Gestió directa. Jesús Frare. Una persona que forma part de l’equip de govern del municipi inicià el que ha estat un llarg debat a les xarxes socials. Feia el seu anàlisi sobre l’imminent “recollida de gossos” a Gandia per una gossera que fa negoci amb 1 les seues vides, després de 20 anys de gestió a càrrec de la protectora SPAMA-Safor. Molest pel que es digué, aquesta persona sentencià que en el termini d’un any s’instauraria una “gestió directa” d’aquesta recollida, sense intermediaris com la gossera que massacra milers d’animals cada any, siguen de Gandia o no, o la protectora que, segons aquest govern, “vol imposar les seues condicions mitjançant la pressió i el xantatge”. No tardà en recular pel que fa al termini, en adonar-se de tot el que fa falta per a fer eixa gestió directa i que l’ajuntament no en té. “Gestió directa” també són les paraules màgiques a la ciutat de València, on sembla que van pel mateix camí que Gandia ha fet en temps rècord. Per a qui les diu, sembla que representen el miracle del control de la despesa, la protecció front a foscos interessos privats, la defensa dels interessos generals i, per suposat, la garantia total per a la vida i el benestar dels animals. Al País Valencià, fa molts més anys dels que governà el PP, tenim molts exemples del que pot passar amb aquest “miracle”. En tot cas, la gestió directa del rescat, refugi i recerca d’adopcions pels animals abandonats no seria com la de la recollida de fem o de la neteja dels carrers, per posar uns exemples. La conscienciació i l’exigència ciutadana fa que aquests serveis es presten contínuament des de fa molts anys. Siga per gestió directa o per externalització, el fem es recull i la neteja dels carrers es fa. En el cas dels animals abandonats, els ajuntaments han dimitit permanentment de la seua obligació. Històricament, ho han fet contractant una empresa sicària que feia desaparèixer el problema de la vista, a tant la peça. Les cambres de gas han funcionat a ritme Animalisme CAT, Jesús Frare, 18/12/2016, Caguerades, http://animalismecat.blogspot.com.es/2016/12/jo-dic-no- 1 sr.html Una gosseta recollida per la protectora de Mataró SPAM. La millor alternativa possible mai deixarà de ser una presó.
Transcript
Gestió directa. Jesús Frare.
Una persona que forma part de l’equip de govern del municipi inicià el que ha estat un llarg debat a les xarxes socials. Feia el seu anàlisi sobre l’imminent “recollida de gossos” a Gandia per una gossera que fa negoci amb 1
les seues vides, després de 20 anys de gestió a càrrec de la protectora SPAMA-Safor.Molest pel que es digué, aquesta persona sentencià que en el termini d’un any s’ instaurar ia una “gest ió directa” d’aquesta recollida, sense intermediaris com la gossera que massacra milers d’animals cada any, siguen de Gandia o no, o la protectora que, segons aquest govern,
“vol imposar les seues condicions mitjançant la pressió i el xantatge”. No tardà en recular pel que fa al termini, en adonar-se de tot el que fa falta per a fer eixa gestió directa i que l’ajuntament no en té. “Gestió directa” també són les paraules màgiques a la ciutat de València, on sembla que van pel mateix camí que Gandia ha fet en temps rècord. Per a qui les diu, sembla que representen el miracle del control de la despesa, la protecció front a foscos interessos privats, la defensa dels interessos generals i, per suposat, la garantia total per a la vida i el benestar dels animals.
