Date post: | 10-Apr-2015 |
Category: |
Documents |
Upload: | gemmacabezas |
View: | 1,588 times |
Download: | 7 times |
GEMMA CABEZAS I CALVA DNI 36515612 F
COS DE MESTRES: EDUCACIÓ INFANTIL TRIBUNAL 23
ÍNDEX DE CONTINGUTS
1. INTRODUCCIÓ................................................................................................................. pàg. 2
2. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ....................................................................... pàg. 3
3. CONTEXTUALITZACIÓ.................................................................................................. pàg. 7
4. METODOLOGIA............................................................................................................... pàg. 9
5. OBJECTIUS...................................................................................................................... pàg. 13
6. CONTINGUTS................................................................................................................. pàg. 15
7. L’AVALUACIÓ.............................................................................................................. . pàg. 20
8. COL·LABORACIÓ AMB LES FAMÍLIES..................................................................... pàg. 23
9. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ....................................................................................... pàg. 25
10. ÚS DE LES TIC.............................................................................................................pàg. 27
11. LES UNITATS DIDÀCTIQUES.....................................................................................pàg. 28
1. Com sóc per fora?..............................................................................................pàg. 29
2. Com sóc per dins?............................................................................................. pàg. 33
3. Com em sento?.................................................................................................. pàg. 36
4. Juguem amb els sentiments i les emocions....................................................... pàg. 39
5. El protagonista de la setmana............................................................................ pàg. 43
6. Fem teatre.......................................................................................................... pàg. 46
7. Les famílies també fan escola........................................................................... pàg. 49
8. La meva família................................................................................................ pàg. 52
9. Problemes? Solucions!!..................................................................................... pàg. 55
12. CONCLUSIONS............................................................................................................. pàg. 58
13. BIBLIOGRAFIA............................................................................................................ pàg. 59
14. ANNEXES...................................................................................................................... pàg. 60
1
1. INTRODUCCIÓ
“M’estimen, Estimo, M’estimo” és una Programació Anual que té la finalitat de formar
infants amb una autoestima més alta i amb unes tècniques que els permetin superar els obstacles
i aprendre dels fracassos.
En una societat constantment canviant on els infants sovint no saben qui són ni què hi
fan, és de vital importància dotar-los de les eines necessàries per enfrontar-se al món i a les seves
dificultats i l’eina més important que els podem proporcionar és una bona autoestima.
Per aconseguir que els infants tinguin un bon nivell d’autoestima és bàsic que tinguin un
bon coneixement de si mateixos. Per això aquesta programació començarà a treballar a patir del
propi infant: com és físicament, com és la seva personalitat i quins sentiments té.
Posteriorment farem una pausa per assimilar i posar en pràctica els conceptes treballats;
Juguem amb els sentiments i les emocions.
Fins ara haurem vist les parts teòriques dels sentiments, però no hi ha res que respongui
menys a convencionalismes que les emocions, i dir a un nen que és important no el farà sentir
que ho és. Per fer de cada infant una persona especial i única utilitzarem, entre moltes altres
coses, “El Protagonista de la setmana”.
Més endavant interpretarem diferents personatges en situacions inventades per nosaltres,
per tal d’aconseguir que els alumnes siguin capaços de posar-se en el lloc d’un altre i imaginar
els seus sentiments en diferents situacions.
Ja que hem implicat les families en la unitat 5 (El protagonista de la setmana), els
demanarem que vinguin a l’escola a ensenyar-nos alguna cosa, relacionada o bé amb la seva
feina o hobbies, o amb els temes treballats a classe, o amb els interessos dels infants...
Per acabar parlarem de les famílies: com són, semblances i diferències entre unes i altres,
i finalment, per tancar la programació, parlarem de diferents problemes i de la manera en què
podem solucionar-los.
2
2. JUSTIFICACIÓ
Els infants de 4 anys i els sentiments:
Els infants, ja a l'inici de l'etapa de l'educació infantil, comencen a experimentar la
connexió entre les seves famílies i l'entorn, un entorn que s'eixampla de manera progressiva i que
a partir dels referents familiars que tenen com a propis, integraran altres persones, objectes, llocs,
experiències, emocions, valors, llenguatges, imatges, gustos, sons, olors, entre altres, fet que
desencadena aprenentatge.
La programació, les Lleis i el Currículum:
Actualment el l’Educació infantil es regeix pel següent marc legal:
ORDRE EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits
formals del procés d'avaluació del segon cicle de l'educació infantil.
Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments
del segon cicle de l'educació infantil
Llei Orgànica 2/2006 de 3 de Maig d’Educació.
El currículum d’Educació Infantil actual diu: “En la convivència familiar s'inicia l'educació dels infants i es fan els primers
aprenentatges. Quan posteriorment els infants entren en el món escolar la responsabilitat es
comparteix; per això cal un lligam entre escola i família, per tal que les nenes i els nens tinguin
ple suport i un acompanyament coherent i eficaç en el seu desenvolupament personal i social.
En aquesta etapa és imprescindible que les nenes i els nens sentin que tenen un lloc en el seu
entorn i que hi confien; per això cal acollir-los i acceptar-los íntegrament amb estima, conèixer-
los i comprendre'ls des del respecte i l'afectivitat, i assegurar les relacions de confiança i la
creació de vincles amb les persones adultes i els companys i companyes propers. Les rutines, els
hàbits i el coneixement dels límits i les conductes que són acceptades els faran sentir
confortables i els permetran preveure els esdeveniments, així com les conseqüències de les seves
accions.
La intenció educativa d'aprendre a viure i a conviure reclama als infants un
desenvolupament personal que promogui l'autoregulació, la motivació i el fet de sentir-se més
confiats i responsables dels seus propis actes. Cal també que se sentin actius i siguin capaços
d'anar desenvolupant eines i recursos per conèixer el món que els envolta, iniciant-se en l'ús
d'estratègies per fer una exploració activa, viscuda, pensant i raonant per elaborar explicacions
que hi donin sentit i que ho puguin fer amb la confiança que seran reconeguts, valorats i ajudats
en aquest camí.
Els companys i companyes i les persones adultes de l'entorn proper són part essencial
d'aquest procés. L'intercanvi amb ells, la comunicació, l'empatia i la representació donen
3
informació i ofereixen altres punts de vista que permeten ampliar i ajustar el propi raonament i
construir de manera conjunta un coneixement més adaptat al context: aprendre compartint amb
els altres.
L'experiència dels infants amb l'entorn ha d'ajudar-los a ser conscients de la seva
autonomia i a prendre consciència del seu paper en el grup i a valorar la seva aportació. Les
nenes i els nens han de percebre i sentir que són capaços d'aprendre i de tenir nous interessos.
S'han de sentir respectats en aquests interessos, en el seu ritme de treball, en les opinions i en
els propis processos d'aprenentatge per anar guanyant confiança i seguretat, participant d'una
manera activa en el desenvolupament de les activitats i projectes de treball.
Els mestres i les mestres actuaran com a facilitadors d'un entorn on es creïn
expectatives per a l'alumnat, a través d'activitats que tinguin interès i significat i els
proporcionin les mateixes oportunitats d'aprendre independentment del gènere, l'habilitat,
l'edat, l'origen sociocultural i els coneixements previs.
Les emocions són inherents a la persona, i hi ha una estreta relació entre les emocions
d’un infant i la manera com aprèn. A més, l’escola actualment es troba amb uns infants amb
àmplies diferències familiars i socials que sovint dificulten l’aprenentatge i es posa de manifest
la necessitat de fer els alumnes conscients de les seves emocions, de dotar-los de les eines
necessàries per expressar-les i per reconèixer les emocions dels altres.
Els infants i l’educació emocional:
L’educació emocional és quelcom difús i poc conegut que últimament està en boca de
tothom però que no està gaire clar què és. En les següents línies faré una breu explicació de la
competència emocional i l’educació emocional, posant èmfasi en aquells aspectes que
treballarem durant el desenvolupament de la present programació.
Les habilitats que engloba la competència emocional són:
1) Consciència del propi estat emocional, incloent la possibilitat que un experimenti múltiples
emocions a nivells més madurs.
2) Habilitat per a destriar les emocions dels altres, basant-se en les claus situacionals i
expressives que tenen un cert grau de consens cultural respecte del seu significat emocional. Per
això els nens necessiten:
a) descodificar la significació emocional usual de les expressions facials.
b) entendre les situacions que normalment eliciten emocions.
c) entendre que els altres tenen una ment, intencions, creences…
d) considerar la informació específica dels altres que pugui ser comprensible a la seva
resposta o als seus diferents sentiments de com ens sentiríem nosaltres en la mateixa
situació.
4
e) donar nom o posar etiqueta a les experiències emocionals amb la finalitat de poder
comunicar-se en nivells similars.
3) Habilitat per a utilitzar el vocabulari emocional i els termes expressius disponibles en la
pròpia cultura i a un nivell més madur per a adquirir guions culturals que lliguin l'emoció amb
els rols socials.
4) Capacitat per a la implicació empàtica i simpàtica en les experiències emocionals dels altres.
5) Habilitat per a adonar-se que un estat emocional interior no necessàriament té perquè
correspondre amb l'expressió externa, tant en un mateix, com en els altres, i a nivells més madurs
l'habilitat per a entendre que l'expressió emocional pot impactar en els altres i, per tant, hem de
tenir-ho en consideració.
6) Capacitat per a afrontar de forma adaptativa les emocions aversives o estressants utilitzant
estratègies autoreguladores que disminueixin la intensitat o la durada temporal d’aquests estats
emocionals.
7) Consciència que l'estructura o la naturalesa de les relacions és definida en part per la qualitat
de la comunicació emocional dintre de la mateixa relació.
8) Capacitat per a l’autoeficàcia emocional. La persona veu que està sentint de la forma que vol
sentir.
Tot i que el treball principal d’aquesta programació s’emmarca a l’àrea de descobriment
d’un mateix, en ell s’hi ha integrat també aspectes de llenguatge plàstic, de lectoescriptura, de
matemàtiques…, impossibles de separar, especialment a l’etapa d’Educació infantil, en què
l’ensenyament és global.
Característiques dels infants de 4 anys:
Donat que la programació està pensada per alumnes de P4, haurem de veure primer
quines són les característiques d’aquests infants.
L'etapa educativa que comprèn dels 4 als 6 anys és de vital importància pel futur
desenvolupament de la personalitat de l'infant. Aquesta importància es concreta en els grans
canvis que es manifesten en el nen/a. En aquest període s'avança considerablement en les
adquisicions psicomotrius, en el desenvolupament cognitiu, social, moral, en el llenguatge i en la
simbolització. Gràcies a aquests nous aprenentatges l'infant té un coneixement més ampli de la
realitat que l'envolta. El seu llenguatge s'enriqueix gradualment amb l'adquisició de vocabulari i
d'estructures bàsiques de la llengua i guanya seguretat en la seva comunicació, la qual, d'altra
banda, troba noves vies en l'expressió corporal, artística i musical. L'evolució dels nens/es està
lligada a la quantitat i qualitat de les seves interaccions amb les persones i objectes que
l'envolten. La interacció amb el medi és el fil conductor del seu procés d'aprenentatge
5
Segons Piaget, el tret dominant d’aquesta etapa és l’aparició del llenguatge. El llenguatge
provoca els següents canvis: intercanvis possibles amb els altres, l’inici del pensament en poder
interioritzar les paraules i sobretot en poder elaborar representacions interiors o intuïcions. Piaget
parla de “gènesi” (és a dir naixement) del pensament, i recordem que un dels trets de la
intel•ligència és el pensament. El pensament no neix de cop, sinó que és un procés llarg que dura
des dels dos anys fins al final de l’etapa. Al començament, el pensament del nen és egocèntric,
tot gira al seu voltant. Al món, les coses són pensades i funcionen perquè ell les utilitzi. Aquesta
assimilació del món va acompanyada d’una intencionalitat en les coses. La lluna brilla perquè jo
hi pugui veure a la nit. D’aquest actitud se’n diu animisme i ens recorda vells mites de cultures
primitives. Per exemple, algunes civilitzacions que atorguen voluntat i intencions als núvols, o al
sol o a un riu. L’altre tret de la intel•ligència infantil és la pregunta del 2per què”. .No distingeix
entre el perquè causal del perquè final. Per què roda una pilota? Perquè el terra fa pendent, causa,
o perquè la pilota és meva i es dirigeix cap allà on sóc jo, finalitat. També tenen la creença que
totes les coses han estat fetes per les persones i no hi ha límits entre les lleis o forces humanes i
les naturals. Les persones han plantat pedres i han crescut,per això hi ha muntanyes. D’aquesta
actitud se’n diu artificialisme. Totes aquestes característiques seran abandonades posteriorment
al llarg de l’evolució.
En aquest estadi, els nens no tenen encara raonament lògic, però el supleixen amb una
intuïció espectacular i primitiva. Per exemple, ensenyem al nen una filera de fitxes de colors i al
costat una pila de fitxes. Li demanem que faci una filera amb el mateix nombre de fitxes. Als
quatre o cinc anys faran una filera de la mateixa llargada, però no tindran en compte el nombre
de fitxes. Què ha passat? Han tingut una intuïció espacial. Han valorat la quantitat per l’espai
ocupat. Però al cap d’un o dos anys més, ja fan dues files amb el mateix nombre de fitxes: una
intuïció d’igualtat. Les intuïcions són el pas previ a les operacions lògiques que veurem
posteriorment.
L’educació emocional a l’escola on s’ha dut a terme:
Per últim, dir que he triat aquest tema perquè en aquesta escola en concret hi conflueixen
infants molt diferents, quant a raça, creences, nivell econòmic, característiques socials i
familiars, i he valorat la necessitat de crear un sentiment de grup tot fent veure als infans que tots
som alhora iguals i diferents.
Pel fer que la programació presentada respon a un problema detectat al centre, que
s’aplicarà més endavant a tota l’educació infantil i possiblement es desplegarà per a tota la
primària, perquè utilitza els recursos TIC, es podria considerar com una Bona pràctica.
6
3.CONTEXTUALITZACIÓ
La realització de la programació presentada compta amb el suport dels recursos educatius
que li ofereix l’escola, el seu entorn i les famílies. El centre i l’aula ofereixen als infants espais
ben equipats (mobiliari adequat, estris, material fungible de qualitat i suficient, contes i llibres de
consulta, ordinadors a les aules, un pati ben condicionat que permet diferents possibilitats de
joc...).
L’entorn natural i social de l’escola aporta un ampli ventall de recursos materials: el
poble, els carrers, les botigues, edificis emblemàtics, places ...
EL CENTRE
L’escola és un centre públic que depèn del Departament d’Educació de la Generalitat de
Catalunya. Té dos nivells d’ensenyament, Educació Infantil i Educació Primària, i consta de dues
línies d’Educació Infantil i Primària.
Pel que fa a recursos humans es destaca la intervenció en els tres àmbits: escola, família i
societat. Així cal fer referència a la gent del poble amb les seves feines i coneixements, als
membres familiars dels infants amb les seves aportacions i intervencions i a la comunitat
educativa escolar de gestió i serveis, equip docent i els professionals dels serveis de suport.
Els professionals que atenen directament el grup classe i que es troben implicats en el
desenvolupament de la programació presentada són: una mestra tutora, la mestra del curs
paral·lel, la TEI i els mestres de suport que atenen al grup classe. També es compta amb la
col·laboració de l’EAP, que assisteix al centre periòdicament i orienta sobre les necessitats
educatives específiques, proporcionant els ajuts tècnics necessaris pels alumnes nouvinguts o
alumnes que presenten altres dificultats i amb la mestra d’Educació Especial del Centre, que en
el Cicle d’Educació infantil fa intervencions puntuals quan les tutores ho consideren necessari, a
més d’una sessió setmanal a cada aula que serveix per detectar possibles necessitats dels
alumnes.
