Date post: | 16-Feb-2019 |
Category: |
Documents |
Upload: | doannguyet |
View: | 214 times |
Download: | 0 times |
6Uni
tat
Mapa conceptual
1866: Pacte d’Ostende.Revolució del 1868, coneguda com «la Gloriosa».Nova Constitució (1869).Regnat d’Amadeu I de Savoia (novembre 1870-fe-brer 1873).Primera República espanyola (1873-1874).Colp d’estat. El general Serrano es proclama president vitalici de la República (1874).
El Sexenni Revolucionari (1868-1874)
Governs dels moderats:– Regència de Maria Cristina (1833-1840).– Dècada Moderada (1844-1854).– Retorn del moderantisme (1856-1868).Governs dels progressistes:– Regència d’Espartero (1840-1843).– Bienni Progressista (1854-1856).Guerres carlines:– Primera Guerra Carlina (1833-1840).– Segona Guerra Carlina (1846-1849).– Tercera Guerra Carlina (1872-1876).
El regnat d’Isabel II (1833-1868)
Restauració absolutista (1814-1820).Trienni Liberal (1820-1823).Segona restauració absolutista (1823-1833).
El regnat de Ferran VII
Primera etapa: 1810-1816 (primeres insurreccions).Segona etapa: 1815-1818 (repressió espanyola).Tercera etapa: 1818-1824 (guerra oberta).
La independència de les colònies americanes
Tractat de Fontainebleau (1807).Motí d’Aranjuez (1808).– Carles IV abdica en el seu fill Ferran VII.Abdicacions de Baiona:– Carles IV i Ferran VII van abdicar en Josep
Bonaparte.Guerra de la Independència (maig del 1808-desembre del 1813).Creació de la Junta Central Governativa delRegne.Constitució de Cadis (1812).
La guerra de la Independència i la Constitució de Cadis
Esclat de la Revolució Francesa (1789).Tancament de les fronteres amb França.Crisi de subsistències i creixent agitació social.Guerra de la Convenció (conflicte entre França i Espanya entre 1793 i 1795).– Pau de Basilea (1795). A partir d’aquest
tractat França i Espanya es van unir per lluitarcontra Portugal i la Gran Bretanya.
Crisi de l’Antic Règim
Crisi de l’Antic Règim i revolució liberal (1788-1874)
La Constitució del 1812
Art. 3r. La sobirania residix essencialment en la nació, i pel mateix motiu pertany a aquesta exclusivament el dret d’establir les seues lleis fonamentals.
Art. 15. La potestat de fer les lleis residix en les Corts amb el rei.
Art. 16. La potestat de fer executar les lleis residix en el rei.
Art. 17. La potestat d’aplicar les lleis en les causes civils i criminals residix en els tribunals establits per la llei.
Els absolutistes reaccionaris
«El bàndol ‘apostòlic’, integrat pels més fanàtics del partit absolutista, poc satisfet encara amb el despotisme de Ferran, l’acorralava amb les seues exageracions (…) encara li imposava un major rigor i intolerància, li exigia el restabliment de la Inquisició (únic punt potser amb el qual Ferran es va creure compromés amb els gabinets estrangers), el tancament de les universitats, la supressió de les impremtes i, en fi, tot allò que significara una gràfica expressió impresa en certa exposi-ció de la Universitat de Cervera, que deia textualment: ‘Lluny de nosaltres la perillosa novetat de pensar. I no content el partit furibund amb aquestes absurdes manifestacions, es va llançar decididament a la rebel·lió, proclamant en solemnes manifests l’abdicació del rei i l’adveniment al tron de l’infant Carles, en qui tenien basades les seues esperances».
Mesonero Romanos:Memorias de un sesentón (1803-1882).
El sufragi censatari en la Constitució del 1845
«Art. 15. Només podran ser nomenats senadors els espanyols que a més de tindre trenta anys complits pertanguen a les classes següents:(...) ministres de la Corona, consellers d’Estat, arquebisbes, bisbes, grans d’Espanya, capitans generals de l’Exèrcit i Armada (...), ambaixadors (...). Els compresos en les categories anteriors, a més, hauran de gaudir de 30000 reials de renda procedent de béns propis, o de sous de les ocupa-cions (...). Títols de Castella que gaudisquen de 60000 reials de renda. Els qui paguen amb un any d’antelació 8000 reials de contribucions directes [i hagen sigut càrrecs locals o provincials] (...).
