M 08 Sector d’Urbanisme i Infraestructures...MEMÒRIA 2008 3 SECTOR D’URBANISME I...

Memòria 2008

M 08 Sector d’Urbanisme i Infraestructures

2MEMÒRIA 2008 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES

Salutació Jordi Hereu i Boher | Alcalde de Barcelona

Un any més us presento amb aquesta publicació un recull

de les tasques que constitueixen la transformació que va

conformant la nostra ciutat mitjançant els professionals

d’aquest àmbit.

La nostra ciutat es va reinventant dia a dia en els seus

grans i petits projectes, en allò que és d’espai compartit

per tots els seus ciutadans i ciutadanes, i en l’exigència

d’adaptar-se a les noves necessitats que es van generant

permanentment. Volem fer de Barcelona una ciutat que ens

en faci sentir orgullosos, però sobretot volem que sigui una

ciutat per viure-hi.

L’equip de professionals en el compendi de les seves

responsabilitats, com a operadors municipals, que

conforma aquest Sector que du a terme la gestió del sòl, el

planejament, els projectes, les llicències i el seguiment de

les obres donarà lloc a les grans transformacions que tots

hem anat observant i continuarem fent a la nostra ciutat.

Per això us convido a llegir les dades que a continuació

us presentem. D’aquesta manera hom entendrà l’interès i

l’entusiasme que ens mou en les nostres tasques diàries

per fer el que ens agrada dir: Barcelona, una ciutat per

viure.


La Memòria de la gestió duta a terme pel Sector

d’Urbanisme i Infraestructures, del qual sóc tinent d’alcalde

i responsable polític, és un bon exercici que fem anualment

per tal de comprovar l’estat en què ens trobem pel que fa a

la realització de totes aquelles actuacions, grans i petites,

que van donant forma als eixos d’intervenció que ens hem

marcat per a aquest mandat i les seves línies generals.

Aquests grans àmbits estratègics són la mobilitat i el

transport, l’habitatge i els equipaments, les actuacions de

reforma als districtes i els grans espais verds i tot un seguit

de projectes de futur al nord i al sud de la ciutat.

Les grans transformacions en transport i mobilitat es troben

representades per les obres que segueixen el seu ritme

amb la línia 9, que tindrà mes de 46 kilòmetres i enllaçarà

Santa Coloma de Gramenet i Badalona amb la Zona

Franca i l’aeroport. La línia 3 s’estén cap a la Trinitat Nova.

El tren d’alta velocitat passa pel subsòl de la ciutat i es

constitueix una comissió d’experts que supervisa l’avenç

de les obres. L’intercanviador de la Sagrera, la plaça de les

Glòries Catalanes com a nus en el seu subsòl, l’ampliació

del tramvia o l’ampliació de la xarxa de rodalies, són una

bateria de mesures, aprovades per la Generalitat, tendents

a millorar el problema de la mobilitat de la nostra ciutat.

Quant a l’habitatge, hem començat a impulsar la

construcció de més pisos assequibles, com també

l’accés dels més joves. Així evitarem l’exclusió social

amb habitatges dignes, com a gran repte. Per això, les

oficines d’Habitatge atenen als ciutadans a cada districte.

Respecte als equipaments, amb l’experiència de Fort Pienc,

continuem ara a la antiga fàbrica Fabra i Coats i a les

casernes de Sant Andreu, com a espais per a nous serveis,

entre d’altres.

Les actuacions de reforma als districtes van des de

la instal·lació d’ascensors als “quarts de casa“ de la

Barceloneta, la reforma de la plaça de la Gardunya i els

treballs prop el Palau de la Música Catalana per guanyar

espai lliure a Ciutat Vella fins a la plaça de les Glòries

Catalanes, com a gran parc que alhora tindrà equipaments

per als quatre barris que l’envolten, sense oblidar la reforma

del mercat de Sant Antoni. Seguim amb la recuperació dels

interiors d’illa de l’Eixample. La cobertura de les vies de

Sants i la nova estació són altres projectes, com també els

nous equipaments a la zona industrial de Sants-Montjuïc,

Can Batlló i el Portal del Coneixement. La remodelació

de l’estadi del Barça haurà d’articular Les Corts amb

l’avinguda Diagonal, obrir zones verdes i equipaments pel

barri. Altres actuacions són l’antiga Colònia Castells; la

Ramon Garcia-Bragado Acín | Quart Tinent d’AlcaldePresentació


remodelació dels cascs antics dels barris, com es el cas

de Sarrià; el Mirador de les Aigües; la reforma de la plaça

Lesseps; el corredor de Lesseps a Collserola i el Park Güell;

la reforma integral del barri del Carmel; el futur complex

de salut i esport a les antigues cotxeres Borbó; El Pla de

Reforma Integral de Torre Baró; la reconversió de l’antiga

fàbrica de Fabra i Coats en espai lúdic i cultural; els entorns

de l’estació de la Sagrera amb habitatges, equipaments,

hotels i el més gran parc ciutadà, i el projecte 22@ del barri

del Poblenou on fins ara ja s’han instal·lat 400 empreses

amb 35.000 treballadors.

Els grans espais verds estan representats per la zona dels

Tres Turons (Can Baró, el Coll i el Carmel) o el Mirador de

les Aigües; els treballs per recuperar espais del parc de

Montjuïc, amb el nou pla d’usos; els jardins Laribal; el parc

de la primavera, i el parc natural de Collserola.

Tot plegat ho tenim molt clar, portar-ho a terme amb l’il·lusió

que representen per a la nostra ciutat tots els projectes de

futur que van convertint Barcelona en un motor de canvi.


El Sector d’Urbanisme i Infraestructures de l’Ajuntament

de Barcelona és el responsable d’endegar les polítiques

municipals que permeten adaptar l’espai físic de la ciutat a

les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes. El conjunt

que conforma aquest Sector integra el planejament, la

gestió del sòl, els projectes, les llicències i el seguiment de

les obres, i tot plegat dóna lloc a les grans transformacions

de la nostra ciutat que fan de Barcelona una ciutat per

viure.

Aquest darrer any ha estat marcat pel desenvolupament de

la participació en els grans temes d’infraestructures. S’han

posat en marxa els grups de treball de les comissions de

seguiment de projectes, com el del tren d’alta velocitat

(TAV) a Sant Andreu-Sagrera amb els districtes de Sant

Andreu i Sant Martí.

També han començat les sessions del procés participatiu

del Pla d’usos de la muntanya de Montjuïc.

Com a grans transformacions als barris, s’aprova

inicialment la Modificació del Pla General Metropolità

(MPGM) dins l’àmbit del Carmel. Aquesta MPGM permetrà

de millorar l’accessibilitat general respecte a la ciutat i els

barris veïns, i incrementar l’equipament urbà i els espais

lliures.

Ramon Massaguer i Melèndez | Gerent d’Urbanisme i InfraestructuresIntroducció


Quant a les transformacions de zones industrials, amb

la MPGM de La Verneda Industrial-Torrent de l’Estadella

assolirem un barri amb cohesió social, amb habitatges

amb règims de protecció diferents, lliures i dotacionals,

completarem la xarxa viària, incorporarem una alta dotació

d’equipaments comunitaris públics i espais lliures, i

establirem les condicions necessàries per a una mobilitat

sostenible.

Al sector de Prim, confrontant amb el nou desenvolupament

de Sant Andreu-Sagrera, s’establiran paràmetres

urbanístics que serviran per desenvolupar l’àmbit amb nous

equipaments i habitatges dotacionals.

A nivell organitzatiu, amb el projecte Barcelona 2.0

s’endega un nou model de gestió al consistori, model que

impactarà sobre l’organització municipal i sobre la manera

de fer el nostre treball diari, fonamentat en la gestió per

objectius, i que comportarà una transversalitat major i una

revisió dels processos.

Aquesta nova organització, que inclou alguns conceptes,

com la verticalització de les empreses i els instituts adscrits

funcionalment a la Gerència o la millora en la coordinació

de l’Ajuntament amb els seus diferents consorcis, enfortirà i

optimitzarà la gestió de les competències que té atribuïdes

el Sector.

Dels projectes de millora sectorial que permetran assolir

aquesta nova gestió municipal, destaquem, atès el seu

impacte al Sector, el desenvolupament i l’actualització de

les llicències, la inspecció i l’atenció al públic, com ara

l’establiment de directrius bàsiques per garantir l’execució

homogènia d’obres al conjunt de les empreses del holding

BIMSA (Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A.).

Així doncs, un any més presentem la Memòria del nostre

Sector amb el balanç de la feina feta durant l’any 2008

que ha coincidit amb el primer any de mandat en què s’ha

anat consolidant l’activitat urbanística de la nostra ciutat

engegada en períodes anteriors.


Índex

Organigrama del Sector d’Urbanisme i Infraestructures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg . 9

1 | Direcció Tècnica d’Urbanisme i Infraestructures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg . 10

Introducció

Organigrama

Tramitació del planejament urbanístic

2 | Direcció Jurídica d’Urbanisme i Infraestructures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg . 15

Introducció

Organigrama

Departament d’Informació i Documentació

Biblioteca d’Urbanisme

3 | Gerència Adjunta d’Urbanisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg . 31

Introducció

Organigrama

Departament d’Administració

Departament de Personal

Secretaria Delegada i suport jurídico-administratiu del Sector

Suport i assistència informàtica

4 | Direcció de Serveis de Participació i Comunicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg . 40

Introducció

Organigrama

Projectes de Participació

Projectes de Comunicació

Projectes de Qualitat


5 | Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg . 49

Introducció

Organigrama

Departament d’Edificació

Departament de Llicències d’Activitat

Projecte de Revisió del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic

6 | Direcció de Serveis de Gestió Urbanística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg . 63

Introducció

Organigrama

7 | Direcció d’Urbanisme. Arquitecte en Cap . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg . 66

Introducció

Organigrama

8 | Direcció de Serveis de Planejament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg . 73

Introducció

Organigrama

9 | Gabinet d’Estudis Urbanístics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg . 83

Introducció

Organigrama

Departament d’Arquitectura i Projectes Urbans

L’art a l’espai públic on line

10 | Direcció d’Infraestructures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg . 103

Introducció

Organigrama

Sector de Urbanismo e Infraestructuras. Memoria 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg . 109

Urban Planning and Infrastructures Sector. Report 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg . 139

MEMÒRIA 2008 9 SECTOR D’URBANISME I INFRAESTRUCTURES

Organigrama

Departament d’Inspecció


Projecte de Revisió del Catàleg del Patrimoni

Arquitectònic


Gabinet d’Estudis Urbanístics

Direcció de Serveis de Planejament


Direcció de Serveis de Participació i

Comunicació

Direcció de Serveis de Gestió Urbanística

Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística



Biblioteca


Direcció Jurídica d’Urbanisme i

Infraestructures

Direcció d’Infraestructures

Gerència Adjunta d’Urbanisme

Direcció d’Urbanisme.

Arquitecte en Cap

Direcció Tècnica d’Urbanisme i

Infraestructures

Gerència del Sector d’Urbanisme

i Infraestructures


1

El tipus d’activitat de la Direcció Tècnica del Sector

d’Urbanisme ha estat dirigida cap a la coordinació i el

suport dels equips de direcció. En conseqüència, l’activitat

és força variada i, per això, les característiques del seu

treball es fonamenten en la disposició d’un equip compacte

i reduït amb un funcionament transversal.

Es poden identificar les següents línies de treball:

• SuportalaGerènciailesdireccionsdelSectorenla

relació amb els òrgans i l’equip de govern. La seva base

és la comunicació permanent amb els equips assessors

dels grups polítics de l’equip de govern, com ara amb

els propis càrrecs electes. La Direcció Tècnica explica

i discuteix els projectes urbanístics elaborats des del

Sector. Aquesta tasca permet informar i, alhora, rebre les

opinions crítiques sobre la feina feta, amb la qual cosa

es desenvolupa un procés interactiu que habitualment

aconsegueix incorporar i enriquir els treballs duts a

terme i, a la vegada, construeix el consens sobre els

diferents aspectes de les tasques urbanístiques. La

comunicació existent amb els grups de l’oposició

permet d’aproximar algunes posicions i, en qualsevol

cas, facilita el funcionament democràtic del debat.

• L’activitaturbanísticaesdesenvolupaactualment,en

part, en els districtes, les empreses, els patronats i els

instituts adscrits al Sector. L’assistència i la participació

en aquests departaments, com la coordinació de les

seves activitats, són una tasca important que es porta

a terme des de la Direcció Tècnica. Entre totes elles,

destaca la col·laboració amb els deu districtes sobre

els quals fonamenta la participació en els processos

urbanístics dels col·lectius de barri i dels ciutadans i

les ciutadanes. En aquest cas, la Direcció Tècnica en

col·laboració amb els responsables de participació

pública del Sector ha treballat en les propostes de

planejament més importants desenvolupades pels

serveis d’Urbanisme.

Ricard Fayos i Molet | Director Tècnic d’Urbanisme i Infraestructures

Direcció Tècnica d’Urbanisme i Infraestructures


• Elretorndelsresultatsdelsprocessosparticipatius

també ha portat a una col·laboració directa amb els

equips redactors per tal de discutir, valorar i prendre les

decisions corresponents sobre la valoració crítica que

es dóna en aquests processos. Les aportacions fetes al

llarg de la redacció del planejament signifiquen estudiar

novament les alternatives de planejament, moltes

vegades de forma reiterada, per tal de trobar el màxim

consens possible amb tots els ciutadans i les ciutadanes

implicats(des). El resultat és sempre l’enriquiment del

producte final que permet incorporar opcions i visions

de tothom.

• Eltràmitdelsdocumentsdeplanejament,gestiói

projectes comporta una feina precisa en termes jurídics,

tècnics i de coordinació en el temps. Mantenir la

dinàmica dels programes de treball que desenvolupa

el Sector també és marcar el ritme dels procediments

de tramitació i aprofitar la seqüència dels òrgans de

govern amb competències d’aprovació dels diferents

documents. L’expressió quantitativa de la feina feta en

aquest camp, que s’exposa més endavant, dóna una

idea de les dificultats de mantenir aquesta dinàmica i el

nombre total de documents aprovat ofereix un balanç

tremendament positiu del treball dut a terme.

• L’atencióalsvisitantsdelanostraciutattambéocupa

una part en l’activitat de l’equip d’aquesta Direcció. Es

tracta d’atendre als visitants especialitzats que visiten

Barcelona i volen conèixer de prop els projectes, els fons

de gestió i els arguments de la política urbanística. Es

tracta de professionals, estudiants, professors, polítics i

tècnics de les Administracions que demanen informació

especialitzada de la pràctica urbanística.


Organigrama

Tramitació d’expedients

als òrgans de govern

Suport a la Direcció

Direcció Tècnica d’Urbanisme i

Infraestructures


Tramitació del planejament urbanístic

La tramitació del planejament urbanístic és un procés

reglat, sotmès a un seguit d’actuacions concretes i

determinades, subjectes en algunes fases a uns terminis

determinats prèviament, que culmina en una planificació del

model urbanístic de la ciutat, en uns casos, a iniciativa de la

pròpia Administració, i en altres, a iniciativa privada, ja sigui

dels propietaris del sòl o de la resta d’operadors privats.

En el Departament de Tramitació Urbanística, que depèn

de la Direcció Tècnica d’Urbanisme i Infraestructures, es

porta a terme tota la tramitació jurídico-administrativa

dels instruments de planejament, des de l’entrada de la

documentació en el Registre General corresponent (plans

d’iniciativa no municipal) o la redacció del corresponent

instrument de planejament (plans d’iniciativa municipal)

fins a la finalització del procediment, d’acord amb

les determinacions del vigent Text Refós de la Llei

d’Urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de

juliol, i el seu Reglament, aprovat per Decret 305/2006, de

18 de juliol.

Les funcions següents són habituals en aquest

Departament:

• Tramitaciójurídico-administrativadelsexpedients

urbanístics, en especial els que fan referència al

desenvolupament del Pla General Metropolità, les

seves modificacions, el planejament derivat, etc., tant

d’iniciativa pública com privada.

• Preparaciómensualdelarelaciód’instruments

de planejament urbanístic en la fase d’aprovació

corresponent, que es poden incloure a les ordres del dia

dels òrgans de govern.

• Redacciódelsacordsques’hand’adoptarperpart

dels òrgans de govern competents: Alcalde, Comissió

de Govern, Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i

Habitatge, i Consell Municipal.

• Sol·licitudd’informespreceptiusadiversosorganismes.

• PreparaciódepublicacionsalButlletíOficialdela

Província, La Vanguardia i el Tauler d’Edictes de

l’Ajuntament d’acords adoptats pels òrgans de govern.

• Controldelsterminisd’informaciópública.


• Notificacionspreceptivesd’acordsdelsòrgansde

govern.

• Controld’al·legacions.

• Preparaciód’acordsdemodificacionsdenormes

urbanístiques i ordenances.

• ControldelRegistre.

• Preparaciódecertificatsde“quòrum”dedeterminats

acords adoptats pel Plenari del Consell Municipal, que

així ho requereixen.

• Tramitaciódeconvenisurbanístics.

En la taula i la figura que es mostren a continuació queda

resumida l’activitat urbanística portada a terme durant l’any

2008.

Plans urbanístics aprovats definitivament (gener-desembre de 2008)

MPGM PMU PE Total Ajuntament (amb 22@) Altres Administracions Privats

Primer trimestre 11 13 26 7 3 16

Segon trimestre 4 14 19 37 19 3 15

Tercer trimestre 6 9 15 7 2 6

Quart trimestre 6 13 17 34 15 1 18

Totals 10 44 58 112 48 9 55

MPGM, Modificacions del Pla General Metropolità; PE, plans especials, plans de reforma interior, plans especials urbanístics, modificacions i altres; PMU, Pla de Millora Urbana.

Plans urbanístics aprovats definitivament segons l’instrument (fig. superior) i segons la iniciativa (fig. inferior)

Ajuntament(amb 22@)

43 %

AltresAdministracions

8 %

Privats49 %


2

La Direcció Jurídica d’Urbanisme i Infraestructures va

ser creada en la reestructuració del Sector, aprovada per

Decret de l’Alcalde, de 15 de desembre de 2005. Té com

a funcions principals l’assessorament jurídic als òrgans

de l’Administració executiva en matèria d’urbanisme

i infraestructures. El Departament d’Informació i

Documentació s’inclou dins aquesta Direcció, com també

la Biblioteca del Sector.

Les funcions de la Direcció comporten les línies d’actuació

següents:

1. L’assistència jurídica al gerent d’Urbanisme i a l’equip

de direcció del Sector és una funció d’ampli contingut

que abasta el funcionament diari i comporta una

important dedicació, en matèria de reunions, preparació

d’assumptes d’ordres del dia d’òrgans col·legiats i

resolució d’incidències.

2. Les funcions de la Direcció Jurídica del Sector es

desenvolupen sobre els temes en relació amb els

quals cal definir línies d’actuació, establir i unificar

criteris jurídics que afecten altres serveis del Sector

o districtes. Participa en els processos de creació

de noves ordenances i normativa en general, en

especial el planejament urbanístic, i en els recursos

administratius interposats contra resolucions i acords

que són competència del Sector. També és important la

presència en el grup de treball constituït amb els Serveis

Enric Lambies i Ortin | Director Jurídic d’Urbanisme i Infraestructures

Direcció Jurídica d’Urbanisme i Infraestructures


Jurídics per tal d’avaluar els recursos administratius

presentats contra les resolucions dels òrgans dels

districtes en matèria urbanística i d’activitats.

3. La col·laboració amb els Serveis Jurídics centrals té

diferents aspectes. Cal destacar, en tot cas, l’àmplia

col·laboració instrumentada mitjançant les consultes

i reunions corresponents sobre les estratègies

d’actuació o la resolució d’assumptes específics, que es

fonamenten en el següent:

3.1. La Direcció dóna suport al Servei Contenciós en

els recursos contenciosos administratius interposats

en matèria urbanística. Especialment important és la

col·laboració en relació als aspectes suscitats en el

període de prova dels contenciosos i, així mateix, en

relació a les execucions de sentències i incidents que se

susciten en aquestes.

3.2. Les resolucions de recursos administratius d’alçada

interposats contra les resolucions dels districtes en

matèria de llicències i disciplina urbanístiques, que han

d’informar els Serveis Jurídics, són examinades en el

grup de treball conjunt constituït entre els propis Serveis

Jurídics i el Sector.

4. L’assessorament jurídic en matèria de planejament

urbanístic comporta una àmplia participació en els

processos de redacció del planejament urbanístic que

elabora el propi Ajuntament, tenint en consideració

que són diversos els centres que desenvolupen

aquesta funció: Direcció de Serveis de Planejament,

Direcció Tècnica d’Urbanisme, Societat Municipal

22@ i Foment de Ciutat Vella, S.A. Així mateix, la

funció d’assessorament i supervisió jurídica s’estén

al planejament elaborat per altres Administracions i

institucions –Generalitat, universitats i Administració

de l’Estat– i sotmès a l’aprovació de l’Ajuntament, i al

planejament pròpiament dit d’iniciativa privada.

5. La col·laboració amb altres Administracions, institucions

i la iniciativa privada es plasma, en moltes ocasions,

amb la signatura dels convenis de col·laboració i

urbanístics corresponents que es preparen o són

informats des d’aquesta Direcció. Cal tenir en

consideració, a més, el treball conjunt amb altres serveis

municipals en l’elaboració de convenis amb objectius

molt diferents, però que tenen importants aspectes

urbanístics.

6. Entre les tasques específiques, cal assenyalar les

funcions d’informe en matèria d’assumptes tramesos pel

Síndic de Greuges de Catalunya, el Defensor del Pueblo

i la Síndica de Greuges de Barcelona.


7. En aquesta Direcció recauen les funcions

d’assessorament a les empreses municipals vinculades

al Sector (grup BIMSA –Barcelona d’Infraestructures

Municipals, S.A.–, en general), i del grup BSM (Barcelona

de Serveis Municipals, S.A.), especialment en relació

amb els projectes d’obres ordinàries i d’urbanització que

els han estat encarregats, els temes de responsabilitat i

altres aspectes de coordinació amb el Sector. S’elaboren

alguns protocols específics en aquestes matèries.

8. La incorporació al Sector d’Urbanisme i Infraestructures

dels temes relatius a les infraestructures fa

necessari donar el suport jurídic en aquesta matèria

i, específicament, a la Direcció d’Infraestructures.

En especial, cal tenir en consideració les grans

infraestructures del transport (AVE –Alta Velocitat

Espanyola–, Rodalies, metro i FGC –Ferrocarrils de

la Generalitat de Catalunya–) executades per altres

Administracions, però que, lògicament, plantegen moltes

qüestions de competència municipal.

9. Així mateix, aquesta Direcció, conjuntament amb

la Direcció Tècnica, desenvolupa, dins la ponència

tècnica de la Subcomissió d’Urbanisme, les tasques de

preparació per part municipal dels assumptes que han

de ser sotmesos a aquesta.

10. El Departament d’Informació i Documentació porta

a terme la informació urbanística centralitzada i

el manteniment i l’actualització de la informació

urbanística en funció dels diferents instruments

urbanístics que s’aproven. La tasca d’incorporació al

web municipal dels diferents instruments urbanístics és

molt important.


Organigrama

Departament d’Informació

i Documentació

Biblioteca

Direcció Jurídica d’Urbanisme i

Infraestructures



Informació urbanística

El Departament d’Informació i Documentació té funcions,

a diferents nivells, que tenen a veure amb la informació del

procés urbanístic en les seves diferents fases.

• Planejament. Informa de la qualificació del sòl atorgada

peI Pla General Metropolità (PGM),els instruments

anteriors a aquest i els instruments que el desenvolupen.

Informa de l’estat de tramitació dels instruments de

planejament segons les fases i és el lloc on es consulten

els instruments de planejament que estan en tràmit

d’exposició pública en termini d’al·legacions, i de

tots els plans aprovats definitivament. Fa el buidatge

del resultat i les seves prescripcions a les bases

mecanitzades gràfica i alfanumèriques.

• Gestió del sòl. Informa dels sistemes de gestió previstos

en els instruments de planejament i/o gestió i és el

lloc on es consulten aquests en la fase d’informació

pública en termini d’al·legacions i les seves aprovacions

definitives. Emet els plànols parcel·laris relatius a les

cessions i les parcel·les sobreres de vial.

• Disciplina urbanística. Redacta els informes previs a les

llicències d’obres, les parcel·lacions i els certificats de

compatibilitat. Recull i lliura la documentació sobre les

llicències. Informa sobre la normativa del PGM –normes

urbanístiques i ordenances metropolitanes d’edificació–

en relació concreta amb temes puntuals d’edificació.

• Projectes d’urbanització i d’obres. És el lloc de consulta

dels projectes d’urbanització tramitats pel Sector

durant la diligència d’informació pública. És el lloc de

consulta on es dipositen els plecs de condicions durant

la informació pública, relacionats amb els concursos

convocats pel Sector.

• Manteniment de la informació urbanística. El

Departament transcriu en les bases informàtiques

corporatives els àmbits de planejament en les seves

diverses fases de tramitació. S’assigna un número

d’àmbit i es procedeix al seu manteniment a nivell gràfic

i alfanumèric. Les bases s’actualitzen segons l’estat

de tramitació: àmbits en aprovació inicial o avanç de

planejament, suspensions de llicències, aprovació

provisional i aprovacions definitives. Un cop aprovats

definitivament els instruments de planejament, es

transcriuen les dades urbanístiques bàsiques a nivell

gràfic: alineaments, qualificacions urbanístiques i

paràmetres d’ordenació proposada; es dibuixen els

àmbits de gestió, i es procedeix a la digitalització de la

documentació que s’incorpora a les bases alfanumèriques

perquè pugui ser consultada en la xarxa interna.


• Sistemes i mitjans d’informació

- Presencial: sense cita prèvia, tant les consultes de

caràcter tècnic com les de caràcter general.

- Telefònic: consulta tècnica (en funció del nivell

de complexitat es resol o s’adreça a la consulta

presencial); consulta general (es resol la consulta o

s’adreça al departament/organisme corresponent).

- Escrit: emissió d’informes i certificats urbanístics.

- Fax: la sol·licitud és via fax o via telefònica. Es resol

amb la remissió per fax del plànol d’informació

urbanística.

- Correu electrònic: arriba la consulta des de la

Direcció de Serveis de Participació i Comunicació

del Sector. Prové de l’actual programa Iris o l’adreça

electrònica del propi Sector. La resposta s’efectua pel

mateix mitjà.

Fons documental

Per tal de portar a terme les seves funcions, el Departament

disposa, arxiva i gestiona el fons documental integrat

bàsicament pels instruments de planejament urbanístic i de

gestió que configuren el procés del planejament a la ciutat,

incloses les còpies del PGM i els plans i les ordenacions

anteriors a aquest, com també els anomenats “plànols

Martorell”enlasevaversióurbanística.

Altres documents constitueixen l’arxiu de parcel·laris

i alineaments de l’antic Pla de la Ciutat, i les fitxes

històriques dels alineaments dels carrers.

El fons documental és la reproducció dels documents

originals que es troben en l’expedient administratiu

respectiu,llevatdels“plànolsMartorell”urbanísticsquesón

exemplars únics.

El fons documental de planejament es troba, en la seva

major part, en suport digital disponible en les aplicacions

Siu i Infoambits, que permet visualitzar el document aprovat

definitivament.


Actuacions i projectes destacables

de l’any 2008

Informació al web

El Text Refós de la Llei d’Urbanisme i el seu Reglament

estableix l’obligació dels ajuntaments de més de 10.000

habitants de garantir la consulta telemàtica dels instruments

de planejament municipal que s’aprovin a partir del dia 1 de

juliol de 2007. Així mateix, estableix aquesta obligació per a

les aprovacions inicials.

S’ha iniciat la preparació d’un aplicació informàtica

que permetrà fer la consulta telemàtica sobre les bases

internes, on es troben molts més expedients digitalitzats,

i que a més integrarà la consulta de les qualificacions

urbanístiques individualitzades. En el darrer trimestre s’ha

fet l’adjudicació de la preparació del projecte.

Programa informàtic “informes i certificats”

Aquest any s’ha finalitzat l’estudi i la programació de

l’aplicació informàtica d’informes, certificats i plànols de

cessions i parcel·les sobreres. Es tracta d’un programa

que estableix uns fluxes de treball i permet la redacció

d’informes i certificats d’una manera uniforme. També

permet guardar en un històric el document generat.

Estadística del Departament d’Informació i Documentació de l’any 2008

Informes urbanístics

Certificats 374

Informes 213

Districtes 19

Obres del Sector 187

Activitats 161

Alineaments 64

Total 1.018

Transcripció i informació del planejament

Aprovacions inicials 123

Aprovacions provisionals 16

Aprovacions definitives 157

Manteniments puntuals 33

Total 329

Transcripció i informació de la gestió

Iniciació i altres tràmits 31

Aprovacions definitives 24

Total 55

Correus electrònics i faxos atesos

Correus electrònics + programa Iris 991

Total 991


Biblioteca d’Urbanisme

La Biblioteca d’Urbanisme, com a servei d’informació i

documentació adreçat principalment a les persones que

treballen a l’Ajuntament de Barcelona, s’ha anat consolidant

tal i com es demostra amb el recull de dades estadístiques.

Objectius generals de la Biblioteca d’Urbanisme

• Satisferlesnecessitatsinformativesidocumentalsde

les persones que treballen a l’Ajuntament de Barcelona.

• Assegurarl’accésilaconservaciódelespublicacions

del Sector d’Urbanisme i Infraestructures.

• Assegurarl’accésilaconservaciódelaproducció

gràfica del Sector d’Urbanisme i Infraestructures.

• Compartirelsrecursosielsconeixementsamblaresta

de les biblioteques de l’Ajuntament de Barcelona: la

Biblioteca General i les biblioteques departamentals.

S’ha fet la fase de formació del personal del Departament.

L’aplicació es va posar en marxa el dia 1 de gener de 2009.

Arxiu i fons documental

Com a conseqüència de l’estudi de l’Oficina de l’Arxiver

en Cap que es va dur a terme l’any anterior sobre la

documentació del Sector i de conformitat amb les

directrius de les bases d’actuació futures, es va incorporar

provisionalment una persona de l’Oficina de l’Arxiver en

Cap durant el darrer trimestre de l’any.

Aquest any s’ha realitzat la tercera transferència de la

documentació original del planejament urbanístic a l’Arxiu

Municipal Administratiu.


Durant l’any 2008 s’ha fet un esforç especial per tal que

les revistes que es reben actualment a la Biblioteca siguin

el més accessibles possible. S’ha actuat d’acord amb les

directrius de la Biblioteca General, de les tres maneres

següents:

1. Acabant de catalogar el fons i fent que es pugui

recuperar tota la informació d’aquestes publicacions del

catàleg sense necessitat de fer una recerca, amb un sol

clic del ratolí.

Pàgina de les revistes que es reben per a les biblioteques i recuperació

de les revistes de la Biblioteca d’Urbanisme .


2. Posant enllaços des de cada revista per consultar els

sumaris en arxius pdf propis o en línia al servei Dialnet

de la Universitat de La Rioja.

Accés als sumaris de la revista Croquis a Dialnet (internet) .

3. Accedint a la revista en línia sempre que ha estat

possible.

La revista Travaux.

També durant aquest any i amb la política de digitalitzar

de manera continuada el fons fotogràfic, una empresa

especialitzada se n’ha fet càrrec dels negatius de pas

universal i de 6 × 6 cm que pertanyen als districtes d’Horta-

Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu.


Serveis

Servei d’Informació i atenció al públic

Molts professionals i becaris del Sector d’Urbanisme i

Infraestructures utilitzen la documentació tant impresa

com digital per dur a terme les seves tasques i també, les

instal·lacions i les eines al seu abast.

Tot i que la biblioteca és interna, també s’atenen usuaris/

usuàries externs(nes), ciutadans i ciutadanes, institucions,

estudiants estrangers i altres que vulguin consultar els seus

fons.

Aquest servei es realitza tant de forma directa, és a dir

presencialment, per telèfon i correu electrònic, com

electrònica amb els formularis des del web.

Usuaris i usuàries presencials i per telèfon o correu

A continuació es presenta una taula amb les dades de les

persones usuàries d’aquest servei.

Pers

onal

de

l’A

junt

amen

t de

Bar

celo

na

Beca

ris

i be

càri

es

Pers

ones

ex

tern

es

Cons

ulte

s

Tota

l m

ensu

al

Gener 219 138 12 525 369

Febrer 191 134 6 433 331

Març 105 103 5 272 213

Abril 167 158 15 473 340

Maig 179 162 7 483 348

Juny 168 111 12 397 291

Juliol/agost 122 210 18 457 350

Setembre 164 23 7 288 194

Octubre 248 36 26 420 310

Novembre 157 91 17 343 265

Desembre 109 41 15 214 165

Totals segons la tipologia dels usuaris i les usuàries

1.829 1.207 140 4.305

Nombre total 3.176


Usuaris i usuàries mensuals segons la tipologia (2008)

Tot seguit es mostren dues figures amb la distribució

mensual i el percentatge de les persones usuàries d’aquest

servei en funció de la seva tipologia.

Distribució per tipus de persona usuaria

Personesexternes

11 %

Becaris i becàries38 %

Ajuntament58 %

Usuaris mensuals segons la tipologia

300

250

200

150

100

50

0Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol/Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

Tècnics Becaris i becàries Persones externes


Usuaris i usuàries a la intranet

A la taula següent pot trobar-se informació referent a les

visites i als accessos a la intranet del servei.

Visites Accessos

Pàgina principal de la Biblioteca 549 670

Inici de la base de dades d’Imagurb 72 489

Manuals d’Imagurb 53 61

Servei de préstec

Aquest servei facilita el fons bibliogràfic i documental de la

Biblioteca, exceptuant-ne el Fons Històric Adolf Florensa

i el fons gràfic, per un temps que varia de 15 dies per als

becaris/becàries a 1 mes per als tècnics. Si cal, s’adapta

a les necessitats de cada usuari o usuària. També es

facilita el que es troba a les altres biblioteques que formen

part del catàleg corporatiu (de la Biblioteca General i les

biblioteques departamentals). Aquest servei també busca

i sol·licita préstec interbibliotecari a altres institucions

(universitats, biblioteques públiques, Col·legi d’Arquitectes

de Catalunya –COAC–, etc.) i, recíprocament, també deixa

el seu a aquestes mateixes institucions.

Evolució del préstec per mesos (2008)

A la taula següent pot trobar-se la distribució del préstec en

el servei al llarg de l’any 2008.

Préstec

MonografiesPublicació periòdica

CD Total per mes

Gener 53 51 0 104

Febrer 64 25 0 89

Març 39 24 0 63

Abril 54 58 1 113

Maig 32 52 0 84

Juny 77 34 1 112

Juliol/agost 44 30 0 74

Setembre 43 28 0 71

Octubre 57 18 2 77

Novembre 41 10 1 52

Desembre 20 23 0 43

Total per tipus 524 353 5

Total 882


Préstec segons el tipus de document (2008)

En aquesta figura es mostra el percentatge del préstec en

funció del tipus de document.

Distribució per tipus de document

CD1 %

Publicació periòdica40 %

Monografies59 %

Circulació de revistes

Aquest es un préstec especial de revistes de manera que,

quan n’arriba un nou exemplar, s’envia al seu lloc de treball

a les persones interessades a rebre’l. Utilitzen el servei 28

persones i 23 publicacions periòdiques hi circulen.

Fons bibliogràfics i documentals a la Biblioteca

d’Urbanisme

El fons de la Biblioteca està especialitzat en arquitectura,

enginyeria, desenvolupament urbanístic i restauració

i conservació. La informació es troba en diversitat de

suports, com llibres, publicacions periòdiques i dossiers

de planejament urbanístic, CD-Rom i DVD, i un ampli fons

gràfic i audiovisual.

Excepte el fons gràfic, que té una base de dades

específica, Imagurb, la resta forma part de la col·lecció

pròpia del Sector d’Urbanisme i Infraestructures dins del

catàleg corporatiu.

Fons bibliogràfic al catàleg corporatiu de l’Ajuntament

de Barcelona

El fons al catàleg col·lectiu conté 5.263 ítems actualment

i presenta 7.694 registres. Al llarg de l’any 2008 s’ha

catalogat un total de 203 nous materials, repartits de la

manera següent: 33 analítiques, 13 CD-Rom, 2 DVD, 134

monografies i 21 publicacions periòdiques.


Fons gràfic del Sector d’Urbanisme i Infraestructures

Imagurb

El formen fotografies en paper i en negatiu, diapositives

i fotografies digitals. La Biblioteca el conserva, digitalitza

i, posteriorment, difon amb la base de dades Imagurb,

accessible des de la intranet.

La base de dades Imagurb funciona com a repositori

d’imatges per a altres aplicacions informàtiques i serveis

que les necessitin. Aquest és el cas de l’Art Públic que

les capta directament des del repositori per al seu web

www.bcn.cat/artpublic i, tant l’Art Públic com el Catàleg

del Patrimoni Arquitectònic, també amb el programa de

manteniment.

En el cas de l’Art Públic s’ha col·laborat en l’edició del llibre

que es prepara Art Públic a Barcelona, tot proporcionant

a Imatge i Producció Editorial i a l’editorial Àmbit totes les

fotografies vinculades amb l’Art Públic.

Durant l’any 2008 s’han preparat 5.163 fotografies del

districte 7, 5.540 del districte 8 i 4.461 del districte 9, en

total 14.954 fotografies, per enviar a digitalitzar i al mateix

temps se n’ha fet una precatalogació. Queda pendent triar-

ne i completar-ne la catalogació abans de buidar-les a la

base de dades Imagurb.

Les fotografies digitalitzades es conserven en CD, DVD (222

unitats) i, actualment, en disc dur extern (1 disc).

Com aquest fons no es deixa en préstec, es proporcionen

les fotografies en format digital. En el cas de voler-ne una

que no s’hagi digitalitzat encara, es fa aquest procés amb

l’escàner de la Biblioteca.

Tot seguit es presenta en aquesta taula el material catalogat

a la base de dades Imagurb.

Barcelona general 1.814

Elements urbans 1.687

Edificis 4.132

Escultures i monuments 5.086

Plans i projectes 7.853

Total 20.572

Altres indicadors es mostren en aquesta taula.

Realització de reportatges en fotografia digital 39

Usuaris i usuàries presencials 125

Usuaris i usuàries a la intranet 372

Diferents tècnics que depenen de Gerència Adjunta

d’Urbanisme, Direcció Tècnica d’Urbanisme i

Infraestructures, Gabinet d’Estudis Urbanístics,

Departament d’Arquitectura i Projectes Urbans, Direcció


També s’han rebut consultes sobre documentació o

tractament dels fons fotogràfics des de Parcs i Jardins i

l’antiga Escola Taller del Parc del Laberint, la Biblioteca

del Museu d’Història i Foment Ciutat Vella, S.A. A la

taula següent es mostren les accions de formació i

assessorament dutes a terme al llarg de l’any 2008.

Formació i assessorament

Gener 6

Febrer 21

Març 3

Abril 25

Maig 21

Juny 9

Juliol/agost 12

Setembre 13

Octubre 30

Novembre 7

Desembre 3

Total 150

Servei de donacions

Aquest any s’han rebut diverses sol·licituds des de diferents

departaments per donar llibres i revistes duplicats a les

biblioteques i les escoles.

de Serveis de Participació i Comunicació, i Parcs i Jardins

han demanat fotografies des del Sector d’Urbanisme i

Infraestructures.

Des d’altres Sectors també se n’han demanat: Biblioteca

General, Comunicació Corporativa, 22@, Imatge i Producció

Editorial, com també estudiants espanyols i estrangers,

universitats, professionals diversos i editorials.

Formació d’usuaris i usuàries i assessorament

Amb la intenció de presentar la Biblioteca a les persones

que s’incorporen al Sector d’Urbanisme i Infraestructures,

s’organitzen unes sessions informatives i formatives en

les quals s’explica, per una banda, l’organització de la

Biblioteca, el fons i els serveis, i per l’altra, com utilitzar el

catàleg, les bases de dades, internet i la intranet.

Els continguts de cada sessió s’adapten a les necessitats

específiques de cada grup, es té en compte l’especialitat en

la qual treballen i si són tècnics o becaris.

Durant aquest any 2008 s’han programat 10 sessions amb

un nombre de 5-7 usuaris cadascuna. Al mateix temps, altres

persones han recorregut a la bibliotecària per resoldre dubtes

sobre com escanejar (tria de la resolució segons el document

i la utilització posterior), crear documents pdf, consultar

el catàleg, com fer servir els formularis de reserva de

documents, com renovar el préstec, cerques a internet, etc.


3

En el segon trimestre de l’any 2008 es cobreix la

Gerència Adjunta d’Urbanisme, amb la mateixa estructura

organitzativa ja existent, però amb la visió futura de

configurar-se, per una banda, com un òrgan més

transversal respecte a la pròpia Gerència i respecte a

l’estructura organitzativa municipal i, per l’altra, orientat a

l’assumpció de les funcions generals del Sector.

Amb la posada en marxa del projecte Barcelona 2.0,

la Gerència Adjunta centralitza el nou model de gestió,

mitjançant la implantació i el seguiment dels projectes clau

que impacten en ell. Entre aquests destaquen la gestió

per objectius, el pressupost per programes, el catàleg

de serveis i funcions i el pla de sistemes, projectes que

s’aniran desenvolupant durant l’any 2009. Per presentar

aquest projecte, es realitza una jornada, a la qual hi

participen, a més del propi Sector, les empreses i els

organismes autònoms adscrits funcionalment.

Així mateix, es comença a elaborar el mapa estratègic del

Sector, conjuntament amb la Gerència Municipal, el qual

servirà per crear el futur quadre de comandament.

Com a resultat d’aquesta transversalitat interna, es tramita

la creació de la Comissió Tècnica Oficina Diagonal, que

té com a objectiu l’estudi per desenvolupar el projecte de

remodelació de l’avinguda Diagonal en el tram comprès

entre les places de Francesc Macià i les Glòries Catalanes,

ubicada al propi Sector d’Urbanisme i Infraestructures.

També es tramita la Comissió d’Arquitectura i la renovació

de la composició del Consell Assessor d’Escultures.

Com a experiència pilot i amb la col·laboració de la

Gerència de Recursos Humans i Organització se signen

tres convenis amb la UPC (Universitat Politècnica de

Catalunya)-Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del

Vallès; la UPC-Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de

Maria del Mar Giménez-Salinas i Botella | Gerent Adjunta d’Urbanisme (abril de 2008-desembre de 2008)



Barcelona, i la Universitat Ramon Llull, Fundació Privada-

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura La Salle per a la

formalització de cinc contractes en pràctiques d’arquitectes

novells, que s’incorporen al Sector, en diferents direccions.

La col·laboració amb altres Administracions, empreses i

entitats passa per la redacció de convenis i subvencions,

entre els quals cal destacar la consideració, per part

de la Comissió de Govern, de mitjà propi i servei tècnic

de l’Ajuntament de Barcelona a la societat Barcelona

Regional, Agència Metropolitana de Desenvolupament

Urbanístic i d’Infraestructures, S.A., per tal d’efectuar per

part de l’Ajuntament de Barcelona els encàrrecs de gestió

en la mesura que tingui la consideració de mitjà propi,

restant exclosa de l’àmbit objectiu d’aplicació de la Llei de

Contractes del Sector Públic.

Quant a la millora sectorial, es col·labora amb la Direcció

de Llicències i Inspecció, adscrita a la Gerència de Serveis

Generals i Coordinació Territorial, en el nou model de

llicències i inspecció.

A final d’any es dóna pas al kick-off del projecte de

tramitació electrònic de llicències d’obres, impulsat des

de la Gerència Adjunta d’e-Administració i sistemes

d’informació, en el qual col·laboren la Gerència de

Serveis Generals i Coordinació Territorial amb la Direcció

de Llicències i Inspecció i la Gerència d’Urbanisme i

Infraestructures amb la Gerència Adjunta d’Urbanisme

i la Direcció d’Actuació Urbanística. A partir d’aquest

moment es creen diversos grups de treball i d’experts

multidisciplinaris que elaboraran el projecte durant l’any

2009.

Des de la Gerència Adjunta es fa un seguiment dels

projectes continguts dins el Programa d’Actuació Municipal

(PAM), conjuntament amb la Gerència del Sector, per

valorar el seu desenvolupament durant el primer any de la

legislatura.


Organigrama

Direcció de Serveis d’Actuació

Urbanística

Direcció de Serveis de Gestió

Urbanística










Projectes d’expropiacions

Projectes de reparcel·lacions

Cessions i obligacions urbanístiques




Arquitectònic

Secretaria Delegada i suport jurídico-

administratiu del Sector



El Departament d’Administració Econòmica del Sector

d’Urbanisme i Infraestructures és el responsable de la

tramitació dels expedients de contractació que s’inicien

en el transcurs de l’any per donar compliment als

objectius fixats per la Direcció del Sector mitjançant el seu

pressupost. És el departament encarregat de l’elaboració

dels pressupostos anuals en coordinació amb els directors

de les diferents dependències que configuren el Sector.

En el transcurs de l’any 2008 es va començar a treballar

en el pressupost per programes que quedarà implantat

definitivament en l’exercici de l’any 2010. A continuació es

detallen els pressupostos pel que fa a l’exercici 2008, com

ara el desglossament del capítol II i el nombre d’expedients

que s’han dut a terme segons la tipologia.

Pressupost 2008 definitiu

(en euros)Percentatge

executat

Capítol I 8.829.261,79 100,00

Capítol II 7.253.130,36 96,92

Capítol IV 33.755.653,52 99,11

Capítol VI 14.725.920,33 98,17

Capítol VII 2.725.240,00 100,00

Total 67.289.206,00 98,64

Capítol II

Despesa autoritzada dels principals conceptes de les partides del capítol II (2008)

Arrendament d’edificis 789.585,92

Projectes diversos 1.181.038,42

Manteniment del patrimoni 4.217.519,72

Despeses diverses del funcionament 1.061.106,94

2008

Menor 183

Negociat 25

Concurs obert 8

Concurs restringit -

Convenis 15

Total 231



Gestiona els recursos humans del Sector, el pla i els

programes de formació, analitza les necessitats i formula

iniciatives en matèria de selecció, promoció i provisió

de llocs de treball i processos de racionalització. També

formula propostes per a l’adopció d’acords en matèria de

gestió i administració de personal.

Formació 2008

Accions formatives 27

Nombre d’assistents 50

Cost de les accions (en euros) 16.947,35

Convenis

Universitat Politècnica de Catalunya 12

Universitat La Salle 3

IDEC - Màster en Dret Públic 5

Total 20

IDEC, Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya.