Hi ha 12 professors en plantilla, ja que el Cicle d’Educació Infantil consta d’una mestra
tutora per classe a més d’una mestra de suport i l’atenció de les especialistes de música i
Educació Física. Hi ha una TEI per cada nivell .
EL GRUP-CLASSE
La classe en què ens centrem consta de 25 alumnes: 11 nenes 14 nens. D’aquests, 16 són
catalanoparlants o castellanoparlants i 9 no parlaven ni entenien cap de les dues llengües en
iniciar P3. Ara en alguns casos la comunicació ha millorat molt, mentre que hi ha un parell
d’excepcions, en què les característiques familiars de l‘infant i la no obligatorietat de l’educació
infantil han fet menys ràpida la immersió lingüística.
7
Per nivell socioeconòmic hi ha una gran diversitat, ja que un grup d’uns 7 infants tenen
un nivell baix o molt baix, un altre grup semblant tenen un nivell més aviat alt, i els altres 10 un
nivell mig.
Quant a les necessitats educatives especials, a més de les derivades de l’idioma, tenim
dos infants que assisteixen al CDIAP per nivell maduratiu baix provocat per manca
d’estimulació, i una nena amb un prediagnòstic de TDAH, que a més d’assistir al CDIAP rep
l’atenció de la mestra d’Educació Especial del centre durant una hora setmanal.
Es disposa consta de 5 taules, dues taules més petites per fer racons, dos armaris
empotrats i un moble per guardar fitxes i material fungible i un per la biblioteca , la taula de la
mestra i un lavabo amb WC i pica , així com una altra pica fora d’aquest.
L’espai és molt il·luminat amb llum natural a través de les cinc grans finestres. Hi ha
també sis fluorescents i dues pissarres, una a la part de les taules i una a l’espai dels racons.
La distribució del mobiliari s’ha fet així pensant en diferenciar l’espai de les taules del
que es destina a racons i activitats col·lectives, deixant un gran espai per les activitats en gran
grup i per permetre als infants el moviment necessari en aquestes edats.
La distribució del temps s’ha fet seguint els criteris psicològics de l’esdat, tenint en
compte les necessitats d’activitat i descans i les necessitats del centre, quedant l’horari de la
següent manera:
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
9-9,30 Rutines Rutines Rutines Rutines Rutines
9,30-
10,15Les famílies... UD UD UD
Dia de la família
Protagonista
10,15-
10,55Esbarjo Esbarjo Esbarjo Esbarjo Esbarjo
11-
11,45
Activitats gran
grup
Llenguatge
musical
Activitats gran
grup
PSICOMO-
TRICITAT
Activitat
gran grup
15’00-
16’15
Rutines
Racons
Rutines
Racons
Rutines
Racons
Rutines
Racons
Rutines
Racons
16’30-
17’00
Activitats gran
grup
Activitats gran
grup
Activitats gran
grup
Activitats gran
grup
Activitats gran
grup
En blau la hora dedicada a la unitat “Les famílies també fan escola”, en taronja l’estona
de les altres unitats i en lila la hora dedicada a “El protagonista de la setmana, dia de la família”.
Veure detalls de la distribucio temporal a l’annex.
8
4. LA METODOLOGIA
De l’educació infantil
El Sistema Educatiu del nostre país ha adoptat el constructivisme com a model
pedagògic. S’entèn que no hi ha un mètode únic d’intervenció, sinó que la metodologia ha
d’adequar-se a l’alumne, al context, a la matèria, al grup amb què es treballa... Hi ha uns
principis bàsics:
Perspectiva globalitzadora: l’aprenentatge és un procés global d’apropament de
l’individu a la realitat que vol conèixer
L’activitat física i mental és una font d’aprenentatge. A través de l’activitat
s’interacciona amb el medi i es transforma la realitat.
El joc afavoreix l’elaboració i desenvolupament de les estructures de coneixement
i els seus esquemes de relació. S’ha de dotar de caràcter lúdic les activitats i
potenciar el joc autònom.
Les interaccions entre infants són alhora objectiu i recurs metodològic.
La distribució de l’espai i el temps és fonamental, s’ha d’adequar a les necessitats
de son i de desplaçament. Totes les estances de l’escola són espais educatius.
La diversitat de materials ha de ser adequada a les intencions.
L’organitzavió del temps es farà adequant-lo al ritme dels nens . ha d’haver-hi
temps per fer la presa de contacte amb el centre, la preparació de les activitats, el
seu desenvolupament, temps per al record, la recollida de material i el comiat.
Les relacions fluides amb la família permeten unificar criteris.
La intenció educativa d'aprendre a viure i a conviure reclama als infants un
desenvolupament personal que promogui l'autoregulació, la motivació i el fet de sentir-se més
confiats i responsables dels seus propis actes.
Cal també que se sentin actius i siguin capaços d'anar desenvolupant eines i recursos per
conèixer el món que els envolta, iniciant-se en l'ús d'estratègies per fer una exploració activa,
viscuda, pensant i raonant per elaborar explicacions que hi donin sentit i que ho puguin fer amb
la confiança que seran reconeguts, valorats i ajudats en aquest camí.
Els companys i companyes i les persones adultes de l'entorn proper són part essencial
d'aquest procés. L'intercanvi amb ells, la comunicació, l'empatia i la representació donen
informació i ofereixen altres punts de vista que permeten ampliar i ajustar el propi raonament i
construir de manera conjunta un coneixement més adaptat al context: aprendre compartint amb
els altres.
9
L'experiència dels infants amb l'entorn ha d'ajudar-los a ser conscients de la seva
autonomia i a prendre consciència del seu paper en el grup i a valorar la seva aportació.
Les nenes i els nens han de percebre i sentir que són capaços d'aprendre i de tenir nous
interessos. S'han de sentir respectats en aquests interessos, en el seu ritme de treball, en les
opinions i en els propis processos d'aprenentatge per anar guanyant confiança i seguretat,
participant d'una manera activa en el desenvolupament de les activitats i projectes de treball.
Aquesta programació ha estat pensada pel nivell de P4 i ofereix al professorat de segon
cicle d’Educació Infantil una proposta d’objectius i continguts de totes les àrees d’aquest cicle.
L’Educació Infantil afavorirà el desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació que
ha de permetre als nens i les nenes créixer integralment com a persones en el món actual, amb
uns aprenentatges continuats i progressius, que seguiran en l’etapa d’educació primària amb
l’adquisició de les competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat en finalitzar l’educació
obligatòria.
Així doncs, s’ha tingut present que els infants hauran d’anar desenvolupant les
capacitats a l’entorn dels eixos següents:
1.- Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma.
2.- Aprendre a pensar i comunicar.
3.- Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
4.- Aprendre a conviure i habitar el món.
La metodologia a seguir ha de tenir uns trets bàsics:
Partir de la realitat, de l’entorn proper de l’infant, de la vida quotidiana.
Tenir en compte els seus coneixements previs, el seu nivell de maduració i les
etapes del desenvolupament.
Utilitzar materials o situacions propers a l’alumne, que poden ser comercialitzats
o material inespecífic, però que en tot cas han de ser materials manipulatius
La metodologia es defineix com el conjunt d’estratègies docents per assolir els objectius
que adopta la nostra intervenció en el procés d’ensenyament – aprenentatge dels alumnes.
El sistema educatiu actual parteix del principi del Constructivisme de Piaget, que
consisteix a construir els nous coneixements a partir dels que ja tenien els alumnes, respectant
per tant el ritme d’aprenentatge de cada nen/a.
Piaget tenia una forta orientació biologicista, en aquest sentit pensava que l’ésser humà és
un organisme complex que s’ha d’adaptar a un ambient canviant i també complex. El
coneixement seria la forma en la qual l’ésser humà s’adapta a les condicions canviants de
l’ambient.
10
Un concepte fonamental a de la teoria de Piaget és que el coneixement el va construint
l’infant mateix d’una forma activa. El nen, en actuar sobre el món i manipular-lo, va interpretant
aquest món, el va ordenant, i per tant, va donant-li sentit.
L'alumnat va construint els seus esquemes de coneixement propis amb les seves
experiències educatives anteriors, esquemes que possibilitaran la interpretació dels nous
coneixements. Per tant, per introduir un nou coneixement, cal partir dels seus coneixements
previs, i tenir en compte què és capaç de fer sol, i què pot aprendre amb l'ajuda d'altres persones,
ja sigui observant-les, imitant-les, col·laborant, seguint consignes
Donat el caràcter globalitzat de l’etapa i malgrat que els especialistes corresponents
s’encarreguen d’àrees com la música o l’educció física, aquesta Programació treballa de manera
globalitzada, per tant a l’hora de fer-la hem comptat amb la col·laboració de tots els membres de
l’equip d’educació infantil, per assegurar que tots segueixin una mateixa línia metodològica.
La manera com s’agrupen els alumnes influeix molt en la manera en què es pot
treballar.Segons el tipus d’activitat que volem fer és dient una agrupació amb un nombre elevat
d’alumnes o una amb grups reduïts. També es proposen activitats individuals.
Els sentiments són totalment subjectius, cada infant sent d’una manera davant de la
mateixa situació. En aquesta programació els infants experimenten amb les seves emocions, les
descobreixen i els posen nom.
Perquè l’aprenentage sigui significatiu cal que els infants l’integrin en els seus esquemes.
En aquest cas, com que no es tracta de coneixements nous sinó de reconèixer sentiments, serà
significatiu des del moment que és seu, intern.
Aquesta metodologia respecta el ritme d’aprenentatge de cada infant i és sempre oberta i
flexible per adaptar-se a la realitat del grup.
També en aquesta etapa és molt important jugar. El joc és una via d’aprenentatge,
segurament la més efectiva. Per això proposem ball, endevinalles, teatre, expressió plàstica...
Les escoles distribueixen els seus espais segons les seves necessitats , però dins la pròpia
aula cada mestre/a pot fer una nova distribució d’aquest espai per tal de treure el màxim dels
seus alumnes, de donar-los la màxima autonomia i al mateix temps assegurar el seu benestar
físic, mental i social. La manera de distribuir l’espai serà, doncs, pensada i organitzada a fons per
tal d’aconseguir al màxim els objectius proposats.
Les activitats que es proposen en aquesta programació s’organitzen segons l’horari
establert. En aquest es tenen en compte criteris pedagògics com: la importància dels hàbits i les
rutines, alternança d’activitats i descans, la flexibilitat...
11
De la Programació:
La manera com aprenen els infants és variada, però si una cosa tenen en comú tots el
infants és que necessiten activitat. L’activitat pot ser física o mental, es pot dur a terme a partir
de jocs, fitxes, projectes...., però si una cosa és important per aconseguir aquest bon
aprenentatge, aquesta seran les relacions. L’infant es relaciona amb moltes persones al llarg de la
seva vida, i la manera com viu aquestes relacions és el que el farà ser d’una manera o d’una altra.
Procurarem, doncs, establir unes relacions d’afecte, de confiança, de comunicació entre el mestre
i els alumnes però sobretot entre els propis infants. Això ha de constituir al mateix temps un
objectiu i una manera de treballar.
En aquesta etapa en què tan important és la creació de la pròpia imatge i l’autoestima, ens
assegurarem que cada nen/a té la oportunitat d’expressar-se, de manifestar gustos, opinions,
dificultats... En tot moment promourem el respecte pels altres com a principal condició per
treballar.
Cal realitzar els plantejaments i preguntes de manera clara i concisa, que els infants
tinguin clar què és el que se’ls pregunta, acceptar totes les respostes i fomentar la creativitat, i
sobretot verbalitzar sempre allò que s’ha fet, per què, quina és la resposta correcta o les respostes
correctes i per què .
El procés d’aprenentatge de cadascun dels nens i nenes es realitzarà a partir de la seva
maduració personal i de les possibilitats que se li ofereixin d’interaccionar amb el seu entorn.
Pel que fa a la temporalització de les unitats didàctiques d’aquesta programació , cal dir
que s’integren en l’horari escolar amb una durada variable i que es distribueixen al llarg del curs
repartides en tres trimestres. Seqüenciació de les Unitats Didàctiques al llarg del curs:
1R TRIMESTRE 2N TRIMESTRE 3R TRIMESTRE
UD 1 COM SÓC PER FORA?
UD 2 : COM SÓC PER DINS?
UD3 : COM EM SENTO?
UD4: JUGUEM AMB LES
EMOCIONS I ELS SENTIMENTS
UD 5 : EL PROTAGONISTA DE LA SETMANA
UD 6: FEM TEATRE
UD7: LES FAMÍLIES TAMBÉ FAN ESCOLA
UD 8 :LA MEVA FAMÍLIA
UD 9 : PROBLEMES?
SOLUCIONS!!
12
5. OBJECTIUS
Segons el currículum, “Els objectius expressen el que es vol que aprengui l’alumnat, per
això han deconcretar les habilitats necessàries per desenvolupar les capacitats. Cal que els
objectius tinguin en compte l’adquisició de coneixements de tipus cognitiu o intel·lectual,
metodològic, psicomotriu, actitudinal i de valors, afectius i emocionals, i que desenvolupin
diferents nivells de complexitat: des de conèixer i memoritzar fins crear i construir, passant per
comprendre, aplicar, experimentar, analitzar, sintetitzar o valorar.”
EIXOS DE CAPACITATS OBJECTIUS DE CICLE
1-Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma
Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.Adquirir progressivament hàbits bàsics d'autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.
2- Aprendre a pensar i a comunicarPensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
3- Aprendre a descobrir i tenir iniciativaObservar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.
4- Aprendre a conviure i habitar el mónConviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
1-Identificar-se com a persona sentint seguretat i benestar emocional, coneixent el propi cos, les seves necessitats i possibilitats, els hàbits de salut, i guanyar confiança en la regulació d’un mateix.
2- Ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats.
3- Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant els hàbits, actituds, rutines i normes pròpies.
4- Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup tot establint relacions afectives amb actituds d’empatia i col·laboració i intentant resoldre conflictes de manera pacífica.
5- Observar i experimentar en l’entorn proper amb curiositats i interès, interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material.
6- Conèixer experiències, històries i símbols de la cultura pròpia del país i de la d’altres companys i companyes, generant actituds de confiança i respecte per les diferències i valorant les relacions socials i afectives que s’hi estableixin.
7- Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació.
8- Comprendre les intencions comunicatives d’altres infants i persones adultes i expressar-se mitjançant la paraula, el gest i el joc.
9- Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
10- Aprendre i gaudir de l’aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses, fer-les ben fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement d’una manera cada vegada més estructurada.
OBJECTIUS DE LA PROGRAMACIÓ
L’objectiu principal de l’Educació infantil és el desenvolupament integral de l’infant. Per aconseguir-lo cal que vetllem pel desenvolupament de tots els aspectes, com són el desenvolupament cognitiu, el desenvolupament de la personalitat i el desenvolupament
13
emocional. Com s’ha demostrat, l’estat emocional influeix molt en l’aprenentatge de les persones, per això en aquesta programació l’objectiu principal serà el correcte desenvolupament afectiu i emocional dels nostres alumnes.
