redacció: 93 624 25 17 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]barcelona Comerç pàg 3 El desacord polític reobre el debat dels horaris comercials Entrevista pàg 6 Alberto Fernández Díaz: “Trias està més pendent de parlar que de fer coses” línia ciutatvella 27 de maig de 2014 · Núm.37 · www.liniaciutatvella.cat Política pàg 9 ERC guanya les eleccions europees i s’imposa també a Ciutat Vella Història pàg 8 El Raval reivindica el seu llegat prehistòric de fa 6.000 anys Societat pàg 12 Un tast gastronòmic per apropar els veïns a la Rambla Esports pàg 13 L’Atlètic-Barceloneta busca la seva primera Champions Els pisos turístics comencen a agrupar-se lentament L’Ajuntament calcula que només a Ciutat Vella hi podrien haver fins a 8.000 habitatges turístics il·legals pàg 8 El Primavera Sound fa l’aperitiu a la Ciutadella pàg 8
Comerç pàg 3El desacord políticreobre el debat delshoraris comercials
Entrevista pàg 6Alberto Fernández Díaz:“Trias està més pendent de parlar que de fer coses”
líniaciutatvella 27 de maig de 2014 · Núm.37 · www.liniaciutatvella.cat
Política pàg 9ERC guanya les eleccionseuropees i s’imposatambé a Ciutat Vella
Història pàg 8El Raval reivindicael seu llegat prehistòricde fa 6.000 anys
Societat pàg 12Un tast gastronòmic perapropar els veïns a la Rambla
Esports pàg 13L’Atlètic-Barceloneta buscala seva primera Champions
Els pisos turístics comencena agrupar-se lentament
L’Ajuntament calcula que només a Ciutat Vella hi podrien haver fins a 8.000 habitatges turístics il·legals pàg 8
El Primavera Sound fal’aperitiu a la Ciutadella
pàg 8
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 27maig 2014líniaciutatvella.cat
3 | En Portada 27 maig 2014 líniaciutatvella.cat
Liberalitzar o protegir. Un pri-mer cop d’ull al debat que viu laciutat al voltant del seu model co-mercial pot dibuixar aquest pa-norama amb defensors en amb-dós bàndols. És així? Sí. Peròamb matisos a una banda i a l’al-tra que cal tenir en compte.
El comerç de Barcelona haestat històricament un comerçde proximitat i familiar, però desde ja fa temps l’arribada de lesfranquícies globals és una reali-tat. La capital catalana és unadestinació turística de primer ni-vell mundial i, ara mateix, la ciu-tat encara un repte molt com-plicat on diversos interessos xo-quen: conservar i protegir elcomerç històric, de petites di-mensions i familiar –amb laconciliació al centre del debat–
i, al mateix temps, intentar apro-fitar l’arribada massiva de tu-ristes amb ganes de comprar. Enaquest debat hi ha un elementclau que marcarà la direccióque agafarà el comerç de la ciu-tat en els pròxims anys: els ho-raris comercials d’obertura.
MODELS OPOSATSEn la disjuntiva liberalització oprotecció hi juguen un paper fo-namental la Generalitat i l’Estat,que tenen atribuïdes les com-petències en matèria de regula-ció d’horaris. Les seves visionssobre els horaris comercials es-tan molt distanciades, ja que res-ponen a models diferents. En elmodel estatal, amb la Llei de laUnitat de Mercat aprovada re-centment, hi surten guanyant lesgrans corporacions comercials,que es beneficien de la llibertatd’horaris però alhora tenen unaactitud proteccionista amb elsseus interessos.
D’altra banda, el Parlamentva blindar el passat 12 de febrerel model comercial català amb lanova llei d’horaris comercials.Amb aquesta llei, Catalunya esdota d’una altra normativa demés rang per fixar qüestionscom els festius d’obertura opta-tiva –passaran de 8 a 10–, els ho-raris o els períodes de rebaixes.
SENSE SOLUCIÓ, DE MOMENT L’altra peça clau d’aquest debat,l’Ajuntament, continua inten-tant trobar una solució. El 9 demaig el govern municipal vaperdre una votació que pretenia,per primera vegada, tirar enda-vant una modesta liberalitzaciódels horaris d’obertura de les bo-tigues en els festius d’estiu almatí i que havia estat consen-suada amb els representants dela majoria d’eixos comercials dela ciutat. Una situació que mos-tra la complexitat de la qüestió iindica que el debat va per llarg.
» Barcelona debat el futur del seu model comercial amb la controvèrsia sobre els horaris com a punt clau» L’Estat i la Generalitat, que recentment han legislat sobre la qüestió, defensen models oposats
A. Ribas / F. J. RodríguezCIUTAT VELLA
DEBAT4Diversos membres de leszones comercials de la ciutat queno comparteixen l’acord que vasubscriure el consistori amb elsprincipals representants del co-merç barceloní –Fundació Bar-celona Comerç, Pimec i Confe-deració de Comerç de Catalunya–,estan estudiant crear una novaplataforma que agrupi diferentseixos comercials situats a les zo-nes de més afluència turística.
Gabriel Jené, actual presi-dent dels comerciants del carrerPelai i un dels impulsors d’a-questa possible plataforma, as-segura a Línia Ciutat Vella que“l’Ajuntament va fer un pacteamb els que no volien obrir els fes-tius” i explica que “no es van te-nir en compte els eixos turís-
tics”, que demanen que es permetiobrir a les zones turístiques de laciutat. “Entenem que no s’ha dedeixar obrir a tota la ciutat, peròhem de delimitar les zones turís-tiques perquè puguin obrir els diesamb més turisme”, explica Jené,tot puntualitzant que aquestes da-tes són més aviat la primavera i latardor que no pas l’estiu, com es-tablia l’acord al qual van arribarAjuntament i comerciants.
Per la seva banda, VicençGasca, president de la FundacióBCN Comerç, es reafirma en l’a-cord que van assolir amb el con-sistori, el qual considera “un pasimportant” del conjunt dels eixos.“Nosaltres ja vam negociar, araqui ha bloquejat el tema l’ha dedesbloquejar”, conclou Gasca.
El desacord polític torna a obrirel debat entre els botiguers
El comerç barceloní busca la manera de poder absorbir tot el turisme que arriba a la ciutat. Foto: Arxiu
El comerç de la ciutat, en una cruïlla
| 4Opinió27maig 2014líniaciutatvella.cat
Un diari plural Un diari participatiu
Actualitat a la xarxa
@polforadada: Fernández Díaz diu quel'agressió no és aliena al procés. Montorodiu que el que va passar ahir no ésCatalunya. En què quedem?
@Comp_Alcudia: Presumeix de dutxar-se poc, de menjar coses caducades,menysprea les dones... Arias Cañete cadadia s'assembla més a Torrente!
@Fotlipou: Luis Enrique ve al Barça ambmoltes ganes de treballar. Coneix el club i tépersonalitat. Les primeres sensacions sónmolt bones.
La corrupció de l’AVE ha signifi-cat l’atzagaiada més importantdels diferents governs espanyols(PP i PSOE) que somien o mésaviat tenen en el seu ADN lamarca de l’imperi espanyol. Comés possible que l’Estat espanyolsigui el segon país del món enalta velocitat, després de la Xina?Trens amb poca ocupació i unadespesa de conservació que úni-cament farà pujar el dèficit i enconseqüència el deute espanyol.
Xarxa radial igual que enèpoca de Felip V, la mentalitatno ha canviat ni res canviarà. I elmés greu de tot és que aquestdispendi tan salvatge ha anat endetriment del tren convencional,el tren social per excel·lència, quehan de prendre la gran majoriade catalans per tal d’anar a tre-ballar o als serveis mèdics.
