parlar del tema de l’IBI en concret, nosaltres li vam demanar al regidor Casasayas una modificació del calendari, li vam dir de passar de tres a quatre terminis i em sembla recordar que la seva resposta va dir que no es podia modificar el calendari perquè ja estava tancat, ara veiem que si hi ha possibilitat de modificar aquest calendari, així ho vam entendre, si no va ser així ho aclarim. Estem d’acord amb aquesta modificació però ens abstindrem per la manera com s’ha fet. Gràcies. El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Bona tarda a tothom. Nosaltres en aquest punt, coincidim, no ens assembla malament que s’hagi ajornat fins al juny aquest pagament però si que agafant una mica també vam defensar en el seu dia el calendari en quatre terminis. Jo recordo que el regidor va dir és possible però no és convenient, és les paraules que va explicar més o menys, per tant, bé, nosaltres ens sembla bé i votarem a favor però si que volíem fer esment de què en aquella ocasió no va poder fer-se, en aquest cas sí. Igual que en aquella ocasió ens hagués agradat que s’hagués fet, doncs, és clar, si això es fa ja ens assembla bé. El regidor Sr. Josep Casasayas respon: Quan va haver-hi el debat de pagar en tres o quatre vegades l’IBI, el què els hi vaig dir, em sembla que van ser en el grup Socialista, i ens van presentar un calendari on es veia que coincidien uns pagaments i altres i llavor vam dir, escolti’m podem fer els quatre períodes però llavors coincidiríem dos pagaments, no és que no es pogués fer sinó que coincidien, perquè no podem posar al cobrament els tributs aproximadament fins al mes de març al mes d’abril, per tant, ens queden nou mesos només per tots aquests tributs, amb lo qual vam estar mirant la manera d’encabir-ho i no era possible. L’Ajuntament tant li fa fer-ho en quatre termini com a tres. Ara mateix tot això ens ho està fent, la gestió ens la està fent la Diputació i si ells no posen problemes nosaltres tampoc, sempre que puguem preveure que no coincideixin dos pagaments importants en una mateixa data. Per això els hi dic precisament aquest any ens ho vam mirar, no, ja fa dos anys ens ho vam mirar molt bé perquè un veí ens va dir: Escolti’m, sóc una persona jubilada i m’ha tocat pagar, el gual m’ha tocat pagar – no sé que era – tres o quatre coses que li venien en el mateix mes, i ens va demanar que ho canviéssim, per tant, en aquest cas va ser per aquest motiu. En quan a si hi ha altres tributs, sí, hi ha altres tributs però l’error s’ha comés en aquest que és una taxa -no és un tribut, no és un impost, és una taxa- s’ha comés en aquesta taxa, cosa que és bastant difícil de comprendre perquè es va fer el mateix procediment que l’any anterior i l’any anterior va anar bé per tant és difícil de comprendre, els informàtics han dit que han trobat que havia passat, cosa que encara desconec que havia passat però que era el mateix procediment que l’any anterior, tot i que era el mateix procediment que l’any anterior, tot i que aquest any no ha anat bé l’any passat si que havia anat. Són aquestes coses que no, ens explicaran els informàtics que havia passat. Gràcies. La regidora Sra. Raquel Pérez en un segon torn d’intervencions diu el següent:Sí, per això que diu el senyor Casasayas, jo per l’experiència que tinc a Cornellà, estan preparant aquest any per l’any següent fer el fraccionament dels ciutadans que vulguin fins a un any, o sigui, pagaments mensuals. Ho dic per si hi ha previsió abans de fer-

4

ho preparar, no per aquest any sinó per l’any següent, poder domiciliar o bé en fraccionaments de tres pagaments o d’un any i crec que ja està. Gràcies. El regidor Sr. Jose A. Simón diu: Senyor Casasayas jo també li convido a la possibilitat d’intentar noves formules, mirem lo que hi ha fora o si hi ha altres possibilitats, per intentar aquests períodes de pagament allargar-ho el màxim de temps possible, ja de cara al 2017, però mirem totes les possibilitats que tenim amb un any vista per intentar que aquests tributs que són més costosos, doncs la gent els pugui pagar el més còmodament possible. El Sr. Alcalde diu: No hi ha més intervencions? Passaríem doncs el punt a votació. De fet, abans de passar el punt a votació com que veig que el tema del calendari dels tributs a tots els grups els preocupa, jo el que els hi proposo i també al regidor d’Hisenda és que per l’any vinent, amb temps, puguem fer un reunió amb tots els portaveus dels grups municipals i mirem tècnicament quina és la millor possibilitat per fer el calendari, perquè el calendari en definitiva si és possible doncs fem-ho de manera que creiem tots o que ho puguem arribar a consensuar. No tenim cap inconvenient per part de l’equip de govern, això sí, sabem vostès que sempre tenen que estar les ordenances, el calendari, etc, aprovat abans de l’entrada en vigor del propi exercici, per tant ara que tenim bastant de temps doncs perquè repeteixo, crec que són temes de matis però que es poden salvar, per tant això el regidor d’Hisenda hi accedirà i per tant, faran aquesta reunió per parlar bàsicament del calendari. Es sotmet a aprovació la proposta que queda aprovada per 17 vots a favor dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERER, BELÉN LEIVA HERRERA, ALBERT FERNÁNDEZ I CLARAMUNT, LLUÍS TOMÁS MORENO, REMEDIOS MARQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS, SERGI CORRAL I BARÓN, FRANCESC ARPAL MACIÀ, i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ, i 4 abstencións formulades pels senyors/es JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, I ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ. Per decret de l’alcaldia núm. 480/2016, de 13 d’abril, es va dictar la següent resolució:

“DECRET En sessió plenària celebrada el dia 16 de novembre de 2015 es van aprovar els terminis d’ingrés en període voluntari dels deutes de venciment periòdic i notificació col·lectiva corresponents a l’exercici 2016. S’ha detectat un error important en la generació del fitxer informàtic del padró de la Taxa pel servei de conservació del cementiri municipal, que incideix en les domiciliacions bancàries dels contribuents. Per acord plenari adoptat en sessió celebrada el 17 de març de 2014 es va delegar a favor de la Diputació de Barcelona, mitjançant el seu Organisme de Gestió Tributària, entre d’altres, l’exercici de les competències de recaptació de la Taxa pel servei de conservació del cementiri municipal.

5

Per tal de solucionar aquesta problemàtica, l’Organisme de Gestió Tributària ha de substituir el fitxer original per un de nou que contingui les dades correctes. La complexitat de les tasques a realitzar fa que sigui convenient prorrogar els terminis d’ingrés. D’aquesta manera es podrà emetre correctament el padró i garantir els drets d’informació i notificació a tots els contribuents, tant els que han optat per la domiciliació bancària dels rebuts, com els que no ho han fet. El darrer dia que té l’Organisme de Gestió Tributària per introduir modificacions en els padrons fiscals carregats informàticament és el 14 d’abril de 2016. Per aquesta raó, no es pot esperar a la celebració de la propera sessió plenària, prevista per al dia 18 d’abril d’enguany. En conseqüència,

HE RESOLT Primer.- Prorrogar fins al dia 6 de juny de 2016 el termini d’ingrés en període voluntari dels deutes corresponents a la Taxa pel servei de conservació del cementiri municipal. Per tant, el període de cobrament passarà a ser el següent: del 2 de març al 6 de juny de 2016. Segon.- Sotmetre aquesta resolució a la ratificació del ple de l’Ajuntament. Tercer.- Notificar aquesta resolució a l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, així com als departaments municipals d’intervenció i tresoreria” En conseqüència, es proposa al ple l’adopció del següent acord: Primer.- Ratificar el decret de l’alcaldia núm. 480/2016, de 13 d’abril, més amunt transcrit. Segon.- Notificar aquest acord a l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona.

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ I MOCIONS DELS GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS:

5. MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS DEL PSC-CP, CiU, ERC, PP i SOM

MARTORELL EN RELACIÓ A LA GESTIÓ DEL PROGRAMA DE TURISME SOCIAL DE L’IMSERSO.

El regidor Lluís Tomàs diu: Bé, senyor alcalde, la passaré a llegir, lo que si li

demanaria es que tot i que estem satisfets pel consens que hi ha hagut, les que vam presentar nosaltres, en aquest cas com primer grup proponent, les voldríem llegir nosaltres si no li sembla malament.

El Sr. Alcalde diu: El que li he explicat abans, aquí les mocions les presenten una

sèrie de grups i quan són tots els grups els que les presenten doncs haig de dir a alguns dels grups que la llegeixi, no tinc cap inconvenient en què si vostès llegir les seves jo ho feia precisament perquè altres grup, no només els de govern, sinó altres grups, que com que també s’hi ha sumat podíem llegir el text, si vostès volen llegir aquelles que van vostès portar originàriament doncs cap problema, tenint en compte

6

que el text com vostè sap, i em sembla que és una gran pràctica, s’ha consensuat amb aportacions dels diferents grups, per tant, faci la lectura senyor Tomàs.

El regidor Lluís Tomàs llegeix la moció: “Atès que l'any 2015 es van presentar al concurs per a la gestió del Programa de

Turisme Social de l' Institut de Majors i Serveis Socials (IMSERSO) les empreses Mundosenior (UTE formada per Viatges Halcón i Viatges Barceló), Mundiplan (UTE formada per Iberia, Alsa, Gowaii i IAG) i Logitravel.

Atès que a Mundosenior se li van adjudicar els tres paquets del concurs: Costa

Peninsular, Canàries i Balears, i Turisme d'Interior. Atès que Mundiplan va presentar un recurs davant el Tribunal Administratiu Central

de Recursos Contractuals en referència a l'adjudicació del Lot 2 (Canàries i Balears) i aquest va donar la raó a Mundiplan, anul•lant l'adjudicació de la gestió dels viatges del Lot 2 a Mundosenior.

Atès que aquestes incidències en el procediment administratiu ha comportat que la

programació dels viatges de l'IMSERSO s'hagi fet amb un retard considerable el que ha impactat de manera negativa en la gestió dels mateixos.

Atès que, en les darreres setmanes, moltes persones grans que havien triat les

Canàries com a primer destí turístic, estan veient com els seus viatges són anul•lats de manera precipitada i sense donar cap tipus d'explicació.

Atès que des del Grups Municipals PSC-CP, CiU, ERC, PP i SOM Martorell ens

solidaritzem amb les persones grans que s'estan veient afectades per aquestes decisions i proposem al Ple de l’Ajuntament de Martorell els acords següents:

1. Exigir al Govern de l'Estat la màxima transparència sobre el procediment

administratiu utilitzat en la gestió dels concursos públics relatius al Programa de Turisme Social de l'IMSERSO.

2. Instar al Govern de l'Estat a què penalitzi a l'empresa Mundiplan per

incompliment de contracte, en funció de l'estipulat al mateix. 3. Exigir a l'empresa Mundiplan que retorni a les persones afectades els diners

avançats amb la conseqüent indemnització per anul·lació del servei. 4. Informar al Síndic de Greuges per a què es coordini amb el Defensor del Poble i

pugui fer el seguiment de la devolució dels diners de les persones afectades. 5. Comunicar els acords al Congrés dels Diputats, el Parlament de Catalunya, Al

Consell Comarcal , Esplais de Gent Gran de Martorell, i a les entitats municipalistes.” El regidor Sr. Jose A. Simón diu:Entenem que si el Tribunal va donar la raó a

l’empresa Mundiplan, llavors entenem que el concurs no complia per la qual cosa l’Estat ha de respondre i fer-se càrrec de tot això, o sigui que recolzem la seva moció. Gràcies.

7

El regidor Sr. Francisco J. Arpal diu: Bé, tal com s’ha dit a la moció, és cert que

hi hagut un enrenou important amb els viatges de l’IMSERSO del 2015 al 2016. El fet de què el touroperadorMundiplan presentés el recurs al Tribunal Administratiu i aquest doncs, li donés la raó, va fer doncs que tot el procés es retrasés. D’altra banda, amb el tema de Canarias el que va succeir va ser que els hotels estaven ja contractats però en canvi no estaven pagats per l’empresa Mundiplan, i alguns hotelets davant l’incertesa al saber que hi havia hagut, ho havien portat als tribunals i tal doncs van optar per vendre aquestes places que ja estaven reservades a altres touroperadors europeus que tot i havent estat un enrenou per aquestes persones la veritat és que Mundiplan ha realitzat les cancel·lacions aplicant la normativa vigent que marca la Llei General per la Defensa dels Consumidors i Usuaris. Mundiplan ha donat tres alternatives a les persones afectades:

- La cancel·lació del viatge amb la devolució dels diners, per tant, tota persona que ha volgut que se li retornessin els diners se li han retornat cancel·lant el viatge.

- Poder canviar de data mantenint el destí. - O d’altra banda canviar el viatge de Canàries a les Illes Balears.

Per tant, en aquest cas exigir al Govern de l’Estat la màxima transparència sobre el procediment administratiu utilitzat per l’IMSERSO, evidentment que sí, però clar no es pot permetre que una altra vegada torni a haver-hi com en aquest any, una guerra entre touroperadors, però clar el que no se li pot demanar – encara que estigui a la moció – al Govern de l’Estat, és penalitzar a l’empresa Mundiplan perquè agradi o no doncs està complint la legalitat amb el tema de les cancel·lacions al donar les tres alternatives que abans he esmentat a les persones afectades. El que si hem de demanar és que per l’IMSERSO d’aquest any 2016-2017 doncs evidentment no torni a succeir el mateix que ha succeït aquest any. Gràcies. El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Bé, la moció, com ja s’ha llegit en el text, ve motivada perquè en els darrers mesos s’han denunciat múltiples incidències a la gestió del programa com canvis de vols, hotels, greuges econòmics i fins i tot cancel·lacions de darrera hora. Són molts els afectes, les afectades, per una gestió que deixa els usuaris, pensem nosaltres al nostre grup, desemparats i indefensos. Denunciem la manca de resposta en aquest cas de l’IMSERSO que no ha donat cap solució ni resposta a les persones que han expressat el seu malestar davant els repetits problemes que l’empresa Mundiplan, que té adjudicada com dèiem abans el lot 2 corresponent als viatges a Canàries i Balears, ha ocasionat als usuaris d’aquest programa, per tant aquest és el sentit de la moció i espero que tots els grups la puguin recolzar. Gràcies senyor alcalde. La regidora Sra. Núria Canal diu: Bona tarda a tothom. Efectivament el nostre Grup Municipal s’adhereix en aquesta moció. Entenem que el programa de turisme social de l’IMSERSO, de l’Institut de Majors i Serveis Socials té una finalitat molt concreta, creiem en aquest programa, és un instrument que ja s’ha demostrat que serveix per promocionar l’envelliment actiu i saludable entre la població gran. En concret també i parlant de xifres a Catalunya doncs hi ha hagut més de 126.000 persones que han tingut accés a una oferta de places, això és important, més de

8

500.000 s’han pogut beneficiar també al llarg dels anys i això cal posar-ho en valor, però és cert doncs que actualment ara aquesta no prestació de serveis està provocant un greuge entre la població gran. Una vegada van poder comprar de l’oferta de places que hi havia, és cert que no se’ls hi ha prestat aquest servei; és cert que molts viatges han estat denegats tres dies abans de la sortida causant evidentment un greuge i un perjudici, en aquest cas per l’empresa Multiplan que va signar en el seu dia, en concret el 17 de novembre del 2015 va signar un contracte amb l’IMSERSO, amb una sèrie de condicions i requisits doncs que evidentment la seva obligació era el seu compliment. També és cert que des de l’IMSERSO se’s hi ha reclamat aquest compliment amb data 21 de gener però el que si és cert és que necessitem que compleixin, necessitem doncs que donin respostes en aquesta gent gran i és per tot això que instem doncs a l’IMSERSO que continuï portant a terme totes aquestes actuacions necessàries amb fermesa, amb rigor, amb insistència per exercir a la UTE Mundiplan, que recordem és una unió de quatre empreses, que doni compliment doncs a les condicions del contracte que va signar l’any passat i poder complir amb aquest objectiu del programa que no és altre que promocionar doncs aquest envelliment actiu i saludable entre la gent gran. Gràcies. Sotmesa la moció a votació, aquesta s’aprova per unanimitat dels assistents.

“Atès que l'any 2015 es van presentar al concurs per a la gestió del Programa de

Turisme Social de l' Institut de Majors i Serveis Socials (IMSERSO) les empreses Mundosenior (UTE formada per Viatges Halcón i Viatges Barceló), Mundiplan (UTE formada per Iberia, Alsa, Gowaii i IAG) i Logitravel.

Atès que a Mundosenior se li van adjudicar els tres paquets del concurs: Costa

Peninsular, Canàries i Balears, i Turisme d'Interior. Atès que Mundiplan va presentar un recurs davant el Tribunal Administratiu Central

de Recursos Contractuals en referència a l'adjudicació del Lot 2 (Canàries i Balears) i aquest va donar la raó a Mundiplan, anul•lant l'adjudicació de la gestió dels viatges del Lot 2 a Mundosenior.

Atès que aquestes incidències en el procediment administratiu ha comportat que la

programació dels viatges de l'IMSERSO s'hagi fet amb un retard considerable el que ha impactat de manera negativa en la gestió dels mateixos.

Atès que, en les darreres setmanes, moltes persones grans que havien triat les

Canàries com a primer destí turístic, estan veient com els seus viatges són anul•lats de manera precipitada i sense donar cap tipus d'explicació.

Atès que des del Grups Municipals PSC-CP, CiU, ERC, PP i SOM Martorell ens

solidaritzem amb les persones grans que s'estan veient afectades per aquestes decisions i proposem al Ple de l’Ajuntament de Martorell els acords següents:

1. Exigir al Govern de l'Estat la màxima transparència sobre el procediment

administratiu utilitzat en la gestió dels concursos públics relatius al Programa de Turisme Social de l'IMSERSO.

9

2. Instar al Govern de l'Estat a què penalitzi a l'empresa Mundiplan per

incompliment de contracte, en funció de l'estipulat al mateix. 3. Exigir a l'empresa Mundiplan que retorni a les persones afectades els diners

avançats amb la conseqüent indemnització per anul·lació del servei. 4. Informar al Síndic de Greuges per a què es coordini amb el Defensor del Poble i

pugui fer el seguiment de la devolució dels diners de les persones afectades. 5. Comunicar els acords al Congrés dels Diputats, el Parlament de Catalunya, Al

Consell Comarcal , Esplais de Gent Gran de Martorell, i a les entitats municipalistes.”

6. MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS DEL PSC-CP, CiU, ERC, MOVEM MARTORELL-ENTESA, PP I SOM MARTORELL PER RECLAMAR A LA GENERALITAT DE CATALUNYA EL RECONEIXEMENT I PAGAMENT DEL DEUTE AMB L’AJUNTAMENT DE MARTORELL I PMSAPM.

El regidor Lluís Tomàs llegeix els acords de la moció:

“Primer.- Instar a la Generalitat de Catalunya a fer efectius de manera prioritària els pagaments pendents reconeguts amb l’Ajuntament de Martorell i PMSAPM. Segon.- Instar al Govern de l’Estat a reconèixer el dèficit fiscal que pateix Catalunya , a pagar a la Generalitat de Catalunya els deutes de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, del Fons de Competitivitat i de les diferents lleis, reglaments i sentències que afecten el desenvolupament de les serves competències, especialment en matèria sanitària, social i educativa. Tercer.- Instar al Govern de l’Estat a renovar el model de finançament de la Generalitat, caducat y pendent de revisió des de 2014, i establir uns mecanismes de provisió de liquiditat justos, amb el quals Catalunya rebi les transferències pressupostàries adients a la seva capacitat de generació d’ingressos i suficient per a cobrir la despesa en serveis públics essencials i transferències als municipis. Quart.- Instar a la Generalitat de Catalunya a reconèixer els deutes no reconeguts que té amb l’Ajuntament de Martorell i PMSAPM a planificar una data de pagament. Cinquè.- Incorporar el deute pendent als ajuntaments de Catalunya per municipi al denominat “portal de la transparència” de la Generalitat de Catalunya.

10

Sisè.- Instar al govern Espanyol a fer efectiu abans que acabi l’any 2016 el deute pendent que té amb la Generalitat de Catalunya, per poder facilitar el pagament de la Generalitat amb el món local. Setè.- Traslladar aquesta moció a la conselleria d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, a la totalitat dels Grups del Parlament de Catalunya, a la presidència del Parlament, al Ministeri d’Economia i Competitivitat, al Ministeri d’hisenda i Administracions Públiques i als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats.”

La regidora Sra. Raquel Pérez diu: A veure, jo haig de fer un petit parèntesi perquè he d’explicar una cosa del tema de les mocions. A dins de SOM Martorell ens he plantejat seriosament que passa amb el tema de les mocions perquè el que estem veiem és que si que moltes vegades anem aprovant i dediquem molt de temps al tema mocions però realment no sé quin sentit tenen les mocions, llavors li volíem explicar que portem deu mesos a l’Ajuntament i observem que la seva obligació de compliment és la que és, l’obligació de la moció és la que és, només de voluntat política. Fent un repàs històric de les mocions aprovades – en tenim la tira i després posaré un petit exemple – s’observa la total inutilitat de les mateixes ja que hi ha una infinitat de mocions que estan aparcades o simplement arxivades i no observem cap voluntat que des del govern de l’Ajuntament, de posar tota la força i complir amb el signat en el Ple. Per tant les mocions no deixa de ser una exposició d’intencions polítiques sense cap valor, i són utilitzades com a eina publicitària. Les que són de posicionament polític es compleixen però les que són de caràcter social municipal no, deixen molt a desitjar. Per tant el nostre grup s’aparta d’aquesta vella política i opta per no presentar mocions. Nosaltres ja fa tres o quatre plens que no presentem cap moció tret de que no siguin absolutament necessàries per al municipi i que tinguin un seguiment posterior a la seva execució, i vull posar un exemple.. El Sr. Alcalde intervé: Perdoni un segon senyora Pérez, és que el que diu em sembla que no és del tot correcte perquè aquesta moció també la presenta vostè. La Sra. Raquel Pérez diu: Si El Sr. Alcalde diu: Ah, com que diu que no presenta mocions La Sra. Pérez diu: Jo m’he adherit a aquesta moció però jo no la presento com a grup. El Sr. Alcalde diu: Aviam, perquè aquí potser hi ha una petita confusió, però qualsevol Grup Municipal pot o adherir a la moció i per tant quan s’adhereix és coautor i per tant copresenta la moció amb la resta de grups municipals, o pot tenir un posicionament en el ple de estar a favor, en contra o abstenir-se, però quan un Grup subscriu la moció quan es presenta hi ha el nom del Grup Municipal, aquella moció és presentada per aquell Grup Municipal. És un tema bàsicament formal, ja entenc el que vol dir, que vostè no ha tingut intenció directa de proposar la moció però si s’adhereix i per tant l’entra com a tal és coautora d’aquesta moció amb la resta de Grups que la presenten. La Sra. Pérez diu: Sí, sí, això ho entenc.