A continuació exposaré els principals objectius de la programació:
1. Reconèixer les principals parts del propi cos i dels altres.2. Veure i acceptar les diferències físiques ebtre uns i altres.3. Saber expressar les pròpies opinions.4. Saber respectar el torn de paraula.5. Acceptar les opinions dels companys, encara que siguin diferents.6. Reconèixer les pròpies emocions i sentiments, i les dels altres.7. Utilitzar el vocabulari correcte en cada cas.8. Diferenciar els sentiments de les accions.9. Crear vincles entre els companys de classe.10. Afavorir una bona autoimatge en tots i cada un dels alumnes.11. Potenciar el llenguatge oral.12. Desenvolupar bones actituds d’escolta.13. Potenciar la capacitat d’empatia.14. Afavorir que els infants prenguin i defensin les seves decisions.
14
6. CONTINGUTS
Segons el currículum, “Els continguts, han de donar resposta a la pregunta “què hem
d’ensenyar perquè l’alumnat assoleixi les capacitats?”
1- ÀREA DE DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS ALTRES
BLOCS DE L’ÀREA
CONTINGUTS
BLOC A: AUTOCONEIXEMENT I GESTIÓ DE LES EMOCIONS
1. Exploració i reconeixement de característiques bàsiques del propi cos: parts, canvis físics, creixement, necessitats bàsiques. Integració de les descobertes en un esquema i una imatge corporals de bases sòlides i flexibles.
2. Exploració i reconeixement de les pròpies possibilitats a través del cos: emocionals,sensorials i perceptives, motrius,afectives i relacionals, expressives i cognitives.
3. Acceptació positiva de les pròpies característiques, tant capacitats com limitacions personals.4. Actitud optimista, esforç i iniciativa per anar resolent situacions de dificultat:físiques, emocionals,
relacions i intel·lectuals; comptant amb l’ajut de les persones adultes o els iguals.5. Identificació de les emocions bàsiques:amor,alegria,tristesa, enuig i por a partir de les pròpies
vivències. Associació amb causes i conseqüències. Relació entre coneixement i acció.6. Expressió de les pròpies emocions per mitjà dels diferents llenguatges: corporal, plàstic, musical i
verbal. Adquisició progressiva del vocabulari referit a les emocions.7. Confiança i seguretat en els progressos propis. Autoregulació progressiva d’emocions per aconseguir
un creixement personal i relacional satisfactori.1. Gust i valoració del joc, l’exploració sensorial i psicomotor com a mitjà de gaudi personal i de relació
amb si mateix, amb les altres i amb els objectes.
BLOC B : JOC I MOVIMENT
2. Exploració de moviments en relació amb un mateix, els altres, els objectes i la situació espaciotemporal, tot avançant en les possibilitats expressives del propi cos.
3. Expressió, a partir de l’activitat espontània, de la vida afectiva i relacional mitjançant el llenguatge corporal.
4. Domini progressiu de les habilitats motrius bàsiques: coordinació, to muscular, equilibri, postures diverses i respiració.
5. Organització progressiva de la lateralitat.6. Experimentació i interpretació de sensacions i significats referits a l’espai: dintre-fora, davant-darrere,
segur-perillós, entre altres, i referits al temps: ritme,ordre,durada,simultaneïtat, espera.7. Creixement personal en el desenvolupament de diversos jocs: de maternitat, de contrastos,
exploratoris, sensoriomotors, simbòlics.8. Comprensió i valoració progressiva de la necessitat de normes en alguns jocs.
9. Prudència davant algunes situacions de risc o perill.
BLOC C: RELACIONS AFECTIVES I COMUNICATIVES
1. Exploració, acceptació, respecte i valoració positiva dels trets característics dels altres, sense prejudicis ni estereotips que dificulten la convivència.
2. Interès i confiança per acostar-se afectivament a les emocions de les altres persones. Sensibilitat i percepció de les necessitats i els desitjos dels altres amb progressiva actitud d’ajuda i de col·laboració.
3. Sentiment de pertànyer al grup i compromís de participar en projectes compartits.4. Reflexió sobre les relacions que s’estableixen en els grups i participació en la concreció de normes
per afavorir la convivència.5. Disposició a la resolució de conflictes mitjançant el diàleg, a l’assumpció de responsabilitats i a la flexibilització d’actituds personals per trobar punts de coincidència amb els altres i arribar a acords.
BLOC D: AUTONOMIA PERSONAL I RELACIONAL
1. Autoregulació progressiva d’hàbits d’autonomia i rutines referits a la cura del cos: higiene, descans, alimentació, seguretat.
2. Aplicació d’hàbits d’autonomia i rutines en la vida escolar, mostrant iniciativa i esforç per trobar personalment solucions a situacions i dificultats superables, sabent demanar ajuda quan faci falta i acceptar-la quan calgui.
3. Exercitació progressiva d’hàbits que afavoreixin la relació amb els altres: cura,atenció, escolta, diàleg i respecte.
4. Participació en la cura i manteniment dels objectes i espais col·lectius.5. Incorporació progressiva d’hàbits beneficiosos per a la salut com a benestar personal i interpersonal.6. Iniciativa per fer propostes, comunicar experiències i participar activament en la presa de decisions.7. Desig d’autonomia i iniciativa pròpia.
15
2- ÀREA DE DESCOBERTA DE L’ENTORN
BLOCS DE L’ÀREA
CONTINGUTS
BL
OC
A:
EX
PL
OR
AC
IÓ D
E L
’EN
TO
RN
1. Observació i identificació de diferents elements de l’entorn: materials, objectes, animals, plantes, paisatges.
2. Observació i identificació de qualitats d’elements de l’entorn.
3. Observació i identificació de fenòmens naturals: dia, nit, sol, pluja, núvols, vent, entre altres, i valoració de la seva incidència en la vida quotidiana.
4. Identificació de figures tridimensionals: esfera, cilindre i prisma, i planes:triangle, quadrilàter i cercle, que formen part d’elements de l’entorn.
5. Observació i identificació de l’entorn social: l’escola, el carrer, el barri, el poble o ciutat. Reconeixement de pertinença a la família, a l’escola, al grup classe, i a les relacions que s’hi estableixen.
6. Observació de la diversitat de costums, maneres d’interpretar la realitat, procedències, llengües familiars, entre un mateix i els companys i companyes de la classe i acceptació d’aquesta realitat com una manera d’aprendre.
7. Identificació de festes, tradicions, històries o llegendes de l’entorn proper i de Catalunya. Interès per participar en activitats socials i culturals i per conèixer manifestacions pròpies de les cultures de companys i companyes de classe.
8. Identificació de diferents ocupacions i serveis que desenvolupen les persones adultes de l’entorn.
9. Ús de diferents recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions com el dibuix o la càmera fotogràfica, entre altres.
10. Valoració de les normes que regeixen la convivència en els grups socials, tot establint relacions de respecte i col·laboració amb les persones de l’entorn proper.
11. Respecte pels elements de l’entorn natural i social i participació en actuacions per a la conservació del medi.
BL
OC
B:
EX
PE
RIM
EN
TA
CIÓ
I I
NT
ER
PR
ET
AC
IÓ
1. Observació i reconeixement de semblances i diferències en organismes, objectes i materials:color, grandària,mida,plasticitat, utilitat,sensacions i altres propietats.
2. Experimentació d’accions que provoquen canvis en objectes i materials, fent anticipacions i comparant els resultats.
3. Ús d’instruments d’observació directa i indirecta per a la realització d’exploracions i d’experiències, tant analògics com digitats: lupes, balances i sensors per a la recollida i posterior anàlisi de dades. Iniciació en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
4. Mesurament d’objectes manipulables per conèixer-ne les característiques i comparar-los. Ús d’estratègies de mesurament de longitud, capacitat, massa, temps, temperatura, fent estimacions i prediccions i usant unitats no convencionals.
5. Observació de característiques i comportaments d’alguns animals i plantes en contextos diversos: com són, com s’alimenten, on viuen, com es relacionen.
6. Reconeixement dels canvis que es produeixen en animals i plantes en el decurs del seu desenvolupament, interpretant les primeres nocions d’ésser viu i cicle.
7. Curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes, cercar informació de diferents fonts, compartir-la amb els companys i companyes de classe i organitzar-la en els diferents models.
8. Verbalització dels processos i dels resultats, evocant l’experiència realitzada i valorant les aportacions dels altres.
9. Representació gràfica del procés seguit en l’experimentació i de la interpretació dels resultats.
10.Reconeixement i interpretació de diferents rols observables en entorns propers i quotidians.
BL
OC
C :
RA
ON
AM
EN
T I
R
EP
RE
SE
NT
AC
IÓ
1. Comparació, ordenació i classificació d’objectes i material, establint relacions qualitatives i quantitatives, per reconèixer patrons, verbalitzar regularitats i fer anticipacions.
2. Construcció de la noció de quantitat i inici de la seva representació.
3. Reconeixement i representació de nombres en situacions diverses, adonant-se que són presents en situacions quotidianes i per a què es fan servir:quantitat, identificació , ordre i situació.
16
4. Reconeixement de seqüències i ordenació temporal de fets i activitats de la vida quotidiana. Identificació de sèries i predicció de la seva continuïtat.
5. Aplicació d’estratègies de càlcul per afegir, treure, repartir i agrupar reconeixent la modificació de les quantitats i fent estimacions de resultats.
6. Situació dels objectes en l’espai, reconeixent la posició que ocupen i la distància respecte d’un punt determinat. Orientació en espais habituals de l’habitatge, l’escola i d’entorns coneguts, fent ús de la memòria espacial.
7. Ús d’estratègies per resoldre situacions que requereixin coneixements matemàtics. Verbalització dels processos i valoració dels resultats.
8. Adquisició progressiva de l’autonomia cognitiva que genera el treball basat en l’experimentació i el raonament, amb la comprovació , el contrast i la justificació com a manera habitual de conèixer i d’elaborar explicacions.
9. Identificació d’alguns canvis en la vida quotidiana i els costums en el pas del temps i en situacions properes. Consciència del pas del temps, els dies, les setmanes, els mesos i les estacions. Ús del calendari.
10.Identificació dels canvis que es produeixen en l’entorn i en el temps, establint relacions causa-efecte.
11.Ús del dibuix com a mitja de representació: observació de la realitat, processos, canvis.
12.Elaboració i interpretació de representacions gràfiques senzilles sobre dades de la vida quotidiana.
13.Identificació d’informacions proporcionades pels diferents mitjans de comunicació, i expressió de la pròpia opinió.
3 ÀREA: COMUNICACIÓ I LLENGUATGES
BLOCS DE
L’ÀREA
CONTINGUTS
BL
OC
A:
OB
SE
RV
AR
, ES
CO
LT
AR
I E
XP
ER
IME
NT
AR
1. Sensibilitat i interès per l’escolta, l’observació i l’exploració de les possibilitats sonores, simbòliques, cinètiques i plàstiques d’elements de l’entorn
2. Participació i escolta activa en situacions habituals de comunicació, com ara converses, contextos de joc, activitats de la vida quotidiana i activitats relacionades amb la cultura.
3. Ús d’estratègies per comprendre els altres que s’expressen verbalment, adoptant una actitud positiva i de respecte envers les llengües.
4. Comprensió del llenguatge no verbal com a expressió de les emocions.5. Curiositat, interès i gaudí davant les creacions musicals, visuals, literàries, audiovisuals, plàstiques, obres
escèniques, usant estratègies per escoltar, mirar i llegir.6. Escolta i comprensió de narracions, contes, cançons, llegendes, poesies, endevinalles i dites, tradicionals i
contemporànies, com a font de plaer i d’aprenentatge.7. Escolta activa de creacions musicals per a la discriminació, identificació i captació de la pulsació i ritmes,
estructures, qualitats dels sons, melodies i harmonies.8. Experimentació amb tècniques plàstiques i audiovisuals bàsiques: dibuix, pintura, collage, modelatge,
estampació, edició gràfica amb ordinador i imatge, treballant l’alfabet visual: punt, línia, taca , color, textura, volum, enquadrament, punts de vista i llum.
9. Exercitació de destreses manuals: retallar, esquinçar, arrugar, punxar i plegar, adquirint coordinació oculomanual.
10.Exploració de diferents instruments:llapis,retoladors,pinzells, ratolí i teclat d’ordinador, i tampons, per produir missatges escrits o gràfics.
11.Experimentació amb el gest i el moviment, dansant , jugant a crear diferents moviment amb el cos, per saber trobar la pròpia capacitat expressiva i les emocions que comporta.
12.Progressió en el domini i l’ús de la veu, a partir de jocs i de la cançó, així com en les habilitats i actituds necessàries per a l’ús dels instruments musicals.
13.Iniciació als usos socials de la lectura i l’escriptura. Exploració de materials de l’entorn, com etiquetes, cartells, llibres i revistes, en suport de paper o digital, que contenen text escrit.
14.Satisfacció per les descobertes i els progressos individuals i de grup en les habilitats lingüístiques i expressives.
BL
OC
B:
PA
RL
AR
, E
XP
RE
SS
A
1. Interès per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les produccions artístiques:literàries, musicals, teatrals, plàstiques i audiovisuals.
2. Ús i valoració progressiva de la llengua oral per evocar i relatar fets, per expressar i comunicar idees, desigs i sentiments, com a forma d’aclarir, organitzar i accedir al propi pensament, per regular la pròpia conducta i la dels altres.
3. Ús de recursos expressius del propi cos i de suports visuals en la comunicació oral.
17
R I
CO
MU
NIC
AR
4. Expressió i comunicació de fets, sentiments i emocions, vivències o fantasies a través del dibuix i de produccions artístiques: musicals, plàstiques, escèniques i audiovisuals.
5. Utilització d’estratègies per fer-se comprendre i per comprendre els altres, amb imitació de models i amb un ús de la llengua cada vegada més acurat: pronunciació clara, estructura gramatical correcta, lèxic precís i variat, entonació i to de veu apropiats.
6. Gust per participar en les converses amb l’ús progressiu de les normes que regeixen els intercanvis lingüístics: torns de parla, atenció, manteniment i canvi de tema, adequació al context, i de les formes establertes socialment per iniciar, mantenir i finalitzar les converses.
7. Participació en converses sobre diferents temes, tot compartint les descobertes, hipòtesis, desitjos, sentiments i emocions, aprenent a contrastar i a incorporar les aportacions dels altres.
8. Ús de la llengua per mostrar acords i desacords i resoldre conflictes de manera més apropiada i assertiva.
9. Utilització d’instruments tecnològics(TIC) i del llenguatge audiovisual com a mitjà de comunicació, per enregistrar, escoltar i parlar.
10.Comunicació a través del codi matemàtic en situacions de la vida quotidiana.
BL
OC
C:
INT
ER
PR
ET
AR
, RE
PR
ES
EN
TA
R I
CR
EA
R
1. Ús dels llenguatges verbal, musical, plàstic, matemàtic, audiovisual i corporal com a objectes de diversió, de creació i d’aprenentatge a través de jocs lingüístics i expressius. Apreciació de l’estètica de les formes literàries – ritme i rima- i artístiques, i de les sensacions i emocions que provoquen.
2. Descoberta i coneixement progressiu de les relacions entre el text oral i l’escrit.3. Ús d’estratègies per aproximar-se a la lectura, com són ara identificació de paraules significatives i usuals,
ús del context i de la forma de l’escrit, reconeixement de lletres, ús de les il·lustracions, gràfics i altres imatges que acompanyen els textos.
4. Iniciativa i interès per produir textos escrits en contextos significatius amb diferents funcions i amb aproximació progressiva a l’escriptura convencional.
5. Utilització de la intuïció, la improvisació, la fantasia i la creativitat tant en l’observació i l’escolta com en els processos creatius artístics.
