Date post: | 27-Mar-2016 |
Category: |
Documents |
Upload: | enginyers-de-telecomunicacio |
View: | 231 times |
Download: | 4 times |
desembre 2012
58
miquel Angel barrabeig, director general de La salle Campus barcelona:
“L’adaptació de l’enginyeria a l’eees ha estat una oportunitat perduda” __ 8
Activar la projecció social de l’enginyeria__ 34
Una nova indústria TIC truca a la porta __ 17
Pàg.
3
4667777
8
12
17222426
303031
32343637
38
4042
43
Edita:Associació Catalana d’Enginyersde Telecomunicació (ACET)Pl. Ramon Berenguer el Gran, 108002 BarcelonaT. (+34) 93 551 [email protected]
President de l’ACET i Degà del CETC:Joan Solé
dirEcció Editorial:Guillermo Canal
comunicació i Publicitat:Estel Estopiñ[email protected]
coordinació:Jordi [email protected]
dissEny i maquEtació:www.guillermobejarano.com
FotograFia i imatgEs:Ricard Novellas, Estel Estopiñan i Flickr
col·laboracions:Aintzane ArbideJordi BoschGuillermo CanalLaura CanalJordi CarrabinaAlfred CausiLaura DubreuilJordi DuchEstel EstopiñánMª Mercedes GalianaElisabet GolobardesJosé Manuel HuidobroDavid MarinFrancesc MirallesJosep PratEloi RamonGuim RosellóJosep SegarraJoan SoléLluís Terés
FotomEcànica i imPrEssió:Sprint Copy, SL.
diPòsit lEgal:B-17.897-99
L’opinió del Col·legi i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (CETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.
Any 18 Número 58 12/2012
Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya - Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació
SumAri
EDiToriAlSumem per crèixer individualment
DESTACATSAra que tinc vint anys!‘La Nit’ arriba a la majoria d’edatEns traslladem al GòticInfoCentre: nou servei d’informació legal i tècnicaLliurament de premis al Millor Expedient AcadèmicDebat sobre ‘Els joves telecos’ a TV2Suport al dret a decidir
EnTrEviSTAMiquel Angel Barrabeig, director general de La Salle Campus
Barcelona (Enginyeria i Arquitectura La Salle-URL): “L’adaptació de l’enginyeria a l’EEES ha estat una oportunitat perduda”
TECnologiATecnologies en xarxes òptiques d’accés de ‘Nova Generació’
mirADorUna nova indústria TIC truca a la portaEl millor blindatge anticrisiPares, vull fer videojocs!Què són i com funcionen les WSN
ofErTES ComErCiAlS i SErvEiSRenovació del conveni de col·laboració amb NexicaAcord amb STAR, els ‘enginyers de la llengua’Estrenyem la relació amb TuPediatraOnline.com
‘inTErnoS’Llegat i prioritats al capdavant de l’ETSEEIActivar la projecció social de l’enginyeriaCom fer el salt al món professional Època de crisi o d'oportunitats?
vinClESClaus de la reforma laboral 2012
CAliDoSCoPiTerra de gegantsSuggeriments
TribunAUnits i cap endavant!
2
su m A r i
ncetem un nou any ple d’incògnites des del punt de vista eco-nòmic, social i polític. Però això no és cap
novetat, en la mesura que acomia-dem el 2012 de la mateixa manera que rebem aquest 2013. Certament, la situació que tots plegats hem d’afrontar no és gens fàcil, i és per això que ens convé tenir molt en compte, en aquest moment, que les relacions interpersonals són im-prescindibles per encarar un futur incert. Una aposta que, ara més que mai, el Col·legi i l’Associació assu-meixen de ple, fent de catalitzadors del ‘networking’ entre professionals i empreses, tant del nostre sector com de tota la resta d‘enginyeries.
En aquest sentit, la col·laboració amb altres col·lectius d’enginyeria
s’ha intensificat durant el 2012, tal com ho demostra la constitució de l’Agència de Qualificació Professi-onal de l’Enginyeria (AQPE). Una iniciativa impulsada inicialment per 5 institucions de 5 enginyeries, a la qual de mica en mica es van afegint els diferents col·lectius d’enginyeria i enginyeria tècnica.
De forma equivalent, la propera Nit de les Telecomunicacions també planteja una línia d’actuació sem-blant, atès que per primer cop s’or-ganitza conjuntament amb els en-ginyers informàtics, de tal manera que passa a ser la Nit de les Teleco-municacions i la Informàtica.
Amb aquest mateix pensament, d’il-lusió renovada i guiada no només per l’afany d’estrènyer lligams sinó també d’afavorir la proximitat física,
els ‘telecos’ estrenem any i estrenem seu, que, per la seva ubicació, al ma-teix centre de Barcelona, ha de ser un magnífic punt de trobada. Sense cap mena de dubte, la recuperació de seu pròpia per a les institucions dels enginyers de telecomunicació de Catalunya, ens retorna a la via de normalitat imprescindible per gaudir d’una atenció més propera i de prou calidesa en el tracte amb tots els que formem part, de manera directa o in-directa, del nostre col·lectiu.
Malgrat, doncs, que tot fa pensar que el 2013 serà un altre any difícil, hem de ser capaços de respondre-hi fent-nos més forts com a col·lectiu per ser més potents individualment. Des de la convicció que les oportu-nitats hi són, i per tant només hem de ser capaços de veure-les per fer-les realitat. @
Sumem per crèixer individualment
3
e di t or i A l
Presentat per l’acreditada periodis-
ta radiofònica, Meritxell Costa, l’acte
d’homenatge als impulsors de les nos-
tres entitats, coincident amb els vint
anys de trajectòria institucional del
nostre col·lectiu, iniciada l’any 1992
amb la creació de l’ACET, va començar
donant la paraula a Manuel Moralejo.
La seva intervenció, molt detallada del
seguit de fets que van marcar el punt
de partida de tota l’evolució posterior
de l’Enginyeria de Telecomunicació a
Catalunya, es reflecteix íntegrament
en el requadre annexe: ‘Pequeña his-
toria de la Ingeniería de Telecomuni-
cación en Cataluña’.
Per ordre d’aparició, el torn de presen-
tacions va continuar amb Frederic Vale-
ro, que va lloar la labor negociadora de
Carles Martín i li va atribuir bona part
del mèrit d’haver-se aconseguit un re-
sultat reeixit. L’aludit, Carles Martín, va
prendre la paraula a continuació i des
de la modèstia va reconèixer l’esforç i
dedicació de tots els implicats, sense
deixar de destacar que la Nit de les Te-
lecomunicacions va marcar un abans i
un després en la trajectòria del Col·legi
i l’Associació. Als seus nous impulsors,
els va demanar esperit de compromís
en l’actual negociació, en especial en-
tre les dues associacions (AEIT i ACET).
S’arribava així al torn de Carles Sal-
vador, que va agrair el reconeixement
però va defugir qualsevol mena de
protagonisme. Li va agafar el relleu
Miquel Ramírez, el primer degà del
nou Col·legi català. Va subratllar que
“en el seu moment, la Demarcació a
Catalunya va ser la millor d’Espanya”,
i que en l’actual convé mirar cap a una
única Enginyeria Catalana.
Un punt de vista que va avalar també
el degà del CETC i president de l’ACET,
Joan Solé, en la següent intervenció.
Ho va dir amb aquestes paraules: “El
deure dels que estem al capdavant és
ser capaços de sumar els esforços de
El passat dia 1 d’octubre vam celebrar la festa del nostre patró, Sant Gabriel, amb un homenatge a les persones que són història viva del nostre col·lectiu, quan s’acompleix el vintè aniversari del naixement de l’ACET, la primera entitat professional catalana que ens agrupava. Ho vam fer a les Cotxeres del Palau Robert, reunint als que han tingut un paper destacat al capdavant de les institucions d'Enginyeria de Telecomunicació de Catalunya en els darrers anys.
Ara que tinc vint anys!San Gabriel 2012 ret homenatge a la història viva de les nostres entitats
R Foto de familia. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Carles Martin, Carles Salvadó, Joan Solé, Laura Dubreuil, Miquel Ramírez, Frederic Valero, Jordi Rosell, Sergi Arias.
R Intervenció del degà del CETC i president de l’ACET, Joan Solé.
4
destAc Ats
Pequeña historia de la ingeniería de Telecomunicación en CataluñaPor manuel moralejo
En 1961 iniciamos nuestra vida profe-
sional en Barcelona varios compañeros
de la 34 promoción. Rápidamente con-
tactamos con otros ingenieros ya esta-
blecidos en la Ciudad Condal y duran-
te varios años tratamos de compartir
experiencias y de aunar esfuerzos para
la promoción de nuestra carrera en la
industria y la sociedad catalanas.
Nuestro interés por asociarnos con-
dujo a la creación de la Delegación en
Cataluña de la Asociación Española de
Ingenieros de Telecomunicación (AEIT),
acto que se consumó durante una re-
unión de compañeros celebrada en
diciembre de 1969, eligiéndose como
primer Presidente a Aquilino Morcillo.
La nota informativa publicada en la
Vanguardia del 19/12/69 da fe del cita-
do acontecimiento.
El traslado a Madrid de Aquilino Mor-
cillo obligó a renovar la Junta Directiva
de la Delegación en Asamblea celebra-
da enero de 1974. En la misma, com-
puesta por 10 miembros, fui elegido
Presidente. También de este acto dan
fe las amplias notas recogidas en los
días sucesivos por los diarios La Pren-
sa, El Correo Catalán y el Noticiero Uni-
versal. En 1976 me sustituyó en la Pre-
sidencia nuestro compañero Francisco
Roca Segú. A partir de ahí termina mi
responsabilidad con nuestro asocia-
cionismo, hasta que después del año
2000, ya jubilado, formé parte durante
unos años de la Asociación Catalana
de Ingenieros de Telecomunicación
(ACET), integrada en la AEIT.
Durante la década de los 60 y mitad de
los 70 la actividad de los pocos com-
pañeros residentes en Cataluña fue in-
tensa, promoviendo reuniones, cursos
y conferencias, mereciendo destacarse,
entre las que yo intervine, las siguientes:
• Ciclo sobre televisión. Celebrado
en mayo de 1968, promovido por la
cátedra de electrónica de la Escuela
Superior de Ingenieros Industriales y
la Delegación de la AEIT en Cataluña.
En el desarrollo intervinimos 5 Inge-
nieros de Telecomunicación.
• Curso sobre instalación de antenas
colectivas. Iniciado en enero de 1969,
fue organizado por la asociación de
Maestros Industriales y nuestra Dele-
gación, en la que intervenimos varios
compañeros. Cabe añadir que dio ori-
gen a la posterior publicación de un
libro sobre el tema.
• Creación de la Escuela. Víctor de
Buen, rector entonces de la Politéc-
nica de Cataluña, durante el primer
semestre de 1971 nos reunió en varias
ocasiones a tres ingenieros de Cami-
nos, tres Agrónomos y tres de Teleco-
municación para estudiar la creación
en Cataluña de las correspondientes
escuelas. Alegaba que no se podía
considerar Universidad Politécnica
con la única existencia de escuelas
de arquitectura e ingeniería industrial.
Los resultados de las gestiones los pu-
dimos comprobar ese mismo año con
la creación de la Escuela en Terrassa.
Y esta es la pequeña historia de la
Ingeniería de Telecomunicación en
Cataluña. @
reconeixement a Pedro vicenteEla assistents a l’acte de Sant Gabriel
2012 van excusar la presència de Pedro
Vicente, que per motius de salut no va
poder ser-hi present. Per això, uns dies
més tard va rebre de mans de Jordi
Berenguer i Guillermo Canal, la placa
d'homenatge a la seva trajectòria i im-
plicació amb les institucions d'Enginye-
ria de Telecomunicació a Catalunya. @
R Entrega de la placa commemorativa a Pedro Vicente.
totes les enginyeries, i reivindicar-nos
com a enginyers en conjunt i de mane-
ra global”. Una exigència que va resu-
mir en la necessitat de fer pinya amb
la resta d’enginyeries.
La darrera presentació, de Jordi Ro-
sell, el col·legiat més novell, va enlla-
çar, ja en tram final de la celebració
del Sant Gabriel 2012, amb l’entrega
d’una placa commemorativa a Manuel
Moralejo, de mans del degà i del propi
Rosell. Un distintiu lliurat en homenat-
ge a la seva trajectòria i implicació en
pro de les institucions d'Enginyeria de
Telecomunicació a Catalunya.
La cloenda, a càrrec també de Joan
Solé, va servir per fer una darrera
crida a l’optimisme, expressat amb
un “això s’arreglarà ben aviat: som
enginyers i sabem resoldre qualsevol
complicació”. @
R Intervenció de Manuel Moralejo.
5
Ens traslladem al gòtic
Des de l’1 de gener hem començat
l’activitat en una nova ubicació de les
nostres institucions. Ens hem traslla-
dat, concretament, a la Plaça Ramon
Berenguer el Gran 1, entresòl dret.
Ens hem plantat, doncs, al cor del Gò-
tic i us hi esperem a tots. @
‘La Nit’ arriba a la majoria d’edat amb
una edició que promet ser molt espe-
cial. I és que per primera vegada l’or-
ganitzen conjuntament l’Associació Ca-
talana d’Enginyers de Telecomunicació
(ACET) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria
en Informàtica de Catalunya (COEINF).
Aquesta col·laboració respon a volun-
tat de coordinar esforços estratègics
d’ambdues institucions amb l’objectiu
de potenciar les TIC com a motor es-
tratègic de l’economia catalana. Se-
gons el President de l’ACET, Joan Solé,
es tracta de “reforçar el compromís
amb un sector estratègic d’aquest país
i recuperar els valors que han convertit
les TIC en el seu motor econòmic”.
Al seu torn, el degà del Col·legi Oficial
d’Enginyeria en Informàtica de Cata-
lunya, Domingo Olmos, ho ratifica des
de la ferma convicció que cal “la col-
laboració entre tots els agents del sec-
Per primer cop ‘la Nit’, l’esdeveniment anual de referència del sector TIC a Catalunya, aplegarà els enginyers de telecomunicació i els enginyers en informàtica. La seva conjunció coincidirà amb la 18a edició que es farà el proper 18 de febrer al Centre de Convencions de l'Hotel Hesperia Tower de l’Hospitalet de Llobregat, en la que serà la XVIII Nit de les Telecomunicacions i de la Informàtica.
‘la Nit’ arriba a la majoria d’edatXVIII Nit de les Telecomunicacions i de la Informàtica
R El degà del CETC i president de l’ACET, Joan Solé, escenifica l’acord amb el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya, estrenyent la mà del seu degà, Domingo Olmos
tor, aportant sinèrgies i sumant. Treba-
llar conjuntament en aquesta nova Nit
és un exemple per marcar la diferència”.
A més de ser l’esdeveniment de refe-
rència del sector TIC a Catalunya, en
tant que punt de trobada de profes-
sionals, empreses, universitats, ins-
titucions i representants polítics, ‘la
Nit” és també l’escenari de lliurament
dels ‘Premis Salvà i Campillo’, que en
aquesta pròxima edició no només es
mantenen sinó que s’amplien als nous
‘Premis Alan Turing’. @
6
destAc Ats
Suport al dreta decidir
79 col·legis i associacions professionals
hem signat el manifest de suport a la
resolució del Parlament de Catalunya
aprovada el passat 27 de setembre. Hi
expressem “la necessitat que el poble
català pugui decidir lliurement i demo-
cràticament el seu futur col·lectiu, com
a única via per tal de garantir el progrés
social, el desenvolupament econòmic,
l’enfortiment democràtic i el foment de
la cultura i la llengua pròpies”. @
Debat sobre ‘Els joves telecos’
a Tv2El nostre vicedegà, Jordi Berenguer,
va participar el passat 9 de novembre
al debat ‘Els joves telecos’, del pro-
grama 'Para todos La 2', de TV2. @
infoCentre: nou servei d’informació legal i tècnica
Gratuït per als col·legiats
Per portar a terme qualsevol ac-
tuació professional com enginyers
o empresaris hem de conèixer
l’entorn normatiu tant del sector
tecnològic com del territori on vul-
guem actuar. Per exemple, quines
ordenances s’exigeix complir en un
municipi per poder posar en servei
una infraestructura de telecomuni-
cació? Quina normativa té un país
deterrminat sobre canalitzacions i
obra civil? Quins requisits cal com-
plir per tenir el marcatge CE del
meu producte?
El nou servei Infocentre, d’infor-
mació de normativa tècnica i le-
gal ofert pel Col·legi d’Enginyers
de Telecomunicació de Catalunya,
conjuntament amb el Col·legi
d’Enginyers Industrials de Catalu-
nya, dóna accés a tota la normati-
va tècnica i legal que un enginyer
pugui necessitar en la seva actua-
ció professional.
Lleis, decrets, ordenances, normes
o normatives són accessibles mit-
jançant la plataforma Infocentre. La
informació que proporciona el ser-
vei també fa una relació de norma-
tives antigues o derogades.
El servei bàsic és gratuït per als
col·legiats i es pot ampliar, amb
diverses opcions de cerca i perso-
nalització, segons tarifes. Podreu
trobar la informació per sectors,
temàtiques i es pot cercar per data,
territori i totes les altres opcions
que permetran arribar a trobar res-
posta a les inquietuds normatives.
El servei també ofereix la possibili-
tat de traslladar la qüestió directa-
ment a l’assessor.
Contacteu amb nosaltres per te-
nir l’accés a la plataforma i a les
ampliacions de personalització. El
servei també està disponible per
a empreses. @
lliurament de premis al millor Expedient
Com cada any, el CETC ha parti-
cipat com a convidat en els actes
oficials de presentació dels nous
cursos acadèmics i actes de gradu-
ació de la UPC (ETSETB i EETAC),
UAB, UPF i La Salle-URL. Uns es-
deveniments que emmarquen el
lliurament anual dels premis al Mi-
llor Expedient Acadèmic per part
del Col·legi. @
R Jordi Berenguer, assegut a la taula de convidats del programa de debat.
7
El punt de partida de la
seva trajectòria al cap-
davant de La Salle Cam-
pus Barcelona, iniciada
el 2006, coincideix amb la darrera
etapa del procés d’adaptació a l’Espai
Europeu d’Educació Superior (EEES),
implantat de ple el 2010. Quin balanç
fa de la seva culminació?