11

El Sr. Alcalde diu: No, només és l’aclariment perquè ho ha dit de manera tant rotunda que vostè no presenta cap moció. La Sra. Pérez diu: No, li he dit que no tindrem la iniciativa de presentar. El Sr. Alcalde diu: En aquest ple n’hi ha quatre presentades per vostè, crec. La Sra. Pérez diu: Però vostè que ha estat a la Junta de Portaveus anterior, i la del mes anterior i la del mes anterior, sap perfectament que no hi ha hagut iniciativa per part de SOM de presentar més mocions per tot això que li estic explicant. Jo crec que és bo també saber perquè no ho fem. Estarem d’acord amb les mocions que estiguem d’acord, ens adherirem o votarem a favor o ens abstindrem però no tindrem aquesta iniciativa fins que no tinguem realment una garantia de que tot això es porta a terme. I ara vull posar un petit exemple perquè avui he tingut un follón aquí prou important. Data 17/03/2014, sanció dels immobles permanentment desocupats propietat d’entitats financeres, i aquí en aquesta moció es van agafar una sèrie d’acords no? Actualitzar si s’escau el Pla Municipal d’Habitatge, que contempli, reguli degudament les mesures per evitar la desocupació permanent; elaborar i aprovar programes d’inspecció a fi de detectar, comprovar i registrar els immobles que es troben en situació permanent de desocupació, que són propietat d’entitats financeres o les seves immobiliàries; iniciar un procediment sancionador per infracció molt greu en cas de què es mantingui la desocupació de l’habitatge un cop esgotat el termini atorgat, com a corregir la situació tal com preveu l’article 123; donar la possibilitat de què les entitats financeres amb habitatges buits perquè tanquin acords amb l’Oficina Local d’Habitatge de Martorell a l’efecte de què aquests habitatges siguin cedits per l’Oficina Local d’Habitatge perquè es procedeixi a l’arrendament amb rendes assequibles i garanties pels seus propietaris i arrendataris entre d’altres. I ara vull recordar el que va dir el senyor Bargués en aquesta moció, el senyor Bargués va dir que estava molt content i que era molt encoratjador poder fer aquest tipus de mocions on hi ha un quòrum total i afecta a un dret bàsic, a un dret que és garantir i reconèixer el dret de l’habitatge, un dret reconegut tant constitucional com internacionalment i dic constitucional perquè des de 1919 que la Constitució de Weimar ja descrivia que la propietat obliga i que el seu ús ha de construir un servei al bé comú. Aquest dret derivat del principi d’estat social i reconeixement de la funció social i de la propietat és bàsic per recordar que no és una cosa moderna de fa dos dies, corregir aquest desequilibri entre les dificultats d’accés a la vivenda i al parc d’habitatge desocupat. És la voluntat d’aquesta moció i per això a part de recolzar-la em fa molta il·lusió que sigui un acord conjunt. El que vull dir amb tot això és que el senyor Bargués és el responsable d’Habitatge actualment, fa deu mesos que està al govern i ara si té possibilitats de fer coses i jo no sé si vostès han sancionat realment alguna entitat, si han arribat a acords amb els pisos que estan buits amb l’Oficina Local d’Habitatge, en fi, en resum el que vull expressar és que les mocions si no es fan no tenen cap valor i jo no jugaré a aquesta política de fer veure que estem adherits, que estem d’acord, tots estem socialment molt compromesos i a l’hora de la veritat quan podem fer això efectiu no ho fem. Només era això, gràcies.

12

El Sr. Alcalde diu: Moltes gràcies senyora Pérez però vostè em fa agafar una mica, com li diria, com si fos el profe dolent que sempre renya, i a mi no m’agrada tenir aquest rol però li explicaré. Senyora Pérez fixi’s que jo li he deixat que s’esplaï tot el què vostè volgués en aquest punt, però en aquest punt no estem parlant ni del deute hipotecari, ni dels habitatges buits, ni de les sancions a les entitats financeres que tenen pisos buits, no estem parlant d’això. La moció és molt concreta, estem parlant de reclamar el deute de la Generalitat de Catalunya cap a l’Ajuntament de Martorell i al Patronat. Jo he deixat que s’esplaï però només li demano, no que no s’expressi però que s’expressi en el lloc on toca. Si vostè volia fer això que ha fet avui i dir, escolti jo crec que les mocions no serveixen per gran cosa, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla i que no estem socialment, com ho ha dit? Com? Compromesos, exacte, no em sortia la paraula. Doncs això vostè ho pot dir en el lloc on toca, que és el lloc de precs, en la fase de control té un prec i vostè pot pregar tot el que cregui, però clar, en un punt ordinari com és aquest, home, parlem d’un tema concret, que es reclamar el deute que la Generalitat de Catalunya té cap envers nosaltres, per tant, aprofitar allà un punt i allò “como que el Pisuergapasa por Valladolid”doncs jo deixo anar la meva parrafada, home jo li prego senyora Pérez amb tot el respecte i si vol carinyo del món, no, no cal? Doncs goiti, amb tot el respecte del món li demano que ho faci allà on toca, vostè expressi tot allò que cregui però allà on toca. Molt bé senyora Pérez, només li he fet aquesta apreciació, d’acord? Gràcies. El regidor senyor Francisco J. Arpal diu: Bé, sí és cert que es presenten moltes mocions que simplement són intencions polítiques però que en canvi no tenim cap mena de competència, avui mateix aquí els diferents Grups Municipals en presentem set i d’aquestes set cinc no són competència nostra, però bueno, s’han presentat, en parlarem tot lo que en vulguem però no anirà en lloc lo que direm, però bueno ja que hi són en parlarem. Bé, referent a aquesta els municipis es evident que són les administracions més properes als nostres ciutadans, són per tant les administracions que coneixen millor els problemes reals de la gent i en molts aspectes des d’on es poden gestionar millor les competències que tenen relació amb el benestar de la ciutadania. Aquest paper l’ha assumit el món local català sense cap tipus de recolzament per part del Govern de la Generalitat, que és qui realment té la competència exclusiva en polítiques socials i el que té la clau per poder transferir als ajuntaments els recursos necessaris perquè aquestes polítiques simplement tenen garantia de qualitat. Aquesta situació s’ha agreujat en els darrers anys i molt especialment en les dues darreres legislatures del Parlament de Catalunya donat l’elevat deute de la Generalitat de Catalunya amb el món local entre altres. A aquesta situació s’han de sumar continuades retallades que ha anat aplicant el Govern de la Generalitat al món local pel manteniment de serveis essencials pels ciutadans que han hagut d’assumir els propis ajuntaments, com són les retallades tant del Fons de Cooperació Local o el PUOSCque es va reduir només en dos anys un setanta-tres per cent. Tot plegat ha afectat de manera molt negativa i de manera especifica a les polítiques socials, polítiques en la que – com he dit abans – la Generalitat té competència plena. Totes aquestes retallades de la Generalitat han afectat concretament els serveis municipals, les inversions compromeses a la Llei de Barris, les escoles bressol, les escoles de música, serveis socials, així com centres per persones amb discapacitat o gent gran. Una situació agreujada donat que la Generalitat s’ha negat continuadament a fer públic el seu deute al Portal de la Transparència o a donar a conèixer el calendari de pagament dels seus compromisos

13

pressupostaris; recursos que els ajuntaments han anat avançant. Aquesta política de la Generalitat ha agreujat la situació de molts municipis tot provocant que hagin augmentat la despesa en els anomenats “serveis impropis”, competències que no tenen atribuïdes legalment, que en molts municipis està situada a hores d’ara entre el vint-i-cinc i el trenta per cent del seu pressupost anual. Les corporacions locals catalanes necessiten un govern que compleixi els seus compromisos, pagui els seus deutes i no centrifugui les seves pròpies responsabilitats a les corporacions locals. En definitiva que la Generalitat prioritzi el que són les polítiques reals i deixi de tirar els diners en fer política-ficció. Gràcies. El regidor Sr. Jose A. Simón diu: Els ajuntament som la primera porta a la que la ciutadania acut en recerca d’ajuda, el context de crisi ha comportat una major pressió social a nivell local on els ajuntaments i els seus equips de professionals són qui concentren i identifiquen la majoria de les situacions de vulnerabilitat i d’exclusió de la ciutadania. Qui més lluita per evitar que la pobresa esdevingui estructural a Catalunya. Malauradament, tant el mandat municipal passat com els dels mesos que portem de mandat actual el món local veu i pateix la crisi, els efectes de les retallades en política social. L’increment de les problemàtiques socials ha exigit un sobreesforç als ajuntaments que no ha estat degudament acompanyat amb el suport financer de la Generalitat i de l’Estat Espanyol. Les situacions i problemàtiques que gestionen els professionals municipals estan marcades tant per l’infrafinançament històric dels municipis i la insuficiència de recursos. La retallada de les ajudes de la dependència, l’impagament del 2014 i posterior retirada completa del finançament de serveis a les escoles bressol en els passats pressupostos o la reduccions d’horaris i serveis dels centres d’atenció primària són alguns exemples de com l’austeritat ha provocat noves situacions d’exclusió social i han agreujat les preexistents. A més, l’infrafinançament històric dels municipis es va agreujar arran de la modificació de l’article 135 de la Constitució Espanyola que limita la capacitat d’endeutament dels municipis encara que sigui per resoldre situacions d’emergència social. Ens agradaria fer un aclariment i és que si els ajuntaments han pogut continuar prestant els serveis a banda de per responsabilitat política i respecte democràtic a la ciutadania, tal i com es diu a la moció, és gràcies a l’esforç fiscal dels contribuents que són els que han assumit la baixada d’ingressos per part de les administracions públiques amb un increment de les taxes i preus públics, prestacions de serveis i un recàrrec a Martorell, per exemple, del deu per cent consolidat a l’IBI amb un increment de valors cadastrals. Això també es va veure reflectit a les llars d’infants o a les escoles de música, per exemple. Recordem que la idea inicial d’aquesta moció era reclamar els deutes de la Generalitat amb els ajuntaments. Com ha dit l’alcalde, s’ha anat treballant entre tots i s’han inclòs altres idees, però la idea principal era aquesta. Gràcies. El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: De forma molt breu també hi ha un punt a la moció, un acord, el tercer, que parla d’instar al Govern de l’Estat i entenc que el de la Generalitat arribar a acords de finançament, que pel que he pogut llegir estan una mica encallats des del 2014, amb tot el respecte, per no dir amb tot el carinyo, diríem que és una política de fracàs que ha tingut el Govern central i el Govern de la Generalitat en tot aquest temps. No entraríem per culpa de qui, d’un o de l’altre, de no

14

haver estat capaços de poder fer les converses oportunes per poder acabar de desencallar aquest tema que avui reclamem. Donar la raó a la deute que tenen amb els ajuntaments i la Generalitat i donant també la raó amb la deute que te l’Estat amb la Generalitat, però que en tot aquest període de temps, Espanya amb el govern del Partit Popular i a Catalunya amb el govern de Convergència i Unió que no hagin arribat, ja no dic a cap consens, a cap intent de consens o de reunió o de veure’s, ara sembla que es mou alguna cosa més, pues jo crec que és un dels temes preocupants. I l’altre, al presentar aquesta moció ens vam ficar en contacte amb companys del Parlament de Catalunya que ens van passar les deutes que hi ha en concret a la nostra comarca, al Baix Llobregat Nord i Sud. Diríem que perquè les persones que ens escolten es facin una idea, que la població surt aquestes dades que donaré del deute dividit pels habitants que hi ha en cada municipi. Diríem que el rànquing l’encapçala Begues amb una deute de 245,83 euros per habitant, seguiria Collbató amb 669,35 i después tindríem malauradament Martorell amb 157,79. L’altre paràmetre, per la part de sota tindríem Abrera que no té cap deute per habitant, Esparreguera que no en té cap deute i tancaria els tres de per sota Santa Coloma de Cervelló amb 35,99. Jo estic content, com va dir el regidor Casasayas a l’últim ple de què ens hàgim posat tots d’acord per reclamar això, esperem que tingui el seu fruit, el seu efecte i congratulat de què sigui una moció consensuada cada un amb els seus punts de vista en el que presentem avui. Gràcies. El regidor Sr. Josep Casasayas diu: Bé, aquesta es una moció que es presenta aquí a Martorell, que fa referència a l’Ajuntament de Martorell i a la situació dels seus convilatants, fa referència també a la Generalitat, però el problema de la financiació del ajuntaments, el problema de la financiació dels ens locals no és només ni de Martorell ni de la Generalitat ni de l’Estat, és de totes les Comunitats Autònomes i tots els pobles, bueno tots no, els que tenen els convenis particulars com és el País Basc i és Navarra, en aquests casos no, però tots els demés, des de la Comunitat Autònoma andalusa fins la Comunitat Autònoma gallega fins a la Comunitat Autònoma de València, tots tenim el mateix problema, per lo tant el fet de què s’arribi a uns acords entre les Comunitats Autònomes i l’Estat no és únicament en funció de lo que facin els catalans o en funció del que facin els andalusos sinó que és una cosa que ha de venir amb una posada d’acord de totes les Comunitats Autònomes, perquè m’ha semblat que estaven dient que part del problema del finançament dels Ajuntaments venia de la Generalitat, és el sistema de finançament que és dolent. Dit això, és veritat que la Generalitat en el cas de Martorell ens deuen molts diners, i ens deuen molts diners en funció, potser més que a altres poblacions perquè tots vostès recordaran que quan van començar la crisi ens va enganxar a la meitat del Pla de Barris, i en el Pla de Barris és on hi ha els diners, el deute gran de la Generalitat amb l’Ajuntament de Martorell. En el cas de què no hi hagués hagut Pla de Barris, que els altres pobles ara no tenen, no els hi deuen tants diners, però tampoc han tingut la millora en els seus carrers que ens va provocar el Pla de Barris aquí a Martorell, doncs en aquests casos potser no tenen tants deutes però tampoc tenen els carrers tant arreglats com nosaltres. De fet sí que hem de tenir en compte que des de l’Ajuntament poden xutar contra la Generalitat o podem xutar contra l’Estat o podem xutar contra qui vulguem, el fet és jo crec que porto disset anys en aquest Ajuntament, des del primer any he sentit i s’ha anat reclamant a tots els ajuntaments, no solament a aquest sinó a tots que es necessitava un sistema de finançament diferent, que el sistema de

15

finançament estava caduc. Bé, ara tornem a repetir una moció similar, jo diria que potser una mica més afinada i afinada en quan a que ja reclamem directament a la Generalitat que ens pagui el que ens deu, que ens ho ha de pagar. Quan estem parlant de que en aquests anys de la crisi el que ens ha passat ha sigut que els ajuntaments ens hem vist obligats a suportar algunes despeses que són – de fet són impròpies- però sempre hem de tenir en compte tots plegats, jo crec que tots ho faríem, que en el moment en què hi ha un servei donat si no venen els diners de la Generalitat és l’Ajuntament el que s’ha de fer càrrec d’aquests costos, no es poden xutar directament contra la població de Martorell sinó que s’ha d’estalviar d’altres llocs per seguir donant els serveis que de fet no estan prou finançats ni per la Generalitat ni per l’Estat, per lo tant, com no podia ser d’una altra manera ens alegrem d’haver arribat en aquest consens amb aquesta moció i esperem, esperem que serveixi perquè al menos si altres poblacions també s’adhereixen a mocions d’aquest tipus, puguem arribar a un nou marc de finançament tant per les Comunitats Autònomes com per les entitats municipalistes. Gràcies. Es sotmet la moció a l’aprovació, i aquesta resulta aprovada per unanimitat de tots els assistents.

“Des de 2010 el volum de transferències econòmiques de la Generalitat als ens locals ha davallat un 62%, a causa de la disminució d’ingressos per la crisi i l’inacceptable dèficit fiscal que pateix Catalunya respecte l’estat espanyol, de 16.000 milions anuals. Pel que fa a les transferències que corresponen al finançament de serveis amb competències compartides i/o a serveis sobre els quals els ajuntaments no tenen competències, han baixat un 56%. Malgrat tot, els ajuntaments catalans han continuat prestant els serveis per responsabilitat política i respecte democràtic a la ciutadania. En el cas de les subvencions per inversió (PUOSC i altres) la baixada ha estat del 92%. Igualment els ajuntaments, malgrat les limitacions imposades pel govern del PP i la manca d’ajuda de la Generalitat, han continuant invertint en el necessari manteniment de les infraestructures i equipaments locals (s’han recuperat nivells d’inversió similars als anys anteriors a la crisi), ja que malgrat tot són les administracions més sanejades del país (durant el 2015 amb un superàvit del 0,5 % de mitjana i l’Ajuntament de Martorell n’és un bon exemple. En aquest context, reiteradament els consistoris catalans hem reclamat, a través de múltiples vies, a la Generalitat de Catalunya el pagament dels deutes que té reconeguts amb els ajuntaments. Es tracta en aquest cas de subvencions aprovades i concedides a obres i serveis municipals ja efectuats i que la Generalitat no abona als ajuntaments. Aquesta situació ens pot abocar a la impossibilitat de complir com voldríem amb els terminis legals de pagaments

16

a proveïdors i ens converteix, de facto, en finançadors obligats de la Generalitat de Catalunya. Però els perjudicis que l’actuació de la Generalitat provoca als ajuntaments no acaben aquí. A més de no pagar el que deu, la Generalitat de Catalunya no està reconeixent comptablement les obligacions de pagaments envers els ajuntaments, infringint un doble càstig: no paga els deutes i no reconeix el deute real que té amb nosaltres. Moltes entitats locals hem desenvolupat i desenvolupem activitats pròpies de la Generalitat assumint per responsabilitat una activitat de suplència amb els diners del municipi. Hem rebut l’atorgament de subvencions per poder finançar inversions, hem realitzat les activitats i inversions d’acord amb els preceptes signats, hem enviat les justificacions signades pels interventors i rebem, com a resposta, el silenci. El silenci pot provocar manca de liquiditat. La Generalitat de Catalunya no ens paga. Però, en canvi, els ajuntaments hem d’abonar les factures dels nostres proveïdors en un termini de 30 dies. A més, disminueix greument la solvència dels ajuntaments. No és només que no cobrem, és que ni tan sols ens volen reconèixer que ens deuen diners. Per tant, hem d’aplicar estrictament la normativa pressupostària i, segons aquesta, si no disposem de confirmació del fet que la despesa està justificada no podem registrar el deute de la Generalitat, posant en risc l’equilibri econòmic dels ajuntaments i la continuïtat dels serveis públics. A dia d’avui, el deute que la Generalitat de Catalunya ha reconegut que té amb l’Ajuntament de Martorell i PMSAPM és de 4.369.866,21 euros segons l’equip de govern. A banda d’aquest deute reconegut per la Generalitat de Catalunya, a l’Ajuntament de Martorell i PMSAPM també hi ha un deute no reconegut pel departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya que es correspon amb subvencions justificades per part de l’Ajuntament en conceptes d’inversió i que no han estat reconegudes. Un principi essencial en les relacions entre les administracions com a ens territorial és el PRINCIPI DE LLEIALTAT INSTITUCIONAL, i els ajuntaments, com estableix l’article 86 de l’Estatut, som un “ens local bàsic d’organització territorial i un mitjà essencial de participació de la comunitat”. Aquest principi impregna totes les nostres resolucions, convenis i acords, reconeixent a l’altre la seva autonomia, la seva singularitat i la seva capacitat com a representat de la ciutadania.

17

Per tot això, els grups municipals Municipals PSC-CP, CiU, ERC, Movem Martorell Entesa, PP i SOM Martorell proposen al Ple de l’Ajuntament de Martorell l’adopció dels següents acords: Primer.- Instar a la Generalitat de Catalunya a fer efectius de manera prioritària els pagaments pendents reconeguts amb l’Ajuntament de Martorell i PMSAPM. Segon.- Instar al Govern de l’Estat a reconèixer el dèficit fiscal que pateix Catalunya , a pagar a la Generalitat de Catalunya els deutes de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, del Fons de Competitivitat i de les diferents lleis, reglaments i sentències que afecten el desenvolupament de les serves competències, especialment en matèria sanitària, social i educativa. Tercer.- Instar al Govern de l’Estat a renovar el model de finançament de la Generalitat, caducat y pendent de revisió des de 2014, i establir uns mecanismes de provisió de liquiditat justos, amb el quals Catalunya rebi les transferències pressupostàries adients a la seva capacitat de generació d’ingressos i suficient per a cobrir la despesa en serveis públics essencials i transferències als municipis. Quart.- Instar a la Generalitat de Catalunya a reconèixer els deutes no reconeguts que té amb l’Ajuntament de Martorell i PMSAPM a planificar una data de pagament. Cinquè.- Incorporar el deute pendent als ajuntaments de Catalunya per municipi al denominat “portal de la transparència” de la Generalitat de Catalunya. Sisè.- Instar al govern Espanyol a fer efectiu abans que acabi l’any 2016 el deute pendent que té amb la Generalitat de Catalunya, per poder facilitar el pagament de la Generalitat amb el món local. Setè.- Traslladar aquesta moció a la conselleria d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, a la totalitat dels Grups del Parlament de Catalunya, a la presidència del Parlament, al Ministeri d’Economia i Competitivitat, al Ministeri d’hisenda i Administracions Públiques i als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats.”

7. MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS DEL PSC-CP, CiU, ERC, MOVEM

MARTORELL-ENTESA, PP I SOM MARTORELL PER A L’ATORGAMENT D’AJUTS PER AL PAGAMENT D’ESTUDIS UNIVERSITARIS O NO UNIVERSITARIS (CICLES FORMATIUS).

El regidor Adolf Barguésllegeix la moció:

18

“Atès que en els últims tres cursos s’han reduït un 22% els pressupostos per a beques tant universitàries com no universitàries per part del govern del Govern Central , fet que ha suposat una pèrdua de més de 693.000 ajuts universitaris i no universitaris des del 2011.

A banda de les reduccions de les beques per part del govern central, els estudiants han hagut de patir un increment de les taxes universitàries per part de la Generalitat de Catalunya motivat per l’ofec econòmic al què es troba sotmesa per part de l’estat.

Com a conseqüència d’aquestes actuacions estudiants, que cursaven o començaven a cursar estudis, tant d’Universitat com de Cicle Formatiu, s’han vist obligats a deixar d’estudiar o no entrar-hi, molts dels quals del nostre municipi.

Aquests detriments en els pressupostos per a l’educació són inadmissibles, ja comporten que molts estudiants i les seves famílies no puguin fer front al pagament de les taxes el material escolar, llibres o el transport.

Considerant que l’educació és un dels pilars bàsics de qualsevol societat desenvolupada, i cal garantir l’accés dels i les joves en igualtat d’oportunitats.

És per això que el Grups Municipals PSC-CP,CiU, ERC, MOVEM Martorell Entesa, PP i SOM Martorell de l’Ajuntament de Martorell, proposen al Ple de l'Ajuntament, l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Reclamar al Govern de la Generalitat de Catalunya que, a mesura que l’evolució econòmica del país millori, s’eliminin les polítiques restrictives que es van adoptar per fer front a la situació de crisi econòmica i,en conseqüència es redueixin les taxes universitàries i s’eliminin les taxes per cursar cicles formatius.

SEGÓN.- Reclamar al Govern Central i a la Generalitat de Catalunya la revisió del sistema de beques i un augment de la dotació per garantir que cap jove es quedi sense estudiar per motius econòmics.