6. Ús dels materials i tècniques plàstiques per fer representacions de manera creativa.7. Creació individual i col·lectiva de diferents tipus de textos, com són ara contes, relats, rodolins i
endevinalles, gaudint del plaer de la creació de móns imaginaris a través de les paraules i les imatges.8. Interpretació de cançons i danses tradicionals catalanes i d’arreu del món i representació de personatges ,
fets i jocs d’expressió corporal.9. Adquisició d’actituds i habilitats necessàries per posicionar-se com a intèrpret, oient, compositor o
director: escoltar, observar, interpretar i crear.10.Ús dels llibres, també en format multimèdia, per imaginar, informar-se i divertir-se, estar bé.11.Utilització d’instruments tecnològics en els processos creatius per al treball am bla fotografia, el vídeo i
l’ordinador a través dels programes oberts d’edició de textos, gràfics, presentacions. Expressió audiovisual per crear històries, dibuixar i pintar amb editors gràfics i multimèdia.
12.Iniciació en les habilitats per a l’anàlisi de la llengua, correspondència so-grafia, segmentació sil·làbica, amb ús de vocabulari específic per referir-se a alguns dels seus elements bàsics: paraula, lletra, so, títol. Gust per provar, reformular i reflexionar sobre la llengua.
13.Reconeixement i ús del llenguatge matemàtic amb nombres, símbols i codis que poden ser llegits pels altres i que tenen significats compartits per la societat en contextos reals i situacions progressivament més complexes.
14.Ús de procediments, com ara preguntar, negociar, precedir, planificar, raonar, simular.15.Construcció de la noció de quantitat i inici de la seva representació.16.Valoració i respecte per les produccions orals, gràfiques i escrites pròpies i dels companys i companyes.
CONTINGUTS DE LA PROGRAMACIÓ
1. Observació del propi cos i dels altres.
2. Valoració de les característiques físiques pròpies i dels altres.
3. Expressió lliure d’emocions, sentiments i opinions.
4. Ús del vocabulari correcte per a cada tema.
5. Identificació de les emocions pròpies i alienes.
6. Sentiment de pertànyer a un mateix grup, tot i les diferències.
7. Disposició a la resolució de conflictes.
8. Observació de la diversitat de races, llengües, costums, ocupacions, caràcters...
18
9. Ús de diferents recursos plàstics i gràfics.
10. Ús d’instruments per a la mesura.
11. Representació gràfica de resultats.
12. Reconeixement de seqüències temporals relacionades amb la pròpia experiència vital.
13. Ús del dibuix, el modelat i altre tècniques com a mitjà de representació.
14. Participació i escolta activa en situacions de comunicació.
15. Escolta i comprensió de narracions.
16. Exercitació de destresses manuals.
17. Exploració de diferents instruments per produïr missatges gràfics o escrits.
18. Experimentació amb el gest i el moviment.
19. Iniciació als usos socials de la lectura i l’escriptura.
20. Utilització d’instruments tecnològics com a mitjà de comunicació.
19
7. L’AVALUACIÓ
Segons el currículum: “L'avaluació a l'educació infantil ha de ser contínua i global.
L'observació, la documentació pedagògica i l'anàlisi sistemàtica del procés d'ensenyament i
aprenentatge han de permetre verificar el desenvolupament de les capacitats establertes per a
l'etapa i el grau d'assoliment dels objectius establerts, i adaptar l'ajut pedagògic a les
característiques individuals dels infants.
Els criteris d'avaluació s’han de prendre com a referent per a observar el procés de
desenvolupament de l'alumnat, els aprenentatges adquirits i per a la identificació de les
possibilitats i dificultats de cada infant. Aquest component de la unitat didàctica ha de donar
resposta a les preguntes què, quan i com avaluar, per tal de valorar els resultats obtinguts per
l’alumnat en el procés avaluador”
Els criteris d’avaluació d’aquesta programació contemplen el què, com i quan avaluar i
parteixen de les decisions preses per l’equip educatiu del Centre.
L’avaluació s’estableix com el mitjà que ens ha de permetre millorar els processos
d’ensenyament-aprenentatge, controlant tots els elements que intervenen en la programació per
poder anar-la adequant als alumnes i comprovar la seva eficàcia pedagògica.
L’avaluació ha d’atendre, doncs, a les adquisicions realitzades pels alumnes al llarg dels
processos d’ensenyament–aprenentatge i a l’efectivitat del desenvolupament de tota la
programació (objectius i continguts plantejats, metodologia, activitats d’aprenentatge, tècniques
d’avaluació utilitzades...).
És molt important l’obtenció i anàlisi d’informacions objectives de cadascun dels
alumnes i de la resta de components de la tasca educativa per garantir una correcta presa de
decisions en els seus tres moments del procés d’avaluació (parlem d’avaluació inicial, formativa
i final).
Tota avaluació parteix d’aquests tres moments:
L’avaluació inicial es duu a terme a l’inici del procés d’ensenyament–aprenentatge i ens
permet saber quin és el punt de partida, què saben els infants vers els nous aprenentatges, el seu
nivell de motivació, interessos, actituds...
A partir de l’anàlisi d’aquesta situació, ens caldrà adequar la proposta didàctica a les
característiques dels alumnes (com a grup i com a individus).
L’avaluació formativa consisteix en l’observació sistemàtica i valoració dels processos
d’aprenentatge, dificultats i necessitats educatives que es van constatant a mesura que es
realitzen les activitats de les diferents unitats didàctiques. Ens ha de permetre detectar errors i
establir mecanismes per millorar constantment el procés d’ensenyament–aprenentatge.
20
Aquesta avaluació es porta a terme a través de l’observació directa de les diferents activitats
d’ensenyament–aprenentatge i queda anotada en uns fulls de registre que el mestre/a tutor
elabora per a cada infant.
L’avaluació final es refereix al grau d’assoliment dels objectius d’aprenentatge per part
dels alumnes en acabar la seqüència d’aprenentatge. Ens serveix també per comprovar l’eficàcia
del procés. Per dur-la a terme hem de recórrer a tècniques d’avaluació que reflecteixen de quina
manera els alumnes utilitzen els continguts apresos (fitxes d’avaluació, activitats on puguin posar
en pràctica els continguts apresos...) i que ens permetin enregistrar el grau d’assoliment dels
objectius establerts (graelles de doble entrada).
Una vegada finalitzada l’avaluació caldrà informar sobre aquest procés a les persones
interessades, el mateix alumne, la família, altres mestres i professionals.
Pels infants que no adquireixen els objectius establerts es porten a terme activitats de
suport per acabar d’assimilar els diferents objectius plantejats.
I per últim es fa una avaluació de la pròpia actuació pedagògica. Aquesta avaluació
esta integrada pels diferents mestres que intervenen en aquesta programació. Es fan reunions
periòdiques on s’analitzen les diferents intervencions i actuacions. Aquesta avaluació ens serveix
per millorar la intervenció pedagògica controlant tots els elements que intervenen en la
programació (docents, espais, recursos...) per adequar-la cada vegada més a les necessitats i
interessos de l’alumnat i comprovar si les nostres actuacions són eficaces o no.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Saber explorar i reconèixer les parts, les possibilitats i característiques del seu propi cos. Expressar-se amb les
pròpies emocions i iniciar-se en la seva identificació.
2. Participar en el joc, a través del moviment, assimilant sensacions referides a l’espai i al temps i amb una
comprensió progressiva de la necessitat d’unes normes.
3. Tenir interès i confiança en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions afectives positives mútues.
4. Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents a la pròpia cura, a les tasques escolars i
en relació amb els altres.
5. Identificar característiques i regularitats en l’entorn natural, social i cultural, i utilitzar els recursos gràfics per
recollir i comunicar les observacions.
6. Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant les mesures adequades i la seva
representació gràfica.
7. Aplicar estratègies de càlcul, comparar, ordenar, classificar, reconèixer patrons i verbalitzar-ho.
21
8. Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i emocions; escoltar i participar
de manera activa en situacions habituals de conversa i d’aprenentatge amb l ‘ús d’un llenguatge no
discriminatori, i amb actitud de respecte vers altres cultures i diferents llengües.
9. Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i l’escrit, iniciar-se en l’ús
funcional de la lectura i l’escriptura. Crear de manera individual i col·lectiva petits textos i dibuixos.
10.Manifestar les possibilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents
llenguatges: verbal, corporal,plàstic, musical, matemàtic i audiovisual i incorporar la iniciació als instruments
tecnològics (TIC).
Per aquesta programació i donat el seu caràcter de desenvolupament personal, l’avaluació
comprendrà 3 aspectes:
1) Avaluació inicial dels coneixements i sobretot de les actituds i del nivell d’autoestima, de
respecte pels altres i d’empatia dels alumnes.
2) Avaluació de l’evolució dels infants respecte a l’inici de la programació, valorant cada
infant en particular i respecte de sí mateix.
3) Avaluació de la pròpia programació, de la seva adeqüació als infants del grup i dels mètodes,
materials i temps emprats.
22
8. COL·LABORACIÓ AMB LES FAMÍLIES
La part més important en la vida i l’educació d’un infant és sens dubte la seva família.
Per això des de l’escola intentem obrir les màximes vies de comunicació amb aquesta i implicar-
la al màxim possible en el procés d’ensenyament – aprenentatge dels seus fills
En aquest sentit són molt útils les comunicacions amb les famílies, realitzades en aquest
cas de la següent manera:
1. Reunió de grup a mitjans de setembre per explicar als pares els objectius i les
metodologies del curs
2. Entrevista personal amb cada família cap a finals de curs per parlar del progrés de
cada infant
3. Entrevista personal amb cada família en la incorporació de l’alumne al centre, tant
si és a l’inici de P3 com si és en qualsevol altre moment.
4. Tantes entrevistes com considerin necessàries tant la mestra com els pares al llarg
del curs.
A final de curs es fa a cada infant un informe detallant la seva evolució al llarg d’aquest,
així com l’assoliment dels objectius proposats i les possibles dificultats que hagi trobat.
A més, i aquesta és la part que pensem serveix més per implicar les famílies en el procés
d’ensenyament – aprenentatge dels seus fills, demanem sovint la col·laboració de les famílies a
l’hora de buscar informació pels projectes, de portar material per les unitats didàctiques..., no
només per aconseguir la seva implicació sinó per afavorir una relació de confiança entre pares i
fills, per demostrar amb fets als infants que poden i han de recórrer als seus pares quan
necessiten ajuda. No es tracta que els nens pensin que els adults tenen totes les respostes, sinó
que vegin que quan no les tenen buscaran la manera de trobar-les i d’ajudar-los en el seu procés .
Sovint fem que els alumnes escriguin notes als seus pares demanant una informació, una
fotografia, un record... D’aquesta manera aconseguim diferents objectius com:
. Veure la necessitat i la utilitat de l’escriptura en la vida diària.
. Implicar les famílies en la vida i les activitats de l’escola
. Aconseguir informació de diferents fonts per poder analitzar i comparar
Altres vegades també proposem moments en què els pares i mares han d’entrar a l’aula
per ajudar-nos a fer alguna activitat.
Per últim, recordar que en aquesta programació en concret i donat que el seu objectiu
principal és potenciar l’autoestima dels infants, és especialment necessària la col·laboració de les
famílies, tant en la preparació de les sessions com per a seguir les directrius donades des del
centre per a potenciar l’autoestima dels infants. Hi ha dues unitats de programació en què és
23
especialment necessària la participació de les famílies: “El protagonista de la setmana”, i “Les
Famílies també fan escola”. Per aquestes unitats demanarem la seva col·laboració i entrada a
l’aula per a explicar, en el primer cas coses del seu fill/a, i en el segon cas, alguna cosa
relacionada amb la seva feina, els seus gustos o hobbies, o bé amb algun aspecte treballat a
l’aula. Així aconseguirem per una part que les famílies siguin i es sentin part integrant de
l’escola i l’educació dels infants, i per l’altra afavorir les relacions entre els infants de l’aula i els
seus pares i millorar la seva autoestima.
Pel cas que es trobés alguna família poc disposada a col·laborar, després d’intentar
parlar-hi i explicar-los el motiu de la demanda d’ajuda, la mestra faria el paper destinat a la
família, ajudant l’infant a formar part del grup, proporcionant-li la informació i/o el material
necessari, i exercint el paper d’adult de referència en les activitats proposades, com ara la
setmana del protagonista o el dia destinat a la família per realitzar una activitat a l’aula. En
aquest cas es comptarà també amb els altres mestres de l’escola per tal d’assegurar la integració i
el correcte desenvolupament de l’infant en totes les activitats.
24
9. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
A l’escola es contemplen aspectes com: l’atenció a la diversitat, la detecció de necessitats
educatives específiques per tal de determinar els ajuts pedagògics, l’elaboració dels PI, la
previsió de canvis organitzatius que facilitin una resposta educativa diferenciada, els criteris
d’agrupament de l’alumnat, les funcions i coordinació dels professionals implicats...
A les aules de P4 hi ha molta diversitat lingüística i constantment estem sotmesos a
l’arribada d’infants nouvinguts que no tenen cap coneixement de la llengua escolar, el català.
Per atendre tots els infants comptem amb diverses estratègies organitzatives:
- Recursos a l’aula : a l’aula ordinària s’utilitza suport visual, l’ajut dels infants de
l’aula, atenció individualitzada en certes activitats, activitats encarades a assimilar lèxic
català...
- La mestra de suport : la mestra de suport entra a l’aula ordinària i aquestes hores es
destinen a atendre aquells infants que presenten una major dificultat en els aprenentatges
de dins l’aula i en especial als alumnes nouvinguts.
- Mestra d’Educació Especial : Té la funció d’atendre la diversitat i les NEE de
l’alumnat de P4. Es prioritza la seva actuació en els casos en què es detecta una dificultat
o handicap que dificulta l’assoliment del currículum, ja sigui de forma puntual o
permanent. Realitza reforços incorporant-se al grup classe, de forma individual o en petit
grup
- TEI : és auxiliar dins l’aula. La seva funció és ajudar la mestra tutora en les seves
tasques, per exemple atenent els alumnes amb més dificultats, assegurant-se que tots
segueixen les indicacions, fent un segon grup en activitats puntuals...
- També es compta amb el suport de l’EAP per atendre infants que presentin
aspectes emocionals i aquests aspectes afectin als seus aprenentatges.
En el cas de l’alumne amb TDAH, les pautes generals a seguir en totes les activitats
seran:
1. Estar alerta a la participació mitjançant l’expressió amb frases curtes, directes i de fàcil
comprensió . Recordar les normes bàsiques en la realització de jocs i activitats, per
òbvies que siguin,ja que els infants amb TDAH són capaços de comprendre les normes,
però els costa seguir-les degut a la manca d’atenció. Mostrar-se assequible per la
25
resolució de les dificultats que puguin trobar els infants. Establir freqüent contacte visual
amb l’alumne amb TDAH i felicitar-lo tot sovint quan acabi de fer l’activitat..
2. Facilitar una guia d’actuació visual com la que trobem a l’annex (podria estar sempre a
la taula del nen/a, al seu abast visual)
3. Permetre a l’alumne moviment per l’aula quan sigui necessari, donar-li alguna
responsabilitat que comporti moviment.
4. Donar més temps o menys tasques a fer a l’alumne amb TDAH
5. Adaptar els criteris de qualitat dels exercicis als alumnes amb TDAH
6. Proporcionar les observacions necessàries per ajudar l’alumne amb TDAH a focalitzar
l’atenció, amb contactes visuals o físics, assenyalant allò que s’ha de mirar, donant en
definitiva els ajuts necessaris perquè tots els infants segueixin el fil.