Personal del Sector d’Urbanisme i Infraestructures i col·laboradors (31-12-2008)

Aguado Martínez, M.ª LuisaAleu Vila, NeusAlfaro Manzanares, LuisAltamirano Delgado, Juan C.Aluja Uya, ElisabethÁlvarez Bezana, BernardinaAmorós Bosch, NatàliaArgelés Toló, JosefinaArnau Fernández, InocenciAsensi Jiménez, Juan MaríaAugè Cuyàs, JordiAznar Rueda, MaiteAzpiroz Ladrero, PilarBadal Valls, MiquelBalagué Timoneda,JosepBarbal Sabarich, ImmaBaró Puigvert, JosepBatlle Pàmies, José M.Bea Narciso, JosepaBenito Rello, AlbertBermejo Rebollo, M.ª DoloresBernabeu Fernández, ManuelBlanco Gómez, VíctorBonnet Ausín, ElenaBorràs Binimelis, MicaelaCalmell Ibáñez, AliciaCalvet Simón, JoséCampanero Sala, M.ª del Mar Canelles Seix, M.ª IsabelCanet Emeterio, LourdesCarbó Duarte, CarmeCarol Sallaré, Marta

Carreras de Nadal, PereCasamor Maldonado, CarlosCasas Alcubilla, Isabel Casas Fernández, José E.Castañer González, SoniaChico Martorell, CarlosClos Costa, OriolCobos Lucas, SoniaCodina Fontova, Rosa M.ªCorominas Rovira, IgnacioCosta Amat, AlbertCosta Iranzo, F. XavierCreus Lacasa, AdolfDíaz Capón, LauraDíaz Gibert, José M.ªDiéguez Ponte, José Luis Domingo Queralt, LluísDoz Iglesias, Manolo Duch Simó, JaumeEscala Estruch, MarEspañol Espada, CarlosEspañol Palau, JosepEspinosa Rioja, M.ª CarmenEspuelas Martínez, ImmaFábregas Campeny, Ana Falcón Cupeiro, MaríaFalgueras Ymbert, LidiaFayós Molet, RicardFernández Barrios, Juan M. Fernández Prat, ArmandFernández-Armesto Sánchez, MargaritaFerrer González, MercedesFitó Hermida, CarolinaFont Ribas, JoaquimFuente Fuente, Carlos

Fuertes Sevilla, JustinaGabas Chesa, MontserratGabas Gonzalo, MartaGallèn Díaz, AureaGarcía Giral, RafaelGarcía López, NúriaGarcía Sanjuan, Miquel Garrido Salmerón, SilviaGasen Sabanés, MarioGiménez Gómez, OlgaGiménez-Salinas Botella, M.ª del MarGómez Casals, CristinaGómez Martínez, MariGonzález Gou, J. AntonioGrandas Sagarra, M.ª CarmenGri Espinagosa, JosepGuitart Durán, CamiloHernández Benito, MíriamHernández Crisol, MaribelHerrero Muñoz, NoemíHosta Calderer, CarmeIbáñez Monzón, DavidIglesias Acero, FernandoJulià Capdevila, Josep M.ªLambies Ortín, EnricLarracoechea Arteagabeitia, XavierLavín Forcada, SerafinaLerma Carravilla, RaquelLlauradó Grau, Josep M.ªLópez López, SandraLozano Fernández de Pinedo, HelioLozano Gil, SilviaManresa Oto, FerranMarsal Monge, M.ª TeresaMartín Fernández, IsidoroMartorell Ceballos, Esperanza

Martorell Martínez, CarmeMas Montagut, ClaudioMasana Padrós, JudithMassaguer de Nin, AnnaMassaguer Meléndez, RamonMassissimo Sánchez de Boado, XavierMateo Bretos, LourdesMayench Jordana, Rosa Meléndez Plumed, Isabel Mendoza Vilaseca, MontserratMiquel Amengual, AriadnaMir Solé, FrancescMorao Iglesias, M.ª LuisaMoreno de Castro, XavierMoya Magrià, Joan Muniesa Marco, ElenaMuñoz Ibáñez, FranciscoMussons Angaril, LaiaNúñez Abuín, ElenaOcaña Guimerà, ElisabethOliva Solé, AntonioOmar Nieto, AminaPagès Carol, M.ª EulàliaPagès Massó, Josep Palacio Forès, MontserratParadell Sabanés, LauraPaton Morales, XavierPayà Llinás, Ana M.ªPeix Orobitg, XavierPera Jubany, Francisco Perelló Riera, MartaPérez Buendía, MarisaPérez Esteban, MilaPérez Hernández, M.ª CarmenPigrau Santeugini, FrancescPlanells Tur, Antoni

Polo Sangüesa, CristinaPrange, Andrea J.Prol Cabido, FranciscoQuetglas Saborit, EsterRagués Muñarch, FrancescRedó Verdaguer, EvaReventós Porcar, Josep R.Ribas Seix, AnnaRíos Pedreño, JuliánRocosa Vila, JuanRodal López, HéctorRodríguez Barraquer, Ana M.ªRogent Albiol, JordiRoig Roman, M.ª PilarRoldán González, Juan J.Rovira Hortal, ÓscarRuiz Rovira, FrancescSabi Rojas, NeusSabrià Benito, AnnaSagalés Otero, MontserratSagarra Estany, Teresa M.ªSala Safont, Josep Salamanca Alcaraz, EnriqueSalamero Badell, M.ª ÀngelsSaló Gómez, PilarSangüesa Zorrilla, José L. Santamaría Guilera, JordiSerrataco Ganga, Nídia Sierra Valle, ElenaSolana López, FranciscoSunyer Martín, MercedesTajadura Martínez, José A.Tapias Banchs, JordiTarradellas Cardona, JaumeTorres Juan, TeresaUdina Armengol, Sara

Vagace Núñez, AntonioValdés López, ManuelVallverdú Millán, MaiteVentura Cabús, CarlesVovelle Casas, DianaWittman Roquer, Núria Xiques Morales, Magali

Estudiants d’arquitectura i enginyeria (31-12-2008)

Alonso Boré, MónicaBalart Carol, MarcelBeltrán Oliver, CristinaBroncano López, ÓscarCamprubí Robinad, OriolCarles Bové, MaríaCaus Vilaseca, NúriaChaler Bentanachs, MireiaGonzález López, Noemí M.Guasch Creus, DavidJòdar Cabrera, SergiMarigó Colàs, FrancescMarín Antolín, EvaMehic, GoricaMusinovic, KanitaPérez Lado, RocíoPou Puertas, SóniaPrieto Vidal, SilviaRodríguez López, RubénRomán Becerra, NèliaSabrià Mató, MaríaSegalés Pérez, JordiTusell Prats, Andreu


Plantilla al mes de desembre de 2008. Totals per direccions, departaments i categories professionals

Categories

Gerè

ncia

Dire

cció

Tèc

nica

Dire

cció

d’

Infra

estru

ctur

es

Direcció Jurídica

Gerència Adjunta

Dire

cció

de

Ge

stió

Urb

anís

tica

Dire

cció

de

Pa

rtici

paci

ó

i Com

unic

ació

Actuació Urbanística Direcció d’Urbanisme

Tota

l

Dire

cció

Info

rmac

ió

Urba

níst

ica

Gere

nt a

djun

t

Adm

inis

tratiu

s

Pers

onal

Dire

cció

Edifi

caci

ó

Llic

ènci

es

Dire

cció

Dire

cció

del

Pl

a

Gabi

net

Depa

rtam

ent

d’Ar

quite

ctur

a i P

roje

ctes

Subtotal (personal directiu) 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 11

Arquitectes 3 1 4 4 4 12 2 11 41

Enginyers de camins 1 1 2

Enginyers industrials 1 4 2 7

Advocats 1 4 1 1 1 3 4 1 16

Economistes 1 1 1 3

Tècnics superiors (altres categories) 1 1 1 1 4

Subtotal (tècnics superiors) 4 2 5 2 1 2 7 1 10 4 5 13 2 15 73

Arquitectes tècnics 1 6 2 3 1 5 18

Enginyers tècnics 1 5 1 7

Tècnics mitjans (altres categories) 1 1

Tècnics auxiliars d’arquitectura 6 1 1 1 9

Subtotal (tècnics mitjans i auxiliars) 2 12 1 2 3 5 2 1 7 35

Administratius amb responsabilitat 1 1 4 2 3 1 2 14

Secretàries A 1 1 1 1 2 1 1 1 9

Secretàries B 1 1 1 1 1 5

Administratius 2 1 1 1 1 2 2 2 3 1 2 2 20

Operaris i subalterns 1 1 2

Subtotal (administratius i altres) 1 4 2 2 6 5 5 2 3 4 4 4 1 1 2 1 3 50

Total 2 9 7 8 20 7 8 2 13 6 15 11 11 2 18 5 25 169

En aquest llistat no està inclosa la Delegació d’Habitatge.


Secretaria Delegada i suport

jurídico-administratiu del Sector

Les seves funcions són les següents:

• Donar suport jurídico-administratiu als òrgans

directius i operatius del Sector i exercir les funcions

pròpies de secretaria comprensives de la fe pública

i l’assessorament legal preceptiu per delegació del

secretari general de la Corporació, d’acord amb les

normes legals i reglamentàries aplicables en cada cas,

i amb la finalitat de garantir la legalitat de l’actuació

del Sector en tots els seus aspectes i les seves

manifestacions.

• Instrucció, tramitació i seguiment dels expedients

relatius als projectes d’urbanització tant d’iniciativa

municipal com d’iniciativa privada, fins a la seva

aprovació definitiva.

• Preparació i revisió de la documentació relativa als

òrgans de govern municipal per al regidor o la regidora

i per al gerent del Sector, per a l’aprovació dels

projectes d’urbanització i dels instruments urbanístics

(planejament i gestió), tant del propi Sector com de les

societats que en depenen (22@bcn,S.A., BSM, BIMSA,

Bagursa, Agència de promoció del Carmel i entorns, sa.),

com també d’alguns districtes i societats municipals,

com ProEixample, S.A., Focivesa (Foment Ciutat Vella,

S.A.) i Regesa.

• Exercir les funcions pròpies de secretaria esmentades

en el primer punt en relació amb els expedients de

responsabilitat patrimonial de l’Administració, tant del

Sector com de les societats que en depenen

(22@bcn, S.A., BSM, BIMSA i Bagursa), els districtes

i altres societats municipals (Agència de promoció

del Carmel i entorns sa., ProNouBarris, Focivesa,

ProEixample, S.A., etc.).


Nombre de documents signats per la Secretaria Delegada. Període: gener-desembre de 2008

Comp

ulses

Anuncis

“Con

voca

tòrie

s”

Resolucions Notificacions

“Con

tracte

s”

“Responsabilitat patrimonial”

Mes

Plans

Llicè

ncies

Gesti

ó urb

aníst

ica

22@

bcn,

S.A.

BIMS

A

Plans

Llicències

Admi

nistra

ció

Gesti

ó urb

aníst

ica

BIMS

A

22@

bcn,

S.A.

Plans

Gesti

ó urb

aníst

ica

22@

bcn,

S.A.

Admi

nistra

ció

Llicè

ncies

BIMS

A

22@

bcn,

S.A.

BIMS

A

Obre

s

Activ

itats

Comp

atibi

litat

ur

banís

tica

223 90 65 50 55 0 27 30 37 38 42 39 30 0 27 327 711 31 19 57 10 Gener

174 50 65 60 55 0 18 30 17 40 33 30 15 0 24 89 218 27 23 19 10 Febrer

177 50 70 65 95 27 21 33 57 34 57 15 0 0 245 383 39 34 81 12 Març

174 50 65 60 55 0 18 30 17 40 33 33 12 0 24 89 166 27 23 23 0 10 Abril

541 80 55 80 45 0 18 88 15 60 64 42 27 0 12 141 177 36 23 43 0 12 Maig

204 50 40 70 43 0 25 16 34 27 89 41 21 0 18 88 152 27 32 301 0 14 Juny

209 15 48 70 60 0 27 21 33 57 56 37 33 0 18 250 269 40 34 105 0 2 Juliol

Agost

204 20 30 67 35 0 16 16 40 35 27 26 15 0 12 56 122 24 32 77 13 14 Setembre

220 78 47 48 8 0 0 60 11 24 38 31 39 0 51 73 105 107 15 97 35 12 6 Octubre

204 41 28 42 10 35 0 48 39 37 37 77 68 62 40 80 234 13 37 58 34 0 30 Novembre

170 14 9 14 6 8 22 24 4 43 39 24 39 9 24 90 133 11 40 74 59 14 30 Desembre

2.500 538 522 626 467 198 384 280 458 492 437 314 250 1.528 2.670 382 312 935 110 6 60 Suma

227,27 48,91 47,45 56,91 42,45 18,00 34,91 25,45 41,64 44,73 39,73 28,55 22,73 138,91 242,73 34,73 28,36 85,00 10,00 6,00 30,00 Mitjana

2.500 2.153 198 2.615 5.827 110 66,00 Total

227,27 195,73 18,00 237,73 529,73 10 36,00 Mitjana

13.469 Suma total

1.254,50Suma de la mitjana



Dóna suport i col·labora, juntament amb el responsable

client de l’IMI (Institut Municipal d’Informàtica), en els nous

processos d’actualització de la informàtica del Sector.

També gestiona les incidències que puguin tenir els usuaris

i les usuàries, i fa el seguiment i el control de les empreses

de manteniment respecte a les infraestructures de la xarxa

informàtica i de telefonia.

Du a terme la gestió de compres de material informàtic i de

telefonia del Sector.

Durant l’any 2008 i en col·laboració amb l’IMI, destaca la

inversió per a la millora dels equips informàtics, com també

la creació de la nova oficina del projecte de l’avinguda

Diagonal.

A continuació es descriuen les inversions fetes aquest any.

• S’han mantingut les aplicacions següents:

- Certificats urbanístics.

- Gestió de les contractes de conservació dels

monuments.

- Web d’Art Públic.

- Catpatri (Catàleg del Patrimoni Arquitectònic).

- OROM (ordenança reguladora d’obres menors).

- Adaptació de l’aplicació Person (Urbanisme).

- Gestió integral del planejament.

- Aplicacions d’Urbanisme referents al sistema

d’informació urbanística.

• S’han posat en marxa aquests projectes nous:

- Suport tècnic per al nou web d’infraestructures.

- Certificats i informes urbanístics.

- Gestió de les contractes de conservació dels

monuments.

- Publicació del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i

millores a l’aplicació.

- Ampliació de les funcionalitats i la migració de dades

de l’aplicació de gestió integral del planejament.

- Automatització de la publicació en el web dels

instruments de planejament.

• La inversió en material informàtic ha estat la següent:

- 2 Plotters a color.

- 2 Impressores de tipus làser a color A-3.

- 2 Estacions de treball.

- 30 Ordinadors personals.

- 79Monitorsde24”.


La creació d’aquesta Direcció està emmarcada per

la voluntat que s’expressa en les línies estratègiques

municipals d’impulsar una nova forma de relació amb els

ciutadans i les ciutadanes, des de l’àmbit de l’urbanisme

municipal, fent especial incidència en els aspectes

que tenen a veure amb la informació, la divulgació i la

participació.

El Sector d’Urbanisme i Infraestructures integra el conjunt

dels operadors municipals i, per tant, dels processos de

desenvolupament de totes les actuacions urbanístiques

a la ciutat. La coordinació transversal dels diferents

responsables de les empreses i del Sector ha permès

de gestionar de forma eficaç els recursos compartits

i de racionalitzar l’organització de la comunicació i la

participació en les actuacions urbanístiques.

Pel que fa als aspectes específics sobre la comunicació

i la informació, en aquest període s’ha posat especial

èmfasi en el desenvolupament dels programes dedicats

a la unificació de la imatge corporativa; el disseny de

les campanyes divulgatives; les activitats pedagògiques

destinades a millorar la formació en els temes urbanístics

dels ciutadans i les ciutadanes en general i, especialment,

dels responsables i els representants veïnals; la recopilació,

el manteniment, la indexació i la nova creació de materials

divulgatius; el disseny i la producció dels elements

expositius; l’actualització i el manteniment dels indicadors

d’activitat del Sector, i l’organització dels actes públics de

presentació dels projectes i les obres.

Pel que fa a l’actuació en matèria de participació ciutadana,

atès el canvi d’orientació efectuat, en aquest àmbit la

innovació ha estat més evident.

Xavier Paton i Morales | Director de Participació i Comunicació


4


Els mecanismes que ja s’estaven aplicant: plenaris,

consells ciutadans, audiències públiques, comissions de

seguiment, etc., a més dels recollits en la mateixa Llei

d’urbanisme, l’abast i la complexitat de molts projectes

que afectaven més d’un territori requerien la implementació

d’unes estratègies específiques i innovadores de mediació,

associades amb la tramitació d’instruments urbanístics

d’abast de ciutat, que milloressin l’eficàcia participativa

i la informació al ciutadà.

L’Ajuntament, amb les competències que li atorga la

Carta Municipal de Barcelona, va crear un seguit de

normatives, que fan possible obrir els canals formals

de comunicació i informació. Calia aprofitar aquestes

potencialitats per tal de desenvolupar-les i integrar-les

en la tramitació dels projectes urbanístics. L’experiència

del Sector en les relacions amb els interlocutors veïnals

per al desenvolupament dels projectes, com ara amb

la informació de base i la capacitat de lideratge sobre

la transformació de la ciutat, ha estat cabdal per trobar

finalment els mecanismes i els processos adequats per

vertebrar un espai de debat i comunicació consensuat.

S’han atès mensualment més de 290 peticions,

suggeriments o queixes, s’han establert els contactes

interns amb la resta de la institució per tal de coordinar

l’assistència i l’atenció al públic als actes i les exposicions,

i també s’ha elaborat tota la documentació gràfica

necessària per a la presentació als òrgans de participació i

de govern municipals.

La Direcció s’organitza en tres camps d’actuació:

comunicació, participació i qualitat.


Organigrama







Des de la Direcció de Participació s’ha impulsat un nou

model de relacions fonamentat en la integració dels

mecanismes habituals de la participació ciutadana, un

cop adaptats també els calendaris i els processos a les

tramitacions i a les lleis i les normatives urbanístiques.

La participació ciutadana en els processos d’urbanisme

significa:

• Conèixeridotaralaciutadaniadelainformació

necessària sobre els processos que es volen

desenvolupar participativament.

• Recollirlespropostesquecomportinl’augmentqualitatiu

del benestar dels veïns i les veïnes i la millora del seu

entorn.

• Debatre,dintred’unmarcderespecteiconsideració,els

diferents plantejaments i idees, en què prevalgui sempre

el diàleg com a mitjà i l’entesa com a objectiu.

• Consensuarlesdecisionsqueelsmembreselectesdel

consistori prenguin sobre el desenvolupament urbanístic

de la ciutat.

Durant l’any 2008 s’han dut a terme les actuacions

següents:

• Pla d’usos de la muntanya de Montjuïc. Entre els mesos

de maig i novembre s’han realitzat les diferents reunions

que han conformat el procés participatiu. En concret

s’ha fet una sessió de presentació, nou sessions dels

diversos grups de treball i una sessió de retorn del

procés. Els grups de treball constituïts han estat els

següents: cultura, educació, barris, esports, medi

ambient i parc central. Grans operadors i entitats s’han

incorporat al procés.

• Projecte de Modificació del Pla General Metropolità

Glòries. S’han continuat portant a terme les reunions

dels grups de treball de mobilitat, urbanisme, seguiment

d’inversions i equipaments, com ara les reunions de la

comissió de seguiment amb els tècnics municipals, els

representants veïnals i els assessors externs.

• Tren d’alta velocitat. S’han continuat fent les sessions

dels diversos òrgans de participació creats per al

seguiment del projecte de l’arribada del TAV (tren

d’alta velocitat) a la ciutat de Barcelona: comissió

de seguiment de la ciutat, informada per les tres

Administracions vinculades al projecte i la FAVB


(Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de

Barcelona) i les comissions de seguiment –La Torrassa-

Sants, Sants-La Sagrera, La Sagrera-Nus de la Trinitat,

Nus de la Trinitat-Montcada–. Així mateix, s’ha reunit la

comissió de la Torre del Fang integrada en la comissió

de seguiment del tram Sants-La Sagrera i els grups de

treball de la comissió de seguiment de La Sagrera-Nus

de la Trinitat.

S’ha reunit la comissió per al seguiment del projecte de

transformació de l’àmbit de Sant Andreu-La Sagrera per

l’arribada de l’AVE (Alta Velocitat Espanyola) a la ciutat

de Barcelona i s’han fet sessions amb els representats

veïnals i les entitats.

S’ha creat la comissió per al seguiment del projecte de

la Torre del Fang.

• Tres Turons. S’han dut a terme algunes sessions

informatives amb els representats veïnals.

El resum de les sessions dels diversos processos de l’any

es mostra al quadre següent.

Processos participatius 2008 Sessions

Barri de La Satàlia 1

MPGM Barri del Coll 2

Can Batlló 4

Casernes de Sant Andreu 2

Mitre-Travessera 2

Pla d’usos de la muntanya de Montjuïc 11

ARE Vallbona 7

Canòdrom 2

Caserna de Navas 2

Degà Bahí 1

MPGM Fabra i Coats 4

Glòries 21

MPGM Prim 1

TAV 33

MPGM Terrenys de la presó de la Trinitat Vella 2

ARE, àrea residencial estratègica; MPGM, Modificació del Pla General Metropolità; TAV, tren d’alta velocitat.



Neix amb la voluntat d’apropar a la ciutadania el

conjunt d’actuacions que, des del Sector d’Urbanisme i

Infraestructures, s’implementaven a la ciutat de la forma

més didàctica i entenedora possible. Alhora, una altra de

les prioritats ha estat garantir, en la mesura del possible,

que l’execució d’aquestes actuacions tingués la menor

incidència possible en la vida quotidiana dels ciutadans i

les ciutadanes i que aquests(es) estiguessin puntualment i

perfectament informats.

A l’abril es va organitzar una jornada de treball d’Urbanisme

i s’hi va invitar a participar a la resta de l’Ajuntament. S’hi

van explicar els diferents projectes iniciats a la ciutat,

coordinats pel Sector d’Urbanisme i Infraestructures, amb

la col·laboració de les diferents empreses municipals, com

ara BIMSA, IMU (Institut Municipal d’Urbanisme)-Bagursa,

ProEixample, S.A., ProNouBarris, Foment de Ciutat Vella,

S.A., etc.

Al desembre va fer-se una reunió amb el gerent municipal

per treballar sobre la nova situació a l’Ajuntament i

començar a donar a conèixer el projecte Barcelona 2.0. Es

van fer taules de treball per tal d’expressar la nostra opinió

sobre el nou projecte de gestió.

Les sales d’exposicions pròpies o depenents del Sector

han estat objecte de conservació i manteniment, tant de les

seves instal·lacions com dels seus continguts expositius.

En aquests moments, a l’edifici Fòrum hi ha l’exposició

Ciutat. Barcelona Projecta.

A la sala Barcelona, utilitzada com a sala de conferències,

se li ha donat un important impuls per explicar als diferents

grups canalitzats, tant per Relacions Internacionals de

l’Ajuntament de Barcelona com per part del Col·legi

d’Arquitectes, el procés de transformació de la ciutat des

dels seus inicis, com a Barcino, fins als projectes de futur

fins a l’any 2012.

A més, amb la Modificació del Pla General Metropolità

del barri del Coll del Portell, es va preparar una exposició

per informar, bàsicament als ciutadans i les ciutadanes

afectats(des), del canvi de qualificació urbanística.

També s’ha concursat en el projecte de remodelació

del web del Sector amb l’objectiu d’actualitzar-lo

tecnològicament i oferir-ne un millor servei als professionals

i a la ciutadania. S’ha treballat en el nou disseny del web, la

redefinició dels continguts i la coordinació amb els serveis

que ofereix la plataforma tecnològica municipal perquè

estigui operatiu l’any 2009.


A l’apartat d’informació i qualitat de les actuacions

urbanístiques, s’ha continuat amb la política de control de

les obres que es porten a terme en aquesta ciutat i s’ha

procurat minimitzar al màxim possible la seva afectació

als ciutadans i les ciutadanes, mitjançant el control in situ

de totes les actuacions que passen pel Comitè d’Obres

i Circulació, a través del qual es vehiculen els informes

sobre l’estat de cadascuna de les obres i es consideren les

actuacions en matèria d’informació al ciutadà.


Des de la Direcció de Serveis de Participació i Comunicació

també s’assumeixen els projectes de qualitat del Sector.

Com a projectes de qualitat, hom entén tots aquells

programes que permeten dur a terme el seguiment i la

valoració dels índexs de consecució dels objectius que

es marquen en els programes d’actuació municipals

per al Sector d’Urbanisme i Infraestructures i que són

competència d’aquest.

Aquest any, amb l’implantació del projecte Barcelona 2.0

ha calgut treballar en la definició, dins el mapa estratègic

del Sector, dels indicadors corresponents als objectius

estratègics i operatius de l’urbanisme municipal.

Dins el procés d’elaboració d’una base de dades que

integra les magnituds del planejament, la gestió i la

tramitació urbanístics, al llarg de l’any 2008 s’ha realitzat el

procés d’implantació del nou aplicatiu de gestió integral del

Sector com a procés que requereix un període inicial per tal

d’anar ajustant el programa a les necessitats del dia a dia.

Un altre conjunt de tasques que s’han dut a terme durant

l’any 2008 ha estat la sistematització de la difusió i la

circulació interna de la informació del Sector: indicadors

periòdics anuals per a la intranet municipal, memòries

generals de l’Ajuntament, anuaris estadístics, indicadors


d’avaluació d’activitat del Sector i altres publicacions

municipals. Amb una periodicitat mensual s’han elaborat

els informes que es remeten a la gerència central com a

recull d’indicadors de planejament, gestió i llicències. De

la mateixa manera, s’ha preparat el recull de les magnituds

trimestrals del Sector per tal d’establir el quadre de

comandament d’Urbanisme.

Dins aquest any s’ha realitzat la coordinació, el disseny i la

producció de la Memòria de la gestió de l’any 2007, com

a recull de dades del Sector pel que fa a relacions de les

tasques i les funcions i, alhora, un compendi de les dades i

les magnituds, com també les sèries d’indicadors que han

anat conformant la col·lecció d’urbanisme.

I finalment cal fer esment del fet que es du a terme

l’elaboració i el seguiment del pressupost i la gestió

administrativa dels expedients de tota la Direcció de

Serveis de Participació i Comunicació.


Gestió del programa Iris 2008

Canals d’entrada de la fitxa

Nombre de fitxesPercentatge respecte al total

dels canals d’entradaPercentatge respecte

al període anterior Percentage respecte

al total dels districtes

Telefònic 981 50,62 52,91 100

Internet 815 42,05 64,73 100

Altres sectors 59 3,04 491,67 100

Serveis urbans i medi ambient 38 1,96 102,70 100

Districtes 21 1,08 15,91 100

Seguretat i mobilitat 21 1,08 175,00 100

Intranet 3 0,15 33,33 100

Total 1.938 100,00 58,46 100

Canals de resposta de la fitxa

Nombre de fitxesPercentatge respecte al total dels canals

de resposta

Percentatge de la variació respecte al

període anterior

Percentage respecte al total dels districtes

Sol·liciten resposta 1.686 87,00 -42,57 100

No sol·liciten resposta 245 12,64 -34,84 100

Resposta immediata 7 0,36 133,33 100

Total 1.938 100,00 -41,54 100

El nombre de fitxes indica les fitxes que han entrat en el període seleccionat.

Distribució de les respostes

60

50

40

30

20

10

0Cap

12,64 %

Immediata

0,36 %

Correu postal

28,48 %

Correu electrònic

56,04 %

SMS

0,77 %

Telefònica

1,70 %

Distribució de canals d’entrada

60

50

40

30

20

10

0Telefònic Internet Altres

sectorsServeis urbans i medi ambient

Districtes Seguretat i mobilitat

Intranet

Evolució del nombre d’entrades

260

240

220

200

180

160

140

120

100

80

Gene

rFe

brer

Març

Abril

Maig

Juny

Julio

lAg

ost

Setem

bre

Octu

bre

Nove

mbre

Dese

mbre


Sens dubte, l’aspecte més remarcable de l’any 2008 ha

estat la important reducció del nombre de sol·licituds de

llicències d’obres majors (el 24 %) respecte a l’any 2007.

Aquesta disminució ha estat especialment important pel

que fa a les obres de nova planta (amb una reducció del

40 %). Malgrat això, la superfície construïda concedida ha

estat significativament igual a la de l’any anterior gràcies

a les grans operacions, fonamentalment d’oficines del

districte 22@, i als edificis d’equipaments.

Cal destacar, de la mateixa manera, que el 36 % de les

llicències concedides per a nous habitatges ho ha estat amb

algun règim de protecció, amb un total de 1.143 habitatges.

S’ha continuat, de forma satisfactòria, la relació amb els

col·legis professionals mitjançant les dues taules de treball

que s’han constituït, les quals s’han reunit bimensualment.

En el marc del projecte Barcelona 2.0, la Direcció s’ha

implicat en diferents grups de treball (nou aplicatiu

informàtic de llicències d’obres i e-expedients segons la

nova ordenança de tramitació de les llicències d’obres).

De la mateixa manera, la Direcció ha format part del grup

de treball per a la redacció del protocol de tramitació dels

projectes d’obres ordinàries d’edificació i activitat quan el

sol·licitant és una societat municipal.

S’ha continuat la tasca de referent tècnic de llicències

d’obres i activitats mitjançant la resolució de consultes,

tant verbals com escrites, la redacció de circulars

interpretatives, la preparació d’expedients per a la ponència

ambiental, etc.

Durant l’any 2008 s’ha signat un conveni de col·laboració

amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per tal de

realitzar una prova pilot durant l’any 2009 del visat

d’idoneïtat tècnica, que ha de permetre garantir una millor

redacció i estructuració de la informació dels projectes

tècnics, com també la supervisió per part del Col·legi del

compliment de determinades normatives tècniques.

Miquel García i Sanjuan | Director de Serveis d’Actuació Urbanística


5


Organigrama




Departament de Llicències

d’Activitat

Projecte de Revisió del Catàleg

del Patrimoni Arquitectònic



El Departament d’Edificació té com a funció principal

la tramitació de totes les llicències d’obres superiors a

2.500 m2 de sostre, aquelles que sol·liciten els estaments

públics, les que estan catalogades com a categories A o

B del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i aquelles que

incideixen i abasten el conjunt de la ciutat, a la vegada que

dóna suport i actua de referent als districtes.

En la tramitació i el seguiment de les obres majors durant

l’any 2008, la tendència a la baixa de les promocions

privades com a conseqüència de la crisi en el sector de

la construcció s’ha fet manifesta. Les sol·licituds durant

l’any 2008 s’han reduït globalment el 24 %. Concretament,

les sol·licituds de nova planta s’han reduït el 40 %; les

de reforma, el 22 %, i tant sols han augmentat el 5 % les

sol·licituds d’ampliació.

Això no obstant, el sostre total concedit s’ha incrementat el

6 % respecte a l’any anterior gràcies a les grans operacions

en el districte 22@ per a oficines i a un augment important

dels equipaments.

De la mateixa manera, s’han incrementat notablement els

expedients corresponents als certificats d’innecessarietat,

legalitat, llicències de parcel·lació i divisió horitzontal, i

durant l’any se n’han tramitat 452 en total. Respecte als

projectes promoguts per la pròpia Administració, s’han

emès 12 informes de conformitat tècnica.

El procés continuat de tramitació de llicències molt sovint

posa en evidència les contradiccions i les inadequacions

tant de la pròpia normativa com d’aquesta amb les noves

tendències. Aquestes són conseqüència dels canvis

socioculturals o tecnològics dels últims anys i afecten

directament el procés d’anàlisi dels projectes i obliguen

a l’adopció de criteris interpretatius o, en darrer terme, a

la modificació de la pròpia normativa. Forma part de les

funcions del Departament intentar apropar la normativa a la

situació actual o aclarir la seva redacció.

Amb aquesta intenció s’ha procedit a la redacció de dues

circulars informatives que facilitin l’homogeneïtzació

dels criteris interpretatius als districtes i el coneixement

d’aquests als arquitectes col·legiats, mitjançant la taula de

seguiment amb el Col·legi d’Arquitectes, que es reuneix

periòdicament cada 2 mesos. Una d’elles tracta de la

determinació de l’alçada reguladora màxima al tipus

d’ordenació de l’edificació segons els alineaments del vial


quan no coincideixen l’ample oficial i l’ample físic en cas

d’eixamplament del vial. L’altra tracta de la interpretació

dels articles 320, 327 i 328 de les normes urbanístiques pel

que fa referència a les condicions de la façana mínima i als

usos admissibles en les parcel·les en ordenació segons els

alineaments del vial que no assoleixen la façana mínima.

També dins el marc de la taula de treball amb el COAC

(Col·legi d’Arquitectes de Catalunya), s’ha elaborat un

quadre resum de la normativa sectorial d’aplicació en

llicències d’obres i s’ha col·laborat en la realització dels

documents annexos al futur conveni entre l’Ajuntament i

el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya que determinen la

documentació mínima dels projectes bàsics per tal de fer

efectiu el visat amb certificat de idoneïtat tècnica.

Així mateix, en sintonia amb els objectius del Sector,

es té especial cura en el fet de vetllar per la qualitat

arquitectònica dels projectes d’iniciativa privada i en la

seva incidència en el conjunt de la ciutat i, sobretot, si es

considera que la mitjana de sostre que correspon a cada

un dels projectes de nova planta tramitats pel Departament

resulta ser de 9.000 m2. Quan es considera oportú, es

proposa que siguin valorats per la Comissió d’Arquitectura.



Aquest Departament tramita i informa de les sol·licituds

de llicències que siguin ambientals o d’obertura de les

activitats sensibles, dels establiments rellevants per la

seva transcendència ciutadana o pel seu risc excepcional,

o d’aquelles que pertanyen a les Administracions o als

operadors que actuen a tota la ciutat (aquest és el cas de

les antenes de telefonia mòbil, de les centrals i no des de

telefonia fixa, de les instal·lacions de les companyies de

serveis, etc.), com també els certificats de compatibilitat

urbanística de les activitats incloses als Annexos I i II.

També participa en l’informe dels aspectes relatius a les

activitats i les instal·lacions que estiguin previstes als

projectes de les sol·licituds de llicència d’obres, que es

tramiten al Departament d’Edificació del Sector.

S’han continuat tramitant els expedients que es van

iniciar com a conseqüència del procediment extraordinari

d’adequació administrativa de les activitats existents

l’any 1999. Aquest procediment havia d’acabar el 31 de

desembre de 2007 per a les activitats compreses a l’Annex

II.2; malgrat aquesta previsió, el procediment encara resta

obert per a aquells expedients que van ser iniciats dintre

del termini i no havien iniciat el tràmit municipal (estaven

en algun procés extern previ, en alguna Unitat Tècnica

de Verificació Ambiental) o per a aquells que han volgut

acollir-se a la pròrroga indefinida, aprovada amb la Llei de

Pressupostos de la Generalitat. S’ha de posar de manifest

que els expedients de l’Annex II.2 presentats durant

l’any 2008 representen el 29 % del total del procediment

d’adequació de l’esmentat Annex.

Aquest Departament és membre actiu de la Ponència

Ambiental Municipal (òrgan col·legiat de reflexió i

coordinació reglat, integrat per representants d’Urbanisme,

SPEIS [Serveis de Prevenció i Extinció d’Incendis i

Salvaments] i Protecció Civil, Medi Ambient, l’Agència

de l’Energia i l’Agència de Salut Pública), que és

l’òrgan que supervisa les propostes de resolució de les

llicències, els controls inicials i periòdics, i elabora les

propostes de resolució de les activitats de l’Annex II

mitjançant el procediment d’adequació ambiental (tot

això, tant si procedeixen del districte com si són del propi

Departament). Atès que la Ponència no disposa de personal

adscrit, el Departament exerceix les funcions de suport

tècnic i administratiu, i actua com a ponent en les sessions

plenàries setmanals. Això li permet detectar les possibles

desviacions i diferències de criteri que pot haver-hi entre els

diferents districtes, la qual cosa dóna lloc a la corresponent

resposta correctora.

Arran de les noves atribucions conferides al gerent

d’Urbanisme en matèria de protecció de la legalitat

d’instal·lacions i centres de telecomunicacions al mes de


novembre de l’any 2007, durant l’any 2008 s’ha incorporat

al Departament la tramitació i la resolució dels expedients

corresponents.

Alhora, per donar compliment al Decret 152/2007, de 10

de juliol de 2007, d’aprovació del Pla d’actuació per a

la millora de la qualitat de l’aire als municipis declarats

zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, s’ha

procedit a la revisió anticipada de les llicències de plantes

formigoneres fixes, com també a la tramitació de llicències

específiques per a les plantes formigoneres d’obra de

caràcter temporal, que queden fora de l’àmbit d’aplicació

de la Llei 3/1998.

Altra comesa que ha estat assignada al Departament

consisteix a assessorar, permanentment i on line, sempre

que sigui possible, a les OAC (oficines d’atenció ciutadana),

als serveis tècnics municipals, a les entitats ambientals de

control, als col·legis professionals, als particulars i als seus

tècnics, sobre l’aplicació de les normes i les ordenances.

Aquest assessorament es materialitza de diverses formes:

• Respostes verbals o escrites adreçades exclusivament a

qui fa la consulta, quan es tracta de qüestions d’interès

exclusivament particular.

• Circulars. Aquest any han estat aprovades les següents:

- Atribucions en matèria d’instal·lacions de

radiocomunicació, centrals i centres nodals de

telecomunicacions (excepte les antenes de recepció

de ràdio i televisió de tipus A i C).

- Adequació de les activitats dels Annexos I i II, tal i

com s’estableix a l’article 24 de la Llei 17/2007, de 21

de desembre, que modifica la Llei 4/2004.

- Condicions que han de complir els establiments

dedicats a la venda i la comercialització de pa.

- Tramitació de les llicències d’oficina bancària amb

locutori telefònic.

- Dimensionament i condicions de les cambres de

residus als locals comercials.

- Visats de certificats finals d’instal·lacions de fira i

actes extraordinaris.

- Plataformes elevadores per salvar barreres

arquitectòniques.


S’ha participat en les auditories de les entitats ambientals

de control, que realitza la Unitat d’Acreditació de la

Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, les quals tenen

per objecte assegurar que els controls inicials o periòdics

i les verificacions de les avaluacions ambientals tenen

el contingut que prescriu la norma i la qualitat tècnica

exigible.

S’ha participat en les taules de treball i fòrums interns

que s’han establert per estudiar els possibles canvis que

permetin avançar en el sentit de millorar els temps de

tramitació dels expedients i de resposta al ciutadà.

Amb aquest mateix objectiu, s’ha continuat amb la

tasca, encetada uns anys abans, de constitució de la

taula de treball conjunta entre l’Ajuntament i els col·legis

professionals d’enginyers industrials i enginyers tècnics

industrials (Tascom), la qual té com a objectiu transmetre,

en ambdós sentits, inquietuds i informació, i resoldre, quan

és possible, la problemàtica que s’hi posa de manifest.

Les trobades han tingut una periodicitat bimensual. Es

considera que la tasca desenvolupada durant l’exercici per

aquesta taula ha estat satisfactòria.

S’ha començat un seguit de reunions amb Transports

Metropolitans de Barcelona (TMB) per tal d’establir,

mitjançant la redacció d’un pla especial, una regularització

de la ubicació de les activitats a les estacions i els

passadissos del metro.

També durant aquest any s’ha modificat l’Ordenança

d’activitats i d’establiments de pública concurrència

i l’Ordenança municipal d’activitats i d’intervenció

integral de l’Administració ambiental de Barcelona en el

sentit d’incloure una nova activitat definida com a bar

musical amb actuacions de música en directe i les seves

prescripcions.

S’ha produït una nova modificació de l’Ordenança

municipal d’activitats i d’intervenció integral de

l’Administració ambiental de Barcelona per tal d’incloure els

habitatges d’ús turístic.

Alhora, al final de l’any s’ha començat un seguit de reunions

per elaborar el projecte normatiu per a la modificació de

l’Ordenança d’establiments de pública concurrència que

canviarà la regulació dels locals on s’exerceix la prostitució.


Llicències d’obres majors. Resum d’activitat, 2005-2008

2005 2006 2007 2008

Llicències sol·licitades

Nova planta 439 464 361 215

Reforma 758 822 1180* 503

Ampliació 318 258 182 191

Total 1.515 1.544 1.723* 909

Llicènciesconcedides

Nova planta 396 382 377 261

Reforma 622 676 675 870*

Ampliació 305 247 254 183

Total 1.323 1.305 1.306 1.314*

Sostre concedit

Nova planta 1.408.089 1.543.118 1.078.169 1.035.077

Reforma 362.802 338.446 280.554 405.820

Ampliació 76.063 50.683 69.921 74.889

Total 1.846.954 1.932.247 1.428.644 1.515.786

* Uns 500 d’aquests expedients corresponen a canvis d’ús a apartaments turístics sol·licitats al districte de Ciutat Vella.

Evolució de les sol·licituds de llicències d’obres majors, 2005-2008

700

600

500

400

300

200

100

0

2008 2007 2006 2005

Gene

r

Febr

er

Març

Abril

Maig

Juny

Julio

l

Agos

t

Setem

bre

Octu

bre

Nove

mbre

Dese

mbre

Evolució del sostre concedit per llicències d’obres majors, 2005-2008

350

300

250

200

150

100

50

0

2008 2007 2006 2005

Gene

r

Febr

er

Març

Abril

Maig

Juny

Julio

l

Agos

t

Setem

bre

Octu

bre

Nove

mbre

Dese

mbre


Usos del sostre concedit. Dades de l’any sencer, 2005-2008

2005 Percentatge 2006 Percentatge 2007 Percentatge 2008 Percentatge

Habitatge 648.026 35,09 698.130 36,13 493.136 34,52 356.451 23,52

Equipament 297.230 16,09 234.718 12,15 137.177 9,60 233.961 15,43

Comercial 98.713 5,34 109.394 5,66 60.775 4,25 22.268 1,47

Industrial 51.304 2,78 88.391 4,57 56.082 3,93 75.034 4,95

Aparcament 425.399 23,03 518.507 26,83 424.185 29,69 409.472 27,01

Oficines 125.779 6,81 121.506 6,29 112.377 7,87 236.559 15,61

Hotels 122.191 6,62 68.276 3,53 95.355 6,67 71.743 4,73

Altres 78.313 4,24 93.325 4,83 49.557 3,47 77.569 5,12

Total 1.846.955 100,00 1.932.247 100,00 1.428.644 100,00 1.515.786 100,00

Dins l’equipament concedit per llicència d’obra major no està inclòs l’equipament de promoció municipal, que representa 32.465,12 m2 per a l’any 2007.

Habitatge. Dades de l’any sencer, 2005-2008

Habitatges de nova planta

Habitatges reformats

Nombre total d’habitatges

Superfície d’habitatge/m2

Mitjana de metres quadrats per habitatge

Habitatges protegits

2005 6.275 1.305 7.580 648.026 85,5 2.103

2006 6.376 1.425 7.801 698.130 89,5 2.107

2007 4.769 1.367 6.136 493.136 80,3 1.444

2008 3.129 1.516 4.645 356.451 76,7 1.143

S’ha d’afegir que durant aquest any s’han concedit 1.143

habitatges amb protecció, que representen el 36 % dels

habitatges de nova planta concedits.

Dins d’aquests habitatges de promoció pública es troben

inclosos els habitatges per a joves i per a la gent gran.

Cooperativa del Teu Barri, S.C.C.L. 8

Espais Catalunya Inversions 80

Europrojectes Immobiliaris, S.L. 30

Institut Català del Sòl 41

Llar Unió Catalònia, S.C.C.L. 56

Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona 459

Projecte Hàbitat 2000, S.C.C.L. 15

Proviure Barcelona, S.L.U. 245

Regesa 209


Llicències i comunicats d’activitat. Situació actual

Ciutat Vella

EixampleSants-

MontjuïcLes Corts

Sarrià- Sant Gervasi

GràciaHorta-

GuinardóNou

BarrisSant

AndreuSant Martí Total

Comunicació Annex III.3 389 884 333 188 364 345 187 219 179 467 3.555

Comunicació Annex III.2 37 95 69 47 76 33 45 27 61 92 582

Annex III.1 48 133 97 70 36 24 31 62 51 74 626

Annex II 39 121 115 47 62 33 29 30 55 104 635

Annex I 10 2 12

Total 513 1.233 624 352 538 435 292 338 348 737 5.410

Llicències i comunicats d’activitat. Dades dels anys anteriors (any sencer)

2005 2006 2007 2008

Comunicació Annex III.3 3.572 3.233 3.167 3.555

Comunicació Annex III.2 648 659 555 582

Annex III.1 582 659 670 626

Annex II 645 679 662 635

Annex I 2 17 12

Total 5.449 5.230 5.071 5.410

Distribució de la sol·licitud de llicències d’activitat, 2008

25

20

15

10

5

0Ciutat Vella

9 %

Eixample

23 %

Sants-Montjuïc

12 %

Les Corts

7 %

Sarrià-Sant Gervasi

10 %

Gràcia

8 %

Horta-Guinardó

5 %

Nou Barris

6 %

Sant Andreu

6 %

Sant Martí

14 %

Distribució per tipus de la sol·licitud de llicències d’activitat

Llicència d’apertura12 %

Annex II12 %

Annex I0 %

Comunicació Annex III.211 %

Comunicació Annex III.365 %


Distribució dels certificats de compatibilitat urbanística per districte, 2008

25

20

15

10

5

0Ciutat Vella

9 %

Eixample

16 %

Sants-Montjuïc

20 %

Les Corts

5 %

Sarrià-Sant Gervasi

9 %

Gràcia

5 %

Horta-Guinardó

3 %

Nou Barris

5 %

Sant Andreu

10 %

Sant Martí

18 %

Sol·licitud d’obres menors. Situació actual, llicències i comunicats d’obres

Ciutat Vella EixampleSants-

MontjuïcLes

CortsSarrià-

Sant GervasiGràcia

Horta- Guinardó

Nou Barris

Sant Andreu

Sant Martí

Actuacions sobre les façanes 323 706 332 138 299 281 266 189 232 289

Altres zones i instal·lacions comuns de l’edifici 125 233 165 53 166 139 134 100 84 143

Actuacions sobre els locals comercials 84 255 133 105 122 93 105 94 88 185

Actuacions sobre els habitatges 396 877 114 78 193 188 63 30 40 111

Elements auxiliars de la construcció 52 76 37 18 36 34 18 23 27 62

Enderrocs 20 20 13 6 18 17 26 8 11 38

Actuacions estructurals sobre els edificis 174 131 114 32 75 83 38 33 38 75

Ascensors 37 71 29 12 26 27 58 42 31 14

Actuacions sobre els jardins i moviment de terres 0 3 0 5 9 2 4 1 0 0

Total 1.211 2.372 937 447 944 864 712 520 551 917

Llicències i comunicats, 2005-2008 (any sencer)

2005 2006 2007 2008

3.379 3.376 3.345 3.055

1.233 1.303 1.337 1.342

1.715 1.438 1.433 1.264

2.721 2.724 2.472 2.090

447 454 406 383

384 394 380 177

885 964 896 793

278 283 346 347

40 37 27 24

11.082 10.973 10.642 9.475

Sol·licitud d’obres menors. Dades de l’any sencer, 2005-2008

2005 2006 2007 2008

Llicència 3.254 3.369 3.486 3.516

Comunicat 7.828 7.604 6.706 5.959

Assabentat 24.380 26.796 26.557 24.121

Total 35.462 37.769 36.749 33.596

32 % Actuacions sobre

les façanes

22 % Ascensors

14 % Zones

comuns

9 % Activitas culturals

4 % Elements auxiliars

0 % Moviments de terres i jardins

4 % Habitatges

2 % Enderrocs

13 % Locals

comercials

Distribució de la sol·licitud de llicències d’obres menors, 2008



Arquitectònic

Revisió del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic

Durant l’any 2008, el Projecte de Revisió del Catàleg

del Patrimoni Arquitectònic ha continuat la tasca de

desplegament d’aquest i el seguiment de les obres i

les activitats que han tramitat tant els departaments

d’Edificació i de Llicències d’Activitat dels serveis centrals

com els districtes.

S’ha continuat fent el manteniment i la millora tant de

l’apartat corresponent al web municipal com dels plànols

del Vista, com ara de la informació relacionada amb els

elements inclosos en els Plans Especials de Protecció del

Patrimoni Arquitectònic i catàleg dels districtes.

S’han analitzat estudis i s’ha format part de grups de

treball en relació als temes o elements relacionats amb

el Patrimoni, com ara la Comissió Mixta del Monestir de

Pedralbes, del Pla Director del Park Güell o la Comissió de

Patrimoni del Consell de Cultura de Barcelona.

També s’ha assistit, com a assessor, a les reunions de

l’equip de la Universitat Politècnica de Catalunya que està

elaborant un informe sobre la problemàtica de l’aplicació del

Codi Tècnic als edificis protegits o amb interès patrimonial.

S’ha de fer esment especial a les tasques desenvolupades

al voltant de les problemàtiques sorgides a l’edifici

conegut com Torre Bellesguard: anàlisi de les patologies

(conjuntament amb els tècnics de l’Institut Municipal del

Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida), presa de decisions que

han portat al desmuntatge de la creu i assessorament als

tècnics de la propietat en la redacció del projecte.

S’han continuat els treballs previs a la Revisió del Catàleg

del Patrimoni Arquitectònic amb la realització d’un treball

de camp, amb fotografies i grafiat sobre els plànols als

districtes de Sant Andreu, Horta i Nou Barris.

Tramitació d’expedients

La feina del dia a dia comporta l’assessorament i la

informació dels projectes durant la tramitació d’expedients

d’obres i activitats i, també, de plans urbanístics amb

incidència sobre els edificis protegits i/o sobre els seus

entorns. Durant aquest any s’han tramitat 968 expedients.

La tramitació comporta, en la majoria dels casos, reunions

amb la propietat i/o els autors dels projectes, la visita abans

de l’emissió de l’informe i les visites de seguiment durant

les obres amb l’assessorament, també, als industrials.

A aquest assessorament tècnic i constructiu s’hi suma

l’assessorament al procés de recerca històrica que


usualment tot projecte o pla urbanístic comporta (facilitant

dades de consulta als redactors, buscant directament

dades en els arxius i les biblioteques no municipals, etc.).

Districte de Ciutat Vella

S’ha continuat amb la tasca d’assessorament directe als

tècnics del districte més relacionats amb el patrimoni

arquitectònic, no només en els aspectes més conceptuals,

sinó també assistint-los en les visites d’obra, especialment

en la intervenció a les façanes i els espais comuns, tant

dels edificis protegits com d’aquells que no ho estan.

Dins d’aquest apartat s’ha de recordar la coordinació

amb el SAC (Servei d’Arqueologia de la Ciutat) i Focivesa

(Foment de Ciutat Vella, S.A.).

Comissió Tècnica de Manteniment i Millora

de l’Eixample

El cap del Projecte de Revisió del Catàleg del Patrimoni

Arquitectònic és, per Decret d’Alcaldia, el secretari de la

Comissió. Això comporta que s’assumeixi tota la feina

administrativa i tècnica que el funcionament de la Comissió

comporta (discussió de les propostes amb els promotors

i els tècnics, coordinació amb el districte, muntatge i

convocatòria de les reunions de la Ponència tècnica i de la

Comissió, redacció de les actes de les reunions i la seva

comunicació al districte i als tècnics redactors, etc.).

Durant l’any 2008 s’han gestionat 154 expedients i s’han

dut a terme 9 sessions i 9 ponències prèvies.

Comissió Mixta de Protecció del Paisatge Urbà


Arquitectònic és el representant del Sector d’Urbanisme

i Infraestructures a la Comissió Mixta de Protecció del

Paisatge Urbà, continuadora de l’antiga Comissió de

Publicitat i que va iniciar la seva tasca el mes de gener

de l’any 2000. Durant aquest any s’ha realitzat una reunió

mensual, excepte a l’agost.

El representant del Sector d’Urbanisme i Infraestructures

ha format part també de totes les subcomissions de la

Comissió Mixta que s’han format per analitzar aspectes

molt concrets (com és el cas de l’enllumenat d’edificis).


Col·laboració amb el Departament de Cultura

de la Generalitat de Catalunya

S’ha continuat amb la col·laboració directa amb els tècnics

de l’Àrea del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la

Direcció General del Patrimoni Cultural per tal d’analitzar

i actuar conjuntament en aquells temes que afecten els

edificis de la ciutat declarats Bé Cultural d’Interès Nacional,

no només en la tramitació de llicències (autoritzacions de

la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona),

sinó també en les declaracions i les definicions d’entorns

d’aquells béns culturals d’interès nacional que encara no el

tenen aprovat.

Comissió Tècnica del Patrimoni Industrial del Poblenou


Arquitectònic és membre de la Comissió Tècnica del

Patrimoni Industrial del Poblenou (que es va crear al

desembre de l’any 2006) i ponent d’aquesta, conjuntament

amb la directora d’Urbanisme del districte 22@. Això

comporta, a banda de l’assistència a les reunions que s’han

fet durant l’any (5 reunions), l’anàlisi de la documentació

que es presenta, especialment la de caire històric, amb

l’elaboració d’informes per part de la Lourdes Mateo, la

historiadora d’aquest Projecte de Revisió del Catàleg del

Patrimoni Arquitectònic.