TERCER.- Constituir una Comissió d’Estudi integrada pels grups municipals encarregada d’elaborar una proposta específica d’ajuts econòmics a les famílies de Martorell per tal d’ajudar a evitar l’abandonament dels estudis universitaris o de cicles formatius per raons econòmiques als y les joves de Martorell, mentre el Govern Central i la Generalitat de Catalunya no adoptin les mesures adequades. Aquesta comissió haurà de finalitzar els seus treballs en el termini màxim de tres mesos.

QUART.- Incloure el concepte d’aquest ajut en la partida de despeses pressupostaria del P.M.S.A.P.M núm. 20212310048900.

CINQUÉ.- Comunicar aquests acords al Govern de la Generalitat de Catalunya i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.”

La regidora Sra. Raquel Pérez hi intervé i diu: Senyor alcalde no estem coordinats, jo aquesta la volia llegir però en tot cas no em sap greu que el senyor d’esquerres, senyor Bargués.

19

L’alcalde diu: Perdoni, no l’he vist. La regidora Sra. Raquel Pérez diu: Ja, per això, per això, però no, no passa res. L’alcalde diu: Ah, només era això? Ah perdoni, molt bé. El regidor Sr. Francisco J. Arpal diu: S’ha dir que la darrera Llei de Finançament de les Comunitats Autònomes, la Llei 22/2009 del 18 de desembre, la van signar d’una banda com a Govern de l’Estat Espanyol, el senyor Rodríguez Zapatero i com a president de la Generalitat de Catalunya, pel que fa a la Generalitat de Catalunya el senyor Montilla com a president de la Generalitat i per ambas parts van manifestar que era la millor llei de finançament que havia signat mai Catalunya. Doncs bé, a dia d’avui sembla ser que no ha estat així, ja que no és només Catalunya la que es queixa, a hores d’ara són totes les Comunitats Autònomes que es queixen d’aquesta Llei de Finançament. Bé, pel que fa a aquesta moció hem de diferenciar d’una banda l’apartat de les beques i d’altra banda el de les taxes universitàries. Pel que fa a les beques el Govern central ha passat de pressupostar 1.431 milions d’euros al 2011 a 1.469 al 2015, augment segurament insuficient però augment i més si tenim en compte com s’ha posat abans de manifest la forta contenció de la despesa deguda a la greu crisi econòmica que malauradament ens ha tocat viure. D’altra banda, el que també ha succeït ha estat que ha augmentat el número de beneficiaris, i això el que ha fet és que la quantia mitja de les beques doncs hagi baixat, passant d’una mitja de 3.100 euros a 2.800. En canvi pel que fa a les beques no universitàries ha passat de 1.300 a 1.400 euros la mitja. Pel que fa a les taxes universitàries, la Generalitat de Catalunya ha estat la Comunitat on han crescut més el preu de les matriculacions, ha augmentat més d’un dos-cents per cent. Considerem doncs, adient, l’incorporar al pressupost municipal una línia d’ajuts destinada als estudis universitaris o de cicle formatiu que permeti facilitar en la mida de lo possible el que els estudiants de Martorell puguin rebre un ajut per seguir estudiant. D’altra banda, l’ofec econòmic de Catalunya només té uns responsables, els seus governants que no estan pel que han d’estar i que han convertit a Catalunya en la Comunitat més endeutada d’Espanya. Gràcies. La regidora Sra. Laura Ruiz diu: Bé, en primer lloc no puc deixar de dir-li, senyor Arpal, que crec que els hi ha de donar un premi a la creativitat perquè aquestes dades són, de veritat, al·lucinants, no sé si se les creuen vostès però vaja. Nosaltres manifestar que estem, com a Movem Martorell, estem d’acord amb aquesta moció, especialment amb els acords, però estàvem molt més d’acord amb el text original que va presentar el Partit Socialista en el passat ple donat que s’han incorporat dues....Ah, per cert, arriba tard aquesta moció, aprofito per dir, perquè el 7 d’abril em penso que va ser en sessió parlamentària a la Generalitat, a proposta del grup parlamentari de Cataluya Sí que Es Pot, es va aprovar una moció on hi ha un

20

compromís de reducció de les taxes i tornar doncs als preus que hi havia previs a l’increment del 2011 que va fer doncs el govern de Convergència, Convergència i Unió aleshores. Dic que estem d’acord - com comentava - amb els acords, no amb les dues esmenes que es feien en aquell moment que s’han incorporat, perquè semble que no però clar, incorporen un relat que vostès sempre han repetit durant tots els anys de crisi, és un relat molt, bueno, doncs això, molt repetit però que nosaltres ni ens creiem ni acceptarem i rebutgem absolutament, que és dir que les retallades i tota la política d’austeritat que vostès han encapçalat des de la Generalitat, fins i tot avançant-se a polítiques de retallades en temes educatius que va fer posteriorment el Partit Popular, van ser motivats, cometes, cito textualmente “motivats per l’ofec econòmic al qual es trobava sotmesa per part de l’Estat”, això no és cert. Si volen dir-ho i repetir-ho perfecte però no és cert; respon i simple i llanamente, senzillament, a una decisió ideològica, a una ideologia que és la seva, que es diu neoliberalisme i que el que pretén simplement és reduir el paper que té l’Estat de responsabilitat que té l’Estat sobre els seus ciutadans, garantir una vida digna pels seus ciutadans i fer que sigui un simple gestor de recursos i no preocupar-se de les problemàtiques que puguin haver a la societat i en tot cas s’hi ha una problemàtica ja la deriven al sector privat que és això el que acostumen a fer. Per tant, estem absolutament en contra d’incorporar aquest relat en l’exposició d’aquesta moció. No votarem en contra, òbviament, perquè estem d’acord amb els acords i amb el transfons malgrat, doncs com comentava al principi, això ja s’ha aprovat en sessió parlamentària al Parlament de Catalunya però estem d’acord especialment en el tercer punt doncs que proposa crear una comissió d’estudi, que vetllarem perquè realment es creï i perquè, doncs, puguem d’alguna manera contribuir a que els estudiants de Martorell puguin accedir a la universitat pública. Votarem per tant a favor, no sé si ha quedat clar però rebutjant aquestes dues esmenes aquestes i del primer punt posar a mesura que l’evolució econòmica del país millori. Home, si hem d’esperar que la situació econòmica del país millori, que pensava que per cert havíem arribat a un acord en el passat ple de què no s’incorporaria, finalment s’ha incorporat, dir que bueno, que hi ha un acord de la Generalitat en què serà el curs vinent quan es reduiran les taxes al trenta per cent que es van incorporar l’any 2011. Gràcies. El Sr. Alcalde diu: Abans de passar la paraula només faré un aclariment senyora Ruiz, em sembla fantàstic que s’hagi arribat a aquest acord al Parlament de Catalunya, per cert un Parlament de Catalunya que la força majoritària és Junts Pel Sí i el president de la Generalitat és de Convergència, per tant això del neoliberalisme que vostè deu tenir molt interioritzat no és ben bé cert, almenys en el que fa referència a la nostra força política i li diu una persona que ha estudiat a escola pública, institut públic i facultat pública i a més a més, per estudiar a la facultat pública havia de treballar per poder-me pagar les taxes, que per cert, eren bastant més baixes que ara. El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Només un apunt, del què ha dit vostè al final sobre el tema del Parlament, desconec que vau votar Junts Pel Sí en aquesta proposta de Catalunya Sí que Es Pot, ho desconec, perquè hi ha altres temes, és igual no sé que va votar o que votarà, com ha passat amb altres casos que ens afectem molt directament aquí però bé, no és el cas. Igual parlem de les línies de P3.

21

Mostrar la meva satisfacció per haver arribat en aquest acord. Bé, nosaltres era un tema que vam proposar i que de fet teníem en el nostre programa electoral. Ens assembla bé lo d’aquesta comissió, també vetllarem - com deia la regidora Ruiz – perquè es pugui complir i ens ha encantat que s’hagi inclòs tot i que sigui a nivell de concepte, que la partida que es pugui aprovar que estigui inclosa en un número de partida al Patronat Municipal de Servei d’Atenció a les Persones, cosa que agraeixo en aquest cas a la regidora per la seva sensibilitat i a l’acord que vam arribar de posar-ho, moltes gràcies, i nosaltres amb aquesta moció el que busquem es que cap família - després la comissió aquesta que es reunirà suposo que podrem fer un reglament - cap familía que els seus fills o filles puguin tenir un problema per anar a la universitat o als altres cicles, tinguin que deixar, apart que coincideix també amb el fracàs escolar, és una altra manera de lluitar-ho, però nosaltres volem que tothom tingui el dret universal per poder estudiar a la universitat o en aquests altres cicles formatius. Només quatre números, per cert, senyor Arpal, regidor Arpal, vostè ha fet una dissertació però s’ha oblidat de dir que algú va apujar les taxes de forma exagerada, però molt, moltíssim. La regidora Ruiz em sembla que ha dit dos-cents per cent o, no sé, bueno, tot això apart de les beques que s’hagin pogut donar ve motivat per l’increment de les taxes brutals que han tingut els estudiants. M’he tret aquí unes dades sobre el que paguen els estudiants en algunes carreres i malauradament, tret de tres casos, Catalunya està encapçalant aquest rànquing, parlo de Medicina, Infermeria o Enginyeria, Catalunya està al 39,53 i altres com Andalusia al 12,62, Canàries al 18,95, Madrid s’acosta a Catalunya amb el 29,70, Murcia al 16, Pais Basc al 19; Biologia, Física i Comunicació, Catalunya 35,77 i després tenim Andalusia al 12, Cantabria al 15, és un rànquing perquè ens donem compte del què costa fer una d’aquestes carreres que hi he anomenat a Catalunya i en altres punts de l’Estat Espanyol. Però repeteixo, l’última reflexió, estem encantats que tots hàgim arribat en aquest acord i ens ficarem a disposició tots plegats de poder crear aquesta comissió, intentar si pot ser de tirar-ho endavant i si pot ser abans de què comenci el proper curs universitari que serà al setembre. Gràcies. La regidora Sra. Cristina Dalmau diu : Bona nit a tothom. Bé, a mi m’agradaria també sumar-me al que deia el company Tomàs, que nosaltres també estem molt contents de haver pogut consensuar aquesta moció. Com bé sabeu, som, i jo personalment, sóc bastant sensible en aquest tema i per tant, vam creure que no estava de més poder-ho compartir i si més no acordar que podíem fer al respecte. Com bé sap, ja teníem previst que això entrés en aquesta partida, per tant, per nosaltres no era cap problema d’afegir aquest punt com acord de la moció i també volia aprofitar per comentar dues cosetes: Una, a la companya de Movem, la Laura, que tot i que s’hagi aprovat aquesta moció tampoc arribem tard perquè sempre pot ser complementària per aquelles persones que estan en situacions d’exclusió de risc social, més enllà de que puguin, de que estiguin més amunt o més avall el seu nivell de renda i en aquest sentit bueno, creiem que si que pot ser molt profitós i qui realment en tingui necessitat també podrà tenir accés a l’educació i fer-ho més universal per dir-ho d’alguna manera. També comentar, aprofitar per fer-li un comentari a la senyora Pérez de dir-li que per nosaltres no veiem que tinguin tanta poca importància les mocions, de fet, el tercer punt d’aquesta moció que parlar de constituir una comissió d’estudi i de fet delimita en quan temps hauríem d’acabar aquesta comissió per crear aquesta regulació dels ajuts,

22

va ser proposta nostre, per tant, per nosaltres són importants les mocions, intentem que tinguin el seu fruit i que es portin a terme les coses que intentem acordar. També és cert que no és el mateix aprovar una moció en clau principalment local que d’altres que són relacionades amb la resta del país que hi ha coses que no estan a les nostres mans. Per tant, res, reiterar que estem contents que hàgim arribar a una acord per aquesta moció i properament doncs ja ens veurem per començar els deures que tenim. Moltes gràcies i bona nit. En un segon torn d’intervencions la regidora Sra. Laura Ruiz diu: Bé, seré breu. Celebro en tot cas a l’alcalde Fonollosa que hagi pogut estudiar en l’escola pública i demès, malauradament en aquest moment la gent de rendes baixes o amb famílies amb poc recursos no poden accedir a la universitat per la pujada de taxa i de preus que va fer el seu govern. Jo quan jo critico que Convergència és neoliberal no estic dient que vostè ho sigui perquè entenc que és coherent amb el carnet que té imagino que a la butxaca, no? Per tant, entenc que sí el seu Partit és neoliberal i es dedica a retallar amb dependència, es dedica a retallar en sanitat, es dedica a retallar en educació, es dedica a retallar, ho tenim en els mitjans de comunicació cada dia des de l’any 2008 que va esclatar la crisi, 2010, més o menys, que van entrar vostès al govern, home, per alguna cosa serà. Si vol no faig servir un terme o una definició tant tècnica com dir-li neoliberalisme però vaja, és la definició, no cal que li llegeixi. Simplement això. Dir que sí, evidentment, senyora Dalmau, una mica per al·lusions, clar, en cap moment he dit que no serveixi aquesta moció, estic segura que la durem a terme i especialment - com deia – el tercer punt en penso que és molt interessant i que podem treballar malgrat s’hagi aprovat ja en sessió parlamentària el tema de les taxes, només era puntualitzar-ho i aprofitar per compartir-ho amb tots els regidors. Gràcies. El Sr. Alcalde diu: Moltes gràcies senyora Ruiz, de fet m’encantaria poder debatre amb vostè sobre postures ideològiques però veig que no és el lloc, crec que no és el lloc, exacte, ja ho farem en tot cas. Es sotmet a votació la moció de referència, i aquesta queda aprovada per unanimitat de tots els assistents.

“Atès que en els últims tres cursos s’han reduït un 22% els pressupostos per a beques tant universitàries com no universitàries per part del govern del Govern Central , fet que ha suposat una pèrdua de més de 693.000 ajuts universitaris i no universitaris des del 2011.

A banda de les reduccions de les beques per part del govern central, els estudiants han hagut de patir un increment de les taxes universitàries per part de la Generalitat de Catalunya motivat per l’ofec econòmic al què es troba sotmesa per part de l’estat.

Com a conseqüència d’aquestes actuacions estudiants, que cursaven o començaven a cursar estudis, tant d’Universitat com de Cicle Formatiu, s’han vist obligats a deixar d’estudiar o no entrar-hi, molts dels quals del nostre municipi.

Aquests detriments en els pressupostos per a l’educació són inadmissibles, ja comporten que molts estudiants i les seves famílies no puguin fer front al pagament de les taxes el material escolar, llibres o el transport.

23

Considerant que l’educació és un dels pilars bàsics de qualsevol societat desenvolupada, i cal garantir l’accés dels i les joves en igualtat d’oportunitats.

És per això que el Grups Municipals PSC-CP,CiU, ERC, MOVEM Martorell Entesa, PP i SOM Martorell de l’Ajuntament de Martorell, proposen al Ple de l'Ajuntament, l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Reclamar al Govern de la Generalitat de Catalunya que, a mesura que l’evolució econòmica del país millori, s’eliminin les polítiques restrictives que es van adoptar per fer front a la situació de crisi econòmica i,en conseqüència es redueixin les taxes universitàries i s’eliminin les taxes per cursar cicles formatius.

SEGÓN.- Reclamar al Govern Central i a la Generalitat de Catalunya la revisió del sistema de beques i un augment de la dotació per garantir que cap jove es quedi sense estudiar per motius econòmics.

TERCER.- Constituir una Comissió d’Estudi integrada pels grups municipals encarregada d’elaborar una proposta específica d’ajuts econòmics a les famílies de Martorell per tal d’ajudar a evitar l’abandonament dels estudis universitaris o de cicles formatius per raons econòmiques als y les joves de Martorell, mentre el Govern Central i la Generalitat de Catalunya no adoptin les mesures adequades. Aquesta comissió haurà de finalitzar els seus treballs en el termini màxim de tres mesos.

QUART.- Incloure el concepte d’aquest ajut en la partida de despeses pressupostaria del P.M.S.A.P.M núm. 20212310048900.

CINQUÉ.- Comunicar aquests acords al Govern de la Generalitat de Catalunya i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.”

8. MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS DE CiU, ERC, PSC-CP I MOVEM

MARTORELL-ENTESA EN CONTRA DE L’ACORD ENTRE LA UNIÓ EUROPEA I L’ESTAT DE TURQUIA.

La regidora Laura Ruiz llegeix la moció:

“El passat 18 de març el Consell Europeu va prendre un acord que vulnera la legislació que protegeix les persones refugiades i posa en joc els drets humans. El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, que aglutinen els municipis catalans i institucions supramunicipals que treballen conjuntament per la solidaritat, la pau i els drets humans, rebutgen aquest acord que no respecta el Dret Internacional. Lluny d’aquesta decisió presa pels caps d’estat, els ajuntaments i les institucions supramunicipals estan donant suport a les persones refugiades en ruta, a través de la campanya del Fons Català i estan treballant per a la seva integració quan arribin als municipis catalans, com expressa el president de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable Sr. Carles Puigdemont, en la seva

24

carta al comissari de Migracions de la UE del passat 15 de març, en la qual afirma que Catalunya està preparada per acollir al voltant de 4.500 refugiats. A la cimera entre els estats de la Unió Europea i Turquia, prèvia a aquest acord, lluny de trobar una sortida que garanteixi el respecte dels drets humans i compleixi amb l’obligació dels estats d’acollir les sol·licitants d’asil, la Unió Europea va acordar l’externalització de fronteres i la subcontractació d'aquestes responsabilitats a l’Estat turc, com ja hem vist a la frontera sud de Ceuta i Melilla amb el Marroc o amb els Centres d’Internament per a Estrangers fora de territori comunitari, a canvi de 3.000 milions d’euros addicionals a partir del 2018 – a banda dels ja assignats fins al 2017 –, la liberalització de visats i avançar en la negociació de l’adhesió de Turquia a la UE. La solució que ha trobat Brussel·les per gestionar l’arribada de centenars de milers de persones que fugen de la guerra, de la misèria i d’altres tipus de persecucions és triple. Primer, evitar que trepitgin sòl europeu amb l’increment de les operacions de control de fronteres exteriors amb la participació militar de l’OTAN, segon, acordar l’expulsió a Turquia d’aquells que tot i així puguin arribar a les illes gregues jugant-se la vida a la Mediterrània, i tercer, bloquejar la ruta dels Balcans cap al nord d’Europa que el 2015 van utilitzar 900.000 persones. L’entesa que s’assoleix amb Turquia respon exclusivament a la utilització de les polítiques migratòries al servei d’una lògica securitària que arrasa amb els suposats valors fundacionals europeus de solidaritat i respecte als drets humans. L’execució del text aprovat impedeix a totes les persones que arribin de forma irregular a Grècia la possibilitat de sol·licitar l’asil a Europa quan no existeix una altra via que no sigui la irregularitat. Un cop més veiem com la UE parteix d’una premissa falsa: blindar les fronteres d'Europa acabarà amb la crisi humanitària a la Mediterrània. Traslladar les persones refugiades i migrants a un estat tercer no és acabar amb la crisi humanitària, sinó expulsar-la de territori comunitari, i prioritzar les operacions de control i seguretat en lloc de les de salvament a les aigües frontereres. Si volem acabar amb el tràfic d’éssers humans i amb les morts a la Mediterrània, cal voluntat política garantint vies segures i legals: visats humanitaris, possibilitat de sol·licitar l’asil en ambaixades i consolats europeus en els països d’origen i trànsit, etc. Les mesures adoptades són un despropòsit, una mostra més del paper vergonyós que tenen els estats i les institucions europees des de l’inici d’aquesta crisi que xoca frontalment amb l’obligat compliment de la Convenció de Ginebra i amb l’article 19.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, segons el qual es prohibeixen explícitament les expulsions col·lectives.

25

Davant d'una Europa incapaç de donar una resposta adequada garantint condicions dignes a totes les persones dins del territori propi comunitari, com veiem a Calais, a Ceuta i Melilla, a Dunkerque o a Idomeni, avui ens torna a tocar dir prou a nosaltres, al món local, a la societat civil organitzada, i a les ciutadanes i ciutadans d’aquesta Europa que ens fa vergonya i: Per les raons exposades es demana al Ple de l’Ajuntament de Martorell l’adopció dels següents:

ACORDS Primer.- Demanar al Congrés que exigeixi al Govern en funcions que bloquegi l'acord entre la Unió Europea i Turquia que permetrà tornar a territori turc als refugiats que han arribat a Grècia i que tota negociació en el Consell Europeu ha d'estar subjecta al respecte dels drets humans i el Dret Internacional. Segon.- Reclamar que es garanteixin vies d'accés a la protecció internacional legals i segures en països d'origen i trànsit i que el govern espanyol assumeixi la seva responsabilitat acceptant íntegrament les quotes de persones reubicades i reassentades que li corresponen. Tercer.- Denunciar l’expulsió de les ONG que estan treballant en el salvament, l’acollida i l’acompanyament de les persones refugiades que estan en ruta a Grècia. Quart.- Assegurar el desplegament del Pla de Protecció Internacional a Catalunya, aprovat pel Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya el passat 28 de gener de 2014, dotant-lo del pressupost adequat i suficient per a poder implementar les mesures concretes que en recull, que garanteixin una acollida estable i de qualitat. Cinquè.- Manifestar el compromís de l’Ajuntament de Martorell com a municipi d’acollida i protecció. Adaptant els plans d’acollida municipal a les necessitats especials de les persones sol·licitants d’asil per garantir la seva vida en família i la seva integració. Sisè.- Donar suport i col·laborar amb les entitats catalanes i xarxes d’entitats que treballin en l'acollida i el servei a les persones sol·licitants d’asil i definir els serveis i infraestructures que pot oferir el nostre municipi per acollir les persones sol·licitants d’asil. Setè.- L’Ajuntament de Martorell se suma al Manifest “Passatge Segur” subscrit per moltes organitzacions socials, sindicats i partits polítics de tota Europa i, en aquest sentit, insta la UE i els seus Estats membres a ordenar la creació de passadissos humanitaris, i que possibilitin, des del respecte, l’asil d’aquestes persones entre els 28 Estats membres de la Unió Europea.

26

Vuitè.- Treballar en la sensibilització i el compromís de la població del municipi per garantir la integració de les persones refugiades, creant els vincles i la interacció necessària per prevenir el racisme i/o la discriminació, i promoure la cohesió social. Novè.- Endegar i garantir polítiques municipals de cooperació al desenvolupament amb vocació transformadora. Desè.- Fer arribar aquest acord al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Generalitat de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol i a la Unió Europea.”