Per tot això, en conseqüèn-cia, ho hem de tenir clar: o anemcap a la independència plena oens ensorrarem. Ja n’hi ha proud’humiliacions i espolis a la quecontínuament estem sotmesosels catalans. És indispensable vo-tar massivament el 25-M i no te-nir cap dubte; patirem, però gua-nyarem.
4AVE, corrupcióper Josep M. Loste
Una nova campanya electoral,i aquesta vegada són les euro-pees, però és igual. El compor-tament dels partits polítics i elsmitjans de comunicació sóniguals que a les altres campa-nyes que les han precedit.
Sembla que el guió de lacampanya hauria d’ésser con-vèncer els ciutadans, explicantel programa propi i fer algunamenció als programes dels al-tres partits. No us ho cregueupas, es tracta d’embolicar latroca, treure els draps brutsdels partits contraris i veure siels altres han comès algunerror en plena campanya.
Cal dir, sobretot, les men-tides més grans que els altres,si es pot treure algun afer detribunals, hisenda o algunanotícia que desviï les miradescap allà on interessi a alguns ino sobre les misèries pròpies.El fair play, joc net, és cosad’altres contrades: aquí s’hade picar ben fort i si convé
amb joc subterrani, i que no esnoti massa. Com a argumentsrecurrents i tòpics, s’ha dit quea Catalunya s’incita a l’odi, esfomenta el pensament únic, estrenca la convivència, s’és in-solidari amb la resta d’Espa-nya, a les escoles s’adoctrina ala infància, les balances fiscalsestan falsejades, al que parlacastellà se l’arracona, els mit-jans d’informació públicsestan en contra dels unionis-tes i no els hi donen veu.
Com a traca final, si s’ar-riba a assolir la independèn-cia, ens cauran a sobre les setplagues d’Egipte, anirem acremar al foc etern i vagarempels espais siderals. Ni el mésmínim respecte pels ciuta-dans, ens insulten i ens trac-ten com imbècils i peracabar-ho d’adobar, ens diuenque estimen Catalunya i alscatalans. Per Déu i tots elssants, pietat! Que no ens esti-min tant.
#BenvingutLucho#CamachoSetge
4No ens tenen pietatper Jordi Lleal
#Cañete&LesDones
El darrer informe anual delMIT (Massachusetts Instituteof Technology) situa els dronscom un dels deu sectors emer-gents en el camp de les tecno-logies aplicades. Com tantesmàquines, el seu desenvolupa-ment ha sorgit de l'ús militar.Sortosament, ara, han esdevin-gut unes eines aplicables a unmunt de camps en el món civil:la realització de cartografia, l'a-gricultura intel·ligent, la ins-pecció de línies d'alta tensió ide vies de tren, el reconeixe-ment d'àrees afectades per ca-tàstrofes naturals, el seguimentd'esdeveniments lúdics i espor-tius, la filmació de pel·lícules oamb fins periodístics i el lleure.
El gran avantatge delsdrons és la seva economia da-vant dels mitjans aeris tripu-lats. És, per tant, un sector ambuna gran capacitat de creixe-ment. La Comissió Europeaavalua el volum de negoci po-tencial en uns 15.000 milionsd'euros a l'any. Per això la ma-joria d'estats europeus s'hanafanyat a regular aquesta acti-vitat per compatibilitzar el des-envolupament d'un sectortecnològic punter, amb la segu-retat de les persones i delsbéns. A Àustria, Dinamarca, laRepública Txeca, França, Ale-manya, Irlanda, Itàlia, Suècia iel Regne Unit han aprovat lleis
per ordenar el seu ús comerciali professional.
Espanya, una vegada més,és diferent. No tan sols no haenllestit encara cap mena denormativa en la matèria, sinóque el proppassat dia 7 d'abril,l'Agencia Española de Seguri-dad Aérea va emetre una ins-trucció que prohibia totalmentl'ús dels drons als cels espany-ols. El document és una verita-ble joia d’aquesta estultíciaburocràtica dels fillols de la vi-cepresidenta Sáenz de Santa-maría. Si no fos perquè estracta d'una tecnologia de dar-rera generació, hom podriapensar que ens trobem davantd'un document de la més obs-cura època inquisitorial.
Les empreses, sobretot ca-talanes, que havien començat adesenvolupar activitats d'ús co-mercial de drons a l'Estat espa-nyol es veuen abocades a lafallida. La mentalitat tan retrò-grada i antiproductiva del go-vern del sr. Rajoy es posa demanifest una vegada més. Ambsis milions d'aturats no se’lsacudeix que només a partir dela innovació podrem recuperarl’economia del país. Prima mésaquella trista mentalitat mes-setària prohibicionista i con-troladora que no pas la ne-cessitat de redreçar el país. Jas'ho faran...
@cristina_pardo: Diputado del PP canario:"A la economía sumergida, como a algunasmujeres, no se la puede eliminar". ¿Cuántosrebuznos quedan en esta campaña?
@marianuria2011: Un filòleg de laCatalunya Nord denuncia que Trànsitd'Aragó ha desestimat les seves al·legacionsperquè estaven escrites en LAPAO.
@sfernandez6: Contaba con que laprimera rueda de prensa de Luis Enriquesería desde un andamio. Me siento decep-cionado.
Un diari obert
He repassat les notes preses un parelld’hores després de mantenir una xerra-da-col·loqui amb estudiants de primer dePeriodisme. Ho he fet així durant moltde temps, una mena d’investigació en-degada davant els meus dubtes de fa unapila d’anys sobre la premsa gratuïta. Nohe encarat encara un treball seriós, peròafirmo que, sobretot a comarques, aques-ta premsa s’ha consolidat com una al-ternativa per mantenir el públic informatde l’esdevenir diari, més que no pas la rà-dio local. I sempre amb universitaris, araja estem immersos de manera impara-ble en el transvasament d’aquest joventcap a la lectura del digital local.
He comprovat que la premsa gratu-ïta causa un gran impacte entre els joveslectors, que prefereixen invertir poctemps per estar al dia sense gastar un solcèntim. No obstant això, crec que enca-ra queda molt camí per recórrer perquèla premsa gratuïta digital representiuna amenaça per a la tradicional en pa-per, atès que en molts casos, segons al-guns dels resultats obtinguts en les me-ves preguntes, són encara una munió elslectors que prefereixen llegir el paper acasa o al bar. I també n’hi ha una bonacolla que estan disposats a pagar els seusdiaris comarcals per rebre una infor-mació més completa.
Alguns aspectes a destacar d’aques-tes publicacions gratuïtes són la impar-cialitat informativa, l’objectivitat i la in-dependència, convertint aquestes en lestres grans banderes que onegen enaquests periòdics, per intentar lliurar-losde l’estigma de la gratuïtat, que hi és.
Majoritàriament, la premsa gratuïtacatalana opta per sintetitzar els contin-guts informatius pel que fa a redacció,portant això com a conseqüència la pu-blicació d’un alt volum d’informacions,però amb escassa profunditat informa-tiva. Això es deu al fet que precisamentles notícies són presentades de maneraresumida, mostrant només els detalls mésbàsics de la informació sense necessitatd’aprofundir-hi molt en el seu contingut,i a més estan presentades amb un llen-guatge clar i senzill. Cosa que els jovesagraeixen perquè “ja en tenim prou”.