Altres

Durant l’any 2008, el cap del Projecte de Revisió del

Catàleg del Patrimoni Arquitectònic ha format part del

Consell del Patrimoni Cultural de Barcelona (organisme mixt

de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona),

com un dels dos representants del Sector d’Urbanisme i

Infraestructures i de la Mesa del Patrimoni de l’Hospital

de Sant Pau (organisme tècnic encarregat d’impulsar,

coordinar i supervisar els treballs d’intervenció als elements

i al recinte històric de l’hospital) i ha actuat de coordinador

entre l’Ajuntament de Barcelona i el Grupo de Trabajo del

Patrimonio Histórico-Cultural de la Federación Española de

Municipios y Provincias.


La Direcció de Serveis de Gestió Urbanística porta a terme,

dins l’àmbit de les competències urbanístiques municipals

centralitzades, la tramitació jurídico-administrativa dels

instruments de gestió urbanística necessaris per executar

les determinacions de les diferents figures vigents del

planejament urbanístic, bé sigui mitjançant actuacions

sistemàtiques de reparcel·lació i d’expropiació, bé sigui

mitjançant actuacions no sistemàtiques d’expropiació

o de formalització de cessions de vials i altres sistemes

urbanístics no derivades de procediments d’equidistribució.

Dins l’àmbit de les competències descentralitzades en

matèria d’expropiació (transferència núm. 19) i atesos

els diferents operadors municipals (districtes, instituts i

empreses), la Direcció de Serveis de Gestió Urbanística

té encarregades totes aquelles funcions necessàries per

unificar els criteris jurídics i de valoració dels béns i els

drets afectats d’expropiació, com ara fiscalitzar l’adequació

legal i substantiva dels diferents tràmits proposats.

Entre les actuacions de reparcel·lació iniciades i/o

acabades l’any 2008, cal destacar aquelles que s’inclouen

en el quadre que es mostra a la pàgina 65.

Marta Perelló i Riera | Directora de Serveis de Gestió Urbanística

Direcció de Serveis de Gestió Urbanística

6


Organigrama

Direcció de Serveis de Gestió

Urbanística

Cessions i obligacions

urbanístiques

Projectes d’expropiacions

Projectes de reparcel·lacions


Reparcel·lacions

Districte Actuació ModalitatAprovació

inicialAprovació definitiva

Superfície de l’àmbit (m2)

Superfície de compensació (m2)

Superfície de cooperació (m2)

Superfície d’expropiació (m2)

Sants-Montjuïc PAU 1 de la MPGM Can Batlló Compensació4t trimestre

de 200707/05/08 81.415 81.415

Sants-Montjuïc Reparcel·lació econòmica de la MPGM Marina Zona Franca Cooperació 04/06/08 04/03/09 798.027 798.027

Sant Martí Plaça de les Glòries Catalanes - Adif Expropiació 31/07/08 9.820 9.820

Sants-Montjuïc UA 4 d’Hostafrancs Compensació 10/09/07 02/07/08 871 871

Horta-Guinardó UA 1 de la MPGM d’ordenació dels carrers Lepant i Lisboa Cooperació 09/09/08 3.410 3410

Horta-Guinardó Regularització del passeig de la Font d’en Fargas, 16 i 16*LU Cooperació 06/11/08 11/03/09 449 449

Sants-Montjuïc Regularització de l’illa 4 del sector A de la Zona Franca Cooperació 07/11/08 31.953 31.953

Sants-Montjuïc Regularització de l’illa 2 del sector A de la Zona Franca Cooperació 08/11/08 39.224 39.224

Sants-Montjuïc Regularització de l’illa 3 del Sector A de la Zona Franca Cooperació 13/11/08 47.018 47.018

Sants-Montjuïc Regularització de l’illa 1 del sector B de la Zona Franca Cooperació 28/11/08 96.800 96.800

Sants-Montjuïc PAU del PMU del sector 8 segons la MPGM de La Marina Cooperació 28/10/08 49.582 49.582

Sants-Montjuïc PAU del PMU del sector 10 de la MPGM de La Marina Cooperació 03/12/08 70.044 70.044

Sants-Montjuïc UA 5 d’Hostafrancs Cooperació 26/11/08 3.943 3.943

Sants-Montjuïc PAU 2 de la MPGM Can Batlló Compensació 31.066 31.066

Horta-Guinardó Casernes del carrer Girona Expropiació 19/12/08 2.468 2.468

Sant Martí Finca del passatge Baraldés Expropiació 03/12/08 1.369 1.369

Les Corts Joan Güell, 193-195 Expropiació 28/10/08 406 406

Ciutat Vella Taxació conjunta de la plaça de la Gardunya, AA “B” Expropiació 03/12/08 4.680 4.680

Sarrià-Sant Gervasi Avinguda d’Esplugues, 27 Expropiació 15/12/08 536 536

Horta-Guinardó PMU del sector La Clota Cooperació 13/11/08 50.552 50.552

Sant Andreu PAU 2 en la fase 2 de la UA “B” de les Cases Barates del barri del Bon Pastor Cooperació 13/11/08 19.601 19.601

Eixample PAU de la MPGM sobre la creació d’interiors d’illa al carrer Calàbria Cooperació 13/11/08 1.490 1.490

Totals 1.344.723 113.352 1.212.093 19.279

Adif, Administrador de Infraestructuras Ferroviarias; MPGM, Modificació del Pla General Metropolità; PAU, Polígon d’Actuació Urbanística; PMU, Pla de Millora Urbana; UA, Unitat d’Actuació.


La Direcció d’Urbanisme s’organitza en una Direcció de

Serveis de Planejament, un Departament d’Arquitectura

i Projectes Urbans, i el Gabinet d’Estudis Urbanístics.

L’activitat de l’Arquitecte en Cap, com a referent dins

de l’organització de l’Ajuntament de Barcelona per a les

qüestions relacionades amb l’arquitectura i l’urbanisme, es

fonamenta en el suport d’aquests tres òrgans. L’Arquitecte

en Cap coordina la Comissió d’Arquitectura i ha dirigit la

publicació Barcelona, transformació. Plans i projectes.

S’han desenvolupat les reflexions generals sobre les

qüestions que incideixen cada dia més en l’urbanisme

i l’arquitectura de les ciutats, progressivament més

complexes. Molts d’aquests conceptes i camps d’anàlisi

s’han incorporat com a referència als treballs duts a terme

tant pel Sector d’Urbanisme i Infraestructures com pels

diferents districtes i empreses de l’organització municipal.

D’acord amb l’estudi sobre densitats, teixits mixtes,

complexitat urbana i noves activitats productives, s’han

afrontat els treballs següents:

- Transformació dels teixits industrials.

- Nova producció d’habitatge.

- Integració dels grans espais oberts.

- Distribució dels equipaments en xarxa.

- Incorporació dels criteris mediambientals.

- Inserció de les grans infraestructures.

- Coordinació amb les noves estratègies de mobilitat.

Oriol Clos i Costa | Director d’Urbanisme. Arquitecte en Cap

Direcció d’Urbanisme. Arquitecte en Cap

7


Aquests treballs permeten definir els instruments tècnics i

els criteris d’actuació, que necessiten un estudi sistemàtic

i la capacitat de recollir aportacions disciplinàries de

procedències molt diverses per tal d’afrontar la definició de

respostes sobre el següent:

- Els nous teixits urbans i les noves morfologies de la ciutat.

- El manteniment i la substitució d’elements i teixits

existents.

- La densitat i la compacitat per a la definició de nous

nivells d’intensitat urbana.

- Els recursos morfològics associats amb la definició de

noves imatges urbanes.

- L’espai públic, la mobilitat i la gestió de serveis en el

marc dels plans d’infraestructures.

- Els mecanismes de reconeixement i gestió del sòl.

Els plans i els projectes que es desenvolupen a Barcelona,

pel seu valor estratègic, es poden classificar en les

actuacions següents:

• De transformació. El reciclatge del sòl industrial permet

el desenvolupament de nous teixits urbans per tal de

respondre als grans objectius estratègics de la ciutat:

l’estructura productiva i l’habitatge. Els plans de

transformació sobre aquest sòl defineixen les pautes

dels processos de llarg abast que han de configurar

les noves morfologies i les estructures urbanes. Ho

fan sobre la base del reconeixement de les condicions

físiques existents prèviament i de la reutilització com a

suport del nou desenvolupament de carrers, divisions

del sòl i algunes edificacions, tot buscant un trànsit

sense ruptures físiques i d’ús, entre la situació d’origen

i la definició final. La renovació de les infraestructures,

per mitjà d’un pla especial específic, és el mecanisme

de definició de la base urbanitzadora pública que ha de

permetre desenvolupar els nous teixits urbans al llarg

dels anys en adaptar de forma flexible les solucions

concretes a l’evolució de les necessitats urbanes.


• D’estructura urbana. L’espai públic, les infraestructures

de la mobilitat, els grans equipaments de la ciutat

i els serveis de gran escala són el suport de les

operacions que ajuden, a més de les qüestions que

específicament els provoquen, a establir els nous

mecanismes d’estructura de la ciutat. Sobre la base

d’aquests projectes, cohesionats en el seu encaix urbà

per l’habitatge, el sector terciari, els equipaments locals

i l’espai verd de proximitat, es resolen els lligams de

continuïtat entre parts poc estructurades i es consolida

la centralitat de tota la ciutat. D’aquesta manera se

superarà progressivament l’atomització aïllada. Les

noves operacions estructurants se sumen i reforcen

el sistema d’eixos i infraestructures que donen escala

a tota la ciutat. I ho fan amb recursos morfològics

que integren en un sol concepte urbà edificació,

infraestructures, espai lliure i serveis.

• De grans espais oberts. Es tracta dels plans directors

de delimitació i ordenació dels grans espais lliures i

de les seves vores com a suport del reequilibri urbà

de la ciutat compacta. Els grans espais lliures i oberts

han de tenir un paper d’equilibri en la transformació de

la ciutat compacta. Aquests espais s’han d’entendre

com a part indestriable de l’estructura urbana i s’han

de tractar d’acord amb un reconeixement molt precís

de les seves lleis morfològiques i històriques. De la

mateixa manera, han de participar activament en la

definició dels teixits urbans densos que els envolten.

És necessari l’establiment de criteris d’acció, coherents

amb les seves característiques i potencialitats, per evitar

la seva evolució cap a situacions poc consolidades

com a espais lliures amb capacitat d’aportar nous

valors ambientals, de lleure i educatius al conjunt de

la ciutat. La incertesa erràtica que al llarg de molts

anys ha governat aquests llocs ha produït una situació

d’indefinició i poca claredat que s’ha de trencar en

una visió d’objectius estratègics de llarg termini que

es fonamenten en l’establiment d’unes tendències

d’avaluació dels processos de transformació que els

afecten i en la consolidació dels instruments normatius

que els hi donen cobertura.

• De projecte urbà. En aquest cas, la transformació es

durà a terme segons els projectes i les ordenacions

precisos i acotats, amb una àrea d’influència molt

superior a la seva mida. A la ciutat es plantegen

projectes en àmbits acotats, de mides molt diverses,

per desenvolupar programes perfectament definits, en

un període de temps limitat. S’utilitzen els instruments

propis del projecte arquitectònic per respondre a

demandes urbanes planificades de fa molt temps

o, moltes vegades, per respondre a situacions fruit

de l’oportunitat de disponibilitat d’espais obsolets,

enclavats en el teixit urbà. Els programes són molt

variables i van des de les necessitats monofuncionals


fins a les situacions més riques des de l’aportació

d’urbanitat que signifiquen, on es combinen problemes

d’espai públic, serveis i equipaments, infraestructures

i edificació d’usos variats. La característica d’aquests

projectes és la seva capacitat de contribuir a la

transformació del territori de la ciutat més enllà del seu

àmbit específic. I aquesta capacitat d’influència urbana

no ve determinada necessàriament per les mides de

l’operació.

D’acord amb la seva metodologia, els projectes de

l’espai públic es poden considerar un cas límit d’actuació

a la ciutat quan aquests es formulen exclusivament

per resoldre l’organització de l’espai lliure. No obstant

això, també poden tenir un paper catalitzador de les

necessitats urbanes d’un lloc determinat, amb una

gran capacitat de generar nous imaginaris formals

identificadors de la urbanitat. Les actuacions a l’espai

lliure, superada l’etapa lligada a la resolució de les

mancances qualitatives que tan reconeixement ha portat

a Barcelona, se centren en les relacions que es poden

establir entre els espais públics i els equipaments,

sobretot de caràcter local, i també amb la implantació

de noves infraestructures, sobretot de transport públic.

Per aquest motiu, cada dia més, es pot establir un

lligam entre l’estructura de l’espai públic i l’organització

dels sistemes urbans de transport, d’equipaments i

d’habitatge.

• De teixits residencials i barris. La revisió dels antics

plans de reforma té com a finalitat reequilibrar els teixits

residencials, els equipaments i els espais lliures, com

ara els estudis i el planejament dels nuclis centrals dels

barris històrics i dels sectors urbans morfològicament

específics. El sistema d’habitatge és una de les bases

d’organització de la ciutat i aquest, juntament amb

l’estructuració dels barris, constitueix un objectiu

indiscutible de les actuacions de transformació urbana.

Els instruments d’actuació són molt variats i s’han

d’entendre sempre en el marc del reconeixement global

del fet residencial a la ciutat. La complementarietat

de les propostes de nova construcció, de les accions

de rehabilitació i de les actuacions en els teixits

dels barris per millorar equipaments, espais lliures

i l’estructuració dels usos complementaris és una

necessitat ineludible que es concreta en una gran

quantitat de plans, programes i projectes. Aquestes

eines de desenvolupament afronten aspectes qualitatius

relacionats amb els instrument normatius, organitzatius

de gestió dels processos i de la materialització dels

espais, com també aspectes quantitatius ineludibles per

valorar l’èxit de les actuacions.

L’arquitectura té un valor estratègic en l’urbanisme d’una

ciutat i cal incidir-hi en diferents àmbits per assegurar que

no es produeixi una ruptura entre l’ambició planificadora i

el resultat construït. La menor presència de l’Administració


pública en la construcció dels edificis privats de la ciutat i

l’atomització de la pròpia Administració en les actuacions

concretes fan especialment difícil el manteniment de

la qualitat. Per aquest motiu és important l’existència

d’òrgans, com les comissions d’arquitectura, de seguiment

i control del màxim nombre de projectes possible, públics

i privats. També és important la participació en comissions

i jurats de tots els òrgans de l’Ajuntament i d’altres

promotors públics, i el seguiment sistemàtic de totes les

actuacions singulars que es fan a Barcelona.

L’any 2008 s’han celebrat 8 sessions de la Comissió

d’Arquitectura, en format de matí i tarda, a la seu del Sector

d’Urbanisme i Infraestructures, i han estat coordinades per

l’Arquitecte en Cap.

Els membres de la Comissió són majoritàriament

arquitectes, amb certa praxi acadèmica de sensibilitats

i procedències diverses. La Comissió ha estat formada

per Ernest Ferrer, arquitecte; Eduard Gascón, arquitecte;

Mònica Gili, editora; Blanca Lleó, arquitecte; Montserrat

Mata, enginyera; Joan Roig, arquitecte, i Sara Bartumeus,

arquitecte que actua com a secretària de la Comissió.

S’han vist 42 temes, variats i de procedència i envergadura

diverses:

- 12 Projectes de promoció privada.

- 10 Projectes d’edificis promoguts per institucions

públiques.

- 20 Iniciatives de l’Ajuntament de Barcelona:

· 5 Plans i ordenacions.

· 2 Projectes d’espai públic.

· 13 Projectes d’edificació.


Les actes recullen sintèticament els comentaris expressats

pels comissionats en l’exposició de cada tema i les

conclusions de les sessions, el resum final de cada dia.

Les actes permeten orientar el seguiment, coordinat

per l’Arquitecte en Cap, de cada tema, tant en el seu

desenvolupament com en els tràmits reglats d’aprovacions

i llicències per part de les diferents direccions del Sector

d’Urbanisme i Infraestructures i de les empreses municipals

implicades.

Dels projectes avaluats, la majoria ha alterat alguns

aspectes en funció de les indicacions que han quedat

recollides en les actes, en alguns casos com a

conseqüència directa del diàleg del moment del pas per

la Comissió o les converses posteriors amb els operadors

implicats, i en altres casos han incorporat les prescripcions

de la Comissió en la tramitació dels expedients. Alguns

projectes que s’han vist en la fase incipient del seu

desenvolupament estan subjectes a altres d’eventualitat de

gestió, resten pendents d’avaluar definitivament d’acord

amb les definicions de la Comissió i amb la possibilitat de

tornar a ser revisats.


Organigrama

Direcció d’Urbanisme.

Arquitecte en Cap



Departament d’Arquitectura i

Projectes Urbans


Durant l’any 2008, han acabat la seva tramitació i han estat

aprovats definitivament 89 instruments de planejament,

amb la distribució per tipologia urbanística i per promoció

que a continuació es presenta.

Promoció

Tipus

Tota

l

Perc

enta

tge

MPG

M

PMU

PEU

PEI

PEU/

PMU

PEI/

PMU

Ajuntament de Barcelona 9 12 10 - 4 1 36 40,45

Altres institucions públiques 1 1 8 1 1 1 13 14,61

Institucions privades i particulars - 13 17 4 5 1 40 44,94

Total 10 26 35 5 10 3 89

MPGM, Modificació del Pla General Metropolità; PEI, Pla Especial Integral; PEU, Pla Especial Urbanístic; PMU, Pla de Millora Urbana.

Els treballs duts a terme per la Direcció de Serveis de

Planejament, en relació amb les figures de planejament

anteriors, han estat de tres tipus:

• Redaccióitramitaciódelplanejamentdepromoció

municipal.

• Direcciódelaredaccióitramitaciódelplanejament

de promoció municipal amb encàrrec extern.

• Tutelaitramitaciódelplanejamentd’altresinstitucions

o d’institucions privades.

Isabel Meléndez i Plumed | Directora de Serveis de Planejament

Direcció de Serveis de Planejament8


Redacció del planejament

Dels plans promoguts per l’Ajuntament de Barcelona, a la

Direcció de Serveis de Planejament han estat redactats els

següents:

Modificacions puntuals del Pla General Metropolità

• ModificaciópuntualdelPlaGeneralMetropolitàalcarrer

Motors, 2-40.

• ModificaciódelPlaGeneralMetropolitàdinsl’àmbitdel

passeig de Valldaura, 158-160A i el seu entorn immediat.

• ModificaciódelPlaGeneralMetropolitàdinsl’àmbitdels

terrenys situats a l’antiga fàbrica de Fabra i Coats i la

plaça de Can Fabra.

• ModificaciódelPlaGeneralMetropolitàenrelacióamb

la protecció del conjunt de les cases baixes del carrer

del Clot, 2A-34.

• ModificaciódelPlaGeneralMetropolitàperala

incorporació al sistema d’habitatges dotacionals dels

sòls situats als carrers Infanta Isabel, 9-11; Còrsega,

363; passeig de Valldaura, 271-289; Indústria, 344-346;

Pare Manyanet, 12-40; Lluís Borrassà, 23-25; Josep Pla,

180, i Puigcerdà, 100-102.

Plans de Millora Urbana

• PladeMilloraUrbanaperalacreaciódedos

equipaments públics al carrer del Císter, 20-22 i 20.I, i

per a la prolongació del carrer de Josep Maria Florensa.

• PladeMilloraUrbanaperal’ajustviariil’ordenació

entre el viaducte de Vallcarca, l’avinguda de Vallcarca i el

carrer de Gustavo Bécquer.

• PladeMilloraUrbanaperal’ajustdelalocalitzaciódels

habitatges de l’avinguda de l’Estatut-Can Marcet.

• PladeMilloraUrbanadereordenaciódelssòlsdelimitats

per l’avinguda Meridiana, la carretera de Ribes i la

subestació de Trinitat.

• PladeMilloraUrbanadeconcreciódelesalineacions

del carrer de Ramon Turró, entre els carrers de Marià

Aguiló i de Castanys.


Plans especials

• PlaEspecialUrbanísticperal’ajustdelescondicions

d’edificació de la peça d’equipament ubicada als carrers

d’Àlaba, Badajoz i de la plaça de les Glòries Catalanes

(Centre del Disseny).

• PlaEspecialUrbanísticideMilloraUrbanaperala

ubicació d’un parc de bombers al passeig de Montjuïc.

• PlaEspecialUrbanísticideMilloraUrbanad’ordenacióde

l’interior d’illa de Can Ferrero i concreció dels equipaments.

Direcció de la redacció i tramitació

del planejament de promoció municipal

amb encàrrec extern

Entre el planejament aprovat definitivament durant l’any

2008, cal destacar el següent:

• Modificació del Pla General Metropolità dins l’àmbit

dels terrenys situats a l’antiga fàbrica de Fabra i Coats

i la plaça de Can Fabra. L’objectiu és transformar els

sòls de l’antic recinte industrial per tal de destinar-los a

usos públics i d’interès social, com també per preservar

les edificacions existents i millorar la xarxa d’espais

públics del barri de Sant Andreu.

Es projecta preservar un conjunt d’edificacions no incloses

en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni ja que s’ha

considerat que formen part del recinte, entès com un

conjunt unitari basat en la relació entre els edificis, els

espais lliures i l’entorn. Es proposa qualificar aquests

edificis d’equipament, assignant-los un ús concret per a

cada un d’ells i determinant les condicions per a la seva

rehabilitació. A aquesta nova superfície d’equipament

cal afegir-hi el sòl necessari per a la construcció de la

pista poliesportiva i la reserva de sòl per a la construcció

del CEIP (Centre d’Ensenyament Infantil i Primària), que

ompliran l’espai que havien ocupat fins fa poc uns edificis

industrials i residencials.

Per tal de mantenir l’equilibri de zones verdes previstes

pel planejament dins l’àmbit del recinte de Fabra i Coats,

la MPGM planteja una permuta de qualificacions entre

els sòls 17/6 de l’antiga fàbrica que es proposa qualificar

d’equipament i els sòls lliures de Can Fabra qualificats

d’equipament i que actualment estan urbanitzats com a

zona verda i com a plaça.

• Modificació del Pla General Metropolità al passeig

de Circumval·lació. L’objecte de la modificació

és la reordenació de la vora sud del passeig de

Circumval·lació, tot preveient la nova ubicació de la

Biblioteca Provincial de Barcelona i el canvi d’ús hoteler

pel d’oficines a la zona clau 18.


• Modificació del Pla General Metropolità per a la

incorporació al sistema d’habitatges dotacionals dels

sòls situats als carrers Infanta Isabel 9-11; Còrsega

363; passeig de Valldaura, 271-289; Indústria, 344-346;

Pare Manyanet, 12-40; Lluís Borrassà, 23-25; Josep

Pla, 180, i Puigcerdà 100-102. La present Modificació

del PGM qualifica els nous sòls com a sistema

d’habitatges dotacionals amb l’objectiu d’incorporar-los

al programa del Pla de l’Habitatge, pel qual es preveu

la construcció de 7.000 nous habitatges en règim de

lloguer assequible.

Concretament, la MPGM inclou vuit nous emplaçaments

amb una previsió de 709 habitatges que podran

destinar-se indistintament a la gent jove o a la gent gran

o a altres col·lectius amb necessitats d’atenció social.

• Modificació del Pla General Metropolità del centre

històric de Sarrià. L’objecte de la proposta de MPGM

del centre històric de Sarrià és la regulació de les

condicions per a les actuacions, els usos i la seva

adequació al teixit tradicional del barri, i posa l’accent

en les cases tradicionals i la xarxa de carrers i espais

públics que configuren els valors urbans tradicionals del

casc urbà de Sarrià.

Es concreta en:

- Permetre les intervencions que siguin necessàries

sense fer malbé els valors físics i específics de les

edificacions.

- Establir les determinacions per actuar sobre els

edificis del centre històric sense perjudicar les

característiques del propi teixit i de les edificacions

tradicionals.

- Assegurar que el gra de les intervencions sigui

coherent amb les parcel·les existents.

- Avaluar les afectacions històriques per realineament

que incideixin negativament en la millora del barri.

- Mantenir les condicions bàsiques d’edificabilitat

vigent amb les adaptacions resultants de la nova

ordenació d’acord amb les determinacions més

generals de les normatives urbanístiques del PGM.


Organigrama


Planejament de transformació

Planejament de desenvolupament

públic

Planejament de desenvolupament

privat


Dades dels plans aprovats definitivament l’any 2008

Número d’expedient del planejament

Nom del document Districte PromotorData d’aprovació definitiva

Àmbit (m2)

07PC1338Modificació del Pla General Metropolità per a la incorporació al sistema d’habitatges dotacionals dels sòls situats als carrers Infanta Isabel, 9-11; Còrsega, 363; passeig de Valldaura, 271-289; Indústria, 344-346; Pare Manyanet, 12-40; Lluís Borrassà, 23-25; Josep Pla, 180, i Puigcerdà, 100-102

Més d’un districte Ajuntament de Barcelona 22/12/08 57.242,00

07P0120 Modificació del Pla General Metropolità per a la destinació de finques de Ciutat Vella a habitatge social Ciutat VellaAjuntament de Barcelona (Foment de Ciutat Vella, S.A.)

11/06/08 9.311,00

08PL15219 Modificació del Pla General Metropolità per a l’ordenació del passeig de Circumval·lació Ciutat Vella Ajuntament de Barcelona 22/12/08 37.472,00

07PC1336ALT Modificació puntual del Pla General Metropolità al carrer dels Motors, 2-40 Sants-Montjuïc Ajuntament de Barcelona 11/06/08 32.658,00

07PC1301 Modificació del Pla General Metropolità del centre històric de Sarrià Sarrià-Sant Gervasi Ajuntament de Barcelona 22/12/08 198.145,00

08PL15222Modificació del Pla General Metropolità d’àmbit discontinu per a la redefinició dels alineaments al carrer de Ca l’Alegre i la creació d’un equipament a l’avinguda de Vallcarca i d’una zona verda en el front del carrer d’Esteve Terrades

Gràcia Ajuntament de Barcelona 22/12/08 18.285,00

08PL15241 Modificació del Pla General Metropolità dins l’àmbit del passeig de Valldaura, 158-160A i el seu entorn immediat Nou Barris Ajuntament de Barcelona 22/12/08 34.242,00

07PC1327Modificació del Pla General Metropolità dins l’àmbit dels terrenys situats a l’antiga fàbrica de Fabra i Coats i la plaça de Can Fabra

Sant Andreu Ajuntament de Barcelona 22/12/08 39.532,00

07PC1330HABModificació del Pla General Metropolità en relació amb la protecció del conjunt de les cases baixes del carrer del Clot, 2A-34

Sant Martí Ajuntament de Barcelona 11/06/08 2.114,00

07P0759Modificació puntual del Pla General Metropolità dins l’àmbit discontinu delimitat pel carrer de Feixa Llarga, 14-20, i els carrers K i 50, de la Zona Franca, factoria Akzo Nobel

Sants-Montjuïc Consorci de la Zona Franca 11/06/08 77.144,00

07PC1339Pla de Millora Urbana de les parcel·les situades al carrer de les Pedreres, a la cantonada amb el carrer de la Mare de Déu del Remei

Sants-Montjuïc Ajuntament de Barcelona 18/04/08 244,00

08PL15154Pla de Millora Urbana dins l’àmbit discontinu de les parcel·les situades als carrers de Dolors Masferrer, 2-4, i de Saragossa, 77

Les Corts Ajuntament de Barcelona 27/06/08 1.240,00

06PC1238Pla de Millora Urbana per a la creació de dos equipaments públics al carrer del Císter, 20-22, i per a la prolongació del carrer de Josep Maria Florensa

Sarrià-Sant Gervasi Ajuntament de Barcelona 28/11/08 7.474,00

08PL15223Pla de Millora Urbana de la Unitat de Actuació 3 de la Modificació del Pla General Metropolità als entorns de la Ronda de Dalt, entre el parc de l’Oreneta i la plaça d’Alfons Comín

Sarrià-Sant Gervasi Ajuntament de Barcelona 31/10/08 13.790,00

08PL15182Pla de Millora Urbana per a l’ajust viari i l’ordenació entre el viaducte de Vallcarca, l’avinguda de Vallcarca i el carrer de Gustavo Bécquer

Gràcia Ajuntament de Barcelona 19/12/08 12.512,00

07PC1309 Pla de Millora Urbana del sector LCC, La Clota-Conservació Horta-Guinardó Ajuntament de Barcelona 30/05/08 77.814,00

07PC1335 Pla de Millora Urbana per a l’ajust dels habitatges de l’avinguda de l’Estatut-Can Marcet Horta-Guinardó Ajuntament de Barcelona 01/02/08 15.925,00

08PL15158Pla de Millora Urbana de l’espai delimitat pels carrers de Sigüenza i de la Conca de Tremp i el passatge de Calafell, al barri del Carmel

Horta-GuinardóAjuntament de Barcelona (Agència de promoció del Carmel i entorns, sa.)

28/11/08 1.134,66

07PC1332 Pla de Millora Urbana de Trinitat-Madriguera dins l’àmbit delimitat pels carrers de la Madriguera, via Bàrcino, Tossal i Galícia Sant Andreu Ajuntament de Barcelona 11/06/08 16.966,00


07PC1340 Pla de Millora Urbana dels sòls delimitats per l’avinguda Meridiana, la carretera de Ribes i la subestació de Trinitat Sant Andreu Ajuntament de Barcelona 01/02/08 9.758,00

07PC1322Pla de Millora Urbana de concreció de les alineacions del carrer Ramon Turró, entre els carrers de Marià Aguiló i de Castanys


07P0318Pla de Millora Urbana d’ordenació i definició de volumetria edificada al carrer Consell de Cent, 506, a la cantonada amb l’avinguda Diagonal

Eixample Constructora Later 2000, S.A. 01/02/08 224,00

07P0270Pla de Millora Urbana en el sector 2, àmbit C, de la Modificació del Pla General Metropolità de Can Batlló-Magòria, UP9, UP10

Sants-Montjuïc Gaudir noucentre 01/02/08 11.467,00

08PL15165Pla de Millora Urbana per a la reordenació de les parcel·les núms. 1 i 3 del projecte de reparcel·lació del Pla de Millora Urbana de Porta Firal

Sants-MontjuïcIberdrola Inmobiliaria Catalunya, S.A.U./ Inmobiliaria La Campana, S.A.

25/07/08 12.938,03

08PL15171Pla de Millora Urbana per a la precisió de l’ordenació del sector de la Modificació del Pla General Metropolità per a l’ordenació dels terrenys delimitats pels carrers de Quetzal, Riera Blanca i l’avinguda del Carrilet

Sants-Montjuïc Minex Center, S.L. 25/07/08 9.890,00

08PL15244 Pla de Millora Urbana per ajustar la delimitació del recinte firal en el carrer del Foc Sants-Montjuïc Fira 2000, S.A. 19/12/08 68.448,00

08PL15218Pla de Millora Urbana de la Unitat de Projecte UP-E de la Modificació del Pla General Metropolità en el sector de reforma interior de la colònia Castells

Les Corts Remodelacions Urbanes, S.A. 19/12/08 4.361,00

07P0152Pla de Millora Urbana de la finca situada a l’avinguda del Tibidabo, 2-4; al passeig de Sant Gervasi, 51-53, i al carrer de Lleó XIII, 1-3 (La Rotonda)

Sarrià-Sant GervasiLa Rotonda Donca, S.A. i cia, C.B.

30/05/08 2.311,00

07P0748Pla de Millora Urbana per a la reordenació de volums dels terrenys situats als carrers de Ca l’Alegre de Dalt, 52-56, i Providència, 117

Gràcia Gambit, S.A. 18/04/08 1.365,00

08PL15147 Pla de Millora Urbana d’ordenació volumètrica al carrer de Santa Perpètua, 13 Gràcia Reforrent, S.L. 30/05/08 183,00

07P0229 Pla de Millora Urbana per a l’ordenació volumètrica de la parcel·la situada al carrer del Doctor Bové, 142-146 Horta-Guinardó Francisco Sánchez Rodríguez 28/11/08 475,96

07PC1310 Pla de Millora Urbana de la zona d’actuació LCR, La Clota-Reordenació Horta-GuinardóJunta de compensació provisional de La Clota-Reordenació

29/02/08 52.644,00

07PL15107 Pla de Millora Urbana per a la implantació d’un ascensor en una finca antiga, ubicada al carrer Pardo, 9 Sant AndreuComunitat de propietaris del carrer Pardo, 9

31/10/08 3,57

08PL15234 Pla de Millora Urbana per a l’ajust de la delimitació de l’equipament de l’Institut Guttman Sant Andreu Fundació Institut Guttman 19/12/08 3.589,00

08PL15217Modificació del Pla de Millora Urbana dels terrenys de l’estació de Renfe-Rodalies, dins l’àmbit delimitat pels carrers del Doctor Aiguader, la plaça de Pau Vila, el carrer de la Marquesa i l’estació de França

Ciutat Vella Ajuntament de Barcelona 25/07/08 17.950,00

08PL15214Modificació puntual del Pla de Millora Urbana per a l’adequació dels alineaments del carrer General Batet i l’avinguda d’Albert Bastardas, i l’ordenació del sistema de serveis tècnics situat a la confluència d’aquests dos carrers, en el sector de serveis tècnics d’aigües de Barcelona

Les Corts Aigües de Barcelona, S.A. (Agbar) 25/07/08 4.900,00

08PL15175Pla Especial d’Ordenació dels establiments comercials destinats a la venda d’articles de record o souvenirs a la ciutat de Barcelona

Tota la ciutat Ajuntament de Barcelona 27/06/08

Dades dels plans aprovats definitivament l’any 2008 (continuació)



Àmbit (m2)


07PC1306Pla Especial d’ordenació dels establiments comercials majoristes en determinats sectors dels barris de La Dreta de l’Eixample i Fort Pienc del districte municipal de l’Eixample i del barri de Sant Pere al districte de Ciutat Vella

Ciutat Vella i Eixample

Ajuntament de Barcelona 25/07/08

08PL15253 Pla Especial Urbanístic d’ordenació volumétrica per a la implantació d’una escola bressol al carrer de Neptú, 6-12 Gràcia Ajuntament de Barcelona 19/12/08 1.559,90

08PL15156 Pla Especial Urbanístic per a la concreció de l’ús del subsòl de l’avinguda de l’Estatut, a la Vall d’Hebron Horta-GuinardóAjuntament de Barcelona (Agència de promoció del Carmel i entorns, sa.)

31/10/08 32.726,00

08PL15226Pla Especial Urbanístic de concreció de la titularitat i ús de l’equipament comunitari entre els carrers de Bernat Bransi, 3 a 5-9 i de Sigüenza, 22-32, al barri del Carmel


25/07/08 1.090,00

08PL15227Pla Especial Urbanístic de recuperació del paisatge urbà a l’espai delimitat entre els carrers del Santuari, 83-85; Murtra, 122-128, i L’Alguer, al barri del Carmel


31/10/08 1.564,00

08PL15314Pla Especial Urbanístic per a l’ajust de les condicions d’edificació de la peça d’equipament ubicada als carrers d’Àlaba, Badajoz i la plaça de les Glòries Catalanes


07PL15128Pla Especial Urbanístic de concreció del tipus i l’adequació de l’equipament docent IES Milà i Fontanals situat a la plaça de Josep M. Folch i Torres, 1

Ciutat VellaDepartament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

27/06/08 2.841,00

07P0603Pla Especial Urbanístic per a la concreció de l’ús i la volumetria de l’equipament destinat a centre d’assistència primària de Magòria

Sants-MontjuïcDirecció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya

01/02/08 900,00

07P0393Pla Especial Urbanístic d’ordenació volumètrica per a la implantació d’un nou equipament docent i l’adequació d’una part de l’existent, a la via Augusta, 138-154

Sarrià-Sant GervasiDepartament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

29/02/08 4.008,00

07P0605Pla Especial Urbanístic per a l’establiment de la titularitat, l’ús i l’ordenació volumètrica de l’equipament per a la construcció de la comissaria dels mossos d’esquadra, situada al carrer dels Quatre Camins, 16

Sarrià-Sant GervasiDepartament d’Interior de la Generalitat de Catalunya

18/04/08 1.000,00

08PL15150Pla Especial Urbanístic de concreció del tipus, la titularitat i l’ordenació de l’equipament situat a la via Augusta, 56 (Col·legi d’Economistes)

GràciaCol·legi d’Economistes de Catalunya

27/06/08 390,00

07PL15117 Pla Especial Urbanístic d’assiganció d’usos del centre d’acollida Els Llimoners a la carretera de Sant Cugat, 351 Horta-GuinardóGeneralitat de Catalunya (Departament d’Acció Social i Ciutadania)

25/07/08 7.266,00

07P0601Pla Especial Urbanístic per a l’ampliació de l’edifici de l’escola Vedruna, situada a la plaça dels Àngels i el carrer d’Elisabets

Ciutat Vella Escola Vedruna 30/05/08 977,00

07P0797Pla Especial Urbanístic de concreció de la titularitat, l’ús i l’ordenació del sòl destinat a equipament, situat al carrer de Sant Eloi, 6-8

Sants-Montjuïc Tres Torres 30/05/08 5.010,00

07PL15101Pla Especial Urbanístic per a l’ordenació del recinte universitari de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria i Arquitectura de La Salle a les parcel·les dels carrers de Sant Joan de La Salle, 35-49, i d’Alcoi, 14-16

Sarrià-Sant GervasiFundació privada Universitat i Tecnologia (Funitec)

30/05/08 16.989,00

08PL15190 Pla Especial Urbanístic d’ordenació del subsòl de la finca de la via Augusta, 282-284 Sarrià-Sant Gervasi MG Grupo Inmobiliario 26/09/08 348,00




Àmbit (m2)


06P0661Pla Especial Urbanístic per a la concreció de l’ús de l’equipament situat al passeig de la Vall d’Hebron, 72-74, i a l’avinguda de Vallcarca, 233-237

GràciaPutxet DIR, S.A. i Diagonal DIR, S.A.

25/07/08 2.361,00

07P0746 Pla Especial Urbanístic de l’àrea d’equipaments ocupada pel centre mèdic Delfos Gràcia Centre mèdic Delfos, S.A. 28/11/08 7.424,76

06P2579Pla Especial Urbanístic d’adequació, per a equipament docent, de l’edifici situat al carrer de Joaquim Costa, 22, interior (plaça de les Caramelles), i d’assignació del tipus d’equipament esportiu a la finca del carrer del Peu de la Creu, 1

Horta-Guinardó Hestiayar, S.L. 11/06/08 1.659,00

08PL15259Pla Especial Urbanístic d’ampliació de l’equipament docent situat a l’illa formada pels carrers de Dante Alighieri, Estoril i Granollers, i la baixada de Can Mateu, col·legi Immaculada Concepció

Horta-GuinardóReligiosas Inmaculada Concepción de Castres

28/11/08 8.718,11

07P0725 Pla Especial Urbanístic de concreció del tipus d’equipament i ordenació de la parcel·la del passeig de Maragall, 130-132 Sant Andreu Fundació via Guasp 29/02/08 369,00

08PL15186Modificació puntual del Pla Especial de Reforma Interior del sector oriental del centre històric de Barcelona, dins l’àmbit de la finca situada al carrer de Gombau, 16, i plaça de Sant Cugat

Ciutat VellaAjuntament de Barcelona (Foment de Ciutat Vella, S.A.)

25/07/08 337,00

07PL15119 Modificació del Pla Especial Urbanístic d’ordenació del subsòl de la plaça Margarida Xirgu Sants-MontjuïcAjuntament de Barcelona (Barcelona de Serveis Municipals)

26/09/08 5.971,00

07PC1337Modificació del Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic històrico-artístic del districte X dins l’àmbit de les cases baixes del Clot, 2A-34, de Barcelona


07PL15116Modificació puntual del Pla Especial d’Ordenació de l’equipament del campus sud de Pedralbes, dins l’àmbit de l’illa delimitada pels carrers de Baldiri Reixach, Josep Samitier i l’avinguda del Doctor Marañón

Les Corts Universitat de Barcelona 30/05/08 1.240,37

07PL15133 Modificació del Pla Especial Urbanístic d’ordenació del subsòl de la plaça de Wagner Sarrià-Sant Gervasi Regesa Aparcaments, S.A. 30/05/08 7.842,00

07P0051Modificació puntual del Pla Especial d’ordenació i determinació del tipus d’equipament del sector delimitat pels carrers de Tarragona, Diputació, Gran Via, Llançà i el seu entorn (plaza de toros Las Arenas)

EixampleCia. Nueva plaza de toros Las Arenas

29/02/08 15.045,00

07P0728Modificació del Pla Especial d’ordenació i concreció de les determinacions urbanístiques del Pla General Metropolità a l’illa delimitada pels carrers de Puig Xoriguer, Albareda, Carrera i Vila i Vilà, dins l’àmbit del solar d’equipament del carrer Vila i Vilà, 16

Sants-Montjuïc Fundació Hospital Pere Claver 29/02/08 265,00

07P0466Modifiació del Pla Especial Urbanístic per a la concreció de l’ús i l’ordenació de l’equipament Club Esportiu Arsenal, situat a la finca del carrer de Pomaret, 49-55, i carrer d’Anglí, 90

Sarrià-Sant Gervasi Esportiu Squash Arsenal, S.L. 29/02/08 7.425,00

07P0685 Modificació del Pla Especial Urbanístic d’ordenament volumètric i canvi d’ús al passeig de Manuel Girona, 23 Sarrià-Sant GervasiCentro Internacional de Medicina Avanzada, S.A.

29/02/08 828,00

07P0747Modificació puntual del Pla Especial Urbanístic d’ordenació volumètrica del Club de Tenis Barcino (plaça de Narcisa Freixas, 2-3)

Sarrià-Sant Gervasi Club de tennis Barcino 29/02/08 510,00

07P0745Modificació del Pla Especial de concreció del tipus d’equipament i ordenació volumètrica de la finca situada al passeig de la Reina Elisenda de Montcada, 13 bis

Sarrià-Sant GervasiCentro de Exámenes Médicos, S.A. (Cemsa)

18/04/08 5.436,00

08PL15260 Modificació del Pla Especial d’ordenació del recinte de l’antic Hospital Militar Gràcia Parc Sanitari Pere Virgili 28/11/08 51.974,00

07PL15110 Modificació del Pla Especial Urbanístic de l’equipament Centre Especial Carrilet al carrer de Campoamor, 5 Horta-Guinardó Centre especial Carrilet, S.C.C.L. 18/04/08 655,00

06P1991 Pla Especial Integral de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona Eixample Universitat de Barcelona 18/04/08 6.205,00




Àmbit (m2)


06P2820Pla Especial Integral per a la implantació d’un hotel a la parcel·la situada al carrer de Lledó, 7, i parcialment, al carrer Lledó, 9-11

Ciutat Vella Lakitania, S.A. 18/04/08 783,00

07P0235 Pla Especial Integral d’ordenació volumètrica de la parcel·la de Ca n’Algaba, ubicada als carrers Turó, 5-7 i Casetes, 2-4 Sarrià-Sant Gervasi Sargas Juncosa/Saval Bierge 26/09/08 1.231,00

07P0329 Pla Especial Integral per a l’ordenació volumètrica del solar situat al carrer Congrés, 18-20 Horta-Guinardó Inmobiliaria Bonjour, S.L. 18/04/08 578,00

08PL15205Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana d’ordenació i assignació de tipus per al futur equipament que s’ubicarà a l’interior d’illa delimitada pels carrers de Nàpols, Provença, Sicília i Mallorca

EixampleAjuntament de Barcelona (ProEixample, S.A.)

19/12/08 720,86

08PL15229Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per a la concreció i la definició dels equipaments de la parcel·la situada al carrer Comte d’Urgell, 145 i 147

EixampleAjuntament de Barcelona (ProEixample, S.A.)

31/10/08 2.365,08

08PL15184 Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per a la ubicació d’un parc de bombers al passeig de Montjuïc Sants-Montjuïc Ajuntament de Barcelona 27/06/08 8.522,00

08PL15198 Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana d’ordenació de l’interior d’illa de Can Ferrero i concreció dels equipaments Sants-Montjuïc Ajuntament de Barcelona 25/07/08 21.046,00

07P0514Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana de concreció de la titularitat, l’ús, l’ordenació dels volums i l’ajustament de límits per a l’equipament del Mas Sauró (camí de Mas Sauró, 2-40)

Sarrià-Sant GervasiDepartament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya

29/02/08 9.194,00

08PL15149 Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana de reforma i ampliació de l’escola Sant Gregori al carrer de Carles Riba, 11-15 Sarrià-Sant Gervasi Fundació Sant Gregori 27/06/08 19.877,00

08PL15233Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana de reforma i ampliació de l’equipament assistencial residència geriàtrica La Natividad, i d’ajust d’alineacions als carrers de Buïgas i Castellnou

Sarrià-Sant GervasiHermanas Franciscanas Misioneras de la Natividad de Nuestra Señora

28/11/08 2.751,00

07P0491Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana d’assignació d’usos i d’ordenació volumétrica d’equipaments privats dins l’àmbit comprès entre els carrers de Josep Maria Jujol, Vall-Par i Adrià Gual

Gràcia

Residencial Vallparc, S.L., fundació privada Sadako, Icosa Promociones Inmobiliarias, S.A., Diagonal 60, S.A. i Probau, S.A.

01/02/08 8.947,00

08PL15258Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana de creació d’equipament i ordenació de la finca del carrer de Capella, 25, per a la construcció de l’església romanesa de Barcelona

Sant AndreuParròquia ortodoxa romanesa Sant Jordi

19/12/08 699,68

08PL15173Modificació del Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per a la concreció del tipus d’equipament i ordenació de volums al carrer Mandoni, 11-17

Sants-Montjuïc La Font Florida, S.L. 31/10/08 947,15

08PL15157 Pla Especial Integral i de Millora Urbana del mas Guinardó i els seus entorns Horta-Guinardó Ajuntament de Barcelona 27/06/08 14.159,00

08PL15247 Pla Especial Integral i de Millora Urbana per a la modificació puntual de l’ordenació de la plaça de Joan Coromines Ciutat VellaCentre de Cultura Contemporània de Barcelona, Casa de la Caritat

31/10/08 5.714,00

07P0598 Pla Especial Integral i de Millora Urbana de la vil·la Mayfair, situada a la via Augusta, 240 Sarrià-Sant Gervasi Beatriz Cinnamon 18/04/08 682,00

08PL15193Pla Especial Urbanístic i Integral per a la concreció de l’ús i l’ordenació de l’equipament Maria Reina, situat al carrer de Sant Pere Claver, 17-21

Sarrià-Sant GervasiCompanyia Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül

31/10/08 20.925,74

Plans aprovats definitivament: 89 1.197.913

IES, Institut d’ensenyament secundari.




Àmbit (m2)


El Gabinet d’Estudis Urbanístics du a terme treballs de

molt diferent índole, alguns dels quals són la continuació

d’aquells que es van iniciar en etapes anteriors. Els més

destacats s’agrupen, en línies generals, temàticament

en estudis d’àmbit metropolità, estudis de ciutat, que

aprofundeixen en el coneixement de les característiques

urbanístiques de la ciutat, i estudis morfològics.

La difusió de les propostes urbanístiques de la ciutat s’ha

traduït també en nombroses presentacions als grups de

visitants especialitzats que arriben a la ciutat, molts dels

quals han estat atesos pel Gabinet durant l’any 2008.

S’han realitzat també tasques de suport a l’Arquitecte en

Cap en el treball de creació de les Comissions de Projectes

i d’Arquitectura.

Des del Gabinet també es fa una tasca de suport a la

Direcció d’Urbanisme en el terreny de la difusió de les

actuacions urbanístiques de la ciutat. Així, s’ha realitzat

un treball d’elaboració d’informació i col·laboració en

la coordinació dels continguts de les publicacions i

d’elaboració d’infografia per a conferències i articles.

Aurea Gallèn i Díaz | Directora del Gabinet d’Estudis Urbanístics

Gabinet d’Estudis Urbanístics9


Organigrama


Estudis de morfologia urbana

Estudis de planejament

general

Suport jurídic



El Departament d’Arquitectura i Projectes Urbans depèn

directament de la Direcció d’Urbanisme. Les principals

tasques que té encomanades són les següents:

• Projecte, gestió i direcció d’obres de cinc contractes de

manteniment: d’edificis artístics (Casa Vella, palauet Albéniz

i altres); del monestir de Pedralbes; dels monuments de la

ciutat; del Park Güell, i dels elements ornamentals.

• Projecte,gestióidirecciód’obresdelsprojectes

d’inversió que es fan cada any al monestir de Pedralbes.

• Gestióiseguimentdelsprojectesd’inversióqueesfan

a la Casa Vella en col·laboració amb la Gerència de

Serveis Generals.

• Projectesconstructius,gestióidirecciód’obresdels

nous monuments que es fan a la ciutat.

• SuportalConsellAssessord’Esculturesenlapreparació

de la documentació prèvia a les reunions.

• Suportalsdistrictes,alssectorsoaaltresentemes

relatius a intervenció o projectes en edificis de propietat

municipal (catalogats o no), mitjançant la redacció

d’estudis previs, avantprojectes, bases de concursos, etc.

• Controliassessoramentenlessolucionsdeles

afectacions a espais urbans de tots els temes

actualment en marxa pel que fa a transports a la

ciutat: metro, ferrocarrils, tramvia, autobús, bicicleta,

etc., mitjançant la redacció d’estudis previs,

avantprojectes, projectes bàsics, bases de concursos,

etc., en col·laboració directa amb les institucions

implicades (Generalitat de Catalunya, GISA –Gestió

d’Infraestructures, S.A.–, Transports Municipals de

Barcelona, Autoritat del Transport Metropolità, etc.).

• Redacciód’estudisprevis,avantprojectes,basesde

concursos, etc. d’espais públics per encàrrec dels

districtes, els sectors o altres.

• Participacióentemesqueafectenl’espaipúblic,com

ara la Comissió Cívica de la Bicicleta.

• Gestióicontroldelaimplantaciódelmobiliariurbà,en

relació amb el concessionari del mobiliari, preparació del

nou contracte, elaboració del catàleg del mobiliari, etc.

• Col·laboracióamblaDirecciódeCooperació

Internacional i Solidaritat de l’Ajuntament de Barcelona

en temes que requereixen assessoria relativa a

l’edificació, el patrimoni monumental o l’espai públic.

• Catàlegdel’ArtPúblicdeBarcelona.