La regidora Sra. Raquel Perez diu:Bé, doncs aquest és un clar exemple de les coses que estava dient abans, a mi em fa vergonya ser europea, ser espanyola, ser catalana, i ser de Martorell en aquest sentit, perquè en aquest ajuntament i en aquest Ple es va aprovar ja una moció que recolzava els refugiats, aquestes persones són les mateixes de fa vuit mesos, i jo les últimes informacions que vaig tenir quant vaig parlar amb la coordinadora de cooperació era que no s’havia fet absolutament res, jo li vaig proposar, i li vaig dir que no només havíem d’esperar que refugiats arribessin aquí si no que també podrien fer actuacions on estan ara, només hi han iniciatives a nivell de particulars i ONG’s que estan fent enviaments de.... riu? Senyor el tema no és de riure. El Sr. Alcalde diu: No esteva rient, estava somrient perquè estava mirant, a la regidora de cooperació que vostè estava apel·lant La regidora Sra. Raquel Perez diu: no, regidora no, coordinadora i dit coordinadora

El Sr. Alcalde diu: D’acord, endavant Sra. Pérez. La regidora Sra. Raquel Perez diu: Llavors quant des de l’ajuntament de Martorell, no s’ha fet cap esforç, ni cap iniciativa perquè aquesta gent estiguin en el moment que estigui, i amb les lleis en contra no hem fet l’esforç suficient per fer cap actuació d’enviaments, no mobilització social de recollida de roba llavors com és que estem, com és que estem fent una actuació molt més enllà, sí des de el nostres.... de les coses que nosaltres podem fer, no hem fet res, votaré a favor perquè evidentment no estic d’acord, amb el que està passant però el que veig que des de Martorell no hi ha una clara intenció de fer un esforç. Que seria fer un enviament ajuda a les ONG’sque estanallí treballant, i que estant salvant gent, llavors, això és que dic que en el tema de les mocions no té sentit. Gràcies. El regidor Sr. Francesc Arpal diu:Bé, és ben cert, que totes les persones en commovent per la situació de tantes persones que fugen de conflictes per posar a les seves famílies fora de perill. Però dit això convindran em mi, que estem en aquí tractant un tema i una competència que en aquest cas és exclusiva del Govern de l’Estat.

27

D’altra banda posar de manifest que aquest ha estat un acord de tota la Unió Europea de països que tenen tan governs de dretes, com governs d’esquerres, com diria la Sra. Ruiz governs neoliberals i governs no neoliberals, ha esta un acord entre Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, Finlàndia, França,Irlanda, Itàlia, Lituània, Luxemburgo, Països Baixos, Portugal, Romania, Suècia i Espanya. D’altra banda cal recordar les següents modificacions que ha introduït Espanya, al preacord amb Turquia, garantia del respecte rigorós de la legalitat europea internacional i exclusió expressa de qualsevol tipus d’expulsió col·lectiva, a petició d’Espanya s’ha afegit una segona frase en el paràgraf 1, per garantir que totes les actuacions siguin conformes al dret internacional, i de la Unió Europea i excloent per tant, qualsevol forma d’expulsió col·lectiva. Garantia expressa de la tramitació individualitzada als expedients de sol·licitud d’asil, perquè no hi ha hagi dubte que els sol·licitants arribats a les illes gregues, tindran un procediment individualitzat i personalitzat, mai col·lectiu, els immigrants que immigrants que arribin a les illes gregues seran registrats degudament, i qualsevol sol·licitud d’asil serà tramitada de manera individualitzada, per les autoritats gregues, de conformitat amb la directiva de procediment d’asil, especial atenció a les persones vulnerables, a petició d’Espanya s’ha incorporat a l’apartat 2, una previsió específica perquè el reassentament de sirians des de Turquia, que es faci tenint en compte aquelles persones més vulnerables, d’acord amb els criteris de vulnerabilitat de l’ONU, per cada sirià retornat a Turquia, des de les illes gregues, un sirià serà reassentat a la Unió Europea. Tenint en compte els criteris de vulnerabilitat de l’ONU, la posició d’Espanya vol evitar que els refugiats immigrants arrisquin les seves vides, sent víctimes tant els terroristes islàmics del DAESH, com de les màfies inhumanes trafiquen amb éssers humans, el govern d’Espanya per raons de responsabilitat i solidaritat s’ha compromès a participar en les mesures de reubicació aproximadament de 9.500, des de Itàlia i Grècia, i altres 6.500 per determinar així com, l’aportació de mitjans addicionals per ajudar a la implementació d’aquestes mesures, convé recordar que Espanya s’han tramitat en el 2015, més de 19.000 expedients d’asil, en només tres anys la xifra s’han multiplicat per cinc. S’han incrementat el pressupost amb el personal dedicat a ajudar a aquestes persones, evidentment que tot és millorable però convindran en mi que sí és difícil que en moltes ocasions ens posem d’acord, aquí els diferents grups municipals, més ho ha de ser que es posin d’acord els estats membres de la Unió Europea, i ho han fet, i es evident que no seran vostès els que els facin canviar l’acord adoptat. Gràcies. La regidora Sra. Laura Ruizdiu: Bé, des del Grup Movem Martorell lògicament votarem a favor, com ja vàrem fer amb l’anterior moció que es va presentar en aquest sentit dir aprofitar l’ocasió, dir nosaltres sí que ens consta que des de Cooperació, sí s’estan fent esforços per tirar endavant aquesta moció que hi ha moltíssimes traves burocràtiques, en primer lloc que no hi havia demandants d’asil per començar perquè no els hi deixen demanar asil, que només començant per aquí és bastant complicat, i seguint, i ja per al·lusions al Sr. Arpal perquè tenim un president en funcions que es diu Mariano Rajoy, que té el mateix carnet que el Sr. Arpal, i que ha signat aquest acord, i que per cert s’ha presentat una querella criminal en contra del Sr. Rajoy, per part de Izquierda Unida per signar aquest acord, per tant, bueno.. cadascú que dormi aquesta nit amb les seves contradiccions particulars no! Manifestem això, a més, la satisfacció perquè s’aprovi entenc per unanimitat o amb el màxim suport i en el nostre cas agrair-ho en tot cas.

28

El regidor Sr. Lluís Tomás diu:Gràcies Sr. Alcalde, també nosaltres de forma molt breu, com a proposants evidentment donarem suport, vam proposar en aquest cas a l’equip de Govern que presentar inicialment aquesta moció afegir un punt, va estar acceptar, i per tant, evidentment que estem satisfets, s’han dit aquí unes quantes coses de la Comunitat Europea etc. etc., a mi en tot el respecte Sr. Arpal això m’és igual, a mi el que em preocupa són la gent que cada dia veiem, i surten per televisió, els problemes que estan tenint, també ha donat una xifres que no hi apuntat, no sé quina és la quota de l’Estat Espanyol? no sé quant es començarà a aplicar? Perquè em sembla que han vingut quinze o setze persones, parlo de memòria eh.., per tant, aquestes quotes que es van acordar en la Comissió Europea espero que es respectin però com deia a mi tot això, m’és igual, el que em preocupa és el que estem veiem, per televisió i per tot arreu constantment, res més, nosaltres votarem amb molta satisfacció aquesta moció, i espero que aquí s’ha dit que tot és millorable, espero que es puguin continuar fent accions, vaig tenir el plaer d’anar en una xerrada que es va fer, no fa gaires mesos, on va venir una persona sembla recordar parlo de memòria de Creu Roja, i la veritat que va explicar molt bé quina és la situació de fa uns mesos, que continua sent la mateixa ara, o sigui, no hem evolucionat absolutament res però entenc que no és per manca de interès, dels que estem aquí de poder solucionar això, per tant, res més, i encantat que el meu grup pugui votar a favor d’aquesta moció. La regidora Sra. Miriam Riera diu: Moltes gràcies, bona nit, bé per començar a dir, òbviament que com el grup proposant votarem a favor d’aquesta moció, insistir que l’acord entre la Unió Europea i Turquia doncs atempta contra la declaració universal dels drets humans, i contra la convenció .......? dels refugiats sempre, les persones refugiades això és diguéssim es la clau de volta de tot plegat. El que també em sorprèn bastant que vostè em digui, que la coordinadora de l’àrea de Comunicació, cooperació i participació, li hagi dit que no hem fet res, perquè no és veritat! I vaja, i jo crec que no s’han entès en tot cas? Perquè no acostuma a dir mentides, la tècnica, això per començar, potser, no s’han entès prou bé? Entre altres coses perquè totes aquelles persones que s’han adreçat, tant a la tècnica, com a mi mateixa, sabem que s’estan fent coses, i sabem que estem fent tot allò que està a les nostres mans, per desgracia no tant com ens agradaria, com diu el Sr. Tomàs, o com diu la Sra. Ruiz, hi ha moltes coses que no depenen de nosaltres, però vaja sempre que qualsevol persona, qualsevol grup municipal s’ha posat en contacte amb mi personalment, o amb la coordinadora, se li ha explicat tot el que he explicat, és més, la regidora Cristina Dalmau, jo diria que no fa massa, si no és el Ple anterior, però fa relativament poc va donar compte d’aquesta comissió que es va crear arran de la moció. Que per cert, crec que vam aprovar tots els grups excepte SOM, que es va abstenir sí no recordo malament sinó ja em corregirà, però vaja, tal com ens va instar, o va instar diguéssim la moció, vam crear aquesta comissió s’ha reunit diverses vegades, la comissió es lidera des de Benestar Social, perquè és a la Generalitat de Catalunya també Benestar Social qui porta aquest tema, i vam creure que tenia més sentit per la coordinació, però, evidentment des de Cooperació participem i tots aquells departaments que en cada moment són necessaris, i ja li dic s’han reunit varies vegades, i evidentment s’està avançant, com a mínim per estar a punt, quant tot això es desbloqueixi, que esperem que sigui ben aviat. D’altra banda, estem treballant també en la sensibilització, aquí es diu, es va fer aquesta xerrada amb Creu Roja, a la que per cert, vostè tampoc hi va assistir, vull dir, que em sap greu, molt greu, dir-li així, però que té tanta preocupació, i tant, que no fem res.. però desprès resulta que tenim ......? que estem per la cooperació, però vaja,

29

jo no l’he vist encara en cap acte de cooperació, i per això doncs, li he de dir, no! Vostè evidentment és molt lliure d’anar on vulgui, o no vulgui he .... no més faltaria, no em mal interpreti, tampoc el que li vull dir! A més, a més, he demanat també a ACNUR, amb qui tenim un conveni anual, que faci alguna acció de sensibilització, el que passa és que estant la veritat molt desbordats i quant ens diguin que la poden fer evidentment estarem a punt pe fer-la. Pel que fa a polítiques de cooperació, aquí es demana el compromís per fer polítiques actives de cooperació, ja les fem! A més, a més, destinem tot un seguit de diners, a través de convenis, i ajuts, que jo diria que està a prop dels 50.000,00€, per tot el que és, la cooperació i desenvolupament, a banda del conveni que tenim amb ACNUR, dir no tot és econòmic, però vostè sap que a nivell de cooperació el que més es necessita són diners en el lloc on, diguéssim on estan els temes a donar suport des de aquí, no? Evidentment estem oberts a qualsevol altra tipus d’acció que ens proposin, vaja, sempre hem estat oberts a coordinar-nos amb qui faci falta, per fer la feina que faci falta, Sra. Pérez a mi em sap especialment greu que em digui això, perquè, francament crec que justament des de sempre aquest govern ha estat obert a acceptar qualsevol tipus de proposta, però ja li dic, a mi m’agradaria fer-li una pregunta, es a dir vostè en quantes entitats de cooperació de? Martorell s’ha vist? Perquè jo m’he vist en uns quants! Clar llavors, li pregunto amb tota la humilitat, en quantes s’ha vist ? perquè si no fem res, és perquè algun li deu haver dit que no fem res, perquè no li dic que em digui qui li ha dit però, expliquem-ho perquè no entenc res! Gràcies, crec que ha quedar clar el posicionament. El Sr. Alcalde diu: Vostè vol fer una segona intervenció? Escolti! Pactem..... sí li permetre, li permetre, però pensi que em pactat que tindríem una intervenció, es que és cert Sra. Pérez, sí pactem en junta de portaveus que tindrem una intervenció, jo sempre els hi dic... molt bé, doncs endavant, endavant Sra. Pérez, no fos cas. La regidora Sra. Raquel Pérez diu:Sra. Míriam a veure, jo no haig de posar en dubte si sé està treballant o no? Sí no m’arriba la informació, o no ens arriba de la manera adequada o bé podem suposar que no se està fent, o també estaria molt bé que en aquesta coordinadora que vostè diu convidessin a la resta de regidors que no estem al govern, llavors estaríem molt més directament treballant en aquest tema. Segon, vostè al desembre em va dir que volia parlar amb mi, i jo li vaig dir que jo estava a parlar amb vostè quant volgués, i encara estic esperant la trucada. En el tema de les entitats jo he anat a visitar a Càritas, que és una de les entitats que belluguen a nivell nacional i internacional tot això, i li vaig fer la proposta que des de SOM, que des de Podemos Martorell, i jo com a persona particular volia col·laborar en qualsevol activitat que es fes, això va ser al juliol, i encara estic esperant la trucada, en Creu Roja he trucat quatre vegades per parlar amb els responsables, que em fa riure... clar quant no es coneixen les coses pues es diuen a vegades, he trucat quatre vegades, per tenir una entrevista amb el responsable de Creu Roja, i aquí estant els meus companys que ho poden certificar, encara no hi ha dia o no em pot atendre’m llavors el meu esforç es tot aquest, a mi el que em preocupa sap que és la gent que està allà! És l’únic que em preocupa, la gent que està allà! Llavors, no posi en dubte si jo treballo, visito, vaig o no vaig, el que tinc la sospita, és que no en volen rebre que és una altra història.

30

El regidor Sr. Francesc Arpal diu: Bé només per al·lusions a la Sra. Ruiz, li diria que no faci repartiment de carnets, de bons i de dolents, sembla que vostè tingui el carnets dels bons, i el demès tinguem els carnets dels dolents. D’altra banda, hem estat parlant una moció que ha estat acordada per tota la Unió Europea, i la Unió Europea, com li he dit abans hi ha països que són neoliberals i ni han que no. Perquè convindrà en mi que França que és un govern de dretes, sinó que és d’esquerres, Itàlia és de dretes o d’esquerres? És d’esquerres, Portugal és de dretes o d’esquerres? És de superesquerres, i l’han signat, per tant, no vulgui, repartir carnets de bons i de dolents com ha estat fent fins ara! Moltes gràcies. La regidora Sra. Laura Ruiz diu: Bé no sabia que hi havia una segona o tercera intervenció, és la segona ja? Sí, es cert! Sr. Arpal, o no he repartit carnets de bo ni de dolent a ningú. He fet una descripció objectiva de que el President en funcions és del Partit Popular, i vostè és el portaveu del Partit Popular de Martorell, per tant, entenc, que alguna cosa comparteixen, i aquest President en funcions que es diu Mariano Rajoy, que entenc que és del seu partit, perquè entenc que vostè té carnet del partit. Sí no és això doncs no sé? Però entenc que és així... ha firmat aquest acord, la signat! Per tant, jo no he fet cap judici moral entre cometes, ni he dit , qui és bo, i qui és dolent, jo sóc d’esquerres i no tinc cap problema de dir-ho, i a gent de dretes, per això estem en un mon que és democràtic, o un país que és democràtic i plural, i tothom malauradament tothom, pot entrar en les institucions, dit això, bé, per acabar, sí bueno no ho deia pel Partit Popular en concret, no sé bé, ho diem més aviat pensant en altra ideologia més d’extrema dreta, per acabar aquest mena de debat, no sé sobre ideologies aclarir que jo no he dit, ni he repartit cap carnet, simplement he fet una descripció, acabo d’aclarir de lògica, senzillament, i per acabar bueno el que havia dit en l’anterior intervenció, agrair que s’hagi recolzat de forma unànim, i espero que sigui així en la resta de mocions en aquests temes tant delicats. Gràcies. La regidora Sra. Miriam Riera diu:Gràcies, molt ràpidament, primer la comissió ja fa temps que funciona, i és una comissió de tècnics que fan diguéssim avancen feina per preparar el terreny, pel moment que puguin venir les persones en asil, no crec que s’hagi de fer més del que es fa perquè es fa tot el que es pot, això per començar. Segon, jo m’alegro molt Sra. Pérez que vostè es reuneixi o intenti reunir-se, faltaria més, vull dir, per això disculpi per això li he preguntat perquè no ho sabia, només comentar-li El Sr. Alcalde diu: Sra. Pérez li deixem parlar, sí.... per fer joc net, i com a àrbitre allò deixem jugar, sap que vull dir-li? Però com a mínim respecti els torns, perquè la resta, la resta del Consistori, els vint membres del Consistori, l’escoltem atentament, quant vostè parla, per tant, jo li prego que deixi parlar a la resta de regidors quant tenen el seu torn, d’acord? Gràcies. La regidora Sra. Míriam Riera diu: Jo li he fet la pregunta i li agraeixo la resposta, només faltaria, només comentar-li que per començar que Càritas, és una entitat que és de Martorell, la relació en Benestar Social, no en Cooperació, no és diguéssim de les que pertanyen a l’àrea, que tractem des de l’àrea de Cooperació i que més a més en aquest cas no porta temes de refugiats, el temes de refugiats com vostè sap els porta Creu Roja, i una altra entitat que no té seu aquí a Martorell, sobre si vostè es reuneix o no es reuneix, escolti! Jo encantada de la vida, que vostè es reuneixi només faltaria, ja li dic

31

nosaltres estem oberts a parlar en qui sigui, i quant sigui, i efectivament, i segur que tindríem moltes ocasions per parlar i de fet ens hem vist moltes vegades però potser no hem parlat tot el que convindria. Estem oberts, només faltaria, estem oberts i lo important és arribar a acords i es que puguem tots votar unànimement a una moció com aquesta, si aquesta és diguéssim crec jo, aquesta és la voluntat que tenim tots de presentar mocions com aquesta, perquè sí que serveixin per alguna cosa, i perquè sí que es facin coses, i es tirin endavant. Jo m’ho crec de veritat. Gràcies. Es sotmet a votació l’esmentada moció, resultant la mateixa aprovada per 20 vots a favor dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUE, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, ALBERT FERNÁNDEZ I CLARAMUNT, LLUÍS TOMÁS MORENO, REMEDIOS MARQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS, SERGI CORRAL I BARÓN i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ, i 1 vot en contra del senyor FRANCESC APAL MACIÀ.

“El passat 18 de març el Consell Europeu va prendre un acord que vulnera la legislació que protegeix les persones refugiades i posa en joc els drets humans. El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, que aglutinen els municipis catalans i institucions supramunicipals que treballen conjuntament per la solidaritat, la pau i els drets humans, rebutgen aquest acord que no respecta el Dret Internacional. Lluny d’aquesta decisió presa pels caps d’estat, els ajuntaments i les institucions supramunicipals estan donant suport a les persones refugiades en ruta, a través de la campanya del Fons Català i estan treballant per a la seva integració quan arribin als municipis catalans, com expressa el president de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable Sr. Carles Puigdemont, en la seva carta al comissari de Migracions de la UE del passat 15 de març, en la qual afirma que Catalunya està preparada per acollir al voltant de 4.500 refugiats. A la cimera entre els estats de la Unió Europea i Turquia, prèvia a aquest acord, lluny de trobar una sortida que garanteixi el respecte dels drets humans i compleixi amb l’obligació dels estats d’acollir les sol·licitants d’asil, la Unió Europea va acordar l’externalització de fronteres i la subcontractació d'aquestes responsabilitats a l’Estat turc, com ja hem vist a la frontera sud de Ceuta i Melilla amb el Marroc o amb els Centres d’Internament per a Estrangers fora de territori comunitari, a canvi de 3.000 milions d’euros addicionals a partir del 2018 – a banda dels ja assignats fins al 2017 –, la liberalització de visats i avançar en la negociació de l’adhesió de Turquia a la UE. La solució que ha trobat Brussel·les per gestionar l’arribada de centenars de milers de persones que fugen de la guerra, de la misèria i d’altres tipus de

32

persecucions és triple. Primer, evitar que trepitgin sòl europeu amb l’increment de les operacions de control de fronteres exteriors amb la participació militar de l’OTAN, segon, acordar l’expulsió a Turquia d’aquells que tot i així puguin arribar a les illes gregues jugant-se la vida a la Mediterrània, i tercer, bloquejar la ruta dels Balcans cap al nord d’Europa que el 2015 van utilitzar 900.000 persones. L’entesa que s’assoleix amb Turquia respon exclusivament a la utilització de les polítiques migratòries al servei d’una lògica securitària que arrasa amb els suposats valors fundacionals europeus de solidaritat i respecte als drets humans. L’execució del text aprovat impedeix a totes les persones que arribin de forma irregular a Grècia la possibilitat de sol·licitar l’asil a Europa quan no existeix una altra via que no sigui la irregularitat. Un cop més veiem com la UE parteix d’una premissa falsa: blindar les fronteres d'Europa acabarà amb la crisi humanitària a la Mediterrània. Traslladar les persones refugiades i migrants a un estat tercer no és acabar amb la crisi humanitària, sinó expulsar-la de territori comunitari, i prioritzar les operacions de control i seguretat en lloc de les de salvament a les aigües frontereres. Si volem acabar amb el tràfic d’éssers humans i amb les morts a la Mediterrània, cal voluntat política garantint vies segures i legals: visats humanitaris, possibilitat de sol·licitar l’asil en ambaixades i consolats europeus en els països d’origen i trànsit, etc. Les mesures adoptades són un despropòsit, una mostra més del paper vergonyós que tenen els estats i les institucions europees des de l’inici d’aquesta crisi que xoca frontalment amb l’obligat compliment de la Convenció de Ginebra i amb l’article 19.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, segons el qual es prohibeixen explícitament les expulsions col·lectives. Davant d'una Europa incapaç de donar una resposta adequada garantint condicions dignes a totes les persones dins del territori propi comunitari, com veiem a Calais, a Ceuta i Melilla, a Dunkerque o a Idomeni, avui ens torna a tocar dir prou a nosaltres, al món local, a la societat civil organitzada, i a les ciutadanes i ciutadans d’aquesta Europa que ens fa vergonya i: Per les raons exposades es demana al Ple de l’Ajuntament de Martorell l’adopció dels següents:

ACORDS Primer.- Demanar al Congrés que exigeixi al Govern en funcions que bloquegi l'acord entre la Unió Europea i Turquia que permetrà tornar a territori turc als refugiats que han arribat a Grècia i que tota negociació en el Consell Europeu ha d'estar subjecta al respecte dels drets humans i el Dret Internacional.

33

Segon.- Reclamar que es garanteixin vies d'accés a la protecció internacional legals i segures en països d'origen i trànsit i que el govern espanyol assumeixi la seva responsabilitat acceptant íntegrament les quotes de persones reubicades i reassentades que li corresponen. Tercer.- Denunciar l’expulsió de les ONG que estan treballant en el salvament, l’acollida i l’acompanyament de les persones refugiades que estan en ruta a Grècia. Quart.- Assegurar el desplegament del Pla de Protecció Internacional a Catalunya, aprovat pel Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya el passat 28 de gener de 2014, dotant-lo del pressupost adequat i suficient per a poder implementar les mesures concretes que en recull, que garanteixin una acollida estable i de qualitat. Cinquè.- Manifestar el compromís de l’Ajuntament de Martorell com a municipi d’acollida i protecció. Adaptant els plans d’acollida municipal a les necessitats especials de les persones sol·licitants d’asil per garantir la seva vida en família i la seva integració. Sisè.- Donar suport i col·laborar amb les entitats catalanes i xarxes d’entitats que treballin en l'acollida i el servei a les persones sol·licitants d’asil i definir els serveis i infraestructures que pot oferir el nostre municipi per acollir les persones sol·licitants d’asil. Setè.- L’Ajuntament de Martorell se suma al Manifest “Passatge Segur” subscrit per moltes organitzacions socials, sindicats i partits polítics de tota Europa i, en aquest sentit, insta la UE i els seus Estats membres a ordenar la creació de passadissos humanitaris, i que possibilitin, des del respecte, l’asil d’aquestes persones entre els 28 Estats membres de la Unió Europea. Vuitè.- Treballar en la sensibilització i el compromís de la població del municipi per garantir la integració de les persones refugiades, creant els vincles i la interacció necessària per prevenir el racisme i/o la discriminació, i promoure la cohesió social. Novè.- Endegar i garantir polítiques municipals de cooperació al desenvolupament amb vocació transformadora. Desè.- Fer arribar aquest acord al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Generalitat de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol i a la Unió Europea.”