Especialment en les enginyeries aquest
procés d’adaptació s’ha complicat pel
fet d’haver de determinar en quin ni-
vell s’aconseguien les competències
professionals. La diferència entre ‘En-
ginyeria tècnica’ i ‘Enginyeria superior’
ha quedat molt desdibuixada i no s’ha
consolidat encara un esquema de titu-
lació ‘amb màster integrat’.
Des del punt de vista de les metodo-
logies docents crec que l’adaptació no
ha estat difícil precisament pel caràcter
experimental de les titulacions d’engi-
nyeria, tot i que encara suposa un gran
repte treballar i avaluar les competènci-
es adquirides de manera diferencial per
cada estudiant. Pel que fa a la mobilitat
d’estudiants i a la mobilitat de professi-
onals penso que encara es pot treballar
una mica més. No hi ha excessives di-
ficultats en la mobilitat però sovint els
interessos dels estudiants no prioritzen
com a avantatge el preparar-se per de-
senvolupar-se en un context més ampli
al de la seva experiència local.
La internacionalització dels docents
també segueix sent un repte.
“L’adaptació de l’enginyeria a l’EEESha estat una oportunitat perduda”
El director general de La Salle Campus Barcelona (Enginyeria i Arquitectura La Salle-URL), Miquel Àngel Barrabeig, té sovint la impressió, en l’àmbit concret de les enginyeries, “que l’adaptació a l’EEES ha estat una oportunitat perduda de fer-ne un bon redisseny en profunditat, és a dir, deixant de banda esquemes preexistents per poder ser més innovadors en la resposta a les noves demandes tecnològiques del mercat”. Subratlla també que la sostenibilitat i l’eficiència són les principals característiques d’una bona enginyeria.
8
En tr EviS ta
“El CETC serà molt més eficaç i eficient des de la proximitat”
Quina valoració fa del nou Col·legi
d’Enginyers de Telecomunicació de
Catalunya (CETC)?
Els col·legis professionals estan al
servei de la professió i dels seus
col·legiats, i aquest servei sempre
és molt més eficaç i eficient des de
la proximitat. Com a Escola, hem
tingut sempre molt bones relaci-
ons amb el Col·legi i volem seguir
mantenint-les des del coneixement
i el respecte a la pròpia missió, que
percebem que són recíprocs.
En el moment actual, els col·legis
professionals tenen els reptes de
l’ordenació jurídica de les professi-
ons i sembla que l’agrupament de
forces pot facilitar entendre millor
aquesta ordenació.
D’altra banda, sempre agraïm que
els estaments entenguin la identitat
de Catalunya com a nació amb cul-
tura i llengua pròpies, en un context
de relació bàsicament europeu.
I del primers resultats operatius, ja
en la fase inicial de plena implantació
de l’EEES?
Tal volta –i potser no tenim encara prou
elements de judici– la dificultat estarà
en el màster. El sistema ha propiciat
una proliferació de titulacions de màs-
ter que no sembla que puguin atraure
graduats d’altres països europeus per
la dificultat de correspondència amb
l’esquema majoritari, mentre que per
als nostres estudiants, després del
grau, l’opció de cursar un màster sovint
s’associa a una estada a altres països.
Certament, la preparació i el nivell
aconseguits en el grau universitari són
bons i reconeguts internacionalment.
En els nivells de màster encara tenim
plantejat el repte.
Quines són les seves prioritats en
l’àmbit d’Enginyeria?
Entenc que en la formació d’enginye-
ria cal anar més enllà dels coneixe-
ments tècnics que caduquen molt rà-
pidament: ens interessa desenvolupar
competències d’anàlisi, de creativitat
en la resolució de problemes, una cer-
ta manera de pensar que contempli la
complexitat com a forma inherent de la
majoria de projectes.
Al mateix temps ens cal preocupar
pel desenvolupament com a persones
i amb criteris de valors.
Ens cal també apropar-nos al món
dels negocis per entendre quina és
l’aportació de valor de cada component
en un sistema complex.
En un món tecnològic com el nostre,
l’enginyer fa la seva aportació realment
important en un entorn on cal entendre
també el funcionament de la psicologia,
la sociologia i l’economia.
I específicament en l’àrea TIC, en re-
lació als diferents graus i masters de
Telecomunicació?
Tot el que comentava en la resposta an-
terior segueix sent vàlid, però en l’àrea
de les TIC específicament la tecnologia
evoluciona molt ràpidament i ara com
ara cal pensar en mètodes àgils de des-
envolupament de projectes, en interfí-
cies d’usuari que facilitin l’ús intuïtiu
dels dispositius i l’aprenentatge ràpid.
El volum enorme de dades que cal
interpretar ens demanden coneixe-
ments i eines de mineria de dades o de
‘bussiness intelligence’.
La complexitat de les xarxes i el seu
abast posa el repte de la seguretat i de
les diferents configuracions.
I també –com sempre i en totes les
enginyeries– la sostenibilitat i l’eficièn-
cia són les principals característiques
d’una bona enginyeria.
Quina és la seva evolució en l’actual
context de crisi econòmica?
Tot i la caiguda de l’activitat econòmi-
ca, les TIC segueixen donant oportu-
nitats de treball i de creació de noves
“L’enginyeria ha d’explicar-se millor, fer-se entendre pels joves, servir de model de desenvolupament professional i fins i tot personal”
Miquel Àngel Barrabeig, director general de La Salle Campus Barcelona (Enginyeria i Arquitectura La Salle-URL)
9
Miquel Àngel Barrabeig, nascut a Reus el 1953, és director general de La Salle Campus Barcelona-URL des del 2006. És llicenciat en ci-ències biològiques per la UAB, lli-cenciat en Informàtica per la UPC i doctor per la URL. Ha estat profes-sor d’EGB per Blanquerna i profes-sor de secundària en diferents cen-tres de Barcelona i Girona. Exerceix també de vicepresident del pa-tronat de la URL, de membre del comitè executiu de la URL i de director regional del ‘board’ de l’As-sociació Internacional de les Uni-versitats de La Salle (IALU). Al ma-teix temps, és membre del plenari del Consell Interuniversitari de Ca-talunya i del patronat de La Salle Technova Barcelona (parc d’inno-vació tecnològica i empresarial La Salle), i assumeix la presidència de la societat promotora de l’ensenya-ment superior a Andorra.
empreses. La integració de tecnologies,
la robòtica i les aplicacions que tenen
a veure amb el benestar o la salut de
les persones segueixen sent camps de
desenvolupament i de potencialitats.
Més que en altres moments històrics,
la tecnologia és present a totes les activi-
tats i mentre aquestes existeixin cal tec-
nòlegs que les facilitin i les mantinguin.
Com s’explica que n’hagi caigut la de-
manda, si de fet són una garantia de
feina per als titulats?
La demanda de formació en enginyeria
ha mantingut una tendència decreixent
que no sembla que s’estigui recuperant.
Possiblement hi contribueixen diferents
raons: l’escàs atractiu que representa
per a la població femenina; la ubiqüitat
dels seus instruments i aplicacions; la
popularització de les xarxes, que fan
que la tecnologia no es vegi com un
àmbit exclusiu dels iniciats sinó com
una ‘utility’ sempre a l’abast de tothom.
Davant d’un canvi de paradigma eco-
nòmic i social, amb –tal volta– un ma-
jor predomini de l’economia productiva
i de la capacitat de les persones de
decidir, opinar i influir, segurament els
tècnics que aportin valor facilitant els
instruments i les eines, recuperaran un
part del prestigi que sembla que han
perdut. Una recuperació que, val a dir-
ho, passa també pel grau d’ocupació
dels titulats en enginyeria, atès que hi
juga un rol interessant. Ara bé, no és
tant per les opcions de trobar feina que
es fan atractius uns estudis per als jo-
ves com per la seva potencialitat de do-
nar respostes a expectatives molt més
vitals de realització personal, i per tant
de ser considerats com a generadors
de reconeixement i de valor.
Contemplen alguna mesura correctiva
d’aquesta tendència anòmala?
L’enginyeria ha d’explicar-se millor,
fer-se entendre pels joves, servir de
model de desenvolupament professio-
nal i fins i tot personal. Sovint l’èmfasi
s’ha posat en l’aparell o el servei i no
pas en les persones o els equips que
els han desenvolupat.
La promoció de les competències
pròpies de l’enginyeria entre els es-
tudiants de secundària és una de les
accions que fa temps tenim activa-
des a La Salle.
En quina mesura el nou escenari de
l’EEES contribueix a millorar les ex-
pectatives professionals dels titulats
en general i de Telecomunicació en
particular, tenint en compte que els
graus i màsters s’adapten amb major
precisió a les demandes del mercat?
Francament no hi veig gaire diferència.
Els titulats d’aquestes titulacions sem-
pre han estat ben valorats i reconeguts.
El nou escenari de l’EEES penso que
no ha variat gaire aquest reconeixe-
ment, tot i que hi hauria d’haver afegit
elements d’internacionalització i mobi-
litat. Ara com ara, no disposem de prou
recorregut per veure si en això hi hem
afegit valor. Els màsters que haurien
d’adaptar-se amb més agilitat a les di-
verses demandes del mercat encara és
un entorn poc experimentat.
En l’àmbit concret de les enginyeries,
sovint tinc la impressió que l’adaptació a
l’EEES ha estat una oportunitat perduda
de fer-ne un bon redisseny en profundi-
tat, és a dir, deixant de banda esquemes
preexistents per poder ser més innova-
dors en la resposta a les noves deman-
des tecnològiques del mercat.
La universitat ha de tenir en compte
les necessitats de les empreses, però
n’ha de fer la seva missió principal?
La universitat s’insereix en la societat
i té tot el sentit només en relació amb
ella. Les empreses, les organitzacions i
les persones són les que justifiquen la
missió de la universitat, que té a veure
amb la formació, la creació i la trans-
ferència de coneixement, la promoció
de la cultura i el benestar de la societat.
Així doncs, la seva missió principal
és intentar donar resposta a les neces-
sitats que percep de les empreses, les
Curriculum Vitae
10
En tr EviS ta
“Ens caldria disposar d’una indústria més potent”
Quina impressió té del sector de
les telecomunicacions en l’àmbit
català i espanyol?
A nivell espanyol, tenim una de les
millors empreses mundials de tele-
comunicacions i només cal veure la
seva implantació al continent ame-
ricà. En l’àmbit català, sembla que
predomina la consultoria i potser
ens caldria disposar d’una indús-
tria més potent en la producció de
dispositius i serveis.
organitzacions i les persones, però al
mateix temps només pot fer-ho si man-
té la seva independència i coherència.
La creació de coneixement, la lliber-
tat de càtedra i la proposta de valors
no poden estar dirigits per les neces-
sitats de les empreses, i d’aquí l’auto-
nomia de la universitat, però al mateix
temps la mateixa universitat no pot
girar l’esquena a les realitats socials i
econòmiques del seu entorn.
Quina és la raó de l’afany permanent
de La Salle-URL de voler incidir en
la societat no només amb la seva
labor docent y científica, sinó també
económica y empresarial?
Precisament, el compromís amb les
persones i amb la societat a què ser-
vim fa que, al llarg de més de tres-
cents anys, la nostra institució orienti
la seva missió a formar bones perso-
nes que tinguin més oportunitats pro-
fessionals i de desenvolupament.
Té ple sentit per a nosaltres comp-
tar amb un esquema d’acompanya-
ment de les iniciatives empresarials
que sorgeixen dels nostres estudiants
i professors. Té sentit tenir al costat
d’una escola d’enginyeria o d’arquitec-
tura una escola de negocis que per-
meti potenciar el desenvolupament
econòmic i empresarial del nostre
entorn aportant l’emprenedoria de les
noves iniciatives en un entorn en el
que la tecnologia està en la base de
tota proposta de creació de valor.
Quines perspectives laborals ofereix
el mercat català i espanyol de les te-
lecomunicacions als nous titulats?
Malauradament, el mercat català
sembla molt atomitzat. Les empreses
de telecomunicacions cada vegada
són molt més globals i no tenim gai-
res multinacionals amb seu principal
a Catalunya.
Hi ha oportunitats en l’emprenedo-
ria de base tecnològica, però el mateix
sistema d’acompanyament i promoció
de noves empreses té dificultats a
l’hora d’impulsar-ne el creixement.
Al mateix temps, però, pel nivell de
formació, i per la diferència de cos-
tos, el nostre territori pot esdevenir
competitiu per a corporacions o em-
preses europees que s’hi vulgui esta-
blir. Cal tenir-ho present, més com a
potencialitat que com a realitat a dia
d’avui. Les iniciatives com el distric-
te 22@ i la potencialitat de diferents
clústers poden ser un bon tractor
d’inversions que –aparentment– hau-
ran de venir de fora. @Jordi DuchCoordinador 'Telecos'
11
FTTH XG/G/E-PON
Tecnologies en xarxes òptiques d’accés de ‘Nova Generació’
Els operadors estan desplegant el sistema d’accés a la llar per fibra òptica (Fiber To The Home-FTTH) amb les Xarxes Òptiques Passives (Passive Optical Networks-PONs) usant les tecnolo-gies GPON i EPON amb velocitats 2.5G/1.25G (Gb/s) i 1G/1G de baixada (downstream)/pujada (upstream), respectivament. Però al mateix temps s’estan investigant i desenvolupant tecno-logies de Nova Generació (NG) que permetran velocitats en línia de 10G fins a 100G, proveint un ample de banda més gran i noves funcionalitats als usuaris. Veurem quines són les noves tècniques que s’estan proposant i avaluant i quines són les seves possibilitats d’èxit futur.
En el desplegament FTTH
la planta externa passiva
és la part més cara
d’instal·lar. Les topologies
central-usuari de les PONs poden ser
Punt-a-Punt (P2P), amb una fibra òptica
(FO) dedicada per usuari (Figura 1a), i
Punt-a-Multipunt (P2MP), amb una FO
que surt de l’equip Terminació de Línia
Òptica (Optical Line Terminal-OLT) en
central i que és compartida per un con-
junt d’usuaris per mitjà d’un dispositiu
òptic que sol ser un divisor (splitter) (Fi-
gura 1b). Les xarxes P2MP estalvien FO
externa, repartidors en central i potèn-
cia elèctrica. Per aquesta raó les P2MP
són les que majoritàriament es desple-
guen segons els estàndards GPON (ITU
G.984) i EPON (IEEE 802.3ah), propor-
cionant velocitats a l’usuari de l’ordre de
50 a 100 Mb/s en l’equip Unitat de Xar-
xa d’Usuari (Optical Network Unit-ONU).
Hi ha varies qualitats de transceptors;
amb la classe B+, que és la més comer-
cial, admetent 28 dB de pèrdues, la dis-
tancia màxima OLT-ONU és de 20 km i
el nombre màxim de llars per FO com-
partida és de 64.
La demanda futura d’ample de banda
per usuari, amb previsió de creixement
exponencial, pot arribar fins a 1G, ate-
nent no només veu i dades sinó sobretot
TV/vídeo interactiu d’alta definició: això
requereix una actualització de les xar-
xes desplegades. La motivació per a les
tecnologies de NG és mantenir la planta
exterior, ja que és la més costosa, i actu-
ar només en els equips opto-electrònics,
que sofreixen reduccions remarcables
de costos per Mb/s, proveint velocitats
de l’ordre de 1G als equips ONUs. Tam-
bé es considera estendre la distància
d’abast fins a l’ordre de 100 km.
Tecnologies de Nova GeneracióLes tecnologies de NG es poden clas-
sificar segons l’ús que es fa de la Mul-
tiplexació per Divisió de Temps (TDM),
Multiplexació per Divisió de Longitud
d’ona (WDM) i Multiplexació per Divisió
de Freqüència elèctrica (FDM o bé Ort-
hogonal Frequency Division Multiple-
xing-OFDM). La Figura 2 mostra l’evo-
lució general de les tecnologies de les
xarxes d’accés, en quant a la capacitat
d’amples de banda oferts a l’usuari se-
gons les tecnologies del passat i futur.
A) TDM-PONEls estàndards GPON i EPON es consi-
deren tecnologies en TDM, ja que usen
una longitud d’ona en pujada i una altra
en baixada, amb trames TDM on s’allot-R Figures 1a i 1b. PON amb arquitectura Punt-a-
Punt (P2P) i en arbre Punt-a-Multipunt (P2MP).
R Figura 2. Evolució general de la capacitat per usuari de les tecnologies d’accés.
O
O
O
CO
Fibra dedicada a l'usuari
2008 2009 2010 2011 2012 TIME
1 G
CAPACITY, cost (per user)
HFC
ngPON 1 xWDM ngPON 2 ..
FTTH WDM&TDM-PON
FTTH ultradense WDM-PON
E (OFDM) / Coh
100 M
10 M
O
O
O
O
CO
10 a 20 Km
Acoblador òptic(1 : k ; k=16, 32, 64)
SARDANA COCNUT
ACCORDANCE
FTTH-PTP
xDSL
ADSL
POTs
FTTH WDM-PON
12
t Ec NO l OGia
1260
1280
1340
1480
1500
15501560
15751580
1625 λ (nm)
RFvideo
OTDRsignal
10G PON upstream
GPON/EPON upstream
GPON/EPON downstream
10G PON downstream
WDM1
NNIDataI/O
UNIDataI/O
GPON OLT GPON ONU
GPONOLTMACLogic
GPONONUMACLogic
OLT Tx1490nm
ONU Rx1490nm
WDM WDM
OLT Rx1310nm
ONU Tx1310nm
NNIDataI/O
UNIDataI/O
XG-PON OLT XG-PON ONU
XGPONOLTMACLogic
XGPONONUMACLogic
OLT Tx1577nm
ONU Rx1577nm
WDM WDM
OLT Rx1270nm
ONU Tx1270nm
1490nm
1577nm
1310nm
1270nm
gen els paquets d’informació variable
a transmetre segons la recomanació
G.984.3 o el protocol Multipoint Control
Protocol (MPCP) per als casos GPON
o EPON, respectivament. Recentment
s’ha estandarditzat el XG-PON en la
recomanació ITU G.987, que opera a
les velocitats superiors de 10G/2.5G
down/up (XG-PON1) o 10G/10G down/
up (XG-PON2), que considerarem NG-
PON1. XG-PON utilitza també dues
longituds d’ona per pujada i baixada,
però diferents de les usades en GPON/
EPON, de manera que poden coexistir
amb XG-PON (Figures 3 i 4) [1].