En força ocasions he opinat que unbon motiu pel qual la premsa gratuïta decomarques, primer impresa i ara tambédes de la xarxa, està contribuint a unatransformació de l’espai informatiu-co-municacional. Aquestes publicacions
de proximitat han fet que els lectors jo-ves s’interessin per llegir diàriament, set-manalment o quinzenalment aquestsproductes i incentivar el seu hàbit de lalectura.
Aquesta tesi meva, agafada amb pin-ces –perquè s’ha de treballar més i afons–, reforça que el model informatiudels periòdics de circulació gratuïta de po-bles, viles, ciutats i, també, barris de la ca-pital del país, ha soscavat en certa me-sura el mercat de la premsa tradicionalde pagament i està començant a provo-car –i ho farà més a mitjà o llarg termi-ni– un desplaçament de la mateixa capal prototip informatiu de qualitat o de re-ferència, deixant el nínxol del mercat po-pular en mans dels gratuïts i, de moment,a internet.
Insisteixo, amb el meu contacte ambjoves alumnes no m’és difícil determinarque les publicacions gratuïtes fomentenl’hàbit de la lectura, atraient nous lectors.És un fet que pocs joves llegeixen notí-cies, però quan ho fan (esment a part pera les xarxes socials) les llegeixen a interneti en periòdics gratuïts locals, que reque-reixen menys esforç que el diari d’infor-mació general o el de casa de pagament,i a més les donen amb un llenguatge pla-ner, que ells busquen.
En resum, l’actitud dels joves uni-versitaris catalans davant la premsaestà motivada, primer, per l’escàs atrac-tiu que exerceixen per a ells els diaris d’in-formació general a causa d’uns contin-guts massa “institucionals” i “oficialistes”i a un llenguatge allunyat de la dinàmi-ca juvenil. En segon lloc, tampoc és fà-cil crear hàbits de lectura entre els qui noels han heretat dels seus majors, cir-cumstància molt més determinant quela del poder adquisitiu quan s’analitzenles pràctiques informatives de les novesgeneracions.
Reconeixement especial per a la vi-talitat de la premsa catalana de proxi-mitat a la xarxa. Així, ja sigui en paper (enun carrer, bar, en el trànsit o fins i tot enel transport públic de camí al treball o ala universitat o l’escola) o a través d’in-ternet mitjançant una tauleta o smartp-hone, la joventut aconsegueix mantenir-se informada d’una manera ràpida, ambun llenguatge senzill i en qualsevol lloci suport.
Ara amb nova oferta: iQuiosc.cat.Veurem quin us en farà, aquest jovent,perquè es pot escollir.
per Estanis Alcover
No és casualitat que el passat 14 de maigl’Observatori contra l’Homofòbia pre-miés, a l’acte Aixeca’t contra l’homofò-bia, el nostre Àmbit LGTB de CCOO deCatalunya. Un reconeixement a la nos-tra lluita.
No és casualitat perquè el nostre sin-dicat, com els altres premiats, treballaper trencar els silencis, donar visibilitati millorar la consciència i el respecte en-vers aquest col·lectiu. Denunciar la vul-neració dels drets humans que pateixenles persones per la seva orientació sexualo identitat de gènere és la nostra feinai el nostre compromís.
El 17 de maig es va commemorar elDia Internacional de Lluita contra laLGTBfòbia, en un any 2014 en què laFELGTB ha volgut posar l’accent en lareivindicació dels drets de les personesLGTB com a drets humans arreu delmón i en totes les facetes de la vida.
La varietat d’abusos que pateixenaquestes persones és il·limitada arreudel món: dones violades per “guarir” elseu lesbianisme, empresonaments,morts, tortura, insults, assetjament es-colar i discriminació social i laboral.
A casa nostra fa només 35 anysque l’homosexualitat era considerada unperill social. Ara som políticament méscorrectes, però malauradament hem detornar a parlar de discriminació, la queavui dia pateixen aquests treballadorsi treballadores. I això està passant ara,en aquest mateix moment.
L’exemple més proper és el que hapatit un treballador de Zurich Services,cas que la Secció Sindical de CCOO a Zu-rich i CCOO de Catalunya han denun-ciat (conjuntament amb el treballa-
dor), a més d’exigir la reincorporaciód’aquest company i la nul·litat de l’a-comiadament per una discriminacióper raó de sexe, ja que es vulnera l’ar-ticle 14 de la CE, entre altres preceptesregulats en l’Estatut dels treballadors.L’acomiadament es va produir quan elcomandament va saber l’orientació se-xual del company. Mentrestant, i durantdos anys, l’acompliment del treball perpart del treballador era l’idoni per aaquest lloc de treball.
Ens cal una legislació que protegei-xi els col·lectius especialment vulnera-bles a la societat en general, i en l’àm-bit laboral també. Els plans d’igualtathan de ser les eines de protecció a lesempreses i centres de treball. Per des-gràcia, moltes vegades, o més aviatmassa, aquestes situacions de discri-minació no són denunciades, i és tam-bé un àmbit d’actuació del sindicalismeconfederal.
El 17 de maig es va commemorar elDia Internacional de Lluita contra laLGTBfòbia. Va ser un dia de reivindi-cació, d’exigència d’igualtat efectiva,de lluita i de compromís contra la re-pressió que pateixen moltes persones.
Un cop més veiem que la direcció hade ser la contrària i que les legislacionshan d’avançar per generar els espais deseguretat necessaris per garantir laconvivència de totes les persones, siguiquina sigui la seva orientació sexual oidentitat de gènere.
Les estigmatitzacions, els prejudicisi les discriminacions han de deixar deser la norma. Per això, el respecte, el re-coneixement i la igualtat d’oportunitatshan de continuar sent la nostra lluita.
per Enrique Rodríguez (CCOO)
4Stop homofòbia
27 maig 2014
Entrevista| 6
líniaciutatvella.cat
Recentment, el seu partit havotat en contra dels horariscomercials proposats per
Trias, que comptaven amb el vis-tiplau dels comerciants. No hi po-dien donar suport?No, perquè nosaltres tenim lanostra pròpia proposta. A dife-rència de Trias, no volem declararzona turística tota la ciutat deBarcelona, sinó només les zones tu-rístiques pròpiament dites. A més,creiem que no s’ha de restringir laproposta als mesos de juliol iagost, sinó que ha d’anar de maiga octubre. I, en tercer lloc, no es-tem d’acord amb els horaris que esvolien establir. Pocs turistes com-pren a Barcelona el mes d’agost de10h a 14h. És una obvietat. Per totplegat, nosaltres reclamem unnou acord amb tots els sectors co-mercials i turístics de la ciutat, nonomés amb una part.
Sembla que la bona entesa entreel seu partit i CiU expressada rei-teradament en acords puntualss’ha deteriorat. Què ha canviat?El que ha canviat és el govern de l’A-juntament, que ha perdut el nord,i l’alcalde Trias, que està més pen-dent de parlar que de fer coses. S’hacregut allò que les eleccions no lesguanya l’oposició, sinó que lesperd el govern, i juga a no cometreerrors. I la millor manera de no co-metre errors és no prendre deci-sions, però s’equivoca. El seu rumbha canviat, en molts aspectes, i noha complert la seva paraula res-pecte a algunes demandes nostres.Per això ens distanciem.
Serà així en el que queda de le-gislatura o hi tornarà a haver en-tesa entre CiU i PP?Jo continuaré amb la voluntat defer oposició contundent quan cal-
gui i de posar Barcelona per sobredels interessos partidistes quan to-qui. La meva posició no ha canviat.Sempre he interpretat així la polí-tica municipal. Últimament enshem distanciat per certs aspectesde gestió, però no podem tancar laporta a futures negociacions.