7. Adaptar les activitats d’avaluació, fer-les més curtes, més visuals, orals...
8. Donar explicacions ben detallades de les activitats, pas per pas
9. Assegurar-se que l’infant és ben acceptat pel grup, que la resta d’alumnes l’integrin en els
seus jocs, que segueixin el model donat pel mestre en el bon tracte cap a tots els infants.
A més, ja que la programació treballa els sentiments del infants, les diferències entre les
emocions d’uns i altres es posaran de manifest, i de fet serviran per a treballar l’empatia, el
respecte pels altres i les seves diferències…
26
10. ÚS DE LES TIC
Actualment, tal com se’ns diu a les instruccions d’inici de curs, l’escola ha d’integrar les
TIC dins els processos d’ensenyament i d’aprenentatge per tal que aquestes ajudin a l’alumnat a
assolir els objectius curriculars i incideixin positivament en el domini de les competències
bàsiques.
Els infants, en la seva vida diària, estan acostumats a veure i utilitzar els recursos
informàtics, ordinadors, càmeres digitals, impressores, consoles de jocs, telèfons mòbils…, i en
aquesta programació s‘ha integrat el seu ús com un element més al servei dels infants i el seu
procés d’ensenyament aprenentatge.
Si bé les TIC són molt importants com a contingut, cal generalitzar el seu és ja no com un
objectiu (aprendre a utilitzar un ordinador) sinó com un recurs, un mètode, posant- les al servei
de l’alumne i de l’escola. Han de servir per arribar a un coneixement, per fer una activitat, per
organitzar, comunicar, relacionar-se… Per això actualment es parla de TAC (Tecnologies per a
l’aprenentatge i el Coneixement).
Durant les activitats, els alumnes veuran i utilitzaran diferents aparells tecnològics, com
càmeres de fotografies, de vídeo, MP3 i ordinadors amb connexió a internet., que facilitaran el
seu aprenentatge i permetran una millor comunicació amb les famílies, ja que en penjar les
activitats a internet no només els ensenyem el que fem a l’escola, sinó que facilitem la seva
participació mitjançant l’expressió d’opinions i idees.
27
12. LES UNITATS DIDÀCTIQUES
A continuació presento les Unitat Didàctiques corresponents a la Programació presentada.
Per totes elles s’ha tingut en compte les característiques psicològiques dels infants de 4 anys, les
característiques cognitives que tenen, el seu desenvolupament físic, psicològic i social, i després
les característiques concretes del grup amb què treballem, un grup amb molta diversitat en tots
els aspectes, físics, psicològics, culturals, de nivell d’aprenentatge…, que necessita especialment
un treball profund sobre els sentiments, la pròpia imatge, el respecte per le opnions pròpies i dels
altres, la resolució de conflictes…
No obstant, en tota programació pot passar que en començar una unitat, o en proposar una
activitat, es vegi que no era adequada als alumnes, ja sigui per manca d’interès, per diferència
entre el nivell d’aprenentatge i el contingut proposat, pels mètodes utilitzats… Caldrà doncs la
ràpida intervenció dels mestres presents per a reconduir l’activitat, modificant-ne els elements
necessaris o bé suprimint-la en cas necessari i canviant-la per una altra. De vegades n’hi haurà
prou amb modificar el temps dedicat a una activitat, o fer un pas enrere per poder assimilar
millor el concepte.
Pel caràcter concret d’aquesta programació, l’avaluació serà més d’actituds que de
coneixements, però justament perquè parlem d’un tame tan important cal assegurar l’assimilació
per part dels infants d’allò que volem aprendre, és a dir, fer possible que els infants de l’aula
identifiquin i reconeguin els seus propis sentiments i els dels altres, que sàpiguen expressar-los
sense por ni vergonya, que descobreixin que són dignes d’estimació, i que aquesta no dependrà
de que ho facin tot bé, sinó que es pot estar enfadat sense deixar d‘estimar.
Pel que fa a les necessitats educatives especials, concretament tenim una alumna amb
prediagnòstic de TDAH, per la que seguirem les pautes descrites anteriorment, i a més les que
s’especifiquen a cada unitat.
28
Unitat didàctica 1: COM SÓC PER FORA? Mes: Setembre-Octubre Curs: P4
JUSTIFICACIÓ
Es pretén que els alumnes progressin en el coneixement del seu cos , millorin la seva representació gràfica i reconeguin i valorin les semblances i les diferències que hi ha entre els infants, referents a
raça, sexe, color d’ulls, color de cabells...
CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS
D’AVALUACIÓ
Com
unic
ació
i ll
engu
atge
s
Participació en converses sobre els diferents
temes que sorgeixen, tot compartint les
descobertes, hipòtesis, desitjos, sentiments i
emocions.
Coneixement i utilització del vocabulari
Utilització diferents tècniques i llenguatges per
expressar-se
Participar amb interès i interactuar en converses,
utilitzant el vocabulari adequat
1 2 3 4 5 6 7 8 9
1.Participar en la conversa i
utilitzar el vocabulari
adequat
X X X X X X
Utilitzar diferents tècniques per a expressar-se X X X 2.Seguir les indicacions per
a utilitzar les diferents
tècniques proposades
Des
cobe
rta
de l’
ento
rn
Identificació amb el propi grup sexual, la pròpia
raça i les característiques físiques.
Acceptació i valoració de les diferències pròpies i
dels altres de sexe, raça, color d’ulls,cabells...
Conèixement el cos i les seves parts
Identificar-se amb el propi grup sexual, raça i
característiques físiques
X X X X 3.Identificar-se amb el
propi grup sexual, raça i
característiques físiques
Acceptar i valorar les diferències pròpies i dels
altres
X X X X 4.Acceptar i valorar les
diferències
Conèixer el propi cos, les parts que són sempre
iguals i les que poden ser diferents depenent de
diferents variables
X 5.Conèixer el cos i les
seves parts
Iniciativa per fer propostes, comunicar
experiències i participar activament en les
converses
Habituar-se a col·laborar en les activitats que es
proposen a classe, tant a nivell individual com en
grup.
X X 6.Col. laborar en les
activitats que es proposen a
classe.
29
Des
cobe
rta
d’un
mat
eix
i del
s al
tres
Exercitació progressiva d’hàbits que afavoreixen
la relació amb els altres: escolta, diàleg i respecte
Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió dels
altres i saber esperar el torn de paraula.
X X X X 7.Escoltar amb respecte
l’opinió dels altres i saber
esperar el torn de paraula.
Respecte per les diferències Respectar les diferències enre les persones X X 8.Respectar les diferències
entre un mateix i els
companys
Seqüència de sessions Materials Org.
social
Av/
Criteris
1a
Presentació dels personatges i dels objectius de la unitat per tal que els nens/es sàpiguen el que treballaran i el que s’espera d’ells.
Cançó de’n Joan petit, anomenant i assenyalant les parts del cos. Dibuix del propi cos
Titelles, Paper
Llapis, colors
G.G*
IN 5,6
2a
Conversa sobre les parts parells del cos (braços, cames, peus, mans, ulls, orelles...).Modelat amb plastilinaPortem una fitxa a casa on
els pares han d’escriure les dades que hem treballat a la unitat 1 del moment del nostre naixement: data, Pes, alçada, color d’ulls,
color de cabells, raça i sexe. Els demanem que hi adjuntin una foto d’aquell dia. Fem una exposició d’aquestes fitxes a l’aula
Plastilina, titelles
Fitxa
G.G*
IN 1,2,5,6,7
3aObservació d’Els ulls : color, forma, utilitat . pintar amb pintures els ulls dels personatges amb totes les opcions possibles Pintures, paper
Titelles
G.G*
IN
1,2,3,4,5,6,7,8
4a
En Brahim i la Maria ens expliquen que un és un noi i l’altres una noia, i ens preguntem: Som iguals? Conversa sobre el sexe:
Semblances i diferències físiques, emocionals i de capacitats. Retalls de revistes de personatges diferents, separant-los per sexes i
idntificant les seves semblances i diferències
Revistes, titelles
Titelles
G.G*
1,2,3,4,5,6,7,8
5a
Observem una altra diferència entre en Brahim i la Maria: La raça. Observem les races existents a l’aula i a grans trets les races del
món. Característiques, sembances i diferències. Observem i classifiquem les fotografies dels propis nens/es segons la raça
Fotografies
Titelles
G.G*
1,2,3,4,5,6,7,8
30
6a
Portem una balança a l’aula. D’un en un ens pesem i ho apuntem en un paper. Parlem sobre el pes: què influeix en el pes, quin pes és
el millor, per què, què podem fer per tenir un pes adequat... Fitxa sobre l’alimentació .Representació en paper d’embalar
Balança, Fitxa
Paper d’embalar
Retoladors, titelles
G.G* 1,2,3,4,5,6,7,8
7a
Avui portem el metre i ens mesurem. Comparem alçades i parlem dels elements que influieixen en l’alçaca. Quins avanatatges o
desventatges té ser més o menys alt/a? En un metre fet amb paper d’embalar representem l’alçada de tots els nens/es
Metre, titelles,
Paper d’embalar
retoladors
G.G* 1,4,6,7,8
8aLibre de semblances i diferències”, on hem recollit tots els dibuixos i fitxes fetes al llarg de la unitat. Les mirem d’una en una i
parlem del que hem après, a manera de resum i avaluació final.
Llibre G.G* 1,3,4,5,6,7,8
9aEns proposen una endevinalla: quin és l’animal que primer va de 4 potes, després camina dret i al final amb 3 potes? (gatejar-
caminar-bastó). Parlem col·lectivament de com creix una persona des que neix fins que es fa gran..
Endevinalla escrita G.G* 1,3,4,5,6,7,8
9a
Portem una fitxa a casa amb les dades de la unitat 1 del naixement: data, Pes, alçada, color d’ulls, color de cabells, raça i sexe, amb
una foto. Fem una exposició d’aquestes a l’aula. Ens fixem en el sexe: els que van néixer nenes, què són ara? Fem el mateix amb la
raça, l’alçada, el pes... Comparem aquestes dades amb les actuals. Coincideixen? Parlem de les conclusions? Quines característiques
continuen igual i quines han canviat?
G.G* 3,4,5,6,7,8
10a Fem una fitxa amb les dades més significatives Fitxa IN 3,4,5,6,7,8
11aIntentem imaginar com serem quan siguem grans. Quin sexe, raça, color d’ulls, de cabells, alçada, pes... Fem un dibuix del que
imaginem. Raonem les respostes
Paper
Colors
IN 2,3,4,5,6,7,8
12a Comentem els resultats de la sessió 11a 1,3,4,,5,6,7,8
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Inicial. La cançó o endevinalla i la conversa serviran d’avaluació inicial
Formativa. Al llarg de l’activitat les observacions serviran per veure com incorporen els infants els continguts treballats.
Final. L’activitat de síntesi (dibuix, modelatge... ) servirà per veure el grau d’assoliment dels continguts. A més, pel caràcter concret de la programació, les actituds dels alumnes a l’aula i l’esbarjo
serviran també d’avaluació També la sessió resum amb el llibre de semblances i diferències serà d’avaluació final, així com ñes activitats 1 i 12
Amb les graelles d’observació, les actituds dels infants i l’evolució dels aprenentatges es veurà si la unitat era adequada al grup i se’n faran les adaptacions o correccions necessàries. També utilitzarem
les graelles d’avaluació que donarem als alumnes al final de cada activitat.
31
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
En les activitats proposades segirem les indicacions esmentades a l’apartat de metodologia, que consistiran en aquest cas a assegurar un contacte visual amb la nena sovint, assenyalar la zona a observar
i utilitzar suports visuals per tal de mantenir la seva atenció. Quan li fem una pregunta directa, cridarem la seva atenció amb un contacte físic i visual i encara que haguem fet la pregunta anteriorment,
li repetirem de manera individual. Per les fitxes, li recordarem que ha de posar el nom i la data i li explicarem la feina a fer de manera pautada i individual. A més, elogiarem la feina ben feta i
encoratjarem l’alumna (i de fet tots els alumnes) a millorar i avançar sense por. Insistirem també en fer partíceps tots els alumnes de totes les activitats, i donat que bona part d’elles són de conversa, li
demanarem la opinió individualment a cada un/a i en cas necessari donarem a l’alumna amb TDAH la oportunitat de moure’s.
32
Unitat didàctica 2:
COM SÓC PER DINS?
Mes: Octubre-Novembre Curs: P4
JUSTIFICACIÓ Ara que ja hem vist que tots tenim unes caracetístiques físiques iguals i unes de diferents, i que cada un és únic, és hora de veure que tots tenim una personalitat ben diferent.
Per fer-ho cal que primer coneguem quines són les caracteristiques que podem tenir i que treballem a partir de la fitxa que han omplert les famílies dient a qui ens assemblem.
A cada sessió treballarem una característica de la personalitat, sempre en to positiu. Triarem 4 alumnes per a cada tret, assegurant-nos que tots els nens i nenes de l’aula surten escollits més o menys el
mateix nombre de vegades, especialment aquells amb una autoestima més baixa.
CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ
Com
unic
ació
i
llen
guat
ges
Participació en converses
Ús del vocabulari adequat
Utilització del dibuix, la pintura i el
modelatge per representar la figura humana
Participar amb interès i interactuar en
converses, utilitzant el vocabulari adequat..
1 2 3 4 5 6 7 8 9
1.Participar en la conversa i utilitzar el
vocabulari adequat.
X X X X X X
Utilitzar diferents tècniques per a representar
la figura humana
X X X 2.Seguir les indicacions per a representar
la figura humana
Des
cobe
rta
d’un
mat
eix
i del
s al
tres
Iniciativa per fer propostes, comunicar
experiències i participar activament en les
converses
Habituar-se a col·laborar en les activitats que
es proposen a classe, tant a nivell individual
com en grup.
X X 3.Col. laborar en les activitats que es
proposen a classe.
Exercitació progressiva d’hàbits que
afavoreixen la relació amb els altres:
escolta, diàleg i respecte
Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió
dels altres i saber esperar el torn de paraula.
X X X X 4. Escoltar amb respecte l’opinió dels
altres i saber esperar el torn de paraula.
Identificació dels principals trets de la
personalitat
Identificar els principals trets de la
personalitat
X X X 5.Identificar els principals trets de la
personalitat
Reconeixement de les pròpies qualitats, ja
siguin positives o negatives
Reconèixer les pròpies qualitats, ja siguin
positives o negatives
X X 6.Esforçar-se a reconèixer les pròpies
qualitats
Sequència de les sessions Materials Org. Av/
33
social Criteris
1a
Explicació de la Unitat i els seus objectius. Cal que els alumnes comencin a ser conscients de per què fem les coses i què
avaluarem
G.G. * 4
2a
En aquesta primera sessió la Maria i en Brahim ens proposen una llista amb les paraules que treballarem, per poder anar-hi
pensant.
Intel·ligent, simpàtic, amable, sociable, obedient, pacient, treballador, divertit, independent, pacífic
Titelles, llista G.G*.
1,4,5
3a
Ens presenten la primera paraula: intel·ligent.Què vol dir ser (La paraula del dia)? Escoltem les opinions de tots. La Maria i en
Brahim ens proporcionen la definició per escrit. La comparem amb allò que haviem dit. Triem entre tots els 4 nens o nenes de la
classe que destquen més per aquesta qualitat, tot explicant per què. Cada nen/a fa un dibuix d’aquests alumnes sota la paraula
Titelles, paraula
Definició, fitxa
G.G*
IN
1,2,3,4,5,6
4a la
13a
4-5-6-7-8-9-10-11-12-13 El mateix amb les altres paraules
. G.G*.