El IEEE també ha editat l’estàndard
802.3av a 10G/1G-10G down/up amb
les mateixes longituds d’ona que XG-
PON per a coexistència amb EPON.
Les noves recomanacions a 10G usen
els mateixos protocols i funcions de
forma similar a GPON i EPON, amb les
diferències de longituds d’ona i proba-
bilitat d’error exigida, que passa de 10-
10 a 10-4 gràcies a la introducció de
la codificació Forward Error Correction
(FEC), d’aquesta manera se supor-
ta la mateixa distància màxima (igual
pressupost de potència power budget).
Recentment ja han aparegut equips co-
mercials 10G, però la seva implantació
encara és molt limitada.
Simultàniament s’ha desenvolupat
l’estàndard ITU G.984.6 que defineix un
mòdul d’extensió que permet abastos
de 20 a 60 km. Les tecnologies con-
siderades són per conversió opto-elec-
trònica amb regeneració o amb Ampli-
ficadors Òptics Semiconductors (SOA)
en ambdues bandes òptiques. A nivell
d’investigació s’han proposat i demos-
trat d’altres possibles tecnologies, com
les basades en amplificadors Er+ amb
bombeig remot (xarxa SARDANA) [2] o
amb amplificació Raman.
Actualment existeix una gran discus-
sió per a identificar el millor sistema
que substitueixi els GPON i EPON pre-
sents per a superar la velocitat en línia
de 10G i poder subministrar 1G a cada
usuari, incloent alternatives al XG-PON,
ja que aquest presenta un consum
energètic considerable. Les NG-PON
es consideren en diverses fases: NG-
PON1, NG-PON2 i NG-PON3, tal com
es mostra a la Figura 5 [1]. Una evolu-
ció en TDM és XLG-PON augmentant
encara més la velocitat fins a 40G/10G
down/up usant codificacions duo-binà-
ries, que es considera NG-PON2.
B) TWDM-PONEl domini de multiplexació més ampli
que ofereix la transmissió òptica és el
WDM, que permet usar l’immens es-
pectre òptic sense augmentar el con-
sum energètic.
Una proposta és el TWDM-PON, que
és del tipus NG-PON2, aprofitant les
dues dimensions TDM i WDM, amb 4 o
més sub-bandes òptiques a 10G per ar-
ribar o superar 40G, és a dir un conjunt
d’almenys 4 XG-PONs. D’aquesta ma-
nera es requereix un abast de sintonia
limitat més fàcil d’assolir en els trans-
ceptors. El Full Service Access Network
(FSAN), que és un grup que assessora
l’ITU en xarxes d’accés òptiques, re-
comana usar la distribució d’espectre
òptic per a NG-PON2 representada en
la Figura 6 [1]. En la Figura 7 es deta-
lla el funcionament d’una TWDM-PON
amb 8 sub-bandes òptiques al voltant
de 1530 i 1600 nm [3], però encara cal
definir el disseny dels filtres òptics cor-
responents necessaris.
C) WDM-PONEn WDM-PON s’usa l’espectre òptic
més intensivament, aquest seria un es-
cenari NG-PON3. Amb una o dues por-
tadores òptiques per usuari, se substi-
tueix el divisor de potència òptic per un
multiplexador òptic (generalment del
tipus Arrayed Waveguide Grating-AWG),
R Figura 3. Espectre òptic de longituds d’ona en les xarxes PON existents.
R Figura 4. Distribució de longituds d’ona coexistint GPON i XG-PON.
R Figura 5. Tendència de la capacitat de les PONs.
250 G
40 G
10 G
2.5 G
0.6 G
0.15 G
0.05 G
1994TPON
1999A-PONB-PON
2004G-PONGEPON
2009NG-PON1XG-PON
10GEPON
2014NG-PON2
TWDM-PON
2020+NG-PON3
?
Generation
250 G
100 G
40 G
Bandwidth
Downstream Upstream
100 G
40 G
10 G
13
que és selectiu en longitud d’ona però
té una atenuació de pocs dBs, de mane-
ra que es redueix molt el power budget
requerit, permetent multiplicar la ca-
pacitat total pel nombre de longituds
d’ona i assolir distancies fins a 60 km.
Les dificultats tecnològiques són per la
necessitat d’ONUs independents de la
longitud d’ona (colorless), les possibles
interferències i el marge de sintonia dels
làsers, de fins a 40 nm. En l’OLT es pot
usar un làser de longitud d’ona fixa per
ONU. En l’usuari una opció és usar una
ONU reflectiva, que és alimentada per
una font de llum des de l’OLT, ja sigui
la mateixa longitud d‘ona de baixada
(Figura 8) [2]-[3], o una altra longitud
d’ona aprofitant la periodicitat Free
Spectral Range (FSR) de propagació del
AWG (Figura 9), que també pot ser ge-
nerada al OLT per una font de llum de
gran ample de banda trossejada (sliced)
pel AWG (Figura 10) [3].
Una altra possibilitat molt promete-
dora a llarg termini, mantenint l’arqui-
tectura amb divisors òptics, és el Ultra
Dense WDM-PON (UDWDM-PON), que
usa centenars de portadores estreta-
ment espaiades, introduint el concepte
de Wavelength-To-The-Home (WTTH).
Modulant en fase òptica amb DQPSK
en la transmissió s’assoleix 1G simètric
per usuari i, essent la detecció coherent
amb una sensibilitat entre 10 i 20 dB
millor, se suporten distàncies fins a 100
km [4]-[5]. Té l’avantatge afegit de com-
patibilitat amb la xarxa òptica instal·lada
basada en divisors. No obstant és un
sistema encara molt car que requereix
integració fotònica per a reduir costos.
D) FDM-PONFinalment, una altra proposta és la
OFDM-PON, on cada longitud d’ona
incorpora una FDM elèctrica amb mo-
dulació OFDM de 16 a 256 portadores
modulades en QAM, aconseguint ve-
locitats fins a 100G per longitud d’ona
amb un abast de 100 km (Figura 11)
[6]. Cada ONU ha de processar un
subconjunt de portadores que formen
un segment i llavors pot operar a velo-
citats menors, cosa que fa que el sis-
tema sigui molt adaptable als canvis
de trànsit temporals. És un sistema
encara complex i car de desenvolupar.
Altres sistemes en recerca a llarg
termini combinen varis dels formats
vistos de manera flexible, o formats
de modulació o multiplexació dife-
rents (com OCDMA). El Grup de Co-
municacions Òptiques (GCO) de la
UPC és membre actiu en propostes i
el seu desenvolupament, participant
en els projectes Europeus de recerca
SARDANA [2], COCONUT [4] i AC-
CORDANCE [6] (vegis Figura 2, amb
l’evolució de les NG-PON).
R Figura 6. Distribució de l’espectre òptic per a TWDM-PON NG-PON2 segons FSAN.
R Figura 7. Funcionament d’una TWDM-PON amb 8 sub-bandes òptiques.
R Figura 9. Resposta freqüencial d’un AWG, la periodicitat FSR permet transmissió full-duplex per una única fibra amb diferents longituds d’ona de pujada i de baixada.
R Figura 8. WDM-PON amb làsers de longitud d’ona fixa al OLT i ONU reflectiva.
Downstream channels
AWG's FSR
Upstream channels
R
R
T
T
T 1
R 1
T 32
R 32
OLT ONT 1
Signal-Seeded RSOA
Signal-Seeded RSOA
ONT 32
32
1
L-band
L-band
PIC Optics (32λ)
1
1
32
32
λ mux / dem
ux
TDM-PON#8
TDM-PON#1
ONT
ONT
ONT
ONT
64+
1
1
1
8
8
80/20G--or--
10/2.5G
OLT
1480
1260
1530
1490
1270
1531
1500
1280
1532
1510
1290
1533
1520
1300
1534
1530
1310
1535
1540
1320
1536
1550
1330
1600
1560
1340
1601
1570
1350
1602
1580
1360
1603
1590
1604
1600
1605
1610
1606
λ mux / dem
ux
Power Splitter
G-PONdownstream
XG-PONupstream
NG2
G-PONupstream
VideoXG
NG2
NG2
NG2
NG2
NG2
NG2
NG2
NG2
NG2
NG2
NG2
NG2
NG2
NG2
NG2
NG2
NG2
10 nm
14
t Ec NO l OGia
TDM TWDM WDM OFDM
Optical budget 31dB 37.5 dB 29-43 dB 30-36.5 dB
Split 64 (*) 64 (*) 80 64 (*)
Passive reach < 40 km (º) < 40 km < 20-60 km < 100 km (º)
Rate (Down/Up) 40/10G 4x (10/2.5G) Nx(1/1)G 40/10G
System maturity Research Development Development Research
Cost (L H) $ $$$ $ $$ $$ $$$ $$ $$$$
Power OLT Low Low High Medium
Power ONU Medium Medium Low High
Josep PratDoctor enginyer de telecomunicació i professor catedràtic a la UPC. Director de la Secció FTTH del Grup de Comunicacions Òptiques (GCO) de la UPCCol·legiat núm. 300
Josep SegarraDoctor enginyer de telecomunicació i professor a la UPC. Investigador a la Secció FTTH del Grup de Comunicacions Òptiques (GCO) de la UPCCol·legiat núm. 270
R Figura 10. WDM-PON amb làsers de longitud d’ona fixa al OLT i ONU reflectiva de l’espectre en banda C trossejat pel AWG.
R Figura 11. Arquitectura OFDM-PON, on un una mateixa longitud d’ona conté múltiples portadores agrupades en segments que s’assignen de forma flexible segons trànsit.
R Figura 12. Mapa de les tecnologies NG-PON segons velocitat en línia i nombre de longituds d’ona.
R Taula 1. Comparativa de les tecnologies NG-PON segons diferents paràmetres i capacitats.
Comparativa i conclusionsHem vist que la cursa per a aconseguir velo-
citats a l’usuari de 1G sobre xarxes NG-PON
està oberta, existint diferents apostes tec-
nològiques possibles. En la Figura 12 es fa
un resum de sistemes possibles en termes
de velocitat en línia i el nombre de longituds
d’ona emprats [1].
Es pot fer una comparativa general de
les tecnologies proposades per als siste-
mes NG-PON. La Taula 1 mostra la dife-
rència en termes relatius de power budget,
split (divisió) o número d’usuaris en la PON,
abast en distància, velocitat en línia, cost
econòmic i consum energètic [3]. Per a
velocitat en línia fins a 40G les tecnologies
TDM i TWDM són les més factibles en un
futur pròxim, però si es vol arribar a 1G per
usuari s’hauran de desenvolupar tècniques
WDM i OFDM a llarg termini. @
Referències[1] F. Effenberger (Huawei Tehnologies Co. Ltd.), “XG-PON1 versus NG-PON2: Which One Will Win?”, 38th European Conference on Optical Communications (ECOC), Amsterdam, paper Tu.4.B.1, Setembre 2012. [2] J. Prat et al., “Demonstration and field trial of a scalable resilient hybrid ngPON”, 37th ECOC, Ginebra, paper Tu.6.C.3. Setembre 2011, (projecte EU SARDANA, www.ict-sardana.eu). [3] P. Vetter (Bell Labs, Alcatel-Lucent), “Next Generation Optical Access Technologies”, 38th ECOC, Amsterdam, paper Tu.3.G.1, Setembre 2012. [4] J. Prat, V. Polo, I. Cano, J.A. Tabares, “Simple Intradyne PSK System for udWDM-PON”, 38th ECOC, Amsterdam, paper We.2.B.2. Setembre 2012 (nou projecte EU COCONUT). [5] H. Rohde, S. Smolorz, E. Gottwald, K. Kloppe “Next Generation Optical Access: 1 Gbit/s for Everyone”, 35 th ECOC, Viena, paper 10.5.5, Setembre 2009. [6] K. Kanonakis, I. Tomkos, H. Krimmel, F. Schaich, C. Lange, E. Weis, J. Leuthold, M. Winter, S. Romero, P. Kourtessis, M. Milosavljevic, I. Cano, J. Prat, “An OFDMA-based optical access network architecture exhibiting ultra-high capacity and wireline-wireless convergence”, IEEE Communications Magazine, vol. 50, no. 8, Agost 2012 (projecte EU ACCORDANCE, www.ict-accordance.eu).
R
R
T
BB
T
T 1
OLT
B-PON G-PON XG-PON XLG-PON
OFDMPON
DWDMPON
UDWDMPON
TWDMPON
A-PON
T 32
R 33
R 64
ONT 1
ONT 32
Reflective SOA
Reflective SOA
32
1
L-bandC-band
C-band
BB sourceinjected viacirculator
1
32
λ mux / dem
ux
λ mux / dem
ux
LC
LC
LC
LC
Bit Rate
155M 622M 2.5G
24
3
1
10G 40G
64
16
4
1
Num
ber o
f Wav
elen
gths
Power splitter
Segment 1
Segment 2
Segment 3
Segment n
16
t Ec NO l OGia
Una nova indústriatiC trUCa a la porta
Arriba l’electrònica impresa (‘printed electronics’)
La continuada innovació en materials, processos i productes fruit de la recerca i desenvolupament de les darreres dècades, així com de la necessitat de disposar de productes amb un menor impacte ambiental, ha fet néixer una nova disciplina que s’espera que tingui un fort impacte industrial en un futur proper a nivell europeu i global: l’electrònica impresa (‘printed electronics’ en anglès).
L’electrònica impresa és
una nova disciplina que
integra diversos àmbits
de coneixement: des de
la nanotecnologia i la química orgànica
fins les aplicacions RFID, biomèdiques,
d’il·luminació o fotovoltaiques amb el
focus en la utilització de tecnologies
d’impressió convencionals (serigrafia,
rotograbat, flexografia, inkjet) per a la
realització de dispositius i circuits elec-
trònics. Això li permet una elevada pro-
ductivitat a un cost de fabricació molt
menor al de la microelectrònica de sili-
ci convencional, tot i que també a unes
prestacions dels dispositius i circuits
molt menors però suficients per una un
elevat rang d’aplicacions.
El concepte d’electrònics impresa, tam-
bé anomenada amb la sigla OLAE (de
‘Organic and Large Area Electronics’)
apareix a partir de la convergència de
diferents corrents tecnològics desen-
volupats a finals del segle XX amb els
noms d’electrònica orgànica, electrò-
nica de polímers, electrònica flexible,
electrònica plàstica o sistemes politrò-
nics, i té 5 motors en termes d’aplica-
cions: la il·luminació basada en LEDs
orgànics (OLED), els sistemes fotovol-
taics orgànics (OPV), les piles i bateries,
el RFID i la circuiteria (sensor-analògic-
digital) [1]. Darrerament s’ha començat
a perfilar el fort impacte que es preveu
que tingui en diferents dominis com
l’automoció (il·luminació LED/OLED i
sensòrica), el tèxtil (integrant electrò-
nica flexible amb tèxtils intel·ligents), la
domòtica, els edificis i les smartcities
(tant per qüestions energètiques amb
els OPV flexibles com amb els nous
models de lluminàries o la interacció i
control per radiofreqüència), l’electròni-
ca convencional (que podrà deixar de
ser rígida –basada en PCBs conven-
cionals– per convertir-se en flexible i
adaptar-se millor a qualsevol sistema
mecànic) o la biotecnologia (mitjançant
la impressió de detectors de principis
actius combinats amb electrònica).
R Impressora inkjet de tecnologia ‘printed electronics’.
17
mir ador
L’evolució de la microelectrònica de siliciEn els darrers anys hem viscut (i con-
tinuem vivint encara) en l’era de la re-
volució de la informació propiciada, de
manera indiscutible, per la capacitat
de disposar de milions de transistors
en circuits integrats de silici que han
permès la realització de plataformes
de computació adaptades als diver-
sos requeriments computacionals de
la nostra societat que van des dels
potents supercomputadors, amb mi-
lions de nuclis computacionals idèn-
tics, als sensors intel·ligents, d’un sol
nucli amb uns requeriments energè-
tics mínims, passant pels dispositius
multimèdia i de telecomunicacions
portables (amb diversos nuclis espe-
cialitzats) o als sistemes encastats
(embedded). L’increment continuat de
l’escala d’integració dels dispositius
microelectrònics, d’acord amb l’empí-
rica llei de Moore, basat en tecnologies
de fabricació nanomètriques requereix
d’unes elevadíssimes inversions en
centres de fabricació de circuits (sales
blanques) i permet produir quantitats
molt elevades de circuits integrats de
molt altes prestacions a uns preus
baixos. A més, en aquest camí d’in-
crement de complexitat, la indústria
microelectrònica del silici ha generat
altres dispositius especialitzats com
són els MEMS (microsistemes obtin-
guts a partir de micromecanització del
silici com ara els acceleròmetres dels
nostres telèfons mòbils) o els sensors
d’imatge (de les nostres càmeres).
Més enllà del siliciAquesta evolució tecnològica ens ha
portat a un panorama d’una elevada
complexitat, que ens ofereix solucions
molts cops sobre-dimensionades per a
les nostres necessitats, de manera que
s’han obert nous nínxols de mercat so-
vint associats a la flexibilitat dels mate-
rials i dels sistemes, que els permeten
una millor adaptació a l’entorn i als
nous models d’usabilitat dels sistemes
electrònics i de comunicacions [2].
Els fonaments de l’electrònica flexible
cal buscar-los, per tant, en els materi-
als que els composen. De les aplicaci-
ons habituals en el nostre dia a dia, ja
coneixem una gran quantitat de me-
talls flexibles (per exemple el coure) a
partir de la seva estructuració en fils.
Els conductors són, evidentment, una
peça clau d’aquest desenvolupament,
i la seva flexibilitat s’obté a partir de
la seva estructuració com a nanopar-
tícules (són molt habituals les de pla-
ta i darrerament també les de coure)
que es poden formular com a tintes i
per tant ser utilitzades en processos
d’impressió. Aquest és un dels fona-
ments de les etiquetes d’identificació
per radiofreqüència (o tags RFID[3]),
ja conegudes abastament, amb les
quals s’hibrida (enganxa mitjançant
adhesius conductors anisotròpics a
baixa temperatura de materials impre-
sos [4]) un circuit integrat sobre una
antena impresa (segons l’estàndard
RFID seleccionat), en un substrat fle-
xible, plàstic o paper.