Art. 20. El Congrés de Diputats es compondrà dels que nomenen les Juntes electorals en la forma que determine la Llei (...). Art. 22. Per a ser diputat es requerix ser espanyol, d’estat seglar, haver complit vint-i-cinc anys, gaudir d’una renda [que s’establisca] o pagar per contribucions directes la quantitat que la Llei electoral exigisca (...)».
Constitució del 1845.
35
5
9
300
Unión Liberal Moderats
Progressistes No identi�cats
COMPOSICIÓ DE LES CORTS DEL 1857
Manifest de l’infant Carles
«Carles V als seus estimats vassalls: són ben coneguts els meus drets a la corona d’Espanya (...) ara sóc el vostre rei; i en presentar-me per a vosaltres primera vegada amb aquest títol, no puc dubtar ni un sol moment que imitareu el meu exemple sobre l’obediència que es deu als prínceps que ocupen legítimament el tron i volareu tots a col·locar-vos davall les meues banderes, i així fer-vos creditors al meu afecte i sobirana magnificència. Però sabeu, igualment, que recaurà el pes de la justícia sobre aquells qui, desobe-dients i deslleials, no vulguen escoltar la veu d’un sobirà i un pare que només desitja fer-los feliços».
Octubre de 1833.
COMPOSICI Ó DE LES CORTS DEL 1869
40
20
85
236
Monàrquics
No identi�cats
Moderats i carlins
Republicans
45
104100
70 30
Unión Liberal Moderats
Progressistes
Demòcrates
No identi�cats
COMPOSICIÓ DE LES CORTS DEL 1854
Tractats entre Espanya i França (1795-1807)
Any Tractat Conseqüència
1795 Pau de Basilea Final de la guerra contra la República Francesa.
1796 Tractat de Sant Ildefons Guerra contra la Gran Bretanya.
1801 Acord d’AranjuezGuerra contra Portugal (guerra de les Taronges), queva finalitzar amb la Pau de Badajoz, després d’acon-seguir el compromís de Portugal de tancar els ports alsvaixells britànics.
1802 Tractat de neutralitat Guerra contra la Gran Bretanya (batalla de Trafalgar,
1805-1807 Tractat de Fontainebleau
Acord de repartiment de la corona portuguesa.Aquest tractat va permetre l’arribada massiva de tro-pes franceses que, en teoria, es dirigien a Portugal,però que va acabar sent l’inici de la guerra de la In-dependència o del Francés (1808-1814).
Barcelona 1808
Arapiles1812
Gasteiz (Vitòria)1813
San Marcial1813
Bailén 1808
La Albuera1812
Alcanyís1809
Ocaña1809
Uclés 1808Talaverade la Reina
1809
Somosierra1808
Tui
La Corunya
Girona1808
Orense
Porto
Lisboa
Torres Vedras
AstorgaLugo
Oviedo
CiudadRodrigo
Coïmbra
Iruña(Pamplona)Burgos
Còrdova
Granada
Jaén
Sevilla
Cadis
Badajoz
Màlaga
Gibraltar
Cartagena
València1811
Castellóde la Plana
Tortosa
Alacant
Múrcia
Madrid
Saragossa1808-09
Jaca
Lleida
Tarragona
Ceuta
Entrada de Napoleó
GUERRA DELFRANCÉS
Ofensiva francesa(1808-1812)Retirada francesa(1813)Contraofensivahispanoanglesa (Wellington)Victòries franceses
Victòries espanyoles
Zona ocupada perNapoleó el 1808
Últim territori espanyolocupat per França
Zones de resistènciahispanoportuguesa
0 100 200 300 km
La revolta de maig a Madrid segons el bàndol francés
«Soldats: mal aconsellat, el populatxo de Madrid s’ha alçat i ha comésassassinats; sé molt bé que els espanyols que mereixen aquest qualifica-tiu han lamentat [el que ha passat] (…). Però la sang francesa vessadaclama venjança. Per tant, ordene el que seguix:Art. I. Aquesta nit el general Gronchy convocarà la comissió militar.Art. II. Tots aquells que durant la rebel·lió hagen sigut empresonats ambarmes seran afusellats.Art. III. La Junta de Govern ordenarà desarmar els veïns de Madrid. [Fetaçò, els que conserven armes] a casa sense llicència especial seran afu-sellats.Art. IV. Qualsevol grup que passe de huit persones [es considerarà] reu-nió de sediciosos i se’ls dispararà a trets de fusell.Art. V. Qualsevol vila o poble on siga assassinat un francés serà incen-diat».