IN
1,2,3,4,5,6
14a
La Maria i en Brahim ens presenten el “Llibre de la personalitat”, on han recollit per a cada nen/a totes les fitxes, dibuixos i fotos
de la unitat perquè se l’emporti a casa. Mirant el llibre fem un resum de tancament de la unitat de manera col·lectiva i oral.
G.G. * 1,3,4
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
INICIAL. La conversa que es durà a terme a l’inici de cada sessió per desxifrar el significat de cada terme servirà com a avluació inicial.
FORMATIVA:haurem d’escoltar les opinions dels infants, la seva evolució, la seguretat que van adquirint a l’hora d’expressar-se, l’aceptació de les opinions dels altres encara que no els
agradin... Els dibuixos també serviran per veure l’evolució de cada infant en el coneiXement de la figura humana i la seva representació gràfica.
FINAL: El Llibre de la personalitat.Registres d’observació
Amb les graelles d’observació, les actituds dels infants i l’evolució dels aprenentatges es veurà si la unitat era adequada al grup i se’n faran les adaptacions o correccions necessàries. També
utilitzarem les graelles d’avaluació que donarem als alumnes al final de cada activitat.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
34
En les activitats proposades segirem les indicacions esmentades a l’apartat de metodologia, assegurar un contacte visual amb la nena sovint, utilitzar suports visuals per tal de mantenir la seva
atenció. Quan li fem una pregunta directa, cridarem la seva atenció amb un contacte físic i visual i encara que haguem fet la pregunta anteriorment, li repetirem de manera individual. Per les
fitxes, li recordarem que ha de posar el nom i la data i li explicarem la feina a fer de manera pautada i individual. A més, elogiarem la feina ben feta i encoratjarem l’alumna (i de fet tots els
alumnes) a millorar i avançar sense por.Ens assegurarem especialment d’assignar-li qualitats positives i que en sigui conscient.
35
Unitat didàctica 3: COM EM SENTO? Mes: Novembre-Desembre Curs: P4
JUSTIFICACIÓ Ara que ja hem treballat com és cadascú per fora i per dins és el moment de treballar els sentiments, de posar nom a allò que sentim i entendre que els sentiments són positius i el que
cal és adequar les nostres reaccions. A més, aquesta unitat integra el treball de tècniques d’expressió plàstic
CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ
Com
unic
ació
i ll
engu
atge
s
Participació en converses
Ús del vocabulari adequat
Expressió de diferents emocions i sentiments
(Content – Trist – Enfadat – – Espantat ––
Preocupat – Nerviós – Tranquil – Gelós –
Sorprès – Avergonyit
Ús de diferents tècniques d’expressió
plàstica : ceres, boletes de paper arrugat,
retalls de revistes, paper de diari esquinçat,
pintures, pols de fer punta als llapis, confetis,
xocolata, segells fets amb patata i closca
d’ou
Participar amb interès i interactuar en
converses, utilitzant el vocabulari adequat..
1 2 3 4 5 6 7 8 9
1.Participar en la conversa i utilitzar el
vocabulari adequat.
X X X X X X
Expressar els sentiments propis i aliens
Content – Trist – Enfadat – – Espantat ––
Preocupat – Nerviós – Tranquil – Gelós –
Sorprès - Avergonyit
X X X 2.Expressar diferents emocions i
sentiments (Content – Trist – Enfadat –
– Espantat ––Preocupat – Nerviós –
Tranquil – Gelós –Sorprès – Avergonyit
Utilitzar diferents tècniques d’expressió
plàstica
X X X X 3.Utilitzar correctament diferents
tècniques d’expressió
Des
co
bert
a de
Iniciativa per fer propostes, comunicar
experiències i participar activament en les
converses
Habituar-se a col·laborar en les activitats que
es proposen a classe, tant a nivell individual
com en grup
X X 4.Col. laborar en les activitats que es
proposen a classe
36
Des
cobe
rta
d’un
mat
eix
i
dels
alt
res Exercitació progressiva d’hàbits que
afavoreixen la relació amb els altres:
escolta, diàleg i respecte
Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió
dels altres i saber esperar el torn de paraula
X X X X 5.Escoltar amb respecte l’opinió dels
altres i saber esperar el torn de paraula
Identificació de les senyals que ens indiquen
quan un està conent, trist, enfadat, espantat,
preocupat, nerviós, tranquil, gelós, sorprès,
avergonyit
Esforçar-se per identificar les senyals que ens
indiquen quan un està conent, trist, enfadar,
espantat, preocupat, nerviós, tranquil, gelós,
sorprès, avergonyit
X X X X 6.Identificar les senyals que ens
indiquen les emocions
Sequència de les sessions
Materials Org.
social
Av/
Criteris
1a Explicació de la Unitat i els seus objectius. Cal que els alumnes comencin a ser conscients de per què fem les coses i què
avaluarem. En Brahim i la Maria ens parlen porten definicions de sentiments, que llegim i comentem
Titelles G.G*.
1,4,5
2a
En Brahim o la Maria apareixen amb la màscara posada. Intentem endevinar entre tots com es sent, i per què, i per què pensem que
aquest és el sentiment actual del nostre titella (per l’expressió de la cara, del cos, pel to de veu...). A continuació cada infant es pot
posar la màscara (si vol) i dir em sento_______ quan________. Expressant així en quines ocasions se sent d’una determinada
manera.
Per acabar la sessió cada nen/a decorarà la seva pròpia màscara amb ceres, i podrà retallar la imatge que el/la fa sentir així deles
que tenim per triar. Recordarem que no hi ha respostes bones o dolentes, que tots els sentiments són bons. Poden utilitzar les
màscares a les altres classes per expresar-se.
Titelles
Màscares
Màscara
Imatges d’accions
G.G*.
IN 1,2,3,4,5,6
3a a
la
11a
3.a la 11: igual que la 2 utilizant les següents tècniques: boletes de paper arrugat, retalls de revistes, paper de diari esquinçat,
pintures, pols de fer punta als llapis, confetis, xocolata, segells fets amb patata i closca d’ou
G.G*
IN 1,2,3,4,5,6
37
12a
Els titelles ens regalen una llibreta amb la foto d’un sentiment i el seu nom, i els infants podran escriure o dibuixar quan se senten
així
2 llibretes G.G*
IN
2,4,6
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Inicial: La conversa en veure la màscara.
Formativa: Les converses mentre es decora la màscara. L’ús que es fa de les màscares en moments diferents.
Final: Tot allò que escriuen a la llibreta dels sentiments. La regulació i l’expressió dels propis sentiments
Amb les graelles d’observació, les actituds dels infants i l’evolució dels aprenentatges es veurà si la unitat era adequada al grup i se’n faran les adaptacions o correccions necessàries. També utilitzarem
les graelles d’avaluació que donarem als alumnes al final de cada activitat.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
En les activitats proposades segirem les indicacions esmentades a l’apartat de metodologia, assegurar un contacte visual amb la nena sovint, utilitzar suports visuals per tal de mantenir la seva atenció.
Quan li fem una pregunta directa, cridarem la seva atenció amb un contacte físic i visual i encara que haguem fet la pregunta anteriorment, li repetirem de manera individual. Per les fitxes, li recordarem
que ha de posar el nom i la data i li explicarem la feina a fer de manera pautada i individual. A més, elogiarem la feina ben feta i encoratjarem l’alumna (i de fet tots els alumnes) a millorar i avançar
sense por.Ens assegurarem especialment d’assignar-li qualitats positives i que en sigui conscient.
38
Unitat didàctica: JUGUEM AMB ELS
SENTIMENTS I LES EMOCIONS
Mes: Gener Curs: P4
JUSTIFICACIÓ Ja que hem treballat el cos, els sentiments i les emocions, en aquesta unitat proposem jocs per assimilar tots aquests conceptes
En ser una unitat composta de jocs, no caldrà gaire més motivació que transemtre joia, il·lusió, expectació pels jocs proposats.
En Brahim i la Maria ens acompanyaran durant tot el procés, proposant els jocs a l’inici de cada sessió i convidant a la reflaxin en acabar aquesta
CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ
Com
unic
aci
ó i
llen
guat
ges
Participació en converses
Ús del vocabulari adequat
Participar amb interès i interactuar en
converses, utilitzant el vocabulari adequat..
1 2 3 4 5 6 7 8 9
1.Participar en la conversa i utilitzar el
vocabulari adequat.
X X X X X X
Des
cobe
rta
d’un
mat
eix
i del
s al
tres
Iniciativa per fer propostes, comunicar
experiències i participar activament en les
converses
Habituar-se a col·laborar en les activitats que
es proposen a classe, tant a nivell individual
com en grup.
X X 2.Col. laborar en les activitats que es
proposen a classe.
Exercitació progressiva d’hàbits que
afavoreixen la relació amb els altres:
escolta, diàleg i respecte
Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió
dels altres i saber esperar el torn de paraula.
X X X X 3. Escoltar amb respecte l’opinió dels
altres i saber esperar el torn de paraula.
Identificació dels principals sentiments i
emocions treballats a la passada unitat
Ser capaç d’identificar els principals
sentiments i emocions
X X X X X 4.Identificar els principals sentiments i
emocions
Acceptació i posada en pràctica de les
normes dels jocs proposats
Esforçar-se per acceptar i seguir les normes
dels jocs
X X X X X 5.Acceptar i seguir les normes dels jocs
Consciència de sentir-se orgullós d’un
mateix
Ser conscient dels aspectes que fan sentir
orgullós d’un mateix
X X 6.Identificar allò de què sentir-se
orgullós d’un mateix
39
Identificació de diferents aspectes de què
sentir-se orgullós
Augmentar el nombre de coses per les que
sentir-se orgullós
X 7.Identificar el màxim d’aspectes de què
sentir-se orgullós
Exercitació de les eines necessàries per
afavorir l’autoimatge positiva
Afavorir l’autoimatge positiva X 8.Millorar l’autoimatge
Creació de vincles Crear vincles X X X 9.Mostrar que té vincles amb altres
persones del centre
Exercitació de la capacitat de pensar i
decidir per un mateix les pròpies
preferències
Pensar i decidir per un mateix X X X 10.Esforçar-se a pensar i decidir per un
mateix
Experimentació del que és tenir decicions
pròpies sense dependre dels altres
Experimentar el tenir decicions pròpies sense
dependre dels altres
X X X 11.Intentar prendre decisions sense
dependre dels altres
Sequència de les sessions Materials Org. social Av/
Criteris
1a
Explicació de la Unitat i els seus objectius. Cal que els alumnes comencin a ser conscients de per què fem les coses i què avaluarem
G.G. 1,2
2a
Demanarem que pensin del que se senten orgullosos en relació a diferents temes que anirem nomenant. Els nens i nenes aniran
contestant. “Estic orgullosa de ...” o “Em sento orgullosa de”. Si algú no vol contestar no el forçarem.
Haurà d’haver quedat clar el significat de “sentir-se orgullós” com a quelcom que ens fa sentir bé, que ens satisfà.
Titelles G.G.
IN
1,2,3,4,6,7,8
40
3a
S’asseuen tots en rotllana. La mestra tira una pilota a una nena o a un nen i immediatament que l’entoma els dos companys que té
asseguts a cada costat li han de dir una qualitat positiva. Ara el que té la pilota la tira a algú altre de la rotllana que rebrà també
qualitats per cada costat. Així es va fent fins que tothom ha tingut la pilota. Cal recordar que no es pot tirar la pilota dues vegades a
la mateixa persona. Per començar podem utilitzar: simpàtic/simpàtica, carinyós/carinyosa, responsable, amable. Es poden fer 2
grups per anar més ràpid
Pilota G.G* 1,2,5,8,9,
4a
Es dibuixen ells mateixos i a sota el dibuix escriuen: “Jo sóc ....” i apunten tres qualitats. La mestra ensenya cada dibuix i també ho
llegeix en veu alta. Els companys han d’endevinar de qui es tracta. Aquest treball es deixa en un lloc visible de la classe i es
convida a mirar-lo
Fitxa G.G. *
IN
1,2,3,5,8,9
5a
Es fan dues rotllanes concèntriques, amb el mateix nombre d’alumnes a cada una. Els de la rotllana interior miraran cap enfora
mentre que els de la rotllana exterior miraran cap a dins. D’aquesta manera cadascú es trobarà cara a cara amb algú de l’altra
rotllana. Ara , ben col.locats, els de la rotllana exterior faran una pregunta al company que tenen al davant. “Digues una cosa que
t’agradi de mi”.Mentre la rotllana interior es queda quieta, l’exterior corre un pas cap a l’esquerra de manera que cadascú tingui ara
un altre company al davant a qui li farà la mateixa pregunta. La rotllana exterior anirà corrent fins que cadascú hagi fet la pregunta
a tots als de l’interior. La segona part d’aquesta activitat serà que els preguntats passaran a preguntar i els que preguntaven ara els
tocarà contestar. Les preguntes es repetiran, de manera que en acabar l’activitat tothom haurà sentit sis o set coses positives d’ell
mateix. Es poden fer 2 grups per anar més ràpid
G.G. * 1,2,3,5,8,9
6aLa mestra anirà nomenant un seguit de qüestions. Qui s’hi senti identificat aixecarà la mà.
Que aixequin la mà tots els que… Deixarem temps per a què es mirin entre ells quan tenen la mà aixecada
G.G. * 1,2,3,5,8,9,10,11
7a
Cadascú haurà d’escollir una possibilitat de les dues que cada vegada es plantegen. Es demanarà que responguin d’immediat, sense
mirar el que els altres fan. Es pot començar per distincions senzilles fins a les més ompromeses. Les respostes les donaran
físicament, desplaçant-se per l’espai on es faci l’activitat. Veure annex
G.G. *
IN
1,2,3,5,8,9,10,11
8a
Cada nena i cada nen disposaran de dues targetes de cartolina, una vermella i una verda. La vermella serà utilitzada per dir no i la
verda per dir sí. Farem un seguit de preguntes que tothom contestarà aixecant una o l’altra targeta,. Exemple de preguntes: Creus
que t’enfades molt sovint? Penses que no t’enfades mai?
Targetes G.G. * 1,2,3,5,8,9,10,11
9a
Tots els nens i nenes seuen en rotllana. Una persona del grup surt fora de la classe. Mentre, tohom deixa algun objecte seu
(diadema, ulleres, bata, sabata, etc) al centre de la rotllana i n’agafa un altre que no sigui seu.Es fa entrar al que estava esperant i
haurà de descobrir els intercanvis.
G.G. * 1,2,3,5,8,9
41
10aClassificar sentiments agradables/ sentiments desagradables Targetes de
sentiments
G.G. * 1,2,3,4,10,
11
11a Com et sentiries si… 1,2,3,4,8,9,10
13a
El regal més valuós: Arriba una capsa sorpresa a la classe embolcallada en forma de caramel i unes lletres escrites: “Per als nens i
nenes més guais de l’escola”. La tutora comença a intrigar als infants. “Què serà?” “Què pot ser?” “Què imagineu que trobarem?”
“Quina emoció!” A poc a poc, mestra i infants, van descobrint el que és el regal. Una capsa que conté un mirall enganxat a la tapa.
Cada nen/a té l’oportunitat de emmirallar-se de forma individual com allò més valuós, però… què és una cosa valuosa? Doncs “un
diamant”, “diners”….. Es pot fer en 2 grups per anar més ràpid.
Capsa
Mirall
G.G. * 1,2,8
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Inicial: Donat el caràcter de resum i interiorització que té la unitat, l’avaluació inicial l’haurem fet a les anteriors unitats, però la conversa que tindrem en grup quan la Maria i en Brahim ens presentin el
joc servirà també per avaluar.