34

9. MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS DE CiU, ERC, PSC-CP, MOVEM

MARTORELL-ENTESA I PP PER IMPULSAR LA CELEBRACIÓ DELS 800 ANYS DE L’HOSPITAL DE MARTORELL.

El regidor Lluís Esteve llegeix la moció:

“L’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell és un dels símbols del nostre municipi i un dels trets de capitalitat de Martorell. L’actual centre hospitalari data del 1969, però Martorell ha disposat durant segles d’una institució hospitalària pròpia en diferents ubicacions. Segons els historiadors, l’origen de l’Hospital de Martorell prové de principis del segle XIII, data a partir de la qual es té constància de la seva existència. En concret, els primers indicis daten del 1216 i durant 800 anys ha anat ocupant diverses ubicacions al municipi i ha anat adoptant diferents denominacions, però sempre mantenint el seu caràcter d’institució sanitària al servei del poble de Martorell. Amb l'objectiu de reforçar i donar a conèixer la història i la presència a Martorell.

Per les raons exposades es demana al Ple de l’Ajuntament de Martorell l’adopció dels següents:

ACORDS Primer.- Impulsar, juntament amb el Patronat i la direcció de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell, els actes de commemoració del 800 aniversari de l’existència de l’hospital a Martorell. Segon.- Donar a conèixer la història i els diversos emplaçaments que ha tingut l’Hospital al municipi mitjançant elements identificatius i de reconeixement a la via i els edificis públics.” El regidor Sr. Francesc Arpal diu: bé, doncs des del grup Popular considerem adient aquesta commemoració del 800 aniversari de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell, ja que junt amb els mitjans de comunicació locals, com són els trens i les carreteres, doncs ha estat un pilar fonamental per fer de Martorell la capitalitat del Baix Llobregat Nord. Gràcies. El regidor Sr. José A. Simón diu: Moltes gràcies, com deia el regidor Esteve la passada junta de portaveus vam fer una proposta per commemorar, la nostra proposta inicial era per commemorar la ubicació que va tenir l’Hospital al carrer Lloselles, ens agradaria que tot i l’aportació que han fet vostès de celebrar aquest 800 anys a tots aquells llocs on a Martorell va ser ubicat l’hospital, sí que ens agradaria, sobretot perquè en ho han demanat diferents persones de Martorell, que van néixer al carrer Lloselles, en aquell hospital, sí que ens agradaria que quedés constància, no sé nosaltres dèiem un monòlit, una figura una cosa que quedés constància?, quedés any rere any que quedés allà una figura, i quedés constància que allà va estar l’hospital durant multitud d’anys l’hospital. Ens afegim a la proposta que

35

vostès fan, però sí que ens agradaria que la nostra proposta primera era, sobretot era carrer Lloselles, i que allà quedés un record per sempre, de que allà vam tenir un hospital. Gràcies. El regidor Sr. Lluís Tomás diu: Gràcies Sr. Alcalde, de forma molt breu, nosaltres com a grup proposant votarem a favor aquesta moció, donar les gràcies, en aquesta cas al regidor Sr. Lluís Esteve que es va comprometre en pocs dies a refer aquella moció, però sobre tot donar les gràcies al companys de Movem perquè podrien dir que en aquell inici de moció van donar una mica un tret de sortida. Que estic segur que desprès el govern com va explicar el portaveu ja tenia previst fer algunes coses però donar les gràcies als companys de Movem per haver donar el tret de sortida d’aquestes commemoracions o d’aquestes celebracions que evidentment contaran en el nostre grup. Gràcies. El regidor Sr. Lluís Esteve diu: Bé, destacar que 800 anys d’un hospital amb un municipi, ja pocs municipis del país que ho puguin celebrar, per tant, és un motiu de satisfacció i com he comentat l’embrió d’aquesta moció va ser el fet de que hi hagués algun tret, que pogués identificar els emplaçaments que ha tingut l’hospital a Martorell, això jo crec que ho reflexem al punt 2, i per tant, és dels elements d’aquesta moció que durem a terme igual que ampliem doncs en aquest punt 1, que és el fet de impulsar que l’ajuntament participi activament doncs en el patronat per poder desenvolupar doncs els actes de commemoració de aquest 800 aniversari. Moltes gràcies. Es sotmet a votació la moció, i la mateixa queda aprovada per unanimitat dels assistents.

“L’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell és un dels símbols del nostre municipi i un dels trets de capitalitat de Martorell. L’actual centre hospitalari data del 1969, però Martorell ha disposat durant segles d’una institució hospitalària pròpia en diferents ubicacions. Segons els historiadors, l’origen de l’Hospital de Martorell prové de principis del segle XIII, data a partir de la qual es té constància de la seva existència. En concret, els primers indicis daten del 1216 i durant 800 anys ha anat ocupant diverses ubicacions al municipi i ha anat adoptant diferents denominacions, però sempre mantenint el seu caràcter d’institució sanitària al servei del poble de Martorell. Amb l'objectiu de reforçar i donar a conèixer la història i la presència a Martorell.

Per les raons exposades es demana al Ple de l’Ajuntament de Martorell l’adopció dels següents:

ACORDS Primer.- Impulsar, juntament amb el Patronat i la direcció de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell, els actes de commemoració del 800 aniversari de l’existència de l’hospital a Martorell.

36

Segon.- Donar a conèixer la història i els diversos emplaçaments que ha tingut l’Hospital al municipi mitjançant elements identificatius i de reconeixement a la via i els edificis públics.”

10. MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS DE CiU, ERC, PSC-CP, MOVEM MARTORELL-ENTESA, SOM MARTORELL I PP PER A LA SUBSTITUCIÓ PROGRESSIVA DE L’ÚS DEL GLIFOSAT PER MÈTODES NO CONTAMINANTS.

El regidor Ricard Sánchez llegeix la moció: “Molts municipis fan servir herbicides de acció ràpida per eliminar herbes adventícies (denominades “males herbes”) de cara a la prevenció d'incendis forestals i neteja de jardins i parcs. Però l'ús d'herbicides químics pot plantejar riscos molt seriosos. Diferents estudis demostren que el Glifosat té efectes molt tòxics sobre la salut i el medi ambient.

El glifosat, un herbicida total no selectiu que s'empra per matar herbes i arbustos, s'infiltra al sòl, és molt soluble en l'aigua, i persistent en el sòl. Contamina els aqüífers, és tòxic per a la fauna aquàtica, els animals domèstics o el bestiar, i s'escampa sense control per el subsòl.

El glifosat ha estat decretat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com a potencialment cancerigen per als humans. Existeixen estudis científics que relacionen l'ús del glifosat amb afeccions i malalties. Entre els efectes adversos s'han descrit: Toxicitat subaguda i crònica, danys genètics, trastorns reproductius, augment de la freqüència de anomalies espermàtiques, i carcinogènesi.

A més, cada preparat herbicida que conté glifosat ve acompanyat de altres substàncies que multipliquen la seva toxicitat. Entre aquests ingredients estan al N-nitrós que com altres compostos nitrogenats, són cancerígens, i el formaldehid, un altre carcinogen conegut que es forma durant la descomposició del glifosat.

El Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) van destacar que sempre ha de prevaldre el principi de “precaució” amb els herbicides que puguin tenir components cancerígens i que els legisladors no ho regulen pels interessos de les multinacionals.

A més, han indicat que els més afectats pel glifosat poden ser els treballadors de Parcs i Jardins, els nens, les embarassades i les persones amb malalties.

A més d’això, està contaminant greument les aigües de Catalunya, que en molts freàtics tenen concentracions mitjanes de glifosat al llarg de l’any superiors a 0’1 μg.l-1, valor màxim admès per la normativa europea (Directiva 2006/118/EC).

I no menys important és la mort massiva d’abelles arreu del món que està comportant l’ús d’aquets herbicida, un gran i perillosíssim risc potencial de desastre ecològic a gran escala.

Legislació

37

La Directiva marc per a un ús sostenible dels plaguicides, aprovada pel Parlament Europeu el 13 de gener de 2009, els objectius són: "La reducció dels riscos i els efectes de l'ús de els plaguicides a la salut humana i el medi ambient, i el foment de l'ús de la gestió integrada de plagues i de plantejaments o tècniques alternatius de índole no química als plaguicides", en el capítol IV, artículos11 i 12, exposa que:

“Els Estats membres, tenint degudament en compte les mesures apropiades per a la protecció del medi aquàtic l'aigua potable i els requisits necessaris d'higiene i salut pública i la biodiversitat, o els resultats de les avaluacions de risc pertinents, han de vetllar perquè es minimitzi o prohibeixi l'ús de plaguicides en les següents zones específiques: Al llarg de les carreteres [...], en els espais utilitzats pel públic en general, o per grups vulnerables, com els parcs, jardins públics, camps d'esports i àrees d'esbarjo, recintes escolars i camps de joc i els espais propers als centres d'assistència sanitària ".

Aquesta Directiva ha estat transposada en el Reial Decret 1311/2012, de 14 de setembre, que estableix el marc de actuació per aconseguir un ús sostenible dels productes fitosanitaris, i que té com a objectiu la reducció dels riscos i els efectes de l'ús dels productes fitosanitaris en la salut humana i el medi ambient, i el foment de la gestió integrada de plagues i de plantejaments o tècniques alternatius, com ara els mètodes no químics.

Aquest Reial decret preveu que les seves disposicions "es s'entenen sense perjudici que l'Administració competent en cada cas pugui aplicar el principi de cautela limitant o prohibint l'ús de productes fitosanitaris en zones o circumstàncies específiques".

A més de les anteriors, el marc jurídic per a l'aplicació de herbicides i plaguicides es completa amb les següents normes:

• Directiva Marc sobre l'Aigua (Directiva 2000/60 / CE del Parlament Europeu i del Consell) • Directiva Aus (Directiva 2009/147 / CE del Parlament Europeu i del Consell) • Directiva Hàbitat (Directiva 92/43 / CEE del Consell) • Llei 33/2011, de 4 d'octubre, General de Salut Pública.

Atès que el Ple de la Diputació de Barcelona de data 23 de desembre de 2015 va aprovar una moció en el que es demanava la substitució progressiva de l’ús del glifosat per mètodes no contaminants

Per les raons exposades es demana al Ple de l’Ajuntament de Martorell l’adopció dels següents:

ACORDS:

1. Demanar assessorament tècnic i recursos econòmics a la Diputació de Barcelona perquè se substitueixi la utilització del glifosat per mètodes no contaminants, que no danyin a la salut ni el medi ambient, incloent mètodes mecànics i tèrmics que ja es s'apliquen en la majoria dels països de la Unió Europea i amb major potencial de generació d'ocupació. Incloent el pasturatge com alternativa ecològica més adequada i respectuosa amb la salut de les persones i del medi ambient.

38

2. Impulsar l’eliminació progressiva de l’ús del glifosat en els diferents serveis que presta l’ajuntament de Martorell de forma directa i incloure en les noves contractacions, com a condició, la introducció de mètodes sostenibles i alternatius al glifosat.

3. Promoure els treballs necessaris per a la transició, cap a una jardineria gestionada públicament amb criteris de qualitat i sostenibilitat, evitant l’ús de productes químics, les podes excessives, l’ús d’espècies no adaptades al medi, l’excés en el consum d’aigua (sobretot per gespes).

4. Fer extensiva aquesta eliminació als horts de Martorell.

5. Comunicar els presents acords a totes les treballadores de l’Ajuntament de els seus OOAA, a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), a l' Associació de Municipis de Catalunya (AMC), i als col·lectius Som lo que sembrem, Associació Salut i Agroecologia (ASIA, Ecologistes en Acció), Col·lectiu Males Herbes, al Centre d' Analisi i Programes Sanitaris (CAPS) i a l' Associació de Persones afectades per Productes Químics i Radiacions Ambientals (APQUIRA).”

El regidor Sr. Francesc Arpal diu: Bé, el grup Popular recolzem aquesta moció de la substitució progressiva de l’ús del glifosat, per mètodes no contaminants no obstant hem de ser realistes ja que la mateixa Unió Europea la setmana passada, no és que faci molts dies, la setmana passada va votar a favor de seu és fins a l’any 2023, només, això sí, per ús professional, van ser 374 vots a favor, 225 en contra i 102 abstencions, considerem que no s’hauria de utilitzar en parcs i jardins públics, ja que segons l’Agència Internacional en Investigació del Càncer, en març del 2015 va classificar el glifosat com probable cancerigen tot i que també, s’ha de dir que l’evidència científica que recolza això doncs encara és bastant limitada. Gràcies. El regidor Sr. Adolf Bargués diu: Moltes gràcies, tal i com, el fum del tabac als cinemes, als hospitals, a les escoles, o els termòmetres de mercuri moltes vegades allò que ha significat progrés no necessàriament és sostenible, i cal corregir allò que semblava un autèntic progrés per la societat, per exemple els cotxes i les emissions de C02, o algo tant ecològic aparentment com la cria porcina i les contaminacions per purins. La Unió Europea aquest ús professional fins a l’any 2023, doncs està bé que ho faci, o no ho faci, sí ha guanyat la majoria però entenem que són coses a corregir i a eliminar, en aquest sentit determinar, el que també molts vegades el que són les males herbes, quant a priori de males herbes no n’hi han en aquest sentit l’Ajuntament de Martorell, el que avui aprovarem, jo que crec que manifestarem, el nostre posicionament pel respecte, i aprovar l’eradicació de l’ús del glifosat, de manera paulatina als espais verds i a la via pública municipal, substituint l’ús d’herbicides per mètodes no contaminants, que no danyin ni la salut, ni elmedi ambient, ens felicitem doncs en aquest cas, per aquest avenç i en breu començarem aquesta desaparició paulatina. Moltes Gràcies. Es sotmet a votació la moció, resultant aquesta aprovada per unanimitat dels assistents.

“Molts municipis fan servir herbicides de acció ràpida per eliminar herbes adventícies (denominades “males herbes”) de cara a la prevenció d'incendis forestals i neteja de

39

jardins i parcs. Però l'ús d'herbicides químics pot plantejar riscos molt seriosos. Diferents estudis demostren que el Glifosat té efectes molt tòxics sobre la salut i el medi ambient.

El glifosat, un herbicida total no selectiu que s'empra per matar herbes i arbustos, s'infiltra al sòl, és molt soluble en l'aigua, i persistent en el sòl. Contamina els aqüífers, és tòxic per a la fauna aquàtica, els animals domèstics o el bestiar, i s'escampa sense control per el subsòl.

El glifosat ha estat decretat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com a potencialment cancerigen per als humans. Existeixen estudis científics que relacionen l'ús del glifosat amb afeccions i malalties. Entre els efectes adversos s'han descrit: Toxicitat subaguda i crònica, danys genètics, trastorns reproductius, augment de la freqüència de anomalies espermàtiques, i carcinogènesi.

A més, cada preparat herbicida que conté glifosat ve acompanyat de altres substàncies que multipliquen la seva toxicitat. Entre aquests ingredients estan al N-nitrós que com altres compostos nitrogenats, són cancerígens, i el formaldehid, un altre carcinogen conegut que es forma durant la descomposició del glifosat.

El Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) van destacar que sempre ha de prevaldre el principi de “precaució” amb els herbicides que puguin tenir components cancerígens i que els legisladors no ho regulen pels interessos de les multinacionals.

A més, han indicat que els més afectats pel glifosat poden ser els treballadors de Parcs i Jardins, els nens, les embarassades i les persones amb malalties.

A més d’això, està contaminant greument les aigües de Catalunya, que en molts freàtics tenen concentracions mitjanes de glifosat al llarg de l’any superiors a 0’1 μg.l-1, valor màxim admès per la normativa europea (Directiva 2006/118/EC).

I no menys important és la mort massiva d’abelles arreu del món que està comportant l’ús d’aquets herbicida, un gran i perillosíssim risc potencial de desastre ecològic a gran escala.

Legislació La Directiva marc per a un ús sostenible dels plaguicides, aprovada pel Parlament Europeu el 13 de gener de 2009, els objectius són: "La reducció dels riscos i els efectes de l'ús de els plaguicides a la salut humana i el medi ambient, i el foment de l'ús de la gestió integrada de plagues i de plantejaments o tècniques alternatius de índole no química als plaguicides", en el capítol IV, artículos11 i 12, exposa que:

“Els Estats membres, tenint degudament en compte les mesures apropiades per a la protecció del medi aquàtic l'aigua potable i els requisits necessaris d'higiene i salut pública i la biodiversitat, o els resultats de les avaluacions de risc pertinents, han de vetllar perquè es minimitzi o prohibeixi l'ús de plaguicides en les següents zones específiques: Al llarg de les carreteres [...], en els espais utilitzats pel públic en general, o per grups vulnerables, com els parcs, jardins públics, camps d'esports i

40

àrees d'esbarjo, recintes escolars i camps de joc i els espais propers als centres d'assistència sanitària ".

Aquesta Directiva ha estat transposada en el Reial Decret 1311/2012, de 14 de setembre, que estableix el marc de actuació per aconseguir un ús sostenible dels productes fitosanitaris, i que té com a objectiu la reducció dels riscos i els efectes de l'ús dels productes fitosanitaris en la salut humana i el medi ambient, i el foment de la gestió integrada de plagues i de plantejaments o tècniques alternatius, com ara els mètodes no químics.

Aquest Reial decret preveu que les seves disposicions "es s'entenen sense perjudici que l'Administració competent en cada cas pugui aplicar el principi de cautela limitant o prohibint l'ús de productes fitosanitaris en zones o circumstàncies específiques".

A més de les anteriors, el marc jurídic per a l'aplicació de herbicides i plaguicides es completa amb les següents normes:

• Directiva Marc sobre l'Aigua (Directiva 2000/60 / CE del Parlament Europeu i del Consell) • Directiva Aus (Directiva 2009/147 / CE del Parlament Europeu i del Consell) • Directiva Hàbitat (Directiva 92/43 / CEE del Consell) • Llei 33/2011, de 4 d'octubre, General de Salut Pública.

Atès que el Ple de la Diputació de Barcelona de data 23 de desembre de 2015 va aprovar una moció en el que es demanava la substitució progressiva de l’ús del glifosat per mètodes no contaminants

Per les raons exposades es demana al Ple de l’Ajuntament de Martorell l’adopció dels següents:

ACORDS:

1. Demanar assessorament tècnic i recursos econòmics a la Diputació de Barcelona perquè se substitueixi la utilització del glifosat per mètodes no contaminants, que no danyin a la salut ni el medi ambient, incloent mètodes mecànics i tèrmics que ja es s'apliquen en la majoria dels països de la Unió Europea i amb major potencial de generació d'ocupació. Incloent el pasturatge com alternativa ecològica més adequada i respectuosa amb la salut de les persones i del medi ambient.

2. Impulsar l’eliminació progressiva de l’ús del glifosat en els diferents serveis que presta l’ajuntament de Martorell de forma directa i incloure en les noves contractacions, com a condició, la introducció de mètodes sostenibles i alternatius al glifosat.

3. Promoure els treballs necessaris per a la transició, cap a una jardineria gestionada públicament amb criteris de qualitat i sostenibilitat, evitant l’ús de productes químics, les podes excessives, l’ús d’espècies no adaptades al medi, l’excés en el consum d’aigua (sobretot per gespes).

4. Fer extensiva aquesta eliminació als horts de Martorell.

41

5. Comunicar els presents acords a totes les treballadores de l’Ajuntament de els seus OOAA, a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), a l' Associació de Municipis de Catalunya (AMC), i als col·lectius Som lo que sembrem, Associació Salut i Agroecologia (ASIA, Ecologistes en Acció), Col·lectiu Males Herbes, al Centre d' Analisi i Programes Sanitaris (CAPS) i a l' Associació de Persones afectades per Productes Químics i Radiacions Ambientals (APQUIRA).”

11. MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS DE CiU, ERC, PSC-CP I MOVEM MARTORELL-ENTESA PER DEMANAR A L’ESTAT ESPANYOL EL TRASPÀS ÍNTEGRE A LA GENERALITAT DE CATALUNYA DE LES LÍNIES FERROVIÀRIES INTERIORS DE CATALUNYA.

El regidor Sr. Lluís Esteve diu: llegeix els acords de la moció:

“Primer.- Demanar a l’Estat Espanyol, a través del Ministeri de Foment, el traspàs de la titularitat de les infraestructures de les línies ferroviàries interiors de Catalunya a la Generalitat de Catalunya. Segon.- Demanar a l’Estat Espanyol que, amb caràcter simultani a aquest traspàs, lliuri a la Generalitat de Catalunya, les consignacions pressupostàries dels Pressupostos Generals de l’Estat destinades al Pla de Rodalies i al manteniment de la xarxa, per tal d’executar, entre d’altres, les funcions de planificació, manteniment de les línies i execució d’obres. Tercer.- Refermar el compromís de l’Ajuntament de Martorell amb la millora de les infraestructures i la mobilitat dels nostres ciutadans. Quart.- Enviar aquest acord al president de la Generalitat, al Conseller de Territori i Sostenibilitat, al president del Govern Espanyol, a la Ministra de Foment, a la Mesa del Parlament de Catalunya, a la Mesa del “Congreso de los Diputados” i als municipis associats a l’AMTU.”