Darrerament han acordat sus-pendre temporalment les llicèn-cies per a pisos turístics. Quina so-lució proposen per a aquesta pro-blemàtica?El que s’està aprovant, que és pre-cisament el full de ruta que vamproposar el PP. Davant la passivi-tat de l’alcalde Trias respecte aaquesta epidèmia –perquè és això,una epidèmia–, nosaltres volemregulació en tots els sentits. Taxesmés altes, per començar, i tambéun pla de xoc d’inspecció.
Creu que aquest és un símptomaque Barcelona s’està entreganten excés al turisme?No. El que crec és que tenim un go-vern a la ciutat que no pren deci-sions. Perquè la regulació que aracomparteixen que cal impulsararriba tard. Fa temps que des delPP reclamem que es prenguinmesures en aquest sentit.
Quin és el model de ciutat que de-fensa el PP?Un model que desestacionalitzi idescentralitzi el turisme i que re-forci els serveis públics per garan-tir el descans, la qualitat de vida ila seguretat dels veïns, així com laneteja i el transport públic de lanostra ciutat.
Precisament una de les queixesdels veïns és l’augment del preudel transport públic. Vostè dema-na accés gratuït a la targeta rosaper als majors de 60 anys en si-tuació de pobresa, però que pas-sa amb tota la resta?També hem fet altres propostespensant en les persones atura-des, per exemple. Hi ha hagut unaugment abusiu de les tarifes, éscert. Jo crec que amb una opti-mització de les inversions i una mi-llor gestió de les empreses es po-dria haver fet una política tarifàriadiferent.
Per tant, si el PP governés la ciutat,les tarifes del transport públic nohaurien augmentat?Tampoc haurien disminuït, not’enganyaré. Però crec que hi hamarge per a una optimització de laxarxa de transport públic que hau-ria permès, segurament, una con-gelació de les tarifes o evitar els in-crements desproporcionats quehem patit. No faré demagògiadient que reduiria les tarifes, peròsegur que hauria promogut uns in-crements tarifaris molts menorsque els que s’han aprovat.
Un altre dels efectes de la crisisón els desnonaments, que tam-bé s’estan disparant a la ciutat. Quècal fer per fer front a aquest drama?Per començar, que els pisos socialstinguin l’ús per al qual es vanconstruir i que es respectin els pro-cediments legalment establertsper poder-hi accedir, perquè si notot plegat es convertirà en la llei dela selva. Cal lluitar contra les ocu-pacions irregulars per no penalit-zar aquells que segueixen la llei. Amés, hem de coaccionar els bancsque mantinguin pisos buits, hiestic d’acord, però no hem d’a-magar que a la ciutat hi ha cente-nars d’habitatges públics buits oque s’han venut a fons privats. Iaixò ho fa el partit de l’alcalde Triasen altres esferes administratives.
Vostè ha dit en més d’una ocasióque Trias està al servei de Mas,també pel que fa al procés sobi-ranista. Hi haurà algun movimentde Rajoy en aquest sentit? Algunaoferta, com s’ha especulat?Jo crec que ara hi ha un aspecteque fa dos anys no era possible: lamillora del finançament. Quan elPP va començar a governar Es-panya, es va trobar un país en fa-llida i totalment endeutat. Fa dosanys no hi havia res a repartir, peròara, amb la recuperació econòmi-ca que ja es comença a entreveu-re, crec que hi pot haver una reas-signació de recursos. En aquestsentit, la recuperació econòmica ila sortida de la crisi permet tam-bé un millor finançament per a Ca-talunya, el qual defenso clara-ment, perquè és de justícia. Iaquesta és una qüestió que ens hade permetre obrir ponts.
No creu que aquesta oferta, si fi-nalment arriba, ho farà tard?No. Jo vull creure que arribarà unmoment en el qual tots seremconscients del que ens estem ju-gant. De vegades, a la vida, més en-llà del que voldries aconseguir, queés legítim, has de valorar el quetens. I, sovint, malgrat no ser el quevoldries aconseguir, és millor pre-servar el que tens per no posar-hoen risc. Sincerament, crec que te-nim moltes coses guanyades queno estem valorant, com per exem-ple l’estat del benestar i la convi-vència social.
Parlant de convivència, diversesveus del seu partit i d’altres for-macions asseguren que hi ha cris-pació per culpa del procés sobira-nista. Em pot posar algun exempled’aquesta crispació a Barcelona?Al final, els sentiments no deixende ser dogmes de fe que alimentenqualsevol element de creença. I elssentiments, almenys en part, acos-tumen a tenir elements d’irracio-nalitat. I en funció de com s’ex-pressen, es radicalitzen les posi-cions, que sovint acaben en insults,amenaces...
Vostè n’ha patit, personalment?Ara i abans. Amenaces, agres-sions... Jo i altres persones. Mira lapobra presidenta de la Diputació deLleó, assassinada recentment...
Aquest fet no té res a veure ambCatalunya.No, però és un exemple que un de-bat de sentiments corre el risc deconvertir-se en irracional, i això potgenerar radicalitat i violència.
No és una exageració dir, perexemple, que s’han deixat de ce-lebrar dinars de Nadal per culpadel procés sobiranista?Tots tenim amics i familiars ambels quals hem deixat de parlar depolítica perquè sabem que ensacabarem barallant. Això és unaevidència. I si no vine un diaamb mi a les nou de la nit a fer unapassejada per Gràcia i sabràs elque és ser del Partit Popular.
“L’alcalde Trias estàmés pendent de parlar
que de fer coses”
Arnau NadeuBARCELONA
“L’augment de les tarifes del transportpúblic és abusiu. Espodria haver evitat”
Alberto Fernández Díaz és el president del PP a l’Ajuntament
El líder del PP a Barcelona ens rep en un moment en el qual la bona entesaentre el seu partit i CiU, expressada reiteradament en acords puntuals, sembladeteriorar-se. Li agrada diferenciar entre “la persona” i “el polític”, i parla de totplegat des del segon vessant. Al final, però, el primer també acaba apareixent.
Foto: Neus Màrmol
Perfil | Un ‘gat vell’ de la política municipalAlberto Fernández Díaz fa més d’una dècada que és candidat del PP a l’alcaldia de Barcelona. Més de deu
anys durant els quals ha vist canviar de color polític l’Ajuntament i que li han servit per anar guanyantpes polític, sobretot des que l’alcalde Trias governa amb minoria la ciutat. Germà de l’actual ministre de
l’Interior, Jorge Fernández Díaz, és apassionat del futbol i seguidor declarat del RCD Espanyol.
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 887 | 27 maig 2014 líniaciutatvella.cat
27 maig 2014
Ciutat Vella| 8
líniaciutatvella.cat
L’agrupació dels pisos turísticsdel districte avança a ritmelent. D’ençà que va entrar en vi-gor el passat mes de juliol lanormativa que dóna sis anysperquè els pisos turístics s’ins-tal·lin en edificis sense veïns, hiha hagut 34 pisos que han fet elcanvi. Tot i això, encara enqueden 500 situats en escalesde veïns que de moment no hanoptat per moure’s.