Formativa: A més de les opinions que escoltem i que de tant en tant enregistrem, en aquesta unitat avaluarem també el seguiment del joc, l’acceptació de normes, torns i penalitzacions,...
Final: Dia rere dia veurem l’evolució de cada nen/a en el joc, en l’acceptació de normesi opinions dels companys, les actituds de respecte... que é el principal objectiu de la programació
Amb les graelles d’observació, les actituds dels infants i l’evolució dels aprenentatges es veurà si la unitat era adequada al grup i se’n faran les adaptacions o correccions necessàries. També utilitzarem
les graelles d’avaluació que donarem als alumnes al final de cada activitat.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
En les activitats proposades segirem les indicacions esmentades a l’apartat de metodologia, assegurar un contacte visual amb la nena sovint, utilitzar suports visuals per tal de mantenir la seva atenció.
Quan li fem una pregunta directa, cridarem la seva atenció amb un contacte físic i visual i encara que haguem fet la pregunta anteriorment, li repetirem de manera individual. Per les fitxes, li recordarem
que ha de posar el nom i la data i li explicarem la feina a fer de manera pautada i individual. A més, elogiarem la feina ben feta i encoratjarem l’alumna (i de fet tots els alumnes) a millorar i avançar
sense por.Ens assegurarem especialment d’assignar-li qualitats positives i que en sigui conscient.
42
Unitat didàctica: : EL PROTAGONISTA DE LA
SETMANA
Mes: Tot el curs Curs: P4
JUSTIFICACIÓ Com ja he dit anetriorment, no n’hi ha prou amb dir a un infant que l’estimem i el considerem important, sinó que cal demostrar-ho dia a dia de diferents maneres i amb diferents
accions. Per començar, fer a cada infant protagonista durant una setmana i interessar-nos per com és, què li agrada i com viu pot ser una bona manera. Aquesta activitat potencia el desenvolupament
lingüístic mitjançant l’expressió oral, desenvolupa la conducta social, afavoreix l’adquisició d’una imatge positiva de si mateix elevant l’autoestima i facilita la integració familiar creant un pont
d’unió família-escola.
CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ
Com
unic
aci
ó i
llen
guat
ges
Participació en converses
Ús del vocabulari adequatParticipar amb interès i interactuar en
converses, utilitzant el vocabulari adequat..
1 2 3 4 5 6 7 8 9
1.Participar en la conversa i utilitzar el
vocabulari adequat.
X X X X X X
Des
cobe
rta
d’un
mat
eix
i del
s al
tres
Iniciativa per fer propostes, comunicar
experiències i participar activament en les
converses
Habituar-se a col·laborar en les activitats que
es proposen a classe, tant a nivell individual
com en grup.
X X 2.Col. laborar en les activitats que es
proposen a classe.
Exercitació progressiva d’hàbits que
afavoreixen la relació amb els altres:
escolta, diàleg i respecte
Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió
dels altres i saber esperar el torn de paraula.
X X X X 3.Escoltar amb respecte l’opinió dels
altres i saber esperar el torn de paraula.
Identificació dels membres de la pròpia
família
Identificar els membres de la pròpia família i
saber-se’n part
X X X 4.Identificar els membres de la pròpia
família
Coneixement dels moments més importants
de la pròpia vida
Conèixer les dades rellevants dels moments
més importants de la pròpia vida
X X 5.Saber els moments més importants del
pròpia vida
Identificació dels propis objectes i espais Identificar els propis objectes i espais X X X 6.Identificar els propis objectes i espais
43
Identificació de les coses que agraden o
desagraden
Identificar aquelles coses que li agraden o li
desagraden
X 7.Identificar les coses que li agraden o
desagraden
Identificació de les pròpies qualitats Identificar les pròpies qualitats X X 8.Identificar les pròpies qualitats
Sequència de les activitats Materials Org. social Av/
Criteris
1aExpliquem que farem “El Protagonista de la setmana” Parlem del que treballarem i dels objectius. Ho farem a partir del llibre “Jo i
la meva família”, que hauran completat cada infant amb les seves famílies.
Aquest sóc jo. Escric el meu nom. Els meus companys em dibuixen tal com em veuen i escriuen el meu nom.
GG. *
1,2
2a
Aquestes són les coses que sé fer: a més de les que diu el conte, quines coses faig millor, per exemple, a l’escola?
En parlem, i cada company/a em dibuixarà fent una de les coses que sé fer.
GG. * 1,2,5
3aCoses que m’agraden: per jugar, per menjar, quin conte, cançó... Els meus companys ho intenten endevinar, i en secret ho
escriuen, dibuixen o retallen d’imatges . Comparem resultats i en parlem
GG. * 1,2,4,5
4a La meva casa és: explico i dibuixo la meva casa. Puc portar fotos. Explico el que més m’agrada de casa meva.
GG. * 2,4,6,7
5aEls costums de casa meva: a cada família tenen importància unes celebracions o uns dies concrets. Quins són? I què fem, a casa,
aquests dies?
GG. * 2,3
44
7a
Un familiar de cada nen/a vindrà a l’escola i ens ensenyarà i explicarà junt amb l’infant aspectes de la seva vida, amb l’ajuda del
llibre “Jo i la meva família”, però explicant com l’han completat i què els ha semblat l’experiència. Intentarem per tots els mitjans
que vingui un familar de cada nen/a. Si malgrat tot no fós possible, la mestra farà d’adult i omplirà i/o llegirà el llibre amb l’infant.
GG. * 1,2,3,4,5,6,7,8
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
AVALUACIÓ INICIAL
Pel caràcter emocional de la unitat, l’avaluació inicial serà d’observació de les característiques dels propis infants, de la seva relació familiar i de les seves necessitats, per tal de poder fer incidència en
els aspectes que més necessita cada un/a.Pel que fa a la resta de la classe, s’avaluarà a cada actvitat el comportament, la participació i les aportacions de cada infant, el respecte que demostri pels
companys i l’esforç per millorar en les activitats.
AVALUACIÓ FORMATIVA
Resultat de la maduració i les actituds diàries dels infants
AVALUACIÓ FINAL
Serà més aviat d’actituds. A final de curs podrem valorar la seva evolució i detectar posssibles necessitats a nivell d’autoestima.
Observació de l’exposició de cada alumne/a
Obsevació de la resta d’alumnes durant les exposicions (actitud, silenci, respecte, interès...)
Amb les graelles d’observació, les actituds dels infants i l’evolució dels aprenentatges es veurà si la unitat era adequada al grup i se’n faran les adaptacions o correccions necessàries. També utilitzarem
les graelles d’avaluació que donarem als alumnes al final de cada activitat.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
En les activitats proposades segirem les indicacions esmentades a l’apartat de metodologia, assegurar un contacte visual amb la nena sovint, utilitzar suports visuals per tal de mantenir la seva atenció.
Quan li fem una pregunta directa, cridarem la seva atenció amb un contacte físic i visual i encara que haguem fet la pregunta anteriorment, li repetirem de manera individual. Per les fitxes, li
recordarem que ha de posar el nom i la data i li explicarem la feina a fer de manera pautada i individual. A més, elogiarem la feina ben feta i encoratjarem l’alumna (i de fet tots els alumnes) a millorar i
avançar sense por.Ens assegurarem especialment d’assignar-li qualitats positives i que en sigui conscient.
45
Unitat didàctica: : FEM TEATRE Mes: Gener- Febrer Curs: P4
JUSTIFICACIÓ
A aquesta unitat intentarem que mitjançant el teatre els infants desenvolupin al mateix temps la capacitat d’empatia en posar-se al lloc d’un altres per representar-lo, i per l’altre l’escolta crítica, sense
conformar-se amb allò que escolten sinó preguntant-se sempre per què, com es pot canviar
CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ
Com
unic
ació
i ll
engu
atge
s
Participació en converses
Ús del vocabulari adequat
Escolta activa de contes infantils
Representació dramàtica de contes infantils
Interès per desxifrar el text escrit
Participar amb interès i interactuar en
converses, utilitzant el vocabulari adequat..
1 2 3 4 5 6 7 8 9
1.Participar en la conversa i utilitzar
el vocabulari adequat.
X X X X X X
Escoltar i comprendre contes infantils X 2.Escoltar amb interès els contes
infantils
Desenvolupar la capacitat d’empatia
mitjançant a representació de contes infantils
X 3.Representar diferents personatges
de contes
Despertar l’interès per desxifrar el text escrit 4.nteressar-se per desxifrar el text
escrit
Des
cobe
rta
de l’
ento
rn
Capacitat d’imaginar els canvis d’un conte
a partir del canvi dels seus elements
Imaginar les diferents situacions que es
poden donar si es canvia un element d’un
conte
X X X X 5.Imaginar les diferents situacions
que es poden donar si es canvia un
element d’un conte
Des
cobe
rta
d’un
mat
eix
i
dels
alt
res
Iniciativa per fer propostes, comunicar
experiències i participar activament en les
converses
Habituar-se a col·laborar en les activitats
que es proposen a classe, tant a nivell
individual com en grup.
X X X 6.Col. laborar en les activitats que
es proposen a classe.
Exercitació progressiva d’hàbits que
afavoreixen la relació amb els altres:
escolta, diàleg i respecte
Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió
dels altres i saber esperar el torn de paraula.
X X X 7. Escoltar amb respecte l’opinió
dels altres i saber esperar el torn de
paraula.
46
Sequència de les sessions Materials Org. social Av/
Criteris
1a
A la primera sessió, com sempre, explicarem als alumnes com es desenvoluparà la unitat i el que esperem d’ells.
Les sessions consistiran en agafar un dels contes treballats a l’aula i canviar-ne un element. Entre tots imaginarem i escriurem què
passarà. Ho representarem. Cada conte ocuparà 2 sessions: una per canviar el final i la segona per la representació. S’enregitraran
les representacions i es penjaran a la web de l’escola
Portades dels
contes
G.G. *
1,4,6,7
2-3
2-3. La Rateta que emcombrava l’escaleta. La rateta es casa amb un ase.
Conte G.G. *
1,2,3,4,5,6,7
4-5
4-5.La Lletera. La lletera arriba a vendre la llet.
Conte G.G* 1,2,3,4,5,6,7
6-7
7.En Patufet: El bou se’n va caminant molt lluny del poble de’n Patufet
Conte G.G. * 1,2,3,4,5,6,7
8-9
8-9 La Caputxeta vermella: l’àvia es troba millor i se’n va a fer un passeig, quan el llop i la caputxeta arriben no hi ha ningú Conte G.G. * 1,2,3,4,5,6,7
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
L’avaluació es farà mitjançant les observacions i l’escolta de les aportacions dels alumnes
Amb les graelles d’observació, les actituds dels infants i l’evolució dels aprenentatges es veurà si la unitat era adequada al grup i se’n faran les adaptacions o correccions necessàries. També utilitzarem
les graelles d’avaluació que donarem als alumnes al final de cada activitat.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
47
En les activitats proposades segirem les indicacions esmentades a l’apartat de metodologia, assegurar un contacte visual amb la nena sovint, utilitzar suports visuals per tal de mantenir la seva atenció.
Quan li fem una pregunta directa, cridarem la seva atenció amb un contacte físic i visual i encara que haguem fet la pregunta anteriorment, li repetirem de manera individual. Per les fitxes, li recordarem
que ha de posar el nom i la data i li explicarem la feina a fer de manera pautada i individual. A més, elogiarem la feina ben feta i encoratjarem l’alumna (i de fet tots els alumnes) a millorar i avançar
sense por.Ens assegurarem especialment d’assignar-li qualitats positives i que en sigui conscient.
48
Unitat didàctica: LES FAMÍLIES TAMBÉ FAN
ESCOLA
Mes: Tot el curs Curs: P4
JUSTIFICACIÓ Hem parlat de la importància de les famílies i la seva integració en l’educació dels infants. El que fem ara és fer-los partíceps d’aquesta convidant-los a entrar a l’aula per ensenyar o
explicar alguna cosa als alumnes, que pot ser relacionada amb la seva feina, els seus interessos personals, la seva cultura… o qualsevol altra cosa que convinguem amb cada família. Al mateix temps
que fem l’infant novament protagonista, transemetem al grup la idea que tothom ens pot ensenyar alguna cosa important, independentment del seu nivell de preparació o del seu ofici, sexe o cultura.
Aqui programo les activitats portades a terme durant el primer trimestre, com a exemple del que es pot fer.
CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ
Com
unic
aci
ó i
llen
guat
ges
Participació en converses
Ús del vocabulari adequatParticipar amb interès i interactuar en
converses, utilitzant el vocabulari adequat..
1 2 3 4 5 6 7 8 9
1.Participar en la conversa i utilitzar el
vocabulari adequat.
X X X X X X
Interès i curiositat per conèixer el
creixement de les plantes
Interès per descobrir el desenvolupament
d’un embaràs
Curiositat per conèixer els oficis
Interès per aprendre l’elaboració de les
galetes
Curiositat per saber com és un perruqueria
Mostrar interès i curiositat per conèixer el
creixement de les plantes
Mostrar interès per descobrir el
desenvolupament d’un embaràs
Mostrar curiositat per conèixer els oficis
Mostrar interès per aprendre l’elaboració de
les galetes
Mostrar curiositat per saber com és una
perruqueria
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
2.Mostrar interès i curiositat per
conèixer el creixement de les plantes
3.Mostrar interès per descobrir el
desenvolupament d’un embaràs
4.Mostrar curiositat per conèixer els
oficis
5.Col·laborar ebnl’elaboració de les
galetes
6.Mostrar curiositat per saber com és
una perruqueria, fer preguntes
49
Des
cobe
rta
d’un
mat
eix
i del
s al
tres
Iniciativa per fer propostes, comunicar
experiències i participar activament en les
converses
Exercitació progressiva d’hàbits que
afavoreixen la relació amb els altres:
escolta, diàleg i respecte
Habituar-se a col·laborar en les activitats que
es proposen a classe, tant a nivell individual
com en grup.
Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió
dels altres i saber esperar el torn de paraula.X
X
X X
X
X
7.Col. laborar en les activitats que es
proposen a classe.
8.Escoltar amb respecte l’opinió dels
altres i saber esperar el torn de paraula.
Sequència de les sessions Materials Org. social Av/
Criteris
1a
Plantar una flor
Test, terra
llavors
G.G. *
IN
1,2,7,8
2a
L’ofici de carnisser G.G. * 1,4,7,8
3aEl procés de l’embaràs
Conte
Fotos
G.G* 1,3,7,8
4aCom es fan les bombolles de sabó?
Aigua, estris
Sabó
G.G. *
1,7,8
5a
Fem galetes
Ingredients
Estris de cuina
G.G. 1,5,7,8
6aVeiem una perruqueria per dins G.G. 1,6,7,8
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
50
L’avaluació es farà mitjançant la observació de les actituds i comportaments dels infants, de les preguntes que puguin fer i del desenvolupament de les activitats
Amb les graelles d’observació, les actituds dels infants i l’evolució dels aprenentatges es veurà si la unitat era adequada al grup i se’n faran les adaptacions o correccions necessàries. També utilitzarem
les graelles d’avaluació que donarem als alumnes al final de cada activitat.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
En les activitats proposades segirem les indicacions esmentades a l’apartat de metodologia, assegurar un contacte visual amb la nena sovint, utilitzar suports visuals per tal de mantenir la seva atenció.
Quan li fem una pregunta directa, cridarem la seva atenció amb un contacte físic i visual i encara que haguem fet la pregunta anteriorment, li repetirem de manera individual. Per les fitxes, li
recordarem que ha de posar el nom i la data i li explicarem la feina a fer de manera pautada i individual. A més, elogiarem la feina ben feta i encoratjarem l’alumna (i de fet tots els alumnes) a millorar i
avançar sense por.Ens assegurarem especialment d’assignar-li qualitats positives i que en sigui conscient.