R Rotativa per a electrònica impresa. (Cortesia de 3DM).
R Bandera electron-luminiscent concebuda per Cetemmsa i la UAB.
18
mir ador
Associació PEC4
La Universitat Autònoma de Barcelona,
a través del centre d’estudis i recerca
CAIAC i del Centre TECNIO CIMITEC;
l’Institut de Microelectrònica de Bar-
celona del Centre Nacional de Micro-
electrònica (CSIC); i el Centre Tecno-
lògic CETEMMSA, en el marc del Parc
de Recerca de la UAB, han constituït
recentment l’associació PEC4 (http://
www.pec4.net/) de promoció de la tec-
nologia de l’electrònica impresa a nivell
català, amb vocació d’estendre la seva
activitat al sud d’Europa i amb la inten-
ció d’ampliar el coneixement de R+D+i
generat al teixit industrial utilitzant,
com a pont, organitzacions sectorials
com ara Secartys o el Gremi d’Indús-
tria Gràfica i Multimèdia de Catalunya.
Aquesta aliança permet integrar el co-
neixement, tecnologia, esforços i infra-
estructures de diversos camps de pro-
cedència cap a la electrònica impresa,
per tal d’afrontar projectes conjunts
de major dimensió que abasten els di-
versos dominis d’aplicació esmentats,
exemples dels quals en són els projec-
tes europeus actius ‘Technology & De-
sign Kits for Printed-Eletronics’ (http://
www.tdk4pe.eu) liderat pel CAIAC (UAB)
i orientat a desenvolupar una tecnologia
completament inkjet i a construir un
conjunt d’eines de disseny per a facili-
tar el disseny i la fabricació de circuits;
‘Wireless in sole for Independent & Safe
Elderly Living’ (http://www.wiisel.eu),
liderat per Cetemmsa i orientat a apli-
cacions mèdiques utilitzant tecnologies
flexibles; o l’acció de coordinació ‘Com-
mercialising Organic and Large Area
Electronics’ (http://www.colae.eu/) de
la qual PEC4 és partner.
David MarinSecretari de l’Associació PEC4
Per aconseguir circuiteria (analògica o
digital) i poder implementar processa-
ment i control, cal disposar de trans-
istors, en aquest cas OTFTs (‘Orgànic
Thin Film Transistors’) [5] que s’acon-
segueixen amb una estructura molt
similar als habituals transistors MOS
del silici, és a dir, amb un estructura
que te un elèctrode de control (porta)
metàl·lic, un aïllant, i un semiconduc-
tor sobre el qual es pugui generar un
canal controlat per la tensió aplicada
a la porta. La diferència essencial, pel
que fa als materials, entre un transis-
tor MOS i un OTFT es basa en que el
material semiconductor està format
per polímers (o molècules orgàniques)
en lloc d’estructures cristal·lines do-
pades amb materials semiconductors.
Aquesta propietat li dona la flexibilitat a
canvi d’una reducció en les propietats
elèctriques (corrent transportat) de-
gut a l’origen dels enllaços elèctrics de
l’estructura. Al mateix temps, tant els
dielèctrics com els semiconductors, es
poden formular com a tintes i, per tant,
materialitzar-se mitjançant tecnologies
d’impressió convencionals.
Dels transistors als circuits i sistemesEn l’actualitat, es disposa de OTFTs de
tipus P i de tipus N que permeten la
realització de circuits CMOS i també
PMOS o NMOS, que es seleccionen en
funció de l’aplicació, i de la complexi-
tat i rendiment del procés de fabrica-
ció [6]. En l’actualitat, la densitat d’in-
tegració dels circuits és encara baixa.
Es fabriquen sistemes amb un límit
de 10.000 transistors amb processos
complexos (deposició en fase vapor) o
1.000 transistors (processos convenci-
onals) en superfícies flexibles de 10 cm
x 10 cm en tecnologies de 10 micres de
longitud de canal, amb tensions d’ali-
mentació de desenes de volts. Amb
aquests números ja es poden fabricar
circuits d’una complexitat suficient per
a tasques de processament i control
per part de diverses plataformes euro-
pees d’impressió [7].
En el camp del processament, recent-
ment el centre de recerca belga IMEC,
ha aconseguit fabricar un processador
4004 [8], equivalent al primer micro-
processador de 4 bits que Intel va
fabricar l’any 1971, que integra 3381
transistors en tres fulls de plàstic, a
una freqüència de 40Hz, un consum
de 92W a 10V de tensió d’alimentació
i una velocitat d’execució de 40 ins-
R Eina de disseny CAD desenvolupada i fabricada al CNM i a la UAB, que reflecteix el layout de l’anell oscilador. Al seu costat, resultat ja imprès del mateix anell oscil·lador.
19
Jordi CarrabinaDirector del Centre d’Intel.ligència Ambiental i Accessibilitat de Catalunya (CAIAC) de la UAB
Eloi RamonResponsable de l’Area de Microelectrònica Impresa del CAIAC
Lluís TerésInvestigador i Cap del grup de Circuits i Sistemes Integrats (ICAS) del Centre Nacional de Microelectrònica. ICAS @ IMB-CNM (CSIC)
truccions per segon. Aquesta fita situa
la tecnologia de l’electrònica impresa
com una de les més prometedores
de les que han estat desenvolupades
en els darrers temps, que presenta
l’avantatge, addicional a la flexibilitat,
de que permet la “integració” de la
computació amb altres funcions (ener-
gia, il.lumincació, biosensòrica) que es
poden implementar utilitzar els ma-
teixos processos d’impressió [9].Tot i
aquests avenços, aquest domini està
just ara obrint-se a un model “horit-
zontal”, similar al de la microelectròni-
ca o la impressió convencional, que ha
de permetre que els dissenyadors pu-
guin enviar els seus circuits a fabricar
i rebin “fulls” impresos flexibles amb la
funcionalitat requerida. [10]
Això permet realitzar circuits i siste-
mes electrònics diversos per aplica-
cions com els displays flexibles OLED
(els OTFTs provenen dels TFT que en-
cara identifiquem com els dispositius
de control de les primeres pantalles
planes) presents en displays de dis-
positius mòbils (com els AMOLED) o
en televisors; els panells fotovoltaics
orgànics flexibles (OPV) que si be no
tenen tant rendiment com els de silici,
permeten d’una banda aprofitar millor
la radiació que no te una incidència
directa perpendicular a la superfície i
de l’altra, adaptar-se millor a entorns
irregulars (teulades, mobiliari urbá,
suports tèxtils); les bateries impreses
primàries (tot i que l’aparició industrial
de les secundàries ja ha estat anunci-
ada per d’aquí a 2 anys) amb aplica-
cions en entorns de marketing i edi-
torials (llibres i catàlegs) que inclouen
il·luminació o àudio; o els sistemes
biosensors (lab-on-foil) en els que
els detectors biològics selectius són
capaços de reaccionar amb principis
actius i generar una càrrega elèctrica
que sobre un OTFT és pot convertir en
informació analògica o digital de me-
sura de l’activitat buscada (marcadors
de càncer, legionel·la, etc.). @
Bibliografia[1] Roadmap de l’Associació per a l’Electrònica Orgànica OE-A. http://www.vdma.org/wps/portal/Home/en/Branchen/O/OEA/Projects_and_Initiatives/OEA_Projects_StK_20121201_White_Paper2011?WCM_GLOBAL_CONTEXT=/wps/wcm/connect/vdma/Home/en/Branchen/O/OEA/Projects_and_Initiatives/OEA_Projects_StK_20121201_White_Paper2011[2] Vídeo del projecte COLAE. http://www.colae.eu/#videoModal[3] Jaeyoung Kim; Jinsoo Noh; Namsoo Lim; Chaemin Lim; Gwangyong Lee; Junseok Kim; Hwiwon Kang; Kyunghwan Jung; Leonard, A.D.; Tour, J.M.; Gyoujin Cho “All-Printedand Roll-to-Roll-Printable 13.56-MHz-Operated 1-bit RF Tag on PlasticFoils”, IEEE Transactions on Electron Devices. March 2010. Vol. 57, Nº. 3 pp 571 - 580[4] ReinholdI, Hendriks C.E.; EckardtR, Kranenburg J. M.; Perelaer J.; Baumann R. R.; U. S. Schubert “Argon plasma sintering of inkjetprintedsilvertracks on polymersubstrates” J. Mater. Chem., 2009,19, 3384-3388[5] Singh Th. B. And Sariciftci N. S., “Progress in plasticelectronicsdevices, Annual Review of Materials Research, Vol.36 nº 1, pp199-230, 2006[6] Subramanian, V.; Chang, P.C.; Lee, J.B.; Molesa, S.E.; Volkman, S.K. “Printedorganic transistors for ultra-low-cost RFID applications” IEEE Transactions on Components and Packaging Technologies, Dec. 2005. Vol.28 , pp742-747 [7] Platforma Printocent. http://www.printocent.net/; Plataforma PICTIC. http://www.project-cosmic.eu/docs/pictic.pdf[8] Myny, KReinhard.; van Veenendaal, E.; Gelinck, G.H.; Genoe, J.; Dehaene, W.; Heremans, P.: “An 8b organic microprocessor on plasticfoil” (2011 IEEE International Solid-State Circuits Conference Digest of Technical Papers (ISSCC), pp 322- 324).[9] Someya T, Sekitani T, Iba S, Kato Y, Kawaguchi H, Sakurai T.: “A large-area, flexible pressure sensor matrix with organicfield-effect transistors for artificial skin applications” (ProcNatlAcadSci USA.
2004 Jul 6;101(27): 9966-70. Epub 2004 Jun 28).[10] J. Mujal, E. Ramon, J. Carrabina:
“Methodology and tools for inkjet process abstraction for thedesign of flexible and organic electronics” (International Journal of High Speed Electronics and Systems. World Scientific Publishing Company. 2011).
R Exemple d’impressió electrònica en suport flexible.
20
mir ador
Si hay una palabra omni-
presente desde hace
unos años en nuestra
vida diaria esa es la pala-
bra crisis. Las noticias sobre problemas
económicos y cierres empresariales
desbordan los medios de comunicación.
De momento, no parece que la situación
vaya a mejorar a corto plazo, y la mayo-
ría de las empresas luchan por sobrevi-
vir en un entorno cada vez más hostil.
Sin embargo, aún existen empresas es-
pañolas que no se dejan arrastrar por
el desaliento general, y que además
piensan en crecer. Son aquellas que
desde hace tiempo vienen apostando
por la exportación. Basta con recurrir
a los datos para darse cuenta de que
exportar es una opción prometedora.
Las exportaciones representan ya un
33% del PIB español y algunos exper-
tos calculan que en 2013 las ventas
de productos españoles en el exterior
aumentarán en un 5%. Y no son sola-
mente las grandes empresas las que
buscan salida en el extranjero, también
muchas pymes creen que en el exterior
pueden encontrar una salida de este
agujero negro en el que se encuentra
parte de la economía mundial.
El mEjor blindajE antiCrisis
La visión internacional de la empresa industrial
de ella cuando los mercados internos
han empezado a fallar. Es como acor-
darse de ponerse crema solar cuando
ya llevamos tres horas al sol: muy pro-
bablemente ya nos hayamos quemado.
Así, vender en los mercados externos
requiere de una cierta previsión y pre-
paración empresarial.
En primer lugar, se tiene que disponer
de un tipo de producto que resulte in-
novador y que sea, sobre todo, com-
petitivo a nivel externo. Empresas y
productos tienen que adaptarse a las
necesidades y a los requisitos de los
estándares internacionales. Asimismo,
la organización interna de la empresa
exportadora tiene que tener un obje-
tivo claro y contar con una estructura
sólida y capaz de enfrentarse sin pro-
blemas a los retos que la exportación
ofrece a las empresas. Como vemos,
no sólo es importante el producto sino
también la capacidad de la propia em-
presa de lidiar con la competencia.
Y es que si la competencia es siempre
un hueso duro de roer, en el caso de las
ventas en el extranjero la cosa puede ser
peor. Los rivales comerciales locales lle-
van años en el mercado, conocen todas
sus claves y hablan en el idioma del con-
sumidor. Por eso, las empresas que se
lancen a la aventura internacional tienen
que estar mínimamente preparadas: dis-
poner de una página web en inglés, ser
capaz de atender a los clientes en inglés
o, si es posible, en su idioma nativo, o co-
nocer los entresijos del mercado al que
se dirige son requisitos básicos antes de
lanzarse a los mercados exteriores.
aunque a priori pueda parecer una apreciación subjetiva y hasta incluso desproporcionada, la verdad es que la exportación se perfila como el mejor blindaje anticrisis. Y es que cualquier empresa que se prepare a conciencia para su internacionalización contará con más armas para sobrevivir que una que se haya quedado estancada y que no haya sabido adaptarse a la evolución del mercado.
Aunque considerar la exportación
como un blindaje anticrisis tal vez pue-
de parecer a priori un tanto excesivo, sí
es cierto que una empresa que se pre-
pare a conciencia para su internaciona-
lización contará con más armas para
sobrevivir que una que se haya que-
dado estancada y que no haya sabido
adaptarse a la evolución del mercado.
Pero no existen fórmulas mágicas, y
exportar no es una tarea sencilla. Al-
gunas empresas sólo se han acordado
22
mir ador
Otro de los problemas con los que tie-
nen que enfrentarse las empresas ex-
portadoras son las pocas ayudas que
reciben por parte de la administración.
A pesar de que a los políticos les gusta
afirmar que las ventas al exterior pue-
den ser una tabla de salvación para la
economía española, las ayudas en este
campo han ido disminuyendo progresi-
vamente durante los últimos años.
Ayudas a la internalizaciónLas ayudas a la internalización son
cada vez menores y más difíciles de
conseguir. También se están reducien-
do las inversiones estatales en ciencia
y tecnología. Y, si las cosas siguen así,
será muy difícil disponer en un futuro
de productos innovadores y de calidad
que resulten competitivos en el exterior,
ya que no contamos con una buena po-
lítica de inversión y fomento en tecno-
logía por parte del estado. Y los costes
en I+D+i para algunas empresas son
excesivamente elevados.
A pesar de estas perspectivas poco
halagüeñas, las compañías no están
solas en su intento por conquistar los
mercados exteriores. Existen organis-
mos dedicados a prestar su apoyo a
las empresas que decidan optar por la
exportación y que, a pesar de los re-
cortes, siguen siendo de gran ayuda
para iniciar este proceso. Por ejemplo,
a nivel estatal nos encontramos con el
ICEX, entidad pública cuyo objetivo es
promover la internacionalización de las
empresa españolas y que cuenta con
cerca de 100 oficinas comerciales en
el mundo. Además, las Comunidades
Autónomas disponen de organismos
propios que cumplen una función muy
similar a la del ICEX.
Por otra parte, también existen iniciati-
vas no oficiales pensadas para ayudar
a los emprendedores en su aventura
hacia otros mercados. Y para ejemplo,
nuestra asociación, Secartys. Se tra-
ta de una organización cuyo objetivo
es ayudar a empresas del sector de la
electrónica a internacionalizarse de un
modo eficaz y efectivo, por lo que co-
nozco de primera mano la problemática
y los retos con los que se enfrentan día a
día las empresas que quieren traspasar
fronteras comerciales. Retos que desde
la Asociación, como desde tantas otras,
intentamos ayudarles a superar.
Puedo hablar, por ejemplo, de lo mu-
cho que agradecen las empresas po-
der contar con ayuda en el momento
de participar en ferias extranjeras. La
participación en este tipo de eventos
permite a las empresas establecer
nuevos contactos, implantar su ima-
gen a nivel internacional o conocer ne-
cesidades propias del mercado que se
visita. Para una empresa, no es lo mis-
mo tener que preocuparse por todos
los detalles organizativos de un evento
de este tipo, que dejar todos estos te-
mas en manos expertas y poder de-
dicarse a pensar tan solo en vender y
conseguir nuevos contactos.
Las empresas también agradecen
contar con el asesoramiento de pro-
fesionales expertos durante toda la
duración del certamen así como la
posibilidad de realizar participaciones
agrupadas con el consecuente ahorro
de costes. Asesoramiento que, en el
caso de Secartys, incluye la búsque-
da de todas las posibles subvenciones
existentes que ayuden a disminuir el
impacto económico de la participa-
ción en un evento internacional.
También nos encargamos de organizar
misiones comerciales con agendas de
entrevistas personalizadas y ponemos
a disposición de nuestros asociados
una serie de delegados compartidos en
el exterior. Se trata de técnicos comer-
ciales que conocen en profundidad los
entresijos comerciales de un país y que
trabajan para ayudar a las empresas a
implantarse en ese mercado.
Además, disponemos de otros servicios
pensados para facilitar al máximo el
proceso internacionalizador, desde las
primera fase de identificación y pros-
pección de mercados, hasta las gestio-
nes necesarias para la implantación de
una empresa en un mercado externo.
Por todo ello, querría desde aquí ani-
mar a las empresas que quieran lan-
zarse a una aventura internacional a
que lo hagan. Todavía están a tiempo
de hacerlo, y de hacerlo bien. Y si ne-
cesitan cualquier tipo de asesoramien-
to, les invito a contactar con nuestra
Asociación. Estaremos encantados de
echarles una mano. @
Aintzane ArbideDirectora General de Secartys
23
Segons l’informe Global
Entertainment and Me-
dia Outlook (2011–2015)
al 2010 el valor del mer-
cat mundial del videojoc arribava als
55.500 milions de dòlars i s’espera
que creixi fins els 82.400 milions de
dòlars al 2015, que implica un creixe-
ment del 8,2% de taxa anual de crei-
xement compost.
Al 2010, la regió EMEA (Europa, Orient
Mitjà i Àfrica) era la segona regió (des-
prés d’Àsia-Pacífic) en dimensió amb
16.900 milions de dòlars i al 2015, amb
una taxa de creixement anual del 6,2%
arribarà als 22.800 milions de dòlars.
Per altra banda, la Comissió de Mercat
Interior del Parlament Europeu ha reco-
negut en un informe que els videojocs
poden ser beneficiosos perquè promo-
uen la creativitat i la cooperació.