Projectes urbans de l’any 2008

Treball Categoria Subtipus Districte Nom del promotor

Urbanització de la plaça d’André Malraux, afectada pel nou intercanviador del metro a l’estació de l’Arc de Triomf Urbanització Projecte executiu Eixample GISA

Urbanització de la plaça Joaquim Folguera, afectada pel nou intercanviador del metro amb la línia 9 Urbanització Projecte executiu Sarrià-Sant Gervasi GISA

Urbanització de la plaça Urquinaona, afectada pel nou intercanviador del metro Urbanització Avantprojecte Eixample GISA

Urbanització de la plaça de Sants, afectada pel nou intercanviador del metro Urbanització Avantprojecte Sants-Montjuïc GISA

Urbanització de la plaça Gal·la Placídia, afectada per la remodelació de l’estació de Gràcia Urbanització Avantprojecte Sarrià-Sant Gervasi GISA

Urbanització de l’espai públic afectat per la construcció de la línia 9 de l’FMB Urbanització Projecte bàsic Més d’un districte GISA

Urbanització de l’espai públic afectat pel perllongament de la línia 2 de l’FMB Urbanització Projecte bàsic Més d’un districte GISA

Urbanització de l’espai públic afectat pel perllongament de la línia 5 de l’FMB Urbanització Projecte bàsic Més d’un districte GISA

Urbanització de l’espai públic afectat pel perllongament de la línia 3 de l’FMB Urbanització Obra Nou Barris GISA

Urbanització de l’espai públic afectat per l’adaptació a la normativa d’accessibilitat de les estacions de la línia 1 de l’FMB Urbanització Estudis previs Més d’un districte GISA

Urbanització de l’espai públic afectat per l’adaptació a la normativa d’evacuació de les estacions de la línia 3 de l’FMB Urbanització Estudis previs Més d’un districte GISA



Urbanització de l’espai públic afectat per l’adaptació a la normativa d’accessibilitat i millores d’evacuació de les estacions dels FGC

Urbanització Estudis previs Més d’un districte GISA

Urbanització del parc de les Roquetes, afectat per la nova estació de metro de les Roquetes Urbanització Obra Nou Barris GISA

Urbanització del parc de la Trinitat, afectat pel nou intercanviador del metro de la Trinitat Nova Urbanització Obra Nou Barris GISA

Implantació de la xarxa Bicing Instal·lació Execució Mes d’un districte BSMSA

Urbanització del passeig Mirador de les Aigües, tram 1 (Sarrià) Remodelació Projecte bàsic Sarrià-Sant Gervasi Urbanisme

Remodelació i clavegueram de la drecera de Vallvidrera Remodelació Projecte bàsic Sarrià-Sant Gervasi Urbanisme

Accessos del passeig Mirador de les Aigües Remodelació Projecte bàsicSarrià-Sant Gervasi/Gràcia/Horta-Guinardó

Urbanisme

Urbanització del carrer de Mercè Rodoreda Urbanització Projecte executiu Sarrià-Sant Gervasi Col·legi Sant Gregori

Urbanització del camí del Carlet Urbanització Estudis previs Sarrià-Sant Gervasi Urbanisme/districte

Urbanització del carrer d’Adrià Gual Urbanització Projecte bàsic Gràcia Fundació Sadako

Urbanització de l’avinguda Mare de Déu de Lorda i ampliació del carrer de Montevideo Urbanització Projecte bàsicLes Corts/ Sarrià-Sant Gervasi

Iniciativa privada Col·legi Betània-Patmos

Urbanització del solar del carrer de Biscaia entre l’avinguda Meridiana i el carrer de Palència Urbanització Projecte executiu Sant Andreu Renta

Urbanització de la UA D38 dins l’àmbit del passeig de la Zona Franca, carrer del Cisell i carrer de l’Encuny Urbanització Projecte executiu Sants-MontjuïcNueva Feria Centro de Negocios, S.L.


Urbanització del Pla Especial d’ordenació de l’entorn de la plaça de l’Estació a Sant Andreu de Palomar-Clínica Sant Jordi Urbanització Projecte bàsic Sant AndreuIniciativa privada Mikter Catalunya, S.L.

Elaboració del nou recull d’elements urbans. Selecció, classificació i redibuix dels nous elements Urbanització Avantprojecte Més d’un districteUrbanisme i Medi Ambient

Estudi d’emplaçaments per a l’escultura en homenatge als castellers Monument Estudi Ciutat Vella Urbanisme

Estudi d’emplaçaments per al monument de l’amistat entre Armènia i Catalunya Monument Estudi Més d’un districte Urbanisme

Homenatge als artesans de la pau Monument Avantprojecte Ciutat Vella Urbanisme

Homenatge als donants d’òrgans i teixits Monument Avantprojecte Eixample Urbanisme

Homenatge a la fàbrica de la Hispano Suiza Monument Avantprojecte Sant Andreu Urbanisme

Remodelació del carrer de Balmes Urbanització AvantprojecteEixample/ Sarrià-Sant Gervasi

Urbanisme i ProEixample, S.A.

Remodelació de l’avinguda de Roma Urbanització Avantprojecte EixampleUrbanisme i ProEixample, S.A.

Remodelació del carrer de Tarragona Urbanització Avantprojecte Eixample/Sants-Montjuïc Urbanisme i Mobilitat

Remodelació del passeig de Sant Joan Urbanització Avantprojecte EixampleUrbanisme i ProEixample, S.A.

Remodelació de l’avinguda de Sarrià Urbanització Avantprojecte Més d’un districte Urbanisme i Mobilitat

Remodelació de la cruïlla de l’avinguda de Sarrià amb el carrer de Josep Tarradellas Urbanització Avantprojecte Més d’un districte Urbanisme i Mobilitat

Remodelació del passeig de Gràcia Urbanització Estudis previs Eixample Urbanisme

Projecte de superfície del nou aparcament subterrani a la cruïlla de l’avinguda de Roma amb el carrer de Calàbria Urbanització Avantprojecte EixampleBSMSA, Urbanisme i ProEixample, S.A.

Estudi global de transformació de les vies bàsiquesEstratègies urbanes

Estudi Més d’un districte Urbanisme

Remodelació de la via Augusta Urbanització Avantprojecte Més d’un districte Urbanisme i Mobilitat

Obertura del carrer de Ramon Turró entre la rambla del Poblenou i el carrer de Bilbao Urbanització Projecte bàsic Sant MartíUrbanisme i districte de Sant Martí

Projecte executiu del sector de l’entorn del carrer d’Esteve Terradas Urbanització Projecte executiu Gràcia Urbanisme

Projecte executiu del carrer d’Esteve Terradas entre el carrer de Josep Jover i l’avinguda de Vallcarca Urbanització Projecte bàsic Gràcia Urbanisme

Projecte executiu a l’entorn del nou Hospital Quirón entre la plaça d’Alfons Comín, el carrer d’Esteve Terrades i la Ronda de Dalt Urbanització Projecte executiu Gràcia Bagursa

Remodelació de la Ronda del Mig entre la ronda del General Mitre i la travessera de Dalt (tram Via Augusta-Balmes ) Urbanització Avantprojecte Sarrià-Sant Gervasi BIMSA

Remodelació de la Ronda del Mig entre la ronda del General Mitre i la travessera de Dalt (tram Via Augusta-Balmes) Urbanització Avantprojecte Gràcia BIMSA

Urbanització del passeig Marítim de la Barceloneta Urbanització Projecte executiu Ciutat Vella Port de Barcelona

Projectes urbans de l’any 2008 (continuació)



Remodelació del passeig de Joan de Borbó (tram final) Urbanització Projecte executiu Ciutat Vella Port de Barcelona

Entorn de l’edifici Vela Urbanització Projecte executiu Ciutat Vella Port de Barcelona

Plaça pública situada entre els carrers de Gavà i Rossend Arús Urbanització Seguiment d’obra Sants-MontjuïcArquitectura Catalana, S.A./Bagursa

Tal Al-Hawa Market. Gaza (Palestina) Edificació Projecte bàsic Cooperació internacionalAjuntament de Barcelona-Ajuntament de Gaza

Barri d’East Al-Nasser. Gaza (Palestina) Urbanització Direcció d’obra Cooperació internacionalAjuntament de Barcelona- Ajuntament de Gaza

Urbanització de la rambla de Samora Machel. Maputo (Moçambic) Urbanització Avantprojecte Cooperació internacionalAjuntament de Barcelona- Ajuntament de Maputo

Reconstrucció del centre cultural Ntsindya-seguiment del projecte i del procés d’adjudicació d’obres. Maputo (Moçambic) Restauració Projecte executiu Cooperació internacionalAjuntament de Barcelona- Ajuntament de Maputo

Concurs de la nau central de la fàbrica de Fabra i Coats RestauracióConcurs d’arquitectura

Sant Andreu ICUB-Urbanisme

Projecte del centre de creació del circ al Fòrum Cultural Projecte executiu Sant Martí ICUB-Urbanisme

Projecte d’ampliació de l’hangar a Can Ricart Restauració Projecte executiu Sant Martí ICUB-Urbanisme

Centre de creació de dansa a l’antiga fàbrica Philips Restauració Projecte executiu Sants-Montjuïc ICUB

Estudi volumètric dels equipaments a La Maquinista de Sant Andreu Edificació Estudi previ Sant Andreu Urbanisme

Projecte bàsic de rehabilitació integral de l’edifici de la plaça Lesseps, 1 (Agència de la Salut Pública de Barcelona) Rehabilitació Projecte bàsic GràciaAgència de la Salut Pública de Barcelona

Projecte d’execució de la rehabilitació de les plantes 3-6 de l’edifici de la plaça Lesseps, 1 (Agència de la Salut Pública de Barcelona)

Rehabilitació Projecte executiu Gràcia Urbanisme

Projecte bàsic i execució de la rehabilitació integral de la torre de Sant Rafael i el cos de l’Arxiu Antic de la comunitat religiosa (monestir de Pedralbes)

RehabilitacióProjecte bàsic executiu - obres

Les Corts Urbanisme

Projecte i obres de restauració interior de la cel·la de Rocabertí (monestir de Pedralbes) Restauració Projecte - obres Les Corts Urbanisme

Projecte i obres de la nova xarxa de clavegueram del cos d’oficines i de la sala de columnes del monestir de Pedralbes Rehabilitació Projecte Les Corts Urbanisme

Projecte i obres de recuperació de la xarxa interior de les aigües de la mina del monestir de Pedralbes Rehabilitació Projecte Les Corts Urbanisme

Estudi i anàlisi de la recuperació de les aigües del pou del monestir de Pedralbes Estudi Estudi Les Corts Urbanisme

Projecte per a la recuperació i la restauració dels cromatismes i les decoracions pictòriques del monument funerari de la reina Elisenda de Montcada al monestir de Pedralbes

Restauració Estudi Les Corts Urbanisme

Substitucions, canvis o implantacions de les noves bústies de correus Control Control Tots els districtes Urbanisme

Substitucions, canvis o implantacions de les noves cabines telefòniques Control Control Tots els districtes Urbanisme

Replanteig de les ventilacions per a ET i caixes ADU per Fecsa Control Control Tots els districtes Urbanisme




Replanteig de les ventilacions dels pous d’Agbar Control Control Tots els districtes Urbanisme

Replanteig de les banderoles de senyalització de les boques del metro Control Control Tots els districtes Urbanisme

Replanteig de les caixes de connexió de cables d’ONO Control Control Tots els districtes Urbanisme

Replanteig de les caixes elèctriques per a la ventilació dels túnels dels FGC Control Control Tots els districtes Urbanisme

Senyalització d’ubicacions dels nous quioscos i els possibles trasllats de l’ONCE Control Control Tots els districtes Urbanisme

Solucionar les peticions de reclamacions del 010 i de la bústia de l’alcalde Control Control Tots els districtes Urbanisme

Seguiment per al desplaçament del mobiliari urbà per les obres de l’AVE Control Control Tots els districtes Urbanisme

Moviment per obres de tot el mobiliari de JC Decaux i supervisió de les ubicacions Control Control Tots els districtes Urbanisme

Replanteig de la situació de les marquesines de la parada de l’autobús Control Control Tots els districtes Urbanisme

Replanteig de les plataformes per a les parades de l’autobús Control Control Tots els districtes Urbanisme

Replanteig dels MUPI Control Control Tots els districtes Urbanisme

Replanteig del TAMS Control Control Tots els districtes Urbanisme

Replanteig de les columnes anunciadores Control Control Tots els districtes Urbanisme

Replanteig dels lavabos per a les parades de l’autobús Control Control Tots els districtes Urbanisme

Replanteig dels MUPI d’informació de les boques del metro Control Control Tots els districtes Urbanisme

Restauració del trencadís de les parets laterals de l’escala principal del Park Güell Restauració Obra Gràcia Urbanisme

Rampa d’accés a la zona de jocs infantils del carrer d’Olot Restauració Obra Gràcia Urbanisme

Projecte de desguàs de la zona perimetral dels merlets del carrer d’Olot Restauració Projecte executiu Gràcia Urbanisme

Sanejament i reconstrucció de la barana d’acer amb suports de pedra Restauració Obra Gràcia Urbanisme

Projecte de consolidació i reforç del camí d’accés de les Tres Creus Restauració Projecte executiu Gràcia Urbanisme

Actuacions diverses de reparació del trencadís al Park Güell Restauració Obra Gràcia Urbanisme

Sanejament i reconstrucció dels arcs de suport del camí de les Tres Creus Restauració Obra Gràcia Urbanisme

Restauració del viaducte dels Enamorats Restauració Obra Gràcia Urbanisme

Reconstrucció dels murs de pedra, les escales, els paviments i els canals de recollida d’aigües Restauració Obra Gràcia Urbanisme

Construcció de la nova tanca entre l’escola i la sala hipòstila, amb suport i malla d’acer inoxidable Restauració Obra Gràcia Urbanisme

Pla d’actuació del Park Güell Restauració Estudi GràciaUrbanisme/Parcs i Jardins/Cultura/districte de Gràcia

Restauració de la font principal del Park Güell Restauració Projecte executiu Gràcia Urbanisme

Estudi i diagnosi dels viaductes del Park Güell Estudi Projecte executiu Gràcia Urbanisme




Contracta ordinària del Park Güell Restauració Obra Gràcia Urbanisme

Pla Director de la Casa Vella de l’Ajuntament de Barcelona Restauració Projecte executiu Ciutat VellaServeis Generals/Urbanisme

Reforma dels espais de la Guàrdia Urbana i Majordomia a la Casa Vella de l’Ajuntament de BarcelonaRestauració/obra nova i instal·lacions

Projecte executiu Ciutat VellaServeis Generals/Urbanisme

Projecte de la nova instal·lació d’aire condicionat als espais d’Alcaldia de la Casa Vella de l’Ajuntament de Barcelona Restauració Projecte executiu Ciutat VellaServeis Generals/Urbanisme

Reforma de les oficines de Relacions Internacionals i de Protocol a la planta segona de la Casa Vella de l’Ajuntament Restauració Projecte executiu Ciutat VellaServeis Generals/Urbanisme

Projecte de rampa a la planta baixa de la Casa Vella de l’Ajuntament de Barcelona Restauració Projecte executiu Ciutat Vella Urbanisme

Projecte de restauració de l’enteixinat gòtic de la planta noble de la Casa Vella de l’Ajuntament de Barcelona Estudi Projecte executiu Ciutat Vella Urbanisme

Estudi de les humitats del paviment del pati gòtic de la Casa Vella de l’Ajuntament de BarcelonaConservació i manteniment

Contracta Ciutat Vella Urbanisme

Contracta ordinària de reparació i conservació dels edificis i les instal·lacions artístiques Restauració Obra Ciutat Vella Urbanisme

Restauració de les pintures de Viladrich a l’escala negra de la Casa Vella de l’Ajuntament de Barcelona Restauració Obra Ciutat Vella Urbanisme

Restauració integral dels sostres i els paraments de l’escala negra de la Casa Vella de l’Ajuntament de Barcelona Restauració Obra Ciutat Vella Urbanisme

Restauració de l’escultura de Viladomat a l’escala negra de la Casa Vella de l’Ajuntament de Barcelona Restauració Obra Ciutat Vella Urbanisme

Restauració de la porta renaixentista lateral d’accés al Saló de Cent de la Casa Vella de l’Ajuntament de Barcelona Restauració Obra Ciutat Vella Urbanisme

Restauració del sostre i els paraments de fusta i les pintures del Saló del Treball de Rogent a la Casa Vella de l’Ajuntament de Barcelona

Restauració Obra Ciutat Vella Urbanisme

Restauració de la làmpada i les portes amb elements daurats del Saló del Treball a la Casa Vella de l’Ajuntament de Barcelona Restauració Estudi Ciutat Vella Urbanisme

Estudi d’il·luminació al Saló de la Ciutat a la Casa Vella de l’Ajuntament de Barcelona Restauració Obra Ciutat Vella Urbanisme

Restauració dels vitralls de l’escala vermella a la Casa Vella de l’Ajuntament de Barcelona Restauració Obra Ciutat Vella Urbanisme

Restauració de les pintures del Saló de Cròniques de Sert a la Casa Vella de l’Ajuntament de Barcelona Restauració Col·locació Ciutat Vella Urbanisme

Col·locació dels domassos restaurats al Saló de Cent a la Casa Vella de l’Ajuntament de Barcelona Restauració Obra Ciutat Vella Urbanisme

Restauració de la font de Falqués a la Casa Vella de l’Ajuntament de Barcelona Restauració Projecte executiu Sarrià-Sant Gervasi Urbanisme

Projecte de reparació i consolidació del mur de Bellesguard Restauració Projecte executiu Sarrià-Sant Gervasi Urbanisme

Restauració dels elements ornamentals de tancament de l’edifici del Baluard de Ponent Restauració Obres Ciutat Vella Urbanisme

Restauració/reproducció de l’escala del pati gòtic de l’edifici del carrer Paradís, 10 Restauració Obres Ciutat Vella Urbanisme

Projecte de rehabilitació de la façana de la Casa de la Lactància Restauració Projecte executiu Eixample Urbanisme




Seguiment dels treballs arqueològics al subsòl de la sala capitular del monestir de Pedralbes Restauració Seguiment Les Corts Urbanisme

Arranjament provisional de les obres que s’han de dur a terme a la caserna de Sant Agustí Arranjament Obres Ciutat Vella Urbanisme

Seguiment de l’estudi encarregat a Cotca, S.A. per elaborar el projecte de restauració del claustre de la caserna de Sant Agustí Restauració Seguiment i estudi Ciutat Vella Urbanisme

Control dels estudis històrics, arqueològics i analítiques dels treballs que s’han de realitzar a diversos edificis municipals Restauració ControlCiutat Vella/Sarrià-Sant Gervasi/Les Corts

Urbanisme

Recuperació i seguiment dels materials constructius de pedra de Montjuïc, material ceràmic, etc., procedents d’enderrocs i excavacions arqueològiques

Resturació RecuperacióBaluard de Migdia, Ciutat Vella/Gràcia/Horta-Guinardó

Urbanisme

Restauració de les façanes de la Casa Elizalde Restauració Obres Eixample Paisatge Urbà i Q. V./Urbanisme

Informe i desmuntatge d’elements de perill de caiguda en el coronament de les torres venecianes Restauració Informe Sants-Montjuïc Urbanisme

Treballs de embolcallat de les torres venecianes. Tractament de les plagues a l’interior Manteniment Obres Sants-Montjuïc Urbanisme

Rehabilitació integral de diverses estances i instal·lació de la zona de la residència de la planta pis del palauet Albéniz Restauració Obres Sants-Montjuïc Urbanisme

Projecte i obra d’urbanització del carrer A a la Zona Franca Urbanització Seguiment Sants-Montjuïc GISA

Projecte d’urbanització del carrer Cardenal de Sentmenat i dels jardins d’Oriol Martorell Urbanització Seguiment Sarrià-Sant Gervasi Urbanisme, FCG i GISA

Projecte d’aparcament i urbanització de la plaça Margarita Xirgu Urbanització Seguiment Sants-Montjuïc BSMSA

Projecte per a la reposició de les quatre columnes a Montjuïc Urbanització Seguiment Sants-Montjuïc Urbanisme

Noves estacions de la línia 2 del metro (tram Mercat de Sant Antoni-Montjuïc) Urbanització Seguiment Eixample/Sants-Montjuïc GISA

Urbanització d’una illa per a oficines al passeig de la Zona Franca Urbanització Seguiment Sants-Montjuïc Hàbitat

Projecte per a les ventilacions al passeig Marítim de la Barceloneta Urbanització Seguiment i informes Ciutat Vella Districte de Ciutat Vella

Projecte de barrera hidràulica contra la intrusió marina al carrer A de la Zona Franca Urbanització Seguiment i informes Sants-Montjuïc ACA

Projecte d’urbanització del sector La Clota Urbanització Seguiment i informes Horta-Guinardó Junta de Compensació

Desenvolupament de millores a la marquesina d’autobús de model Pal·li Mobiliari urbà Projecte Mobiliari urbà genèric Urbanisme

Desenvolupament d’un nou pal de parada d’autobús Mobiliari urbà Projecte Mobiliari urbà genèric Urbanisme

Adaptació de la marquesina d’autobús a la nova llei d’accessibilitat i desenvolupament d’un seient isquiàtic Mobiliari urbà Projecte Mobiliari urbà genèric Urbanisme

Adaptació i millores als quioscos de premsa Mobiliari urbà Projecte Mobiliari urbà genèric Urbanisme

Revisió del recull de mobiliari i elements urbans de la ciutat Mobiliari urbà Projecte Mobiliari urbà genèric Urbanisme

Projecte per al desplegament a la ciutat d’un element contenidor/suport d’antenes wifi Mobiliari urbà Projecte Mobiliari urbà genèric Urbanisme/IMI

Projecte de les instal·lacions de l’Arxiu del districte d’Horta-Guinardó al carrer de Lepant (antiga caserna de Girona)Instal·lacions i edificació

Projecte executiu Horta-Guinardó Districte d’Horta-Guinardó

Projecte de les instal·lacions de l’OAC al districte d’Horta-Guinardó al carrer Lepant (antiga caserna de Girona)Instal·lacions i edificació

Projecte executiu Horta-Guinardó Districte d’Horta-Guinardó




Estudi d’implantació de la nova central de producció d’aigua per a la climatització de les cases consistorials (plaça de Sant Jaume i plaça de Sant Miquel)

Instal·lacions i edificació

Estudi Ciutat Vella Serveis Generals

Estudi de l’aprofitament de les aigües freàtiques del monestir de Pedralbes Estalvi d’aigua Estudi Les Corts Urbanisme

Urbanització dels interiors de la unitat d’actuació 13 del PERI de Diagonal-Poble Nou als carrers de Fluvià, Pujades, Provençals i Pallars

Urbanització Projecte executiu Sant Martí UA 13

Urbanització dels espais públics exteriors del nou Institut Dexeus (carrer de Sabino Arana i Gran Via de Carles III)

Urbanització Projecte executiu Les CortsCarmel Corporación 2000, S.L.

Projecte d’urbanització del Polígon d’Actuació Urbanística 1 de la Modificació del Pla General Metropolità dins l’àmbit discontinu de Can Batlló-Magòria

Urbanització Projecte executiu Sants-Montjüic Grupo Gaudir

Restauració de l’edifici i les façanes del carrer Barcelona. L’Habana (Cuba) Rehabilitació Obra Cuba Ajuntament de Barcelona

Rehabilitació del soterrani del monument a Colom Rehabilitació Obra Ciutat Vella Turisme BCN

Restauració de l’escut de l’antiga estació del Nord Rehabilitació Obra Eixample Urbanisme

Rehabilitació dels serveis del jardí del palauet Albéniz Rehabilitació Obra Sants-Montjuïc Urbanisme

Rehabilitació de les portes d’accés de l’avinguda dels Montanyans del palauet Albéniz Rehabilitació Obra Sants-Montjuïc Urbanisme

Rehabilitació de les cúpules de les capelles laterals de l’església de la Ciutadella Rehabilitació Obra Ciutat Vella Urbanisme

Rehabilitació de la tanca del parc de la Ciutadella al carrer de Pujades Rehabilitació Obra Ciutat Vella Urbanisme

Instal·lacions complementàries de les escales Fontseré Rehabilitació Obra Sants-Montjuïc Urbanisme

Rehabilitació de la zona d’accés al parc de l’Oreneta Rehabilitació Obra Sarrià-Sant Gervasi Urbanisme

Reparacions de les instal·lacions de la residència d’oficials del castell de Montjuïc (edifici antic) Reparació Obra Sants-Montjuïc Urbanisme

Reparació de les balustrades ornamentals del parc de Montjuïc Reparació Obra Sants-Montjuïc Urbanisme

Rehabilitació d’elements de fosa al passeig de Lluís Companys Reparació Obra Ciutat Vella Urbanisme

Sanejament i estabilització de l’estructura de l’antic dipòsit de Catalana de Gas Reparació Obra Ciutat Vella Urbanisme

Arranjament del cos de guàrdia del castell de Montjuïc per a la exposició Barcelona té castell Rehabilitació Obra Sants-Montjuïc Urbanisme

Preparació i seguiment del Consell Assessor d’Escultures Monument Reunió Tots els districtes Urbanisme

Manteniment del web de l’Art Públic Monument Web Tots els districtes Urbanisme

Publicació del llibre del web de l’Art Públic Monument Publicació Tots els districtes Urbanisme

Preparació estructural del dipòsit d’aigües de Catalana de Gas Rehabilitació Obra Ciutat Vella Urbanisme

Rehabilitació del palau del Marquès de Llió Rehabilitació Projecte executiu Ciutat Vella ICUB

Remodelació de l’avinguda de Pau Casals per a l’adaptació de l’aparcament a la normativa Urbanització Projecte executiu Sarrià-Sant Gervasi Districte

Gestió de la contracta de conservació i restauració de l'art públic de la ciutatProjecte i execució

Obres Tota la ciutat Urbanisme




Restauració integral de la font El noi dels càntirs Estudi Obra Eixample Urbanisme

Restauració integral de la font de Sant Pere Estudi Obra Ciutat Vella Urbanisme

Restauració integral d'Homenatge a BarcelonaProjecte i execució

Obra Sants-Montjuïc Urbanisme

Restauració de la font del geni català (segona fase de la restauració del vas)Projecte i execució

Obra Ciutat Vella Urbanisme

Sanejament i restauració de totes les escultures de bronze de la plaça de CatalunyaProjecte i execució

Obra Eixample Urbanisme

Extracció i nova instal·lació del conjunt escultòric Balança romanaProjecte i execució


Estudis preliminars del monument a Colom Estudi Obra Ciutat Vella Urbanisme

Sanejament i restauració de la instal·lació Deuce CoopProjecte i execució


Restauració integral del monument a la sardanaProjecte i execució

Obra Sants-Montjuïc Urbanisme

Restauració integral del bust de Francesc Matheu Estudi Obra Les Corts Urbanisme

Restauració integral de la creu de terme d'HortaProjecte i execució

Obra Horta-Guinardó Urbanisme

Restauració integral de l'escultura PomonaProjecte i execució

Obra Sarrià-Sant Gervasi Urbanisme

Restauració integral de l'escultura CilindreProjecte i execució

Obra Sant Martí Urbanisme

Restauració de les escultures de Jaume I i de Joan FivellerProjecte i execució


Restauració de la font de pedra dels jardins de l'antic hospital de Sant Pau i de la Santa Creu Projecte Obra Ciutat Vella Urbanisme

Restauració integral de tot el conjunt escultòric i reforç estructural de la cascada del parc de la Ciutadella Projecte i execució


Restauració de la font d'Emili VendrellProjecte i execució


ACA, Agència Catalana de l’Aigua; ADU, armari de distribució urbana (elèctric), per a connexions elèctriques; Agbar, Aigües de Barcelona, S.A.; AVE, Alta Velocitat Espanyola; Bagursa, Barcelona Gestió Urbanística, S.A.; BIMSA, Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A.; BSMSA, Barcelona de Serveis Municipals, S.A.; ET, Estació Trasformadora; Fecsa, Forces Elèctriques de Catalunya, S.A.; FGC, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; FMB, Ferrocarril Metropolità de Barcelona; GISA, Gestió d’Infraestructures, S.A.; ICUB, Institut de Cultura de Barcelona; IMI, Institut Municipal d’Informàtica; MUPI, mobiliari urbà per a informació; ONCE, Organización Nacional de Ciegos Españoles; PERI, Pla Especial de Reforma Interior; TAMS, tauler d’anuncis municipals; UA, Unitat d’Actuació.




L’art a l’espai públic on line

El concepte d’art públic ha trencat definitivament amb la

idea d’escultura i amb la visió d’aquesta com a element

decoratiu d’un paisatge urbà, bé en els carrers i les places,

bé en els recintes enjardinats. Els nous llenguatges artístics,

les noves tècniques de representació i la permanent i

innovadora recerca per part dels artistes, amb el suport

dels promotors, fan de Barcelona una ciutat pionera pel fet

d’haver integrat les intervencions artístiques d’avantguarda,

sovint considerades apropiades per a esdeveniments

culturals efímers. El treball conjunt de tots els agents

participants en els projectes que han anat fent ciutat ha

permès la presència d’aquestes obres en la ciutat, la qual

cosa ha ajudat a configurar la seva imatge de modernitat i

ha donat una nova identitat als barris on es troben.

En conseqüència, l’Art Públic és un projecte que ha anat

més enllà d’un catàleg raonat ja que, en divulgar-se a través

de la xarxa o internet, permet diverses explotacions que fan

que sigui un projecte viu. L’objectiu més important ha estat,

des del primer moment, oferir tota la informació possible

de les peces que integren aquesta col·lecció que no és de

propietat exclusiva de l’Ajuntament de Barcelona.

L’any 2008 s’ha establert un nou conveni amb la Universitat

de Barcelona, amb una durada de 4 anys, dintre del marc

del desenvolupament de noves fases del projecte de l’Art

Públic i les seves explotacions. El conveni contempla

l’actualització del catàleg, l’ampliació dels continguts,

el desplegament d’itineraris dirigits, signats per autors

de prestigi, la traducció a I’anglès dels nous textos que

s’introdueixin, com també els estudis necessaris per

a la reorganització capitular del web, tot millorant la

funcionalitat de la navegació i la comprensió de la persona

usuària, i la seva accessibilitat, la documentació fotogràfica

actualitzada de les obres del catàleg i, finalment, la

continuació del treball d’organització i creació del Centre de

Documentació de l’Art Públic i el Disseny Urbà.

En el desplegament del conveni subscrit amb l’Ayuntamiento

de Zaragoza l’any 2007, juntament amb el conveni signat

entre la Universitat de Barcelona i la Universidad de

Zaragoza, s’ha tutelat i s’ha donat el suport necessari per al

desenvolupament del catàleg de l’art públic de Saragossa, la

primera fase del qual va entrar en funcionament tot coincidint

amb la celebració de l’Expo de l’Aigua 2008. La importància

del conveni entre els dos ajuntaments es materialitza en el fet

d’assegurar la necessària igualtat dels continguts i del seu

tractament dintre de la línia de creació de la xarxa temàtica

europea de l’art públic.


Dintre de l’objectiu prioritari de la difusió social de l’art

públic mitjançant la seva musealització virtual, anualment

es mantenen reunions en què hi participen els responsables

del departament de Nuevas Tecnologías de l’Ayuntamiento

de Zaragoza, encarregats del disseny i del manteniment

de les dades i les imatges de www.zaragoza.es/ciudad/

artepublico; l’Observatorio Aragonés de Arte Público de la

Universidad de Zaragoza, responsables dels continguts; el

Centre de Recerca Polis de la Universitat de Barcelona, i el

Sector d’Urbanisme i Infraestructures de l’Ajuntament de

Barcelona.

Manteniment i millora dels continguts d’Art Públic

Atesa la importància que té el fet de donar una visió

completa de l’art públic de la ciutat, que faci més

entenedora la seva evolució i el seu significat, s’ha endegat

una nova fase quant als continguts, l’inventari dels

elements d’ornamentació o de composició de les façanes

dels edificis de titularitat pública, com també aquells que

es troben en institucions bancàries i establiments hotelers.

Aquest inventari permetrà la catalogació de totes aquestes

obres, les fitxes tècniques i les corresponents cròniques de

les quals ja s’han començat a preparar i a redactar.

Estatuària a l’edifici de l’antiga Duana .


Teatre Principal .El geni català. Pla de Palau .

Restauració de la cascada del parc de la Ciutadella .

Font de la plaça del Rei .


Aquesta nova fase d’ampliació dels continguts de l’Art

Públic implica una recerca de documentació estretament

lligada als autors, arquitectes i mestres d’obres, dels

edificis que incorporen relleus i estatuària. També hi tenen

el seu paper un ampli grup d’empreses proveïdores, des

dels marbristes fins als mosaïcistes. En conseqüència,

tenint en compte que continua el projecte de catalogació

de totes aquelles obres que han desaparegut de l’escena

urbana, s’han establert les bases per organitzar el Centre

de Documentació de l’Art Públic i del Disseny Urbà que

reculli la informació i els documents dispersos en els

diferents arxius i biblioteques.

Sota la supervisió científica del Departament d’Arquitectura

i Projectes Urbans conjuntament amb el Centre de Recerca

Polis de la Universitat de Barcelona, les tasques de recerca

han començat per la informació generada pels tècnics

municipals que majoritàriament es conserva a l’Arxiu

Municipal Administratiu. L’esquema que s’ha seguit ha

començat per aquells expedients, agrupats temàticament,

de construcció de fonts, mobiliari urbà i monuments que

s’han reproduït en imatges digitals. El pas següent ha

estat la recerca per autories, iniciada amb aquells que van

ser arquitectes municipals, fent un buidatge exhaustiu

dels expedients que es denominen monogràfics amb la

Monument a Joan Güell . Fanals del Cinc d’Oros . Monument a Dante .Projecte de monument a Ferran el Catòlic .


reproducció digital de tota la documentació vinculada amb

la presència i l’evolució de l’art públic de la ciutat des de

la dècada del 1850 fins l’any 1930. El resultat digitalitzat

s’allotja a la Biblioteca del Sector d’Urbanisme

i Infraestructures.

L’actualització de les dades és evident en l’actualització

constant de les dades tècniques, especialment

cronològiques i de dimensions, de la bibliografia que

acompanya cada peça, com també de les biografies tant

dels autors d’obres artístiques com dels comentaristes.

Simultàniament, es revisen i s’actualitzen les cròniques i els

comentaris i, en alguns casos, se’n redacten de noves, com

també s’incorporen nous comentaris.

S’han introduït les peces que s’han instal·lat al llarg de

l’any, repartides en les següents línies temàtiques:

• Escultures/obres d’art públic en diversos indrets de la

ciutat.

• Nous espais públics, com el parc del Centre del

Poblenou.

• Xarxa de transport públic: han entrat en funcionament

dues estacions noves, com a conseqüència de la

perllongació de la línia 3 fins a la Trinitat. Totes aquestes

estacions han incorporat un total de tres intervencions

d’art, seguint la política artística establerta per GISA per

a tota la xarxa de les línies del metro i els ferrocarrils de

la Generalitat.

Parc del Centre del Poblenou . Caseta de Jocs Kolonihaven .

Pou del Món .


Museu Virtual de l’Art Públic

El coneixement i la difusió de les col·leccions d’art públic

de les ciutats és quelcom força recent tot i que gran

part de les obres que integren aquestes col·leccions són

de titularitat pública. D’ençà la pionera experiència de

Barcelona, la ciutat de Saragossa ha posat en funcionament

el corresponent catàleg raonat, el qual segueix la mateixa

organització que el de Barcelona, una eina base per al seu

museu virtual. Altres ciutats europees i americanes s’han

mostrat interessades per l’estructura i els continguts del

catàleg, i es manté l’assessorament als ajuntaments de

ciutats com Lisboa, Oporto o Almada. La qualitat dels

continguts de Barcelona ha animat als ajuntaments de

diverses ciutats i poblacions a donar a conèixer virtualment

el seu patrimoni d’art públic; un exemple d’això pot ser el

de Girona.

Voluntat i perseverança, Antonio Ortega . Línia 3 del metro . Estació de la Trinitat Nova .

Metamemòria, Enric Mauri . Línia 3 del metro . Estació de la Trinitat Nova .

Viatge global, viatge local, viatge persona, Salvador Juanpere . Línia 3 del metro . Estació de Roquetes .


A la recerca de la creació d’una xarxa europea, l’abril de

l’any 2008 es va assistir a Santander al Seminari Interreg-

SUDOE/UE (seminari de la Unió Europea per a les regions

del sud-oest d’Europa: Andorra, Espanya, França i

Portugal) per tal de conèixer i estudiar els continguts de

les propostes que es van presentar i poder valorar l’abast

real de les convocatòries europees envers la creació d’una

xarxa de museus virtuals d’aquesta regió europea.

Projectes de recerca

El desembre de l’any 2008 s’ha demanat al Micinn

(Ministerio de Ciencia e Innovación) la renovació del

projecte HUM2006-12803-C02-01, coordinat amb

Saragossa, i a la Generalitat de Catalunya la renovació del

Grup de Recerca Consolidat Art, Ciutat i Societat, integrat

per membres de l’Ajuntament de Barcelona, la Camara

Municipal de Almada, la Camara Municipal de Lisboa, el

CESUR (Universidade Politécnica de Lisboa), el Centre

de Recerca Polis (Universitat de Barcelona), la Facultad

de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)

i l’Instituto de História del Arte (Universidade Nova de

Lisboa).

Difusió de www.bcn.cat/artpublic

Des de la seva entrada en funcionament, s’editen postals

amb la finalitat de difondre i donar publicitat a l’Art Públic

de Barcelona. Fins l’any 2008, les postals havien tingut

un tractament homogeni: una vista aèria de la ciutat des

del mar sota la qual es reproduïen en format de miniatura

algunes obres d’art públic. Enguany, la postal presenta

noves dimensions i continguts. Amb una imatge vertical,

apareix únicament la fotografia d’una obra amb l’adreça

d’internet que hi dóna accés, mentre que al revers de la

postal s’explica La ciudad, su arte y su memoria. El Museo

Virtual del Arte Público de Barcelona, al mateix temps que

s’informa dels premis atorgats a www.bcn.cat/artpublic.


Des del juliol de l’any 2004, moment en què es va

presentar www.bcn.cat/artpublic al públic i als mitjans de

comunicació als jardins de la Universitat de Barcelona,

força especialistes van començar a demanar la versió

impresa del catàleg raonat de l’Art Públic de Barcelona.

Finalment i per iniciativa de l’Il·lustríssim Sr. Carles Martí, el

Departament d’Imatge i Producció Editorial, conjuntament

amb Àmbit Serveis Editorials de Barcelona, són els

encarregats de coeditar el llibre de l’Art Públic de Barcelona

que, tret de les plaques commemoratives i dels itineraris de

l’Art Públic, recollirà tots els continguts del web. Per raons

d’estructura editorial, no es preveu que el llibre incorpori la

iconografia de les obres, com tampoc la bibliografia i altra

documentació hemerogràfica ressenyada individualment.

L’edició es preveu per a l’any 2009.

Presentacions públiques en aforaments científics

• El museu virtual de l’Art Públic de Barcelona (Barcelona,

Màster d’estudis avançats en Museografia, Universitat de

Barcelona-Departament d’Història de l’Art, març de 2008).

• El museo virtual del Arte Público de Barcelona

(Barcelona, Màster de Disseny Urbà. Art, Ciutat i

Societat, Universitat de Barcelona-Departament

d’Història de l’Art, març de 2008).

• The Rol of Public Art in the Urban Renewal of Barcelona

since 1980 (Lisboa, Màster d’Urbanisme i Gestió del

Territori, Instituto Superior Técnico, abril de 2008).

• Public Art of Barcelona Virtual Museum

(Lisboa, Doctorat d’Història de l’Art, Universidade

Nova-Instituto História da Arte, maig de 2008).


• Una colección custodiada por fieras y supervisada

por una dama. El Parc de la Ciutadella de Barcelona

(Zaragoza, Seminario Internacional de Arte en el Espacio

Público: barrios artísticos y revitalización urbana,

Sociedad Municipal Zaragoza Cultural-Observatorio

Aragonés de Arte Público, maig de 2008).

• La evolución del Arte Público. Barcelona entre dos

exposiciones 1888-1929 (Barcelona, Doctorat d’Espai

Públic i Regeneració Urbana, Universitat de Barcelona-

Departament d’Escultura, juny de 2008).

• Arte contemporáneo en el espacio público de Barcelona

(Santiago de Compostela, Màster de Conservació del

Patrimoni, Universidad de Santiago de Compostela-

Departamento de Historia del Arte, juny de 2008).

• Espacio público, arte efímero y memoria

(Caracas-Maracaibo, Diálogos permanentes de arte

en la calle, juliol-agost de 2008).


Objectius

Els objectius genèrics de la Direcció d’Infraestructures són

els següents:

• Elaborar i participar en els plans, els projectes i els

estudis que incideixen sobre les infraestructures de la

ciutat.

• Informar preceptivament, des del vessant tècnic

d’enginyeria, dels plans i els projectes relatius a les

grans infraestructures, el transport, el sistema viari, el

clavegueram, el Peclab (Pla Especial del Clavegueram

de Barcelona), i dels plans que afectin l’àmbit urbà, tant

del districte com de la ciutat.

• Coordinar i tutelar els plans i els projectes elaborats per

empreses municipals i altres entitats vinculades amb

el Sector que incideixin sobre les infraestructures de la

ciutat.

• Garantir el correcte funcionament de la ciutat davant

l’impacte de les obres executades a l’espai públic,

tant per les entitats municipals com per aquelles no

municipals, i coordinar la resta dels sectors involucrats

en la consecució d’aquest objectiu.

Manuel Valdés López | Director d’Infraestructures

Direcció d’Infraestructures10


Al llarg d’aquest any s’han establert les principals

estratègies de treball per garantir els objectius de la

Direcció i s’han identificat les dificultats que incidien en

el resultat final, tot establint com a prioritàries les línies

d’actuació següents:

• Garantir en tot moment la continuïtat de les obres i

minimitzar les afeccions als ciutadans i les ciutadanes

mitjançant la coordinació, el seguiment tècnic i el

seguiment de la qualitat de l’espai públic afectat.

• Activar els mecanismes efectius de seguiment de plans

i projectes. Han de permetre l’aplicació de criteris

municipals comuns davant els clients i les entitats

externes i garantir la claredat i l’orientació dels inversors

i els projectistes respecte als criteris de l’Ajuntament,

especialment en obres d’infraestructures.

• Garantir la solució d’importants temes generals de la

ciutat relacionats amb les infraestructures en estreta

col·laboració amb altres entitats, sectors municipals

i altres Administracions; establir la coordinació

necessària, marcar les pautes de les actuacions i

orientar el seu seguiment.

Temes generals

Amb la intenció de solucionar importants temes generals

de la ciutat relacionats amb les infraestructures, des de la

Direcció s’ha treballat en col·laboració amb altres entitats,

sectors municipals i Administracions.

Les grans infraestructures són actuacions fetes

generalment per entitats supramunicipals i com a resultat

d’un plantejament que respon a una lògica funcional i

territorial diversa i extensa, però dintre de la qual la ciutat

de Barcelona té una funció nuclear. Partint d’aquesta base i

en funció de la seva reestructuració i els seus recursos, les

actuacions d’aquesta Direcció s’han orientat a establir la

coordinació necessària, pactar les pautes de les actuacions

i orientar el seu seguiment.

L’establiment de relacions simbiòtiques amb la resta de les

Administracions involucrades en les infraestructures i les

obres que es porten a terme dins l’àmbit públic municipal

permeten garantir la fluïdesa d’informació dels projectes i

la seva valoració conjunta, amb un impacte directe sobre

la ciutat, l’adaptació de les obres als interessos de la

ciutat i l’adequació a l’entorn urbà, com també la millora

del mecanisme existent per a la detecció i la resolució

d’incidències en la realització de les obres.


A continuació s’esmenten algunes actuacions i les línies

de treball que s’han emprès sota el lideratge o amb una

participació molt activa d’aquesta Direcció al llarg de l’any

2008:

• Conformació del plànol general del subsòl de la ciutat

amb l’estat de les seves xarxes d’infraestructures (en

explotació, en construcció, en projecte o planejament).

Aquesta és una actuació feta íntegrament des de la

Direcció d’Infraestructures amb una col·laboració

externa molt variada en l’aportació d’informació. La

representació conjunta en la cartografia de la ciutat de

les seves xarxes d’infraestructures de transport viari i de

ferrocarril, com ara de les infraestructures primàries de

serveis (les destinades al transport i no a la distribució) a

escala 1:10.000, és actualment una eina fonamental per

a la presa de decisions. Aquest treball s’havia començat

a desenvolupar algunes vegades des de l’Ajuntament

sense arribar a un punt d’utilitat. Actualment es

considera de gran utilitat per als Bombers de Barcelona

i la Direcció d’Urbanisme del Sector, amb els quals es

comparteix la informació. El repte és continuar millorant

la qualitat de la informació representada, que ja és molt

alta, aconseguir la redacció dels protocols que permetin

la seva actualització periòdica i difondre la informació

cap a altres sectors que li puguin treure’n la utilitat.

• Elaboració d’un protocol per a la recepció d’obres i el

seguiment de projectes d’infraestructures municipals,

en coordinació amb el Sector de Serveis Urbans i Medi

Ambient i BIMSA. Aquest protocol elaborat per la Direcció

d’Infraestructures s’ha utilitzat al llarg d’aquest any de

forma pilot per a la recepció de les obres d’infraestructures

municipals executades per BIMSA i s’ha anat millorant

el procés, a mesura que s’utilitza, per convertir-lo en un

procediment estàndard de treball. La seva aplicació, que

implica la participació de tots els agents que hi intervenen

des de l’inici de la redacció del projecte, permetrà resoldre

d’una forma estricta, raonada i comprovada en la

pràctica l’aprovació dels projectes i el problema de la

recepció de les obres per tots els mantenidors.

Estat de la recepció d’obres d’infraestructures municipals al mes de desembre de 2008

Districte Obra Data de recepció

Sants-Montjuïc Col·lector del carrer Viriat Febrer

Sants-Montjuïc Façana i coberta de les vies de l’estació de Sants Agost

Sants-Montjuïc Fira 2000. Carrer de l’Alumini Desembre

Sants-Montjuïc Fira 2000. Urbanització dels pavellons 3 i 4 Desembre

Sarrià-Sant Gervasi Urbanització de l’avinguda de Vallvidrera Febrer

Gràcia Plaça Lesseps. Vialitat i infraestructures Desembre

Horta-Guinardó Túnel de la Rovira. Instal·lacions. Fase 1 Novembre

Horta-Guinardó Túnel de la Rovira. Impermeabilització i drenatge Novembre

Sant Andreu Carrer de Pierola Desembre

Sant Martí Planta fotovoltaica. Fase 2 Agost

Sant Martí Col·lector del carrer dels Escultors Claperós. Fase 1 Desembre


Plans, estudis informatius i projectes

Des de la Direcció d’Infraestructures es participa en les

diferents fases de concepció d’una actuació: els plans, els

estudis informatius i els projectes. La presència és més

efectiva i enriquidora quan més prèviament es participa en

el procés de definició. Per aquesta raó és tan important la

coordinació amb les entitats municipals i no municipals que

construeixen infraestructures a la ciutat per tal de compartir

aquest camí.

En tot aquest procés, les actuacions més habituals de la

Direcció d’Infraestructures són les següents:

- Participació en l’elaboració dels plans i els estudis

municipals relacionats amb les infraestructures.

- Elaboració d’un informe tècnic dels projectes

d’urbanització i d’infraestructures realitzats per

l’Ajuntament (BIMSA). Ja s’ha assolit l’objectiu de

participar en el procés d’elaboració dels projectes.

En aquests informes es recullen i es coordinen els criteris

i els plantejaments dels diferents sectors municipals

involucrats o afectats per les obres.

Al respecte, es presenta a continuació una descripció

general de casos significatius de diferents processos sota

el lideratge o amb una participació molt activa d’aquesta

Direcció al llarg de l’any 2008:

• Estudi d’alternatives per al cobriment del tram de la

Ronda de Dalt entre el carrer del Gran Capità i el parc de

Cervantes per resoldre el problema de l’estacionament

d’autocars escolars en aquella zona, treballat

conjuntament amb el districte de Les Corts i la Direcció

de Mobilitat.

• Coordinació de les al·legacions a l’estudi informatiu de la

nova cua de maniobres dels ferrocarrils de la Generalitat

a la plaça de Catalunya.

• Participació i concreció dels diferents projectes en

fase d’execució promoguts per l’Adif (Administrador

d’Infraestructures Ferroviàries) dins l’àmbit dels trams

Sants-Sagrera i Sagrera-Nus de la Trinitat.


Obres

S’ha intentat garantir en tot moment la continuïtat de les

obres i minimitzar les afectacions als ciutadans mitjançant

la coordinació, el seguiment tècnic i el seguiment de la

qualitat de l’espai públic afectat.

Els treballs han estat orientats en els següents aspectes:

- Redacció del nou manual de qualitat de les obres,

adaptat als criteris de senyaliztació i seguretat, mobilitat

de vianants i aplicació de mesures mediambientals.

- Execució del catàleg d’obres de l’estiu de l’any 2008.

- Seguiment de les obres de la línia d’alta velocitat:

Comissió Tècnica de Seguiment, reunions periòdiques

amb els veïns i la direcció d’obra, vigilant nocturn,

protocols,etc.

- Presentació de documentació informativa d’obres als

districtes.

Comitè i Comissió d’Obres i Mobilitat

L’objectiu és la coordinació de les obres a l’espai públic

amb fort impacte a la ciutat.

Les funcions són les següents:

- Fixar els condicionants que són responsabilitat dels

tècnics comissionats.

- Tractar de minimitzar les afectacions que les obres tenen

sobre el conjunt de la ciutat.

- Fer complir la normativa que regula l’espai públic.

- Compatibilitzar les obres amb l’activitat ciutadana i entre

diverses actuacions.

- Preparar l’ordre del dia i les actes del Comitè i de la

Comissió d’Obres i Circulació.

- Elaborar la documentació necessària per a l’aprovació

de la Comissió d’Obres i Circulació.