Quarter General, Madrid, 2 de maig de 1808.
GironaBerga
Santiago
Lugo
Alcántara
Osca
Conca
Jadraque
Madrid
Segòvia
Palència
Ronda
ÉcijaCartagena
Valdepeñas
Requena
Morella
Gijón
Badajoz
La CorunyaOviedo
Bilbao
Gasteiz (Vitòria)
Amurrio Lizarra (Estella)
Iruña (Pamplona)
BergaraDonostia(Sant Sebastià)
Logronyo
Huelva
Cadis
Granada
Jaén
Pozoblanco
CòrdovaMúrcia
Albacete
Alacant
Màlaga
Barcelona
València
Sevilla
Saragossa
Figueres
Molina de Aragón
OCÉANO
ATLÁNTICO
M a r C a n t à b r i c a
M a r Me d i t e r r à
ni a
Principalsexpedicionscarlines
LA PRIMERAGUERRACARLINA
Centresliberals
Centrescarlins
J. A. Guergué(1835)Miguel Gómez(1836)Basilio AntonioGarcía (1836)PretendentCarles V (1837)
Principalsfocus delcarlisme
Altres zonesd’activitatcarlina
0 100 200 300 km
Amadeu I (Torí, 1845-1890), duc d’Aosta, fill delrei d’Itàlia Víctor Manuel II i membre de la famíliaSavoia, fou nomenat rei d’Espanya el novembre de1870 i proclamat el gener de 1871. Fou un mo-narca constitucional i es descoratjà per la falta d’u-na base real per a governar, fet que el portà a l’ab-dicació per a ell i els seus successors l’11 de febrerde 1873. Tornà a Itàlia poc abans de la procla-mació de la primera república espanyola.
Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 1819-Madrid, 1882).
Llicenciat en Dret, va ser el primer presidentdel poder executiu de la República. Membredel Partit Progressista i, més tard, del PartitDemòcrata, va ser diputat a Corts. Desprésd’un breu exili, es va incorporar al movimentrevolucionari del 1868 com a republicà fede-ral. Amb Pi i Margall com a ministre de Go-vernació, va presidir la República en els seus inicis. Al juny del1873, enfrontat a Pi i Margall, va abandonar el càrrec i es vainstal·lar a França.
Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824-Madrid, 1901).
Fill d’un obrer tèxtil, va estudiar dret després depassar pel seminari. Es va dedicar al periodis-me i va treballar a Madrid com a delegat d’unbanc. Va ser diputat per Barcelona com a re-presentant del republicanisme federalista. En-tre juny i juliol del 1873 va ser president de laRepública, però la revolta cantonalista el vaobligar a dimitir. Va proposar un model federal amb la partici-pació d’elements obreristes. El 1877 va publicar Las nacionali-dades, obra en què exposa la seua concepció del federalisme.
Nicolás Salmerón (Almeria, 1838-Pau, França, 1908).
Catedràtic de Filosofia, com a militant del Par-tit Demòcrata va ser membre de la Junta Re-volucionària del 1868. Ministre de Gràcia iJustícia durant el primer Govern republicà, aljuliol del 1873 va ser elegit tercer president dela República. Davall la seua presidència, ambel suport dels generals monàrquics, la revoltacantonalista i el moviment obrer internacionalista van ser repri-mits amb duresa. Va dimitir al setembre de 1873 per negar-sea confirmar unes penes de mort.