El regidor Sr. Francesc Arpal diu:Aquesta és una més de les mocions demagògiques, polítiques que poc tenen a veure amb el que és la realitat tècnica i possible, bé en aquest cas que la presentin grups independentistes o sobiranistes doncs ho entenc, ara que ho presentin altres grups, com el grup socialista doncs sincerament he de dir que no ho entenc. Ens diuen en la moció que la gestió de rodalies per part de la Generalitat, suposaria una millora considerable i en conseqüència una qualitat superior per l’usuari i que això fa anys que es demostra a través de les línies que gestiona l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat, això és el que ens diuen vostès en la seva moció, bé d’una banda hem de recordar que no fa, fa un parell de mesos no me’n recordo quina moció era va sortir també el tema aquest de rodalies i ja els vaig tenir que recordar que fa uns anys el govern del Sr. Rodríguez Zapatero ja va traspassar la gestió de rodalies a la Generalitat pel que feia a circulacions, horaris i preus, no ja així la infraestructura que la segueix gestionant ADIF, perquè és que no és possible tècnicament i ara els hi desenvoluparé, en primer lloc dir que no es pot posar com exemple que fan vostèsen la moció els Ferrocarrils de la Generalitat amb rodalies ja que el recorreguts dels trens de Ferrocarrils tothom sap el que és, és molt limitat, té molts menys trens, molts menys usuaris i per dir-ho d’alguna manera perquè tothom ens entengui, és un escalextric tancat, per les seves

42

línies no passen més trens que els seus, amb bon criteri la majoria de governs autonòmics que tenien transferida la competència dels trens de via estreta, perquè quan hi van haver-hi al 1979 ens van constituir les autonomies doncs els govern central va repartir també els trens de via estreta a cada comunitat autònoma, doncs amb bon criteri ara farà tres anys precisament la majoria de comunitats autònomes van fer el contrari, van traspassar la seva gestió a RENFE i ADIF, precisament perquè millorés el servei i la infraestructura , en la actualitat queden només gestionades per les comunitats autònomes Euskaltren al País Vasc, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, els de Catalunya i els SFM de Mallorca. A les vies de rodalies de Catalunya hi passen també trens regionals de mitja distància, trens de llarg recorregut, mercaderies, màquines aïllades, menys trens d’alta velocitat perquè no hi poden circular hi circulen tota classe de trens. Les vies de rodalies són d’àmbit estatal perquè circulen tot tipus de trens que poden anar o venir de qualsevol lloc d’Espanya, per un moment imagini’ns que totes les comunitat autònomes demanessin el mateix que estan ara demanant vostès en la moció, seria impossible el poder circular per les vies tal com es fa ara, ja em diran en què milloraríem la qualitat i el servei, no millorarien absolutament en res. Avui demanen això com podrien demanar els ports o els aeroports, això si, amb la seva partida pressupostària corresponent perquè clar aquí no hi ha ni un euro, hi ha coses que per més que es vulgui fer-hi demagògia no poden ser i aquesta que avui demanen doncs no potser, ni aquí ni en lloc perquè això no passa enlloc, a França hi ha la SNCF i punt , a Alemanya la DB, a ItaliaFerroviedelloStato, a Portugal Caminhos de Ferro , i a Espanya hi ha i haurà RENFE i ADIF, moltes gràcies . El regidor Sr. José A. Simón diu: Només volia com que ens havien posat d’acord tots, menys el grup Popular, només volia fer un parell de punts que primers els faré i després una frase només per la intervenció del Sr. Arpal. Al nostre grup si que li agradaria garantir dos aspectes amb aquesta moció , una primer és garantir la titularitat i la gestió pública d’aquest servei, que aquest servei sigui sempre públic i que aposti per rodalies i no per fer obres faraòniques, i aprofito i només seran dos frases, suposo que la gent que ens està escoltant des de casa i és usuària diàriament, mensualment o cada cert temps de RENFE estarà super contenta del servei que dóna RENFE, la seva puntualitat, del seu servei i estarà molt contenta de tota la inversió que s’ha fet a Catalunya i a la resta de l’Estat a rodalies i no amb trens de llarga distància que la majoria dels usuaris no fem servir a diari, per això si que demagògia Sr. Arpal vostè segurament té un màster, gràcies .

El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: No pensava intervenir en aquesta moció però molt breument, el company el regidor Arpal ha parlat del Partit Socialista, de Rodríguez Zapatero, escolti’m si es va malament en el seu moment, es va fer malament, és el que hi ha, no diguem que abans ja es podia haver fet i no es va fer i ara es torna a demanar..., escolti’m nosaltres si en el seu moment no es va fer aquest traspàs no estem gens contents ni gens satisfets que qui ho podia haver fet en el seu moment que podia haver estat al Partit Socialista Obrero Español no la va fer, per tant això a mi, penso com ha dit el company Simón i com parlava abans de la moció de Turquia, a mi em preocupen la gent que agafa el tren cada dia i només cal connectar alguna emissora de radio a primera hora del matí, molts dies no, però altres si, hi ha retards, incidències, etc..., i un diu que és culpa de l’altre i l’altre culpa de l’un i així l’únic que acaben patint són els usuaris, la seva explicació li dic també amb tot carinyo m’ha semblat correcta, es nota que vostè està en el ram perquè m’ha dit noms d’Itàlia i de

43

no sé que Sr. Arpal en la vida havia sentit, en fi, li agraeixo aquesta divulgació d’aquests llocs, però bé nosaltres si en el seu moment no es va fer no estem contents, no estem satisfets, si es pot demanar, també té raó segurament no crec que vagi a cap lloc això però nosaltres si que és una moció que afecta a la gent d’aquí perquè molts martorellencs i martorellenques agafen el tren cada dia, tornem a allò que deien abans que si les mocions, la nostra obligació és tractar per si es pot aconseguir això, el nostre recolzament serà en aquest cas a favor, positiu. El regidor Sr. Lluís Esteve diu: Bé sense entrar en el debat de perquè serveixen o no les mocions, de fet és un element i una eina que ens dóna el Reglament orgànic municipal per demanar coses, per reivindicar situacions, per poder-nos posar d’acord i òbviament crec que no ens hem de resignar a allò a que no tenim a la mà ni a l’abast si creiem que és just i necessari doncs almenys poder-ho reclamar, i la moció en aquest cas ens ajuda a poder-ho fer, no ens resignem des del govern a quedar-nos callats i a no fer servir doncs aquesta eina que és una eina també de reivindicació i de compromís dintre de les eines que tenim en el Ple municipal, i en el sentit concret és obvi que hi ha un dèficit històric d’inversions pel que fa a infraestructures per part de l ‘Estat espanyol i és obvi també que les infraestructures del transport són un dels elements claus que sostenen i impulsen el desenvolupament d’un país , és obvi també que les decisions com més lluny es prenen d’allà on s’executen normalment aquestes decisions no acaben sent del tot afinades i ho podem preguntar òbviament a la gent que habitualment fa servir el transport públic, el Sr. Arpal ens ha fet una relació de tots els Estats que gestionen les seves infraestructures òbviament així és, però nosaltres aspirem a revertir aquest dèficit històric d’inversions i a que aquest transport que és clau es pugui gestionar des del propi país en aquest cas el que defensem nosaltres. Allò que és bo pels nostres ciutadans és un element de reivindicació i per tant ho són les infraestructures, ho són òbviament els transports, ho són les línies ferroviàries i és per això que presentem aquesta moció per cert no som l’únic Ajuntament del país que ho fa , sinó que ho fan la majoria d’Ajuntaments de Catalunya perquè és una reivindicació històrica i és un dèficit que volem posar-hi solució o facilitar que s’hi posi aquesta solució perquè d’una manera o una altra revertirà positivament doncs a tots els ciutadans de Catalunya. El regidor Sr. Francesc Arpal diu: No és per al·lusions, només és per aclarir algunes coses. Tema públic que ha fet referències el Sr. Simón, avui mateix si entra vostè en el Voz populi la ministra de Foment li ha dit que tant ara que estan en funcions com si tornés a governar el Partit Popular RENFE i ADIF no es privatitzarien, no ho he dit jo pot entrar al Voz populi d’avui i llegir-ho. Per part del Partit Socialista s’ha dit que el Sr. Zapatero ho va fer malament, no el Sr. Zapatero no ho va fer malament, el Sr. Zapatero va fer el màxim que podia fer és que no podia fer res més del que va fer, per tant no es que ho fes malament, va mirar de tenir contenta a Catalunya dintre de les seves possibilitats, però com he dit abans la infraestructura no es pot privatitzar per més que vostès vulguin, d’altra banda és evident que rodalies no és perfecte però em diran vostès quin és el transport que és perfecte, i d’altra banda es queixen molt de les inversions doncs bé, la Generalitat de Catalunya també pot invertir en rodalies si volgués , eh. Moltes gràcies . El regidor Sr. José A. Simón diu: Molt ràpid, la veritat és quan intervé el Sr. Arpal de vegades em desconcerto, ara resulta que el Sr. Zapatero ho va fer bé, això ja m’ha deixat...bueno, la diferència entre no ser perfecte i ser un desastre hi ha una forquilla

44

bastant gran i si no, jo només dic que qualsevol persona que sigui usuària de la RENFE habitualment ho sabrà quants dies a la setmana el tren va bé, ja no quants va malament, quants va bé, bueno pues... Només tres apunts ràpids, s’ha constatat jo crec que unànimement que hi ha un dèficit d’inversions amb el tema de rodalies, hi ha inversions en trens de llarg recorregut la majoria de dubtosa rendibilitat social, o sigui perquè la gent no hi va, o estan estacions fantasmes directament o passen casualment per llocs que no haurien de passar i que encara tenim el corredor ferroviari que és una infraestructura totalment parada també a Catalunya per una decisió totalment política i és una decisió que és un greuge a més econòmic per la comunitat on vivim.

Es sotmet a votació la moció que queda aprovada per 19 vots a favor dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, ALBERT FERNÁNDEZ I CLARAMUNT, LLUÍS TOMÁS MORENO, REMEDIOS MARQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ, AADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS i SERGI CORRAL I BARÓN, 1 vot en contra del senyor FRANCESC ARPAL MACIÀ, i 1 vot d’abstenció de la senyora RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ.

“Atès que el dèficit històric d’inversions en infraestructures de l’Estat Espanyol a Catalunya és un impediment per a la seva economia i de millorament de la seva competitivitat, i que la participació de les institucions públiques i de la societat civil de Catalunya en la gestió de tots els serveis inherents a la millora de la mobilitat són una prioritat per tenir un potencial logístic adient per activar l’economia del país, i atès el greu incompliment, per part del Ministeri de Foment, del Pla de Rodalies. Atès les infraestructures del transport són un dels elements clau que sostenen i impulsen el desenvolupament d’un país, i en determinen el seu nivell de competitivitat, eficiència econòmica i sostenibilitat. Atès que les infraestructures són bàsiques per a qualsevol projecte de país i, conseqüentment, exigeixen una atenció especial i específica, requereixen d’una visió i tractament global del territori on transcorren, per tal de poder avaluar-ne les perspectives de futur i delimitar el marc d’una política territorial integrada. Atès l’estat de la conjuntura econòmica actual i donat que la xarxa ferroviària és una infraestructura fonamental per tal de tenir un funcionament idoni per al desenvolupament del país, es considera necessari accelerar el traspàs íntegre de les línies ferroviàries interiors de Catalunya a la Generalitat de Catalunya, per tal d’aconseguir una mobilitat adequada a les necessitats reals, i el qual ha d’incloure les funcions de planificació, finançament i execució d’obres. Atès que per tal de realitzar les funcions de planificació, manteniment i execució d’obres, es requereix el finançament pertinent, per la qual cosa es necessari que, de forma simultània, al traspàs de les línies referenciades, es transfereixin les partides pressupostàries corresponents.

45

Atès que la gestió per part de la Generalitat de Catalunya, suposaria una millora del servei considerable, que suposaria una major competitivitat en la seva prestació i funcionament, i en conseqüència una qualitat superior per a l’usuari. Atès que la millora, en tots els sentits, d’una gestió per part de la Generalitat de Catalunya de serveis similars ja fa anys que es demostra, a través de les línies i infraestructures que gestiona l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Per les raons exposades es demana al Ple de l’Ajuntament de Martorell l’adopció dels següents:

ACORDS

Primer.- Demanar a l’Estat Espanyol, a través del Ministeri de Foment, el traspàs de la titularitat de les infraestructures de les línies ferroviàries interiors de Catalunya a la Generalitat de Catalunya. Segon.- Demanar a l’Estat Espanyol que, amb caràcter simultani a aquest traspàs, lliuri a la Generalitat de Catalunya, les consignacions pressupostàries dels Pressupostos Generals de l’Estat destinades al Pla de Rodalies i al manteniment de la xarxa, per tal d’executar, entre d’altres, les funcions de planificació, manteniment de les línies i execució d’obres. Tercer.- Refermar el compromís de l’Ajuntament de Martorell amb la millora de les infraestructures i la mobilitat dels nostres ciutadans. Quart.- Enviar aquest acord al president de la Generalitat, al Conseller de Territori i Sostenibilitat, al president del Govern Espanyol, a la Ministra de Foment, a la Mesa del Parlament de Catalunya, a la Mesa del “Congreso de los Diputados” i als municipis associats a l’AMTU.”

II.-PART DE CONTROL

A. DONAR COMPTE DE RESOLUCIONS DE L’ALCALDIA. Es dóna compte de la relació de resolucions de l’alcaldia des del dia 01.03.2016 i fins el dia 31.03.2016, en compliment de l’artícle 42 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, aprovats per Reial Decret 2586/87, de 28 de novembre. El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Si molt breument Sr. Alcalde, les he mirat atentament, el Sr. Secretari m’ha ofert l’oportunitat de pasar-li una relació dels expedients , per tant res més.

46

B. DONAR COMPTE DEL COMPLIMENT D’ALLÒ PREVIST SOBRE PERSONAL EVENTUAL PER L’ARTICLE 104 BIS DE LA LLEI 7/1985, DE 2 D’ABRIL, REGULADORA DE LES BASES DEL RÈGIM LOCAL (PRECEPTE INTRODUÏT PER LA LLEI 7/2013, DE 27 DE DESEMBRE, DE RACIONALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL). En compliment del que prescriu l’article 104 bis de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (precepte introduït per la Llei 7/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local), es dóna compte al ple de la Corporació que en aquesta entitat local hi ha tres llocs de treball reservat a personal eventual: . Cap de protocol i relacions institucionals de l’alcaldia (lloc de treball cobert) . Responsable del Pla d’Actuació Municipal (PAM) per al mandat 2015-2019 (lloc de treball cobert) . Coordinador de l’Àrea Econòmica, d’Organització i Règim Interior (lloc de treball vacant) Així mateix, s’informa que el nombre de llocs de treball reservats a personal eventual en aquesta entitat local ha estat publicat en la seva seu electrònica, situada a la plana web www.martorell.cat , i en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona de data 23 de març de 2016. El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: No ho tinc aquí davant, entenc que és el que parla dels càrrecs de confiança, veig que un ja hi era, es manté, l’altre que després en parlarem al següent donar compte si que m’ha sobtat, de fet ja ho vaig preguntar en el darrer Ple que havia una d’aquestes persones de càrrec de confiança que continua sortint en aquest donar compte com a vacant, mentre que tenia un contracte fins al mes de maig, no sé, sembla que ho vam comentar el dia del pressupost, no sé quin motiu té, si és una cosa puntual, entenc que pot ser perquè no estigués aprovat definitivament el pressupost, ho desconec, però només m’ha cridat l’atenció això que continua vacant mentre que per una altra banda té un contracte de serveis de tres mesos. C. DONAR COMPTE DEL NOMENAMENT DEL RESPONSABLE DEL PLA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER AL MANDAT 2015-2019. Es dóna compte del decret de l’alcaldia núm. 402/2016, de data 29 de març, pel qual es disposa el nomenament del senyor JOSEP ARÚS I ROVIRA, amb efectes del dia 24 de març de 2016, per ocupar el lloc de teball de Responsable del Pla d’Actuació Municipal (PAM) per al mandat 2015-2019, reservat a personal eventual. La regidora Sra. Raquel Pérez diu: Jo només volia una aclaració que no sé si em podran ajudar, els meus companys de Cornellà en Comú-Crida, fa poc van presentar davant de la fiscalia una denuncia perquè..., llegeixo literalment el que ells diuen: “ Els assessors estan inclosos dins de l’anomenat personal eventual de l’Ajuntament, càrrecs de confiança, nomenats cedits i entre els quals es troben persones que desenvolupen funcions de caràcter directiu o de coordinació que només poden desenvolupar funcionaris.” Segons aquest grup municipal i recolzat per la secretària

47

general de l’Ajuntament en un informe relatiu a l’esmentat acord, s’estaria incorrent en una il·legalitat tal i com a succeït a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet on l’advocacia de l’Estat ja ha interposat una demanda, només era saber si vostès tenen en compte o la llei té en compte de que un càrrec de coordinació o directiu ho pot fer un càrrec de confiança o veritablement només ho pot fer un funcionari. El Sr. Alcalde diu: Moltes gràcies Sra. Pérez, només explicar-li que els càrrecs de confiança que diu vostè que és personal eventual al servei de l’administració, la Llei precisament la que hem llegit abans, la racionalització i sostenibilitat de l’administració local fixa uns paràmetres, que hi ha un paràmetres per a limitar el nombre de càrrecs eventuals a les administracions públiques locals perquè hi havia hagut anteriorment doncs bé, no hi havia cap límit i per tant cada Ajuntament podia contractar aquells que creia oportú, per la població que té Martorell li corresponen set, només n’hi ha tres de nomenats, per tant el que vull és que tingui primer en compte això i en segon lloc és que efectivament tal com diu vostè les tasques directives corresponen a l’administració pública local i per tant el personal laboral o funcionari de carrera, i aquestes són tasques reservades als càrrecs eventuals són reservades a temes d’assessorament, seguiment i acompanyament de l’equip de govern en aquest cas, aquest donar compte, es dóna compte del nomenament del responsable del pla d’actuació municipal que és un pla d’actuació que es fixa l’equip de govern i que té una persona encarregada, un càrrec eventual, encarregat de fer el seguiment i de coordinació d’aquestes tasques del pla d’actuació municipal, bàsicament és això, per tant no és un càrrec directiu com cap dels càrrecs eventuals poden ser càrrecs directius, no sé si l’he respòs Sra. Pérez però és així, i pot comprovar-ho en el nomenament del decret perquè als decrets que es fan els nomenaments es fixen quines són les atribucions que té cadascun d’aquests càrrecs eventuals, d’acord ? D. DONAR COMPTE DEL NOMENAMENT DE LA NOVA REGIDORA D’ENSENYAMENT. Es dóna compte del decret de l’alcaldia núm. 419/2016, de data 31 de març, pel qual es disposa el nomenament com a titular de la regidoria d’ensenyament a la regidora senyora NÚRIA CANAL I PUBILL. El Sr. Alcalde diu: Això ve com a conseqüència de la renúncia de la regidora Mercè Morera, doncs en el cartipàs hi ha uns certs canvis i la nova regidora d’ensenyament és la Sra. Canal com han vist vostès i aquí doncs donem compte, si hi ha qualsevol qüestió sobre això?. E. DONAR COMPTE DE L’INFORME TRIMESTRAL REGULAT PER L’ARTICLE QUART DE LA LLEI 15/2010, DE 5 DE JULIOL, DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI 3/2004, DE 29 DE DESEMBRE, PER LA QUAL S’ESTABLEIXEN MESURES DE LLUITA CONTRA LA MOROSITAT EN LES OPERACIONS COMERCIALS. Es dóna compte de l’informe trimestral regulat per l’article quart de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la LLei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Hem tingut accés, a més amablement el departament d’Intervenció ha informat de quin era, l’únic que hem observat que hi ha

48

algunes factures que estan fora una mica del plaç de pro mig de pagament no sé, si no avui, ja em contestaran quins són els motius perquè estan fora d’aquest plaç, res més. F. DONAR COMPTE DE L’EXECUCIÓ DELS PRESSUPOSTOS QUE INTEGREN EL PRESSUPOST GENERAL DE 2016, I DEL MOVIMENT DE LA TRESORERIA (PER OPERACIONS PRESSUPOSTÀRIES I NO PRESSUPOSTÀRIES) I DE LA SEVA SITUACIÓ, CORRESPONENTS AL PRIMER TRIMESTRE DE 2016. Es dona compte de l’execució dels pressupostos que integren el pressupost general de 2016, i del moviment de la tresoreria (per operacions pressupostàries i no pressupostàries) i de la seva situació, corresponents al primer trimestre de 2016. El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Recordo en el Ple del pressupost i a les propostes quan nosaltres vam fer una proposta de fer una trobada, una reunió, un seguiment cada tres mesos a la comissió informativa d’Hisenda sobre l’estat d’execució , recordo que en aquell moment el regidor Casasayas em va explicar que el que avui rebrem s’estava entregant cada trimestre, li puc confirmar que no ha estat així fins avui que em sembla perfecte, però que en els anteriors trimestres no va sortit mai , m’he entretingut en mirar les convocatòries i no hi és, és igual, ja hi és ara, només que li demanaria al regidor Casasayas que aquesta documentació que ha entregat em sembla perfecte, però si que ens agradaria, entenc que per part del departament d’Intervenció no hi ha cap problema, comptes de tenir que si tots aquests imports a nivell general ens pogués passar un estat d’execució de cada una de les partides, de fet en anteriors mesos quan ens hem posat en contacte amb Intervenció ens ho han donat, però si cada tres mesos farem això, si són tan amables d’afegir en aquell moment l’estat d’execució de les partides detallades, jo crec que serà més complet i li agrairia. G. INTERPEL·LACIONS. INTERPEL·LACIÓ DEL GRUP MOVEM MARTORELL El regidor José Simón llegeix la interpel·lació presentada pel grup municipal Movem Martorell: El passat dia 24 de novembre de 2015, els veïns de 14 comunitats de propietaris del barri de Torrent de Llops van rebre per part de l’ajuntament una carta demanant responsabilitats d’uns desperfectes produïts als baixos dels edificis. El passat 11 de desembre de 2015 (registre d’entrada: 2015-E-RC-7542) els esmentats veïns van respondre a l’ajuntament demanant una resposta a l’ajuntament sobre les deficiències dels edificis, dels projectes, la manca de rigor, d’informes tècnics i la multitud d’irregularitats , al mateix escrit demane una reunió i diàleg a l’ajuntament. Han passat més de 4 mesos i encara no han rebut resposta, es per això que interpel·lem al govern perquè respongui a l’escrit presentat per aquests veïns. El regidor Sr. Lluís Esteve diu: Dos petits matisos, que no són ni correccions, però si són matisos, són 16 comunitats realment no 14, d’acord ? i després en l’escrit de registre d’entrada concretament el que demanaven els veïns és que segons la carta