- Comunicar als responsables de les obres els informes

preceptius emesos per la Comissió d’Obres i Circulació i

fer-ne el seu seguiment.

- Seguiment i informe de l’impacte de les obres que

ocupen la via pública amb motiu de la realització de les

obres, tant municipals com d’altres Administracions.

Les reunions del Comitè d’Obres i Circulació s’han realitzat

amb periodicitat setmanal, tot i que de forma excepcional

s’han realitzat dos reunions setmanals. S’han portat a terme

47 sessions i s’han tractat 480 temes.


Entres les actuacions més significatives en què ha treballat

el Comitè d’Obres i Circulació es poden presentar les

següents:

- Remodelació de la plaça de Lesseps.

- Xarxa elèctrica de 220 Kw a les subestacions de

Vilanova-Eixample-Maragall.

- Intercanviador de Diagonal.

- Viaducte i obres del carrer A.

- Obres de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat

de Catalunya a la plaça Molina.

- Urbanització de la ronda del General Mitre (Puig-reig-

Homer).

- Nou dipòsit de trens de la línia 5 del metro.

- Túnel ferroviari de l’alta velocitat (carrer de Mallorca-

carrer de Provença i Sant Andreu-Nus de la Trinitat).

Taula de serveis Acefat

L’objectiu d’aquesta taula composta per membres

del Departament de Vialitat de l’Àrea de Medi

Ambient i el director de coordinació d’obres de la

Direcció d’Infraestructures (delegat de l’Ajuntament a

l’Acefat), conjuntament amb els membres de l’Acefat,

infraestructures de serveis públics, ha estat la coordinació

de treballs i la resolució de temes complexos en diferents

obres de la ciutat. S’han convocat 31 taules i s’han tractat

68 temes. D’aquests, 43 han comportat la coordinació de

diversos operadors. Els 25 restants han estat coordinats

per un sol operador.

Remodelació de la plaça de Lesseps .


M 08 Sector de Urbanismo e Infraestructuras

Memoria 2008


SaludoJordi Hereu Boher | Alcalde de Barcelona

Un año más os presento, con esta publicación, una selección de las tareas que conforman la transformación que va configurando nuestra ciudad gracias a los profesionales de este ámbito.

Nuestra ciudad se reinventa día a día con sus grandes y pequeños proyectos, en lo que tiene de espacio compartido para todos sus ciudadanos y ciudadanas y en la exigencia de adaptarse a las nuevas necesidades que van generándose permanentemente. Queremos hacer de Barcelona una ciudad que nos haga sentir orgullosos, pero sobre todo queremos que sea una ciudad para vivir.

El equipo de profesionales, en el compendio de sus responsabilidades como operadores municipales, que conforma este Sector que integra la gestión del suelo, el planeamiento, los proyectos, las licencias y el seguimiento de las obras dará lugar a las grandes transformaciones que todos hemos ido observando y que continuaremos realizando en nuestra ciudad. Por ello os convido a leer los datos que a continuación os presentamos. De esta manera se entenderá el interés y el entusiasmo que nos mueven en nuestro trabajo diario para llevar a cabo lo que nos gusta afirmar: Barcelona, una ciudad para vivir.

PresentaciónRamon Garcia-Bragado Acín | Cuarto Teniente de Alcalde

La Memoria de la gestión llevada a cabo por el Sector de Urbanismo e Infraestructuras, del cual soy teniente de alcalde y responsable político, es un buen ejercicio que llevamos a cabo anualmente con la finalidad de comprobar el estado en que nos encontramos respecto a la realización de todas aquellas actuaciones, grandes y pequeñas, que van dando forma a los ejes de intervención que nos hemos marcado para este mandato y sus líneas generales.

Estos grandes ámbitos estratégicos son la movilidad y el transporte, la vivienda y los equipamientos, las actuaciones de reforma en los distritos y los grandes espacios verdes, y toda una serie de proyectos de futuro al norte y al sur de la ciudad.

Las grandes transformaciones en transporte y movilidad se encuentran representadas por las obras que siguen su ritmo con la línea 9, que tendrá más de 46 kilómetros y enlazará Santa Coloma de Gramenet y Badalona con la Zona Franca y el aeropuerto. La línea 3 se extiende hacia la Trinitat Nova. El tren de alta velocidad pasa por el subsuelo de la ciudad y se constituye una comisión de expertos que supervisan el avance de las obras. El intercambiador de la Sagrera, la plaza de las Glòries Catalanes como nudo en su subsuelo, la ampliación del tranvía o la ampliación de la red de cercanías son una batería de medidas, aprobadas por la Generalitat, que tienden a mejorar el problema de la movilidad en nuestra ciudad.

En cuanto a la vivienda, hemos comenzado a impulsar la construcción de más pisos asequibles, así como el acceso a éstos de las personas más jóvenes. De esta manera evitaremos la exclusión social con viviendas dignas, como gran reto. Por ello, las oficinas de Vivienda atienden a los ciudadanos de cada distrito. Respecto a los equipamientos, con la experiencia de Fort Pienc, continuamos actualmente en la antigua fábrica de Fabra i Coats y en los cuarteles de Sant Andreu, como espacios para nuevos servicios, entre otros.

Las actuaciones de reforma en los distritos van desde la instalación de ascensores en los “cuartos de casa” de la Barceloneta, la reforma de la plaza de la Gardunya y los trabajos cerca del Palau de la Música Catalana para ganar espacio libre en Ciutat Vella, hasta la plaza de las Glòries Catalanes, como gran parque que simultáneamente contará con equipamientos para los cuatro barrios que la rodean, sin olvidar la reforma del mercado de Sant Antoni. Seguimos con la recuperación de los interiores de las manzanas del Eixample. La cobertura de las vías de Sants y la nueva estación son otros proyectos, así como los nuevos equipamientos en la zona industrial de Sants-Montjuïc, Can Batlló y el Portal


del Conocimiento. La remodelación del estadio del Barça tendrá que articular Les Corts con la avenida Diagonal, abrir zonas verdes y equipamientos para el barrio. Otras actuaciones son la antigua colonia Castells; la remodelación de los cascos antiguos de los barrios, como es el caso de Sarrià; el Mirador de les Aigües; la reforma de la plaza Lesseps; el corredor de Lesseps a Collserola y el Park Güell; la reforma integral del barrio del Carmel; el futuro complejo sanitario y deportivo en las antiguas cocheras Borbó; el Plan de Reforma Integral de Torre Baró; la reconversión de la antigua fábrica de Fabra i Coats en espacio lúdico y cultural; los entornos de la estación de la Sagrera con viviendas, equipamientos, hoteles y el mayor parque de la ciudad, y el proyecto 22@ del barrio del Poblenou donde, hasta el momento, ya se han instalado 400 empresas con 35.000 trabajadores.

Los grandes espacios verdes están representados por la zona de los Tres Turons (Can Baró, el Coll i el Carmel) o el Mirador de les Aigües; los trabajos para recuperar espacios del parque de Montjuïc, con el nuevo plan de usos; los jardines Laribal; el parque de la primavera, y el parque natural de Collserola.

Lo tenemos todo muy claro: llevarlo a cabo con la ilusión que representan para nuestra ciudad todos los proyectos que van convirtiendo Barcelona en motor de cambio.

IntroducciónRamon Massaguer Melèndez | Gerente de Urbanismo e Infraestructuras

El Sector de Urbanismo e Infraestructuras del Ayuntamiento de Barcelona es el responsable de encauzar las políticas municipales que permiten adaptar el espacio físico de la ciudad a las necesidades de los ciudadanos y las ciudadanas. El conjunto que conforma este Sector integra el planeamiento, la gestión del suelo, los proyectos, las licencias y el seguimiento de las obras, y en conjunto da lugar a las grandes transformaciones de nuestra ciudad que convierten a Barcelona en una ciudad para vivir.

Este último año ha estado marcado por el desarrollo de la participación en los grandes temas de infraestructuras. Se han puesto en marcha los grupos de trabajo de las comisiones de seguimiento de proyectos como el del tren de alta velocidad (TAV) en Sant Andreu-Sagrera con los distritos de Sant Andreu y Sant Martí.

También han comenzado las sesiones del proceso participativo del Plan de usos de la montaña de Montjuïc.

Como grandes transformaciones en los barrios, se aprueba inicialmente la Modificación del Plan General Metropolitano (MPGM) en el ámbito del Carmel. Esta MPGM permitirá mejorar la accesibilidad general respecto a la ciudad y los barrios vecinos, e incrementar el equipamiento urbano y los espacios libres.

En cuanto a las transformaciones de zonas industriales, con la MPGM de La Verneda Industrial-Torrent de l’Estadella conseguiremos un barrio con cohesión social, con viviendas con regímenes de protección diferentes, libres y dotacionales, completaremos la red viaria, incorporaremos una alta dotación de equipamientos comunitarios públicos y espacios libres, y estableceremos las condiciones necesarias para una movilidad sostenible.

En el sector de Prim, en consonancia con el nuevo desarrollo de Sant Andreu-Sagrera, se establecerán parámetros urbanísticos que servirán para desarrollar el ámbito con nuevos equipamientos y viviendas dotacionales.

A nivel organizativo, con el proyecto Barcelona 2.0 se inicia un nuevo modelo de gestión en el consistorio, modelo que impactará sobre la organización municipal y sobre la manera de llevar a cabo nuestro trabajo diario, basado en la gestión por objetivos y que comportará mayor transversalidad y una revisión de los procesos.


Esta nueva organización, que incluye algunos conceptos, como la verticalización de las empresas y los institutos adscritos funcionalmente a la Gerencia o la mejora en la coordinación del Ayuntamiento con sus diferentes consorcios, fortalecerá y optimizará la gestión de las competencias que tiene atribuidas el Sector.

De los proyectos de mejora sectorial que permitirán alcanzar esta nueva gestión municipal, destacan, dado su impacto en el Sector, el desarrollo y la actualización de las licencias, la inspección y la atención al público, así como el establecimiento de directrices básicas para garantizar la ejecución homogénea de obras en el conjunto de las empresas del holding BIMSA (Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A.).

Así pues, un año más presentamos la Memoria de nuestro Sector con el balance del trabajo realizado durante el año 2008 que ha coincidido con el primer año de mandato en que se ha ido consolidando la actividad urbanística de nuestra ciudad puesta en marcha en períodos anteriores.

1Dirección Técnica de Urbanismo e InfraestructurasRicard Fayos Molet | Director Técnico de Urbanismo e Infraestructuras

El tipo de actividad de la Dirección Técnica del Sector de Urbanismo e Infraestructuras ha estado dirigido hacia la coordinación y el apoyo de los equipos de dirección. Por consiguiente, la actividad es bastante variada y, por ello, las características de su trabajo se basan en la disposición de un equipo compacto y reducido con un funcionamiento transversal.

Se pueden identificar las siguientes líneas de trabajo:

• ApoyoalaGerenciaylasdireccionesdelSectorenlarelaciónconlosórganos y el equipo de gobierno. Su base es la comunicación permanente con los equipos asesores de los grupos políticos del equipo de gobierno, así como con los propios cargos electos. La Dirección Técnica explica y discute los proyectos urbanísticos elaborados desde el Sector. Este trabajo permite informar y, al mismo tiempo, recibir las opiniones críticas sobre el trabajo realizado, con lo cual se desarrolla un proceso interactivo que habitualmente consigue incorporar y enriquecer los trabajos realizados y, al mismo tiempo, construye el consenso sobre los diferentes aspectos de los trabajos urbanísticos. La comunicación existente con los grupos de la oposición permite aproximar algunas posiciones y, en cualquier caso, facilita el funcionamiento democrático del debate.

• Laactividadurbanísticasedesarrollaactualmente,enparte,enlosdistritos, las empresas, los patronatos y los institutos adscritos al Sector. La asistencia y la participación en estos departamentos, así como la coordinación de sus actividades, son un trabajo importante que se lleva a cabo desde la Dirección Técnica. Entre todas ellas, destaca la colaboración con los diez distritos sobre los cuales se basa la participación en los procesos urbanísticos de los colectivos de barrio y de los ciudadanos y ciudadanas. En este caso, la Dirección Técnica en colaboración con los responsables de participación pública del Sector ha trabajado en las propuestas de planeamiento más importantes desarrolladas por los servicios de Urbanismo.

• Elretornodelosresultadosdelosprocesosparticipativostambiénhacomportado una colaboración directa con los equipos redactores para discutir, valorar y tomar las decisiones correspondientes sobre la valoración crítica que ocurre en estos procesos. Las aportaciones realizadas a lo


largo de la redacción del planeamiento significan estudiar de nuevo las alternativas de planeamiento, muchas veces de forma reiterada, con la finalidad de reunir el máximo consenso posible con todos los ciudadanos y ciudadanas implicados(as). El resultado siempre es el enriquecimiento del producto final, que permite incorporar opciones y visiones de todos.

• Eltrámitedelosdocumentosdeplaneamiento,gestiónyproyectoscomporta un trabajo preciso en términos jurídicos, técnicos y de coordinación en el tiempo. Mantener la dinámica de los programas de trabajo que desarrolla el Sector también es marcar el ritmo de los procedimientos de tramitación y aprovechar las secuencias de los órganos de gobierno con competencias de aprobación de los diferentes documentos. La expresión cuantitativa del trabajo realizado en este campo da una idea de las dificultades de mantener esta dinámica y el número total de documentos aprobado ofrece un balance tremendamente positivo del trabajo realizado.

• Laatenciónalosvisitantesdenuestraciudadtambiénocupaunaparteenla actividad del equipo de esta dirección. Se trata de atender a los visitantes especializados que visitan Barcelona y desean conocer de cerca los proyectos, los fondos de gestión y los argumentos de la política urbanística. Se trata de profesionales, estudiantes, profesores, políticos y técnicos de las Administraciones que solicitan información especializada de la práctica urbanística.

Tramitación del planeamiento urbanístico

La tramitación del planeamiento urbanístico es un proceso reglado, sometido a una serie de actuaciones concretas y determinadas, sujetas en algunas fases a unos plazos determinados previamente, que culmina en una planificación del modelo urbanístico de la ciudad, en unos casos, por iniciativa de la propia Administración, y en otros, por iniciativa privada, ya sea de los propietarios del suelo o del resto de operadores privados.

En el Departamento de Tramitación Urbanística, que depende de la Dirección Técnica de Urbanismo e Infraestructuras, se lleva a cabo toda la tramitación jurídico-administrativa de los instrumentos de planeamiento, desde la entrada de la documentación en el Registro General correspondiente (planes de iniciativa no municipal) o la redacción del correspondiente instrumento de planeamiento (planes de iniciativa municipal) hasta la finalización del procedimiento, de acuerdo con las determinaciones del vigente Texto Refundido de la Ley de Urbanismo, aprobado por Decreto legislativo 1/2005, de 26 de julio, y su Reglamento, aprobado por Decreto 305/2006, de 18 de julio.

Las siguientes funciones son habituales en este Departamento:

• Tramitaciónjurídico-administrativadeexpedientesurbanísticos,enespeciallos que hacen referencia al desarrollo del Plan General Metropolitano, sus modificaciones, el planeamiento derivado, etc., tanto de iniciativa pública como privada.

• Preparaciónmensualdelarelacióndeinstrumentosdeplaneamientourbanístico en la fase de aprobación correspondiente, que pueden incluirse en las órdenes del día de los órganos de gobierno.

• Redaccióndelosacuerdosquedebenadoptarseporpartedelosórganosde gobierno competentes: Alcalde, Comisión de Gobierno, Comisión de Urbanismo, Infraestructuras y Vivienda, y Consejo Municipal.

• Solicituddeinformespreceptivosadiversosorganismos.

• PreparacióndepublicacionesenelBoletínOficialdelaProvincia,La Vanguardia y el Tablón de Edictos del Ayuntamiento de acuerdos adoptados por los órganos de gobierno.

• Controldelosplazosdeinformaciónpública.

• Notificacionespreceptivasdeacuerdosdelosórganosdegobierno.

• Controldealegaciones.

• Preparacióndeacuerdosdemodificacionesdenormasurbanísticasyordenanzas.

• ControldelRegistro.

• Preparacióndecertificadosde“quórum”dedeterminadosacuerdosadoptados por el Plenario del Consejo Municipal, que así lo requieren.

• Tramitacióndeconveniosurbanísticos.


2Dirección Jurídica de Urbanismo e InfraestructurasEnric Lambies Ortin | Director Jurídico de Urbanismo e Infraestructuras

La Dirección Jurídica de Urbanismo e Infraestructuras fue creada en la reestructuración del Sector, aprobada por Decreto del Alcalde, de 15 de diciembre de 2005. Sus principales funciones son el asesoramiento jurídico a los órganos de la Administración ejecutiva en materia de urbanismo e infraestructuras. El Departamento de Información y Documentación se incluye dentro de esta Dirección, así como la Biblioteca del Sector.

Las funciones de la Dirección comportan las siguientes líneas de actuación:

1. La asistencia jurídica al gerente de Urbanismo y al equipo de dirección del Sector es una función de amplio contenido que abarca el funcionamiento diario y comporta una importante dedicación, en materia de reuniones, preparación de asuntos de órdenes del día de órganos colegiados y resolución de incidencias.

2. Las funciones de la Dirección Jurídica del Sector se desarrollan sobre los temas sobre los cuales hay que definir líneas de actuación, establecer y unificar criterios jurídicos que afectan a otros servicios del Sector o distritos. Participa en los procesos de creación de nuevas ordenanzas y normativa en general, en especial el planeamiento urbanístico, y en los recursos administrativos interpuestos contra resoluciones y acuerdos que son competencia del Sector. También es importante la presencia en el grupo de trabajo constituido con los Servicios Jurídicos para evaluar los recursos administrativos presentados contra resoluciones de los órganos de los distritos en materia urbanística y de actividades.

3. La colaboración con los Servicios Jurídicos centrales presenta diferentes aspectos. Hay que destacar, en cualquier caso, la amplia colaboración instrumentada mediante las correspondientes consultas y reuniones sobre las estrategias de actuación o resolución de asuntos específicos, que se basan en lo siguiente:

3.1. La Dirección apoya al Servicio Contencioso en los recursos contenciosos administrativos interpuestos en materia urbanística. Especialmente importante es la colaboración en relación con los aspectos suscitados en el período de prueba de los contenciosos y, asimismo, en relación con las ejecuciones de sentencias e incidentes que se suscitan en éstas.

3.2. Las resoluciones de recursos administrativos de altura interpuestos contra las resoluciones de los distritos en materia de licencias y disciplina urbanísticas, que deben informar a los Servicios Jurídicos, son examinadas en el grupo de trabajo conjunto constituido entre los propios Servicios Jurídicos y el Sector.

4. El asesoramiento jurídico en materia de planeamiento urbanístico comporta una amplia participación en los procesos de redacción del planeamiento urbanístico que elabora el propio Ayuntamiento, teniendo en cuenta que son diversos los centros que desarrollan esta función: Dirección de Servicios de Planeamiento, Dirección Técnica de Urbanismo, Sociedad Municipal 22@ y Foment de Ciutat Vella, S.A. Asimismo, la función de asesoramiento y supervisión jurídica se extiende al planeamiento elaborado por otras Administraciones e instituciones –Generalitat, universidades y Administración del Estado– sometido a la aprobación del Ayuntamiento y al propio planeamiento llamado de iniciativa privada.

5. La colaboración con otras Administraciones, instituciones y la iniciativa privada se plasma, en muchas ocasiones, con la firma de los correspondientes convenios de colaboración y urbanísticos que se preparan o son informados desde esta Dirección. Hay que tener en cuenta, además, el trabajo conjunto con otros servicios municipales en la elaboración de convenios con objetivos muy diferentes, pero que tienen importantes aspectos urbanísticos.

6. Entre las tareas específicas, hay que señalar las funciones de informe en materia de asuntos transmitidos por el Síndic de Greuges de Catalunya, el Defensor del Pueblo y la Síndica de Greuges de Barcelona.

7. Sobre esta Dirección recaen funciones de asesoramiento a las empresas municipales vinculadas con el Sector (grupo BMSA –Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A.–, en general), y con el grupo BSM (Barcelona de Serveis Municipals, S.A.), especialmente en relación con los proyectos de obras ordinarias y de urbanización que les han sido encargados, los temas de responsabilidad y otros aspectos de coordinación con el Sector. Se elaboran protocolos específicos en estas materias.

8. La incorporación al Sector de Urbanismo e Infraestructuras de los temas relativos a las infraestructuras hace necesario ofrecer el apoyo jurídico necesario en esta materia y, específicamente, a la Dirección de Infraestructuras. En especial, hay que tener en consideración las grandes infraestructuras del transporte (AVE –Alta Velocidad Española–, Cercanías, metro y FGC –Ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya–) ejecutadas por otras Administraciones, pero que, lógicamente, plantean muchas cuestiones de competencia municipal.


9. Asimismo, esta Dirección, conjuntamente con la Dirección Técnica, desarrolla, dentro de la ponencia técnica de la Subcomisión de Urbanismo, las tareas de preparación por parte municipal de los asuntos que deben ser sometidos a ésta.

10. El Departamento de Información y Documentación prepara la información urbanística centralizada y lleva a cabo el mantenimiento y actualización de la información urbanística en función de los diferentes instrumentos urbanísticos que se aprueban. Es muy importante el trabajo de incorporación a la página web municipal de los diferentes instrumentos urbanísticos.

Departamento de Información y Documentación

Información urbanística

El Departamento de Información y Documentación tiene funciones, a diferentes niveles, que tienen que ver con la información del proceso urbanístico en sus diferentes fases.

• Planeamiento. Informa de la calificación del suelo otorgada por el Plan General Metropolitano (PGM), los instrumentos anteriores a éste y los instrumentos que lo desarrollan.

Informa del estado de tramitación de los instrumentos de planeamiento según las fases y es el lugar en que se consultan los instrumentos de planeamiento que están en trámite de exposición pública en plazo de alegaciones, y de todos los planes aprobados definitivamente.

Realiza el volcado del resultado y sus prescripciones a las bases mecanizadas gráfica y alfanuméricas.

• Gestión del suelo. Informa de los sistemas de gestión previstos en los instrumentos de planeamiento y/o gestión y es el lugar en que se consultan éstos en la fase de información pública en plazo de alegaciones y sus aprobaciones definitivas.

Emite los planos parcelarios relativos a cesiones y parcelas sobreras del vial.

• Disciplina urbanística. Redacta los informes previos a las licencias de obras, parcelaciones y certificados de compatibilidad.

Recoge y entrega la documentación sobre licencias. Informa sobre normativa del Plan General Metropolitano –normas

urbanísticas y ordenanzas metropolitanas de edificación– en relación concreta con temas puntuales de edificación.

• Proyectos de urbanización y obras. Es el lugar de consulta de los proyectos de urbanización tramitados por el Sector durante el trámite de información pública.

Es el lugar de consulta en que se depositan los pliegos de condiciones durante la información pública, relacionados con los concursos convocados por el Sector.

• Mantenimiento de la información urbanística. El Departamento transcribe en las bases informáticas corporativas los ámbitos de planeamiento en sus diferentes fases de tramitación.

Se asigna un número de ámbito y se procede a su mantenimiento a nivel gráfico y alfanumérico. Las bases se actualizan según el estado de tramitación: ámbitos en aprobación inicial o avance de planeamiento, suspensiones de licencias, aprobación provisional y aprobaciones definitivas. Una vez que se han aprobado definitivamente los instrumentos de planeamiento, se transcriben los datos urbanísticos básicos a nivel gráfico: alineaciones, calificaciones urbanísticas y parámetros de ordenación propuesta; se dibujan los ámbitos de gestión y se procede a la digitalización de la documentación que se incorpora a las bases alfanuméricas para que pueda ser consultada en la red interna.

• Sistemas y medios de información- Presencial: sin cita previa, tanto las consultas de carácter técnico como

las de carácter general.- Telefónico: consulta técnica (en función del nivel de complejidad se

resuelve o se dirige a la consulta presencial); consulta general (resuelve la consulta o dirige al departamento/organismo correspondiente).

- Escrito: emisión de informes y certificados urbanísticos.- Fax: la solicitud es vía fax o vía telefónica. Se resuelve con la remisión

por fax del plano de información urbanística.- Correo electrónico: la consulta llega desde la Dirección de Servicios de

Participación y Comunicación del Sector. Proviene del actual programa Iris o la dirección electrónica del propio Sector. La respuesta se efectúa por el mismo medio.

Fondo documental

Para llevar a cabo sus funciones, el Departamento dispone, archiva y gestiona el fondo documental integrado básicamente por los instrumentos de planeamiento urbanístico y de gestión que configuran el proceso del planeamiento en la ciudad, incluidas las copias del PGM y los planes y ordenaciones anteriores a éste, así como los llamados “planos Martorell” en su versión urbanística.


Otros documentos constituyen el archivo de parcelarios y alineaciones del antiguo Plan de la Ciudad, y las fichas históricas de las alineaciones de las calles.

El fondo documental es la reproducción de los documentos originales que se encuentran en el expediente administrativo respectivo, a excepción de los “planos Martorell” urbanísticos que son ejemplares únicos.

El fondo documental de planeamiento se encuentra, en su mayor parte, en soporte digital disponible en las aplicaciones Siu e Infoambits, que permite visualizar el documento aprobado definitivamente.

Actuaciones y proyectos destacables del año 2008

Información en la página web

El Texto Refundido de la Ley de Urbanismo y su Reglamento establece la obligación de los ayuntamientos de más de 10.000 habitantes de garantizar la consulta telemática de los instrumentos de planeamiento municipal que se aprueben a partir del día 1 de julio de 2007. Asimismo, establece esta obligación para las aprobaciones iniciales.

Se ha iniciado la preparación de una aplicación informática que permitirá realizar la consulta telemática sobre las bases internas, en que se encuentran muchos más expedientes digitalizados, y que, además, integrará la consulta de las calificaciones urbanísticas individualizadas. En el último trimestre se ha realizado la adjudicación de la preparación del proyecto.

Programa informático “informes y certificados”

Este año ha finalizado el estudio y la programación de la aplicación informática de informes, certificados y planos de cesiones y parcelas sobreras. Se trata de un programa que establece flujos de trabajo y permite la redacción de informes y certificados de manera uniforme. También permite guardar en un histórico el documento generado. Se ha realizado la fase de formación del personal del Departamento. El aplicativo entró en funcionamiento el 1 de enero de 2009.

Archivo y fondo documental

Como consecuencia del estudio de la Oficina del Archivero Jefe que se llevó a cabo el año anterior sobre la documentación del Sector y de conformidad con las directrices de las bases de actuación futuras, se incorporó provisionalmente una persona de la Oficina del Archivero Jefe durante el último trimestre del año.

Este año se ha realizado la tercera transferencia de la documentación original del planeamiento urbanístico en el Archivo Municipal Administrativo.

Biblioteca de Urbanismo

La Biblioteca de Urbanismo, como servicio de información y documentación dirigido principalmente a las personas que trabajan en el Ayuntamiento de Barcelona, se ha ido consolidando con el paso del tiempo.

Objetivos generales de la Biblioteca de Urbanismo

• Satisfacerlasnecesidadesinformativasydocumentalesdelaspersonasque trabajan en el Ayuntamiento de Barcelona.

• AsegurarelaccesoylaconservacióndelaspublicacionesdelSectordeUrbanismo e Infraestructuras.

• AsegurarelaccesoylaconservacióndelaproduccióngráficadelSectordeUrbanismo e Infraestructuras.

• Compartirlosrecursosylosconocimientosconelrestodebibliotecasdel Ayuntamiento de Barcelona: la Biblioteca General y las bibliotecas departamentales.

Durante 2008 se ha hecho un esfuerzo especial para que las revistas que se reciben actualmente en la Biblioteca sean lo más accesibles posible. Se ha actuado de acuerdo con las directrices de la Biblioteca General, de las tres maneras siguientes:

1. Acabando de catalogar el fondo e intentando recuperar toda la información de estas publicaciones del catálogo sin necesidad de realizar una búsqueda, con un solo clic de ratón.

2. Colocando enlaces desde cada revista para consultar los sumarios en archivos pdf propios o en línea en el servicio Dialnet de la Universidad de La Rioja.

3. Accediendo a la revista en línea siempre que ha sido posible.


También durante este año y siguiendo la política de digitalizar de manera continuada el fondo fotográfico, una empresa especializada se ha hecho cargo de los negativos de paso universal y de 6 x 6 cm que pertenecen a los distritos de Horta-Guinardó, Nou Barris y Sant Andreu.

Servicios

Servicio de información y atención al público

Muchos profesionales y becarios del Sector de Urbanismo e Infraestructuras utilizan la documentación tanto impresa como digital para llevar a cabo sus trabajos y también, las instalaciones y las herramientas a su alcance.

Aunque la biblioteca es interna, también se atiende a usuarios y usuarias externos(as), ciudadanos y ciudadanas, instituciones, estudiantes extranjeros(as) y otras personas que deseen consultar sus fondos.

Este servicio se realiza tanto de forma directa, ya sea presencialmente ya sea por teléfono, como de forma electrónica a través de la intranet.

Servicio de préstamo

Este servicio permite facilitar a los usuarios y usuarias el fondo bibliográfico y documental, excepto el Fondo Histórico Adolf Florensa y el fondo gráfico, por un tiempo que varía de 15 días para los becarios y becarias a 1 mes para los técnicos. Si es necesario, se adapta a las necesidades de cada usuario o usuaria. También se facilita lo que se encuentra en las otras bibliotecas que forman parte del catálogo corporativo (de la Biblioteca General y las bibliotecas departamentales). Este servicio también busca y solicita préstamo a otras instituciones (universidades, bibliotecas públicas, Colegio de Arquitectos de Catalunya –COAC–, etc.) y recíprocamente, también deja el suyo a estas mismas instituciones.

Circulación de revistas

Éste es un préstamo especial de revistas de manera que, cuando llega un nuevo ejemplar, se envía a las personas interesadas en recibirla a su puesto de trabajo. Utilizan el servicio 28 personas y circulan 23 publicaciones periódicas.

Fondos bibliográficos y documentales en la Biblioteca de Urbanismo

El fondo de la Biblioteca está especializado en arquitectura, ingeniería, desarrollo urbanístico y restauración y conservación. La información se encuentra en diversidad de soportes, como libros, publicaciones periódicas y dosieres de planeamiento urbanístico, CD-Rom y DVD, y un amplio fondo gráfico y audiovisual.

Aparte del fondo gráfico, que tiene una base de datos específica, Imagurb, el resto forma parte de la propia colección del Sector de Urbanismo e Infraestructuras dentro del catálogo corporativo.

Fondo bibliográfico en el catálogo corporativo del Ayuntamiento de Barcelona

El fondo del catálogo colectivo contiene 5.263 ítems actualmente y presenta 7.694 registros. A lo largo de 2008 se ha catalogado un total de 203 nuevos materiales, repartidos de la siguiente manera: 33 analíticas, 13 CD-Rom, 2 DVD, 134 monografías y 21 publicaciones periódicas.

Fondo gráfico del Sector de Urbanismo e Infraestructuras Imagurb

Lo forman fotografías en papel y en negativo, diapositivas y fotografías digitales. La Biblioteca lo conserva, digitaliza y posteriormente difunde con la base de datos Imagurb, accesible desde la intranet.

La base de datos Imagurb funciona como depósito de imágenes para aquellas otras aplicaciones informáticas y servicios que la necesiten. Éste es el caso de Arte Público, que las capta directamente desde el depósito para su página web www.bcn.cat/artpublic y, tanto Arte Público como el Catálogo del Patrimonio Arquitectónico, también con el programa de mantenimiento.

En el caso de Arte Público se ha colaborado en la edición del libro que se prepara Art Públic a Barcelona, proporcionando a Imagen y Producción Editorial y a la editorial Àmbit todas las fotografías vinculadas con Arte Público.

Durante 2008 se han preparado 5.163 fotografías del distrito 7, 5.540 del distrito 8 y 4.461 del distrito 9, en total 14.954 fotografías, para enviar a digitalizar y al mismo tiempo se ha realizado una precatalogación de éstas. Queda pendiente escoger y completar su catalogación antes de volcarlas en la base de datos Imagurb.

Las fotografías digitalizadas se conservan en CD, DVD (222 unidades) y, actualmente, en un disco duro externo (1 disco).


Dado que este fondo no se deja en préstamo, se proporcionan fotografías en formato digital. En caso de querer una que no se haya digitalizado todavía, se lleva a cabo este proceso con el escáner de la Biblioteca.

Varios técnicos que dependen de Gerencia Adjunta de Urbanismo, Dirección Técnica de Urbanismo e Infraestructuras, Gabinete de Estudios Urbanísticos, Departamento de Arquitectura y Proyectos Urbanos, Dirección de Servicios de Participación y Comunicación, y Parques y Jardines han solicitado fotografías desde el Sector de Urbanismo e Infraestructuras.

Desde otros sectores también se han solicitado: Biblioteca General, Comunicación Corporativa, 22@, Imagen y Producción Editorial, así como estudiantes españoles y extranjeros, universitarios, diferentes profesionales y editoriales.

Formación de usuarios y usuarias y asesoramiento

Con la intención de presentar la Biblioteca a las personas que se incorporan al Sector de Urbanismo e Infraestructuras, se organizan unas sesiones informativas y formativas en las cuales se explica, por una parte, la organización de la Biblioteca, el fondo y los servicios, y por la otra, cómo utilizar el catálogo, las bases de datos, internet y la intranet.

Los contenidos de cada sesión se adaptan a las necesidades específicas de cada grupo, se tiene en cuenta la especialidad en que trabajan y si son técnicos o becarios.

Durante este año 2008 se han programado 10 sesiones con un número de 5-7 usuarios cada una. Al mismo tiempo, otras personas han recurrido a la bibliotecaria para resolver dudas sobre cómo escanear (elección de la resolución según el tipo de documento y su utilización posterior), crear documentos pdf, consultar el catálogo, cómo utilizar los formularios de reserva de documentos, cómo renovar el préstamo, búsquedas en internet, etc.

También se han recibido consultas sobre documentación o tratamiento de fondos fotográficos desde Parques y Jardines, y la antigua Escuela Taller del Parc del Laberint, la Biblioteca del Museo de Historia y Foment de Ciutat Vella, S.A.

Servicio de donaciones

Este año se han recibido diversas solicitudes desde diferentes departamentos para donar libros y revistas duplicados a las bibliotecas y los colegios.

3Gerencia Adjunta de UrbanismoMaria del Mar Giménez-Salinas Botella | Gerente Adjunta de Urbanismo (abril de 2008-diciembre de 2008)

Durante el segundo trimestre de 2008 se cubre la Gerencia Adjunta de Urbanismo, con la misma estructura organizativa ya existente, pero con la visión futura de configurarse, por una parte, como un órgano más transversal respecto a la propia Gerencia y respecto a la estructura organizativa municipal y, por la otra, orientado al hecho de asumir las funciones generales del Sector.

Con la entrada en funcionamiento del proyecto Barcelona 2.0, la Gerencia Adjunta centraliza el nuevo modelo de gestión, mediante la implantación y el seguimiento de los proyectos clave que impactan en él. Entre éstos destacan la gestión por objetivos, el presupuesto por programas, el catálogo de servicios y funciones y el plan de sistemas, proyectos que se irán desarrollando durante el año 2009. Para presentar este proyecto, se realiza una jornada, en que participan, además del propio Sector, las empresas y los organismos autónomos adscritos funcionalmente.

Asimismo, comienza a elaborarse el mapa estratégico del Sector, conjuntamente con la Gerencia Municipal, el cual servirá para crear el futuro cuadro de mando.

Como resultado de esta transversalidad interna, se tramita la creación de la Comisión Técnica Oficina Diagonal, que tiene como objetivo el estudio para desarrollar el proyecto de remodelación de la avenida Diagonal en el tramo comprendido entre las plazas de Francesc Macià i las Glòries Catalanes, ubicada en el propio Sector de Urbanismo e Infraestructuras. También se tramita la Comisión de Arquitectura y la renovación de la composición del Consejo Asesor de Esculturas.

Como experiencia piloto y con la colaboración de la Gerencia de Recursos Humanos y Organización se firman tres convenios con la UPC (Universidad Politécnica de Cataluña)-Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallès; la UPC-Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona, y la Universidad Ramon Llull, Fundación Privada-Escuela Técnica Superior de Arquitectura La Salle para la formalización de cinco contratos en prácticas de jóvenes arquitectos, que se incorporan al Sector, en diferentes direcciones.

La colaboración con otras Administraciones, empresas y entidades pasa por la redacción de convenios y subvenciones, entre los cuales cabe destacar la consideración, por parte de la Comisión de Gobierno, de medio propio y servicio técnico del Ayuntamiento de Barcelona a la sociedad Barcelona Regional,


Agencia Metropolitana de Desarrollo Urbanístico y de Infraestructuras, S.A. para efectuar por parte del Ayuntamiento de Barcelona los encargos de gestión en la medida en que tenga la consideración de medio propio, quedando excluida del ámbito objetivo de aplicación de la Ley de Contratos del Sector Público.

En cuanto a la mejora sectorial, se colabora con la Dirección de Licencias e Inspección, adscrita a la Gerencia de Servicios Generales y Coordinación Territorial, en el nuevo modelo de licencias e inspección.

A final de año se da paso al kick-off del proyecto de tramitación electrónica de licencias de obras, impulsado desde la Gerencia Adjunta de e-Administración y sistemas de información, en el cual colaboran la Gerencia de Servicios Generales y Coordinación Territorial con la Dirección de Licencias e Inspección y la Gerencia de Urbanismo e Infraestructuras con la Gerencia Adjunta de Urbanismo y la Dirección de Actuación Urbanística. A partir de este momento se crean diferentes grupos de trabajo y de expertos multidisciplinarios que elaborarán el proyecto durante el año 2009.

Desde la Gerencia Adjunta se realiza un seguimiento de los proyectos contenidos dentro del Programa de Actuación Municipal (PAM), conjuntamente con la Gerencia del Sector, para valorar su desarrollo durante el primer año de la legislatura.

Departamento de Administración

El Departamento de Administración Económica del Sector de Urbanismo e Infraestructuras es el responsable de la tramitación de los expedientes de contratación que se inician en el transcurso del año para dar cumplimiento a los objetivos fijados por la Dirección del Sector mediante su presupuesto. Es el departamento encargado de la elaboración de los presupuestos anuales en coordinación con los directores de las diferentes dependencias que configuran el Sector. En el transcurso del año 2008 se comenzó a trabajar en el presupuesto por programas que quedará implantado definitivamente en el ejercicio del año 2010.

Departamento de Personal

Gestiona los recursos humanos del Sector, el plan y los programas de formación, analiza las necesidades y formula iniciativas en materia de selección, promoción y provisión de puestos de trabajo y procesos de racionalización. También formula propuestas para la adopción de acuerdos en materia de gestión y administración de personal.

Secretaría Delegada y soporte jurídico-administrativo del Sector

Sus funciones son las siguientes:

• Dar soporte jurídico-administrativo a los órganos directivos y operativos del Sector y ejercer las funciones propias de secretaría comprensivas de la fe pública y el asesoramiento legal preceptivo por delegación del secretario general de la Corporación, de acuerdo con las normas legales y reglamentarias aplicables en cada caso, y con la finalidad de garantizar la legalidad de la actuación del Sector en todos sus aspectos y sus manifestaciones.

• Instrucción, tramitación y seguimiento de los expedientes relativos a los proyectos de urbanización tanto de iniciativa municipal como de iniciativa privada, hasta su aprobación definitiva.

• Preparación y revisión de la documentación relativa a los órganos de gobierno municipal para el regidor o regidora y para el gerente del Sector, para la aprobación de los proyectos de urbanización y de los instrumentos urbanísticos (planeamiento y gestión), tanto del propio Sector como de las sociedades que dependen de ellos (22@bcn, S.A., BSM, BIMSA, Bagursa, Agència de promoció del Carmel i entorns, sa.), así como también algunos distritos y sociedades municipales, como ProEixample, S.A., Focivesa (Foment de Ciutat Vella, S.A.) y Regesa.

• Ejercer las funciones propias de secretaría citadas en el primer punto en relación con los expedientes de responsabilidad patrimonial de la Administración, tanto del Sector como de las sociedades que de él dependen (22@bcn, S.A., BSM, BIMSA y Bagursa), los distritos y otras sociedades municipales (Agència de promoció del Carmel i entorns, sa., ProNouBarris, Focivesa, ProEixample, S.A., etc.).

Soporte y asistencia informática

Da soporte y colabora, junto con el responsable cliente del IMI (Instituto Municipal de Informática), en los nuevos procesos de actualización de la informática del Sector. También gestiona las incidencias que puedan tener los usuarios y usuarias, y realiza el seguimiento y control de las empresas de mantenimiento respecto a las infraestructuras de la red informática y de telefonía.

Lleva a cabo la gestión de compras de material informático y de telefonía del Sector.

Durante el año 2008 y en colaboración con el IMI, destaca la inversión para la mejora de los equipos informáticos, así como la creación de la nueva oficina del proyecto de la avenida Diagonal.


A continuación se describen las inversiones realizadas este año.

• Se han mantenido las aplicaciones siguientes:

- Certificados urbanísticos.

- Gestión de las contratas de conservación de monumentos.

- Página web de Arte Público.

- Catpatri (Catálogo del Patrimonio Arquitectónico).

- OROM (ordenanza reguladora de obras menores).

- Adaptación de la aplicación Person (Urbanismo).

- Gestión integral del planeamiento.

- Aplicaciones de Urbanismo referentes al sistema de información urbanística.

• Se han puesto en marcha estos proyectos nuevos:

- Soporte técnico para la nueva página web de infraestructuras.

- Certificados e informes urbanísticos.

- Gestión de las contratas de conservación de los monumentos.

- Publicación del Catálogo del Patrimonio Arquitectónico y mejoras en la aplicación.

- Ampliación de las funcionalidades y la migración de datos de la aplicación de gestión integral del planeamiento.

- Automatización de la publicación en la página web de los instrumentos de planeamiento.

• La inversión en material informático ha sido la siguiente:

- 2 Plotters a color.

- 2 Impresoras láser a color A-3.

- 2 Estaciones de trabajo.

- 30 Ordenadores personales.

- 79 Monitores de 24“.

4Dirección de Servicios de Participación y ComunicaciónXavier Paton Morales | Director de Participación y Comunicación

La creación de esta Dirección está enmarcada por la voluntad que se expresa en las líneas estratégicas municipales de impulsar una nueva forma de relación con los ciudadanos y las ciudadanas, desde el ámbito del urbanismo municipal, haciendo especial hincapié en los aspectos que tienen que ver con la información, la divulgación y la participación.

El Sector de Urbanismo e Infraestructuras integra el conjunto de los operadores municipales y, por tanto, de los procesos de desarrollo de todas las actuaciones urbanísticas en la ciudad. La coordinación transversal de los diferentes responsables de las empresas y del Sector ha permitido gestionar de forma eficaz los recursos compartidos y racionalizar la organización de la comunicación y la participación en las actuaciones urbanísticas.

Por lo que respecta a los aspectos específicos sobre la comunicación y la información, en este período se ha puesto especial énfasis en el desarrollo de los programas dedicados a la unificación de la imagen corporativa; el diseño de las campañas divulgativas; las actividades pedagógicas destinadas a mejorar la formación en temas urbanísticos de los ciudadanos y ciudadanas en general y, especialmente, de los responsables y los representantes vecinales; la recopilación, mantenimiento, indización y nueva creación de materiales divulgativos; el diseño y la producción de los elementos expositivos; la actualización y mantenimiento de los indicadores de actividad del Sector, y la organización de los actos públicos de presentación de los proyectos y obras.

En cuanto a la actuación en materia de participación ciudadana, dado el cambio de orientación efectuado, en este ámbito la innovación ha sido más evidente.

Los mecanismos que ya se estaban aplicando: plenarios, consejos ciudadanos, audiencias públicas, comisiones de seguimiento, etc., además de los recogidos en la misma Ley de urbanismo, el alcance y la complejidad de muchos proyectos que afectaban más de un territorio requerían la implementación de estrategias específicas e innovadoras de mediación, asociadas con la tramitación de instrumentos urbanísticos de alcance de ciudad, que mejorasen la eficacia participativa y la información al ciudadano.

El Ayuntamiento, con las competencias que le otorga la Carta Municipal de Barcelona, creó una serie de normativas, que hacen posible abrir los canales formales de comunicación e información. Había que aprovechar estas


potencialidades para desarrollarlas e integrarlas en la tramitación de los proyectos urbanísticos. La experiencia del Sector en las relaciones con los interlocutores vecinales para el desarrollo de los proyectos, así como con la información de base y la capacidad de liderazgo sobre la transformación de la ciudad han sido primordiales para encontrar finalmente los mecanismos y los procesos adecuados para vertebrar un espacio de debate y comunicación consensuado.

Mensualmente, se han atendido más de 290 peticiones, sugerencias o quejas, se han establecido los contactos internos con el resto de la institución para coordinar la asistencia y la atención al público en los actos y exposiciones, y también se ha elaborado toda la documentación gráfica necesaria para la presentación a los órganos de participación y de gobierno municipales.

La Dirección se organiza en tres campos de actuación: comunicación, participación y calidad.

Proyectos de Participación

Desde la Dirección de Participación se ha impulsado un nuevo modelo de relaciones que se basa en la integración de los mecanismos habituales de la participación ciudadana, tras haber adaptado también los calendarios y los procesos en las tramitaciones y en las leyes y normativas urbanísticas.

La participación ciudadana en los procesos de urbanismo significa:

• Conocerydotaralaciudadaníadelainformaciónnecesariasobrelosprocesos que se desean desarrollar participativamente.

• Recogerlaspropuestasquecomportenelaumentocualitativodelbienestarde los vecinos y vecinas y la mejora de su entorno.

• Debatir,dentrodeunmarcoderespetoyconsideración,losdiferentesplanteamientos e ideas en que prevalezca siempre el diálogo como medio y el acuerdo como objetivo.

• Consensuarlasdecisionesquelosmiembroselectosdelconsistoriotomensobre el desarrollo urbanístico de la ciudad.

Durante 2008 se han llevado a cabo las siguientes actuaciones:

• Plan de usos de la montaña de Montjuïc. Entre los meses de mayo y noviembre se han realizado las diferentes reuniones que han conformado el proceso participativo. En concreto se ha llevado a cabo una sesión de presentación, nueve sesiones de los diferentes grupos de trabajo y una sesión de devolución del proceso. Los grupos de trabajo constituidos han sido los siguientes: cultura, educación, barrios, deportes, medio ambiente y parque central. Grandes operadores y entidades se han incorporado al proceso.

• Proyecto de Modificación del Plan General Metropolitano Glòries. Se han continuado llevando a cabo las reuniones de los grupos de trabajo de movilidad, urbanismo, seguimiento de inversiones y equipamientos, así como las reuniones de la comisión de seguimiento con los técnicos municipales, los representantes vecinales y los asesores externos.

• Tren de alta velocidad. Se han ido celebrando las sesiones de los diferentes órganos de participación creados para el seguimiento del proyecto de la llegada del TAV (tren de alta velocidad) a la ciudad de Barcelona: comisión de seguimiento de la ciudad, informada por las tres Administraciones vinculadas con el proyecto y la FAVB (Federación de Asociaciones de Vecinos y Vecinas de Barcelona) y las comisiones de seguimiento –La Torrassa-Sants, Sants-La Sagrera, La Sagrera-Nus de la Trinitat, Nus de la Trinitat-Montcada–. Asimismo, se ha reunido la comisión de la Torre del Fang integrada en la comisión de seguimiento del tramo Sants-La Sagrera y los grupos de trabajo de la comisión de seguimiento de La Sagrera-Nus de la Trinitat.

Se ha reunido la comisión de seguimiento para el proyecto de transformación del ámbito de Sant Andreu-La Sagrera por la llegada del AVE (Alta Velocidad Española) a la ciudad de Barcelona y se han realizado sesiones con los representantes vecinales y las entidades. Se ha creado la comisión para el seguimiento del proyecto de la Torre del Fang.

• Tres Turons. Se han llevado a cabo algunas sesiones informativas con los representantes vecinales.

Proyectos de Comunicación

Nace con la voluntad de acercar a la ciudadanía el conjunto de actuaciones que, desde el Sector de Urbanismo e Infraestructuras, se implementaban en la ciudad de la forma más didáctica y clara posible. Simultáneamente, otra de las prioridades ha sido garantizar, en la medida de lo posible, que la ejecución


de estas actuaciones tuviera la menor incidencia posible en la vida cotidiana de los ciudadanos y las ciudadanas y que éstos(as) estuvieran puntual y perfectamente informados.

En abril se organizó una jornada de trabajo de Urbanismo y se invitó a participar en ésta al resto del Ayuntamiento. Se explicaron los diferentes proyectos iniciados en la ciudad, coordinados por el Sector de Urbanismo e Infraestructuras, con la colaboración de las diferentes empresas municipales, como BIMSA, IMU (Instituto Municipal de Urbanismo)-Bagursa, ProEixample, S.A., ProNouBarris, Foment de Ciutat Vella, S.A., etc.

En diciembre se celebró una reunión con el gerente municipal para trabajar sobre la nueva situación en el Ayuntamiento y empezar a dar a conocer el proyecto Barcelona 2.0. Se celebraron mesas de trabajo para expresar nuestra opinión sobre el nuevo proyecto de gestión.

Las salas de exposiciones propias o dependientes del Sector han sido objeto de conservación y mantenimiento, tanto de sus instalaciones como de sus contenidos expositivos. En estos momentos, en el edificio Fòrum se expone Ciutat. Barcelona Projecta.

A la sala Barcelona, utilizada como sala de conferencias, se le ha dado un importante impulso para explicar a los diferentes grupos canalizados, tanto por Relaciones Internacionales del Ayuntamiento de Barcelona como por parte del Colegio de Arquitectos, el proceso de transformación de la ciudad desde sus inicios, como Barcino, hasta los proyectos de futuro hasta el año 2012.

Además, con la Modificación del Plan General Metropolitano del barrio del Coll del Portell, se preparó una exposición para informar, básicamente a los ciudadanos y ciudadanas afectados(as), del cambio de calificación urbanística.