Emilio Castelar Ripoll (Cadis, 1832-San Pedro del Pinatar,Múrcia, 1899).
Catedràtic d’Història, va ser l’últim president dela Primera República. Arran de ser desposseïtde la càtedra per criticar la monarquia, es vanproduir uns disturbis estudiantils coneguts com«la nit de sant Daniel» (1865). La seua presi-dència, entre setembre del 1873 i gener del1874, va tindre un caràcter dictatorial. Va perseguir els federa-listes i els cantonalistes, i va reprimir el moviment obrer. Durant laRestauració va col·laborar en la reinstauració de la monarquia.
Els presidents de la Primera República
20
73
17
344
Republicans federalistes
Constitucionalistes
Alfonsins
Radicals
No identificats
COMPOSICIÓ DE LES CORTS DEL 1873(PRIMERA REPÚBLICA)
13.1. Primera República espanyola (1873-1874)
Boyacá(1819)
Pichincha(1822)
Junin (1824)
Ayacucho (1824)
Salta (1812)
Tucumán (1812)
Ituzaingú (1827)
Sarandi (1825)
Chacabuco (1817)
Maipú (1818)
Rancagua (1814)
Carabobo (1821)
REPÚBLICA DOMINICANA
GRANADA 1974
TRINITAT I TOBAGO1962
GUADALUPE (territorio francés)
MARTINICA (territorio francés)DOMINICA 1978
CUBA1898
JAMAICA1962
BAHAMES1973
HAITÍ1804
PUERTO RICO
O C E À
A T L À N T I C
O C E À
P A C Í F I C
SAINT CHRISTOPHER I NEVIS 1983
ANTIGUA I BARBUDA 1981
1821 S’annexa a Haití
1898 S’annexa als EUA1952 Estat lliure associat als EUAM È X I C
ESTATS UNITS D’AMÈRICA
GUATEMALA
BELIZE 1981
EL SALVADORNICARAGUA
HONDURES
COSTA RICA
PANAMÀ
EQUADOR
C O L Ò M B I A
V E N E Ç U E L A
P E R Ú
GUYANA1966 SURINAM
1975
GUAIANA FRANCESA(territori francès)
En disputaFrança i Brasil1900 annexió a Brasil
IMPERIDE BRASIL
B O L Í V I A
PARAGUAI
URUGUAI
X I L E
A R G E N T I N A
Illes Malvines1820 S’independitzen d’Espanya1820-1833 Depenen de l'Argentina1833-fins avui depenen del RU
SAINT LUCIA1979
SAINT VINCENT I LES GRENADINES 1979
BARBADOS 1966
1821 S’uneix a la Gran Colòmbia
1822 Envaït per Colòmbia
1810-1818 Batallesindependentistescontra el virregnat de Perú
1810-1816 Batallesindependentistescontra el virregnat del Riu de la Plata
1816-1828 Envaïtpel Brasil
1819 Envaïtper Colòmbia
S’independitza de Colòmbia
Patagònia
1899-1902DisputaentreXile iArgentina
Hondures Britàniques
Costa dels Mosquits (RU fins a 1850)
1881S’annexa al’Argentina
1821
18381821
1821
1819
1821
1825
1811
1811
1830
1830
1818
1816
1814
1822
1828
18301903
1838
1844
1821
1820
18381821
18211838
1838
Lima
La Paz
Bogotà
Santiago
Buenos Aires Montevideo
Rio deJaneiro
Quito
Caracas
Mèxic
Asunción
L’Havana
Independència del Regne Unit
Independència dels Països Baixos
Independència d’Espanya
Independència de Portugal
Independència de França
1819 Es forma la Repúblicade Gran Colòmbia1830 Es divideix en tres estats
1821-1823 Unit a Mèxic1823 Es formen les Províncies Unidesd’Amèrica Central1838 Es divideix en estats separats
Fronteres el 1830Any de la independència
Any de formació com a estat *
Batalla en les guerres d’independència1810-1827
Expedició de San Martín
Expedició de Bolívar
L’EMANCIPACIÓD’AMÈRICA LLATINA
18251825Si totes dues dates coincideixen, nomésn’apareix una
0 250 500 750 km