A més, fa relativament poc que la in-
dústria del videojoc ha estat reconegu-
da a l’Estat Espanyol com a indústria
cultural. El dia 25 de març del 2009,
els videojocs van deixar de ser cosa
de nens. A la Comissió de Cultura del
Congrés tots els grup van votar a favor
unànimement per a que els creadors
de videojocs fossin reconeguts com a
“protagonistes de la nostra cultura” i per
a que les empreses poguessin accedir
a ajudes per a la promoció, finança-
ment i internacionalització dels seus
productes. D’aquesta manera, el sector
del videojoc quedava incorporat al pla
de suport de les industries culturals del
govern de l’Estat.
Sector i mercat no paren de créixerEls videojocs, doncs, són indústria i
són, a més, un bon producte de con-
sum. Sector i mercat no paren de créi-
xer, i Catalunya pot participar d’aquest
creixement ja que es donen les circum-
stàncies per generar a Catalunya un
entorn favorable pel desenvolupament
d’aquesta indústria.
Els elements que expliquen aquesta si-
tuació són diversos. Per una altra ban-
da, el sector del videojoc és un sector
que des de sempre ha estat molt més
resistent que altres industries audiovi-
suals i culturals a la pirateria gràcies a
la constant innovació cercant nous i en-
ginyosos models de negoci, a diferència
d’altres, com la música, entestats a res-
tar ancorats al passat víctimes de cade-
nes de valor sense “valor” (productores,
distribuïdores, discogràfiques...)
La gratuïtat és comú en aquest sector.
Els usuaris sovint no volen pagar per
una cosa que no saben si els agradarà
o no. El fet que molts videojocs siguin
gratuïts fa que el possible usuari els
provi sense problemes. Aquests ma-
teixos usuaris acaben sent prescriptors
d’altres usuaris i al voltant d’un joc
gratuït d’èxit, en poc temps es genera
una gran comunitat. El negoci està en
la comunitat, en l’accés a la gent. Un
cop tens la gent jugant pots explotar
models de negoci relacionats amb la
publicitat, amb el pagament d’elements
addicionals (més pantalles, més vides,
més prestacions...). Entre el 5% i el 7%
dels jugadors acaben pagant per algu-
na cosa en un moment o altre dins d’un
La penetració creixent de la banda ampla i la millora de la seva qualitat està desenvolupant la indústria del videojoc d’una manera importantíssima. Fa temps que la indústria del videojoc és la principal indústria de l’oci audiovisual i interactiu amb uns ingressos superiors al cinema i la música junts. Els estudis de mercat la situen com la indústria tecnològica amb major projecció de creixement i serà una de les protagonistes de la coneguda com a “economia de la innovació”.
parEs, vUll fEr vidEojoCs!Una indústria TIC reconeguda com a cultural
24
mir ador
entorn de joc bàsic gratuït. Els creadors
de jocs gratuïts en línia (els coneguts
com a F2P, Free to Play) es financen
venent accessoris dins el propi joc que
poden costar entre 1€ i 100€. La ma-
joria de les vendes se situen sobre els
5$, segons John Young, vicepresident
de desenvolupament de negoci de Per-
fect World Entertainment, filial ameri-
cana de la xinesa Perfect World (que
va vendre l’any passat 429 milions de
dòlars en béns virtuals). Aquestes xi-
fres esdevenen molt més interessants
sobre milions de jugadors (més fàcils
d’obtenir en entorns gratuïts que en
entorn de pagament d’entrada) que en
comunitats més petites.
En els models anteriors, un cop venut
el videojoc, el dissenyador o l’editor no
rebien més diners de la mateixa per-
sona i per aquell mateix joc. Avui això
no és així. Els telèfons mòbils i els ‘ta-
blets’, així com la millor connectivitat,
permeten tenir milions d’usuaris con-
nectats al mateix temps. La veritable
limitació, com diu Yves Guillemos, pre-
sident del gegant francès Ubisoft, és
el volum. “Cal aconseguir que moltes
persones descarreguin el joc, si no, no
n’hi haurà prou disposades a pagar per
algun article o capacitat”.
Avui el negoci es fa si s’aconsegueix
que el jugador mantingui el seu inte-
rès en el joc. Els jocs F2P són com
anar al cinema, i després de veure la
pel·lícula, demanar a l’espectador que
pagui de 5 a 10 euros més per seguir
disfrutant-la. En aquest model de ne-
goci, la qualitat del joc és molt més
important, ja que la clau rau en fidelit-
zar el jugador, que a més haurà d’es-
devenir prescriptor entusiasta.
Per altra banda, cal tenir en compte
que el nivell de pirateria en els vide-
ojocs tradicionals està entre el 93%
i el 95%, de manera, que al final, els
dos models de negoci (el tradicional o
el F2P) acaben tenint el mateix 5% o
7% d’usuaris que paguen pel videojoc.
Hi ha però una diferència, en el mo-
del F2P el que els jugadors paguen és
menys que el que costa un joc tradi-
cional, però el número de jugadors és
molt més gran.
Els models F2P es veuen sovint refor-
çats amb el cross-media que està do-
nant també oportunitats al sector, en
treballar directament sobre comunitats
ja existents. Sovint al voltant d’una pel-
lícula, un llibre, un còmic, s’acaba de-
senvolupant un videojoc (Aguila Roja
o Tintin, per exemple). Uns mateixos
continguts acaben desenvolupant-se
en formats diferents (cross-media).
Gran potencial de futur La indústria del videojocs té molt de
futur, i no només en el sector de l’oci.
Hi ha molts altres àmbits on aquest
sector pot desenvolupar-se, com l’en-
torn educatiu, el de la salut, el de la
publicitat o el del turisme entre d’altres.
Hi ha doncs oportunitats importantís-
simes també en aquests altres àmbits
on la tecnologia del videojoc pot tenir
aplicacions innovadores que els ajudin
a desenvolupar nous mercats i serveis.
Sense anar més lluny, ja es pot dir que
s’estan donant les condicions òptimes
a casa nostra per desenvolupar un
clúster en l’àmbit del videojoc, en base Jordi BoschCol·legiat núm. 1308
als següents elements: Barcelona fa 2
anys que acull GAMELAB (un congrés
internacional de referència); tot just
s’acaba de crear DEVICAT (l’Associa-
ció de Desenvolupadors i Editors de
Videojocs a Catalunya); els sectors
que estan incorporant la tecnologia
del videojocs són molt rellevants al
nostre país (educació, salut, publicitat,
turisme...); l’administració catalana
està recolzant d’una manera molt im-
portant el sector dels videojocs, tenim
empreses importants (com Digital Le-
gends, ITnet, Digital Chocolate o No-
varama); disposem d’un gran talent i
creativitat, i d’una oferta formativa que
no para de millorar.
Per uns pares catalans, que el seu fill
o filla els digui que es vol dedicar a fer
videojocs no hauria de ser un disgust.
Ans al contrari, la vocació es mereix tot
el suport familiar i del país, i les millors
oportunitats de formació. @
25
Existe actualmente una
norma que regula las
WSN, la IEEE 802.15.4, un
estándar que define mu-
chas de las características que estas
redes poseen para la capa física (PHY) y
la de control de acceso al medio (MAC).
Los elementos que configuran una red
inalámbrica de sensores (WSN) son los
siguientes:
• Sensores. Toman del medio la infor-
mación y la convierten en señales
eléctricas.
• Nodos. Toman los datos del/los sen-
sor/es y envían la información a la
estación base. A su vez, pueden ser
nodos finales, con funcionalidad limi-
tada, o nodos intermedios, con fun-
cionalidad completa.
• Gateway. Elemento para la interco-
nexión entre la red inalámbrica de
sensores y un ordenador o una red
de datos (TCP/IP).
• Estación base o sumidero (sink). Re-
colector de datos basado en un pro-
cesador o sistema embebido.
Básicamente, el hardware de una pare-
ja nodo-sensor se compone de:
- Un microprocesador, el cerebro del
sensor que hace que pueda recoger
información, procesarla y comunicar
sus propias medidas a la red.
- Una interfaz de transmisión/recep-
ción, típicamente vía radio, aunque
también existen otras opciones como
puede ser una interfaz óptica o basa-
da en ultrasonidos.
Una red de sensores o WSN (Wireless Sensor Networks) es un conjunto de elementos autónomos (nodos) interconectados de manera inalámbrica, con poca capacidad de procesamiento, muy bajo consumo energético y bajo coste. Los sensores miden variables como la luz, temperatura, viento, presión, humedad, ruido, polen, radiación UV, contaminación, etc. Son redes ad-hoc sin infraestructura física preestablecida ni administración central. Las redes de sensores tienen la capacidad de facilitar los nuevos entornos de internet de las Cosas (internet of Things) y las ciudades inteligentes del futuro (Smart Cities).
QUé son y CómofUnCionan las Wsn
Las redes inalámbricas de sensores
- Una fuente de alimentación, común-
mente baterías tipo AA, o pilas bo-
tón, aunque también pueden tomar
su energía del Sol, mediante células
fotovoltáicas.
- Las placas de sensores o los sensores
externos propiamente dichos, que son
los que tienen los sistemas de medida
(termómetros, higrómetros, medido-
res de presión, detectores de luz, etc.).
NodosLas redes de sensores están integra-
das por unos dispositivos autónomos,
conocidos como nodos, un concepto
que resume a la perfección su pequeño
tamaño y la idea de que pueden estar
situados en cualquier lugar. Un nodo es
un pequeñísimo dispositivo compuesto
de: un microprocesador con memoria,
sensor(-es), una radio de baja potencia
y una batería (generalmente, un par de
pilas del tipo AA, AAA o tipo botón, que
pueden llegar a durar hasta 2 años).
Sus características más relevantes son:
- Comunicación inalámbrica
- Tamaño reducido y bajo consumo
- Capacidad de procesamiento
- Capacidad para integrar sensores
Sus estados posibles, son tres:
• Sleep (durmiendo): la mayor parte
del tiempo. Consigue el máximo aho-
rro de energía.
• Wakeup (despertando): tiempo míni-
mo para pasar rápidamente al estado
de trabajo.
• Active (activo): trabajando el mínimo
tiempo posible y retorno inmediato al
26
mir ador
estado sleep. En este estado de reali-
za la adquisición de datos, su proce-
sado y transmisión.
Los nodos utilizan sistemas operativos
especiales como el TinyOS, diseñado en
la Universidad de Berkeley (EE.UU.) es-
pecíficamente para este tipo de dispo-
sitivos. Este sistema operativo se basa
en el manejo de eventos, a diferencia de
los sistemas operativos convencionales
que se basan en sistemas de hebras
de ejecución. Tanto el sistema TinyOS
como los programas escritos para dicho
sistema operativo se desarrollan en un
lenguaje de programación especial lla-
mado NesC que es una extensión del
lenguaje de programación C.
Topologías de red WSN Los nodos de una red inalámbrica de
sensores están, típicamente, organiza-
dos en uno de los tres tipos de topolo-
gías de red siguientes.
• Árbol (tree/cluster), cada nodo se
conecta a un nodo de mayor jerarquía
en el árbol y después al gateway, los
datos se encaminan desde el nodo de
menor jerarquía en el árbol hasta el
gateway.
• Estrella (star), cada nodo se conecta
directamente al gateway.
• Malla (mesh), los nodos se pueden
conectar a múltiples nodos en el sis-
tema y pasar los datos por el camino
disponible de mayor confiabilidad.
Para aumentar la distancia que una
red puede cubrir, se puede implemen-
tar una topología de cluster o árbol. En
esta arquitectura más compleja, cada
nodo mantiene una sola trayectoria de
comunicación directa al gateway pero
puede usar otros nodos para encami-
nar sus datos a esa trayectoria. Esta
topología tiene un problema ya que si
este nodo falla, todos los nodos que
dependen del mismo también pierden
sus trayectorias de comunicación con
el gateway. La topología de malla solu-
ciona este problema al usar trayecto-
rias de comunicación redundante para
aumentar la fiabilidad del sistema. En
una red en malla, los nodos mantienen
múltiples trayectorias de comunica-
ción, así si un nodo falla, la red automá-
ticamente encamina los datos a través
de una trayectoria diferente. La topolo-
gía en malla, aunque es muy confiable,
sufre de incremento de latencia de red
ya que los datos deben hacer múltiples
saltos antes de llegar al gateway.
Características y aplicacionesEsta clase de redes se caracterizan por
su facilidad de despliegue y por ser au-
toconfigurables, Se puede decir que la
característica principal de las WSN es
su capacidad de organización automá-
tica. Así, es posible realizar despliegues
de sensores en lugares de difícil acceso,
o incluso en el interior de zonas afecta-
das por catástrofes, mediante medios
aéreos. Gracias a esta característica es
posible mantener la red en funciona-
miento incluso cuando algunos nodos
se encuentren fuera de servicio, debido
a fallos, agotamiento baterías, o estado
en modo bajo consumo, etc. En estos
casos la red es capaz de reorganizarse
y continuar funcionando.
Las parejas sensores/nodos tienen la
capacidad de conformar una red ad-
hoc, esto es, una red sin infraestructu-
ra física preestablecida ni necesidad de
control central que coordine su activi-
dad. Una característica de este tipo de
redes es su capacidad de autoconfigu-
ración, de modo que los nodos pueden
trabajar como emisores o receptores y
pueden establecer caminos de comuni-
cación entre nodos sin visibilidad direc-
ta y modificar estos caminos si alguno
de los nodos que participe en el enca-
minamiento falla. Además, las redes de
R Figura 1. Sensores y sus características.
R Figura 2. Topologías de las WSN.
Temperatura
Humedad
Luz
Presión atmosférica
Detector de incendios
Aceleración
Sonido
Campo magnético
Agua, vegetación, humedad del suelo
Presión arterial
Frecuencia respiratoria
Temperatura corporal
Saturación de oxígeno en sangre
Actividad eléctrica del cerebro, músculos y nervios
Presión intracraneal
Dolor
Biosensores
Database
Star Node
Mesh Node
Bridge Node
LAN/WAN
PDA
PC
27
José Manuel HuidobroIngeniero de Telecomunicación
sensores en su configuración ad-hoc
pueden implementar protocolos de
búsqueda que les permitirán conocer
la posición de los diferentes nodos (y
por ende, la topología de la red) de for-
ma no centralizada, transmitiéndose la
información salto a salto. Esto facilita
notablemente el despliegue y manteni-
miento de la red, que es resistente a
caídas y fallos.
Las WSN se basan en dotar a cada
nodo de enlaces de radio (wireless) de
baja potencia, de tal modo que el área
de cobertura es relativamente pequeña.
De esta forma se consigue economizar
de forma significativa el consumo de
potencia, mientras que, en cambio, es
necesario proporcionar mecanismos
de encaminamiento con múltiples
saltos (hops), que permitan la comu-
nicación con los nodos más alejados.
Otra ventaja es la reutilización de fre-
cuencias, ya que dos nodos con áreas
de cobertura disjuntas podrán emplear
la misma banda de transmisión. Si la
densidad de nodos es lo suficiente-
mente grande, este mecanismo permi-
te establecer múltiples rutas para cada
destino posible, permitiendo la imple-
mentación de técnicas de tolerancia a
fallos contemplando rutas redundantes
–y de gestión global de energía– em-
pleando rutas alternativas para balan-
cear el consumo entre nodos.
Su consumo energético es uno de los
factores más sensibles debido a que
tienen que conjugar autonomía con ca-
pacidad de proceso, ya que actualmen-
te cuentan con una unidad de energía
limitada. Un nodo sensor tiene que con-
tar con un procesador de consumo ultra
bajo así como de un transceptor radio
con la misma característica; a esto hay
que agregar un software que también
conjugue esta característica haciendo
el consumo aún más restrictivo.
Estas redes tienen aplicaciones muy
variadas en sectores muy heterogé-
neos, como medioambientales, hogar,
industriales, militares, sanidad y mu-
chas otras más.
Tecnologías complementariasSon varias las tecnologías/protocolos
que lo complementan, entre las que
podemos destacar: ZigBee y 6LoWPAN
que presentan algunas características
comunes, pero también tenemos otros,
aunque mucho menos conocidos,
como WirelessHART (Wireless Highway
Addressable Remote Transducer Proto-
col), Z-Wave o UWB. En algunos casos
también se podría considerar utilizar
Wi-Fi y/o Bluetooth, aunque estas dos
tecnologías suelen tener su campo de
aplicación específico en otros entornos,
WLAN y WPAN, respectivamente, e in-
cluso RFID activo.
ZigBee. Tecnología dirigida a las necesi-
dades de mercado de redes inalámbri-
cas de bajo coste basadas en la norma
IEEE 802.15.4. Capas de red y aplicación
sobre 802.15.4. ZigBee está pensado
para aplicaciones con una baja tasa de
transmisión de información y tiene la
particularidad de su bajo consumo.
6LoWPAN (IPv6 over Low power
WPAN). La RFC4944 se publicó en sep-
tiembre de 2007 y es una definición
de protocolo que utiliza IPv6 lo que
proporciona conectividad con otras
redes IP e interoperabilidad. 6LoWPan
añade una capa de protocolo a la capa
de radio IEEE 802.15.4 de un disposi-
tivo WSN, permitiendo que el disposi-
tivo sea accesible directamente como
cualquier otro dispositivo conectado a
Internet. 6loWPAN es IPv6 con lo que
lleva implícita la seguridad del propio
protocolo (IPsec). Permite una veloci-
dad de hasta 250 kbit/s y tamaños de
paquetes de 127 bytes.
WirelessHART es una tecnología de
red tipo malla segura y robusta, que
opera en la banda de radio ISM de 2,4
GHz. Utiliza radios compatibles con
IEEE 802.15.4, modulación DSSS (Es-
pectro Ensanchado por Secuencia Di-
recta) y saltos en frecuencia, basados
en envíos de paquete-por-paquete. La
topología está diseñada para ser una
red de dispositivos tipo malla, fácil de
utilizar, confiable e interoperable, aun-
que según sea la distribución física de
los transmisores, puede funcionar en
topología tipo estrella ó ramificada.
Z-Wave es un protocolo de comunica-
ciones inalámbricas designado para
la automatización del hogar, especí-
ficamente para el control remoto de
aplicaciones en áreas residenciales y
entornos comerciales. La tecnología
utiliza radiofrecuencia (RF) de baja po-
tencia embebida en los dispositivos o
sistemas electrónicos, tales como sis-
temas de alumbrado, control de acceso
al hogar, electrodomésticos y sistemas
de entretenimiento. Opera en la banda
de 900 MHz, por lo que no interfiere
con otros que lo hacen en 2,4 GHz. @
R Figura 3. Elementos esenciales de las WSN.