También se ha concursado en el proyecto de remodelación de la página web del Sector con el objetivo de actualizarla tecnológicamente y ofrecer un mejor servicio de ésta a profesionales y a la ciudadanía. Se ha trabajado en el nuevo diseño de la página web, la redefinición de sus contenidos y la coordinación con los servicios que ofrece la plataforma tecnológica municipal para que sea operativa en 2009.

En el apartado de información y calidad de las actuaciones urbanísticas, se ha continuado con la política de control de las obras que se llevan a cabo en esta ciudad y se ha procurado minimizar el máximo posible su afectación a los ciudadanos y ciudadanas, mediante el control in situ de todas las actuaciones que pasan por el Comité de Obras y Circulación, a través del cual se vehiculan los informes sobre el estado de cada una de las obras y se consideran las actuaciones en materia de información al ciudadano.

Proyectos de Calidad

Desde la Dirección de Participación y Comunicación, se asumen también los proyectos de calidad del Sector. Se entienden como proyectos de calidad todos aquellos programas que permiten llevar a cabo el seguimiento y la valoración de los índices de consecución de los objetivos marcados en los programas de actuación municipal para el Sector de Urbanismo e Infraestructuras y que son competencia de éste.

Este año, con la implantación del proyecto Barcelona 2.0, se ha tenido que trabajar en la definición, dentro del mapa estratégico del Sector, de los indicadores correspondientes a los objetivos estratégicos y operativos del urbanismo municipal.

Dentro del proceso de elaboración de una base de datos que integra las magnitudes del planeamiento, la gestión y la tramitación urbanísticas, a lo largo del año 2008 se ha realizado el proceso de implantación del nuevo aplicativo de gestión integral del Sector como proceso que requiere un período de implantación para ir ajustando el programa a las necesidades del día a día.

Otro conjunto de tareas que se han llevado a cabo durante el año 2008 ha sido la sistematización de la difusión y la circulación interna de la información del Sector: indicadores periódicos anuales para la intranet municipal, memorias generales del Ayuntamiento, anuarios estadísticos, indicadores de evaluación de actividad del Sector y otras publicaciones municipales. Con una periodicidad mensual se han elaborado los informes que se remiten a la gerencia central como recopilación de indicadores de planeamiento, gestión y licencias. De la misma manera, se ha preparado la recopilación de las magnitudes trimestrales del Sector con la finalidad de establecer el cuadro de mando de Urbanismo.

A lo largo de este año se ha realizado la coordinación, el diseño y la producción de la Memoria de la gestión del año 2007, como recopilación de datos del Sector con las relaciones de tareas y funciones y, a la vez, como un compendio de los datos y magnitudes, así como las series de indicadores que han ido conformando la colección de Urbanismo.

Y finalmente debe hacerse mención del hecho de que se lleva a cabo la elaboración y el seguimiento del presupuesto y la gestión administrativa de los expedientes de toda la Dirección de Servicios de Participación y Comunicación.


5Dirección de Servicios de Actuación UrbanísticaMiquel García Sanjuan | Director de Actuación Urbanística

Sin duda, el aspecto más remarcable del año 2008 ha sido la importante reducción del número de solicitudes de licencias de obras mayores (el 24 %) respecto al año 2007. Esta disminución ha sido especialmente importante respecto a las obras de nueva planta (con una reducción del 40 %). A pesar de ello, la superficie construida concedida ha sido significativamente igual a la del año anterior gracias a las grandes operaciones, fundamentalmente de oficinas del distrito 22@, y a los edificios de equipamientos.

Hay que destacar, de la misma manera, que el 36 % de las licencias concedidas para nuevas viviendas llevan algún régimen de protección, con un total de 1.143 viviendas.

Se ha continuado, de forma satisfactoria, la relación con los colegios profesionales mediante las dos mesas de trabajo que se han constituido, las cuales se han reunido cada 2 meses.

En el marco del proyecto Barcelona 2.0, la Dirección se ha implicado en diferentes grupos de trabajo (nuevo aplicativo informático de licencias de obras y e-expedientes según la nueva ordenanza de tramitación de licencias de obras). De la misma manera, la Dirección ha formado parte del grupo de trabajo para la redacción del protocolo de tramitación de los proyectos de obras ordinarias de edificación y actividad cuando el solicitante es una sociedad municipal.

Se ha continuado con el trabajo de referente técnico de licencias de obras y actividades mediante la resolución de consultas, tanto verbales como escritas, la redacción de circulares interpretativas, la preparación de expedientes para la ponencia ambiental, etc.

Durante el año 2008 se ha firmado un convenio de colaboración con el Colegio de Arquitectos de Cataluña para realizar una prueba piloto durante 2009 del visado de idoneidad técnica, que ha de permitir garantizar una mejor redacción y estructuración de la información de los proyectos técnicos, así como la supervisión por parte del Colegio del cumplimiento de determinadas normativas técnicas.

Departamento de Edificación

El Departamento de Edificación tiene como función principal la tramitación de todas las licencias de obras superiores a 2.500 m2 de techo, aquellas que solicitan los estamentos públicos, las que están catalogadas como categorías A o B del Catálogo del Patrimonio Arquitectónico y aquellas que inciden en y alcanzan el conjunto de la ciudad, a la vez que da soporte y actúa como referente en los distritos.

En la tramitación y el seguimiento de las obras mayores durante 2008, se ha manifestado la tendencia a la baja de las promociones privadas, como consecuencia de la crisis en el sector de la construcción. Las solicitudes durante 2008 se han reducido globalmente el 24 %. Concretamente, las solicitudes de nueva planta se han reducido el 40 %; las de reforma, el 22 %, y tan sólo han aumentado el 5 % las solicitudes de ampliación.

Sin embargo, el techo total concedido se ha incrementado el 6 % respecto al año anterior gracias a las grandes operaciones en el distrito 22@ para oficinas y un aumento importante de los equipamientos.

De la misma manera, han incrementado notablemente los expedientes correspondientes a los certificados de innecesariedad, legalidad, licencias de parcelación y división horizontal, y durante el año se han tramitado 452 en total. Respecto a los proyectos promovidos por la propia Administración, se han emitido 12 informes de conformidad técnica.

El proceso continuado de tramitación de licencias muy a menudo pone de manifiesto las contradicciones y las inadecuaciones tanto de la propia normativa como de ésta con las nuevas tendencias. Éstas son consecuencia de los cambios socioculturales o tecnológicos de los últimos años y afectan directamente el proceso de análisis de los proyectos y obligan a la adopción de criterios interpretativos o, en último término, a la modificación de la propia normativa. Forma parte de las funciones del departamento intentar acercar la normativa a la situación actual o aclarar su redacción.

Con esta intención se ha procedido a la redacción de dos circulares informativas que faciliten la homogeneización de los criterios interpretativos a los distritos y el conocimiento de éstos a los arquitectos colegiados, mediante la mesa de seguimiento con el Colegio de Arquitectos, que se reúne periódicamente cada 2 meses. Una de ellas trata de la determinación de la altura reguladora máxima al tipo de ordenación de la edificación según alineaciones del vial cuando no coinciden la anchura oficial y la anchura física en caso de ensanche del vial. La otra trata de la interpretación de los artículos 320, 327 y 328 de las normas urbanísticas con referencia a las condiciones de la fachada mínima y a los usos admisibles en las parcelas de ordenación según las alineaciones del vial que no alcanzan la fachada mínima.


También en el marco de la mesa de trabajo con el COAC (Colegio de Arquitectos de Cataluña), se ha elaborado un cuadro resumen de la normativa sectorial de aplicación en licencias de obras y se ha colaborado en la realización de los documentos anexos al futuro convenio entre el Ayuntamiento y el Colegio de Arquitectos de Cataluña que determinan la documentación mínima de los proyectos básicos para hacer efectivo el visado con certificado de idoneidad técnica.

Asimismo, en sintonía con los objetivos del Sector, se tiene especial cuidado con el hecho de velar por la calidad arquitectónica de los proyectos de iniciativa privada y en su incidencia en el conjunto de la ciudad y, sobre todo, si consideramos que la media de techo que corresponde a cada uno de los proyectos de nueva planta tramitados por el Departamento resulta ser de 9.000 m2. Cuando se considera oportuno, se propone que sean valorados por la Comisión de Arquitectura.

Departamento de Licencias de Actividad

Este Departamento tramita e informa de las solicitudes de licencias que sean ambientales o de apertura de actividades sensibles, de los establecimientos relevantes por su trascendencia ciudadana o por su riesgo excepcional, o porque pertenecen a Administraciones o a operadores que actúan en toda la ciudad (es el caso de las antenas de telefonía móvil, de las centrales y no desde telefonía fija, de las instalaciones de las compañías de servicios, etc.), así como de los certificados de compatibilidad urbanística de las actividades incluidas en los Anexos I y II.

También participa en el informe de los aspectos relativos a las actividades e instalaciones que estén previstas en los proyectos de las solicitudes de licencia de obras, que se tramitan en el Departamento de Edificación del Sector.

Se han continuado tramitando los expedientes que se iniciaron como consecuencia del procedimiento extraordinario de adecuación administrativa de las actividades existentes en 1999. Este procedimiento tenía que acabar el 31 de diciembre de 2007 para las actividades comprendidas en el Anexo II.2; a pesar de esta previsión, el procedimiento aún está abierto para aquellos expedientes que se iniciaron dentro de plazo y no habían iniciado el trámite municipal (estaban en algún proceso externo previo, en alguna Unidad Técnica de Verificación Ambiental) o para aquellos que han querido acogerse a la prórroga indefinida, aprobada con la Ley de Presupuestos de la Generalitat. Se debe poner de manifiesto que los expedientes del Anexo II.2 presentados durante el año 2008 representan el 29 % del total del procedimiento de adecuación del citado Anexo.

Este Departamento es miembro activo de la Ponencia Ambiental Municipal (órgano colegiado de reflexión y coordinación reglado, integrado por representantes de Urbanismo, SPEIS [Servicios de Prevención y Extinción de Incendios y Salvamentos] y Protección Civil, Medio Ambiente, la Agencia de la Energía y la Agencia de Salud Pública), que es el órgano que supervisa las propuestas de resolución de las actividades del Anexo II mediante el procedimiento de adecuación ambiental (todo ello, tanto si proceden del distrito como si son del propio Departamento). Dado que la Ponencia no dispone de personal adscrito, el Departamento ejerce las funciones de soporte técnico y administrativo, y actúa como ponente en las sesiones plenarias semanales. Ello le permite detectar posibles desviaciones y diferencias de criterio que puede haber entre los diferentes distritos, lo cual da lugar a la correspondiente respuesta correctora.

A raíz de las nuevas atribuciones asignadas al gerente de Urbanismo en materia de protección de la legalidad de instalaciones y centros de telecomunicaciones en noviembre de 2007, durante el año 2008 se ha incorporado al Departamento la tramitación y la resolución de los expedientes correspondientes.

Simultáneamente, para dar cumplimiento al Decreto152/2007, de 10 de julio, de aprobación del Plan de actuación para la mejora de la calidad del aire en los municipios declarados zonas de protección especial del ambiente atmosférico, se ha procedido a la revisión anticipada de las licencias de plantas hormigoneras fijas, así como a la tramitación de licencias específicas para las plantas hormigoneras de obra de carácter temporal, que quedan fuera del ámbito de aplicación de la Ley 3/1998.

Otro encargo asignado al Departamento es asesorar permanentemente y on line, siempre que sea posible, a las OAC (oficinas de atención ciudadana), a los servicios técnicos municipales, a las entidades ambientales de control, a los colegios profesionales, a los particulares y a sus técnicos, sobre la aplicación de las normas y las ordenanzas. Este asesoramiento se materializa de diferentes maneras:

• Respuestas verbales o escritas dirigidas exclusivamente a quien realiza la consulta, cuando se trata de cuestiones de interés exclusivamente particular.

• Circulares. Este año se han aprobado las siguientes:

- Atribuciones en materia de instalaciones de radiocomunicación, centrales y centros nodales de telecomunicaciones (excepto las antenas de recepción de radio y televisión de los tipos A y C).

- Adecuación de las actividades de los Anexos I y II, tal y como se establece en el artículo 24 de la Ley 17/2007, de 21 de diciembre, que modifica la Ley 4/2004.


- Condiciones que deben cumplir los establecimientos dedicados a la venta y la comercialización de pan.

- Tramitación de las licencias de oficina bancaria con locutorio telefónico.

- Dimensiones y condiciones de las cámaras de residuos en los locales comerciales.

- Visados de los certificados finales de instalaciones de feria y actos extraordinarios.

- Plataformas elevadoras para salvar barreras arquitectónicas.

Se ha participado en las auditorías de las entidades ambientales de control, que realiza la Unidad de Acreditación de la Consejería de Medio Ambiente y Vivienda, que tienen por objeto asegurar que los controles iniciales o periódicos y las verificaciones de las evaluaciones ambientales tienen el contenido que prescribe la norma y la calidad técnica exigible.

Se ha participado en las mesas de trabajo y fórums internos que se han establecido para estudiar los posibles cambios que permitan avanzar en el sentido de mejorar los tiempos de tramitación de expedientes y de respuesta al ciudadano.

Con este mismo objetivo, se ha continuado con la tarea, iniciada unos años antes, de constitución de la mesa de trabajo conjunta entre el Ayuntamiento y los colegios profesionales de ingenieros industriales e ingenieros técnicos industriales (Tascom), la cual tiene como objetivo transmitir, en ambos sentidos, inquietudes e información, y resolver, cuando es posible, la problemática que se pone de manifiesto. Los encuentros han tenido una periodicidad bimensual. Se considera que el trabajo realizado durante el ejercicio por esta mesa ha sido satisfactorio.

Se ha comenzado una serie de reuniones con Transportes Metropolitanos de Barcelona (TMB) para establecer, mediante la redacción de un plan especial, una regularización de la ubicación de las actividades en las estaciones y pasillos del metro.

También durante este año se ha modificado la ordenanza de actividades y de establecimientos de pública concurrencia y la Ordenanza municipal de actividades y de intervención integral de la Administración ambiental de Barcelona en el sentido de que incluye una nueva actividad definida como bar musical con actuaciones de música en directo y sus prescripciones.

Se ha producido una nueva modificación de la ordenanza municipal de actividades y de intervención integral de la Administración ambiental de Barcelona para incluir las viviendas de uso turístico.

Al mismo tiempo, a final de año se ha realizado una serie de reuniones para elaborar el proyecto normativo para la modificación de la Ordenanza de establecimientos de pública concurrencia que cambiará la regulación de los locales en que se ejerce la prostitución.

Debe añadirse que durante este año se han concedido 1.143 viviendas con protección, que representan el 36 % de las viviendas de nueva planta concedidas.

Entre estas viviendas de promoción pública se incluyen las viviendas para jóvenes y personas de la tercera edad.

Proyecto de Revisión del Catálogo del Patrimonio Arquitectónico

Revisión del Catálogo del Patrimonio Arquitectónico

Durante el año 2008, el Proyecto de Revisión del Catálogo del Patrimonio Arquitectónico ha continuado su trabajo de despliegue y el seguimiento de las obras y actividades tramitadas tanto por los departamentos de Edificación y de Licencias de Actividad de los servicios centrales como por los distritos.

Se ha continuado realizando el mantenimiento y la mejora tanto del apartado correspondiente a la página web municipal como de los planos del Vista, así como de la información relacionada con los elementos incluidos en los Planes Especiales de Protección del Patrimonio Arquitectónico y Catálogo de los distritos.

Se han analizado estudios y se ha formado parte de grupos de trabajo en relación con temas o elementos relacionados con Patrimonio, como la Comisión Mixta del Monasterio de Pedralbes, del Plan Director del Park Güell o la Comisión de Patrimonio del Consejo de Cultura de Barcelona.

También se ha asistido, como asesor, a las reuniones del equipo de la Universidad Politécnica de Cataluña, que está elaborando un informe sobre la problemática de la aplicación del Código Técnico en los edificios protegidos o con interés patrimonial.

Se deben citar especialmente las tareas desarrolladas en torno a las problemáticas surgidas en el edificio conocido como Torre Bellesguard: análisis de las patologías (conjuntamente con los técnicos del Instituto Municipal del Paisaje Urbano y la Calidad de Vida), toma de decisiones que han llevado al desmonte de la cruz y asesoramiento a los técnicos de la propiedad en la redacción del proyecto.


Se han continuado los trabajos previos a la Revisión del Catálogo del Patrimonio Arquitectónico con la realización de un trabajo de campo, con fotografías y grafiado sobre los planos en los distritos de Sant Andreu, Horta y Nou Barris.

Tramitación de expedientes

El trabajo diario comporta la realización del asesoramiento y la información de los proyectos durante la tramitación de expedientes de obras y actividades y, también, de planos urbanísticos con incidencia sobre edificios protegidos y/o sobre sus entornos. Durante este año se han tramitado 968 expedientes.

La tramitación conlleva, en la mayoría de los casos, reuniones con la propiedad y/o los autores de los proyectos, la visita antes de la emisión del informe y las visitas de seguimiento durante las obras con asesoramiento, también, a los industriales. A este asesoramiento técnico y constructivo se suma el asesoramiento al proceso de investigación histórica que usualmente todo proyecto o plan urbanístico comporta (facilitando datos de consulta a los redactores, buscando directamente datos en archivos y bibliotecas no municipales, etc.).

Distrito de Ciutat Vella

Se ha continuado con el trabajo de asesoramiento directo a los técnicos del distrito más relacionados con el patrimonio arquitectónico, no sólo en los aspectos más conceptuales, sino también proporcionándoles asistencia en las visitas de obra, especialmente en la intervención en las fachadas y espacios comunes tanto de los edificios protegidos como de aquellos que no lo están.

Dentro de este apartado debe recordarse la coordinación con el SAC (Servicio de Arqueología de la Ciudad) y Focivesa (Foment de Ciutat Vella, S.A.).

Comisión Técnica de Mantenimiento y Mejora del Eixample

El jefe del Proyecto de Revisión del Catálogo del Patrimonio Arquitectónico es, por Decreto de Alcaldía, el secretario de la Comisión. Ello conlleva que se asuma todo el trabajo administrativo y técnico que el funcionamiento de la Comisión comporta (discusión de las propuestas con los promotores y técnicos, coordinación con el distrito, montaje y convocatoria de las reuniones de la Ponencia técnica y de la Comisión, redacción de las actas de las reuniones y su comunicación al distrito y técnicos redactores, etc.).

Durante 2008 se han gestionado 154 expedientes y se han celebrado 9 sesiones y 9 ponencias previas.

Comisión Mixta de Protección del Paisaje Urbano

El jefe del Proyecto de Revisión del Catálogo del Patrimonio Arquitectónico es el representante del Sector de Urbanismo e Infraestructuras en la Comisión Mixta de Protección del Paisaje Urbano, continuadora de la antigua Comisión de Publicidad y que inició su trabajo en enero del año 2000. Durante este año se ha realizado una reunión mensual, excepto en agosto.

El representante del Sector de Urbanismo e Infraestructuras también ha formado parte de todas las subcomisiones de la Comisión Mixta que se ha formado para analizar aspectos muy concretos (como es el caso del alumbrado de edificios).

Colaboración con el Departamento de Cultura de la Generalitat de Cataluña

Se ha continuado la colaboración directa con los técnicos del Área del Servicio del Patrimonio Arquitectónico de la Dirección General del Patrimonio Cultural para analizar y actuar conjuntamente en aquellos temas que afectan edificios de la ciudad declarados Bien Cultural de Interés Nacional, no sólo en la tramitación de licencias (autorizaciones de la Comisión Territorial del Patrimonio Cultural de Barcelona), sino también en las declaraciones y definiciones de entornos de aquellos bienes culturales de interés nacional que aún no lo tienen aprobado.

Comisión Técnica del Patrimonio Industrial del Poblenou

El jefe del Proyecto de Revisión del Catálogo del Patrimonio Arquitectónico es miembro de la Comisión Técnica del Patrimonio Industrial del Poblenou (que se creó en diciembre de 2006) y ponente de ésta, conjuntamente con la directora de Urbanismo del distrito 22@. Ello comporta, además de la asistencia a las reuniones que se han realizado durante el año (5 reuniones), el análisis de la documentación que se presenta, especialmente la de tipo histórico, con la elaboración de informes por parte de Lourdes Mateo, historiadora de este Proyecto de Revisión del Catálogo del Patrimonio Arquitectónico.

Otros

Durante el año 2008, el jefe del Proyecto de Revisión del Catálogo del Patrimonio Arquitectónico ha formado parte del Consejo del Patrimonio Cultural de Barcelona (organismo mixto de la Generalitat de Cataluña y el Ayuntamiento de Barcelona), como uno de los dos representantes del Sector de Urbanismo e Infraestructuras y de la Mesa del Patrimonio del Hospital de Sant Pau (organismo técnico encargado de impulsar, coordinar y supervisar los trabajos


de intervención en los elementos y el recinto histórico del hospital) y ha actuado como coordinador entre el Ayuntamiento de Barcelona y el Grupo de Trabajo del Patrimonio Histórico-Cultural de la Federación Española de Municipios y Provincias.

6Dirección de Servicios de Gestión UrbanísticaMarta Perelló Riera | Directora de Servicios de Gestión Urbanística

La Dirección de Servicios de Gestión Urbanística lleva a cabo, en el ámbito de las competencias urbanísticas municipales centralizadas, la tramitación jurídico-administrativa de los instrumentos de gestión urbanística necesarios para ejecutar las determinaciones de las diferentes figuras vigentes de planeamiento urbanístico, bien sea mediante actuaciones sistemáticas de reparcelación y de expropiación, bien sea mediante actuaciones no sistemáticas de expropiación o de formalización de cesiones de viales y demás sistemas urbanísticos no derivados de procedimientos de equidistribución.

En el ámbito de las competencias descentralizadas en materia de expropiación (transferencia n.º 19) y de acuerdo con los diferentes operadores municipales (distritos, institutos y empresas), la Dirección de Servicios de Gestión Urbanística tiene encargadas todas aquellas funciones necesarias para unificar los criterios jurídicos y de valoración de bienes y derechos afectados de expropiación, así como fiscalizar la adecuación legal y sustantiva de los diferentes trámites propuestos.


7Dirección de Urbanismo. Arquitecto JefeOriol Clos Costa | Director de Urbanismo. Arquitecto Jefe

La Dirección de Urbanismo se organiza en una Dirección de Servicios de Planeamiento, un Departamento de Arquitectura y Proyectos Urbanos y el Gabinete de Estudios Urbanísticos. La actividad del Arquitecto Jefe, como referente dentro de la organización del Ayuntamiento para los temas relacionados con la arquitectura y el urbanismo, se basa en el soporte de estos tres órganos. El Arquitecto Jefe coordina la Comisión de Arquitectura y ha dirigido la publicación Barcelona, transformació. Plans i projectes.

Se han desarrollado las reflexiones generales sobre las cuestiones que inciden cada día más en el urbanismo y la arquitectura de las ciudades, progresivamente más complejas. Muchos de estos conceptos y campos de análisis se han incorporado como referencia a los trabajos llevados a cabo tanto por el Sector de Urbanismo e Infraestructuras como por los diferentes distritos y empresas de la organización municipal.

De acuerdo con el estudio sobre densidades, tejidos mixtos, complejidad urbana y nuevas actividades productivas, se han iniciado trabajos de:

- Transformación de tejidos industriales.

- Nueva producción de vivienda.

- Integración de grandes espacios abiertos.

- Distribución de equipamientos en red.

- Incorporación de criterios medioambientales.

- Inserción de grandes infraestructuras.

- Coordinación con las nuevas estrategias de movilidad.

Estos trabajos permiten definir instrumentos técnicos y criterios de actuación, que necesitan un estudio sistemático y la capacidad de recoger aportaciones disciplinarias de procedencias muy diversas, para encarar la definición de respuestas sobre:

• Nuevostejidosurbanosynuevasmorfologíasdelaciudad.

• Mantenimientoysustitucióndeelementosytejidosexistentes.

• Densidadycompacidadparaladefinicióndenuevosnivelesdeintensidadurbana.

• Recursosmorfológicosasociadosconladefinicióndenuevasimágenesurbanas.

• Espaciopúblico,movilidadygestióndeserviciosenelmarcodelosplanesde infraestructuras.

• Mecanismosdereconocimientoygestióndelsuelo.

Los planes y proyectos que se desarrollan en Barcelona, por su valor estratégico, se pueden clasificar en actuaciones:

• De transformación. El reciclaje del suelo industrial permite el desarrollo de nuevos tejidos urbanos para responder a los grandes objetivos estratégicos de la ciudad: la estructura productiva y la vivienda. Los planes de transformación sobre este suelo definen las pautas de los procesos de largo alcance que han de configurar las nuevas morfologías y estructuras urbanas. Lo hacen sobre la base del reconocimiento de las condiciones físicas existentes previamente y de la reutilización como soporte del nuevo desarrollo de calles, divisiones de suelo y algunas edificaciones, buscando un tránsito sin roturas físicas y de uso, entre la situación de origen y la definición final. La renovación de las infraestructuras, por medio de un plan especial específico, es el mecanismo de definición de la base urbanizadora pública que tiene que permitir desarrollar los nuevos tejidos urbanos a lo largo de los años al adaptar de forma flexible las soluciones concretas a la evolución de las necesidades urbanas.

• De estructura urbana. El espacio público, las infraestructuras de movilidad, los grandes equipamientos de la ciudad y los servicios de gran escala son el soporte de las operaciones que ayudan, además de las cuestiones que específicamente los provocan, a establecer los nuevos mecanismos de estructura de la ciudad. Sobre la base de estos proyectos, cohesionados en su encaje urbano por la vivienda, el sector terciario, los equipamientos locales y el espacio verde de proximidad, se resuelven los vínculos de continuidad entre partes poco estructuradas y se consolida la centralidad de toda la ciudad. De esta manera se superará progresivamente la atomización aislada. Las nuevas operaciones estructurantes se suman y refuerzan el sistema de ejes e infraestructuras que dan escala a toda la ciudad. Y lo hacen con recursos morfológicos que integran en un único concepto urbano edificación, infraestructuras, espacio libre y servicios.

• De grandes espacios abiertos. Se trata de los planes directores de delimitación y ordenación de los grandes espacios libres y de sus márgenes como soporte del reequilibrio urbano de la ciudad compacta. Los grandes espacios libres y abiertos deben tener un papel de equilibrio en la transformación de la ciudad compacta. Estos espacios deben entenderse como una parte inseparable de la estructura urbana y se han de tratar de acuerdo con un reconocimiento muy preciso de sus leyes morfológicas e


históricas. De la misma manera, tienen que participar activamente en la definición de los tejidos urbanos densos que los rodean. Es necesario el establecimiento de criterios de acción, coherentes con sus características y potencialidades, para evitar su evolución hacia situaciones poco consolidadas como espacios libres con capacidad de aportar nuevos valores ambientales, de ocio y educativos al conjunto de la ciudad. La incertidumbre errática que a lo largo de muchos años ha gobernado estos lugares ha producido una situación de indefinición y poca claridad que debe romperse en una visión de objetivos estratégicos de largo plazo que se basan en el establecimiento de unas tendencias de evaluación de los procesos de transformación que les afectan y en la consolidación de los instrumentos normativos que les ofrecen cobertura.

• De proyecto urbano. En este caso, la transformación se llevará a cabo según proyectos y ordenaciones precisos y acotados, con un área de influencia muy superior a su medida. En la ciudad se plantean proyectos con ámbitos acotados, de medidas muy variadas, para desarrollar programas perfectamente definidos, en un período de tiempo limitado. Se utilizan los instrumentos propios del proyecto arquitectónico para responder a demandas urbanas planificadas de hace muy poco tiempo o, muchas veces, para responder a situaciones fruto de la oportunidad de disponibilidad de espacios obsoletos, enclavados en el tejido urbano. Los programas son muy variables y van desde las necesidades monofuncionales hasta situaciones más ricas desde la aportación de urbanidad que significan, donde se combinan problemas de espacio público, servicios y equipamientos, infraestructuras y edificación de usos variados. La característica de estos proyectos es su capacidad de contribuir a la transformación del territorio de la ciudad más allá de su ámbito específico. Y esta capacidad de influencia urbana no está determinada necesariamente por las medidas de la operación.

De acuerdo con su metodología, los proyectos del espacio público pueden considerarse un caso límite de actuar en la ciudad cuando éstos se formulan exclusivamente para resolver la organización del espacio libre. No obstante, también pueden desempeñar un papel catalizador de las necesidades urbanas de un lugar determinado, con una gran capacidad de generar nuevos imaginarios formales identificadores de la urbanidad. Las actuaciones en el espacio libre, superada la etapa ligada con la resolución de las carencias cualitativas que tanto reconocimiento ha traído a Barcelona, se centran en las relaciones que pueden establecerse entre los espacios públicos y los equipamientos, sobre todo de carácter local, y también con la implantación de nuevas infraestructuras, sobre todo de transporte público. Por este motivo, cada día más, puede establecerse un vínculo entre la estructura del espacio público y la organización de los sistemas urbanos de transporte, de equipamientos y de vivienda.

• De tejidos residenciales y barrios. La revisión de los antiguos planes de reforma tiene como finalidad reequilibrar los tejidos residenciales, los equipamientos y los espacios libres, así como los estudios y el planeamiento de los núcleos centrales de los barrios históricos y de los sectores urbanos morfológicamente específicos. El sistema de vivienda es una de las bases de organización de la ciudad y éste, junto con la estructuración de los barrios, constituye un objetivo indiscutible de las actuaciones de transformación urbana. Los instrumentos de actuación son muy variados y siempre deben entenderse en el marco del reconocimiento global del hecho residencial en la ciudad. La complementariedad de las propuestas de nueva construcción, de las acciones de rehabilitación y de las actuaciones en los tejidos de los barrios para mejorar equipamientos, espacios libres y la estructuración de los usos complementarios es una necesidad ineludible que se concreta en gran cantidad de planes, programas y proyectos. Estas herramientas de desarrollo afrontan aspectos cualitativos relacionados con los instrumentos normativos, organizativos de gestión de procesos y de la materialización de espacios, así como aspectos cuantitativos ineludibles para valorar el éxito de las actuaciones.

La arquitectura tiene un valor estratégico en el urbanismo de una ciudad y hay que incidir en ella en diferentes ámbitos para asegurar que no se produce una ruptura entre la ambición planificadora y el resultado construido. La menor presencia de la Administración pública en la construcción de edificios privados de la ciudad y la atomización de la propia Administración en las actuaciones concretas convierten el mantenimiento de la calidad en algo especialmente difícil. Por este motivo es importante la existencia de órganos, como las comisiones de arquitectura, de seguimiento y control del máximo número de proyectos posible, públicos y privados. También es importante la participación en comisiones y jurados de todos los órganos del Ayuntamiento y otros promotores públicos, y el seguimiento sistemático de todas las actuaciones singulares que se realizan en Barcelona.

En 2008 se han celebrado 8 sesiones de la Comisión de Arquitectura, en formato de mañana y tarde, en la sede del Sector de Urbanismo e Infraestructuras, y han sido coordinadas por el Arquitecto Jefe.

Los miembros de la Comisión son mayoritariamente arquitectos, con cierta praxis académica de sensibilidades y procedencias diversas. La Comisión ha estado formada por Ernest Ferrer, arquitecto; Eduard Gascón, arquitecto; Mònica Gili, editora; Blanca Lleó, arquitecta; Montserrat Mata, ingeniera; Joan Roig, arquitecto, y Sara Bartumeus, arquitecta que actúa como secretaria de la Comisión.


Se han revisado 42 temas, variados y de procedencia y envergadura diversas:

- 12 Proyectos de promoción privada.

- 10 Proyectos de edificios promovidos por instituciones públicas.

- 20 Iniciativas del Ayuntamiento de Barcelona:

· 5 Planes y ordenaciones.

· 2 Proyectos de espacio público.

· 13 Proyectos de edificación.

Las actas recogen sintéticamente los comentarios expresados por los comisionados en la exposición de cada tema y las conclusiones de las sesiones en el resumen final de cada día.

Las actas permiten orientar el seguimiento, coordinado por el Arquitecto Jefe, de cada tema, tanto en su desarrollo como en los trámites reglados de aprobaciones y licencias por parte de las diferentes direcciones del Sector de Urbanismo e Infraestructuras y de las empresas municipales implicadas.

La mayoría de los proyectos evaluados ha alterado algunos aspectos en función de las indicaciones que han quedado recogidas en las actas, en algunos casos como consecuencia directa del diálogo en el momento de pasar por la Comisión o en conversaciones posteriores con los operadores implicados y en otros casos han incorporado las prescripciones de la Comisión en la tramitación de los expedientes. Algunos proyectos que se han revisado en la fase incipiente de su desarrollo están sujetos a otros de eventualidad de gestión y quedan pendientes de evaluar definitivamente de acuerdo con las definiciones de la Comisión y con la posibilidad de volver a ser revisados.

8 Dirección de Servicios de PlaneamientoIsabel Meléndez Plumed | Directora de Servicios de Planeamiento

Durante 2008 han acabado su tramitación y han sido aprobados definitivamente 89 instrumentos de planeamiento.

Los trabajos llevados a cabo por la Dirección de Servicios de Planeamiento, en relación con las anteriores figuras de planeamiento han sido de tres tipos:

• Redacciónytramitacióndelplaneamientodepromociónmunicipal.

• Direccióndelaredacciónytramitacióndelplaneamientodepromociónmunicipal con encargo externo.

• Tutelaytramitacióndelplaneamientodeotrasinstitucionesodeinstituciones privadas.

Redacción del planeamiento

De los planes promovidos por el Ayuntamiento de Barcelona, en la Dirección de Servicios de Planeamiento han sido redactados los siguientes:

Modificaciones puntuales del Plan General Metropolitano

• ModificaciónpuntualdelPlanGeneralMetropolitanoenlacalleMotors,2-40.

• ModificacióndelPlanGeneralMetropolitanoenelámbitodelpaseodeValldaura, 158-160A y su entorno inmediato.

• ModificacióndelPlanGeneralMetropolitanoenelámbitodelosterrenossituados en la antigua fábrica de Fabra i Coats y la plaza de Can Fabra.

• ModificacióndelPlanGeneralMetropolitanoenrelaciónconlaproteccióndel conjunto de las casas bajas de la calle del Clot, 2A-34.

• ModificacióndelPlanGeneralMetropolitanoparalaincorporaciónalsistema de viviendas dotacionales de los suelos situados en las calles Infanta Isabel, 9-11; Còrsega, 363; paseo de Valldaura, 271-289; Indústria, 344-346; Pare Manyanet, 12-40; Lluís Borrassà, 23-25; Josep Pla, 180, y Puigcerdà, 100-102.


Planes de Mejora Urbana

• PladeMejoraUrbanaparalacreacióndedosequipamientospúblicosenla calle del Císter, 20-22 y 20.I, y para la prolongación de la calle de Josep Maria Florensa.

• PlandeMejoraUrbanaparaelajusteviarioylaordenaciónentreelviaductode Vallcarca, la avenida de Vallcarca y la calle de Gustavo Bécquer.

• PlandeMejoraUrbanaparaelajustedelalocalizacióndelasviviendasdela avenida del Estatut-Can Marcet.

• PlandeMejoraUrbanadereordenacióndelossuelosdelimitadosporlaavenida Meridiana, la carretera de Ribes y la subestación de Trinitat.

• PlandeMejoraUrbanadeconcrecióndelasalineacionesdelacalledeRamon Turró, entre las calles de Marià Aguiló i de Castanys.

Planes especiales

• PlanEspecialUrbanísticoparaelajustedelascondicionesdeedificaciónde la pieza de equipamiento ubicada en las calles de Àlaba, Badajoz y en la plaza de las Glòries Catalanes.

• PlanEspecialUrbanísticoydeMejoraUrbanaparalaubicacióndeunparque de bomberos en el paseo de Montjuïc.

• PlanEspecialUrbanísticoydeMejoraUrbanadeordenacióndelinteriordemanzana de Can Ferrero y concreción de los equipamientos.

Dirección de la redacción y tramitación del planeamiento de promoción municipal con encargo externo

Entre el planeamiento aprobado definitivamente durante el año 2008, cabe destacar lo siguiente:

• Modificación del Plan General Metropolitano en el ámbito de los terrenos situados en la antigua fábrica de Fabra i Coats y la plaza de Can Fabra. El objetivo es transformar los suelos del antiguo recinto industrial para destinarlos a uso público y de interés social, así como para preservar las edificaciones existentes y mejorar la red de espacios públicos del barrio de Sant Andreu.

Se proyecta preservar un conjunto de edificaciones no incluidas en el Plan Especial de Protección del Patrimonio ya que se ha considerado que forman parte del recinto, entendido como un conjunto unitario basado en la relación entre los edificios, los espacios libres y el entorno. Se propone

calificar estos edificios de equipamiento, asignándoles un uso concreto a cada uno de ellos y determinando las condiciones para su rehabilitación. A esta nueva superficie de equipamiento hay que añadir el suelo necesario para la construcción de la pista polideportiva y la reserva de suelo para la construcción del CEIP (Centro de Educación Infantil y Primaria), que ocuparán el espacio que habían ocupado hasta hace poco unos edificios industriales y residenciales.

Para mantener el equilibrio de zonas verdes previstas por el planeamiento en el ámbito del recinto de Fabra i Coats, la MPGM plantea una permuta de calificaciones entre los suelos 17/6 de la antigua fábrica que se propone calificar de equipamiento y los suelos libres de Can Fabra calificados de equipamiento y que actualmente están urbanizados como zona verde y como plaza.

• Modificación del Plan General Metropolitano en el paseo de Circumval·lació. El objeto de la modificación es la reordenación del margen sur del paseo de Circumval·lació, previendo la nueva ubicación de la Biblioteca Provincial de Barcelona y el cambio de uso hotelero por el de oficinas en la zona clave 18.

• Modificación del Plan General Metropolitano para la incorporación al sistema de viviendas dotacionales de los suelos situados en las calles Infanta Isabel, 9-11; Còrsega, 363; paseo de Valldaura, 271-289; Indústria, 344-346; Pare Manyanet, 12-40; Lluís Borrassà, 23-25; Josep Pla, 180, y Puigcerdà, 100-102. La presente Modificación del PGM califica los nuevos suelos como sistema de viviendas dotacionales con el objetivo de incorporarlos al programa del Plan de la Vivienda, por el cual se prevé la construcción de 7.000 nuevas viviendas en régimen de alquiler asequible.

Concretamente, la MPGM incluye ocho nuevos emplazamientos con una previsión de 709 viviendas que podrán destinarse indistintamente a los jóvenes o a las personas mayores, o a otros colectivos con necesidades de atención social.

• Modificación del Plan General Metropolitano del centro histórico de Sarrià. El objeto de la propuesta de MPGM del centro histórico de Sarrià es la regulación de las condiciones para las actuaciones, los usos y su adecuación al tejido tradicional del barrio y hace especial hincapié en las casas tradicionales y la red de calles y espacios públicos que configuran los valores urbanos tradicionales del casco urbano de Sarrià.


Se concreta en:

• Permitirlasintervencionesqueseannecesariassinecharaperderlosvalores físicos y específicos de las edificaciones.

• Establecerlasdeterminacionesparaactuarsobrelosedificiosdelcentrohistórico sin perjudicar las características del propio tejido y de las edificaciones tradicionales.

• Asegurarqueelgranodelasintervencionesseacoherenteconlasparcelasexistentes.

• Evaluarlasafectacioneshistóricasporrealineaciónqueincidannegativamente en la mejora del barrio.

• Mantenerlascondicionesbásicasdeedificabilidadvigenteconlasadaptaciones resultantes de la nueva ordenación de acuerdo con las determinaciones más generales de las normativas urbanísticas del PGM.

9Gabinete de Estudios UrbanísticosAurea Gallèn Díaz | Director del Gabinete de Estudios Urbanísticos

El Gabinete de Estudios Urbanísticos lleva a cabo trabajos de índole muy diversa, algunos de los cuales son la continuación de aquellos que se iniciaron en etapas anteriores. Los más destacados se agrupan, en líneas generales, temáticamente en estudios de ámbito metropolitano, estudios de ciudad, que profundizan en el conocimiento de las características urbanísticas de la ciudad, y estudios morfológicos.

La difusión de las propuestas urbanísticas de la ciudad se ha traducido también en numerosas presentaciones a los grupos de visitantes especializados que llegan a la ciudad, muchos de los cuales han sido atendidos por el Gabinete durante el año 2008. También se han realizado tareas de apoyo al Arquitecto Jefe en el trabajo de creación de las Comisiones de Proyectos y de Arquitectura.

Desde el Gabinete también se realiza un trabajo de apoyo a la Dirección de Urbanismo en el terreno de la difusión de las actuaciones urbanísticas de la ciudad. Así, se ha realizado un trabajo de elaboración de información y colaboración en la coordinación de los contenidos de las publicaciones y de elaboración de infografía para conferencias y artículos.

Departamento de Arquitectura y Proyectos Urbanos

El Departamento de Arquitectura y Proyectos Urbanos depende directamente de la Dirección de Urbanismo. Las principales tareas que se le han encargado son las siguientes:

• Proyecto,gestiónydireccióndeobrasdecincocontratosdemantenimiento: 1. Mantenimiento de edificios artísticos (Casa Vella, Palauet Albéniz y

otros). 2. Mantenimiento del monasterio de Pedralbes. 3. Mantenimiento de los monumentos de la ciudad. 4. Mantenimiento del Park Güell. 5. Mantenimiento de los elementos ornamentales.

• Proyecto,gestiónydireccióndeobrasdelosproyectosdeinversiónqueserealizan cada año en el monasterio de Pedralbes.


• Gestiónyseguimientodelosproyectosdeinversiónquesellevanacaboenla Casa Vella en colaboración con la Gerencia de Servicios Generales.

• Proyectosconstructivos,gestiónydireccióndeobrasdelosnuevosmonumentos que se construyen en la ciudad.

• SoportealConsejoAsesordeEsculturasenlapreparacióndeladocumentación previa a las reuniones.

• Soporteadistritos,sectoresuotrosentemasrelativosaintervencióno proyectos en edificios de propiedad municipal (catalogados o no), redactando estudios previos, anteproyectos, bases de concursos, etc.

• Controlyasesoramientoenlassolucionesdelasafectacionesenespaciosurbanos de todos los temas actualmente en marcha en cuanto a los transportes en la ciudad: metro, ferrocarriles, tranvía, autobús, bicicleta, etc., redactando estudios previos, anteproyectos, proyectos básicos, bases de concursos, etc., en colaboración directa con las instituciones implicadas (Generalitat de Catalunya, GISA –Gestió d’Infraestructures, S.A.–, Transportes Municipales de Barcelona, Autoridad del Transporte Metropolitano, etc.).

• Redaccióndeestudiosprevios,anteproyectos,basesdeconcursos,etc.deespacios públicos por encargo de distritos, sectores u otros.

• Participaciónentemasqueafectanelespaciopúblico,comolaComisiónCívica de la Bicicleta.

• Gestiónycontroldelaimplantacióndelmobiliariourbano,enrelaciónconel concesionario del mobiliario, preparación del nuevo contrato, elaboración del catálogo del mobiliario, etc.

• ColaboraciónconlaDireccióndeCooperaciónInternacionalySolidaridaddel Ayuntamiento en temas que requieren asesoría relativa a la edificación, el patrimonio monumental o el espacio público.

• CatálogodelArtePúblicodeBarcelona.

El arte en el espacio público on line

El concepto de arte público ha roto definitivamente con la idea de escultura y con la visión de ésta como elemento decorativo de un paisaje urbano, bien en las calles y las plazas, bien en los recintos ajardinados. Los nuevos lenguajes artísticos, las nuevas técnicas de representación y la permanente e innovadora búsqueda, por parte de los artistas, con el apoyo de los promotores, convierten a Barcelona en una ciudad pionera por el hecho de haber integrado las intervenciones artísticas de vanguardia, a menudo consideradas apropiadas

para acontecimientos culturales efímeros. El trabajo conjunto de todos los agentes participantes en los proyectos que han ido creando ciudad ha permitido la presencia de estas obras en la ciudad, lo cual ha ayudado a configurar su imagen de modernidad y ha ofrecido una nueva identidad a los barrios en que se encuentran.

Por consiguiente, el Arte Público es un proyecto que ha ido más allá de un catálogo razonado ya que, al divulgarse a través de la red o internet, permite diferentes explotaciones que consiguen que sea un proyecto vivo. El objetivo más importante ha sido, desde el primer momento, ofrecer toda la información posible de las piezas que integran esta colección que no es de propiedad exclusiva del Ayuntamiento de Barcelona.

En 2008 se ha establecido un nuevo convenio con la Universidad de Barcelona, con una duración de 4 años, dentro del marco de desarrollo de nuevas fases del proyecto del Arte Público y sus explotaciones. El convenio contempla la actualización del catálogo, la ampliación de los contenidos, el despliegue de itinerarios dirigidos, firmados por autores de prestigio, la traducción al inglés de los nuevos textos que se introduzcan, así como los estudios necesarios para la reorganización capitular de la página web, mejorando la funcionalidad de la navegación y la comprensión de la persona usuaria, y su accesibilidad, la documentación fotográfica actualizada de las obras del catálogo y, finalmente, la continuación del trabajo de organización y creación del Centro de Documentación del Arte Público y el Diseño Urbano.

En el despliegue del convenio suscrito con el Ayuntamiento de Zaragoza en 2007, junto con el convenio firmado entre la Universidad de Barcelona y la Universidad de Zaragoza, se ha tutelado y se ha dado el soporte necesario para el desarrollo del catálogo del arte público de Zaragoza, cuya primera fase entró en funcionamiento coincidiendo con la celebración de la Expo del Agua 2008. La importancia del convenio entre los dos ayuntamientos se materializa en el hecho de asegurar la necesaria igualdad de los contenidos y de su tratamiento dentro de la línea de creación de la red temática europea del arte público.

Dentro del objetivo prioritario de la difusión social del arte público mediante su musealización virtual, anualmente se mantienen reuniones en que participan los responsables del departamento de Nuevas Tecnologías del Ayuntamiento de Zaragoza, encargados del diseño y del mantenimiento de los datos y las imágenes de www.zaragoza.es/ciudad/artepublico; el Observatorio Aragonés de Arte Público de la Universidad de Zaragoza, responsable de los contenidos, el Centro de Investigación Polis de la Universidad de Barcelona, y el Sector de Urbanismo e Infraestructuras del Ayuntamiento de Barcelona.


Mantenimiento y mejora de los contenidos de Arte Público

Dada la importancia que tiene el hecho de ofrecer una visión completa del arte público de la ciudad, que haga más comprensible su evolución y significado, se ha iniciado una nueva fase en cuanto a los contenidos, el inventario de los elementos de ornamentación o de composición de las fachadas de los edificios de titularidad pública, así como aquellos que se encuentran en instituciones bancarias y establecimientos hoteleros. Este inventario permitirá la catalogación de todas estas obras, cuyas fichas técnicas y correspondientes crónicas ya se han comenzado a preparar y redactar.

Esta nueva fase de ampliación de los contenidos del Arte Público implica una búsqueda de documentación estrechamente vinculada con los autores, arquitectos y jefes de obras, de los edificios que incorporan relieves y estatuaria. También tiene su papel un amplio grupo de empresas proveedoras, desde marmolistas hasta mosaicistas. Por consiguiente, teniendo en cuenta que continúa el proyecto de catalogación de todas aquellas obras que han desaparecido de la escena urbana, se han establecido las bases para organizar el Centro de Documentación del Arte Público y del Diseño Urbano que recoja la información y los documentos dispersos en los diferentes archivos y bibliotecas.

Bajo la supervisión científica del Departamento de Arquitectura y Proyectos Urbanos conjuntamente con el Centro de Investigación Polis de la Universidad de Barcelona, los trabajos de investigación han comenzado por la información generada por los técnicos municipales que mayoritariamente se conserva en el Archivo Municipal Administrativo. El esquema que se ha seguido ha comenzado por aquellos expedientes, agrupados temáticamente, de construcción de fuentes, mobiliario urbano y monumentos que se han reproducido en imágenes digitales. El paso siguiente ha sido la búsqueda por autorías, iniciada con aquellos que fueron arquitectos municipales, realizando un volcado exhaustivo de los expedientes que se denominan monográficos con la reproducción digital de toda la documentación vinculada con la presencia y evolución del arte público de la ciudad desde la década de 1850 hasta el año 1930. El resultado digitalizado se aloja en la Biblioteca del Sector de Urbanismo e Infraestructuras.

La actualización de los datos es evidente en la actualización constante de los datos técnicos, especialmente cronológicos y de dimensiones, de la bibliografía que acompaña a cada pieza, así como de las biografías tanto de los autores de obras artísticas como de los comentaristas. Simultáneamente se revisan y se actualizan las crónicas y los comentarios y, en algunos casos, se redactan algunas nuevas y también se incorporan nuevos comentarios.

Se han introducido las piezas que se han instalado a lo largo del año, repartidas en las siguientes líneas temáticas:

• Esculturas/obras de arte público en diferentes lugares de la ciudad.

• Nuevos espacios públicos, como el parque del Centro del Poblenou.

• Red de transporte público: han entrado en funcionamiento dos nuevas estaciones, debido a la prolongación de la línea 3 hasta la Trinitat. Todas estas estaciones han incorporado un total de tres intervenciones de arte, siguiendo la política artística establecida por GISA para toda la red de líneas del metro y los ferrocarriles de la Generalitat.

Museo Virtual de Arte Público

El conocimiento y la difusión de las colecciones de arte público de las ciudades es algo bastante reciente aunque gran parte de las obras que integran estas colecciones son de titularidad pública. A partir de la experiencia pionera de Barcelona, la ciudad de Zaragoza ha puesto en marcha el correspondiente catálogo razonado que sigue la misma organización que el de Barcelona, una herramienta base para su museo virtual. Otras ciudades europeas y americanas se han mostrado interesadas por la estructura y los contenidos del catálogo, y se mantiene el asesoramiento a los ayuntamientos de ciudades como Lisboa, Oporto o Almada. La calidad de los contenidos de Barcelona ha animado a los ayuntamientos de diferentes ciudades y poblaciones a dar a conocer virtualmente su patrimonio de arte público; un ejemplo de ello puede ser Girona.