La regidora de Ciutat Vella,Mercè Homs, va assegurar enuna roda de premsa la setmanapassada que aquests primersmoviments fan que l’Ajunta-ment estigui satisfet perquè “ésun bon símptoma i s'està pre-nent consciencia que el rellotgecorre i que ja queden només 5anys i mig" per adaptar-se al que
diu el pla d'usos del Districte. So-bre un dels grans problemesque envolten aquests tipus de pi-sos turístics, els que hi ha es-campats il·legalment per la ciu-tat, Homs va expressar la difi-cultat de quantificar-los, tot i queva assegurar que el consistoricalcula que la forquilla oscil·laentre 1.000 i 8.000, una xiframolt superior als 613 que tenenllicència d’habitatge d’ús turís-
tic municipal. D’altra banda, laplataforma veïnal ‘La Barcelo-neta Rebel’ va presentar el pas-sat dia 16 un manifest “pel dreta un habitatge digne” per tal dedenunciar “la pressió de l’espe-culació que fa anys que el barripateix, afavorida per l’atractiuturístic de la zona i que provo-ca que els preus del lloguer esdisparin i els veïns hagin demarxar” del seu barri.
El nombre de pisos turístics il·legals supera de llarg els legals. Foto: Arxiu
Els pisos turístics del districte escomencen a agrupar lentament» L’ Ajuntament calcula que els que són il·legals poden arribar als 8.000
» Una plataforma veïnal reivindica “el dret a un habitatge digne”
El Nit Bus torna a casa elsusuaris de les sales d’estudi
TRANSPORTS4Coincidint ambla recta final del curs universi-tari i l’arribada de les provesPAAU (Proves Accés a la Uni-versitat), l’Ajuntament posa adisposició dels estudiants fins al20 de juny diverses sales noc-turnes perquè puguin prepa-rar-se pels exàmens. Poste-riorment, i per poder desplaçar-se des d’aquests equipamentsmunicipals fins a casa seva, elsestudiants poden fer ús del BusNit i així poder aprofitar eltemps en aquestes sales i no pre-ocupar-se per com tornar a casa.
La freqüència dels busos és d’u-na sortida cada 20 minuts entreles deu del vespre i les cinc dela matinada. En el cas de CiutatVella, les sales nocturnes ober-tes són la Sala d’estudi Barcelo-neta, al carrer Andrea Dòria, queestarà tancada els dies 7,8 i 9 dejuny; la Sala d’estudi Pau Alós,al carrer Sant Pere Més Baix,que obre a dos quarts de deu delvespre i tanca a la una de la nit;i la Sala d’Estudi Raval, al carrerSant Oleguer, que obre les sevesportes a les vuit del vespre i tan-ca a la una.
El Raval reivindica el seu llegat prehistòric
HISTÒRIA4Reivindicar el llegatprehistòric del Raval. Ambaquest objectiu neix el projecteEl Raval, 6.000 d’història queimpulsa la Institució Milà i Fon-tanals, del Consejo Superior deInvestigaciones Científicas(IMF-CSIC), amb el suport de laregidoria de Ciutat Vella en elmarc de Raval cultural.
L’objectiu de Raval, 6.000anys d’història és “portar laciència en general, i l’arqueolo-gia en particular, a un dels barrisde Barcelona amb major activi-tat i dinamisme cultural” i “por-
tar al carrer, al públic en general,els coneixements sobre el passatremot d’un barri, els habitantsdel qual trepitgen un territorique va ser ocupat fa 6.000 anysper les primeres comunitats d’a-gricultors i pastors del neolíticque van arribar a la PenínsulaIbèrica”. Per aconseguir-ho,s’han programat activitats i con-ferències adreçades a tots elspúblics que tindran lloc en cen-tres cívics, institucions acadè-miques i centres d’investigació.El projecte té el suport del Casalde Barri Folch i Torres.
El Primavera Sound fal’aperitiu a la Ciutadella
MÚSICA4El barri del Born esconvertirà a partir de demà enel centre neuràlgic del cicle Pri-mavera a la Ciutat, que englobal’oferta complementària al fes-tival Primavera Sound.
Des de demà s’aglutinaran albarri una gran quantitat d’acti-vitats gratuïtes: música en viu alParc de la Ciutadella i a la boti-ga del Primavera Sound, pro-jecció de films al cinema Maldài jornades i showcases del Pri-
mavera Pro a diversos espais,entre els que hi ha la Seca-EspaiBrossa. El plat fort del cicle Pri-mavera a la Ciutat seran elsconcerts que a partir d’aquest di-vendres i fins al diumenge 1 dejuny acollirà el Parc de la Ciu-tadella. Una de les activitats es-trella serà Els Vermuts del Pri-mavera, una proposta que per-metrà gaudir d’un migdia debona música i del vermut ambels amics.
RedaccióCIUTAT VELLA
Aniversari | 20è aniversari del Centre Cívic BarcelonetaEl passat 22 de maig es va complir el 20è aniversari del naixement del Centre Cívic
Barceloneta. Aquest centre, d’una gran importància al barri, ha treballat des de la seva fundació per la promoció i la difusió culturals de la dansa i les arts visuals. La celebració
anirà acompanyada d’un seguit d’actes que ompliran els carrers d’aquest barri.
Ciutat Vella9 | 27 maig 2014 líniaciutatvella.cat
Infografia: Línia Ciutat Vella
URBANISME4Les obres de laplaça Gardunya tornen a estaren marxa. La reurbanitzaciód’aquesta plaça preveu el sote-rrament de l’actual aparcament,un espai que s’ha estat utilitzantcom a zona de càrrega i descà-rrega del mercat de La Boqueria.
Està previst que la nova pla-ça sigui un nou espai de centra-litat del Raval. Es crearà unazona d’arbrat i enjardinada a lapart més propera al mercat,mentre que a la part que miracap a l’antic Hospital de la San-ta Creu i Sant Pau serà per a unazona que inclourà un bloc de pi-sos de protecció oficial i la novaseu de l’Escola Massana. Tam-bé es preveu construir una altraentrada per la Boqueria.
Es reprenen lesobres a la plaçaGardunya
SUCCESSOS4Els Mossos d’Es-quadra van detenir la setmanapassada el president i dos tre-balladors d’una associació can-nàbica del carrer Aurora delRaval per haver venut, pre-sumptament, haixix i marihua-na de forma il·legal a turistes.
El president de l'associacióés un ciutadà de nacionalitat ni-geriana de 34 anys, mentre queels dos treballadors són de na-cionalitat espanyola i tenen 34i 41 anys, respectivament. Des-prés de fer un seguiment als de-tinguts, la policia va entrar al lo-cal de l’associació. A l'interiorvan trobar-hi 19 recipients plensde marihuana i elements dedistribució i consum. A l’habi-tatge del president hi van trobar16 quilos de marihuana, 500grams d’haixix, 2.500 euros enmetàl·lic i balances de precisió.
Detenen tresmembres d’unclub de cànnabis
ERC guanya les europees itambé s’imposa a Ciutat VellaPOLÍTICA4Les eleccions eu-ropees celebrades aquest pas-sat diumenge han deixat unpanorama republicà a la ciutat.ERC, guanyadora de les elec-cions a Catalunya, s’ha imposata sis dels deu districtes de Bar-celona, entre els quals hi haCiutat Vella.
Els republicans s’han endutla victòria en un districte tra-dicionalment socialista des-prés d’obtenir 4.451 vots(21,87%). L’altra cara de la mo-neda la representa el PSC, queno ha pogut passar de la quar-ta posició, després d’obtenirnomés 3.010 vots (14,79%).L’any 2009 els socialistes van
obtenir una victòria molt cò-moda al districte amb 6.685vots (37,53%), mentre que elsrepublicans només van poderser cinquens amb 1.659 vots(9,07%).
