15
Tema 8 Oriol Rd Història 2n Trim. basat en l’arxiu “TEMES 4,7,8,9,10.docx” d’Andrea Mancera i Ghizlane Sammar
Tema 8
Oriol Rd
Història2n Trim.
basat en l’arxiu “TEMES 4,7,8,9,10.docx” d’Andrea Mancera i Ghizlane Sammar
La Gran Guerra va esclatar el 1 d’agost de 1914. Espanya no tenia exèrcitsuficient i entrar-hi hagués comportat conseqüències nefastes ->neutralitat.
Va ser una guerra de posicions i desgast que va afavorir als països que nolluitaven perquè els hi compraven els productes.
Espanya presenta balança econòmica positiva. Les reserves d’or al Bancd’Espanya van augmentar.
No es va invertir res en maquinària ni avanç i quan va acabar la guerraEspanya es va quedar endarrerida ràpidament.
Durant la guerra es produeix un procés inflacionista que va afectar alspobres, ja que es van apujar fins i tot productes de primera necessitat.
Un estímul inesperat
A Cantàbria va haver-hi demanda de productesminerals, siderometal·lúrgics i de la indústria naval.
A Catalunya i a la zona valenciana va haver-hi demanda de calçat i deproductes tèxtils.
La producció es va basar en l’exportació.
Quan va acabar la guerra es va acabar la exportació i va augmentar laconflictivitat social.
Va augmentar també la construcció degut a la immigració a nuclisurbans.
Les característiques del creixement extraordinari
Es va parar la immigració externa degut al tancament de les fronteres.
Va haver-hi emigració interna de camp a ciutat i interprovincial.
Barcelona es va convertir en un dels nuclis més importants delMediterrani.
El ràpid creixement va comportar canvis negatius degut a les difícilscondicions de vida dels immigrants a les ciutats. Són noves formes depobresa i tensió social.
La dinamització de la societat
Hi ha una societat de masses amb grans concentracions de gent a lesciutats que afavoreix als actes multitudinaris (polítics, sindicals oesportius).
Es produeix un desenvolupament de la premsa escrita i de la indústriacinematogràfica.
Hi ha una polarització de la societat entre francòfils i germanòfils.
Pel que fa a la cultura, esclaten les avantguardes.
Opinió pública i cultura
Els partits polítics tradicionals eren incapaços de garantir estabilitatpolítica.
Santiago Alba, progressista del Partido Liberal, va ser nomenat ministred’hisenda i va emprendre un programa de modernització econòmica ide millora de les infraestructures a través d’un impost de beneficisextraordinaris.
Això va provocar una forta tensió entre conservadors i liberals(conservadors no ho volien perquè perjudicava els interessos industrials iafavoria als propietaris rurals, i liberals sí).
Efectes sobre la política tradicional
Reflex de la inquietud dins l’exèrcit es van crear les Juntes Militars deDefensa.
Dins de l’exèrcit hi havia tres blocs diferenciats: Sector privilegiat d’alts càrrecs propers al monarca.
Exèrcit colonial o africanista.
Exèrcit a la Península o exèrcit de guarnició, amb salaris reduïts i enveja delsafricanistes.
Les Juntes protestaven per tota Espanya i el govern es va espantar. Ambles vagues obreres els militars van donar suport al govern reprimint alsmanifestants.
Aleshores, el govern aprova la reforma introduint l’ascens de graduació isalari per raó d’antiguitat.
La triple crisi de la Restauració
1
Francesc Cambó va proposar va proposar una reunió per procedir a unareforma de la Constitució.
Es va celebrar a Barcelona el 19 de juliol de 1917 tot i ser il·legal. Es vaacordar proposar l’obertura d’un procés constituent i crear un governd’emergència on col·laboressin totes les forces polítiques.
Es va fer una segona sessió a Madrid, dissolta per la por delsconservadors a les Juntes Militars de Defensa que hi eren en contra.
La triple crisi de la Restauració
2
El tercer conflicte va ser social, concretament sindicalista.
CNT i UGT van acordar mobilitzar-se conjuntament per a protestar.
El malestar va coincidir amb les Juntes Militars de Defensa.
La vaga va començar el 13 d’agost de 1917, assolint el punt àlgid el dia15, però el 19 ja era pràcticament sufocada degut a la dura repressió deles Juntes Militars.
La triple crisi de la Restauració
3
El fracàs de les movilitzacions i la repressió del govern van radicalitzar elsobrers.
Per influència Russa es va crear el Partido Comunista de España.
La CNT es va reorganitzar, essent així més eficaç.
El govern va reprendre durament l’obrerisme, l’associacionisme populari els partits d’esquerres.
La patronal catalana es va agrupar en la Federació Patronal deBarcelona, majoritàriament partidària de l’enfrontament armat contral’obrerisme, així que van armar grups de pistolers a sou. És elpistolerisme roig.
La radicalització de l’obrerisme
L’acció colonial espanyola al Marroc porta temps patint derrotes, ifinalment al precipitar-se i improvisar pateix una desfeta total amb13000 soldats morts, alliberació de presoners i pèrdua de material bèl·lic.
Per evitar una crisi de més magnitud, el ministre de guerra va crear unacomissió de responsabilitats. Amb el temps va córrer el rumor de quel’implicava a ell i al rei, però mai s’ha confirmat.
La crisi del Marroc
Hi ha fortes tensions socials degudes a la fortacrisi
El descrèdit del sistema parlamentari, lacorrupció política i l’egoisme econòmicgeneralitzen les polítiques autoritàries il’ascens del feixisme.L’antiparlamentarisme i feixisme eren presentstambé a molts altres països europeus.
Causes i justificacions del cop d’estat
Causes
d’ordre intern
d’ordre extern
Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, es va aixecar del12 al 13 de setembre de 1923, i va ser ben vist tant pel monarca AlfonsXIII com per la majoria de l’exèrcit.
Aquesta primera etapa té influència del model feixista italià.
Els militars es van fer càrrec del govern. Tenia voluntat d’acabar amb elsistema de la Restauració, el parlamentarisme i els partits polítics.
Mitjançant una aliança amb França al 1925 finalitza la Guerra del Marroc.
L’actuació de la dictadura
Directori
Militar
1923-1925
Directori
Civil
1925-1929 El desembre de 1925 crea un govern de civils amb polítics conservadors.
Crea importants monopolis (Telefònica, Campsa...), crea la xarxa radialde carreteres i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. És la Políticad’obres públiques.
Un dels seus objectius era acabar amb el catalanisme i tot el que hovinculés.
El 18 de setembre de 1923 es va fer un decret que prohibia elseparatisme. Va comportar la prohibició del català en actespúblics, premsa i moltes institucions (com la Mancomunitat deCatalunya).
Aquests atacs van produir un moviment de solidaritat amb Catalunyaper part d’intel·lectuals d’altres territoris espanyols, organitzant una granexposició de llibres catalans i un cicle de conferències.
La dictadura contra Catalunya
La primera manifestació seriosa en contra de la dictadura la vaprogatonitzar el separatisme català per part de Francesc Macià, als fetsde Prats de Molló.
Va succeir un moviment d’intel·lectuals contra la dictadura inclososestudiants universitaris (Federació Universitària Espanyola).
Va haver-hi una creixent oposició per part de l’exèrcit, sobretot pel reprimit cos d’artilleria.
També s’hi van oposar diversos grups econòmics.
Primo de Rivera va deixar el poder el 28 de gener de 1930.
L’oposició contra la dictadura i la crisi del règim