49

que hem rebut es requereix contestació a tots els punts tractats en el document que s’adjunta durant els quinze dies hàbils a comptar següents a la data d’entrada del registre del document, d’acord ? aquesta és la petició que es demana formalment, ho dic perquè vostè feia referència al tema de la petició en el mateix escrit d’una reunió i diàleg amb l’Ajuntament, això no hi és en la sol.licitud, dos apunts molt concrets. Dit això, avançar-li que com vostè molt bé ha dit abans, ha parlat de la perfecció, no som perfectes, no sóc perfecte, li avanço que no estic content de com he gestionat aquesta situació, de com s’ha gestionat aquesta situació, perquè òbviament havíem de donar resposta abans a aquest grup de veïns, dit això, si que m’agradaria fer una petita exposició per una mica situar el cas, perquè òbviament no estem parlant d’una demanda diguem-ne concreta i puntual sinó que estem parlant d’un cas que remunta al 2004 que és quan hi ha les primeres comunicacions entre l’Ajuntament i aquesta comunitat de veïns amb una sèrie, per tant és una història que ve de forces anys, des del 2004 estem al 2016, és una història que ve de forces anys on bàsicament quan analitzo tota la documentació que fa referència en aquest procés hi ha dues situacions que jo diria que són les que marquen el que és el problema que tenim avui, és un problema que s’arrossega de bastants anys ençà, de 12 anys ençà . En primer lloc hi ha un problema de resolució jurídica pel que fa referència a un tema patrimonial, un tema de titularitat, un tema de percentatge, un tema de coeficient, i això a data d’avui no està solventat ni solucionat, hi ha també un altre problema que és un problema tècnic perquè s’evidencien unes patologies i òbviament en aquestes patologies d’edifici cal un estudi molt, molt acurat i real i evidentment també cal una proposta de solucions tècniques i aquests temes són complicats, val dir que l’escrit que ens han presentat aquestes 16 comunitats, és un escrit on hi ha argumentació tècnica però també hi ha molta argumentació jurídica, per tant s’està fent un escrit també extens de resposta a totes i cadascuna de les demandes que es fan, val dir i l’he dit a l’inici de que hem trigat en donar resposta, aquest informe s’està encara elaborant, no defugim en cap cas responsabilitat respecte al fet de ser copropietaris d’aquesta edificació, si que òbviament hem de poder escatir el percentatge d’aquesta propietat i el coeficient que pertoca a l’Ajuntament en aquesta propietat perquè això te unes derivades concretes i això a data d’avui no és clar encara. Si que li manifesto la nostra voluntat d’atenció en el tema, també de comunicació i d’arribar a acords perquè òbviament representem als veïns d’aquestes 16 comunitats igual que som representants de la resta de veïns de Martorell, i si que li avanço que donaré resposta que vol dir a fer l’atenció directa a cada un dels presidents de cada comunitat d’aquestes 16 comunitats de propietaris , es a dir manifesto el compromís de reunir-me directament amb cadascun d’ells abans del 30 de juny d’enguany amb el document de resposta que tingui des del punt de vista jurídic de l’Ajuntament i també des del punt de vista tècnic per traslladar directament la informació, reitero que donar resposta no vol dir en cap cas donar la raó, perquè estem parlant d’un tema que és un tema que ve de 12 anys d’evolució, i que la principal diguem-ne.... els elements principals de discussió doncs daten d’aquest període que li he comentat del 2004, la veritat és que estem davant d’una situació que és complicada, que sabem que hem de donar resposta, els veïns lícitament tenen unes reivindicacions concretes i òbviament nosaltres hem de poder donar resposta aquestes reivindicacions que no vol dir donar la raó, però si donar una resposta concreta, m’he reiterat a l’inici de que això no estava satisfet de com ho havíem abordat perquè haguéssim hagut d’avançar , és a dir és dificultós, aquest expedient és un expedient que és molt travat, molt complicat, i és veritat que els serveis tècnics i els serveis jurídics estan treballant en l’elaboració d’aquesta documentació però no la tenim i havíem d’haver-nos relacionat amb els veïns almenys per dir-los que estàvem

50

elaborant aquesta informació i que properament els hi traslladaríem , com que no ho hem fet assumeixo directament aquesta responsabilitat i ho faré personalment amb cada un dels presidents de les comunitats de veïns. El regidor José A. Simón diu: Com vostè sap Sr. Esteve quan ens vam assabentat d’aquesta problemàtica que tenien els veïns el primer que vam fer és anar a comunicar-li personalment, o sigui, aquesta interpel·lació arriba després de cinc mesos quasi d’intentar que aquesta problemàtica se solucioni, o sigui quan nosaltres ens vam posar en contacte amb vostès, era abans del desembre el veïns encara no havien entrat ni aquesta resposta, va ser la mateixa setmana que els veïns van rebre aquesta carta que nosaltres ens vam posar en contacte amb vostè li vam dir : ens han comunicat això, ens agradaria diàleg per part de la comunitat i ens agradaria que vostè avancés per aquesta banda, i entenc que està bé el que demanaven els veïns, per això em sobta. Després vostè diu que és un estudi molt difícil, molt acurat, tècnic, totalment d’acord, llavorsqualsevol persona que llegeixi aquesta carta que no sé si vostè coincidirà amb mi però que tenia un to amenaçador a les 16 comunitats dient-li que tenien 15 dies per arreglar això, que havien de configurar d’un dia per l’altre pràcticament una mancomunitat de veïns, una cosa que és molt complicada que com vostè ha dit és un problema que s’arrossega jo diria fins i tots abans del 2004, és un tema que jo fins i tot crec que és un tema per lo que m’han fet arribar els veïns doncs segurament de construcció, de planificació que hi ha molta problemàtica aquí dintre i que és un tema molt complicat com vostè ha dit, és un tema molt complicat tècnicament i jurídicament però sobretot tècnicament i que portem molts anys, per això em sobta que és un tema molt complicat i tècnicament i jurídicament complicat i enviem una carta a 16 comunitats de veïns dient ho heu d’arreglar ja, i aquí jo m’he mirat la carta detingudament no sóc jurista, no sóc arquitecte però el to era per la, sobretot pel to que tenia i per lo que ens han comunicat els veïns el to era amenaçador i no es van sentir... no va ser una invitació a arreglar un problema, o sigui va ser una amenaça a arreglar un problema, entenc que crec que el to és desencertat, la resposta ha estat desencertada i li preguem i jo mateix li comunicaré també als veïns que vostè ha dit que abans del 30 de juny el rebran, em consta que estan organitzats, o sigui que sembla que no sé si s’ha de reunir amb ells d’un en un perquè em consta com a mínim a nosaltres ens ho han fet arribar que estan organitzats i els hi preguem que és una problemàtica molt complicada de solucionar segurament aquí li dono tota la raó del món però crec que d’una vegada per totes li hem de posar fil a l’agulla i intentar arreglar-la. El regidor Sr. Lluís Esteve diu: Li he comentat i li he reconegut que no hem estat encertats en aquesta situació, la veritat és que intentem donar resposta a totes les demandes i peticions que rebem, aquest cas és un cas que s’arrossega, la primera notificació que jo he pogut escatir és de 2004, per això he fet referència aquesta data, i li diré que si en 12 anys no s’ha pogut arreglar, home jo estaria molt satisfet que tot i que ens puguem demoraren aquesta resposta inicial o ens haguem demorar, si realment doncs arribem a algun acord que pugui ser assumible , doncs òbviament estarem molt satisfets, tenint en compte que, i això reitero nosaltres actuem en representació de l’Ajuntament i defensem els veïns d’aquestes comunitats i els veïns de tot Martorell, per tant el plantejament que fem ha d’estar sustentat amb una validesa i fermesa jurídica i òbviament també amb una validesa i fermesa tècnica i estem treballant en aquesta resposta, reiterar això, que hi ha el compromís personal i públic de que esmenaré aquesta situació que s’ha produït , l’alcalde mateix

51

m’acompanyarà en aquesta reunió i jo li he comentat lo de les 16 comunitats perquè fins al moment no tinc constància de que hi hagi creada formalment una mancomunitat de veïns que això ens facilitaria moltíssim la feina, per tant si hi ha 16 comunitats entenem que hi pot haver 16 interlocutors i no tenim cap problema en reunir-nos amb els 16 interlocutors, li agraeixo el to de la interpel·lació, perquè òbviament ha estat del tot positiu i això doncs en l’entorn polític en el que ens movem no sempre és així i per tant doncs li reitero l’agraïment, i el compromís nostre de donar-li resposta . H. PREGUNTES. - Preguntes “in voce” formulades en la sessió plenària del dia 21 de març de 2016 - La regidora Raquel Pérez llegeix la 1ª pregunta:Quina és la funció que té l’alcalde i els dos regidors la Sra. Miriam Riera i el Sr. Casasayas en els càrrecs que tenen tant en la Fundació Benefico-privada Hospital Sant Joan de déu de Martorell, com en la Fundació Benefico-privada de la Residència de Sant Joan de déu de Martorell per que em quedi clar. - El regidor Josep Casasayas respon: Els estatuts de les dues fundacions estableixen que el president serà l’il·lustríssim alcalde de Martorell i dos dels vocals seran regidors de l’Ajuntament de Martorell escollits pel Ple. Les funcions del president estan establertes en l’article 10è dels estatuts de la Fundació Hospital i en l’article 13è de l’estatut de la Fundació Residència que els hi llegiré, en l’article 10è del patronat de l’hospital diu que el president tindrà les següents funcions: a) exercirà la plena representació legal del patronat en tota classe de contactes i actes, i davant de qualsevol autoritat i organisme, exercirà qualsevol mena d’acció que defensi els interessos de la fundació incloses les judicials davant de jutjats i tribunals, b)convocarà, presidirà, suspendrà i alçarà reunions de patronat tan ordinàries com extraordinàries i autoritzarà mitjançant la seva firma les actes i certificats dels acords que s’hi prenguin, c) vigilarà que es compleixin les obligacions que imposa la legislació vigent de la Generalitat de Catalunya en matèria de fundacions i d) resoldrà aquells assumptes que donada la seva urgència no puguin esperar la reunió del patronat o que no requereixin un acord específic, no obstant això, durant la primera reunió que s’hi celebri del patronat haurà de donar compte de les seves decisions, això és en quant a les atribucions a la Fundació Hospital. A la Fundació Residència són similars, varien una mica, diu : a) convocar les reunions del patronat i fixar l’ordre del dia, b) dirigir els debats, fer conèixer els resultats de les votacions i donar per concloses les sessions, c) en cas d’empat a les votacions utilitzar vot de qualitat, d) aprovar les actes i signar-les amb el secretari i, e) donar el vistiplau als certificats lliurats pel secretari, aquestes són les funcions que estableixen els estatuts que té el president de la Fundació Hospital i de la Fundació Residència Sant Joan de Déu. La regidora Raquel Pérez llegeix la 2ª pregunta: En quant a les declaracions que el Sr. Casasayas va fer de la Sra. alcaldessa de Barcelona Ada Colau l’altre... el passat Ple, el Sr. José Simón a l’apartat de precs del passat Ple de l’Ajuntament li va fer una pregunta que jo ara li trasllado per tal que la pugui contestar. Literalment li va preguntar si vostè en aras de la transparència ens pot afirmar que el seu govern no ha contractat mai lloguer d’edificis a membres del seu partit, ho pot dir? I que no ha contractat serveis externs a membres del seu partit, gràcies.

52

- El regidor Lluís Esteve respon: En resposta a la seva pregunta li haig de manifestar que l’Ajuntament segueix els procediments de contractació legalment establerts per fer les contractacions de personal òbviament i de qualsevol altra tipus de contractació que es pugui fer des de l’administració pública com és l’Ajuntament. Li asseguro i li reitero que no hem demanat mai a ningú la seva afiliació política per poder ser contractat, i li posaré dos exemples ben clars i evidents, el cap de comunicació anterior, el cap de comunicació de l’anterior legislatura era un professional de la comunicació de reconegut prestigi i avui és alcalde per ERC d’una població de l’Anoia, eh ?, i per exemple i abans s’ha comentat doncs el lletrat que està contractat per fer l’assessorament i el suport a la coordinació per la modernització de l’administració local és un treballador municipal i és exregidor socialista d’aquest mateix Ajuntament, i òbviament a la gent no se la contracta per la seva afiliació política, sinó per la seva capacitació i així ha estat en aquests dos exemples concrets i així és en les contractacions que es duen a terme en aquest Ajuntament. El regidor Raúl Rozalén llegeix la 1ª pregunta: ¿Cuáles han sido los motivos de los accidentes de los ciclistas y peatones en el municipio durante el 2015?. Recuerdo que comentaron que hubo 7 de ciclistas y 18 de peatones, gracias. - El regidor Josep Casasayas respon:Intentaré dir-li amb més de detall tot i que el detall és el que és, en el cas dels peatons que efectivament van ser 18 i va haver-hi 3 d’ells que va ser errada del peató per passar per darrera del vehicle, per tant es va veure involucrat en l’atropellament, la resta 15 són tots errors del conductor de no haver-s’hi fixat en el pas de zebra i no haver parat a temps o el peató posar-s’hi de cop sense mirar, en tot cas s’atribueix a error del conductor no del peató. En quant als ciclistes la cosa és més complicada, ciclistes n’hi ha hagut 7, un va ser errada mecànica del ciclista del canviar la marxa de la bicicleta i va caure, un segon és la velocitat inadequada del ciclista, un tercer va ser una caiguda a la via pública, no explicita més, un altre va ser infracció d’un conductor d’un vehicle que va tirar al ciclista, un altre és una errada, ha estat considerat errada del ciclista , una sisena infracció del conductor d’un vehicle que també li va donar un cop i la última va ser errada també d’un conductor de vehicle que en una rotonda no va veure el ciclista i el va tirar, i aquests són els expedients que li vaig comentar l’altra dia. El regidor Raúl Rozalén llegeix la 2ª pregunta:En la Junta de Gobierno Local del 22 de febrero en el punto número 10 hay una propuesta de aprobación del expediente de contratación del servicio consistente en la realización de los Trabajos necesarios de la Feria de Primavera, expediente 634/2016-G por un valor de 44.195,- euros. Quisiéramos saber el motivo de esta contratación y cuáles son los Servicios a realizar de forma detallada. - El regidor Lluís Amat respon:El motiu és el contracte dels serveis consistents en la realització dels treballs necessaris per la celebració de la Fira de Primavera 2016, la data de signatura del contracte administratiu va ser el passat 1 d’abril. En quant als detalls, bàsicament tenen cinc eixos i els hi explicaré així d’una manera sintètica doncs com poden comprendre el muntatge d’una fira amb tots els actes que es fan en diferents llocs de Martorell és com dic força complexa. Per una banda hi ha el muntatge dels estands per la mostra de transport a Ca N’Oliveras que bàsicament

53

es tracta del disseny i muntatge de l’estand modular pels estands dels venedors dels automòbils, mobiliari, taules i demés, per una altra banda és l’estand o l’espai per Martotren un 1600 m2 destinats a aquesta activitat, tenim el disseny i el muntatge de l’estand institucional de l’Ajuntament i totes aquelles tanques que delimiten els espais i pancartes exteriors per informar als ciutadans. Per altra banda tindríem un altre eix, un altre bloc que seria tota la senyalització que es fa tant de material gràfic a la zona del “Vapor” com la Pl. de les Hores amb uns mínims que hem marcat dels diferents plafons. En tercer lloc podíem dir que és el disseny, producció, muntatge i organització d’activitats lúdiques i recreatives a la zona també del pàrquing del Vapor tant del dia 24 com el dia 25 hi ha activitats de tot tipus de tallers de pintura, maquillatge, actuacions, carpes, instal.lació de fonts elèctriques, cablejat de generadors, instal.lació de tanques per separar zones del públic i el trànsiti diferents punts d’informació. El quart bloc seria el disseny, producció, muntatge i organització d’activitats lúdiques i recreatives a la zona del centre cultural, plaça de les Cultures, Jardins Apel·les Mestres, i Pl. Mestre Cofiño pel dia 23, diferents espectacles relacionats amb Sant Jordi, espais lúdics, tallers, inflables i també punts d’informació i per últim el bloc que sempre es fa que és la coordinació tècnica del muntatge de tot el que representa el desenvolupament de la Fira, llegit així sintètic poden veure l’abast de tot el que fem durant la Fira. El regidor Raúl Rozalén llegeix la 3ª pregunta:En la misma Junta de Gobierno observamos varias facturas de Construcciones Jordi Riera, SL, con el concepto: ayudas alumbrado público, octubre, noviembre, diciembre, por valor de 12.100,- euros, 11.555,- euros y 11.776,- euros respectivamente. Quisiéramos saber a qué corresponden dichas facturas. - El regidor Lluís Esteve respon:He demanat informació respecte a les factures que vostè em sol.licita, la resposta que li faig és la següent : aquestes factures corresponen a ajuts de personal i maquinària que s’han realitzat a les tasques pròpies de la brigada municipal d’enllumenat atès que durant aquest període amb els recursos ordinaris es necessiten puntualment aquest reforç. El regidor Raúl Rozalén llegeix la 4ª pregunta: ¿Se están pagando todas las cuotas de vecinos de los locales que tiene el Ayuntamiento alquilados y en propiedad? Si hay alguna comunidad o comunidades que no se pagan ¿por qué? - El regidor Josep Casasayas respon: Per pagar les quotes de les comunitats de veïns d’entrada tal com li va dir el Sr. Alcalde en el Ple anterior, les paguen els propietaris, per tant l’Ajuntament de Martorell pagarà quotes de veïns de tots aquells locals on és propietari l’Ajuntament de Martorell. Què ha de fer l’Ajuntament per pagar aquesta quota ? Per pagar aquesta quota l’Ajuntament demana dues coses, demana que en la junta que hagi fet o l‘assemblea que hagi fet la comunitat de veïns s’hagi explicitat en un acta quin és l’estat de comptes de la comunitat de veïns, es mira quines són les despeses que hi ha i per tant es vagi a parar a un tant a pagar, aquest tant a pagar ha de correspondre per cada un dels veïns segons els percentatge, la quota que tinguin dels elements comuns de cada un dels propietaris, si això és així l’Ajuntament comprovarà que els càlculs estiguin fets, comprovarà que la quota aplicada és la quota que li és adient i per tant pagarà sense més problema aquestes quotes, mentrestant, mentre no estigui d’acord amb les quotes, o no estigui d’acord

54

amb les despeses que hi hagin, abans no s’aclareixi quines són aquestes despeses i aquesta quota, fins que no estigui això aclarit no es pagarà, li haig de dir que crec que l’únic cas que hi ha algo pendent de pagament és el cas que hem parlat abans a la interpel.lació que s’està discutint, crec que hi havia alguna cosa, no des de l’any... m’apunta el Sr. Alcalde que això està pagat, jo em pensava que quedava alguna cosa penjada però... El regidor Raúl Rozalén diu:No, no, lo del final, a ver que ahora le apunta el Sr. Alcalde que lo ha pagado o no lo ha pagado , no lo último no... El regidor Josep Casasayas diu: Jo creia que faltava alguna cosa per pagar, si el Sr. Alcalde té informació millor i diu que si que està pagat doncs estarà pagat, tornaré a preguntar a dia d’avui perquè ho vaig mirar fa un mes, a dia d’avui a veure si d’aquesta comunitat, perquè totes les demés absolutament tinc un informe de Patrimoni que em diu que està absolutament pagat. - Preguntes escrites formulades amb motiu de la sessió plenària del dia 21 de març de 2016 El regidor Antoni Carvajal llegeix la 1ª pregunta:Tenim notícies, per part d’altres ajuntaments, de que la Generalitat de Catalunya els ha fet arribar un cens oficial d’habitatges buits en els seus municipis i que pertanyen a entitats bancàries i grans tenidors. És el cas de Martorell? Disposem d’aquest cens actualitzat? En cas afirmatiu, voldríem tenir accés al mateix, així com conèixer la quantitat d’habitatges buits a Martorell, segons aquest cens. En cas negatiu, tenen previst demanar-ho? - El regidor Adolf Bargués contesta: En aquesta pregunta que vostè es refereix és el registre d’habitatges buits propietats de grans tenidors o entitats financeres que té l’Agència de l’Habitatge ens de la Generalitat de Catalunya i que va actualitzant cada cert temps. Des de Martorell s’ha sol.licitat aquest llistat i ens han fet arribar , i ens han de fer arribar la nova versió actualitzada de cara a l’aplicació de la Llei 24/2015 i la cessió obligatòria d’aquests habitatges. Atenent a la vostra petició quan ens arribi aquesta informació ja us ho farem saber. El regidor Antoni Carvajal llegeix la 2ª pregunta:Un cop tancat el pressupost de l’exercici 2015, voldríem conèixer la següent informació en referència al capítol d’ingressos: Quina ha estat la quantitat econòmica recaptada en concepte d’IAE, pel que fa a l’empresa SEAT? De l’import recaptat, en aquest concepte s’ha fet o és té previst fer un pagament a l’ajuntament de Sant Esteve Sesrovires? En tot cas, voldríem conèixer quina ha estat o serà aquesta quantitat. - El regidor Josep Casasayas respon: D’entrada dir-li que sí, que farem un pagament a l’Ajuntament de Sant Esteve, també vostè crec que és coneixedor que tenim un cert litigi amb l’Ajuntament de Sant Esteve en el qual ells reclamen unes quantitats, nosaltres creiem segons informes tècnics que tenim dels nostres tècnics que són unes diferents, entre tant paguem l’ingrés que hem tingut que ha sigut de 591.919,87, dels quals la quota que està disposat a pagar l’Ajuntament pels informes que té és d’un 16,95 % , per tant en el moment en que es reafirmi exactament aquesta quantitat es pagaran 100.370,41 a l’Ajuntament de Sant Esteve corresponent a l’IAE de l’any 2015.