Enguany, la segona posicióal districte, en el que també sónuns excel·lents resultats, ha es-tat per ICV-EUiA, que s’ha en-filat fins als 3.135 vots (15,40%)i ha superat per poc CiU, tercerclassificat amb 3.064 vots(15,05%). Els ecosocialistes hansuperat les xifres del 2009 enmés d’un miler de vots, mentreque la federació nacionalistatambé ha millorat el seu resul-tat lleugerament.
Ciutat Vella| 10 27maig 2014líniaciutatvella.cat
Fins al 30 de maig. Aquesta és ladata límit per poder participar enla nova edició del programa Re-nova la teva roba, el projecte demercat d’intercanvi de roba usa-da als equipaments municipalsque, per primera vegada, s’or-ganitza també a la primavera, su-mant-se a l’edició de tardor, i quepermet prevenir la generació deresidus i promoure un segon úsde la roba.
Impulsada per entitats, as-sociacions i equipaments muni-cipals de la ciutat amb el suportde l’Ajuntament, la iniciativaofereix la possibilitat de portar laroba usada a una xarxa de 14equipaments municipals queparticipen en la iniciativa. Elsciutadans bescanvien per punts“renoves” les peces de roba, per,més endavant, els dies de mer-cat, poder tornar a intercanviarels punts per altres peces deroba que els siguin útils.
Els intercanvis permeten reu-tilitzar, compartir i consumir deforma responsable, i acabar fentquelcom útil d’allò que per a unciutadà podria ser un residu.
Enguany se celebra per pri-mer cop una edició de primave-ra, gràcies a la iniciativa d’enti-tats i equipaments implicats enaquest programa, on l’any pas-
sat hi van participar 2.800 per-sones al novembre, i es van re-collir 8.020 quilos de roba.
El Renova la teva roba esta-bleix un sistema d’intercanvi sen-zill mitjançant els punts “reno-ves”, pel quals els complementsi samarretes equivalen a 1 reno-va; els pantalons, camises, faldi-lles, vestits, jerseis i jaquetetesequivalen a 2 renoves; i la roba de
vestir, jaquetes grans, conjunts ivestits jaqueta, entre altres, equi-valen a 3 renoves. La roba ha d’es-tar neta, sense forats ni taques, ino pot estar trencada. Cada par-ticipant pot portar com a màxim10 peces, i només s’accepta robade vestir (no s’agafen sabates niroba interior ni de la llar).
En aquesta edició hi partici-pen 14 equipaments, dels quals12 són punt de recollida i puntd’intercanvi alhora: centre cívicSant Martí (Sant Martí), CasaSagnier (Sarrià-Sant Gervasi),Casal de Joves de Les Corts (LesCorts), Ludoteca Casa Groga(Horta-Guinardó), Centre CívicCasa Groga (Horta-Guinardó),Espai Jove La Fontana (Grà-cia), Espai Jove Garcilaso (SantAndreu), Espai Jove Boca Nord(Horta-Guinardó), Casa Orlan-dai (Sarrià-Sant Gervasi), Bancdel Temps Sagrada Família (Ei-xample), Aula Ambiental de laSagrada Família (Eixample),Banc del Temps Trinitat Vella(Sant Andreu), Lluïsos de Gràcia(Gràcia) i Castellers de la Vila deGràcia (Gràcia).
Renovar la roba, evitar els residus» S’impulsa per primera vegada una edició del programa Renova la teva roba a la primavera
» Fins al 30 de maig està en marxa aquest mercat d’intercanvi de roba usada als equipaments municipals
MEDI AMBIENT4 La iniciativaRenova la teva s’emmarca en elPla de Prevenció de Residus Mu-nicipals 2012-2020, que estableixestratègies que potenciïn un úsmés eficient i racional dels re-cursos i un impuls a la prevencióde generació de residus, la reu-tilització i el reciclatge.
El Pla de Prevenció de Resi-dus Municipals de Barcelonamarca com a objectiu per al2018 la reducció d’un 10% en lageneració per càpita i el mante-niment en el 2020, fins a assolircom a índex la xifra d’1,386 qui-lograms per habitant i dia, i tre-balla amb la població la sensibi-lització i conscienciació de la re-ducció de residus com a eix fo-namental.
En una gran ciutat com Bar-celona, aquesta conscienciació ésclau, ja que la generació de resi-dus és molt gran i cal treballarper anar-la reduint.
Prevenció de residus
El Renova la teva roba té molt bona acollida entre els barcelonins. Fotos: Arxiu
L’any passat hi van participar
2.800 persones
RedaccióCIUTAT VELLA
11 |
27maig 2014
Districtelíniaciutatvella.cat
Aprofitar tot el litoral de la ciu-tat, amb les seves platges deprotagonistes, com un espaid'informació, de trobada i deformació per a totes les perso-nes que així ho desitgin. Aquestés l’objectiu del programa d’en-guany del Centre de la Platja, unequipament municipal d’edu-cació ambiental i d’informaciódel litoral barceloní, situat al da-vant de l’Hospital del Mar a laplatja del Somorrostro, i queofereix un conjunt de serveisadreçats a la ciutadania per co-nèixer les platges de la ciutat.
El Centre de la Platja obre demarç a setembre i inclou acti-vitats per a tots els públics. Ta-llers, rutes, contes, visites, es-pectacles, tertúlies i jocs, serveid’informació i consultes sobre ellitoral, préstec gratuït de diaris,llibres, revistes, jocs per a la so-
rra i material esportiu o visitesguiades a l’exposició, entre al-tres, en son un bon exemple.
Entre les activitats indivi-duals, els usuaris poden fer ru-tes i visites guiades pels entornsdel litoral (la platja, la muralla
de mar, la llotja de peix, el zoo,el barri de la Barceloneta, elCRAM –Clínia de Rescat d’A-nimals Marins–, l’IMAX, etc.),tallers, una activitat de desco-berta de la biodiversitat mari-na, tallers familiars i projec-cions de documentals, entrealtres. Una de les activitats més
destacades és De la platja alZoo. Els tresors de la Medite-rrània, un taller matinal pro-gramat per als diumenges queconsisteix en la descoberta de labiodiversitat marina que in-clou una sessió educativa ambdofins i una entrada de dia alZoo de Barcelona.
UN AGOST PER ALS BANYISTESL’agost és el mes amb més den-sitat de propostes. Es programenactivitats per a tots els públics iper acompanyar els banyistes iusuaris de les platges en tem-porada de bany. Per als méspetits destaquen un trencaclos-ques de les platges, una miradaper veure com ha canviat el li-toral o una gimcana relaciona-da amb la biodiversitat, mentreque per als més grans hi haurà,entre altres, una xerrada sobrel’estat de la cuina mediterrània,un taller sobre les noves tecno-logies aplicades a les platges, unageorecerca pel litoral o una rutahistòrica per la Barceloneta.
Les platges, un patrimoni ciutadà» El programa de la temporada Centre de la Platja uneix els barcelonins amb el litoral de la ciutat» L’ educació ambiental i la informació són els dos eixos bàsics d’aquest equipament municipal
RedaccióCIUTAT VELLA
EDUCACIÓ4El Centre de Plat-ja també ofereix un servei d’in-formació actualitzat sobre dife-rents aspectes vinculats ambles platges de la ciutat. Qualse-vol persona pot consultar in-formació sobre l'ecosistemamarí, l'ús de les platges i les ac-tivitats que s'hi porten a terme.
Aquest centre també dispo-sa d'una sala on es mostren ex-
posicions temporals vinculadesamb el litoral barceloní. Del ju-liol al setembre una exposiciómostrarà imatges singulars dellitoral barceloní, com s'ha trans-format al llarg del temps i l'as-pecte actual, la riquesa am-biental que presenta i altres as-pectes vinculats amb l'àmbit dela sostenibilitat i l’ús cívic de lesplatges de la ciutat.