Sensores
Monitorizaciónde parámetros
Nodos
Comunicación inalámbrica
Gateway
Iterconexión WSN y red de datos (TCP/IP)
actuadores
Control de dispositivos
28
mir ador
El banc de les millors empreses. I el teu.
Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals.Una altra és fer-ho:
CompteExpansió PRO*.T’abonem el 10% de la tevaquota decol·legiat/associat**.- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Més de
+ + +0 3% Gratis 1.300comissions de devolució dels teus rebuts la targeta de crèdit i de dèbit. oficines al teu servei.d’administració i domèstics principals, fins a unmanteniment. màxim de 20 euros al mes.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses. O el que és el mateix, el bancdels millors professionals: el teu.
Truca’ns al 902 383 666, organitzem una reunió i comencem a treballar.
sabadellprofessional.com
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
sego
nsl'e
volu
ció
delm
erca
tfin
ance
r.
Mitjançant aquest acord
Nexica proporciona ei-
nes TIC que facilitin les
comunicacions de l’As-
sociació i l’ajudin a difondre els seus
continguts entre els seus membres,
col·legiats i col·laboradors. Igualment,
també s’inclou en l’acord la realitza-
ció de continguts, formacions i esde-
veniments conjunts relacionats amb
les TIC que puguin aportar valor als
membres, contactes i clients de les
dues entitats.
L’acord es fruit de la voluntat com-
partida tant per l’Associació / Col·legi
d'Enginyers de Telecomunicació de Ca-
talunya com per Nexica de col·laborar
activament en l’impuls de les teleco-
municacions i TIC a Catalunya per situ-
ar-se al capdavant dels països més de-
senvolupats en aquestes tecnologies.
Nexica ofereix serveis professionals de
gestió TIC, ‘cloud computing’ i allotja-
ment d'aplicacions crítiques des de fa
més de 15 anys. Actualment disposa
de dos centres de dades orientats a
serveis PaaS (‘Platform as a Service’),
capaços d'allotjar serveis de valor afe-
git, com ara portals de comerç elec-
trònic, correu corporatiu, aplicacions
de gestió empresarial... El seu centre
de dades primari es troba a Barcelona
i el secundari (redundant) a Madrid.
Té una plantilla d'uns 70 professionals
i el 2011 va assolir una facturació de
6,1 milions d'euros. Té una cartera de
Renovació del conveni decoŀlaboració amb Nexica
Un any més, l’Associació / Col·legi d'Enginyers de Telecomunicació de Catalunya i Nexica han renovat l’acord de col·laboració entre les dues entitats amb l’objectiu d’ajudar a la societat a créixer i progressar amb les tecnologies de la informació promovent i vetllant pel bon exercici professional de l’enginyeria de telecomunicació.
més de 1.200 clients, dels quals des-
taquen Mango, Danone, Vueling o l'Eu-
roleague de Bàsquet. @
30
of E RTE s ComERCiAls i sERv Eis
Tel. 934 463 900 · [email protected]òrsega, 546 · 08025 Barcelona Imprimim la diferència
* Tra
nspo
rt g
ratu
ïtpe
r a c
oman
des
supe
riors
a 2
00€
CERTIFICATS FSC I PEFCImpr
* Tra
nspo
rt g
ratu
ïtpe
r a c
oman
des
supe
riors
a 2
00€
FLYERSTRÍPTICSREVISTESLLIBRESTARGETESCARPETESSOBRES...
PÒSTERSLONESROLL-UPS
BANDEROLESVINILS ADHESIUSRETOLACIÓ...
TICSPTSTES
ESTES
SS
PETIT FORMAT
I MOLT MÉS A SPRINTCOPY.COM
GRAN FORMAT
A Sprintcopy podem imprimirpoques unitats a preus econòmicsgràcies a la tecnologia digital.
A més, també disposem del sistematradicional d’impressió offset.
ROLL-UPS RETOLACIÓ...IMPRIMIMTOTEL QUENECESSITES
Estrenyem la relació amb TuPediatraOnline.com
Els nostres col·legiats i
associats gaudeixen
d’un tracte preferent en
l’atenció mèdica infantil
de l’equip de pediatres de TuPediatra-
Online.com. Concretament, tenim a
l’abast un descompte del 15% en totes
les consultes de salut infantil, ateses
sense excepció per especialistes de
llarga trajectòria en pediatria. Per ac-
cedir-hi només cal entrar a la pàgina
web www.tupediatraonline.com i enre-
gístrarse. A partir d’aquest moment ja
es visulitzen els preus, sobre els quals
s’aplica l’esmentat percentatge de
descompte escrivint el codi promocio-
nal: “20120032” a la casella especifica
per fer-ho. Si es té qualsevol dubte so-
bre com contractar el servei online,
n’hi ha prou amb posar-se en contacte
amb el centre mèdic virtual enviant un
e-mail a: [email protected]
Els serveis inclouen: atenció mèdica
dels nounats i dels lactants, atenció
mèdica del nen, atenció mèdica dels
adolescents, puericultura i assessoria
als pares.
Pel que fa als avantatges generals
d’aquest servei pediàtric online, es
resumeixen en aquests tres: comodi-
tat, pel fet que evita desplaçaments
i esperes en els serveis d’urgències
pediàtriques de les clíniques i hos-
pitals, en els casos que realment no
calgui anar-hi; tranquil·litat, en la me-
sura que es dóna una resposta àgil,
pràctica i tranquil·litzadora als pares
en situacions d’especial neguit deri-
vat del desconeixement de la gravetat
dels símptomes dels seus fills, o tan
sols aclarint els seus dubtes sobre
criança; i també garantia de profes-
sionalitat, atès que les consultes les
assumeixen especialistes en pedia-
tria amb molts anys d’experiència en
atenció mèdica pediàtrica. @
Acord amb STAR, els ‘enginyers de la llengua’
L’empresa STAR Servicios
Lingüísticos, especialit-
zada en serveis multilin-
gües i eines de traducció
tècnica i desenvolupament d’eines lin-
güístiques, ofereix al nostre col·lectiu
unes condicions molt avantatjoses de
descompte, que van des del 5% fins al
60% del preu de les comandes, en fun-
ció del volum de traduccions prece-
dents encarregades.
L’oferta abraça els diferents serveis de
l’empresa col·laboradora, resumits en
els següents: traducció tècnica en la
majoria d'idiomes del món i de sec-
tors industrials (telecomunicacions,
electrònica, automoció, enginyeria
informàtica, enginyeria biomèdica i
farmacèutica, equipament industri-
al, òptica…); localització de software
(adaptació tècnica, cultural i lingüís-
tica dels productes en cada mercat);
creació de diccionaris i gestió termi-
nològica, mitjançant la solució de ges-
tió remota WebTerm; publicació multi-
lingüe, per garantir que la presentació
dels documents reflecteix les conven-
cions culturals i de publicació dels
destinataris; documentació tècnica de
qualitat, que acompanya tot el cicle
de vida d'un producte, des del procés
de desenvolupament fins al servei de
postvenda; i consultoria en tecnologi-
es multiliguïstiques de la informació.
El grup STAR, fundat el 1984 a Suïssa,
va obrir les seves portes a Barcelona
el 1999. Compta amb més de 40 ofi-
cines i una plantilla de més de 800
experts a tot el món. La seu barcelo-
nina aplega una vintena de professi-
onals dels àmbits de la traducció, la
terminologia, l'enginyeria lingüística,
la informàtica, la documentació tèc-
nica i el disseny gràfic.
Més informació: www.star-spain.com
31
Després de quasi 9 anys
en la direcció de l’Escola
Tècnica Superior d’Engi-
nyeria Electrònica i Infor-
màtica (ETSEEI) La Salle de la Univer-
sitat Ramon Llull (URL), ens plau tancar
un intens cicle i poder-ne iniciar un al-
tre. Si ens ho mirem amb perspectiva,
han estat i són uns anys, no només des
d’un punt de vista universitari, molt
moguts. Podríem dir que l’escenari ac-
tual és un pis amb moltes possibilitats...
Repassem el punt de partida, quin
camí hem seguit i quins reptes deixem
com herència.
A l’any 2003 l’ETSEEI comprenia i im-
partia els títols oficials de segon i tercer
cicle en l’àmbit de les telecomunicaci-
ons i de les tecnologies de la informació
següents: Enginyeria de telecomunica-
ció (segon cicle), Enginyeria electrònica
(segon cicle), Enginyeria informàtica
(segon cicle) i el Doctorat en les tecno-
logies de la informació i la comunicació
i la seva gestió (tercer cicle). Així mateix,
també abraçava un conjunt de màsters
i postgraus propis tant de l’àmbit tec-
nològic com de gestió. Pel que feia a
l’Enginyeria Tècnica de Telecomunica-
ció, s’impartia en l’Escola Universitària
d’Enginyeria Tècnica de Telecomunica-
ció (EUETT) La Salle de la URL.
Es podria resumir aquest període en
l’adaptació de l’ETSEEI a l’Espai Europeu
d’Educació Superior (EEES), anomenat
procés de Bolonya. Transformant-se en
una escola que comprèn una desena de
màsters universitaris, un nou programa
de doctorat i un nou ventall de progra-
mes formatius per a la formació conti-
nuada. Molta feina. Creativa? Ens hem
entretingut en acalorats debats entorn
a les competències, atribucions profes-
sionals, estructures curriculars (3+2 o
4+1 o 3+1+1 o d’altres), processos de
qualitat, ensenyar vs. aprendre i un llarg
etcètera. Responent la pregunta, en part
sí. Ens ha esperonat a seguir evolucio-
nant i millorant les titulacions que ja im-
partíem. M’ha obligat a millorar en intel-
ligència emocional, especialment, en mà
esquerra. Ens ha permès estrènyer les
relacions amb d’altres centres universi-
taris, col·legis professionals i d’altres ins-
titucions afins. I treballar amb persones
de molta vàlua. Un privilegi.
Tanmateix, el context socio-econòmic
és més complex que abans i el sistema
universitari espanyol no sembla defini-
tiu, ni tampoc que hagi arribat a bon
port. Així doncs, hi ha molts esculls que
cal sortejar, en alguns dels quals s’ha
treballat durant aquests anys, però no
han donat encara tot el fruit esperat.
Els reptes als quals cal enfrontar-se
es troben en totes les direccions pos-
sibles: baix interès dels alumnes de
nou ingrés vers les enginyeries (espe-
cialment, les noies); explicar millor a la
societat que l’enginyeria és una voca-
ció de servei i amb valors; desconcert
i desconeixement per part del mercat
respecte de les ‘noves’ titulacions i la
seva internacionalització; estrènyer la
relació universitat-empresa; i enfortir la
relació i col·laboració entre els diferents
col·lectius. El nou director, el Francesc
Miralles, segur que recollirà el testimo-
ni i el portarà ben lluny. Em consta que
el CETC també ho està fent. Per tant, el
punt de mira és ben adequat. @
LLEgAT I PRIORITATS ALcapdavant de l’etSeeIElisabet Golobardes fa balanç i Francesc Miralles apunta el camí a seguir
LLEGAT: “L’adaptació a l’EEES ens ha esperonat a seguir evolucionant i millorant les titulacions que ja impartíem”
Elisabet GolobardesExdirectora de l’ETSEEI (La Salle-URL)
El relleu al capdavant de l’ETsETB, del qual ens fèiem ressò en l’anterior número 57 del ‘Telecos’, ha coincidit en el temps amb el de l’ETsEEi (la salle-URl), del qual es reflecteixen també a continuació les aportacions tant de l’actual director, francesc miralles, com de l’anterior directora, Elisabet Golobardes.
32
'i N T E Rnos '
PRIORITATS: “Ens hem proposat la internacionalització de les nostres institucions”
Gràcies Telecos! per do-
nar-nos l’oportunitat de
fer arribar al vostre col-
lectiu els reptes que ens
hem plantejat a L’Escola Tècnica Su-
perior d’Enginyeria Electrònica i Infor-
màtica (ETSEEI) de La Salle. El plante-
jament que sotmetem a la vostra
consideració té tres vies principals. En
primer lloc, el nostre campus vol avan-
çar en la internacionalització dels nos-
tres estudis per consolidar campus
internacionals d’excel·lència. Segona-
ment, volem desenvolupar un paper
rellevant en la transformació social
que estem vivint. Finalment, volem se-
guir essent tractors de la renovació
pedagògica de la universitat europea.
La universitat europea ha viscut en les
darreres dècades tota una explosió
d’internacionalització. Els intercanvis
d’alumnes i de professors són una ac-
tivitat habitual en tots els campus del
nostre entorn. A La Salle, el següent
pas que ens hem proposat és la inter-
nacionalització de les nostres institu-
cions. És a dir, les nostres institucions
universitàries s’han d’integrar com a
membres actius de campus internacio-
nals. Actualment, ja participem en inici-
atives com el Campus d’Excel·lència de
la Universitat Ramon Llull, la UOLS, la
Universitat d’Almere a Holanda o l’es-
cola de postgrau NITIM. També estem
estrenyent lligams amb la comunitat de
les 70 universitats lasal·lianes.
M’atreveixo a dir que tots compartim la
percepció d’estar vivint un canvi social
important, l’abast del qual encara no
sabem valorar. Des de La Salle Cam-
pus Barcelona ja ens hem plantejat
quin podria ser el paper que, com a
campus universitari de referència al
nostre país, podríem jugar en aquest
futur proper. La Salle Campus Barce-
lona vol seguir formant enginyers i en-
ginyeres que siguin capaços de liderar
una transformació social i econòmica
que té un eix principal en la tecnolo-
gia. Estem fent esforços per tal que les
persones que vinguin a formar-se al
nostre campus puguin esdevenir pro-
fessionals capaços d’ajudar les nostres
empreses a millorar la seva producti-
vitat, de saber dur a terme aventures
empresarials d’èxit i, finalment, de
participar, amb visió estratègica, en la
gestió dels àmbits tecnològics de les
nostres organitzacions.
La Salle Campus Barcelona s’ha des-
tacat per una actuació pionera en
l’adaptació al marc europeu de Bolò-
nia (EEES). Aquest ha estat un actiu
molt important que ens ha llegat la
directora Elisabet golobardes en els
nou anys al davant de l’ETSEEI. Tot i
que la feina més important ja està feta,
el repte europeu encara té flancs on
podem intervenir i on podem diferen-
ciar-nos a Europa. A La Salle Campus
Barcelona estem treballant per tal que
els nostres programes formatius ser-
veixin per a l’aprenentatge al llarg de
la vida, facilitin l’ús de les tecnologies
mòbils i web 2.0, donin resposta als
múltiples àmbits d’aprenentatge i si-
guin instruments cabdals en la trans-
formació d’una societat en què les
tecnologies són intensament presents.
En aquest procés, hi estem implicats
els col·lectius de l’Escola, professors,
personal d’administració i l’equip di-
rectiu; volem també donar peu a què
el col·lectiu ‘teleco’ ens ajudi a avan-
çar pel camí de fer-ho possible. No
ho dubteu! Feu-nos arribar les vostres
reflexions! @
Francesc MirallesDirector ETSEEI (La Salle-URL)
33
-18% | +7%
2.80
5
1.34
9
Informàtica de Gestió Informàtica de Sistemes Telecomunicacions
Informàtica Telecomunicacions Total TIC Catalunya
Graduats en Enginyeries Tècniques
Graduats en Enginyeries
Estudis universitaris TIC a Catalunya
01-0201-02 01-02
01-0201-02 01-02
A nivell català, els graduats de les carreres de l’àmbit TIC disminueixen, excepte l'Enginyeria superior de Telecomunicacions que creix un 19% i l'Enginyeria Tècnica d'Informàtica de Sistemes que creixen un 46% / En el cas espanyol, els graduats encara presenten taxes positives en 4 de les carreres / La tendència decreixent per a Catalunya s'agreuja en el cas d'Informàtica de gestió (-31%) i Telecomunicacions (-24%)Font: www.ine.es / Nota: Les dades no tenen en compte ni la UOC ni el nou ingrés en graus TIC a partir del 2009-10. Informació no completa ja que no es disposa de dades desagregades per graus. / Nota2: Les taxes per cadascuna de les carreres TIC es calculen fins l’any 2008-09 ja que a partir d’aquest any apareixen els nous graus EEES0.
Analitzant les graduacions de totes les carreres relacionades amb el sector TIC per al cas català, s'observen clares diferències entre Catalunya i Espanya:
02-03 02-03 02-03
02-03 02-03 02-03
03-04 03-04 03-04
03-04 03-04 03-04
04-05 04-05 04-05
04-05 04-05 04-05
05-06 05-06 05-06
05-06 05-06 05-06
06-07 06-07 06-07
06-07 06-07 06-07
07-08 07-08 07-08
07-08 07-08 07-08
08-09 08-09 08-09
08-09 08-09 08-09
09-10 09-10 09-10
09-10 09-10 09-10
372 22
0
600
411 33
3
421
247
511
334
315
390
299
451
387
374
378
280
479
412
385
466
354
517
427
406
-31% | -7% +46% | +7% -24% | +16%
+4% | +5% +19% | +26%
418
333
475
584
394
268
301
502
464
433
255
322
455
426
395
233
272
360
389
332
3.30
0
3.27
5
2.93
9
2.80
5
1.34
9
1.93
6
1.82
8
1.90
1
1.93
4
2.17
0
2.20
4
1.96
8
1.85
3
1.58
6
ACTIVAR LA PROjECCIóSocIal de l’engInyerIa
En general, la formació
d’enginyeria no genera el
mateix interès als estudi-
ants de batxillerat i ESO
que tenia fa uns anys per als de nivells
equivalents de Secundària. Si ens fixem
en les raons que els porten a descar-
tar-la de manera majoritària com a op-
ció, crec que tenen molt poc a veure
amb la gran dificultat que implica el seu
estudi. Possiblement sigui un motiu,
però aquesta sensació d’escull ja ve de
lluny i no es pot dir que intimidés gaire
a la riuada d’estudiants que s’hi decan-
taven fa més d’una dècada. Particular-
ment, no tinc cap dubte que la principal
motivació té una relació més directa
amb la percepció social dels enginyers
que amb cap altra consideració. I, en
aquest sentit, segur que hi hem tingut i
continuem tenint molt a veure els pro-
pis enginyers. Fem-hi una ullada.