55

El regidor Antoni Carvajal llegeix la 3ª pregunta:A finals d’aquest mes de març, es tanca el termini per demanar els projectes i imports de les Meses de Concertació de la Diputació de Barcelona per aquest mandat. Quins són els projectes a demanar? Quins seran els imports dels mateixos? I les prioritats o anualitats per tirar endavant aquests projectes? - El regidor Lluís Esteve contesta:El resum d’actuacions demanades és el següent i cal tenir present però que en aquest tràmit inicial no cal definir cap prioritat i per tant doncs en aquest sentit en la documentació aportada a la Diputació no s’ha fet. Que l’import del que s’ha sol.licitat és similar a l’import que vam rebre en el mandat anterior i que a partir d’aquesta sol.licitud la Diputació en fa una anàlisi i després es concerta la resolució amb els Ajuntaments. Pel que fa a les actuacions sol.licitades hi ha per un cantó construcció d’una nova nau magatzem pels serveis de les brigades municipals amb un import de 50.000 € per l’any 2016, construcció d’un nou pavelló triple esportiu un pack 3 per un import total de 700.000 €, prorratejats 100.000 € el 2017, 500.000 el 2018 i 100.000 el 2019, projectes de reforma i actuacions prioritàries a la via pública amb 300.000 €, 150.000 € el 2017 i 150.000 € el 2018, adequació del teatre i cafè del “Progrès” 120.000 € el 2017 i 80.000 € el 2018, i rehabilitació de façanes d’edificis d’habitatges 50.000 € el 2018 i 100.000 € el 2019, l’import total és d’ 1.400.000 €, que és com he comentat similar al que s’havia sol.licitat a l’anterior mandat . El regidor Antoni Carvajal llegeix la 4ª pregunta:Fa ja unes setmanes, els vàrem fer arribar les bases reguladores d’alguns municipis per tal que valoressin la possibilitat d’aplicar subvencions en l’IBI a les famílies monoparentals. Tenint en compte que el període per demanar les bonificacions i, entenem, també les subvencions, finalitza el proper 31 de març. Voldríem conèixer si l’equip de govern ha decidit aplicar aquesta subvenció a les famílies esmentades. - El regidor Josep Casasayas respon: Insistirem una vegada més en la diferència entre bonificació i subvenció, bonificació ens impedeix aplicar-les actualment i per lo tant tot i que fa dos anys estaven posades dintre de l’Ordenança fiscal per informe tècnic les vam tenir que treure, però hi ha l’opció de fer una subvenció, les subvencions estem intentar buscar la manera d’establir unes subvencions amb un reglament on es puguin aplicar, no puc assegurar-li en aquests moments que es puguin aplicar aquest any, sense cap dubte l’any que ve s’aplicaran aquestes subvencions però no com a bonificacions sinó com a subvenció. El regidor Antoni Carvajal llegeix la 5ª pregunta:En el pressupost d’aquest 2016 i, en concret, en el capítol d’inversions, vostès destaquen les millores en la via pública dels barris de Can Carreras, El Pla i Verge del Carme. Voldríem conèixer si tenen previst portar a terme cap actuació a la part martorellenca del barri Pou del Merli. En cas afirmatiu, quines serien aquestes actuacions? En cas negatiu, ens agradaria que vostès tinguessin en compte poder contemplar alguna millora, així ho agrairien els veïns d’aquest indret. - El regidor Adolf Bargués contesta:De la mateixa manera que vostè no agrairia que l’Ajuntament de Martorell li construís a dintre del menjador de casa seva,

56

tal com ja són coneixedors els veïns del barri del Pou del Merli si engeguem un pla de millora urbana, quan ho engeguem, han de ser els propietaris els que executin al seu càrrec les obres d’urbanització de places i carrers i un cop urbanitzades les cedeixin a l’Ajuntament i faci la recepció, o sigui l’administració recepcioni aquesta urbanització. De moment l’Ajuntament de Martorell el que podem fer és realitzar les mínimes actuacions per garantir la salubritat i la seguretat, en aquest sentit ens hem reunit amb l’associació de veïns que ens han fet arribat queixes principalment relacionades amb incivisme, brutícies, usos d’edificacions i solars i requeriments d’algunes millores de carrers, sempre dintre de les limitacions que abans li he esmentat. El regidor Antoni Carvajal llegeix la 6ª pregunta:Hem pogut observar en el registre d’entrada, concretament en els números 470 i 478, dues factures amb les següents informacions: Registre d’entrada núm. 470: Factura de l’empresa EHISA CONSTRUCCIONES Y OBRAS per un valor toral de 54.999,99€, amb la referència “Escales Avinguda Mancomunitats Comarcals”. Registre d’entrada núm. 478: Factura de l’empresa SERVEIS ENGINYERIA BRUC S.L. per un valor total de 27.129,54€, amb la referència “Edifici Correus”. En el primer dels casos, té quelcom a veure amb el projecte del Parc de la Solanella? L’esmentada obra estava pressupostada en el projecte inicial? En el segon cas, voldríem conèixer les actuacions realitzades en l’edifici de Correus i quina és la utilitat que té en l’actualitat aquest edifici. - El regidor Lluís Esteve contesta:En resposta a la primera pregunta, aquesta resposta no té res a veure amb el projecte del parc de les Solanelles, per tant no estava pressupostada en el projecte. I respecte a la segona pregunta, a l’edifici de correus s’estan adaptant les dependències municipals on antigament havien estat les dependències d’ Intervenció i Tresoreria d’aquest Ajuntament i posteriorment l’escola d’Arts Plàstiques, mentre vam adequar l’edifici de Ca l’Ollé amb l’objectiu de poder traslladar les oficines dels serveis de direcció del Patronat municipal del servei d’atenció a les persones. El regidor Antoni Carvajal llegeix la 7ª pregunta:Segons hem pogut llegir i escoltar recentment, les obres del Parc de la Solanella estan a punt de finalitzar. Voldríem conèixer quines han estat les desviacions econòmiques que s’han produït fins ara del seu pressupost inicial. - El regidor Lluís Esteve contesta: La informació sobre les obres del projecte del parc de les Solanelles els hi vaig facilitar jo mateix en el Ple de gener on vam donar la informació de la despesa econòmica que anava implicada en aquesta obra, tot i que els treballs estan pràcticament enllestits, l’obra encara no ha estat finalitzada en la seva totalitat per tant no ha estat recepcionada per aquest Ajuntament i òbviament per tant no tenim la liquidació definitiva, però reitero els hi vam donar la informació concreta que teníem al mes de gener. En tot cas, si que voldria afegir que a l’entorn de l’hospital s’ha promogut tres actuacions més que no tenen relació directe amb el projecte del parc que són per un costat la reordenació del tram de l’avinguda Mancomunitats Comarcals a la zona d’accés principal a l’hospital i la seva connexió amb el parc de les Solanelles bàsicamentper millorar la mobilitat dels veïns i el que hem fet es eixamplar la vorera i desplaçar una posició de la parada del bus urbà i també del pas de vianants , hem fet també una altra actuació en el carrer Riba-roja on

57

ja el passat estiu havien fet una primera actuació que havien ampliat la secció de pas de vorera d’accés a l’escola del Juan Ramón Jiménez que era una demanda que ens feia la pròpia escola i on ara s’ha completat la instal.lació també d’enllumenat, la renovació del sanejament i s’ha fet la realització de la plantació d’arbres, un resfaltat i també hem allargat la vorera fins a la connexió del parc de les Solanelles, i la tercera obra en aquesta zona de l’entorn de l’hospital seria doncs que finalment aquest primer trimestre del 2016, l’Ajuntament ha aprovat i licitat les obres per la instal.lació d’un ascensor i passera al barri de Buenos Aires de Martorell amb l’objectiu de garantir la supressió de barreres arquitectòniques del barri de Buenos Aires en l’itinerari establert entre la confluència de l’av. Mancomunitats Comarcals amb l’av. Félix Duran i Cañameras i la plataforma d’accés al parc de les Solanelles i aquesta actuació ha estat aprovada doncs per Junta de Govern. El regidor Antoni Carvajal llegeix la 8ª pregunta:Si no anem errats, ara fa més de tres d’anys, va deixar de funcionar la llar d’infants Pont del Diable. Havent passat aquest temps, voldríem conèixer els següents aspectes: Es pensa donar cap utilitat a mig termini? Qui és el propietari dels mòduls existents en aquest indret? De quin titular són els terrenys on s’ubiquen aquests mòduls? Ambdós casos esmentats, tenen cap cost econòmic per l’Ajuntament en l’actualitat? - El regidor Lluís Esteve respon: Em preocupa una mica aquesta pregunta i probablement la responsabilitat és nostra que no ens hem explicat prou bé, però li faig saber que els mòduls on va estar ubicada la llar d’infants del Pont del Diable, s’utilitzen pels tallers de la banca electrònica del pla de transició al treball en el marc dels programes de qualificació professional inicial, es van traslladar en el seu moment des del Molí Fariné en aquesta ubicació, la propietat d’aquests mòduls correspon a la Generalitat de Catalunya que no cobra cap contraprestació econòmica pel seu ús i que els terrenys on s’ubiquen els mòduls i de la zona de l’entorn on també hi ha una zona d’estacionament públic de vehicles són de propietat municipal i una part és propietat d’una societat Bosc del Miser,SL que els té arrendats a l’Ajuntament de Martorell amb una renda mensual de 441,18 €. El regidor Antoni Carvajal llegeix la 9ª pregunta:Ens arriba, per part d’alguns membres del Club de Futbol Martorell, una reclamació formulada per escrit adreçada al PMSAP i, concretament, al departament d’esports, on l’entitat esmentada es queixa de la retirada, el passat mes d’abril de 2015, d’una sèrie de material del local social, afirmant aquesta que és de la seva propietat, per part de membres de la Brigada Municipal. El material en qüestió és: barbacoa i campana, cadires metàl•liques de propaganda, taules metàl•liques de propaganda, tiradors de cervesa, caixa forta, caseta fibra de vidre (6m² aprox.), para-sols, safates forn de pa, plaques metàl•liques, coberteria, vaixella i cristalleria. Vostès són coneixedors d’aquesta incidència? En cas afirmatiu, quin va ser el motiu de la retirada d’aquest material? Saben vostès quan i, si tenen previst, retornar aquest material reclamat per l’entitat? Tanmateix, amb Registre d’Entrada núm.875 del 2/2/16, l’entitat fa arribar al PMSAP una valoració econòmica de 9.489,98€, pel que fa al cost del material esmentat amb anterioritat. El PMSAP, amb data 8/2/16, demana a l’entitat conèixer les unitats i el preu de la relació del material retirat del local social. Amb aquesta informació, diu el

58

correu textualment: “Ens podem fer una petita idea, però necessitem tenir més concreció”. En el cas de que no fos retornat el material, tenen previst fer una compensació econòmica per valor del material retirat? En cas afirmatiu, de quina quantitat econòmica es tractaria i quins serien els conceptes d’aquesta compensació econòmica? - El regidor Lluís Esteve respon:Jo sempre miro de fer servir un to conciliador però hi ha determinades suposicions que jo penso que deixar-les anar o fer-les així de manera diguem-ne... una mica com ho han fet vostès de manera una mica aleatòria doncs jo crec que determinats temes doncs és bo tractar-los amb el rigor que mereixen, i no dic que vostès no ho facin amb el seu rigor, eh?, en tot cas dic que jo crec que quan en una exposició dons s’expliciten el que poden ser acusacions molt greus, val la pena que es puguin sustentar de manera adequada, eh?, vaig a la resposta de la pregunta i li dic en primer lloc deixar ben clar que ni la brigada municipal ni cap membre de la brigada en exercici de les seves funcions que tenen encomanades va retirar cap material del que fa esment la seva pregunta, si vol li torno a llegir, que quedi ben clar que ni la brigada municipal ni cap membre de la brigada en exercici de les funcions que tenen encomanades va retirar cap material del que fa esment la seva pregunta. És evident que la seva pregunta pretén barrejar circumstàncies que són fàcilment dissociables amb la finalitat potser d’embolicar la troca, potser de cercar algun rèdit, alguna complicitat o potser de voler condicionar o incidir en un procés electoral, potser dic eh, en tot cas el club de futbol Martorell i el PMSAP tenen subscrit un conveni de cooperació diversos aspectes de les relacions entre les dues entitats i del suport que aquesta entitat rep per part de l’Ajuntament a través d’aquest Patronat, entre d’altres aspectes es regula la cessió de l’espai destinat a local social, i a la prestació del servei de bar de l’equipament amb la finalitat d’incrementar les possibilitats de millora de finançament de l’entitat. És conegut que fins el primer trimestre de l’any 2015 aquest servei el dirigia i el prestava un membre de la junta directiva de l’entitat que professionalment treballa a la brigada municipal , l’activitat com a membre del club de futbol Martorell i el local social la desenvolupava lògicament fora de l’encàrrec de treballador de la brigada, com no pot ser d’altra manera, exactament igual que molts empleats municipals i regidors d’aquest plenari també algun del seu grup municipal que participen, han col·laborat i col.laboren en entitats i col.lectius als quals dediquen part del seu temps de lleure. Els acords que tingués el club de futbol Martorell amb aquesta persona i també les condicions de la seva col.laboració amb l’entitat són aspectes en els que mai ha intervingut aquest Ajuntament, d’aquí que em reiteri i repeteixi en la primera part de la meva resposta deixar ben clar que ni la brigada municipal ni cap membre de la brigada en exercici de les funcions que tenen encomanades va retirar cap material del que fa esment a la seva pregunta,dit això desconeixem el motiu de la retirada d’aquest material doncs no en tenim responsabilitat pertinent directa, i òbviament no tenim previst retornar aquest material reclamat perquè no tenim responsabilitat directa sobre aquest fet. Una altra qüestió és la voluntat de cooperació amb el club de futbol Martorell , com qualsevol altra entitat de Martorell hem de ser empàtics davant d’una situació de dificultat sobrevinguda com és la que es desprèn del fons d’aquesta qüestió, que és la no disponibilitat d’un material que considerem necessari i del que no disposen pels motius que siguin i que des d’aquesta empatia intenten objectivar la informació per avaluar les possibilitats de cooperació amb l’entitat que és exactament el que es desprèn de l’intercanvi de comunicacions entre el club de futbol Martorell i el departament

59

d’esports al que vostès fan referència a la seva pregunta. Com vostè sap el passat cap de setmana , es van dur a terme les eleccions a la junta directiva del club de futbol Martorell, aprofito per agrair públicament al Sr. Valls la feina feta al capdavant de l’entitat i també per felicitar i desitjar-li els millors èxits al Sr. Bigueras al capdavant de l’entitat, ens posem al costat de l’entitat i intentarem continuar treballant plegats també per ajudar-los en el tema que recull la pregunta que ens ocupa en benefici dels practicants de futbol de Martorell i també de les seves famílies. Preguntes escrites El Sr. Alcalde diu: Es respondran en el següent Ple. - Preguntes “in voce” 1a La Regidora Sra. Raquel Pérez diu: Per instància número 2628 en data 21 de març de 2016, vam sol·licitar a aquest Ajuntament els estatuts de la Fundació benefico privada Hospital de Sant Joan de Déu i de la Fundació benefico privada residència Sant Joan de Déu que doncs com tots sabem l’Alcalde i dos regidors formen part dels patrons de l’entitat, el Sr. Alcalde, em va contestar dient que els estatuts no són documents municipals sinó ambdós són documents corresponents a dues persones jurídiques privades i els hauré de demanar a les esmentades Fundacions. Com a regidora de l’Ajuntament de Martorell la pregunta és: -Tinc dret a veure els estatuts d’aquestes Fundacions que sí que estant com acabem de veure els hem llegit, estant en poder del nostre Ajuntament?Primera. 2a La Regidora Sra. Raquel Pérez diu: Els habitatges propietat de l’Ajuntament, són tres pisos segons resposta de l’Alcalde, en referència a la instància número 2627 amb data 21 de març del 2016, i la pregunta seria: -Des de quant són propietat de l’Ajuntament i quin ús tenien abans de llogar-los, el passat dia 22 de març del 2016? 3a La Regidora Sra. Raquel Pérez diu: Aquesta sí que vull que el Sr. Esteve pensi que me l’ha he repensada molt, me l’ha he estudiada, l’ha he contrastat amb el Secretari, amb la Interventora, i amb la responsable de cooperació, vull dir que no és una.. i que la tinc tota documentada, que no és una cosa que digui a la lleugera. Jo li explico, repassant els expedients de les justificacions de les subvencions de cooperació internacional de l’any 2011, ens trobem que una de les ONGS que va optar per una de les subvencions de 5.560,00€, l’ONG OKUME AZ, no té justificació econòmica del projecte, només una factura proforma, i un justificant sensecompulsar, es a dir, no hi ha constància de que els diners que se’ls va adjudicar s’hagin gastat en el projecte pels quals els van sol·licitar. Les bases reguladores de la convocatòria subvencions del 2011, a la cooperació internacional diu en el punt 5.3 que no es podran atorgar noves subvencions, sinó estan justificades les atorgades amb anterioritat, havent transcorregut el termini establer per la justificació, llavors la pregunta és: -Perquè l’ONG EKUME AZ, ha continuat rebent subvencions d’aquest Ajuntament, no només de l’any 2011, sinó del 2012, 2013 i 2014, i no sé sí el 2015, per un import total de 19.000,00€? Gràcies.

60

El Regidor Sr. Francesc Arpal diu: Per quina raó de fa unes setmanes no ondeja la bandera espanyola al balcó de l’Ajuntament? Incomplint així el Sr. Alcalde com a responsable màxim d’aquest Ajuntament la Llei de banderes, llei 39/1981 del 28 d’octubre. 1a El Regidor Sr. Antonio Carvajal diu: Ahir vàrem assistir a la inauguració de la farmàcia Bujons, l’Alcalde, i el membre del Centre d’Estudis Martorellencs, vàrem comentar que han estat un temps llarg per arribar a aquesta inauguració voldríem conèixer el cost total de les actuacions fetes en aquesta rehabilitació? 2a El Regidor Sr. Antonio Carvajal diu:També en referència a la petició de compatibilitat per part de l’agent de la Policia Local Juan José González Prieto, que sinó recordo malament estava pendent d’una sentència judicial definitiva, s’ha produït aquesta sentència? -En cas afirmatiu, quina ha estat la mateixa? 3a El Regidor Sr. Antonio Carvajal diu:-I per últim voldríem conèixer que hauríem de fer, i parlem de terminis per a la presentació de les preguntes per escrit perquè aquesta siguin respostes en el Ple següent, i no haver d’esperar al proper mes? Gràcies. El Sr. alcalde diu: Li seran respostes. El Regidor Sr. Lluís Tomás diu: En concret Sr. Alcalde en el darrer Ple, en el Ple a comissió informativa en els dictàmens de l’àrea de serveis a les persones; després també va sortir al Ple havia un recurs de interposat amb una persona contra una ajuda energètica, vam comentar abastament en aquell Ple, aquest cas la Regidora Cristina Dalmau es va comprometre a parlar amb els membres dels Serveis Socials, i es va comprometre a encarregar el fet de intentar reconduir que aquesta persona pogués acabar cobrant aquella ajuda de subministrament elèctric de gas i aigua, voldria saber si la Regidora ha fet aquesta gestió? , i m’expliquès com va anar.? El regidor Sr. Raúl Rozalen diu:Por cuarta vez en el Pleno vuelvo a insistir con el tema de la Sínia en el último Pleno al Sr. Adolf Bargúes, dijo así más o menos que son unos terrenos privados que no tienen ninguna incidencia que no hay escombros que es desidia de los vecinos.. Podríamos seguir diciendo, como me comprometí le he mandado las fotos a todos los regidores y me parece hay se ve como tiene exceso de vegetación, escombros suciedad y el Ayuntamiento, sí que puede hacer cosas para mantenerlo limpio, aunque sea de propiedad privada, o sea que espero que hagan alguna actuación respecto a ese tema. Gracias. ¿Cuándo piensan hacer alguna actuación sobre ese tema? I. PRECS. 1r La regidora Raquel Pérez diu: Jo en tinc dos, una de molt curta, és que li prego al Sr. Jaume que sis plau, pagini?? les pàgines de les mocions, i tot això perquè cada vegada que imprimim es un enrenou.

61

El Sr. Alcalde diu: Perdoni Sr. Pérez el precs es fan sempre a l’equip de govern, no al Secretari ni al Interventor. La regidora Raquel Pérez diu: Doncs li demano a l’equip de govern que li digui al Secretari que sis plau que numeri les pàgines perquè és un enrenou quant hi ha unes actes de 100 pàgines. Gracies. 2n La regidora Raquel Pérez diu:La segona també li faré a l’equip de govern, la Sra. Míriam m’ha fet reflexionar i repensar quant ella em diu que jo no estic al tanto que no estic pendent, o que ja coses que no me’n cuido, jo he de fer una petita reflexió de les coses que tinc pendents amb l’equip de govern: -Encara esperem Sr. Casasayas els annexes del pressupost, que es van demanar mitjançant una al·legació de Movem, i que jo al menys no he rebut, primera. -Sr. Bargués dues reunions li he demanat, en el tema del parc fluvial, en sessió plenària, dues, sí... potser s’han oblidat, potser s’han oblidat.. per això li recordo ara, perquè home, no és jo ara tingui intenció de conèixer les coses, sinó que vostès a vegades també posen una mica de parapeto perquè no les conegui o descuido? -Ho vaig parlar amb tu, el dia que vam anar a la torre Santa Llúcia, i dues vegades al Ple, et vaig dir si podia veure, sis plau el tema del parc fluvial. -Sra. Míriam la reunió aquesta que ja havíem parlat, aquesta ja l’hem parlat, no cal que la tornem a parlar, i també vostè em va dir que com havia entrat com a regidora a l’Hospital de Martorell, havia parlat amb el gerent, i li havia dit que si podíem fer els regidors de l’oposició una visita a l’Hospital, i ens va dir que ens avisaria; jo no he tornat a tenir cap, no sé? Si la resta de regidors o sabem o no? -Sr. Fonollosa, el ROM van dir a començament de gener, després el primer trimestre, ja estem a l’abril, vostè va ser seva la proposta de fer una comissió, i portem quatre mesos esperant que ens digui a veure que? I per últim la Sra. Dalmau, la Sra. Riera i el Sr. Santos, que a l’última reunió els hi vaig demanar que volia fer una visita a Serveis Socials, -estic fent el prec Sra. Dalmau, no estic retraient estic recordant, si vostè s’ho prenc malament, jo... però sí que a vegades parlem molt fàcilment i també ens deixem moltes coses per fer, i per dir, des de part del govern, sí, sí ho miraré, però jo quant he arribat aquí no tenia cap notificació d’això, només era que el prec era que us enrecordeu, ho s’enrecordin de les coses que diuen, i no fan, i que això no facilita la feina dels regidors de l’oposició. Gràcies. El Regidor Sr. Arpal diu: Si jo només un recordatori del dia de demà 19 d’abril que es commemora el 37 aniversari dels Ajuntament democràtics. Gràcies. La Regidora Sra. Laura Ruiz diu: Bé que avui pels carrers de Martorell hem pogut veure una acció dels afectats per la hipoteca del Baix Llobregat Nord, en resposta a una reunió que va haver-hi, el dimarts passat fa uns dies entre el Govern en funcions del Partit Popular i la Generalitat per intentar doncs, presentar de fet un recurs de inconstitucionalitat a la Llei 24/2015, pregaríem a l’equip del govern, i aprofito també per la resta de regidors i regidores i l’oposició en quedoncs en la mesura del possible recolzin a la Plataforma d’afectats per la hipoteca, en la defensa d’una iniciativa legislativa popular que afortunadament va acabar després no només d’un procés participatiu sinó de debat parlamentari molt enriquidor, la veritat és que molt positiu, va acabar en un llei que és un dels avenços en matèria social més important del nostre país, en aquest cas a Catalunya. Per tant, els hi pregaria que no només se uneixin a

62

que la campanya signada al manifest que té la plataforma a wwwilphabitatge.cat/ca, sinó que facin difusió a través de les xarxes socials, a través dels dos hashtags que hi ha que un és, #mafiapp, i l’altra és #ppatacailp. Gràcies. 1r El Regidor Lluís Tomàs diu: Quatre precs molt breus Sr. Alcalde, tres ja són uns clàssics el famós arbre de la plaça Portal d’Anoia, passen les setmanes, els mesos i continua amb la mateixa perillositat, altra dia em va comentar una persona, van estar a punt d’atropellar un nen petit, també val a dir, un nen que s’havia escapat del control dels seus pares. 2r El Regidor Lluís Tomàs diu:Després els lavabos portàtils que vam demanar, en concret pel mercadal del barri de Buenos Aires, i també la petició que han traslladat alguns veïns del barri El Pla, del que va ser o tindria que ser la instal·lació d’un lavabos també mòbils en el Skate parc. 3r El Regidor Lluís Tomàs diu:I últim li pregaria que m’aconselli com tindria que fer-ho per poder tenir una visita en l’Hospital i una trobada en el Director mèdic, sembla que és? O Gerent?, li vaig traslladar com em va dir la seva secretaria un correu electrònic, i aquest senyor això sí, molt amablement em va agrair que m’interesses per aquests temes, però que m’adrecés al President del Patronat, que en aquest cas és vostè, sí vostè pot dir com tinc que fer aquesta petició per poder anar a visitar l’Hospital li agrairia. Gràcies. El Sr. Alcalde diu: Com que no tenim avui cap entrada dl reglament de participació ciutadana, aixecaríem el Ple, però abans volem expressar el nostre condol per les víctimes dels terratrèmols que s’han viscut en les últimes hores a l’Equador i al Japó, especialment el nostre condol, a la Karina treballadora de la Residència Sant Joan de Déu de Martorell, i la seva germana a totes dues veïnes de Martorell que han perdut a diversos familiars la mare, tres germans i un cunyat, el la tragèdia de l’Equador, elles ara mateix estan viatjant a l’Equador i des de l’Ajuntament ens hem posat en contacte amb els responsables de la residència per oferir tot el suport necessari a la Karina, i la seva germana, per tant, vagi des d’aquí el nostre condol, i el puc fer extensiu també a la resta de regidors del Consistori, per tant, lamentem tenir que tancar el Ple avui així, per això, doncs també li he dit abans Sra. Pérez que ho faríem al tancament, i per tant, doncs sense més qüestions aixecaríem la sessió. Moltes gràcies. ===== I no havent-hi altres assumptes a tractar, el senyor President declara finalitzada la sessió, que s’alça a les 23.26 hores, de la qual s’estén la present acta, i jo com a Secretari, en DONO FE.

63