A la búsqueda de la creación de una red europea, en abril de 2008 se asistió en Santander al Seminario Interreg-SUDOE/UE (seminario de la Unión Europea para las regiones del sudoeste de Europa: Andorra, España, Francia y Portugal) para conocer y estudiar los contenidos de las propuestas que se presentaron y poder valorar el alcance real de las convocatorias europeas hacia la creación de una red de museos virtuales de esta región europea.

Proyectos de investigación

En diciembre de 2008 se ha solicitado al Micinn (Ministerio de Ciencia e Innovación) la renovación del proyecto HUM2006-12803-C02-01, coordinado con Zaragoza, y a la Generalitat de Catalunya la renovación del Grupo de Investigación Consolidado Arte, Ciudad y Sociedad, integrado por miembros del Ayuntamiento de Barcelona, la Cámara Municipal de Almada, la Cámara Municipal de Lisboa, el CESUR (Universidad Politécnica de Lisboa), el Centro de Investigación Polis (Universidad de Barcelona), la Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid) y el Instituto de Historia del Arte (Universidad Nueva de Lisboa).


Difusión de www.bcn.cat/artpublic

Desde su entrada en funcionamiento, se editan postales con la finalidad de difundir y dar publicidad al Arte Público de Barcelona. Hasta 2008, las postales habían tenido un tratamiento homogéneo: una vista aérea de la ciudad desde el mar bajo la cual se reproducían en formato de miniatura algunas obras de arte público. Actualmente, la postal presenta nuevas dimensiones y contenidos. Con una imagen vertical, aparece únicamente la fotografía de una obra con la dirección de internet que le permite el acceso mientras que en el reverso de la postal se explica La ciudad, su arte y su memoria. El Museo Virtual del Arte Público de Barcelona, al mismo tiempo que se informa de los premios otorgados en www.bcn.cat/artpublic.

Desde julio de 2004, momento en que se presentó www.bcn.cat/artpublic al público y a los medios de comunicación en los jardines de la Universidad de Barcelona, muchos especialistas comenzaron a solicitar la versión impresa del catálogo razonado del Arte Público de Barcelona. Finalmente y por iniciativa del Ilustrísimo Sr. Carles Martí, el Departamento de Imagen y Producción Editorial, conjuntamente con Àmbit Serveis Editorials de Barcelona, son los encargados de coeditar el libro del Arte Público de Barcelona que, a excepción de las placas conmemorativas y de los itinerarios del Arte Público, recogerá todos los contenidos de la página web. Por razones de estructura editorial, no se prevé que el libro incorpore la iconografía de las obras, como tampoco la bibliografía ni ninguna documentación hemerográfica reseñada individualmente. La edición se prevé para 2009.

Presentaciones públicas en foros científicos

• El museu virtual de l’Art Públic de Barcelona (Barcelona, Máster de estudios avanzados en Museografía, Universidad de Barcelona-Departamento de Historia del Arte, marzo de 2008).

• El museo virtual del Arte Público de Barcelona (Barcelona, Máster de Diseño Urbano. Arte, Ciudad y Sociedad, Universidad de Barcelona-Departamento de Historia del Arte, marzo de 2008).

• The Rol of Public Art in the Urban Renewal of Barcelona since 1980 (Lisboa, Máster de Urbanismo y Gestión del Territorio, Instituto Superior Técnico, abril de 2008).

• Public Art of Barcelona Virtual Museum (Lisboa, Doctorado de Historia del Arte, Universidad Nueva-Instituto de Historia del Arte, mayo de 2008).

• Una colección custodiada por fieras y supervisada por una dama. El Parc de la Ciutadella de Barcelona (Zaragoza, Seminario internacional de Arte en el Espacio Público: barrios artísticos y revitalización urbana, Sociedad Municipal Zaragoza Cultural-Observatorio Aragonés de Arte Público, mayo de 2008).

• La evolución del Arte Público. Barcelona entre dos exposiciones 1888-1929 (Barcelona, Doctorado de Espacio Público y Regeneración Urbana, Universidad de Barcelona-Departamento de Escultura, junio de 2008).

• Arte contemporáneo en el espacio público de Barcelona (Santiago de Compostela, Máster de Conservación del Patrimonio, Universidad de Santiago de Compostela-Departamento de Historia del Arte, junio de 2008).

• Espacio público, arte efímero y memoria (Caracas-Maracaibo, Diálogos permanentes de arte en la calle, julio-agosto de 2008).


10Dirección de InfraestructurasManuel Valdés López | Director de Infraestructuras

Objetivos

Los objetivos genéricos de la Dirección de Infraestructuras son los siguientes:

• Elaborar y participar en los planes, proyectos y estudios que inciden sobre las infraestructuras de la ciudad.

• Informar preceptivamente, desde la vertiente técnica de ingeniería, de los planes y proyectos relativos a las grandes infraestructuras, el transporte, el sistema viario, el alcantarillado, el Peclab (Plan Especial del Alcantarillado de Barcelona) y de los planes que afecten el ámbito urbano, tanto del distrito como de la ciudad.

• Coordinar y tutelar los planes y proyectos elaborados por empresas municipales y otras entidades vinculadas con el Sector que incidan sobre las infraestructuras de la ciudad.

• Garantizar el correcto funcionamiento de la ciudad ante el impacto de las obras ejecutadas en el espacio público, tanto por entidades municipales como por otras entidades no municipales, y coordinar el resto de sectores involucrados en la consecución de este objetivo.

A lo largo de este año se han establecido las principales estrategias de trabajo para garantizar los objetivos de la Dirección y se han identificado las dificultades que incidían en el resultado final, estableciendo como prioritarias las siguientes líneas de actuación:

• Garantizar en todo momento la continuidad de las obras, minimizando las afectaciones a los ciudadanos y las ciudadanas mediante la coordinación, el seguimiento técnico y el seguimiento de la calidad del espacio público afectado.

• Activar los mecanismos efectivos de seguimiento de planes y proyectos. Deben permitir la aplicación de criterios municipales comunes ante clientes y entidades externas, y garantizar la claridad y la orientación de los inversores y los proyectistas respecto a los criterios del Ayuntamiento, especialmente en obras de infraestructuras.

• Garantizar la solución de importantes temas generales de la ciudad relacionados con las infraestructuras en estrecha colaboración con otras entidades, sectores municipales y otras Administraciones; establecer la coordinación necesaria, marcar las pautas de las actuaciones y orientar su seguimiento.

Temas generales

Con la intención de solucionar importantes temas generales de la ciudad relacionados con las infraestructuras, desde la Dirección se ha trabajado en colaboración con otras entidades, sectores municipales y Administraciones.

Las grandes infraestructuras son actuaciones realizadas generalmente por entidades supramunicipales y como resultado de un planteamiento que responde a una lógica funcional y territorial diversa y extensa, pero dentro de la cual la ciudad de Barcelona tiene una función nuclear. Partiendo de esta base y en función de su reestructuración y sus recursos, las actuaciones de esta Dirección se han orientado a establecer la coordinación necesaria, pactar las pautas de las actuaciones y orientar su seguimiento.

El establecimiento de relaciones simbióticas con el resto de Administraciones involucradas en las infraestructuras y las obras que se realizan en el ámbito público municipal deben permitir garantizar la fluidez de información de los proyectos y su valoración conjunta, con un impacto directo sobre la ciudad, la adaptación de las obras a los intereses de la ciudad y la adecuación al entorno urbano, así como la mejora del mecanismo existente para la detección y la resolución de incidencias en la realización de las obras.

A continuación se citan algunas actuaciones y líneas de trabajo que se han emprendido bajo el liderazgo o con una participación muy activa de esta Dirección a lo largo de 2008:

• Conformación del plano general del subsuelo de la ciudad con el estado de sus redes de infraestructuras (en explotación, en construcción, en proyecto o planeamiento). Ésta es una actuación realizada íntegramente desde la Dirección de Infraestructuras con una colaboración externa muy variada en la aportación de información. La representación conjunta en la cartografía de la ciudad de sus redes de infraestructuras de transporte viario y de ferrocarril, así como de las infraestructuras primarias de servicios (las destinadas al transporte y no a la distribución) a escala 1:10.000, es actualmente una herramienta fundamental para la toma de decisiones. Este trabajo había comenzado a desarrollarse en repetidas ocasiones desde el Ayuntamiento sin llegar a un punto de utilidad. Actualmente se considera de gran utilidad para Bomberos de Barcelona y la Dirección de Urbanismo del Sector, con los cuales se comparte la información. El reto es continuar


mejorando la calidad de la información representada, que ya es muy alta, conseguir la redacción de protocolos que permitan su actualización periódica y difundir la información hacia otros sectores que le puedan extraer su utilidad.

• Elaboración de un protocolo para la recepción de obras y seguimiento de proyectos de infraestructuras municipales, en coordinación con el Sector de Servicios Urbanos y Medio Ambiente y BIMSA. Este protocolo elaborado por la Dirección de Infraestructuras se ha utilizado a lo largo de este año de forma piloto para la recepción de las obras de infraestructuras municipales ejecutadas por BIMSA y se ha ido mejorando el proceso a medida que se utiliza para convertirlo en un procedimiento estándar de trabajo. Su aplicación, que implica la participación de todos los agentes que intervienen desde el inicio de la redacción del proyecto, permitirá resolver de forma estricta, razonada y comprobada en la práctica la aprobación de los proyectos y el problema de la recepción de obras por todos los mantenedores.

Planes, estudios informativos y proyectos

Desde la Dirección de Infraestructuras se participa en las diferentes fases de concepción de una actuación: los planes, los estudios informativos y los proyectos. La presencia es más efectiva y enriquecedora cuanto más previamente se participa en el proceso de definición. Por este motivo es tan importante la coordinación con las entidades municipales y no municipales que construyen infraestructuras en la ciudad para compartir este camino.

En todo este proceso, las actuaciones más habituales de la Dirección de Infraestructuras son las siguientes:

- Participación en la elaboración de planes y estudios municipales relacionados con las infraestructuras.

- Elaboración de un informe técnico de los proyectos de urbanización e infraestructuras realizados por el Ayuntamiento (BIMSA). Ya se ha alcanzado el objetivo de participar en el proceso de elaboración de proyectos.

En estos informes se recogen y coordinan los criterios y planteamientos de los diferentes sectores municipales involucrados o afectados por las obras.

Al respecto, a continuación se presenta una descripción general de casos significativos de varios procesos bajo el liderazgo o con una participación muy activa de esta Dirección a lo largo de 2008:

• Estudio de alternativas para el cubrimiento del tramo de la Ronda de Dalt entre la calle del Gran Capità y el parque de Cervantes para resolver el problema del estacionamiento de autocares escolares en aquella zona, trabajado conjuntamente con el distrito de Les Corts y la Dirección de Movilidad.

• Coordinación de las alegaciones al estudio informativo de la nueva cola de maniobras de los Ferrocarriles de la Generalitat en la plaza de Catalunya.

• Participación y concreción de los diferentes proyectos en fase de ejecución promovidos por Adif (Administrador de Infraestructuras Ferroviarias) en el ámbito de los tramos Sants-Sagrera y Sagrera-Nus de la Trinitat.

Obras

Se ha intentado garantizar en todo momento la continuidad de las obras, minimizando las afectaciones a los ciudadanos mediante la coordinación, el seguimiento técnico y el seguimiento de la calidad del espacio público afectado.

Los trabajos se han orientado hacia los aspectos siguientes:

- Redacción del nuevo manual de calidad de las obras, adaptado a los criterios de señalización y seguridad, movilidad de peatones y aplicación de medidas medioambientales.

- Ejecución del catálogo de obras de verano de 2008.

- Seguimiento de las obras de la línea de alta velocidad: Comisión Técnica de Seguimiento, reuniones periódicas con vecinos y la dirección de obra, vigilante nocturno, protocolos, etc.

- Presentación de documentación informativa de obras a los distritos.

Comité y Comisión de Obras y Movilidad

El objetivo es la coordinación de las obras en el espacio público con un fuerte impacto en la ciudad.

Las funciones son las siguientes:

- Fijar los condicionantes que son responsabilidad de los técnicos comisionados.


- Tratar de minimizar las afectaciones que las obras causan sobre el conjunto de la ciudad.

- Hacer cumplir la normativa que regula el espacio público.

- Compatibilizar las obras con la actividad ciudadana y entre diversas actuaciones.

- Preparar el orden del día y las actas del Comité y de la Comisión de Obras y Circulación.

- Elaborar la documentación necesaria para la aprobación de la Comisión de Obras y Circulación.

- Comunicar a los responsables de las obras los informes preceptivos emitidos por la Comisión de Obras y Circulación y realizar su seguimiento.

- Seguimiento e informe del impacto de las obras que ocupan la vía pública con motivo de la realización de las obras, tanto municipales como de otras Administraciones.

Las reuniones del Comité de Obras y Circulación se han realizado con periodicidad semanal a pesar de que de forma excepcional se han realizado dos reuniones semanales. Se han llevado a cabo 47 sesiones y se han tratado 480 temas.

Entre las actuaciones más significativas en que ha trabajado el Comité de Obras y Circulación pueden presentarse las siguientes:

- Remodelación en la plaza Lesseps.

- Red eléctrica de 220 kV en las subestaciones de Vilanova-Eixample-Maragall.

- Intercambiador de Diagonal.

- Viaducto y obras en la calle A.

- Obras en las estaciones de los Ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya en la plaza Molina.

- Urbanización de la ronda General Mitre (Puig-reig-Homer).

- Nuevo depósito de trenes de la línea 5 del metro.

- Túnel ferroviario de la alta velocidad (calle de Mallorca-calle de Provença y Sant Andreu-Nus de la Trinitat).

Mesa de servicios Acefat

El objetivo de esta mesa compuesta por miembros del Departamento de Vialidad del Área de Medio Ambiente y el director de coordinación de obras de la Dirección de Infraestructuras (delegado del Ayuntamiento en Acefat), conjuntamente con los miembros de Acefat, infraestructuras de servicios públicos, ha sido la coordinación de trabajos y la resolución de temas complejos en diferentes obras de la ciudad. Se han convocado 31 mesas y se han tratado 68 temas. De éstos, 43 han comportado la coordinación de diferentes operadores. Los 25 restantes han sido coordinados por un único operador.


M 08Report 2008

Urban Planning and Infrastructures Sector


GreetingsJordi Hereu i Boher | Mayor of Barcelona

Another year has gone by and once more I present, with this publication, a selection of those endeavours that together constitute the transformation our city is undergoing, fruit of the efforts of professionals in this Sector.

Our city is re-invented day after day in the form of large-scale and small-scale projects for the spaces that all its citizens share, projects that, furthermore, are required to adapt to all the new needs that are constantly generated. Our aim is to make Barcelona a city to be proud of, certainly, but above all we want it to be a city in which to live.

The professionals with all their responsibilities, as municipal operators, who make up this Sector, which embraces land management, planning, projects, licences and works monitoring, comprise the team at the helm of the major transformations we have observed and will continue to observe in our city. I therefore invite you to consult the data contained in the following pages as an opportunity to appreciate the interest and enthusiasm with which we daily strive to attain our goal: Barcelona, a city in which to live.

PrefaceRamon Garcia-Bragado Acín | Fourth Deputy Mayor

Preparing and publishing the Annual Report of projects set in motion by the Urban Planning and Infrastructures Sector, of which I am in charge, is a valuable exercise in which we engage every year to ascertain where we stand as regards the development of all those programmes, both big and small, we have established as the main lines of action during our term of office.

The Sector’s major strategic fields comprise mobility and transport, housing and public facilities, refurbishment of city districts and large-scale urban green zones, and a whole set of projects for the future of the city’s northern and southern ends.

Major transformations in the realm of transport and mobility are represented by work, currently running to schedule, on Line 9 of the Metro, which when completed will be over 46 kilometres long and will link Santa Coloma de Gramenet and Badalona with the Zona Franca and the airport. Line 3 is being extended to Trinitat Nova. The high-speed train will pass beneath the city’s subsoil and a committee of experts has been constituted to supervise work in progress. The La Sagrera transport interchange, the Plaça de les Glòries Catalanes as an underground hub, and the extension both of the tram and suburban train services constitute a veritable battery of measures, approved by the Generalitat (autonomous Catalan government), whose purpose is to contribute to solving the problem of mobility in our city.

As regards housing, we have begun to foster the construction of more reasonably-priced flats and access to them on the part of young people. The great challenge here is to avoid social exclusion by providing decent homes. With this aim in view, housing offices attend the citizens of each district. Turning to public facilities, we are currently extending the Fort Pienc experience to the former Fabra i Coats factory and the Sant Andreu barracks, among other sites, as premises for new services.

District refurbishment activities range from the installation of lifts in the ‘cuartos de casa’ in La Barceloneta, alterations to Plaça de la Gardunya and work near the Palau de la Música Catalana to regain open space in Ciutat Vella, to conversion of Plaça de les Glòries Catalanes into a large-scale park that will simultaneously provide its four surrounding districts with facilities, and alterations to the Sant Antoni market. The project continues to recover the interiors of the Eixample blocks, while others include covering the railway lines in Sants and the new station, as well as new facilities for the industrial area of Sants-Montjuïc, Can Batlló and El Portal del Coneixement. Remodelling


of the Barça stadium will link Les Corts with Avinguda Diagonal and create green zones and facilities for the district. Other projects encompass the former Colònia Castells; remodelling the old centres of districts such as Sarrià; the Mirador de les Aigües; alterations to Plaça Lesseps; the corridor running from Lesseps to Collserola and the Park Güell; integral restoration of the El Carmel district; the future hospital and sports complex in the former Borbó bus depot; the Integral Refurbishment Plan for Torre Baró; conversion of the former Fabra i Coats factory into a recreational and cultural centre; providing the immediate vicinity of La Sagrera station with housing, public facilities, hotels and the city’s biggest urban park; and the 22@ project for the Poblenou district, where at the time of writing 400 firms, employing a total of 35,000 people, have already set up their premises.

Large-scale green zones are represented by the Tres Turons area (Can Baró, El Coll and El Carmel) and the Mirador de les Aigües; the new use plan designed to recover spaces in the Parc de Montjuïc; the Laribal gardens; the Parc de la Primavera; and the Collserola natural park.

Our intentions are crystal clear: to bring all these projects to a successful conclusion in the firm, hope-filled belief that together they will convert Barcelona into a driving force for change.

IntroductionRamon Massaguer i Melèndez | Senior Executive for Urban Planning and Infrastructures

The Urban Planning and Infrastructures Sector of the Barcelona City Council is responsible for channelling those municipal policies that make it possible to adapt the city’s physical space to citizens’ needs. The Sector’s activities encompass planning, land management, projects, licences and works monitoring, which together give rise to our city’s major transformations geared towards making Barcelona a city in which to live.

This last year has been marked by the development of participation in crucial infrastructure issues. Work teams have been deployed by the commission for the monitoring of projects, such as the one for the high-speed train (TAV) in Sant Andreu-Sagrera, taking in the districts of Sant Andreu and Sant Martí.

Sessions have also begun regarding the process of participation in the Use Plan for Montjuïc mountain.

In the realm of major transformations in districts, Modification of the General Metropolitan Plan (MPGM) has been initially approved for the neighbourhood of El Carmel. This MPGM will make it possible to improve general accessibility to the city and neighbouring districts and to increase the number of urban facilities and open spaces.

As regards transformation of industrial areas, with the MPGM for La Verneda Industrial-Torrent de l’Estadella we shall create a district marked by social cohesion, with housing governed by a variety of protection regimes, free and ‘dotational’*. Furthermore, we shall complete the thoroughfare network, incorporate a substantial number of public community facilities and open spaces and establish the conditions needed for sustainable mobility.

In the Prim sector, in keeping with the new development of Sant Andreu-Sagrera, urban planning parameters will be established that will serve to develop the area with new facilities and ‘dotational’ housing.

* A new housing model promoted by the Barcelona City Council to meet the needs of young people with low purchasing power. The small, low-rent flats have shared utilities and occupants sign a contract for five years maximum to ensure tenancy rotation.


On the organisational level, the Barcelona 2.0 project marks the initial introduction of a new management model at the City Hall, a model that will exert an impact on municipal organisation and on the way we conduct our daily tasks, based on management per objectives, which will lead to greater mainstreaming and review of processes.

This new form of organisation, which includes a number of concepts such as verticalisation of firms and institutes functionally attached to the Management Office and improved coordination between the City Council and its different consortiums, will strengthen and optimise management of the jurisdictions assigned to the Sector.

Outstanding among the projects for sectorial improvement that will enable us to attain this new model of municipal management, given their impact on the Sector, are development and updating of licences, inspection and attending the public, as well as the establishment of basic guidelines to guarantee homogenous execution of works by the firms that comprise the holding BIMSA (Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A.).

Once again, therefore, we present our Sector’s Annual Report, this time with an assessment of the work conducted in 2008, the first year in our term of office in which urban projects initiated during previous periods are reaching the point of consolidation.

1The Technical Services Office of Urban Planning and InfrastructuresRicard Fayos i Molet | Director of Technical Services for Urban Planning and Infrastructures

The activity of the Technical Services Office of Urban Planning and Infrastructures has been geared towards coordinating and providing support for management teams. Its activities are therefore very varied and the work conducted is characterised by reliance on a small, compact team with the ability to work across departmental lines.

We may identify the following areas of work:

• SupportfortheSeniorExecutiveandofficesoftheSectorintheirrelations with the government and its organs. This is based on permanent communication with the teams of assessors of the political groups that constitute the government team and the elected dignitaries themselves. The Technical Services Office is entrusted with explaining and discussing the urban planning projects drawn up by the Sector. This task involves both providing information and receiving critical opinions of the work executed, an interactive process that normally manages to enhance and enrich the works under discussion while establishing consensus on different aspects of urban planning. Communication with opposition groups serves to reduce distance in some cases, and at least fosters the democratic purpose of debate.

• Urbanplanningactivityiscurrentlysharedbetweenthedistrictauthorities,private companies, employers’ associations and institutions active in the Sector. Assistance and involvement in these departments, as well as coordination of their activities, constitute an important task carried out by the Technical Services Office. One particularly prominent aspect here is collaboration with the ten districts on which participation in urban planning processes by local groups and citizens’ organisations is based. In this case, the Technical Services Office, in collaboration with the coordinators of public participation of the Sector, has worked on the most important planning projects developed by the urban planning services.

• Resultsoftheparticipativeprocesseshavealsoledtodirectcollaborationwith the authoring teams to discuss, assess and take decisions in the light of the critical evaluation reflected in such processes. Contributions made throughout the entire drafting process of the plan give rise to a


reassessment of its alternatives, often repeatedly with a view to achieve maximum consensus among the residents affected. The result is invariably enrichment of the end product with the incorporation of the options and views of all concerned.

• Processingthedocumentsrequiredforplanning,managementandprojectscalls for precision in juridical, technical and timing coordination terms. In order to maintain the dynamics of the work schedules developed within the Sector, it is vital that the processing deadlines are met without delay and advantage is taken of the succession of governmental organs with authority to approve the different documents involved. The amount of work that has been conducted in this field is shown further down and gives an idea of the difficulties involved in keeping up this pace, while the total number approved documents betoken a tremendously positive balance of the work carried out so far.

• AttendingvisitorstoourcityalsooccupiespartoftheSector’steam.Specifically, this aspect involves providing assistance to specialised visitors who come to Barcelona to obtain first-hand knowledge of the projects, management principles and criteria that form the basis of urban planning policy. These visitors are professionals from the sector, students, lecturers, politicians and officials from other administrations who request specialised information on urban planning practice.

Processing of Urban Planning

Processing of urban planning is a regulated procedure subject to a set of specific operations which in turn, and in a number of phases, are subject to previously determined deadlines, which culminate in the proposal for a model of the city’s urban planning. In some cases, these projects are set in motion by the public authorities, while in others by private initiative, either landowners or other private operators.

The Urban Planning Processing Department, which depends on the Technical Services Office of Urban Planning and Infrastructures, deals with all the legal and administrative processing of planning instruments, from the submission of documents to the corresponding General Register (for non-municipal initiatives) or the drawing up of the corresponding planning proposal (municipal initiatives) to completion of the procedure, in accordance with the stipulations established in the revised text of the current Urban Planning Law, approved by government decree 1/2005 and dated July 26, and its regulations, passed by decree 305/2006, dated July 18.

This department’s most regular tasks are the following:

• Legalandadministrativeprocessingofurbanplanningprojects,particularlythose concerned with development of the General Metropolitan Plan, its modifications, its derived planning and so on, whether through public or private initiative.

• Preparationofamonthlylistofurbanplanningprojectspendingtheircorresponding approval and which may be included in the government organs’ agendas.

• Draftingagreementstobeadoptedbythecorrespondinggovernmentorgans: the Mayor, the Executive Committee, the Urban Planning, Infrastructures and Housing Committee and the Municipal Council.

• Requestingcompulsoryreportsfromdifferentorganisms.

• PreparationofmaterialforpublicationintheOfficialGazetteoftheprovince,in the daily La Vanguardia and on the notice board where the City Council announces agreements adopted by the organs of government.

• Monitoringthedeadlinesforpublicannouncements.

• Compulsorynotificationofagreementsadoptedbytheorgansofgovernment.

• Controlofappeals.

• Draftingofagreementsovermodificationstourbanplanningregulations.

• MonitoringtheRegister.

• Preparationwherenecessaryof‘quorum’certificatesofspecificagreements adopted at the plenary session of the Municipal Council.

• Processingofurbanplanningcovenants.


2The Legal Office of Urban Planning and InfrastructuresEnric Lambies i Ortin | Legal Director of Urban Planning and Infrastructures

The Legal Office of Urban Planning and Infrastructures was created when the Sector was restructured by Mayoral Decree issued on December 15 2005. Its main task is to provide the executive governmental organs with legal assessment in the field of urban planning and infrastructures. The Department of Information and Documentation and the Sector’s Library are included in this Office.

The activities of the Office encompass the following responsibilities:

1. Providing the Senior Executive of Urban Planning and departmental heads with legal assistance. This involves a range of issues that occupy much of daily activity in meetings, preparing material for the agendas of associated bodies and settling those incidents that may arise.

2. The activities of the Legal Office focus on those issues in which the procedure to be followed must be defined, and on establishing and unifying legal criteria applied to other services of the Sector or districts. The Office is involved in the establishment processes of new regulations in general, particularly those affecting urban planning, and in cases where resolutions and agreements for which the Sector is responsible have been appealed against. It is also a major component of the work team set up by the Legal Services to assess appeals lodged against resolutions adopted by the district authorities in the fields of urban planning and activities.

3. Collaboration with the central Legal Services is characterised by a number of different aspects, above all wide-ranging cooperation through the corresponding consultations and meetings to discuss strategies or the settlement of specific issues, which is based on the following guidelines:

3.1. The Legal Office lends support to the Litigation Service in those cases where urban planning issues are the subject of a court case. Particularly important here is collaboration in issues raised during the period for presentation of evidence and also in relation to the execution of sentences and settlement of incidents arising from the same.

3.2. Decisions made on challenges against resolutions passed by the district authorities regarding urban planning licences and discipline, which must be passed onto the Legal Services, are examined by the working team set up jointly by the Legal Services themselves and the Sector.

4. Legal assessment provided in matters of urban planning involves broad-based participation in the processes of drafting the City Council’s projects in this field, taking into account the number of centres that serve the same purpose: the Planning Services Office, the Technical Services Office of Urban Planning, the 22@ Municipal Association and Foment de Ciutat Vella, S.A. (the entity that fosters development of Ciutat Vella). Furthermore, the task of legal assessment and supervision extends to planning projects drawn up by other authorities and institutions – the Generalitat, universities and State Government –, which are subject to approval by the City Council, and to planning undertaken by private initiative.

5. Collaboration with other government bodies, institutions and private initiative often takes the form of the establishment of urban planning collaboration covenants, either prepared or assessed by this Office. A further aspect to be borne in mind is work carried out jointly with other municipal services in the drafting of covenants which, though their objectives may be very different, have major repercussions on urban planning.

6. Prominent among the Office’s specific tasks is reporting on issues handled by the Ombudsman at the national, regional and municipal levels.

7. The Office also offers legal advice to municipal firms linked to the Sector: the BIMSA – Municipal Infrastructures of Barcelona – group in general and the BSM – Municipal Services of Barcelona – group, particularly in relation to projects for ordinary development works with which they have been entrusted, and to matters of responsibility and other aspects of coordination with the Sector. The Office establishes specific protocols in these matters.

8. The fact that the Urban Planning and Infrastructures Sector handles matters related to infrastructures means that the Infrastructures Office in particular needs legal support in these matters. In this context, especial consideration must be given to major transport infrastructures (the AVE – Spanish High-Speed Train –, the regional railway service, the metro and the FGC – the local railway service run by the Generalitat de Catalunya –), which though executed by other government bodies raise many issues of municipal responsibility.

9. Similarly, the Office works in collaboration with the Technical Services Office to prepare issues to be scrutinised by the technical board of the Urban Planning Sub-Committee on behalf of the City Council.

10. The Information and Documentation Department is responsible for bringing all urban planning information together in a central archive and for keeping this information up to date as new projects are approved. Entering urban planning projects into the municipal website is another of the Department’s major tasks.


The Information and Documentation Department

Urban Planning Information

The Information and Documentation Department carries out tasks, at different levels, related to information regarding the urban planning process in its different phases.

• Planning. The Department provides information regarding land category determined in the General Metropolitan Plan (PGM), its use under previous plans and projects that further develop its use.

It also provides information about the status of planning projects in terms of the stage of the approval process, and it is the office where planning projects still in the public exhibition phase, during which objections can be raised, as well as all definitively approved plans, may be consulted.

The Department transfers the results, as well as the decisions taken, to the graphic and alphanumerical databases.

• Land management. The Department reports on management systems contemplated in planning and/or management projects, and it is the office where these projects may be consulted, either in the public exhibition phase or else once definitively approved.

It also issues maps of land ownership in the case of grants and plots that overlap public highways and thoroughfares.

• Urban planning discipline. The Department draws up reports prior to the granting of works licences, division into plots and compatibility certificates.

It collects and distributes documentation on licences. It provides information on the regulations contained in the General

Metropolitan Plan – urban planning and metropolitan building rules – in direct relation to specific building issues.

• Urban planning and building projects. At the office, urban planning projects presented by the Department may be consulted during the public exhibition period. The conditions for submitting a tender for public works may also be consulted here during the period when they are open for public examination.

• Maintenance of urban planning information. The Department transcribes information on the planning areas, at their different stages of approval processing, into the municipal database.

Each area is assigned a number and the corresponding information is maintained in both graphic and alphanumerical formats. The database is updated in accordance with the stage of processing: areas pending initial approval or prior to planning, suspension of licences, provisional approval and final approval. Once planning projects have been granted final approval,

their basic urban data is transcribed in graphic format: alignments, classification of urban areas and parameters of proposed action; management areas are drawn up and the documentation is digitalised and introduced into the alphanumerical bases for consultation in the internal website.

• Information channels and systems- In person: without previous appointment, for both technical and general

consultations.- By telephone: technical consultations (depending on their degree of

complexity, they may be answered directly or else the interested party is asked to make the consultation in person); general consultations (either answered directly or else redirected to the corresponding department/organism.

- By writing: issuance of reports and certificates.- By fax: request by fax or telephone. Resolved by return of fax showing

map of urban information.- E-mail: the consultation is received from the Sector’s Department of

Participation and Communication Services, through the current Iris programme or the e-mail address of the Sector itself. The reply is sent via the same means.

The documentary archive

In order to carry out its tasks, the Department organises, files and manages its documentary archive, which consists basically of the urban planning and management projects that constitute the city’s planning process, including copies of the PGM and the plans and projects prior to this, together with the so-called ‘Martorell plans’ in their urban planning version.

Other documents constitute the archive of plot distribution and alignments of the former City Plan, and the historical files of the street alignments.

The documentary archive consists of reproductions of the original documents, which are kept in their respective administrative files, except for the ‘Martorell plans’, which are the originals.

The planning document archive is mostly in digital format available in Siu and Infoambits formats, which allow the definitively approved document to be displayed.


Major activities carried out and projects executed in 2008

Information on the website

The revised text of the Urban Planning Law and Regulations stipulates that the municipal councils of localities with a population in excess of 10,000 are obliged to guarantee remote access to those municipal planning projects that were approved as from July 1 2007. This same obligation applies to the initial approval stage.

Preparation has begun of an application that permits remote access to the internal databases, which contain a far greater number of digitalised files, and that will also allow access to individualised urban land classification. During the last quarter, the contract was awarded for the preparation of the project.

The ‘reports and certificates’ computer programme

This year has seen completion of the study and programming of the computer application that will allow release of reports, certificates and maps of leases and plots. It is a programme that establishes workflows and makes it possible to draft reports and certificates in a uniform manner. It also allows the documents thus generated to be kept in a history file. Once the department staff had been trained in its use, the application went into operation on January 1 2009.

Documentary archive and material

As a result of the study conducted by the Chief Archivist’s Office in 2007 on the Sector’s documentation, and in accordance with the guidelines for future activities, a person was provisionally hired from the Chief Archivist’s Office during the last quarter of the year to handle problems and plan the necessary intervention activities.

This year, the third transfer has been conducted of original urban planning documentation from the Municipal Administrative Archive.

The Urban Planning Library

The Urban Planning Library, as an information and documentation service mainly for employees at the Barcelona City Hall, has become gradually consolidated over the passage of time.

Basic objectives of the Urban Planning Library

• TosatisfytheinformationanddocumentaryneedsoftheBarcelonaCityHallstaff.

• ToensureaccesstoandconservationofpublicationsbytheUrbanPlanningand Infrastructures Sector.

• ToensureaccesstoandconservationofgraphicmaterialpreparedbytheUrban Planning and Infrastructures Sector.

• ToshareresourcesandinformationwiththeremainingBarcelonaCityHalllibraries: the Central Library and departmental libraries.

Throughout 2008 a special effort has been made to ensure that the periodicals and journals acquired by the Library should be as accessible as possible. To this end, action has been taken in accordance with the directives of the General Library in the following three ways:

1. Cataloguing of the documentary material has been completed and an attempt has been made to retrieve all the information contained in these publications of the catalogue without the need to make a search, that is, with a single click of the mouse.

2. Links have been established from each journal so that their contents may be consulted in the library’s own PDF archives or on line through the La Rioja University Dialnet service.

3. On-line access to journals is provided wherever possible.

Also during 2008, and in accordance with the policy of continuously digitalising the archive’s photographic material, a specialised firm has assumed responsibility for the 35 mm and 6 x 6 cm negatives belonging to the districts of Horta-Guinardó, Nou Barris and Sant Andreu.


Services

Information and public attention service

Many professionals and scholarship-holders in the Urban Planning and Infrastructures Sector use both printed and digitalised documentation in order to carry out their projects, as well as the facilities and tools available to them.

Although the library is an internal resource, it is also open to users from outside: the general public, institutions, foreign students and anyone else who wishes to consult its collections.

This service is offered both directly, either in person or by telephone, and electronically through the Intranet.

Lending service

This service makes the Library’s bibliographical and documentary material, except the Adolf Florensa Historical Archive and the graphic collections, available to users for a period that varies between 15 days for scholarship-holders and 1 month for professionals. Where necessary, this may be adapted to the requirements of the user. Also made available is the material stored at the other libraries that form part of the collective catalogue (at the General Library and departmental libraries). This service also seeks and requests loans from other institutions (universities, public libraries, the Professional Association of Architects of Catalonia [COAC] and so on) while making its own material available to these same institutions.

Periodical and journal circulation

This constitutes a special periodical lending service in which when a new issue becomes available, it is sent to interested parties at their place of work. 28 people use this service and 23 periodical publications circulate.

Bibliographical and documentary archives of the Urban Planning Library

The Library archives specialise in architecture, engineering, developments in urban planning and restoration and conservation. The information is stored in a variety of formats, such as books, periodical publications and urban planning dossiers, CD-Rom and DVD, as well as a substantial graphic and audio-visual archive.

With the exception of the graphic archive, which has its own specific database, Imagurb, the rest forms part of the Urban Planning and Infrastructures Sector’s collection, contained in the collective catalogue.

Bibliographical archives of the Barcelona City Hall’s collective catalogue

The collective catalogue currently contains 5,263 items and 7,694 registers. Throughout 2008 a total of 203 new items have been catalogued, specifically the following: 33 analyses, 13 CD-Roms, 2 DVDs, 134 monographs and 21 periodicals.

The graphic archive of the Urban Planning and Infrastructures Sector, Imagurb

This archive comprises photographs on paper and in negative, slides and digital photographs. The Library preserves and digitalises the archive, subsequently disseminating its contents through the Imagurb database, which is accessible through the Intranet.

The Imagurb database serves as an image bank for those other computer applications and services that may need them. This would be the case of Art Públic, which downloads the images directly from the database for its own website, www.bcn.cat/artpublic, and both Art Públic and the Architectural Heritage Catalogue also with the maintenance programme.

In the case of Art Públic, contributions have been made to the publication of the book currently under preparation, Art Públic a Barcelona, by providing Imagen y Producción Editorial (Image and Publishing Production) and the Àmbit publishing house all the photographs linked to Art Públic.

During 2008, 5,163 photographs have been prepared for digitalisation of District 7, 5,540 of District 8 and 4,461 of District 9, a total of 14,954 photographs. At the same time, these photographs have been pre-catalogued. Selection and completion of their cataloguing remains pending before they are introduced into the Imagurb database.

The digitalised photographs are currently preserved in CDs, DVDs (222 units) and in an external hard disk (1 disk).

Since material from this archive is not available for loan, the photographs are provided in digital format, or in those cases where a non-digitalised photograph is required, this process is carried out using the library scanner.

Several professionals from the Associate Urban Planning Management Office, from the Technical Services Office of Urban Planning and Infrastructures, from the Urban Planning Office, from the Architecture and Urban Projects Department, from the Participation and Communication Services Department and the Parks and Gardens Institute have requested photographs from the Urban Planning and Infrastructures Sector.


Requests have also been made from other sectors such as the General Library, Corporate Communication, 22@, Imagen y Producción Editorial as well as from Spanish and foreign students, university professors, professionals from different sectors and publishing houses.

Users’ training and assessment

With a view to presenting the Library to those people who join the Urban Planning and Infrastructures Sector, informative and training sessions are organised during which, on the one hand, the organisation of the Library, its archives and services is explained and, on the other, instructions are provided on how to use the catalogue, the databases, the Internet and the Intranet.

The content of each session is adapted to the specific needs of each group, the area of speciality in which they work is taken into account and consideration is given as to whether they are professionals or scholarship-holders.

During the course of 2008, 10 sessions have been programmed with between 5 and 7 people attending each one. At the same time, other people have consulted the librarian to settle doubts such as how to scan (the choice of resolution depending on the type of document and its subsequent use), how to create PDF documents, consult the catalogue, complete the document reservation forms, renew loans, conduct searches in the Internet and so on.

Consultations have also been made on documentation and photographic material processing by the Parks and Gardens Institute, the former Taller del Parc del Laberint school, the History Museum Library and Foment de Ciutat Vella, S.A.

Donations service

This year, several requests have been received from a variety of departments to donate duplicate books and periodicals to libraries and schools.

3The Associate Urban Planning Management OfficeMaria del Mar Giménez-Salinas i Botella | Associate Manager of Urban Planning (April 2008-December 2009)

During the second quarter of 2008 the Associate Urban Planning Management Office has continued to be governed by the same existing organisational structure, although with a view to becoming, on the one hand, a more transversal organ in comparison with the main Urban Planning Management Office and with the municipal organisational structure, and on the other, to becoming oriented towards assumption of the Sector’s general functions.

With the setting in motion of the Barcelona 2.0 project, the Associate Urban Planning Management Office has centralised the new management model through implementation and monitoring of those measures that have crucial impact on the project. Prominent among these are management per objectives, budgeting per programmes, the services and functions catalogue and the systems plan, all of which will be developed throughout 2009. To present this project, a seminar has been organised by both professionals from the Sector and those firms and autonomous organisms that are actively involved.

Furthermore, work has begun, in collaboration with the Municipal Management Office, on drawing up the Sector’s strategic map, which will serve to establish the future control panel.

As one of the outcomes of this internal transversality, the formalities have been gone through to create the Diagonal Office Technical Commission, with its headquarters in the Urban Planning and Infrastructures Sector, whose aim is to conduct a study for the development of the remodelling project for Avinguda Diagonal between Plaça de Francesc Macià and Plaça de les Glòries Catalanes. Furthermore, the Architecture Commission has been created and a reshuffle taken place in the Sculpture Assessment Council.

As a pilot scheme, in collaboration with the Human Resources and Organisation Management Office, three covenants have been signed with the UPC (Polytechnic University of Catalonia)-the School of Architecture of El Vallès; the UPC-Barcelona School of Architecture, and the Ramon Llull University Private Foundation-La Salle School of Architecture for the formalisation of five apprenticeship contracts for young architects entering different ambits of the Sector.


Collaboration with other authorities, firms and entities gives rise to the need for covenants and subsidies, prominent among which is consideration, on the part of the Government Commission, of the Sociedad Barcelona Regional, the Metropolitan Agency for Urban Planning and Infrastructure Development, as pertaining as a technical service to the Barcelona City Council to conduct management tasks on behalf of the City Council, thereby remaining exempt from application of the Public Sector Law of Contracts.

As regards sectorial optimisation, collaboration has been established with the Licences and Inspection Department, associated with the General Services and Territorial Coordination Management Office, in the new licences and inspection framework.

The end of the year has seen the setting in motion of the project for electronic processing of works licences, the brainchild of the Associate Management Office of e-Administration and information systems. Collaborating entities here are the General Services and Territorial Coordination Management Office with the Licences and Inspection Department, and the Urban Planning and Infrastructures Management Office with the Associate Urban Planning Management Office and the Urban Planning Office. As from this moment, work teams and teams of multidisciplinary experts will be created to draw up the project in 2009.

The Associate Management Office monitors the projects contained in the Municipal Action Programme (PAM), together with the Sector’s Management Office, to assess their development during the first year of term of office.

The Administration Department

The Economic Administration Department of the Urban Planning and Infrastructures Sector is responsible for processing contracts by which to fulfil the objectives established by the heads of the Sector in their budgets. This department is entrusted with the task of drawing up annual budgets in coordination with the heads of the different departments that constitute the Sector. Work has begun in 2008 on the programmes budget, which will finally be applied in the year 2010.

The Personnel Department

This Department manages the Sector’s human resources and the training plan and programmes. It analyses needs and formulates initiatives in the realms of selection, promotion, job creation and streamlining processes. It also formulates proposals for the adoption of agreements in personnel management and administration.

The Delegate Secretariat and legal-administrative support for the Sector

The Secretariat’s tasks are the following:

• To offer legal-administrative support to the Sector’s management and staff and perform the functions of a secretariat, including certification and legal guidance on behalf of the secretary general of the Council, as stipulated in the legal regulations applicable to each case and with the mission of ensuring the legality of the Sector’s activities in all their aspects.

• Preparation, presentation and monitoring the progress of documents for urban planning projects from both the public and private sectors until they are finally approved.

• Preparation and revision of documents related to the organs of municipal government for the corresponding councillor and for the head of the Sector, for approval of urban planning projects and instruments (planning and management) drawn up both by the Sector itself and the associations dependent on it (22@bcn, S.A., BSM, BIMSA, Bagursa, Agència de promoció del Carmel i entorns, sa), as well as by other district authorities and municipal associations, such as ProEixample, S.A., Focivesa (Foment de Ciutat Vella, S.A.) and Regesa.

• To perform the functions characteristic of a secretariat enumerated in the first section above in relation to heritage responsibility on the part of the Public authorities, both of the Sector and of the associations that depend on it (22@bcn, S.A., BSM, BIMSA and Bagursa), the district authorities and other municipal associations (Agència de promoció del Carmel i entorns, sa, ProNouBarris, Focivesa, ProEixample, S.A. and so on).

Computer support and assistance

The Secretariat offers support and collaborates, together with the customer aid section of the IMI (Municipal Information Technology Institute), in new processes of updating the Sector’s software. It also handles incidents that may affect users and monitors firms responsible for maintenance of the computer network and telephone infrastructures.

It oversees purchase of computer and telephone material on the part of the Sector.

Throughout 2008, and in collaboration with the IMI, two prominent measures have been investments made in improving computer equipment and the creation of the new Avinguda Diagonal project office.


Here follows a list of the investments made this year.

• The following applications have been maintained:

- Urban planning certificates.

- Management of monument conservation contracts.

- The Art Públic website.

- Catpatri (the Architectural Heritage Catalogue).

- OROM (the set of regulations for minor works).

- Adaptation of Person application (Urban Planning).

- Integral management of planning.

- Urban planning applications to the urban planning information system.

• The following new projects have been set in motion:

- Technical backup for the new infrastructures website.

- Certificates of urban planning reports.

- Management of contracts for monument conservation.

- Publication of the Architectural Heritage Catalogue and improvements to the application.

- Extensions to the functions and information transfer between databases of the integral planning management application.

- Automation of publication of planning projects on the website.

• The following investments have been made in computer material:

- 2 colour plotters.

- 2 A-3 colour laser printers.

- 2 work stations.

- 30 personal computers.

- 79 24” monitors.

4The Participation and Communication Services OfficeXavier Paton i Morales | Director of Participation and Communication

The creation of this Office responds to the intention expressed in the City Council’s strategic plans to encourage a new relationship with citizens within the framework of municipal urban planning, laying especial emphasis on those aspects linked to information, dissemination and participation.

The Urban Planning and Infrastructures Sector brings together the entire range of municipal entities, thereby constituting the development nucleus of all the city’s urban planning operations. Transversal coordination of the different heads of firms and of the Sector has made it possible to effectively manage shared resources and streamline the organisation of communication and participation in urban planning projects.

As regards specific aspects of communication and information, during this period special emphasis has been laid on the development of programmes addressed to unifying the corporate image; on the design of publicity campaigns; on pedagogical activities whose purpose is to increase knowledge of urban planning issues among citizens in general and, in particular, among district authority councillors and representatives; on compiling, storing, indexing and generating information material; on designing and producing exhibition elements; on updating and storing indicators of the Sector’s activities; and on organising public events at which projects and completed works are presented.

Given the change of orientation regarding citizens’ participation, it is in this field that innovation is most clearly perceptible.

The mechanisms that were already being applied – plenary sessions, citizens’ councils, public audiences, monitoring commissions and so on – alongside those contemplated in the Urban Planning Law, as well as the scope and complexity of many projects that affected more than one territory, required the application of specific, innovative mediation strategies, associated with the processing of urban planning projects for the city, that would increase the effectiveness of participation and ensure that citizens are better informed.

The City Council, thanks to the authority bestowed upon it by the Barcelona Municipal Charter, was able to devise a set of regulations by which to open formal communication and information channels. Advantage had to be taken of such potential in order to develop it and integrate it into the processing procedure for urban planning projects. The Sector’s experience in relations with


district representatives in the realm of project development, combined with the basic information at its disposal and its leadership qualities when it comes to transforming the city, have proved to be crucial to the successful quest for suitable mechanisms and processes by which to establish a forum for debate and consensus.

Over 290 requests, suggestions and complaints have been attended monthly; internal contacts have been established with the rest of the institution to coordinate attention to the public at exhibitions and other events; and all the necessary graphic documentation to be presented to municipal organs of participation and government has been prepared.

The scope of the Office embraces three fields of action: communication, participation and quality.

Participation projects

The Participation Office has established a new relations model based on integration of the usual citizens’ participation mechanisms, after having adapted schedules and approval processes to urban plan laws and regulations.

Citizens’ participation in urban planning processes involves:

• Ascertainingwhichprocessesaretobedevelopedthroughparticipationandproviding citizens with the corresponding information.

• Makingacompilationofthoseproposalsthatentailincreasedwellbeingforresidents and improvements to their urban environment.

• Debatingdifferentproposalsandideasinaspiritofrespectandconsiderateness where dialogue as the means and agreement as the end invariably prevail.

• ReachingconsensusoverdecisionsthattheelectedmembersoftheCityCouncils make regarding the city’s urban development.

The following tasks have been executed in 2008:

• The Montjuïc mountain use plan. Between May and November, meetings took place to establish the process of participation; specifically one presentation session, nine sessions involving the different work teams and one process devolution session. The work teams covered the following areas: culture, education, districts, sport, the environment and the central park. Major operators and entities have been involved in the process.

• The modification project for the Glòries General Metropolitan Plan. The meetings have continued of the mobility, urban planning, investment monitoring and facilities work teams, as well as the meetings between the monitoring commission and municipal experts, district representatives and independent advisors.

• The high-speed train. Sessions have been held involving the different participative entities set up to monitor the project for bringing the TAV (high-speed train) to the city of Barcelona: the city’s monitoring commission, informed by the three authorities linked to the project and by the FAVB (Barcelona Federation of Neighbourhood Associations) and the monitoring commissions of La Torrassa-Sants, Sants-La Sagrera, La Sagrera-Nus de la Trinitat and Nus de la Trinitat-Montcada. Similarly, meetings have taken place between the Torre del Fang commission, which forms part of the Sants-La Sagrera monitoring commission, and the work teams of the La Sagrera-Nus de la Trinitat monitoring commission.

A meeting has been held of the commission created to monitor the transformation project of Sant Andreu-La Sagrera to accommodate the AVE (Alta Velocidad Española – Spanish high-speed train) into the city of Barcelona, and sessions have been held with neighbourhood association representatives and entities.

A commission has been set up to monitor the Torre del Fang project.

• Tres Turons. A number of sessions have taken place to inform neighbourhood association representatives.

Communication projects

The purpose of these is to inform the public about all the projects for the city, implemented by the Urban Planning and Infrastructures Sector, as clearly and didactically as possible. At the same time, another of the priorities is to ensure, as far as possible, that the execution of these projects has minimal impact on the daily life of citizens, who in the meantime will have been comprehensively informed about them.


In April, an urban planning work seminar was organised, in which the rest of the City Council was invited to participate. An explanation was given of the different projects for the city, set in motion and coordinated by the Urban Planning and Infrastructures Sector jointly with other municipal entities such as BIMSA, IMU (the Municipal Urban Planning Institute)-Bagursa, ProEixample, S.A., ProNouBarris, Foment de Ciutat Vella, S.A. and so on.