En la majoria de referències d’actuali-
tat a avenços de l’enginyeria, el focus
es posa en el mecanisme, el giny, en
comptes de fer-ho en la seva utilitat
per a les persones. No es mostren els
enginyers i les enginyeres treballant en
equip gaudint en el desenvolupament
de la seva professió. Crec que, per la
nostra part, també oblidem explicar
que la professió d’enginyer va lligada a
la capacitat d’innovar i crear. Personal-
ment, em quedo amb la frase d’Albert
Einstein: “Els científics estudien allò
que existeix, els enginyers creen allò
que encara no existeix”. Vull creure que
l’objecte de l’enginyeria és transformar
les idees en realitat aplicant coneixe-
ment científic i experiència.
No obstant, sembla que en el cas de
les enginyeries de l’àmbit TIC hauríem
de tenir més fàcil aquesta projecció
Els últims estudis demostren que la tendència negativa dels darrerrs 10 anys en el nombre de matriculacions en enginyeries de l’àmbit de les Tecnologies de la informació i la Comunicació (TiC) continua sense recuperar-se. Per bé que es tracta d’una tendència que afecta a totes les àrees de l’enginyeria, en el cas de l’àmbit TiC la dinàmica és molt preocupant, ja que la progressió negativa és més pronunciada. i també d’una major repercussió, en la mesura que la presència de les TiC en tots els sectors econòmics i, de retruc, la importància creixent del seu conglomerat (integrat per les telecomunicacions, les tecnologies de la informació, l’electrònica i l’audiovisual), impliquen un grau afegit d’intranquil·litat de cara al futur.
Per incentivar vocacions i, de retruc, millorar el teixit industrial
34
'i N T E Rnos '
-46%
Informàtica de Gestió Informàtica de Gestió Telecomunicacions
Informàtica Telecomunicacions Total TIC Espanya1
Nou Ingrés en Enginyeries Tècniques
Nou Ingrés a Enginyeries
Estudis universitaris TIC a Espanya
01-02 01-02 01-02
01-02 01-02 01-02
Les matriculacions en enginyeries tècniques decreixen a un ritme lleument més gran que les Enginyeries superiorsDe mitjana per a l'àmbit TIC, en nou ingrés ha caigut un 44% des de 2001-02 fins al 2008-09Font: www.ine.es / Nota: La informació no inclou dades de la UOC ni de la UNED. Es calculen les taxes fins al curs 2008-09 ja que el següent no és representatiu per falta de dades.1 No s'inclouen les matriculacions en els nous graus EEES dels cursos 2008-09 i 2009-10 ja que no es disposa de les dades desagregades per a cada títul.
Analitzant les matriculacions de nou ingrés de totes les carreres relacionades amb el sector TIC per al cas espanyol, observem una clara tendència a la baixa:
02-03 02-03 02-03
02-03 02-03 02-03
03-04 03-04 03-04
03-04 03-04 03-04
04-05 04-05 04-05
04-05 04-05 04-05
05-06 05-06 05-06
05-06 05-06 05-06
06-07 06-07 06-07
06-07 06-07 06-07
07-08 07-08 07-08
07-08 07-08 07-08
08-09 08-09 08-09
08-09 08-09 08-09
09-10 09-10 09-10
09-10 09-10 09-10
6.98
1
5.64
5
4.75
6
5.40
7
3.59
9
26.3
88
6.36
8
5.13
5
4.62
8
5.61
5
3.47
5
25.2
21
5.69
1
4.71
0
4.21
1
5.47
0
3.31
6
23.3
98
4.62
6
4.45
3
3.46
9
4.86
2
2.92
5
20.3
35
3.90
8
4.04
6
3.30
0
4.24
7
2.56
4
18.0
65
-53% -38% -41%
-39% -44%
4.79
6
5.87
4
3.27
5
4.47
1
2.19
7
20.6
13
4.26
0
4.83
6
2.93
9
3.32
6
2.13
0
17.4
91
3.29
4
3.49
0
2.80
5
2.93
9
2.18
9
14.7
17
1.71
4
1.70
1
1.34
9
3.30
0
3.27
5
2.93
9
2.53
8
2.24
2
9.54
4
Caiguda sostinguda de nous titulats TICEl 2019 hi haurà un 40% menys de nous
titulats en carreres i cicles de grau su-
perior TIC a tot Espanya. És la principal
conclusió a què arriba l’estudi recent ‘La
manca d'enginyers TIC: situació actual i
perspectiva’, de la consultora Everis.
Aquesta caiguda pronunciada de ti-
tulats TIC ja s’enregistra en les matri-
culacions d'estudiants que, en els úl-
tims nou anys (de 2001 a 2010), han
sofert una important disminució. En
concret, el 2010 es van matricular un
44% menys d'estudiants a les carreres
universitàries TIC i un 35% en els cicles
de grau superior d'informàtica que el
2001. L'anàlisi d'Everis indica que la cai-
guda en el nou ingrés en carreres TIC
és encara més acusat per a la Enginye-
ries Tècniques d'Informàtica de gestió
i l'Enginyeria Superior Informàtica on la
primera disminueix un 53% i la segona
un 46%. Tanmateix, la resta de carreres
no queden exemptes d'aquesta dismi-
nució en nombre de noves matrícules.
Les enginyeries tècniques d'Informà-
tica de Sistemes i Enginyeria Tècnica
de Telecomunicacions disminueixen un
38% i un 41% respectivament, i l'Engi-
nyeria Superior de Telecomunicacions
ho fa en un 39%.
ja en el curs 2009-2010 les engi-
nyeries i arquitectures superiors i tèc-
niques representaven només un 21%
del total d'estudis, un índex que segons
l'anàlisi d'Everis, tendirà a disminuir en-
cara més en el futur. I és que, per bé
que el nombre de graduats en carreres
TIC encara creix un 7%, la tendència
en matriculacions dels últims anys és
decreixent, la qual cosa repercutirà lò-
gicament en el nombre de titulats.
La projecció realitzada per Everis
d’aquesta situació per al 2019 indica
que els descensos més acusats es
donaran en els estudis TIC universi-
taris seguits dels cicles formatius de
grau superior, el que indica que el
nombre de graduats en ambdues mo-
dalitats baixarà contínuament en els
propers anys.
Per intentar esbrinar les raons involu-
tives de l’enginyeria en l’àmbit docent,
el responsable d'Iniciatives d'Innovació
Educativa i Foment de Vocacions Cien-
tífico-tecnològiques de Everis, Sergio
Marco, explica que està treballant en
un nou estudi que "permetrà enten-
dre les motivacions dels joves i el seu
procés de decisió per poder actuar de
manera més adequada".
cap a la societat. Tothom coneix i gau-
deix dels invents i, de manera destaca-
da, de tots aquells relacionats amb la
mobilitat. En aquest cas, possiblement
les causes també podríem anar a bus-
car-les, d’una banda, i en general, en
un entorn laboral i social que no trac-
ta gaire bé als enginyers i enginyeres:
sous baixos, imatge exterior de ‘frikis-
me’, etc. I de l’altra, al poc protagonis-
me mediàtic d’aquells que tenen èxit.
L’estudi més recent sobre aquesta temà-
tica, ‘La manca d'enginyers TIC: situació
actual i perspectiva’, de la consultora
Everis, posa en evidència la caiguda
continuada en el nombre total de ma-
triculacions no només en enginyeries de
l’àmbit TIC, sinó també en les matricula-
cions en els cicles formatius de grau mig
i superior del mateix segment. També
reflecteix que aquest allunyament de la
formació de caire TIC, per part dels es-Guillermo CanalGerent CETC/ACET
tudiants, ja es manifesta clarament des
del primer moment que l'alumne pren la
decisió en relació al seu itinerari curricu-
lar. Una situació que, cal dir-ho, contras-
ta de ple amb la demanda sostinguda
de professionals qualificats en la matè-
ria per part de la indústria tecnològica, a
pesar de la difícil situació econòmica ac-
tual, i que es tradueix per exemple amb
projectes de futur estratègics, com ara
el BCN Mobile World Capital.
No cal dir que la constatació d'aquesta
tendència continuada a la baixa exigeix
un esforç suplementari de dedicació
orientat a identificar amb urgència les
raons de pes que ens ha portat fins
aquí, amb l’objectiu de poder actuar en
conseqüència i abordar els reptes de
futur amb garanties d’èxit. @
35
COM FER EL SALT ALal món profeSSIonal
Després d’uns quants anys estudiant, s’acosta el dia d’acabar la carrera i comences a fer els primers passos per trobar una feina. Com que durant el temps d’estudi coneixes gent que van per davant teu i que t’expliquen com s’ho han fet, es pot dir que ja saps una mica per on començar. Resumeixo doncs aquí la meva experiència sobre això de com fer el salt al món professional.
Guim RosellóFòrum de les Telecomunicacions i l’Electrònica (ETSETB-UPC)
Conec companys que han
fet el projecte de final de
carrera (PFC) en alguna
empresa, i gràcies a això
ja tenen un peu a dins del món laboral.
Després d’acabar-lo, potser s’han que-
dat a la mateixa companyia o potser
n’han marxat, però en qualsevol cas
és una possible via.
També hi ha força casos de becaris
de la pròpia universitat, i per bé que
aquesta circumstància no s’assembla
gaire a l’anterior, permet la descon-
nexió del propi ambient d’estudi i la
presa de contacte amb l’entorn labo-
ral. A més, ofereix la possibilitat de
millorar la recerca d’oportunitats, en
la mesura que resulta més fàcil d’as-
sabentar-se’n des de dins, a través del
propis companys de feina.
Es pot donar el cas, fins i tot, que pel
motiu que sigui hagis aprofundit du-
rant anys en alguna disciplina aliena a
a provar-ho. I és que encara que es
disposi d’un producte (o servei) com-
petitiu, no deixa de ser una aposta in-
certa que requereix molt d’esforç i de-
dicació. Potser és més fàcil començar
en una altra empresa. Així veus com
van les coses i quan en tens l’opor-
tunitat et llançes a la piscina amb el
teu negoci. O potser no ho acabes fent
mai, de tan arriscat com és. Però així,
al menys, si arriba l’ocasió serà més
mesurada i contrastada.
Val a dir també que, com a membre
del Fòrum de les Telecomunicacions i
l’Electrònica he après lliçons que se-
gurament han passat per alt a altres
estudiants, i que em poden servir
per fer el pas de començar a treba-
llar. Però en qualsevol cas, el que veig
bastant clar a l’hora de fer el salt al
món professional és que cal pensar-hi
molt. Cal estudiar-se molt a fons un
mateix, saber de què ets capaç i què
t’agrada més de fer. I per descomptat,
no tancar-se cap porta sinó obrir-ne
tantes com es pugui, tenint present
que el camí que t’ha portat fins on
ets t’ha enriquit amb coneixements i
experiències que van molt més enllà
de les assignatures cursades al llarg
dels successius cursos acadèmis. Per
començar a treballar has de tenir pre-
sents moltes coses. @
la pròpia carrera, i que això pugui ar-
ribar a optimitzar el teu C.V., donant-li
un plus d’efectivitat a l’hora de fer el
salt cap al món professional. Una cir-
cumstància força rellevant, però que
cal valorar en la justa mesura, atès que
pot arribar a tenir l’efecte contrari. So-
bretot, si allò que semblava col·lateral
acaba resultant més important que la
pròpia formació curricular, i de retruc
ens fa qüestionar l’esforç d’aconseguir
un títol que no es farà servir.
Un altra opció és iniciar un negoci pro-
pi. Potser és la que veig més compli-
cada, tot i que conec algunes experi-
ències prou favorables per animar-me
36
'i N T E Rnos '
ÈPOCA DE CRISI O d'oportunItatS?
En una conjuntura no precisament fàcil, m’agradaria parlar de la gestió que els enginyers de telecomunicació fem de la nostra carrera professional, en especial els joves. Em seria molt fàcil ara fer un discurs reivindicatiu: repasses una mica per sobre la greu situació econòmica que vivim, recordes per enèsima vegada els perjudicis que les retallades comportaran i acabes concloent que estem molt i molt malament. Doncs bé, sense negar tot això, m'agradaria fer un discurs una mica diferent i autocrític.
Laura Dubreuil VallCol·legiada núm. 1.887
Arribats al punt on per mi
és més que evident que
(de moment) estem en
un país on no es poten-
cia ni s'inverteix en educació, ni en in-
vestigació ni en coneixement, crec que
a nivell particular tots hauríem de re-
plantejar-nos si val la pena seguir espe-
rant que algun dia la cosa s'arregli per
art de màgia. Potser seria bo deixar
d’esperar que ens caigui tot del cel i
buscar-nos la vida en ambients on
s’aposti pel talent i l’excel·lència, tant
aquí com a l’estranger.
En relació amb això, em sorprèn
aquesta sensació de fracàs que crea el
fet ‘d’haver’ de marxar un temps a l’es-
tranger a estudiar o treballar. Evident-
ment m'agradaria viure en un país amb
més oportunitats professionals, però
crec que el fet de marxar fora no s'hau-
ria de veure com un fracàs, sinó com
una oportunitat; que tinguem possibi-
litats d'estudiar i treballar a l'estranger
demostra que som competitius a nivell
internacional i estem ben formats. La
mobilitat internacional no solament en-
riqueix una persona en els àmbits per-
sonal i professional, sinó que a nivell de
societat també aporta coneixements
i riquesa –sempre i quan s'ofereixin
bones condicions per tal que els que
anem a fora puguem tornar i importar
coneixement, evidentment. La visió in-
ternacional hi hauria de ser ara i sem-
pre, no només en temps de crisi.
Per altra banda, l’ambient de pessimis-
me que es respira actualment fa que
alguns joves se sentin pressionats a
acceptar la primera oferta que els ar-
riba, o a no deixar la feina que tinguin
per poc que els agradi. Aquest immo-
bilisme contribueix a interioritzar la
idea que obtenir una feina, la que sigui,
és l’objectiu final d’una carrera pro-
fessional, i no el que realment hauria
de ser: un camí a recórrer per tal que
cadascú pugui arribar a dedicar-se al
que realment li apassiona. Tant al món
acadèmic com a les empreses es té la
idea que a les entrevistes de feina són
únicament ells els que t’escullen a tu, i
qualsevol oferta es considera un regal
caigut del cel. Per què no girem la trui-
ta i comencem a ser nosaltres els que
filtrem i escollim a consciència a què
ens volem dedicar?
Donat que actualment la inversió en in-
vestigació s'ha reduït i en el món laboral
no és fàcil trobar una empresa que no
només busqui mà d'obra barata per ti-
rar endavant projectes banals, per què
no hi ha més iniciativa emprenedora?
‘Spain is different’, ja ho diuen. La poca
tolerància al fracàs fa que en aquest
país sembli que arriscar-te a buscar el
teu camí sigui cosa de bojos: molt millor
quedar-te a casa esperant que algun dia
et truquin per oferir-te l'oportunitat de la
teva vida que potser no arriba mai, no?
Diuen que la sort és el que succeeix
quan la preparació i l'oportunitat es
troben i es fusionen. Potser, doncs, que
deixem de lamentar-nos i comencem
a preparar-nos el nostre propi camí, el
que cadascú esculli, i no el que les cir-
cumstàncies ens marquin. @
37
Claves de la REFoRMa LaboRaL 2012
El presente artículo sintetiza las principales modificaciones operadas por la reciente reforma laboral. No es un análisis exhaustivo, por lo que quedan fuera muchas reformas de tipo procesal, fiscal y administrativo. sólo trata de plasmar, de forma sucinta, aquellas novedades que han generado mayor impacto. Por lo demás, para su elaboración he preferido ceñirme al orden de las reformas seguido en el propio texto de la ley.
ETT’s y formación del trabajador
1. Se regulan las empresas de trabajo
temporal (ETT’s) como agencias de
colocación, asumiendo funciones
que con anterioridad sólo tenían los
Servicios Públicos de Empleo.
2. Se regula la formación del trabajador
de manera más exhaustiva, como
un derecho individual, reconocién-
dose a los trabajadores un permiso
retribuido con fines formativos.
Contratos de formacion y aprendizaje
1. Duración mínima 1 año y máxima 3
(antes 2).
2. Posibilidad de que la formación
teórica se desarrolle en la misma
empresa caso de existir personal e
instalaciones adecuadas.
3. Ampliación de la edad máxima para
su formalización hasta los 30 años
(antes 25). Dicha ampliación se man-
tendrá mientras la tasa de desem-
pleo se mantenga encima del 15%.
4. Se prevé la reducción de la cuota
de cotización de empresa y elimi-
nación de la cuota cotización a la
Seguridad Social del trabajador.
Contratos a tiempo parcial y a distancia
1. Se fomenta el contrato a tiempo
parcial, admitiendo en los mismos
la realización de horas extraordina-
rias, e incluyendo dichas horas en
la base de cotización por contin-
gencias comunes.
2. Se regula el teletrabajo o trabajo a
distancia, es decir, el que se desa-
rrolla de manera preponderante en
el domicilio del trabajador o en el
lugar libremente elegido por éste,
equiparándolo al de los trabajado-
res que desarrollan su trabajo de
manera presencial en el centro de
trabajo de la empresa.
Nuevo contrato indefinido de apoyo a los emprendedores
Las empresas que tengan menos de
50 trabajadores podrán formalizar es-
tos nuevos contratos indefinidos en las
siguientes condiciones:
1. jornada completa y mantenerse, al
menos, durante tres años.
2. La duración del período de prueba
será de un año.
3. El trabajador contratado bajo esta
modalidad que hubiera percibido,
a fecha de celebración del contra-
to, prestaciones por desempleo de
nivel contributivo durante, al menos,
tres meses, podrá voluntariamente
compatibilizar cada mes, junto con
el salario, el 25% de la cuantía de la
prestación que tuviera reconocida y
que estuviera pendiente de percibir.
4. Se prevén bonificaciones en las
cuotas de la Seguridad Social y
deducciones del impuesto de So-
ciedades e IRPF para las empresas
que realicen este tipo de contrato,
siempre que cumplan las condicio-
nes legales.
