Date post: | 02-Aug-2015 |
Category: |
Documents |
Upload: | annapujolo |
View: | 48 times |
Download: | 0 times |
FAIG PIC CIENTÍFIC INPUT
La Salle Manlleu21-11-141r ESO
Tutora: Eva C.congressalle.blogspot.com.es
EQUIP:Emma C.Marina Q.Hussam Ch.Irene V.Mohamed A.
• L’objectiu d’aquest 1r Congrés Save the World’14 és conèixer algunes de les principals amenaces mediambientals que hi ha al nostre món.
• Amb el nostre equip hem treballat les següents:• 1. Animals en perill d’extinció: El linx nòrdic• 2. L’efecte hivernacle.• 3. Atmosfera, meteorologia i medi ambient: La força
de l’aire• 4. El nostre compromís amb el Medi Ambient• 5. Opinió de l’equip .• 6. Comiat
Presentació
Índex• Noms• Classificació• Taxonomia• Distribució• L’hàbitat• Descripció• Alimentació• Reproducció• Estat de
conservació• Amenaces• Protecció• Imatges• Video
Nom científic: Lynx lynx
Nom comú: Linx Nòrdic
També conegut amb altres noms com llop cerver o llop cerval, fent referència a un animal al que se li tenia una por aterradora o excessiva. També és relaciona el nom cerval, que prové de cervo (o cérvol), per la capacitat de caçar d’aquests animals.
Noms
La classificació exacta de les subespècies encara és objecte de debat, però sabem que és de la família dels felins.
Classificació
GatLleona Linx Nòrdic
És de la família dels felins i és el més gran del gènere Lynx. Trobem moltes espècies de linx distribuïdes per tot el món i, concretament la del linx nòrdic, també té altres subespècies segons la regió que habita.
Taxonomia
Distribució i hàbitat
El llop cerver o linx nòrdic habita en llocs on fa molt fred o en països amb boscos que proporcionen un munt d'amagatalls i oportunitats d'aguaitar.
Depenent de la localitat, poden viure a estepes arbrades, taigà i boscos de muntanya.
A les parts més muntanyoses de la seva àrea de distribució, el linx va a les terres baixes durant l'hivern, seguint les seves preses i evitant les neus més profundes.
Tendeixen a ser menys comuns a les zones on els llops són abundants, ja que s'ha registrat que ataquen i fins i tot mengen linx
El linx nòrdic és l'espècie més gran del gènere Lynx
El seu cos que va dels 80 als 129 centímetres i una alçada a les espatlles d'uns 70 centímetres.
La cua fa entre 15 i 25 centímetres de longitud.
Els mascles pesen generalment entre 18 i 30 quilograms, mentre que les femelles tenen un pes mitjà de 17,6 quilograms.
S'ha registrat que els mascles de linx nòrdic siberians són els de mida més gran, amb un pes que pot arribar fins als 38 quilograms.
Té unes potes poderoses, amb grans peus palmats i peluts que actuen com a raquetes de neu.
També té una cua curta amb una punta de color negre, uns flocs de cabell negre a les orelles, i un collaret de pèl llarg de color gris i negre.
Descripció
El llop cerver caça llebres, conills, rosegadors, tetraònids, senglars, isards, guineus, cabirols i rens.
Com en altres felins, la captura de preses més grans representa un risc, i per tant normalment només el corre durant l'hivern, quan l'aliment és menys abundant.
Justament el nom de cerver (linx) prové de cervo (o cérvol) per la tradició popular sobre la capacitat de caçar aquests animals.
També s'alimenta de carronya quan en troba.
L'adult necessita consumir entre 1 i 2 quilograms per dia, fet que fa que pugui trigar diversos dies en consumir algunes de les seves preses més grans.
Alimentació
La temporada de reproducció d'aquesta espècie comença al gener i s'allarga fins a l'abril.
Les femelles prenyades construeixen caus aïllats, sovint protegits per branques o arrels d'arbres.
El cau pot ser folrat amb plomes, pèl de cérvol, i herba seca per proporcionar un llit a les cries.
El període de gestació té una durada entre 67 i 74 dies, després del qual la femella dóna a llum entre 1 i 4 gatets.
En néixer, les cries de llop cerver pesen entre 240 i 430 grams, són cegues i estan desvalgudes, i tenen un pelatge llis de color marró grisenc, que adquireix la coloració d'adult al voltant de les onze setmanes d'edat.
Reproducció
Algunes de les principals amenaces per aquests ecosistemes especials són:
Tala d'arbres a gran escala La destrucció La contaminació I la major amenaça son els humans ,ja que els caçen per apofitar
la seva pell .
Amenaces
Gracies la protecció de alguns parcs naturals, la vida del linx nòrdic és mes segura i l’espècie pot continuar amb normalitat sense perill d’extinció.
Protecció
Efecte hivernacle:Efecte hivernacle
És un fenomen natural que permet que la Terra tingui una
temperatura idònia per la vida
Si els gasos es dupliquen es pot produir un canvi
climàtic molt important i poden morir animals i
plantes
Gasos de l'efecte
Diòxid de carboni
Prové de la combustó de
carbó, petroli i gas natural
Ozó
Protegeix la Terra de les radiacions
ultravioletes del sol
Vapor d'aigua
l'aigua evaporitzada
dels mars, estancs...
Òxids de nitrògen
Apareix per l'acció de
bacteris del sol
Metà
Gas olorós que desprenen les
zones pantanoses, els
arrossals, abocadors de
deixalles...
El nostre compromís amb el medi ambient: -No contaminar
-Llençar el vidre on toca
-No tirar bateries i piles a la basura
-No tirar coses al terra
-Portar els medicaments a les farmàcies
-No fumar perquè fa fum
-Cotxes elèctrics
-Reciclar
1 2 3 4 5 6 7 8
1 - - - - - - - -
2 1-2 - - - - - - -
3 1-3 2-3 - - - - - -
4 1-4 2-4 3-4 - - - - -
5 1-5 2-5 3-5 4-5 - - - -
6 1-6 2-6 3-6 4-6 5-6 - - -
7 1-7 2-7 3-7 4-7 5-7 6-7 - -
8 1-8 2-8 3-8 4-8 5-8 6-8 7-8 -
TOTA
L
1 3 4 1 1 5 6 6
L’ERROR VA SER PENSAR QUE LA TERRA ERA NOSTRE QUAN, LA VERITAT DE LES COSES, ÉS QUE NOSALTRES SÓM DE LA TERRA.
CUIDA-LA, ÉS DE TOTS.
RECICLA
REUTILITZA
REDUEIX
RESPECTA-LA, TOTS LA COMPARTIM.
Marina: A mi m’ha agradat molt i trobo que ha set molt interessant poder fer experiments, estudiar els animals en perill d’extinció...
Emma: A mi també m’ha agradat molt, ha set molt xulo però seria millor si els grups fossin més reduïts, que no hi hagués tanta gent. Aixi treballaríem millor.
Irene: Ha set divertit, però no teníem gaire temps i estic d’acord amb la meva companya, que als grups hi ha massa gent. Però igualment, ha molat molt.
Mohamed : Ha set molt guai, i ens ha costat treballar tots junts, però ho hem aconseguit
Hussam : A mi, també m’ha agradat i el que he trobat mes divertit ha set utilitzar el Piktochart.
OPINIÓ DE L’EQUIP