In December a meeting was held with the municipal management executive to work on the new situation at the City Hall and begin the dissemination process of information on the Barcelona 2.0 project. Work sessions were also held at which we expressed our opinion about the new management project.

The Sector’s own exhibition halls, or those that depend on it, have been the object of conservation and maintenance, both of their facilities and their exhibits. The exhibition Ciutat. Barcelona Projecta is currently on show at the Forum building.

The Sala Barcelona has been given a substantial boost as a conference hall in which to explain to the different groups, channelled by both the Barcelona City Hall International Relations Department and the Professional Association of Architects, the transformation process of the city from its beginnings, as Barcino, to the projects for the future up until the year 2012.

Furthermore, with the modification of the General Metropolitan Plan in the Coll del Portell district, an exhibition was organised to inform the citizens directly affected about changes in urban classification.

Work has also begun on the remodelling project for the Sector’s website with a view to updating it in technological terms and offering a better service to both professionals and the general public. Endeavours have been made to redesign the website, re-define its contents and coordinate with the services offered by the municipal technological platform so that it will become operative in 2009.

As regards information about and the quality of urban planning projects, the policy continues to control the works carried out in the city, striving to minimise as far as possible their impact on citizens’ daily lives. This policy is conducted by in-situ monitoring of all projects, responsibility for which is held by the Works and Circulation Committee, through which reports are issued on the state of each of the projects and special importance is attached to duly informing citizens of their progress.

Quality projects

The Participation and Communication Services Office is also responsible for the Sector’s quality projects. By quality projects is meant all those programmes that make it possible to monitor and evaluate indices of fulfilment of the objectives set in municipal activity programmes by the Urban Planning and Infrastructures Sector, which is responsible for these programmes.

This year, with the implementation of the Barcelona 2.0 project, work has been carried out on the definition, within the Sector’s strategic map, of the indicators corresponding to the strategic and operative objectives of municipal urban planning.

As part of the process of creating a database that covers the scope of urban planning, management and project processing, during 2008 the implementation process was set in motion of the Sector’s new integral management application, a process that requires a ‘running-in’ period so that the programme may be adapted to day-to-day needs.

A further set of tasks carried out in 2008 relate to systematisation of the dissemination and internal circulation of information concerning the Sector: periodical annual indicators for the municipal Intranet; general reports issued by the City Council; statistical yearbooks; evaluation indicators of the Sector’s activities and other municipal publications. On a monthly basis, reports have been drawn up to be submitted to central management as compilations of planning, management and licences indicators. Similarly, a compilation has been made of the Sector’s quarterly magnitudes with a view to establishing the Urban Planning control panel.

This year coordination, design and production of the Management Report for 2007 have been carried out as a compilation of data concerning the Sector with lists of tasks and functions and, at the same time, as a compendium of data and magnitudes, as well as the series of indicators that have progressively come to constitute the urban planning collection.

Finally, mention should be made of the fact that the budget has been prepared for and administrative management carried out of the projects of the entire Participation and Communication Services Office.


5The Urban Planning Activities OfficeMiquel García i Sanjuan | Director of Urban Planning Activities

The most remarkable feature of 2008 has undoubtedly been the substantial drop of 24 % in the number of requests for major development permits, in comparison with 2007. This drop has been noted above all in the field of brand-new building construction (40 %). Despite this, the amount of developable land granted has been very similar to that of 2007, thanks to large-scale operations, principally offices for the 22@ district and buildings designed to accommodate facilities.

An important fact to be stressed here is that 36 % of new housing permits granted are for dwellings (a total of 1,143) that come under the category of social housing.

Contact has continued, satisfactorily, with the professional associations through the recently constituted working groups that meet every two months.

Within the framework of the Barcelona 2.0 project, the Office has been involved in a number of different working groups (the new computer application for works licences and e-reports in accordance with the new works licence processing regulations). Similarly, the Office has formed part of the work team constituted to draft the processing protocol for ordinary works projects and activity when the applicant is a municipal company.

Work has continued on providing technical reference points in matters of works and activity licences through handling inquiries, both verbal and written, the drafting of guidance circulars, the preparation of reports for the environmental dossier and so on.

In the course of 2008 a collaboration covenant has been signed with the Professional Association of Architects of Catalonia to set in motion a pilot test scheme in 2009 for the certificate of technical fitness for purpose, which must ensure better drafting and structuring of information on technical projects as well as supervision by the Association of compliance with technical regulations.

The Building Department

The main task of the Building Department is to process all works licences for projects with a roof area of over 2,500 m2, licences requested by public entities, those for works classified as belonging to categories A or B of the Architectural Heritage Catalogue and those which affect the city as a whole. At the same time, it provides support and acts as a reference point for district authorities.

In the processing and monitoring of major works in 2008, a downward trend has been observed in the number of private developments as a result of the recession in the building sector. Applications in 2008 have fallen by a total of 24 %. Specifically, applications for brand-new development have dropped by 40 %; for restoration and refurbishment by 22 %; while only applications for extension have risen by 5 %.

Nonetheless, the granting of total roof-surface licences has increased by 6 % as regards 2007 thanks to major office development in the 22@ district and an important increase in facilities.

On the other hand, applications have increased substantially for certificates of non-essentialness, legality, and plot division and horizontal division licences, of which a total of 452 have been processed. As regards projects set in motion by the authorities, 12 technical acceptance reports have been issued.

Ongoing licence processing often reveals the contradictions and inadequacy both of regulations themselves and of their relationship to new trends. These trends are the outcome of recent socio-cultural and technological changes and directly affect the analysis process of projects, giving rise to the need to adopt interpretative criteria or, ultimately, to modification of the existing regulations. Prominent among the department’s tasks is to attempt to bring regulations in line with the current situation or to make their wording clearer.

With this view in mind, two informative circulars have been drawn up that facilitate homogenization of interpretative criteria in districts and familiarity with such criteria on the part of associated architects, through the working group established in conjunction with the Professional Association of Architects of Catalonia , which meets every two months. One of the circulars deals with the issue of determining maximum regulation height of building development in terms of thoroughfare alignment when the official and physical widths do not coincide in cases of thoroughfare broadening. The other covers interpretation of articles 320, 327 and 328 of urban planning regulations with reference to conditions of minimum façade dimensions and acceptable uses on sites in cases where the thoroughfare alignments do not reach the minimal façades dimensions.


Also in the context of work collaboration with the COAC (Professional Association of Architects of Catalonia ), an outline has been drawn up of the sectorial regulations to be applied to works licences and the appendices drafted to the future covenant between the City Council and the COAC that determine the minimum documentation needed for basic projects so that permits may be granted complete with the corresponding certificate of technical fitness.

Furthermore, and in keeping with the Sector’s objectives, special attention is paid to the architectural quality of private-initiative projects and their impact on the city as a whole, particularly if we regard the techno average corresponding to each of the brand-new development projects processed by the Department as being of 9,000 m2. Where appropriate, it is proposed that such projects be evaluated by the Architectural Commission.

The Department of Activity Licences

This Department processes and issues reports on applications for licences for works affecting the environment or for sensitive activities that may have a major impact on citizens’ day-to-day life, by virtue of their exceptional risk or because they are carried out by the authorities or by operators whose scope of activity embraces the entire city (this would be the case of central mobile, rather than fixed, telephone antennae, of service company installations and so on), as well as on certificates of urban planning compatibility of those activities included in appendices I and II.

The Department also contributes to the report on aspects relative to activities and facilities contemplated in the application projects for works licences, processed by the Sector’s Building Department.

Processing has continued of applications submitted as a consequence of the extraordinary proceedings of administrative adaptation of activities existing in 1999. These proceedings were due to have been completed by December 31 2007 for activities included in Appendix II.2; even so, the proceedings are still open to those applications submitted before the deadline but which had not yet been subjected to municipal processing (they were undergoing a previous external process, in one of the Technical Units of Environmental Verification) or to those that have accepted the indefinite extension, approved by the Generalitat’s Budgetary Law. It should be noted that the applications covered by Appendix II.2 submitted in 2008 account for 29 % of the total of the adaptation proceedings to the Appendix in question.

The Department is an active member of the Municipal Environmental Committee (a professional assessment and coordinating body formed by representatives of Urban Planning, SPEIS [Fire Prevention, Extinction and Rescue Services], and Civil Defence and the Environment Department, the Energy Agency and

Public Health Agency), which is the body that supervises settlement proposals for activities of Appendix II through the procedure of environmental adaptation (proposals put forward either by district authorities or by the Department itself). Since the Committee has no permanent staff, the Department supplies technical and administrative support and acts as chair at the weekly plenary sessions. In this way, it is in a position to detect possible deviations and differences of criteria that may arise between the different districts, which in turn gives rise to the corresponding corrective response.

On the basis of new powers assigned, in November 2007, to the senior Urban Planning Executive in matters of safeguarding the legality of telecommunications facilities and centres, during 2008 the Department has been made responsible for processing the corresponding applications.

Simultaneously, in order to comply with Decree 152/2007, dated July 10, by which the Plan was authorised for improving the quality of the air in those municipalities declared areas of special protection of the atmospheric environment, revision in advance has been conducted of licences for permanent cement works and specific licences have been processed for temporary cement works that are not covered by application of Law 3/1998.

A further task assigned to the Department is that of permanently assessing, on line wherever possible, the OACs (Oficinas de Atención Ciudadana – public assistance offices), the municipal technical services, the environmental control entities, the professional associations, and private individuals and professionals employed by them, on the application of regulations and laws. Such assessment is given in the following ways:

• Written or verbal replies addressed exclusively to whomsoever makes the inquiry, in the case of matters of exclusively private interest.

• Circulars. This year the following have been approved:

- Functions regarding radio communication installations, stations and telecommunications hub centres (except A and C type antennae for radio and television reception).

- Adaptation of activities contained in Appendices I and II, as stipulated in Article 24 of Law 17/2007, dated December 21, which modifies Law 4/2004.

- Specifications that must be met by establishments devoted to the sale and distribution of bread.

- Processing of licences for bank branches with telephone booths.

- Dimensions and conditions of waste disposal rooms in commercial establishments.


- Endorsement of definitive permits for fair premises and extraordinary events.

- Life platforms to cross architectural barriers.

The Department has contributed to auditing environmental control entities through the Accreditation Unit of the Environment and Housing Commission, the aim of which is to ensure that initial or periodical controls and verification of environmental evaluations comply with the regulations and are of the prescribed technical quality.

It has also been involved in the internal work meetings and forums organised to study possible changes that would reduce application processing time and provide answers to citizens’ inquiries more promptly.

With the same aim in view, the task has continued, begun some years ago, of constituting a joint working group between the City Council and the professional associations of industrial engineers and technical engineers (Tascom), the purpose of which is to establish a two-way exchange of information and concerns and, wherever possible, to engage in problem-solving. The group has met every two months. The work carried out by the group this year is regarded as having been satisfactory.

A series of meetings has begun with TMB (Metropolitan Transport of Barcelona) to establish, through a special plan, regulation of location of activities in metro stations and corridors.

Also during this year modifications have been made to the regulations covering activities and public establishments and the Municipal Decree of activities and integral intervention of the Barcelona environmental authorities so that they include a new activity defined as bar musical, with live music performances and the regulations governing them.

A new modification has been made to Municipal Decree of activities and integral intervention of the Barcelona environmental authorities to include housing for tourist use.

At the same time, at the end of the year a series of meetings has taken place to prepare the modification project for the Decree covering public establishments, which will change the law covering venues in which prostitution takes place.

It should be added that this year licences have been granted for 1,143 state-subsidised homes, which account for 36 % of permits for brand-new housing.

These state-subsidised dwellings include homes for the young and for elderly people.

Project for the Revision of the Architectural Heritage Catalogue

Revision of the Architectural Heritage Catalogue

During the course of 2008, the Project for the Revision of the Architectural Heritage Catalogue has continued to unfold, together with the monitoring of works and activities processed by both the central departments of Building and of Activity Licences and those of the district authorities.

Work has continued on maintenance of and improvement to the municipal website and the Vista plans, as well as regarding information related to the elements included in the Special Architectural Heritage Protection Plans and the districts Catalogue.

The Department has analysed studies and formed part of working groups concerned with matters or elements related to the Heritage, such as the Pedralbes Convent Joint Committee, the Master Plan for Park Güell and the Heritage Commission of the Barcelona Culture Council.

The Department has also attended, in an advisory capacity, the meetings of the Polytechnic University of Catalonia team, who are currently preparing a report on the problems involved in applying the Technical Code to listed buildings or buildings of cultural interest.

Special mention should be made of the work carried out to solve the problems affecting the building known as Torre Bellesguard: pathology analysis (jointly with technicians from the Municipal Institute of the Urban Landscape and Quality of Life), decision-making that has led to the disassembly of the cross and assessment of specialists as they draft the project.

Preliminary tasks have continued on Revision of the Architectural Heritage Catalogue with field work, including photographs and graphics inserted into the plans for the districts of Sant Andreu, Horta and Nou Barris.

Permit processing

The day-to-day work of the Department consists of assessment and disseminating information about projects during processing of works and activities permits and urban planning projects that affect listed buildings and/or their surroundings.

This year 968 permits have been processed.


In most cases, this processing involves meetings with the owners and/or the project architects, visits prior to issuing the report and monitoring visits as works proceed with assessment also for industrialists. This technical and building assessment is accompanied by assessment of the historical research process which urban planning projects usually call for (providing project drafters with data and searching for data in non-municipal archives and libraries, etc.).

The district of Ciutat Vella

Direct assessment has continued of the district technicians most closely linked to the architectural heritage, covering not only conceptual aspects but also providing them with assistance on their visits to work in progress, especially when intervention is being carried out in façades and common spaces, whether the buildings are listed or not.

Coordination with the SAC (the City Archaeology Service) and Focivesa (Foment de Ciutat Vella, S.A.) has been important in this context.

The Technical Commission for Maintenance of and Improvement to the Eixample

The head of the Project for Revising the Architectural Heritage Catalogue is also, by Mayoral Decree, secretary of this Commission. This means that the administrative and technical tasks to ensure the Commission’s proper functioning are his responsibility (discussion of projects with developers and technicians, coordination with the district, convening and organising meetings between the Board of Technicians and the Commission, drafting the proceedings of the meetings and delivering them to the district authorities and those responsible for drawing up projects, etc.).

During the course of 2008 154 permits have been processed and 9 sessions and 9 preliminary meetings have been held.

The Joint Commission for the Protection of the Cityscape

The head of the Project for Revision of the Architectural Heritage Catalogue represents the Urban Planning and Infrastructures Sectors on the Joint Commission for the Protection of the Cityscape, which has assumed the role of the former Publicity Commission and began its work in January 2000. This year the Commission has met every month, except in August.

The representative of the Urban Planning and Infrastructures Sector has also formed part of all the sub-committees of the Joint Commission, which has been created to analyse highly specific aspects (such as building illumination).

Collaboration with the Culture Department of the Generalitat de Catalunya

Direct collaboration has continued with the Architectural Heritage Service of the Cultural Heritage Department to analyse and act jointly in those issues affecting city buildings declared Cultural Asset of National Interest, not only in the processing of licences (authorised by the Territorial Commission of the Cultural Heritage of Barcelona) but also in declarations and definitions of the surroundings of those cultural assets of national interest that have yet to be approved as such.

The Technical Commission for the Industrial Heritage of Poblenou

The head of the Project for Revision of the Architectural Heritage Catalogue is a member and spokesman for of the Technical Commission for the Industrial Heritage of Poblenou (which was created in December 2006), together with the director of Urban Planning for the 22@ district. This involves, besides attending the meetings that have been held during the year (a total of 5), analysis of documentation presented there, especially of a historical nature, with the drafting of reports by Lourdes Mateo, the historian involved with the Project for Revising the Architectural Heritage Catalogue.

Others

During the course of 2008, the head of the Project for Revision of the Architectural Heritage Catalogue has formed part of the Council for the Cultural Heritage of Barcelona (a joint organism consisting of members from the Generalitat de Catalunya and the Barcelona City Hall), as one of the representatives of the Urban Planning and Infrastructures Sector and of the Committee for the Heritage of the Hospital de Sant Pau (a technical organism entrusted with fostering, coordinating and supervising restoration projects of the hospital’s elements and historical precinct) and has acted as coordinator between the Barcelona City Council and the Working Group of the Historical-Cultural Heritage of the Spanish Federation of Municipalities and Provinces.


6The Office of Urban Planning Management ServicesMarta Perelló i Riera | Director of Urban Planning Management Services

The Office of Urban Planning Management Services handles, in the field of centralised municipal urban planning jurisdiction, the administrative and judicial processing of urban planning management instruments needed to determine the different phases of the current urban planning process, either through systematic plot rearrangement and expropriation or through non-systematic forms of expropriation or of formalisation of thoroughfare transfer and other urban systems that lie beyond procedures of equal distribution.

In the context of de-centralised jurisdiction in matters of expropriation (Transfer 19) and in agreement with the different municipal operators (districts, institutes and companies), the Office of Urban Planning Management Services is entrusted with the task of unifying legal criteria and those applied to the evaluation of assets and rights affected by expropriation and of ensuring that the different actions proposed conform with current legislation.

7The Urban Planning Office. Chief ArchitectOriol Clos i Costa | Director of Urban Planning. Chief Architect

The Urban Planning Office consists of an Urban Planning Services Office, a Architecture and Urban Projects Department and an Urban Planning Studies Office. The task of the Chief Architect, as the figurehead within the organisation of the Municipal Council in matters related to architecture and urban planning, is based on the support provided by these three organs. The Chief Architect coordinates the Architectural Commission and is responsible for the publication Barcelona, transformació. Plans i projectes.

General reflection has been carried out regarding the increasingly more complex questions that affect the urban planning and architecture of cities. Many of these concepts and fields of analysis have been included as reference points in the work carried out both by the Urban Planning and Infrastructures Sector and by the different district authorities and municipal companies.

Further to a study conducted on density, combined tissues, urban complexity and new productive activities, work has been undertaken on:

- The transformation of industrial tissue.

- The construction of new housing.

- The integration of large open spaces.

- The distribution of public facilities in a network.

- The adoption of environmental criteria.

- The introduction of major infrastructures.

- Coordination with new mobility strategies.

This work makes it possible to define technical instruments and criteria for action, which call for systematic study and the ability to assimilate contributions from a wide variety of disciplines, thereby defining precise responses to:

• Newurbantissuesandnewtypesofmorphologyofthecity.

• Themaintenanceandsubstitutionofexistingelementsandtissues.

• Densityandproximityinthedefinitionofnewdegreesofurbanconcentration.


• Morphologicalresourcesassociatedwiththedefinitionofnewurbanimages.

• Publicspace,mobilityandservicesmanagementintheframeworkofinfrastructure plans.

• Mechanismsoflandinspectionandmanagement.

By virtue of their strategic value, the plans and projects currently being developed in Barcelona may be classified in terms of:

• Transformation. Recycling industrial land makes it possible to develop new urban tissues in response to the city’s major strategic objectives: the productive structure and housing. Transformation plans for this land define the patterns for the long-range processes by which to configure new urban morphologies and structures. And they do so on the basis of recognition of existing physical conditions and re-use as support for the new development of streets and the division of land and a number of buildings, in the quest for transition, without causing physical or usage ruptures, between the present situation and the final definition. The renovation of infrastructures, through a specific special plan, is the mechanism by which to define the public urban development basis from which to develop new urban tissues over the years, adapting individual solutions to the evolution of urban needs.

• Urban structure. Public space, mobility infrastructures, the city’s major public facilities and large-scale services constitute support for those operations that help, besides those elements that specifically lead to them, to establish the new mechanisms by which to structure the city. On the basis of these projects, the urban unifying elements of which are housing, the tertiary sector, local facilities and green zones, continuity links will be established between unstructured parts and the centrality of the entire city consolidated. In this way, isolated dispersion will be progressively eliminated. The new structuring operations are added to and strengthen the system of axes and infrastructures that provide the city with its scale. And they do so with morphological resources that bring together building, infrastructures, open space and services into a single concept.

• Large-scale open spaces. These are master projects for the delimitation and planning of large-scale open spaces and their margins as support for urban re-balancing of the compact city. Large open spaces must play a balancing role in the transformation of the compact city. These spaces must be understood as an integral part of the urban structure and must be treated in accordance with highly precise acknowledgement of their morphological and historical laws. Furthermore, they must participate actively in the definition of the dense urban tissues that surround them. Action criteria must be established consistent with their characteristics and potential to

prevent their evolution towards unconsolidated situations as open spaces with the capacity to contribute new environmental, recreational and educational values to the city as a whole. The erratic uncertainty that for many years has governed these spaces has led to a situation of vagueness that must be corrected by long-term strategic objectives based on the establishment of evaluation trends of the transformation processes that affect them and the consolidation of regulations that would protect them.

• Urban projects. In this case, transformation will be carried out in accordance with precise, well defined projects and plans with an area of influence that goes far beyond their actual dimensions. In the city, demarcated projects are drawn up, of highly variable dimensions, by which to develop perfectly defined programmes in a limited period of time. The instruments characteristic of the architectural project are used to respond to urban demands planned a short time previously or, on many occasions, to respond to situations arising out the availability of obsolete space embedded in the urban tissue. The programmes are very variable, ranging from mono-functional needs to situations, far richer in terms of the contribution they make to the creation of urban space, in which issues of public space, services and facilities, infrastructures and varied use building are combined. The characteristic of these projects is their capacity to contribute to transforming urban territory beyond their specific scope. And the extent of their urban influence is not necessarily determined by the dimensions of the operation.

Depending on the methodology applied, projects for public space may be regarded as an extreme form of acting on the city when they are formulated exclusively to determine the organisation of open space. Nonetheless, they may also play a catalyzing role in terms of the urban needs of a specific place, with a substantial capacity to generate new formal images that identify the urban milieu. Operations on open space, once the phase linked to resolving problems of lack of quality, so characteristic of Barcelona, has been overcome, focus on the relationships that may be established between public spaces and facilities, above all local ones, as well as on the introduction of new infrastructures, above all those of public transport. For this reason, it is becoming increasingly feasible to establish a link between the structure of public space and organisation of urban systems of transport, of facilities and of housing.

• Residential tissues and districts. The purpose of revising old alteration/restoration plans is to re-balance residential tissues, facilities and open spaces as well as to study the possibility of planning the central nuclei of historical districts and morphologically specific urban sectors. The housing system is one of the foundations of city planning and, together with district structuring, constitutes one of the unquestionable


objectives of urban transformation operations. The instruments that may be applied here are very varied, but they must all be contemplated in the context of global acknowledgement of the residential factor in the city. Complementarity between new building proposals, refurbishment operations and interventions in district tissues to improve facilities, open spaces and structuring of complementary uses is an inevitable need that takes concrete form in a great number of plans, programmes and projects. These development tools face the challenge of qualitative aspects related to regulations applied to the management of processes and the creation of spaces, as well as of quantitative aspects essential to assessing the success of operations.

Architecture has a strategic value in city planning, and different dsiciplines must be brought to bear on it to ensure that no breach is created between planning ambitions and built results. The more limited presence of the public authorities in the construction of the city’s private buildings and the dispersion that characterises the authorities themselves in specific operations make it particularly difficult to maintain quality. For this reason, the existence of monitoring and controlling organs, such as architectural commissions, is important to supervise the greatest possible number of projects, both public and private. Equally important is the presence of all City Council organs and other public developers in commissions and juries, and the systematic monitoring of all specific operations carried out in Barcelona.

During the course of 2008 8 morning and afternoon sessions of the Architectural Commission have been held at the head office of the Urban Planning and Infrastructures Sector, all of which have been coordinated by the Chief Architect.

The members of the Commission are mostly architects with certain academic experience in a number of different disciplines. The Commission is formed by Ernest Ferrer, architect; Eduard Gascón, architect; Mònica Gili, publisher; Blanca Lleó, architect; Montserrat Mata, engineer; Joan Roig, architect; and Sara Bartumeus, architect, who acts as the Commission secretary.

A total of 42 proposals have been studied, both public and private and of differing degrees of magnitude:

- 12 private development projects.

- 10 projects for buildings advocated by public institutions.

- 20 initiatives on the part of the Barcelona City Council:

· 5 plans and ordinances.

· 2 public space projects.

· 13 building projects.

The minutes present a synthesis of the comments expressed by the commission members on each issue and the conclusions arising from the sessions in the final daily summary.

The minutes make it possible to orient monitoring, coordinated by the Chief Architect, of each project, in terms both of their development and of the formal processing of authorisations and permits by the different departments of the Urban Planning and Infrastructures Sector and the municipal companies involved.

Most of the projects assessed have been modified in some aspects on the basis of indications published in the minutes, in some cases as the direct result of discussion engaged in by the Commission during its valuation of proposals or subsequent conversations with the operators involved, while in other cases the directions have been adopted that were issued by the Commission while processing applications. A number of projects at the initial stages of their development are pending definitive evaluation in accordance with the Commission’s definitions, and may have to undergo further revision.


8 The Planning Services Office Isabel Meléndez i Plumed | Director of Planning Services

89 planning instruments have been given final approval in 2008.

The work undertaken by the Planning Services Office in relation to these planning instruments has taken three forms:

• DraftingandprocessingofplansadvocatedbytheCityCouncil.

• ManagementofthedraftingandprocessingofplansadvocatedbytheCouncil on behalf of external bodies.

• Guidanceandprocessingofplansforotherinstitutionsorprivateentities.

The drafting of plans

The Planning Services Office has drafted the following plans advocated by the City Council of Barcelona:

Specific modifications to the General Metropolitan Plan

• SpecificmodificationtotheGeneralMetropolitanPlanforCarrerMotors,2-40.

• ModificationoftheGeneralMetropolitanPlanforPasseigdeValldaura,158-160A, and its immediate surroundings.

• ModificationoftheGeneralMetropolitanPlanfortheterrainlocatedintheformer Fabra i Coats factory and Plaça de Can Fabra.

• ModificationoftheGeneralMetropolitanPlaninrelationtoprotectionofthelow houses on Carrer del Clot, 2A-34.

• ModificationoftheGeneralMetropolitanPlanforinclusionintothesystemof ‘dotational’** housing of the plots on Carrer Infanta Isabel, 9-11; Còrsega, 363; Passeig de Valldaura, 271-289; Indústria, 344-346; Pare Manyanet, 12-40; Lluís Borrassà, 23-25; Josep Pla, 180, and Puigcerdà, 100-102.

Urban Improvement Plans

• UrbanImprovementPlanforthecreationoftwopublicfacilitiesonCarrerdel Císter, 20-22 y 20.I, and for the prolongation of Carrer de Josep Maria Florensa.

• UrbanImprovementPlanforadaptationofthethoroughfarelayoutbetweenthe Vallcarca viaduct, Avinguda de Vallcarca and Carrer de Gustavo Bécquer.

• UrbanImprovementPlanforadjustingthelocationofhousingonAvingudade l’Estatut-Can Marcet.

• UrbanImprovementPlanfortheredistributionoftheplotsdelimitedbyAvinguda de la Meridiana, the Carretera de Ribes and the Trinitat sub-station.

• UrbanImprovementPlanforthedefinitionofthealignmentofCarrerdeRamon Turró, between Carrer de Marià Aguiló and Carrer de Castanys.

Special plans

• SpecialUrbanPlanforadaptationofthebuildingconditionsofthepublicfacility located on Carrer d’Àlaba, Carrer de Badajoz and in Plaça de les Glòries Catalanes.

• SpecialandUrbanImprovementPlanforthelocationofafirestationonPasseig de Montjuïc.

• SpecialandUrbanImprovementPlanfortheCanFerreroblockinteriorandspecification of public facilities.

Management of the drafting and processing of plans advocated by the Municipal Council on behalf of external bodies

Prominent plans approved during the course of 2008 include the following:

• Modification of the General Metropolitan Plan for the land located in the former Fabra i Coats factory and Plaça de Can Fabra. The aim here is to transform the site of the former industrial premises for public and social use, to preserve the existing buildings and improve the network of public spaces in the district of Sant Andreu.

It is planned to preserve a set of buildings not included in the Special Heritage Protection Plan since they are regarded as forming part of the precinct, understood as a unitary complex based on the relationship between buildings, open spaces and the immediate surroundings. The proposal is to classify these buildings as facilities, to assign a specific use ** See note on p. 141.


to each of them and to determine the conditions for their refurbishment. To this new site the ground will have to be added for the construction of the sports facility and a plot set aside for the construction of the CEIP (Centre d’Ensenyament Infantil i Primària), which will occupy the land on which industrial buildings and housing stood until recently.

In order to maintain the balance of green zones contemplated in the plan for the Fabra i Coats precinct, the Modification to the General Metropolitan Plan contemplates an exchange of designations between sites 17/6 of the former factory, which will be defined as facilities, and the free plots of Can Fabra, defined as for facilities and currently developed as a green zone and plaza.

• Modification of the General Metropolitan Plan for Passeig de Circumval·lació. The aim of this modification is to reorganise the southern margin of Passeig de Circumval·lació in anticipation of the creation of a new site for the Barcelona Provincial Library and the substitution of hotels by offices in the key zone 18.

• Modification of the General Metropolitan Plan for the incorporation into the system of ‘dotational’ housing of the sites at Carrer Infanta Isabel, 9-11; Còrsega, 363; Passeig de Valldaura, 271-289; Indústria, 344-346; Pare Manyanet, 12-40; Lluís Borrassà, 23-25; Josep Pla, 180, and Puigcerdà, 100-102. The present Modification of the General Metropolitan Plan (PGM) defines the new sites as a system of ‘dotational’ housing with the aim of incorporating them into the programme of the Housing Plan, which anticipates the construction of 7,000 new low-rent homes.

Specifically, the modification of the PGM encompasses eight new sites on which the intention is to build 709 homes, conceived for both young and elderly people and for other communities with special social needs.

.• Modification of the General Metropolitan Plan for the historical centre

of Sarrià. The objective of the proposed modification to the PGM for the historical centre of Sarrià is to regulate conditions for interventions, uses and their adaptation to the district’s traditional tissue, and lays especial emphasis on the traditional houses and the network of streets and public spaces that constitute the traditional urban values of Sarrià’s old core.

Specifically, it is proposed to:

• Carryoutnecessaryoperationswithoutdetrimenttothedistinguishingphysical values of the buildings.

• Establishthecriteriabywhichtoactonthebuildingsofthehistoricalcentre without spoiling the characteristics of its urban tissue and traditional constructions.

• Ensurethatmostofthefutureoperationsareinkeepingwiththenatureofthe existing sites.

• Assessthoserealignmentsconceivedtoimprovethedistrictthatmighthave a negative effect on its historical tissue.

• Maintainthebasicconditionsofcurrentbuildabilitywiththeadaptationsarising out of the new planning and development operation, in accordance with the more general stipulations contained in the urban regulations of the PGM.


9The Urban Planning OfficeAurea Gallèn i Díaz | Director of the Urban Planning Office

The Urban Planning Office conducts a wide variety of tasks, some of which are carried over from previous periods. The most prominent of them may in general terms be grouped together thematically as metropolitan studies, studies of the city, which seek to obtain deeper knowledge of the city’s urban characteristics, and morphological studies.

Dissemination of the urban planning proposals for the city has taken the form also of numerous presentations to groups of specialised visitors to Barcelona, many of whom have been attended by the Office in 2008. Furthermore, the Office has provided the Chief Architect with backup in the creation of the projects and architectural commissions.

The Office also provides The Urban Planning Officewith backup in the field of publicising urban planning operations in the city. In this context, it has made a compilation of information and collaborated in coordinating the contents of publications and prepared infography for lectures and articles.

The Architecture and Urban Projects Department

The Architecture and Urban Projects Department depends directly on the Urban Planning Office. The main tasks with which it has been entrusted are the following:

• Theprojectsforandmanagementandsupervisionoffivemaintenancecontracts: 1. Maintenance of artistic buildings (Casa Vella, Palauet Albéniz and others). 2. Maintenance of the convent of Pedralbes. 3. Maintenance of the city’s monuments. 4. Maintenance of Park Güell. 5. Maintenance of ornamental elements.

• Managementandsupervisionofdevelopmentoftheinvestmentprojectscarried out each year at the convent of Pedralbes.

• ManagementandmonitoringoftheinvestmentprojectscarriedoutatCasaVella in collaboration with the General Services Management Office.

• Buildingprojects,managementandsupervisionofworkonnewmonumentscurrently being built in the city.

• BackupfortheSculptureAssessmentCouncilinthepreparationofdocumentation prior to meetings.

• Backupfordistricts,sectorsandothersinissuesrelatedtointerventionin or projects for buildings belonging to the City Council (whether listed or not), which takes the form of drafting preliminary studies and projects, competition rules and so on.

• Controlandassessmentofsolutionstotheimpactonurbanspaceofall the projects currently being developed in relation to city transport: metro, railways, tram, bus, bicycle, etc., which takes the form of drafting preliminary studies and projects, basic projects, competition rules, etc., in direct collaboration with the institutions involved (Generalitat de Catalunya, GISA –Gestió d’Infraestructures, S.A.–, Transportes Municipales de Barcelona, Autoridad del Transporte Metropolitano, etc.).

• Thedraftingofpreliminarystudiesandprojects,competitionrulesandsoon for public spaces on behalf of district authorities, sectors and others.

• Involvementinissuesthataffectpublicspace,suchasthosehandledbytheComissió Cívica de la Bicicleta (Civic Commission for Use of the Bicycle).

• Managementandcontroloftheplacementofurbanfurnitureinrelationto the furniture concessionaire, drafting of new contracts, preparing the furniture catalogue, etc.

• CollaborationwiththeCityHall’sDepartmentofInternationalCooperationand Solidarity in matters that require assessment related to building, the monumental heritage or public space.

• ThePublicArtofBarcelonaCatalogue.

Art in public spaces on line

The concept of public art has made a definitive breakaway from the idea of sculpture conceived as a decorative element to embellish a cityscape, either in streets and plazas or in landscaped areas. New artistic idioms, new creative techniques and artists’ permanent quest for innovation, with the support of developers, have converted Barcelona into a pioneering city by virtue of its having accommodated avant-garde artistic installations, often regarded as appropriate only for short-lived cultural events. Joint efforts on the part of all the agents involved in those projects that have progressively created city have made the presence possible of these works in the city, which has contributed to its image of modernity and endowed the districts in which they have been placed with a new identity.


Consequently, Art Públic is a project that goes beyond a catalogue raisonné since, thanks to its presence in the web or Internet, it provides scope for different exploitations, thereby constituting a living project. The major objective has been, from the very outset, to offer all available information about the pieces that form this collection, which is not the exclusive property of the Barcelona City Council.

In 2008 a new four-year covenant has been signed with Barcelona University as part of the development of new phases of the Art Públic project and its forms of exploitation. The covenant contemplates updating the catalogue, extending its contents, guided tours led by artists of prestige, translation into English of new texts added to the catalogue and the studies needed for the reorganisation of the website into chapters, greater ease of browsing and greater comprehension on the part of users, improved accessibility, updated photographs of the works in the catalogue and, finally, continuation of the task of creating and organising the Public Art and Urban Design Documentation Centre.

Thanks to the covenant signed in 2007 with the City Council of Zaragoza, together with the agreement signed between the universities of Barcelona and Zaragoza, support and guidance have been provided for the development of the public art catalogue of Zaragoza, the initial phase of which coincided with the 2008 Water Expo. The importance of the covenant between the two city councils lies in the fact that it guarantees the necessary equality of contents and their treatment within the framework of the creation of the European public art theme network.

As one of the priority objectives in the realm of social dissemination of public art through its virtual museification, annual meetings are held attended by those responsible for the Zaragoza City Hall’s Department of New Technologies; the designers and maintenance staff of the data and images of www.zaragoza.es/ciudad/artepublico; the Aragonese Observatory of Public Art at Zaragoza University, responsible for contents; the Polis Research Centre at Barcelona University, and the Urban Planning and Infrastructures Sector of the Barcelona City Hall.

Maintenance and improvement of the contents of Art Públic

Given the importance of offering a complete view of public art in the city, which would make its evolution and meaning more comprehensible, a new phase has begun in terms of its contents, the inventory of elements of ornamentation or decoration on the façades of public buildings together with those on banking institutions and hotel establishments. This inventory will make it possible to catalogue all these works, whose technical specifications and corresponding chronicles are already in the preparation stage.

This new phase of extension of the contents of Art Públic involves a search for documentation closely linked to the designers, architects and works supervisors

of all those buildings that feature reliefs and statues. A substantial number of supply firms, ranging from marble providers to mosaicists, have a role to play here. Consequently, and taking into account that the project continues of cataloguing all those works that have disappeared from the urban scenario, the bases have been established for organising the Public Art and Urban Design Documentation Centre, whose task is to gather together the information and documents scattered among different archives and libraries.

Under the scientific supervision of the Architecture and Urban Projects Department, jointly with the Polis Research Centre of Barcelona University, search work has begun with the information generated by municipal experts, most of which is preserved at the Municipal Administrative Archives, starting with those files, grouped together thematically, of construction of fountains, urban furniture and monuments, which have been reproduced in digital images. The following step has been to search for signed works, beginning with those by municipal architects, and exhaustively downloading those files, called monographic, with the digital reproduction of all the documentation linked to the presence and evolution of public art in the city from the 1850s until 1930. The digitalised results are preserved at the Urban Planning and Infrastructures Sector’s library.

Data updating is particularly evident in the constant updating of technical data, chronological and dimensional in particular, of the bibliography corresponding to each piece and of the biographies both of the creators of artworks and of critics. Simultaneously, chronicles and comments are revised and updated and, in some cases, new chronicles are drafted and new comments introduced.

The pieces that have been placed throughout the year have been introduced, classified in accordance with the following theme areas:

• Sculptures/works of public art in different places in the city.

• New public spaces, like the Centre del Poblenou park.

• The public transport network: two new stations have opened as a result of the prolongation of Line 3 as far as La Trinitat. All these stations have incorporated a total of three art installations, in accordance with the artistic policy established by GISA for the entire metro and Generalitat railway network.

The Art Públic Virtual Museum

Knowledge and dissemination of the public art collections of cities is a relatively recent phenomenon, although most of the works comprising the collection are publicly owned. On the basis of the pioneering experience of Barcelona, the city of Zaragoza has begun to work on its corresponding catalogue raisonné that


follows the same format as Barcelona’s, a basic tool for its Virtual Museum. Other European and American cities have shown an interest in the structure and contents of the catalogue and assessment and guidance continue of the city councils of Lisbon, Oporto and Almada. The quality of the Barcelona contents has encouraged the councils of a number of towns and cities to establish a virtual display of their public art heritage; one example being Girona.

In the quest for the creation of a European network, in April 2008 the Interreg-SUDOE/UE Seminar (European Union Seminar for the regions of south-west Europe: Andorra, Spain, France and Portugal) was organised in Santander to become familiar with and study the contents of the proposals presented and to assess the real scope of European calls for the creation of a network of virtual museums in this region of Europe.

Research projects

In December 2008 the Micinn (Ministry of Science and Innovation) was requested to update the HUM2006-12803-C02-01 project, in cooperation with Zaragoza, and the Generalitat de Catalunya renovate the Consolidated Research Group into Art, City and Society, formed by members of the Barcelona City Council, the Municipal Chamber of Almada, the Municipal Chamber of Lisbon, the CESUR (Polytechnic University of Lisbon), the Polis Research Centre (Barcelona University), the Beaux-Arts Faculty of Madrid University and the Art History Institute (New University of Lisbon).

Dissemination of www.bcn.cat/artpublic

Since it went into operation, postcards have been published with the purpose of spreading the word about Art Públic de Barcelona. Until 2008, the postcards had all adopted the same format: an aerial view of the city from the sea showing a number of public artworks in miniature. The postcard is now presented in new dimensions and with new contents. A vertical photograph now appears of a single work with the Internet address that provides access to it, while the reverse side features the legend La ciudad, su arte y su memoria. El Museo Virtual del Arte Público de Barcelona, at the same time providing information about the awards granted in www.bcn.cat/artpublic.

Since July 2004, when www.bcn.cat/artpublic was presented to the public and the media in the Barcelona University gardens, many specialists have requested the printed version of the catalogue raisonné of Art Públic de Barcelona. Eventually, and under the initiative of Carles Martí, the Image and Publishing Department, jointly with the Barcelona Office of Publishing Services, were entrusted with the task of co-publishing the book Art Públic de Barcelona which,

with the exception of the commemorative plaque and the Art Públic itineraries, will gather together the entire contents of the website. For reasons of publishing structure, it is not anticipated that the book will include the iconography of the works, or the bibliography, or any individually related newspaper articles. It is planned to publish the book in 2009.

Public presentations in scientific forums

• El museu virtual de l’Art Públic de Barcelona (Barcelona, Master’s degree course in advanced Museography studies, Barcelona University-Art History Department, March 2008).

• El museo virtual del Arte Público de Barcelona (Barcelona, Master’s degree course in Urban Design. Art, City and Society, Barcelona University-Art History Department, March 2008).

• The Rol of Public Art in the Urban Renewal of Barcelona since 1980 (Lisbon, Master’s degree course in Urban Planning and Land Management, Higher Technical Institute, April 2008).

• Public Art of Barcelona Virtual Museum (Lisbon, Doctorate course in Art History, New University-Institute of Art History, May 2008).

• Una colección custodiada por fieras y supervisada por una dama. El Parc de la Ciutadella de Barcelona (Zaragoza, International Seminar on Art in Public Spaces: artistic districts and urban revitalisation, the Zaragoza Cultural Municipal Society-Aragonese Observatory of Public Art, May 2008).

• La evolución del Arte Público. Barcelona entre dos exposiciones 1888-1929 (Barcelona, Doctorate course in Public Space and Urban Regeneration, Barcelona University-Sculpture Department, June 2008).

• Arte contemporáneo en el espacio público de Barcelona (Santiago de Compostela, Master’s degree course in Heritage Conservation, Santiago de Compostela University-Art History Department, June 2008).

• Espacio público, arte efímero y memoria (Caracas-Maracaibo, Permanent dialogues on art in the street, July-August 2008).


10The Infrastructures OfficeManuel Valdés López | Director of Infrastructures

Objectives

The overall objectives of the Infrastructures Office are the following:

• To draft and participate in the plans, projects and studies that affect the city’s infrastructures.

• To inform preceptively, from the technical engineering viewpoint, on the plans and projects for the major infrastructures of transport, the thoroughfare system, sewers and the Peclab (Special Plan for the Sewers of Barcelona) and on the plans that affect the urban environment, both in districts and in the city as a whole.

• To coordinate and guide the plans and projects devised by municipal companies and other entities linked to the Sector that affect the city’s infrastructures.

• To guarantee that the city continues to function smoothly despite the impact of works executed in public space by both municipal and non-municipal entities, and to coordinate the other sectors involved in the attainment of this goal.

This year has seen the establishment of the main working strategies to ensure that the Department’s objectives are met, and the difficulties have been identified that may potentially affect the final outcome. The following list of priority activities has been drawn up:

• To guarantee at all times that the works continue, though minimising their effect on citizens through coordination, technical monitoring and monitoring the quality of the public space affected.

• To activate the most effective mechanisms for monitoring plans and projects. These must permit the application of criteria shared by the Municipal Council and clients and non-municipal entities, and guarantee clear understanding on the part of investors and planners as regards the City Council’s criteria, particularly where infrastructure works are concerned.

• To guarantee solution of the city’s major overall problems as regards infrastructures in close collaboration with other entities, municipal sectors and other authorities, and to establish the necessary coordination, set the guidelines for interventions and monitor their progress.

General issues

With a view to settling major general issues related to the city’s infrastructures, the Department has worked in collaboration with other entities, municipal sectors and authorities.

Work on major infrastructures is normally conducted by supra-municipal entities as the outcome of planning that responds to a diverse, wide-ranging functional and territorial logic, within which the city of Barcelona invariably plays the role of a core. Taking this as its basis, and in accordance with restructuring and available resources, the activities of this Department have focused on establishing the required coordination, agreeing on the terms of its activities and monitoring their progress.

The establishment of symbiotic relations with the other authorities involved in infrastructures and works conducted in the municipal public sphere must guarantee free exchange of information on and joint evaluation of projects as regards their direct impact on the city, adaptation of works to the interests of the city and the urban environment, and optimisation of existing mechanisms of detection and solving of incidents as the works progress.

Here follows a list of some of the activities and lines of work undertaken under the leadership of or with active participation on the part of the Department in 2008:

• Creation of the general map of the city’s subsoil showing the current state of its infrastructure network (in operation, under construction, or at the project or planning stage). This task has been carried out entirely by the Infrastructures Office, with an influx of information from a wide variety of external sources. The joint representation in the city’s cartography of its networks of road and rail infrastructures and its primary service infrastructures (those assigned to transport, though not to distribution), to a scale of 1:10.000, currently constitutes a fundamental tool for decision-making. This task had been undertaken on several occasions by the City Council, although the point was never reached where the results could be regarded as useful. Now the map is looked upon as being very useful for the Barcelona Fire Brigade and the Sector’s Urban Planning Office, with whom the information is shared. The challenge now is to continue improving the quality of the information represented, which is already very high, to establish protocols by which to periodically update it and to convey the information to other sectors that might find it useful.

• Drafting of a protocol for the reception of works and monitoring of municipal infrastructure projects, in coordination with the Urban Services and Environment Sector and BIMSA. This protocol, drafted by the Infrastructures Office, has been used throughout the year as a pilot scheme for reception


of the municipal infrastructure works executed by BIMSA and the process has gradually improved with its adoption as a standard working procedure. Its application, which entails the participation of all agents involved as from the initial drafting of the project, will make it possible to approve projects and solve the problem of works reception on a strict, rational and practical basis.

Plans, informative studies and projects

The Infrastructures Office contributes to the different conception phases of a particular operation: the plans, informative studies and projects. Such involvement is more effective and enriching the earlier participation in the definition process takes place. Hence the importance of coordination with the municipal and non-municipal entities that build infrastructures in the city, since it allows the execution process to be shared.

Throughout this process, the most common activities of the Infrastructures Office are the following:

- Participation in the drafting of municipal plans and studies related to infrastructures.

- The formulation of a technical report on urban planning and infrastructure projects executed by the City Council (BIMSA). The objective of participating in the project drafting process has already been met.

These reports compile and coordinate the criteria and viewpoints of the different municipal sectors involved in or affected by the works.

In this context, here follows a general description of significant cases of various processes either led by or with active participation on the part of the Department throughout 2008:

• The study of alternatives to covering the stretch of the Ronda de Dalt between Carrer del Gran Capità and the Parc de Cervantes to solve the parking problem of school buses in the area, in collaboration with the district of Les Corts and the Mobility Department.

• Coordination of objections to the informative study on the new Ferrocarrils de la Generalitat shunting switch in Plaça de Catalunya.

• Participation in and definition of the different projects under execution developed by Adif (Administrador de Infraestructuras Ferroviarias – Administrator of Rail Infrastructures) in the Sants-Sagrera and Sagrera-Nus de la Trinitat sections.

Works

Efforts have been made at all times to ensure continuity of works while minimising their effects on the citizens of Barcelona through coordination, technical monitoring and controlling the quality of the public space affected.

The works have been oriented towards the following aspects:

- Drafting of a new quality manual adapted to criteria of signposting and safety, pedestrian mobility and the application of environmental measures.

- Preparation of the works catalogue for the summer of 2008.

- Monitoring of works on the high-speed train line: the Technical Monitoring Committee, periodical meetings with local residents and works supervisors, night watchman, protocols, etc.

- Presentation to district authorities of written information on the works.

Committee and Commission of Public Works and Mobility

The objective here is to coordinate those works in public spaces that have a strong impact on the city.

The functions are as follows:

- To establish the conditioning factors that are the responsibility of the commissioned technicians.

- To strive to minimise the effects of works on the city as a whole.

- To enforce compliance with legislation regulating public space.

- To ensure the compatibility of the works with the activity of the city and other interventions.

- To prepare the agenda and minutes of the Committee and Commission of Public Works and Circulation.

- To prepare the necessary documentation for approval by the Commission of Public Works and Circulation.

- To inform those responsible for the works of the preceptive reports issued by the Commission of Public Works and Circulation and monitor the response.

- Monitoring and reporting on the impact of works, both municipal and developed by other authorities, that occupy the public thoroughfare as they are being executed.


The meetings of the Committee of Public Works and Circulation have been held on a weekly basis, although on exceptional occasions two meetings have taken place in the same week. 47 sessions have been held, at which 480 issues have been discussed.

The most significant works the Committee of Public Works and Circulation has examined and discussed include the following:

- Remodelling of Plaça de Lesseps.

- The 220 kV electrical grid in the Vilanova, Eixample and Maragall substations.

- The Diagonal interchange.

- The viaduct and public works on Carrer A.

- Work on the Generalitat de Catalunya railway line in Plaça Molina.

- Urban development on Ronda General Mitre (Puig-reig-Homer).

- A new train depot on Line 5 of the metro.

- The tunnel for the high-speed train (Carrer de Mallorca-Carrer de Provença and Sant Andreu-Nus de la Trinitat).

The Acefat Services Board

The aim of this board, composed of members of the Road Office of the Department of the Environment, the head of works coordination of the Infrastructures Office (delegated by the City Council to Acefat) and members of Acefat, public services infrastructures, has been to coordinate operations and settle complex issues arising from different works in the city. 31 board meetings have been held at which a total of 68 issues have been discussed. Of these, 43 have been coordinated by a number of different operators while the remaining 25 have been coordinated by a single operator.


Memòria 2008

Sector d’Urbanisme i Infraestructures

© Ajuntament de Barcelona, 2009

Edició:

Ajuntament de Barcelona. Sector d’Urbanisme i Infraestructures

Disseny gràfic:

estudi jordi sàrries comunicació gràfica

Traducció i correcció:

Hubert Hanrath. Projectes editorials i comunicació

English Version:

Richard Lewis Rees

www.bcn.cat/publicacions

Fotografies:

© Carme Viñeta: 6.

© Julio Cunill: 1, 5, 11, 17, 32, 41, 47, 70, 97, 100 i 109.

© Josep Gri Espinagosa: 2, 4 i 45.

Date post:	06-Apr-2020
Category:	Documents
Upload:	others
View:	3 times
Download:	0 times

M 08 Sector d’Urbanisme i Infraestructures...MEMÒRIA 2008 3 SECTOR D’URBANISME I...

Documents