Al País Valencià, fa molts més anys dels que governà el PP, tenim molts exemples del que po t passa r amb aques t “miracle”. En tot cas, la gestió directa del rescat, refugi i recerca d’adopcions pels animals abandonats no seria com la de la recollida de fem o de la neteja dels carrers, per posar uns exemples. La conscienciació i l’exigència ciutadana fa que aquests s e r v e i s e s p r e s t e n contínuament des de fa molts anys. Siga per gestió directa o per externalització, el fem es recull i la neteja dels carrers es fa. En e l cas de ls an ima ls abandonats, els ajuntaments
han dimitit permanentment de la seua obligació. Històricament, ho han fet contractant una empresa sicària que feia desaparèixer el problema de la vista, a tant la peça. Les cambres de gas han funcionat a ritme
frenètic allà on les tenien. Les injeccions letals han paralitzat els pulmons de milers i milers d’animals que, sense anestèsia prèvia, s’han ofegat a poc a poc, plenament conscients. També s’ha fet servir els gasos del tub d’escapament de velles furgonetes, s’han matat a matat a pals, a tirs… Quan la SVPAP es féu càrrec del rescat a la ciutat de València, rebé com equipament el que 2
havia estat la gossera municipal. És un espai que ha fet molt difícil el treball des d’aquell dia fins hui perquè no fou concebut com un refugi, sinó com un centre d’extermini que havia d’acollir una quantitat molt limitada de víctimes mentre esperaven torn per a anar a la seua terrible i sobreexplotada cambra de gas. A les oficines, es trobaren documents on es recollien “encàrrecs” per a l’estudi i aprenentatge amb els cossos dels gossos assassinats: els animals eren penjants, cremats vius, apallissats… També es sap que, a altres centres d’extermini com aquest, s’han tirat animals vius als forns crematoris per a estalviar-se el cost de la injecció letal.Per a salvar els animals i per a lluitar contra aquestes situacions dantesques, nasqueren les protectores. Són iniciatives ciutadanes que han rescatat el que han pogut amb els seus propis recursos, mentre denunciaven totes eixes situacions. Gràcies a eixe treball i a eixes denúncies, aconseguiren reformes legals com la paupèrrima llei 4/94 . Finalment, també gràcies a eixa 3
denúncia, han arrencat d’alguns ajuntaments com el de Gandia, molt pocs, una gestió que vetlla per la vida i els drets dels animals.Si, les millores es fonamenten en eixes denúncies que ara volen convertir en “xantatge”, oblidant les moltes concessions que les protectores han hagut de fer. Els ajuntaments no han dotat ni els equipaments, ni els mitjans ni el pressupost que fa falta per a fer les coses com cal. Les protectores com SPAMA no s’apropien de diners públics, sinó que els sumen al que recapten de mans privades amb quotes i donacions. SPAMA no s’ha apropiat d’equipaments públics, sinó que s’ha dotat amb els seus propis recursos d’un refugi que serveix la ciutadania de Gandia. S’ha dotat d’equipaments i de personal especialitzat, i compta amb el seu voluntariat per a fer-se’n càrrec dels animals rescatats, que passen a ser de la seua “propietat” una vegada complerts els terminis legals que, en el cas de les gosseres, els condemnen a la mort. L’Ajuntament de Gandia ha descarregat en SPAMA responsabilitats, esforços i despeses que li corresponen, a canvi d’uns diners públics que no les han cobert mai i que sempre ha pagat tard i malament. A més, la gestió directa tampoc és garantia de res. En el nostre cas, es tracta amb una realitat molt problemàtica, a causa de múltiples factors. Els refugis, malgrat tots els esforços, mai deixaran de ser mals menors, presons on determinades necessitats dels animals no poden ser cobertes. Sempre estaran amenaçades per diversos interessos que les volen rapinyar: caçadors a la recerca de gangues per a usar i tirar, gent que es vol fer amb animals per a les baralles (com a lluitadores o com a sparrings), brookers de la indústria d’investigació animal internacional, etc. Sempre n’hi haurà de temptacions a les que algunes persones poden sucumbir, siga amb gestió directa o delegada.La gestió directa no està exempta, simplement pel fet de ser-ho, de la deixadesa, la negligència o la corrupció. No està exempta de patir la falta de recursos crònics, o d’haver de fer front a allaus d’abandons i altres imprevists. La gestió directa ha de trobar la forma de suplir la vocació amb treball professional que no ha de ser necessàriament vocacional, i això és molt perillós amb un material tan sensible com són uns animals que han patit abandó, set, fam, malalties, maltractaments… Ha de veure com encaixar un voluntariat que ha de tindre veu i vot a l’hora de fer el seu treball. La gestió directa pot ser dolenta i pot ser bona, i per a ser bona s’han de d’invertir necessàriament uns recursos que, fins ara, han estat dotats majoritàriament per les protectores.La solució real del problema no està a les protectores, que lluiten com poden per a fer de la millor manera possible la seua funció de pegat. La solució real està en la generació d’aquest material tan sensible: s’ha de lluitar contra la cria descontrolada a nivell privat, s’han de penalitzar fiscalment els negocis de venda d’animals com els de la gossera que recollirà els abandonats a Gandia, s’ha de tindre una voluntat real per a fer funcionar els sistemes de traçabilitat i seguiment
http://svpap.com 2
LLEI 4/1994, de 8 de juliol, de la Generalitat Valenciana, sobre protecció dels animals de companyia. [94/4659]. 3
de la tinença (obligació de microxip, registre RIVIA, etc.), s’han de perseguir els casos de desatenció, de maltractament, d’abandó…Donar lliçons sobre allò que no es coneix no arregla res. Per a protegir els interessos generals, cal molt més que un discurset.
Cadàvers dels animals massacrats en només dos dies a una gossera de Califòrnia (EUA).