51
Unitat didàctica: LA MEVA FAMÍLIA Mes: Febrer-Març Curs: P4
JUSTIFICACIÓ Ara veurem els diferents models de família i el paper de cada un dels seus membres. Es tracta de veure que hi ha models molt diferents de famílies . Aquesta unitat, a més, servirà per
treballar l’estadística. En el moment actual amb models de famílies tradicionals, monoparentals, adoptives, d’acollida... es tracta de veure justament aqeusta diversitat i valorar-la, fent conscients els
infants que diferent no vol dir ni millor ni pitjor, sinó simplement diferent.
CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ
Com
unic
ació
i ll
engu
atge
s
Participació en converses
Ús del vocabulari adequat
Definició del concepte de família
Identificació dels diferents membres d’una
família
Participar amb interès i interactuar en
converses, utilitzant el vocabulari adequat..
1 2 3 4 5 6 7 8 9
1.Participar en la conversa i utilitzar el
vocabulari adequat.
X X X X X X
Conèixer el concepte de família X X X 2.Aproximar-se al concepte de família
Identificar els diferents membre d’una
família
X X X 3.Identificar els diferents membre de la
pròpia amília
Identificació dels diferents oficis que es
treballin
Identificar els diferents oficis treballats X X 4.Identificar els diferents oficis treballats
Des
cobe
rta
d’un
mat
eix
i del
s
altr
es
Iniciativa per fer propostes, comunicar
experiències i participar activament en les
converses
Exercitació progressiva d’hàbits que
afavoreixen la relació amb els altres:
escolta, diàleg i respecte
Habituar-se a col·laborar en les activitats que
es proposen a classe, tant a nivell individual
com en grup.
X X 5.Col. laborar en les activitats que es
proposen a classe.
Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió
dels altres i saber esperar el torn de paraula.
X X X X 6.Escoltar amb respecte l’opinió dels
altres i saber esperar el torn de paraula.
Identificar els membres de la pròpia família
pel seu nom i parentiu, i saber-se’n membre
X X X 7.Identificar els membres de la pròpia
família pel seu nom i parentiu, i saber-
se’n membre
52
Identificació dels membres de la pròpia
família i d’un mateix com a membre de la
pròpia família
-Identificació de les diferemts activitats que
es duen a terme en família
Identificar diferents activitats que es duen a
terme en família, ja sigui la pròpia o les dels
altres, i valorar-les
X X X 8.Identificar diferents activitats que es
duen a terme en família, ja sigui la
pròpia o les dels altres, i valorar-les
Sequència de les sessins Materials Org. social Av/
Criteris
1aDirem els objectius de la unitat i el que es treballarà. Per començar, intentarem fer entre tots una definició de família. En buscarem
alguna al diccionari i les compararem
Diccionari G.G. * 1,2,5,6
2a
El primer dia en Brahim ens explicarà com és la seva família: viu emb els pares, els avis, un oncle i els 4 germans. La Maria anirà
comentant les diferències entre la família de’n Brahim i la seva, ja que ella viu només amb el pare, la mare i un germà. Comentarem
aquestes diferències i farà cada infant un dibuix de la seva família. Farem una nota per als pares demanant una foto de família
Titelles
Nota als pares
G.G. *
IN 1,2,3,5,6,7
3a
En Brahim explica com és la seva mare. La Maria fa el mateix. Veiem el paper de la mare. Qui és? Què fa? Fem especial incidència
en les diferents dedicacions i maneres de ser . Fem un mural amb els oficis i un dbuix de la mare
Titelles, Fitxa
Paper embalar
Retoladors
Revistes
G.G*
IN 1,2,3,4,5,6,7
4a
En Brahim i la Maria expliquen com és el seu pare.Ho fan els propis alumnes. Mural dels oficis. Dibuix del pare
Titelles, fitxa
Paper embalar
Retoladors
Revistes
G.G. *
IN 1,2,3,4,,5,6,7
53
5a
En Brahim i la Maria ens parlen dels germans. Cada nen/a a de la classe farà el mateix, si en té. A més, els demanarem si els agrada
o agradaria tenir-ne i per què. Preguntarem què té de bo tenir germans i què té de dolent. Dibuix dels germans si en tenen, dels que
voldrien tenir si no en tenen, i d’un mateix si no en volen tenir
Titelles
Fitxa
G.G. * 1,2,3,4,5,6,7
6a
En Brahim parla dels altres membres de la seva família. La Maria explica que a casa seva no hi viu ningú més. Comparem les
famílies dels alumnes de l’aula i parlem de les seves diferències, avantatges i inconvenients de cada una. Dibuix de la família que
tenim , i la que ens agradaria tenir.
Titelles
Dibuix
Fitxa
G.G. *
IN
1,2,3,4,5,6,7
7aEn Brahim i la Maria ens ensenyen un dibuix de la seva família on ordenen els membres segons la seva edat. Ens demanen que fem
el mateix
Titelles G.G. *
IN
1,2,3,4,5,6,7
8aEn Brahim explica què fan a casa seva un dia normal. La Maria fa el mateix. Els nens i nenes de l’aula també ho fan. Veiem que
cadascú fa coses ben diferents que poden ser interessants o divertides
Titelles G.G. * 1,2,,5,6,8
9aEn Brahim i la Maria expliquen activitats que fan els caps de setmana. Els alumnes de l’aula també ho fan. Fem un mural amb les
activitats que surtin. Dibuixem el que ens agradaria fer un cap de setmana
Titelles
Fitxa
G.G. *
IN
1,2,5,6,8
10a
Fem un arbre genealògic amb ajuda d’un o més membres de la familia. Activitat amb participiació de les famílies. Cada alumne/a
haurà de fer una foto als membres de la seva família (si no disposa de càmera se li facilita la del centre), les imprimirem a l’escola i
convidarem les famílies a acompanyar-nos i ajudar cada un al seu fill/a a confeccionar un arbre genealògic
Càmera, tisores
Impresora
Cartolina
Retoladors
IN 2,3,5,7,8
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Les aportacions dels alumnes serviran tant d’avaluació inicial, com formativa i final.
Els dibuixos de la família serviran d’avaluació final
Amb les graelles d’observació, les actituds dels infants i l’evolució dels aprenentatges es veurà si la unitat era adequada al grup i se’n faran les adaptacions o correccions necessàries. També utilitzarem
les graelles d’avaluació que donarem als alumnes al final de cada activitat.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
En les activitats proposades segirem les indicacions esmentades a l’apartat de metodologia, assegurar un contacte visual amb la nena sovint, utilitzar suports visuals per tal de mantenir la seva atenció.
Quan li fem una pregunta directa, cridarem la seva atenció amb un contacte físic i visual i encara que haguem fet la pregunta anteriorment, li repetirem de manera individual. Per les fitxes, li
recordarem que ha de posar el nom i la data i li explicarem la feina a fer de manera pautada i individual. A més, elogiarem la feina ben feta i encoratjarem l’alumna (i de fet tots els alumnes) a millorar i
avançar sense por.Ens assegurarem especialment d’assignar-li qualitats positives i que en sigui conscient.
54
Unitat didàctica: : PROBLEMES? SOLUCIONS!! Mes: Abril-Maig Curs: P4
JUSTIFICACIÓ Un aspecte molt important en la vida d’un grup és saber resoldre els conflictes sense la intervenció d’un adult. Cal que els infants aprenguin a raonar, a explicar-se, a posar-se al lloc
de l’altre i a resoldre els propis problemes
CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ
Com
unic
ació
i lle
ngua
tges
Participació en converses
Ús del vocabulari adequatParticipar amb interès i interactuar en
converses, utilitzant el vocabulari adequat..
1 2 3 4 5 6 7 8 9
1.Participar en la conversa i utilitzar el
vocabulari adequat.
X X X X X X
Des
cobe
rta
de l’
ento
rn
Adquisició d’autonomia en les activitats
quotidianes
Seguretat afectiva i emocional
Desenvolupament d'estratègies de resolució
de conflictes
Expressió de sentiments, els interessos i els
punts de vista
Respecte, ajuda i col·laboració vers els
altres
Desenvolupar una progressiva autonomia en
les activitats quotidianes,
Adquirir seguretat afectiva i emocional
Desenvolupar estratègies de resolució de
conflictes
Expressar els sentiments, els interessos i els
punts de vista
Mostrar una actitud de respecte, ajuda i
col·laboració vers els altres per poder establir
unes relacions socials òptimes
X
X
X X
X
X
X X
2.Desenvolupar una progressiva
autonomia en les activitats quotidianes,
3.Adquirir seguretat afectiva i emocional
4.Desenvolupar estratègies de resolució
de conflictes
5..Expressar els sentiments, els
interessos i els punts de vista
6.Mostrar una actitud de respecte, ajuda
i col·laboració vers els altres per poder
establir unes relacions socials òptimes
55
Adqisició dels recursos
necessaris per solucionar
diferents problemas mitjançant el
diàleg i sense la intervenció dels
adults
Aprendre a solucionar diferents problemas
mitjançant el diàleg i sense la intervenció dels
adults
X 7.Aprendre a solucionar diferents
problemas mitjançant el diàleg i sense la
intervenció dels adults
Des
cobe
rta
d’un
mat
eix
i del
s al
tres
Iniciativa per fer propostes, comunicar
experiències i participar activament en les
converses
Exercitació progressiva d’hàbits que
afavoreixen la relació amb els altres:
escolta, diàleg i respecte
Habituar-se a col·laborar en les activitats que
es proposen a classe, tant a nivell individual
com en grup.
Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió
dels altres i saber esperar el torn de paraula.X
X
X X
X
X
8.Col. laborar en les activitats que es
proposen a classe.
9.Escoltar amb respecte l’opinió dels
altres i saber esperar el torn de paraula.
Sequència de les sessions Materials Org. social Av/
Criteris
1a A la primera sessió plantegem una pregunta als nens i nenes: Què és un problema? Recollim amb una gravadora les opinions de
cada alumne. Finalitzat això els expliquem que en aquesta unitat intentarem parlar dels problemes que podem tenir entre tots, en
triarem alguns i buscarem la millor manera de solucionar-los
Gravadora G.G. * 1,2,3,4,5,6,7,8,9
56
2a
A la segona sessió escoltarem l’audio enregistrat l’anterior sessió i farem una definició comú de problema. Farem una llista dels
principals problemes que tenen els infants de l’aula. Triarem els 10 problemes que els semblin més importants, intentant orientar-
ho de manera que els problemes siguin diferents i poguem tractar diferents origens i tipus de problemes, així com problemes
familars, escolars, d’aprenentatge...
Equip de música
Audio sessió 1
G.G. * 1,2,3,4,5,6,7,8,9
3a a
la
13a
A la tercera sessió i fins la 13a afrontarem els problemes: El presentem i entre tots busquem una manera de solucionar-lo. Es tracta
de discutir, intercanviar opinions i buscar la millor solució. Cada sessió un parell d’alumnes enregistraran en audio el problema i la
seva solució.
Gravadora G.G* 1,2,3,4,5,6,7,8,9
14a
Escoltarem l’audio dels 10 problemes tractats i intentem trobar un nexe comú a les solucions. La idea és arribar a la conclusió
que els problemes mai es solucionen amb violència, sinó amb diàleg.L’audio complet s’anirà penjant cada dia a la web de l’escola
per tal que les famílies els puguin escoltar i participar amb els seus comentaris a la web o amb els seus fills/es.
. G.G. * 1,2,3,4,5,6,7,8,9
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Observacions i escolta d’opinions dels alumnes
Graelles d’observació
Amb les graelles d’observació, les actituds dels infants i l’evolució dels aprenentatges es veurà si la unitat era adequada al grup i se’n faran les adaptacions o correccions necessàries. També utilitzarem
les graelles d’avaluació que donarem als alumnes al final de cada activitat.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
En les activitats proposades segirem les indicacions esmentades a l’apartat de metodologia, assegurar un contacte visual amb la nena sovint, utilitzar suports visuals per tal de mantenir la seva atenció.
Quan li fem una pregunta directa, cridarem la seva atenció amb un contacte físic i visual i encara que haguem fet la pregunta anteriorment, li repetirem de manera individual. Per les fitxes, li recordarem
que ha de posar el nom i la data i li explicarem la feina a fer de manera pautada i individual. A més, elogiarem la feina ben feta i encoratjarem l’alumna (i de fet tots els alumnes) a millorar i avançar
sense por.Ens assegurarem especialment d’assignar-li qualitats positives i que en sigui conscient.
57
10. CONCLUSIONS
Després de realitzar la programació, n’he tret vàries conclusions:
La primera conclusió és que, efectivament, els infants tenen sovint dificultats tant per
identificar i posar nom als seus sentiments com per a expressar-los. Per tant, és absolutament
necessari fer aquest treball amb els nens i nenes d’educació infantil.
En segon lloc, fer participar de manera activa les famílies, si bé requereix un gran esforç
d’organització i preparació, acaba essent una gran experiència per als mestres, per als
familiars i sobretot per als propis alumnes. Donat que es va explicar el funcionament del curs
abans de començar-lo, els famílies van poder organitzar-se per fer-nos saber els seus períodes
de vacances, horaris i disponibilitat per les activitats a l’aula, de manera que ha estat possible
adaptar-se perquè totes les famílies poguessin venir. En alguns casos en què no era possible
l’assistència del pare ni la mare, s’ha solucionat amb la participació d’altres familiars,
generalment avis. Segons ells mateixos han expressat, familiars han descobert aspectes de la
vida escolar que desconeixien, s’han vist més propers al centre i a les coses que s’hi fan, i
això els ha permès relacionar-se més i millor amb els seus fills/es. Un cop avaluada la
programació, s’ha extès la feina als altres cursos d’Educació Infantil i s’ha potenciat la
participació de les famílies a la vida i les activiats del centre, sovint limitada a festes i
activitats puntuals.
Una altra conclusió és que queda molta feina per fer en el camp de les emocions, de la
resolució de conflictes, fet que ens ha portat com a centre a plantejar un projecte amb treballs
sobre aquest tema des de P3 fins a final de primària.
En definitiva, la conclusió principal és que actualment és imprescindible fer els infants
concsients dels sentiments, propis i dels altres, de les diferents maneres d’expressar-los, de la
diferència entre sentiment i comportament (hi ha comportaments incorrectes, no sentiments
incorrectes), de la millor manera de trobar la solució a un conflicte, és a dir, de dotar els
alumnes d’una bona educació emocional.
Per acabar, espero que els nens i nenes de totes les aules tinguin la oportunitat d’aprendre
a reconèixer i expressar les seves opinions i sentiments sense por ni vergonya, ja que és una
aina imprescindible per a un desenvolupament òptim de la personalitat.
58
11. BIBLIOGRFIA
- Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments
del segon cicle de l’Educació Infantil.
- Instruccions inici de curs 2009-2010
- Curs de Tècnic en Educació Emocional Prisma Formació
- Curs de TDAH Prisma Formació
WEBGRAFIA
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=P%E0gines&func=display&pageid=5
http://www.xtec.es/~jruaix/Empatia/index.htm
http://es.calameo.com/read/000061285179e39420eaa
http://blocs.xtec.cat/emocionat/archives/category/cicle-infantil/que-es-valuos-per-als-infants-
mes-petits
http://www.xtec.es/centres/a8025812/coeducacio/projecte.htm
http://www.xtec.net/ceipsantcliment/propostatransversal/index.htm
http://www.xtec.es/~jruaix/Empatia/index.htm
59
60
61
62