Informació i exposicions
El Centre de laPlatja obre de marça setembre i inclouactivitats per a tots
els públics
Les platges poden ser un espai d’educació ambiental. Foto: Arxiu
Préstec | Llibres, revistes, premsa, jocs...El Centre de Platja també disposa d’un conjunt de materials lúdics en préstec perquè els
banyistes puguin gaudir del temps que passen a la platja. El ‘Biblioplatja’ permet disposar de llibres, revistes, còmics i premsa diària i el ‘Ludoplatja’ presta cubells, motlles,
pales, regadores, plats voladors, estris per jugar a tennis platja, vòlei platja i petanca.
27 maig 2014
Comerç| 12
líniaciutatvella.cat
La dotzena edició de les JornadesEuropees del Comerç Urbà esvan clausurar la setmana passadaal Centre de Cultura Contempo-rània amb la lectura de l’Acta deBarcelona, un full de ruta on s’hanreunit les principals conclusions ales quals s’ha arribat durant la tro-bada, i a on s’han afegit, d’altrabanda, les demandes del comerça les administracions.
Les Jornades de Comerç Urbàestan organitzades per la Fede-ració d’Associacions de Comer-ciants Europees Vitrines d’Euro-pe, a través de la Fundació Bar-celona Comerç, que és membred’aquesta federació europea i re-presentant del sector comercialbarceloní. Durant dilluns i di-marts de la setmana passada,més de 300 representants del
comerç europeu van debatre aBarcelona sobre les diverses es-tratègies que pot posar en marxaaquest sector per millorar la sevacompetitivitat en tots els aspectes.
Sobre els acords assolits, Vi-trines d’Europe i Emporion, l’As-sociació Europea de Mercats,van signar un conveni de col·la-boració durant les jornades co-mercials, a més d’acordar de-manar al Parlament Europeu
declarar el primer dissabte decada mes de juny com el Dia Eu-ropeu del Comerç Urbà.
Posteriorment, a la clausura,el Consell de Vitrines d’Europe,encapçalat per Stefano Bolletti-nari, i alguns membres de laFundació BCN Comerç, amb elseu president, Vicenç Gasca, alcapdavant, van ser rebuts al Pa-lau de la Generalitat pel presidentArtur Mas.
L’alcalde Trias va ser present a la cloenda de les jornades. Foto: Ajuntament
Barcelona es converteix en la capital europea del comerç» Les Jornades Europees apleguen uns 300 representants d’eixos» Se signa l’Acta de Barcelona, amb les conclusions de la trobada
Un tast gastronòmic perapropar els veïns a la Rambla
PROPOSTA4Neix amb el nomde Tast a la Rambla, i té la vo-luntat de fer apropar els barce-lonins a aquest passeig que ambels anys ha esdevingut un racóadreçat al turisme. De fet, un es-tudi recent sobre la Rambla re-flecteix que un 58% dels visitantssón estrangers, mentre que un21% provenen d’altres parts deCatalunya i l’Estat. En aquestsentit, els Amics de la Rambla,associació organitzadora de l’es-
deveniment i autora de l’estudi,vol que els barcelonins baixin alpopular vial perquè gaudeixind’una gastronomia de qualitat.
Els participants al Tast a laRambla podran realitzar un re-corregut per les parades que elsdiversos establiments partici-pants instal·laran des del Centred’Art Santa Mònica fins a l’està-tua de Colón del 12 al 15 de juny.La voluntat dels organitzadors ésdonar-hi continuïtat.
El Museu Marítim acull el Mercat de Moda Solidària
MERCAT4La sala Marquès deComillas del Museu Marítim vaacollir els dies 17, 18 i 19 de maigla novena edició del Mercat deModa Solidària, un esdeveni-ment amb més de 10.000 pecesde roba de temporades anteriorsde primavera i estiu organitzat perla firma de roba femenina Intro-pia, amb uns preus de descomp-te que arriben al 75%.
Un altre dels impulsors d’a-questa iniciativa és Impulsem,una cooperativa d’iniciativa social
i sense ànim de lucre ubicada albarri del Raval. Aquesta entitatneix amb la missió de desenvo-lupar accions de caràcter inte-grador en els àmbits educatiu, so-cial i laboral per tal de lluitar con-tra l’exclusió social.
Els beneficis del Mercat deModa Solidària es destinaran atres projectes socials del barri. Elprojecte és transversal, ja que im-plica l’administració, els ciuta-dans, una gran institució cultu-ral i l’empresa privada.
Un any de ruta de tapes de Sant Antoni Comerç
GASTRONOMIA4La tercera edi-ció del Tapantoni, la ruta de ta-pes que organitza Sant AntoniComerç i que s’està desenvolu-pant des del passat 16 de maig,està registrant una bona acollidaentre els visitants, “tal com en lesedicions posteriors”, segons as-segura a Línia Ciutat Vella Ra-mon Puig, dinamitzador de l’eixcomercial organitzador.
El Tapantoni durarà fins alpròxim 8 de juny, tres setmanes
durant les quals 37 establimentsde la zona oferiran una tapa i unabeguda per 2 euros.
Ara fa tot just un any que vacelebrar-se la primera edició d’a-questa ruta gastronòmica, ques’organitza a la primavera i a latardor. Des de la primera ediciódel Tapantoni el nombre d’esta-bliments participants ha aug-mentat en 15, ja que s’ha passatdels 22 inicials del maig del 2013als 37 actuals.
RedaccióCIUTAT VELLA
‘Tast a la Rambla’ instal·larà parades a la part baixa del passeig. Foto. AR
Seguretat | Inspeccions en botigues de telefoniaEls Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana estan intensificant les inspeccions
administratives en botigues especialitzades en la compravenda i reparació de telèfons mòbils a la ciutat. Aquest desplegament és especialment important al Raval, on el dijous
dia 8 de maig van detenir dues persones per delictes de receptació i apropiació indeguda.
13 |
27maig 2014
Esportslíniaciutatvella.cat
La final a sis del waterpolo euro-peu escalfa motors de cara aaquest dijous, quan comença-ran els partits que decidiran elconjunt que regnarà a Europa. Enconcret, els mariners començaranla competició enfrontant-se demàpassat a l’AN Brescia a dos quartsde 8 del vespre a les Piscines Pi-cornell. Tot i que la final es jugaa Sants-Montjuïc, el village s’hasituat a tocar de mar, just al cos-tat de les instal·lacions del CNAtlètic-Barceloneta, com a amfi-trions que és d’aquesta fase final.
A més de catalans i italians, elsaltres conjunts que disputaran lacompetició seran el Primorje, elVK Radnicki, el Pro Recco i el VKPartizan, clubs amb una grantrajectòria històrica en l’àmbit delwaterpolo europeu.
El CN Atlètic-Barceloneta téuna gran oportunitat d’arrodoniruna temporada excel·lent si acon-segueix guanyar, davant la sevaafició, el màxim títol del water-polo continental. De fet, aquest ésun dels pocs títols que l’entitat es-portiva de Ciutat Vella no té a lesseves vitrines.
En aquest sentit, l’Atlètic-Barceloneta arriba a aquesta citadesprés d’haver-se proclamat fauns dies campió de la lliga de Di-visió d’Honor, en derrotar el CNTerrassa per 3 a 6 en el tercer par-tit del play-off pel títol. Una granoportunitat per continuar en-grandint la seva llegenda.