Bonificacion de cuotas para la transformación de contratos
Las empresas de menos de 50 traba-
jadores podrán acogerse a bonifica-
ciones de las cuotas de seguridad so-
cial si transforman en indefinidos los
38
v i NCl Es
Mª Mercedes GalianaAbogado (Filab)
contratos en prácticas, de relevo y de
sustitución por anticipación de la edad
de jubilación.
Convenios colectivos
1. En materia de negociación colecti-
va se prevé la posibilidad de des-
cuelgue respecto del convenio co-
lectivo en vigor, y se da prioridad
al convenio colectivode empresa
frente al vigente.
2. Cuando concurran causas econó-
micas, técnicas, organizativas o de
producción, podrá dejar de aplicar-
se el convenio colectivo en relación
a los salarios, jornada, horario, tur-
nos, sistema de trabajo, movilidad
funcional... la falta de acuerdo so-
bre el descuelgue y la no solución
del conflicto por otras vías autóno-
mas, permitirá a las partes some-
terse a un arbitraje canalizado a
través de la Comisión Consultiva,
con presencia de empresa, sindica-
tos y administración.
Expedientes de regulación de empleo
1. Simplificación de la tramitación de
expedientes de regulación de em-
pleo, que ya no requieren autoriza-
ción administrativa, sino comunica-
ción a la administración.
2. Las empresas que realicen despi-
dos colectivos y tengan beneficios
y/o tengan más de 100 trabajadores
deberán realizar una aportación al
Tesoro Público respecto a los traba-
jadores de más de cincuenta años.
Suspensión del contrato y reducción de jornada laboral
La nueva normativa permite a las em-
presas, por causas económicas, técni-
cas, organizativas o de producción, y
tras la pertinente tramitación, modi-
ficar las condiciones de trabajo, sus-
pendiendo el contrato o reduciendo la
jornada laboral.
Modificación sustancial de condiciones de trabajo
Si la modificación sustancial afecta a la
jornada, distribución del tiempo u ho-
rario, turnos, salario y/o funciones del
trabajador, el que resultase perjudicado
por la modificación sustancial continúa
teniendo derecho a rescindir su con-
trato y percibir una indemnización de
20 días de salario por año de servicio,
prorrateándose por meses los períodos
inferiores a un año y con un máximo de
nueve meses.
Despidos objetivos
El contrato podrá extinguirse por las
mismas causas anteriores (ineptitud,
falta de adaptación..) lo más relevan-
te es que en el caso de que el despi-
do sea por la concurrencia de causas
económicas, se entiende que con-
curren por la existencia de pérdidas
actuales o previstas, o la disminución
persistente de su nivel de ingresos. En
todo caso, si durante tres trimestres
consecutivos el nivel de ingresos es
inferior al registrado en el mismo tri-
mestre del año anterior.
También es destacable la regulación
del absentismo que se concreta por
faltas de asistencia al trabajo, aun
justificadas pero intermitentes, que al-
cancen el 5 % de las jornadas hábiles
en los doce meses anteriores. No se
computarán, entre otras el accidente
de trabajo, maternidad, riesgo durante
el embarazo y la lactancia,… Tampo-
co se computarán las ausencias que
obedezcan a un tratamiento médico
de cáncer enfermedad grave.
La indemnización en caso de despi-
do objetivo, sigue siendo de 20 días
por año de servicio, con un tope de 12
mensualidades y se reduce el tiempo
de preaviso que debe conceder el em-
pleador de 30 días a 15.
Despidos improcedentes e indemnizaciones
1. Se elimina la indemnización de 45
días por año trabajado con el tope
de 42 mensualidades. Ésta pasa
a ser, con carácter general de 33
días por año con un tope de 24
mensualidades.
2. La nueva cuantía indemnizatoria
se aplicará a los contratos de tra-
bajo que se concierten a partir del
12.02.2012. Por lo que respecta a
los contratos vigentes con anterio-
ridad, en caso de despido la indem-
nización se calculará mediante do-
ble cálculo proporcional al tiempo
anterior a esa fecha en base a 45
días por año y el tiempo posterior
a razón de 33 días por año, conser-
vando en este caso, el tope de las
42 mensualidades.
3. Desaparecen los salarios de trami-
tación que solo se mantienen para
determinados casos (el despido im-
procedente de representante legal o
sindical, el despido declarado nulo,
y en los despidos improcedentes en
los que la empresa opte por la read-
misión del trabajador). @
39
Parcs nacionals de sequoies dels Estats Units
gegantsTerra de
Al sud de la sierra Nevada de Califòrnia, Estats Units, trobem els parcs nacionals de sequoies (el sequoia National Park i el Kings Canyon National Park), d’una extensió de 1.635 km2. Uns boscos impressionants on hi ha l'arbre més gran del món, el General sherman Tree, una sequoia de 84 metres, equivalents a més de mitja alçada de la Torre Agbar de Barcelona, i un diàmetre d'11 metres, més o menys l'amplada de la calçada d'un carrer de l'Eixample barceloní.
Amig camí entre Las Ve-
gas i Sant Francisco es
troben dos tipus de pai-
satges totalment opo-
sats. Un contrast realment sorprenent:
desert i boscos. Sortint del gran para-
dís del joc i conduint per l'Interstate
Highway 15, direcció a Los Angeles, tro-
bem el desviament cap a dos grans
parcs nacionals (el Sequoia National
Park i el Kings Canyon National Park),
on creix una vegetació de volum desco-
munal. Són les sequoies, els arbres
més grans del món. No cal dir, que és
un camí on val la pena endinsar-se per
descobrir una terra de frondosos i es-
pectaculars boscos poblada de ge-
gants. Veiem-ho.
Al sud de la Sierra Nevada californiana
s’hi despleguen dos territoris que con-
centren una enorme extensió d’autèn-
tics fenomens naturals: el Sequoia Na-
tional Park i el Kings Canyon National
Park, on s’aixequen les sequoies més
immenses. I no només aquí, al nord, al
conegut Parc Nacional de Yosemite, hi
ha el Mariposa grove, que concentra al
voltant de 500 sequoies adultes.
Tots aquests enormes espais natu-
rals plasmen la grandesa, la bellesa i
la gran diversitat de naturalesa que hi
habita, on les carreteres amb revolts
queden sepultades per la majestuo-
sitat de la vegetació. El verd, el color
dominant, fa ressaltar el vermell de les
sequoies, una característica que les fa
encara més especials. Tan i tan particu-
lars, que semblen màgiques. Com si es
tractés d’una aparició extreta de la pel-
lícula de El Senyor dels Anells, tenint
en compte que, fins i tot, han inspirat
el ‘Bosc dels Ewocs’ de la saga de La
Guerra de les Galàxies.
A mesura que un s'endinsa en aquest
bosc espectacular, les tonalitats rogen-
ques van omplint l'ambient. El peculiar
color vermellós de l'escorça es deu a la
gran quantitat de tanins que l’impreg-
na, que l’ajuda a repel·lir la majoria d’in-
sectes. Així doncs, aquesta seductora
i misteriosa pigmentació no és altra
cosa que una autoprotecció que allar-
ga la seva vida per així continuar crei-
xent cap a les altures. Ningú s’adona
de l'espectacularitat d'aquests arbres
fins que es col·loca just al costat. Són
tots tan grans i impressionants, que la
seva enormitat passa desapercebuda a
simple vista. I és que és realment difícil
d’apreciar la grandària que tenen, quan
tots els arbres del costat són iguals o
encara més gegants.R Mapa dels Parcs Nacionals nord-americans de
sequoies gegants.
R Rètol d’accés al Sequoia National Park.
40
C A l i D osCoPi
Laura Canal SoriaHistoriadora i periodista
Mentre es passeja per aquests parat-
ges regna un silenci absolut. Des de la
seva base no se sent el vent fent mou-
re les seves branques i fulles. És tan
impressionant que quedes atrapat en
la seva captivadora bellesa. I quan et
penses que ja les has vist totes, d'entre
les immenses soques apareix el gene-
ral Sherman Tree, de 2.200 anys apro-
ximadament, el pare de totes elles. El
seu tronc és tan gran que els braços
estirats de disset persones amb prou
feines podrien envoltar-lo. La sensació
de ser insignificant t'envaeix a mesura
que t'acostes a ell.
En el Kings Canyon National Park, ha-
bita el general grant Tree, el segon
exemplar més gran del món, conside-
rat l'arbre de Nadal de la Nació ame-
ricana. La gran majoria de sequoies
gegants es troben en aquests Parcs
Nacionals. Com a peculiaritat, resulta
que els americans posen noms de per-
sonatges històrics a totes elles.
El segle passat, va iniciar-se una tala
massiva d’aquesta espècie d’escorça
fibrosa, que pot fer més de 60 cm de
gruix a la base del tronc, amb finalitats
comercials, avui ja aturada. I és que
la seva fusta és de tan bona qualitat i
resistent que durant molts anys es va
utilitzar per a mobiliari de jardineria,
tanques i manufactura de llapis. Afor-
tunadament, avui estan protegides.
Com que és del tot impossible que les
sequoies gegants deixin algú indiferent,
convé recomanar a tothom desviar-se
de les carreteres principals i incorporar
aquesta visita a la ruta planificada per
descobrir un món que sembla extret
d'una pel·lícula de fantasia, una expe-
riència de contacte amb la naturalesa
única i inoblidable.
La vida de les sequoiesLa longevitat d'aquests grans arbres es
deu a la capacitat que tenen de pro-
tegir-se d'insectes, animals o el mateix
foc. A la vegada, són elements que aju-
den al naixement de més sequoies.
L'esquirol n’és el millor amic, ja que re-
cull les pinyes i les enterra com a pro-
visions per passar els gèlids hiverns.
Es mengen la part tendra i deixen de
banda les llavors. Si es donen unes
condicions climàtiques adequades,
acabaran germinant i convertint-se en
possibles titans, sequoies que superen
els 100 metres d'alçada.
El foc també hi juga un paper vital.
Com que tenen una escorça que les
protegeix, l’escalfor fa obrir les pinyes
i escampa així les seves llavors. Però,
el seu pitjor enemic són ells mateixos.
Les seves grans arrels superficials, so-
vint, no poden mantenir drets aquests
arbres de gran pes quan són exposats
a grans ventades, nevades o per la prò-
pia erosió del terreny.
L'arbre de Nadal de la nació americanaEl general gran Tree, de 81,5 metres
d'altura, un diàmetre de 8,8 metres i
1.650 anys d'edat aproximadament, és
una sequoia molt especial pels ameri-
cans. Ostenta tres honors molt especi-
als: el primer, ser el segon arbre més
gran del món; el segon, assumir el
paper de monument als soldats esta-
tunidencs caiguts en la guerra de Se-
cessió; i el tercer, ser el símbol d'arbre
nadalenc de tota la Nació. Una icona
per uns, un mite per altres.
Des de l'any 1925, es celebra cada
migdia del dia de Nadal una cerimònia
davant del general grant Tree i el 28
d'abril de 1926, el van designar el ge-
neral grant Christmas Tree de la Nació
dels Estats Units. Un arbre que expres-
sa el sentiment que uneix a tots els
americans any rere any, l'esperit d'Es-
tats Units el dia 25 de desembre. @
R Les dues sequoies més grans: el General Sherman Tree i el General Grant Tree. Al seu costat, passo gairebé desapercebuda.
R Les sequoies, a part de ser els arbres més voluminosos, també són dels més alts.
41
TecnoRevolució
Del 27 d’abril de 2012 al 6 de maig de 2013 (CosmoCaixa Barcelona - c/. d'Isaac Newton, 26)
http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/cosmocaixabarcelona/tecnorevolucion_ca.html
Les aportacions de la ciència i la
tecnologia al progrés i al desenvo-
lupament social són innombrables.
En l'última dècada, aquests avenços
s'han multiplicat exponencialment i
això, segons la Comissió Europea, es
deu principalment a ‘la convergència
tecnològica’. El CosmoCaixa Barcelo-
na hi centra l’atenció amb l’exposició
interactiva ‘Tecnorevolució’, de divul-
gació de les tecnologies convergents:
les TIC, la nanotecnologia, la biotec-
nologia i les ciències cognitives. La in-
terrelació d'aquestes quatre tecnolo-
gies s’ha anat estrenyent al llarg dels
últims anys, fins al punt que ara ma-
teix ja és gairebé impensable que es
desenvolupin cadascuna per separat.
Les interconnexions que hi ha entre
elles canvien el món que ens envolta
i provoquen una autèntica revolució
en camps tan diferents com els de
la construcció, el transport, l'agricul-
tura, la medicina, l'educació o l'art.
Contempla cinc àmbits: el plafó d'ulls
robotitzats que dona la benvinguda
a l’exposició; l'evolució tecnològica,
resumida en quatre estadis (l’era
pretecnològica, l'eina, la màquina i
l'autòmat); la convergència tecnològi-
ca; les aplicacions tecnològiques; i el
futur és ara. @
bar à Vins
Fàbrica Moritz Barcelona - Ronda de Sant Antoni, 39-41 (Obert de 12 del migdia a 1 de la matinada, cada dia de l’any).
El Bar à Vins de la Fàbrica Moritz ofe-
reix copes de vi de tanta qualitat com
es vulgui i a un preu assequible. Es
paga pel que es beu i es pot escollir
entre demanar-ne un tast d'1 cl, un
de 2 cl, mitja copa de 5 cl, una copa
de 10 cl, un porronet de 30 cl o bé
l'ampolla sencera. Això és possible
gràcies a un sistema de dosificació
que ha inventat Moritz i que permet
conservar una ampolla oberta durant
més temps. Concretament, els engi-
nyers de Moritz han patentat uns tira-
dors que es col·loquen a les ampolles,
les mantenen totalment estanques i hi
injecten gas argó a molt baixa pressió
a través d'un sistema de micro-vàlvu-
les que també s'utilitza en la indústria
aeronàutica. Aquest sistema permet
obrir una ampolla sense haver de patir
perquè no es faci malbé en cas que
el vi no s'acabi. Això fa que el Bar à
Vins pugui oferir copes a preus més
assequibles i incloure vins que difí-
cilment es poden assaborir en altres
establiments. Per exemple, podem
demanar una copa d'Único02 de la
bodega Vega Sicília per 32 euros o de
Mouton Rothschild per 95 euros. No
cal dir que si ens conformem amb un
tast d’1 cl, els preus no superen els 10
euros en ambdós casos. @
Living Labs Global awards 2013 - Cities Pilot the Future
www.llga.org
Living Labs global (http://www.llga.
org/) ha convocat els premis inter-
nacionals LLgA2013 (‘Living Labs
global Awards 2013 - Cities Pilot the
Future’), un concurs global obert a
empreses de tot el món, disposades
a encarar els reptes que, en l’edició
2013, plantegen 21 ciutats, de les
quals quatre són catalanes: Barcelo-
na, l’Hospitalet de Llobregat, Terras-
sa i Sant Cugat del Vallés. Cadascun
dels reptes defineix un escenari con-
cret amb unes necessitats particulars
que cal afrontar de manera innovado-
ra per trobar les solucions més adi-
ents. La presentació de propostes es
pot fer fins el 31 de gener de 2013.
Les empreses guanyadores es faran
públiques amb un acte oficial previst
per al mes de maig a San Francisco
(EUA). Les empreses guardonades
tindran l’oportunitat d'implementar
una prova pilot de la seva solució uti-
litzant com a laboratori urbà la ciutat
que l’ha escollit. @
Suggeriments
42
C A l i D osCoPi
stem a les portes de
canvis importants tant
en la concepció que la
societat té dels engi-
nyers, com del contrac-
te que tenim amb ella. El model que
ens arriba d’Europa (aplicat a l’Estat
espanyol amb el model universitari de
Bolonya, la llei Òmnibus i la nova llei
d’exercici professional), té aspectes
positius i negatius, com qualsevol al-
tre. Al marge de l’opinió personal de
tots i cadascun de nosaltres sobre
això, hem d’entendre el fet i el canvi
que significa, i ens hem de preparar
per afrontar-lo com més aviat millor.
Per bé que l’enginyeria té actualment
unes especialitats molt definides, el
seu enfocament i les seves titulacions
estan canviant d’acord amb l’evolució
vertiginosa de la tecnologia, la pluri-
disciplinarietat dels projectes que por-
tem a terme i les disciplines, respon-
sabilitats i coneixements que adquirim
com a enginyers amb la pràctica de la
nostra professió.
Ara bé, enfront d’aquesta realitat, hi
ha unes quantes coses que sempre
caracteritzaran als enginyers i engi-
nyeres, més enllà de les tecnologies,
com ara el nostre mètode, la nostra
ciència i matemàtiques i els nostres
objectius, abans d’empresa i ara de
societat (perquè els enginyers i engi-
nyeres del segle XXI no només hem
de conciliar eficiències i rendiments
amb costos, sinó que hem de buscar
la sostenibilitat en el pla mediambien-
tal, econòmic i social).
Aquestes conviccions són les que
mouen al nostre Col·legi i a la nostra
Associació. Pas a pas, fita a fita, amb
l’objectiu que l’enginyer de telecomu-
nicació participi en aquesta evolució
i pugui beneficiar-se dels avantatges
que comporta, tenim projectes de col-
laboració amb les institucions que re-
presenten les altres branques de l’en-
ginyeria, com per exemple l’Agencia
de la Qualificació del Professional de
l’Enginyeria (AQPE), el Fons Enginyers
i programes de formació i de serveis.
En aquesta línia, la 18a edició de La
Nit que celebrarem el 18 de febrer de
2013, fa un pas més per aglutinar tots
els professionals del sector TIC de
Catalunya, i en aquest sentit passa a
ser La Nit de les Telecomunicacions i
la Informàtica.
Tots aquests projectes s’integren en
les nostres activitats diàries orienta-
des a potenciar el networking entre
els nostres professionals, fer col-
lectiu i treballar en benefici dels en-
ginyers i enginyeres de telecomunica-
ció de Catalunya. @
Joan SoléDegà del CETC i president de l'ACET
Units i cap endavant!
43
T R i BU NA
telecomunicacions tecnologies informació
nit
Un repte. Una solució.«El punt de partida de les activitats del sector a Barcelona»
Hotel Hesperia Tower Barcelona Avda. Mare de Déu de Bellvitge, 3 08907 Barcelona
18 de Febrer 2013
INSCRIPCIONS
Obertes les inscripcions fins el 8 de febrer