Els jugadors del CNAB al ‘village’ de la Final Six. Foto: Ajuntament
L’Atlètic-Barceloneta busca la seva primera Champions
» Dijous comença a Barcelona la ‘Final Six’ del waterpolo europeu» Els mariners vénen de proclamar-se campions de lliga fa pocs dies
‘Cascada’, guanyadora delBCN Sports Film Festival
CONCURS4El documental nord-americà d’Anson Fogel i SkipAnderson, Cascada, va rebrel’Àmfora Ciutat de Barcelonacom a millor pel·lícula de la cin-quena edició del BCN SportsFilm Festival.
Aquest film detalla la recer-ca del salt d’aigua perfecte i estàproduït per Shannon Ethridge. Amés, el jurat –format per perio-distes i exesportistes– va atorgarel premi especial a la producciódanesa 9 Metres, d’Anders Wal-ter i Shannon Ethridge.
El BCN Sports Film es ca-racteritza per la gran diversitat deguardons. La millor producciócatalana va recaure en el docu-mental Imparables, de RichardCalvani. El guardó a la millorpel·lícula de ficció va ser atorgata Matilde, de l’italià Vito Palmierii Maxman Coop.
A més del lliurament de pre-mis, el cinquè BCN Esports FilmFestival va acollir un homenatgea Alvaro Bultó, celebrat el passatdijous 8 de maig, i a Jordi Sans,waterpolista olímpic.
70 embarcacions participenen el Conde de Godó de vela
VELA4Una de les proves dega-nes de la navegació a tot l’Estat,el Trofeu Conde de Godó devela, va cloure la seva 41a edicióabans-d’ahir amb una partici-pació de 70 embarcacions de 7països diferents.
Tot i que no es va poder dis-putar la tercera i última jorna-da de navegació aquest diu-menge per falta de vent, els or-ganitzadors s’han mostrat “moltil·lusionats” per poder seguir
organitzant aquesta clàssicacompetició marítima.
En l’àmbit purament espor-tiu, tres de les quatre tripula-cions guanyadores han estat ca-talanes: el Bribón-Movistar(RCN Barcelona), de Marc An-tonio i Sofia Bertrand, en cate-goria J80; el Rats on Fire (CNArenys) de Rafael Carbonell enORC1 i el Tirant Lo Blanc (RCNBarcelona), de Joaquí Barenysen ORC3.
Jordi Sans, vicepresident delConsell Municipal de l’EsportREUNIÓ4Durant la darrera ses-sió plenària del Consell Munici-pal de l’Esport, celebrada fa unsdies, es va escollir a la Unió de Fe-deracions Esportives de Cata-lunya (UFEC) com a entitat queocupi la vicepresidència primeradel consell. El càrrec l’ostentaràJordi Sans, director esportiu i derelacions institucionals de laUFEC, en representació de lamateixa. La vicepresidència pri-mera és la que representa aquest
òrgan esportiu al Consell de Ciu-tat. D’altra banda, durant l’acte esvan triar també els membres dela Comissió Permanent, l’òrgancol·legiat encarregat de vetllarpel bon funcionament del ConsellMunicipal de l’Esport.
També es van tractar altres te-mes de rellevància com l’agendaesportiva de la ciutat, la guia pera professionals dels programesd’activitat física per a la gent grano les activitats d’estiu d’enguany.
RedaccióCIUTAT VELLA
Foto de família dels guardonats. Foto: BCN Sports Film
Futbol | El Barceloneta es juga la permanènciaEl Barceloneta CF es jugarà aquest diumenge seguir o no a Tercera catalana. Amb 29 punts, l’equip de Ciutat Vella necessita derrotar el Pubilla Casas en el partit de
diumenge per assegurar-se la permanència, ja que el Florida, primer equip en zona de descens i perseguidor del Barceloneta, té 27 punts i pot sobrepassar-lo si guanyés.
AGENDA MENSUALDISSABTE 21 DE JUNY21:00 Lliures o morts. Adaptació del llibre de Da-
vid Montserrat i Jaume Clotet que recrea laGuerra de Successió espanyola. El Born Cen-tre Cultural acull diverses representacions alllarg de juny.
DIJOUS 29 DE MAIG19:30 Presentació del llibre Fotografies d’una tra-
dició gegantina, d’Èric Forés, a càrrec de Xa-vier Cordomí, director de La Casa dels Entre-mesos. Tot seguit hi haurà una xerrada sobrel’Experiència de ser geganter. / La casa dels En-tremesos.
FINS AL 31 DE MAIG17:00-19:00 Taller de dansa amb diverses
músiques del món on, de manera lúdica, espot passar una estona divertida en família./ Centre cívic Pati Llimona.
A PARTIR DEL 29 DE MAIGMatí-TardaMonestirs urbans en temps de gue-
rra. Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara deBarcelona, 1691-1718. Exposició que presentauna nova visió dels conflictes bèl·lics, aques-ta vegada des de la perspectiva de les co-munitats religioses. / Museu d’Història de Bar-celona.
A PARTIR DEL 5 DE JUNYMatí-Tarda Les Danseurs, a càrrec dels partici-
pants del programa Barris en dansa, una mi-rada sostinguda al voltant d’aquest projec-te de dansa comunitària que persegueixl’experiència humana a través de l’art. /Centre cívic Barceloneta.
DIMARTS 27 DE MAIG18:00 Contes a la mà. Activitat a càrrec d’Anna
Casals que té a la lluna com a protagonistesde diversos contes i llegendes. Per a nens i ne-nes de 2 a 4 anys. / Biblioteca Sant Pau.
DIMECRES 4 DE JUNY16:30 Taller de massatge infantil, una activitat
basada en tècniques ancestrals com la re-flexologia, el massatge hindú i el massatgeoccidental, que ajudarà a enfortir el vincle ambel nadó. / Centre cívic Pati Llimona.
DIUMENGE 1 DE JUNY12:00 Partit de futbol del CF Barceloneta con-
tra el Pubilla Casas, corresponent a la 34a jor-nada de competició de Tercera catalana./ Campdel Doctor Aiguader.
CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS
L’actriu i narradora Sherezade Barda-jí ofereix una activitat de narracióoral i ombres xineses basada en el lli-bre de Maurice Sendak, Allà on viuenels monstres. L’espectacle tindrà lloc ala sala infantil de la biblioteca Gòtic.
Llibres a escenaAllà on viuen els monstres
Dc. 4 de juny a les 18:00
Activitat adreçada a tots els públics quevol fer reflexionar els visitants sobre elcanvi climàtic i els efectes sobre la na-tura. Inclou una pel·lícula projectadatota la cúpula del planetària del Mu-seu Marítim de Barcelona.
Activitat familiarEl canvi climàtic
Dg. 15 de juny a les 11:30
El Convent de Sant Agustí es conver-tirà en l’escenari de múltiples propostesartístiques, amb peces interactives i vi-suals que s’exhibiran en l’espai de lescapelles durant una setmana. La pe-riodicitat d’aquesta mostra és biennal.
Novena Mostra Sonora i VisualDel 3 al 7 de juny
L’Atlètic-Barceloneta inicia el seu camía la final a sis del waterpolo europeu,la millor competició de clubs de wa-terpolo que existeix actualment. /Piscines Bernat Picornell.
Final Six waterpoloCNAB-AN Brescia
Dj. 29 de maig a les 19:30
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8815 | 27 maig 2014 líniaciutatvella.cat
| 16 27maig 2014líniaciutatvella.cat Pròxima edició: 27 de juny
